Tahmasp Ier (1514 - 1576), fils du chah Ismaïl Ier est le deuxième chah de la dynastie des séfévides. Il règne sur l'Iran entre 1524 et 1576. Peu connu, car régnant entre deux chah plus prestigieux que lui, il eut cependant le mérite de parvenir à maintenir l'État fragile et récent créé par son père, en luttant contre les Ottomans à l'Ouest et contre les Ouzbeks, à l'Est.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Tahmasp Ier (1514 - 1576), fils du chah Ismaïl Ier est le deuxième chah de la dynastie des séfévides. Il règne sur l'Iran entre 1524 et 1576. Peu connu, car régnant entre deux chah plus prestigieux que lui, il eut cependant le mérite de parvenir à maintenir l'État fragile et récent créé par son père, en luttant contre les Ottomans à l'Ouest et contre les Ouzbeks, à l'Est.
  • Тахмасп I, Шах Тахмасиб (3 марта 1514(15140303) — 1576) — Шах Ирана, второй шах династии Сефевидов. Старший сын Исмаила I, основателя династии Сефевидов.
  • I. Tahmasp (Farsça: طهماسب; d. 3 Mart 1514 - ö. 1576), Safevî Devleti'nin 2. şahı ve Şah I. İsmail'in oğlu.
  • Tahmasp I of Thamâsp I (Sjahabad (nabij Isfahan), 22 februari 1514 – Qazvin, 14 mei 1576) was de tweede sjah van de Safawiden, een dynastie die lange tijd over het gebied heerste dat nu Iran is. Tahmasp I regeerde over het rijk van 1524 tot 1576. Zijn voorganger was zijn vader, Ismail I, en zijn opvolger was Ismail II.Tahmasp I heerste van 1524 tot 1576. Hij was de zoon van Ismail I. De handelreiziger Anthony Jenkinson ontmoette hem op zijn reis naar Perzië in 1561 in Qazvin, dat was in die tijd de hoofdstad van Perzië. De reiziger bracht hem veel geschenken, maar toen Tahmasp hoorde dat Jenkinson een christen was, was hij niet meer geïnteresseerd. Jenkinson had een slechte timing, Tahmasp had net een vriendschapsverdrag met de Ottomaanse Turken gesloten. Het Ottomaanse Rijk had vele Europese landen als vijand.Zijn opvolger was Ismail II, die regeerde vanaf 1576 tot 1578
  • Scià Tahmasp I (Persiano: شاه تهماسب یکم‎; negli antichi testi in lingua italiana: Tamas; Shahabad, 22 febbraio 1514 – Qazvin, 14 maggio 1576) è stato un sovrano persiano della dinastia safavide dal 1524 dopo il padre Ismāʿīl. Il suo regno fu caratterizzato da guerre continue a Occidente contro i Turchi e a Oriente contro gli Usbechi.
  • Tahmasp atau Tahmasb I (bahasa Persia: شاه تهماسب یکم) (22 Februari 1514 – 14 Mei 1576) adalah Shah Iran dari Dinasti Safawiyah. Ia merupakan penguasa Safawiyah dengan masa kekuasaan terpanjang. Tahmasp adalah putra dari Ismail I dan Shah-Begi Khanum (dikenal dengan gelar Tajlu Khanum) dari suku Mawsillu Turcoman.Ia naik takhta saat berusia sepuluh tahun pada tahun 1524 dan berada di bawah kendali Qizilbash, suku Turkik yang merupakan tulang belakang kekuasaan Safawiyah. Pemimpin Qizilbash bersaing satu sama lain untuk memperebutkan posisi wali Tahmasp. Namun, begitu dewasa, Tahmasp mampu merebut kembali kekuasaan.Masa kekuasaannya diancam oleh negara lain, terutama oleh Utsmaniyah dan Uzbek. Namun, pada tahun 1555, ia memperbaiki hubungan dengan Utsmaniyah melalui Perdamaian Amasya. Perdamaian ini berlangsung selama 30 tahun, hingga dilanggar pada masa Shah Mohammed Khodabanda.Salah satu pencapaian Tahmasp adalah dukungannya terhadap industri karpet Persia dalam skala nasional, yang kemungkinan untuk mengurangi dampak gangguan terhadap perdagangan di Jalur Sutra selama perang melawan Utsmaniyah.
  • Tahmasp I (lub Tahmasb I) (pers. شاه تهماسب یکم) (ur. 22 lutego 1514 – zm. 14 maja 1576) - szach Persji w latach 1524-1576, najdłużej panujący z dynastii Safawidów. Był synem Ismaila I i Turkmenki Szach-Begi Chanum (znanej też jako Tajlu Chanum).W okresie dzieciństwa, gdy był słaby, dostał się pod kontrolę Kyzyłbaszów, którzy byli podstawą potęgi Safawidów. Przywódcy Kyzyłbaszów walczyli ze sobą o prawo opieki nad nieletnim Tahmaspem. Po osiągnięciu wieku dorosłego Tahmaps zdołał odzyskać władzę i kontrolę nas Kyzyłbaszami.Jego panowanie naznaczone było zagrożeniami zewnętrznymi, przede wszystkim ze strony Imperium Osmańskiego i Uzbeków. W 1555 roku uregulował stosunki z Turcją na mocy pokoju zawartego w Amasya, który zakończył wojnę z Turcją 1532-1555. Pokój ten trwał przez 23 lata, a w przyszłości złamał go Szach perski Mohammad Chodabande.Znany jest również z pomocy jakiej udzielił zdetronizowanemu władcy Imperium Mogołów Humajunowi, którego wizerunek przedstawiony jest na malowidle ściennym w pałacu Safawidów Czehel Sotun.Jednym z największych osiągnięć Tahmaspa w końcowym okresie jego panowania był rozwój popieranego przez niego narodowego przemysłu produkującego perskie dywany jako reakcja na przerwanie prowadzenia handlu wzdłuż Jedwabnego Szlaku, co było skutkiem wojen z Turcją.
  • タフマースブ1世(Tahmasb I, ペルシア語: شاه تهماسب یکم‎, 1514年3月3日 - 1576年5月14日)は、サファヴィー朝の第2代シャー(在位:1524年 - 1576年)。初代シャー・イスマーイール1世の息子で、即位直後と治世前期の内憂外患に苦しめられたが、多くの時間を費やして困難を切り抜け、サファヴィー朝の基盤を固めた。
  • Tahmasp I (Persian: شاه تهماسب یکم‎) (22 February 1514 – 14 May 1576) was an influential Shah of Iran, who enjoyed the longest reign of any member of the Safavid dynasty. He was the son and successor of Ismail I.He came to the throne aged ten in 1524 and came under the control of the Qizilbash, Turkic tribesmen who formed the backbone of the Safavid power. The Qizilbash leaders fought among themselves for the right to be regents over Tahmasp. Upon adulthood, however, Tahmasp was able to reassert the power of the Shah and control the tribesmen with the introduction of large amounts of Caucasian elements, creating new layers in society. These layers, mostly fulfilled by ethnic Circassians, Georgians and Armenians acquired through his wars in the Caucasus and slave trade, would continue to play a crucial role in Persia's royal household, harems and in the civil and military administration for centuries after Tahmasp.His reign was marked by foreign threats, primarily from the Ottomans and the Uzbeks. In 1555, however, he regularized relations with the Empire through the Peace of Amasya. This peace lasted for 30 years, until it was broken in the time of Shah Mohammed Khodabanda.He is also known for the reception he gave to the fugitive Mughal Emperor Humayun, which is depicted in a painting on the walls of the Safavid palace of Chehel Sotoon. Humayun's return from Persia, accompanied by a large retinue of Persian noblemen and soldiers, signaled an important change in Mughal court culture, as the Central Asian origins of the dynasty were largely overshadowed by the influences of Persian art, architecture, language and literature.One of Shah Tahmasp's more lasting achievements was his encouragement of the Persian rug industry on a national scale, possibly a response to the economic effects of the interruption of the Silk Road carrying trade during the Ottoman wars.
  • Abul-Fath Tahmasp I. (persisch ‏طهماسب‎ [tæhˈmɔːsb], Abu’l-Fatḥ Ṭahmāsp (aserbaidschanisch: I Təhmasib); * 22. Februar 1514 in Šāh-ābād bei Isfahan; † 14. Mai 1576 in Qazvin), Schah von Persien, wird im Jahre 1524 im Alter von nur 10 Jahren als Nachfolger seines Vaters, Ismail I. (1501–1524), zum zweiten Schah der Safawidendynastie gekrönt.Die Amtszeit Tahmasps I. war von heftigen innen- und außenpolitischen Umbrüchen gekennzeichnet: Unmittelbar nach dem Tode Ismails übernahmen die Kizilbasch die Kontrolle im Staat, innerhalb der verschiedenen turkomanischen Stämme brachen Rivalitäten aus; im Jahre 1526 kam es zum Bürgerkrieg. In dieser Zeit lag die wahre Macht im Staate in der Hand der Kizilbasch, deren Herrschaft Tahmasp jedoch 1533 durch die Hinrichtung Husayn Khans endgültig brechen konnte.Die Phase der innenpolitischen Unruhen hatte ein tiefes Vordringen der Osmanen im Westen sowie der Usbeken im Osten auf safawidisches Territorium ermöglicht. Während der 52-jährigen Amtszeit Tahmasps I. kam es zu zahlreichen osmanischen Attacken unter Sultan Süleyman I., im Jahre 1555 konnte jedoch der Frieden von Amasya vereinbart werden, der eine 30-jährige Friedensperiode einläutet.Zwischen 1540 und 1553 unternahmen die Safawiden vier Kampagnen in den Kaukasus, den ständigen Zankapfel zwischen beiden Reichen. Georgische, tscherkessische und armenische Kriegsgefangene wurden in großer Zahl nach Persien verbracht (1553/4 allein 30.000), wo man sich deren kaufmännische und handwerkliche Fertigkeiten zu Nutze machte. Dieser Bevölkerungstransfer bewirkte u.a. eine beträchtliche Veränderung der bisher (zwischen turkstämmigen und iranstämmigen Elementen) tiefgespaltenen safawidischen Gesellschaft.Schah Tahmasp I. starb am 14. Mai 1576. Er galt als sehr religiöser Mensch, doch ebenso als geizig und habsüchtig. Unter seiner Herrschaft wurde die safawidische Hauptstadt von Täbris nach Qazvin transferiert. Dort nahm er seinen Regierungssitz im Pavillon Tschehel Sotun.
  • Tahmasp I (em persa: طهماسب ; AFI: [tæhˈmɔːsb], em azeri: I Təhmasib) (1513 — 14 de maio de 1576) foi um influente cá do Império Safávida. Tahmasp nasceu em Shah Abad e chegou ao poder com a idade de dez anos, quando ele assumiu o trono da Pérsia, em 1524, após a morte do xá Ismail I. Durante sua infância ele era fraco e incapaz de exercer o controle sobre seu império. Isso resultou na revolta da tribo dos Qizilbash, uma parte importante da estrutura de safávida. Após a idade adulta, porém, ele foi capaz de reafirmar o poder do Xá e controlar as tribos. Seu reinado foi marcado por ameaças estrangeiras, principalmente dos otomanos e dos uzbeques. Foi durante este período da história safávida, que o território do atual Iraque foi finalmente conquistada pelo Império Otomano. Em 1555, contudo, ele restabeleceu as relações com os otomanos através da Paz de Amasya. Esta paz durou trinta anos, até que foi quebrada no reinado do xá Mohammed Khodabanda.Ele é também conhecido pela recepção que deu ao fugitivo imperador mogol, Humayun, que está representado em uma pintura nas paredes do palácio safávida de Chehel Sotoun. Este encontro foi também importante porque reforçou a reivindicação safávida sobre o Império Mogol. Uma das mais duradouras realizações do xá Tahmasp foi seu incentivo à indústria de tapetes persas em escala nacional, possivelmente uma resposta aos efeitos econômicos da interrupção da Rota da Seda, que sustentou o comércio durante as guerras otomanas.
  • Тахмасп І (на персийски: شاه تهماسب یکم) е вторият ирански шах от династията на Сефевидите. Той има най-дългото управление (52 години) от членовете на своята династия. Като млад попада под властта на къзълбашите, тюркско племе, което представлява гръбнака на сефевидската мощ, много къзълбашки водачи се изреждат като негови регенти. Неговото управление е запомнено с множество мирни договори с персийските врагове - Османската империя и узбеките. През 1555 той подписва договора от Амасия, със който прекратява над тридесетгодишната война с османците. Тридесет години по-късно шах Мохамед Ходабанда нарушава мира. Също така той помага на моголския император Хумаюн да си върне властта, след като тя е узурпирана от местни владетели, и за благодарност получава провинцията Кандахар. Това е отразено на много фрески в двореца "Чехел Сутун". Умира на 14 май 1576. Наследен е от по-големия си син Исмаил ІІ, който следващата година умира от свръхдоза опиум.
  • Zillulláh Abú-l-Muzaffar Abú-l-Fath Sultán Šáh Tahmásp ibn Šáh Ismá‘íl as-Safáví al-Husajní al-Músáví Bahadur Chán, obvykle uváděný jako Tahmásp I. (persky طهماسب‎‎ ; 3. března 1513 Šáhábád – 14. května 1576 Kazvín), byl perský šáh z dynastie Safíovců panující v letech 1524–1576. Byl synem zakladatele safíovské říše Ismá‘íla I. (vládl 1501–1524) a jeho druhé ženy Šáh-Begí Chanúm († 1540). Tahmásp I. měl třináct synů a osm dcer, synové Ismá‘íl Mírzá a Muhammad Mírán Mírzá dosedli později na perský trůn.
  • Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida. En persa: شاه تهماسب یکم. Era fill d'Ismaïl I de Pèrsia i Shah-Begi Khanum de la tribu turcmana dels mawsillu; va succeir al seu pare al morir aquest el 23 de maig de 1524 i va tenir el regnat més llarg que qualsevol altre membre de la dinastia safàvida.Durant la seva infància va ser feble i va caure sota el control dels kizilbaixis, els guerrers turcmans que formaven la columna vertebral del poder safàvida; des del 1515 estava sota el control del kizilbaixi Amir Khan Turkman que era el seu atabeg. Al pujat al tron el control el tenia Diw Sultan Rumlu que havia estat nomenat com atabeg i amir al-umara pel testament del xa difunt. Això va provocar una guerra civil i els caps kizilbaixis van lluitar entre ells pel dret a ser atabegs de Tahmasp. Aquest no es va poder imposar fins al 1533. Aquest període fou aprofitat pels uzbeks del notable khan Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là i altres uzbeks, per atacar el Khurasan:El 1524 Ubayd Allah (Ubaid Al·là) de Kermineh i Miankal va creuar altre cop l'Oxus i va entrar al Khurasan. El governador Durmish Khan Shamlu, es va fer fort a Herat on els uzbeks el van assetjar uns quants mesos però finalment es van retirar. Durmish Khan va morir el 1524 i el governador de Meshed va morir també en una lluita civil, el que va provocar confusió entre els amirs de Khurasan i el 1525 Ubayd Allah (Ubaid Al·là) va tornar a creuar l'Oxus a Charjui, i va ocupar Merv, on deu o quinze mil camperols van ser assassinats; va passar a Sarakhs on va trobar a trenta o quaranta kizilbaixis que refusaven rendir la plaça, però una part dels habitants, dividits en les seves lleialtats, va obrir les portes als uzbeks i els soldats perses van ser executats. Llavors van avançar cap a Meshed, ciutat sagrada dels xiïtes, poc defensada, que es va rendir després d'un setge de 8 mesos; tot i els termes de la capitulació, tots els homes de la ciutat foren executats i les dones venudes com esclaves. Al mateix temps, Abu Said Khan, fill de Kotxkunju, atacava Herat, però fou rebutjat. Un altre contingent uzbek sota Kara Kitin, va assetjar Balkh, que romania en mans perses; alguns oficials de Baber, al servei del perses, es van passar als uzbeks que van capturar la ciutat; després van fer un atac als propis dominis de Baber, sotmetent Ibak, Sarabagh, i Khuram, places situades a la vall del riu Khulm, mentre la guarnició de Ghuri, a la riba del riu Ghuri, espantada per la caiguda de Balkh, es va rendir igualment (1525). Després de capturar Meshed i Tus, Ubayd Allah (Ubaid Al·là) va avançar i va assegurar Astarabad, on va deixar al seu fill Abd al-Aziz, com a governador, i ell mateix va marxar cap a Balkh. El perses van rebre reforços importants des de l'Azerbaidjan, i Abd al-Aziz es va retirar i es va reunir amb el seu pare; les seves forces combinades van infligir als perses una severa derrota a Bistam que altre cop va posar Astarabad a les seves mans; ara en fou nomenat governador Renish o Zinish Bahadur Khan, i Ubayd Allah (Ubaid Al·là) va anar a passar l'hivern (125-1526) a Ghurian. El 1526 Ubayd Allah (Ubaid Al·là) va assetjar Herat, on el governador Husayn Khan Shamlu va resistir set mesos. Llavors van arribar notícies d'una derrota de Zinish Bahaduir Khan; aquest havia estat atacat pels governadors perses de Sabzawar i de la zona d'Astarabad, a Damghan, i encara que al començament havia hagut de cedir terreny va acabar obtenint la victòria i els dos comandants perses van morir a la lluita; però el xa Tahmasp I va marxar a la zona amb reforços (quaranta mil homes) i va aconseguir derrotar als uzbeks a Damghan, i Zinish va resultar mort; un segon destacament uzbek fou també derrotat i els perses van caure sobre Ubayd Allah (Ubaid Al·là) que estava assetjant Herat i va haver d'aixecar aquest setge i retirar-se cap a Merv. Allí va cridar als diversos prínceps uzbeks de Transoxiana a una reunió general, amb les seves forces militars.Kotxkunju Khan hi va anar des de Samarcanda amb els seus fills Abu Said Sultan i Pulad Sultan, i amb els fills de Janibeg; Siyunish Khan hi va anar des de Taixkent; els fills d'Hamia Sultan i Mehdi Sultan des de Hissar; i Kara Kitin Sultan des de Balkh. Es va reunir un gran exèrcit. Baber diu que eren 150.000, Mir Yahya Saifi parla de 121.000 i el Alim-arai Abasi de 80,000 veterans sense comptar altres tropes; era l'exèrcit més gran que creuava l'Oxus des del temps de Genguis Khan; els perses només eren 40.000 però veterans i disciplinats a l'estil turc, i havent servit durament contra els otomans; comptaven també amb dos mil artillers i sis mil mosqueters, i en canvi els uzbeks només tenien com armament les seves primitives armes (sabres i arcs). Tahmasp I va agafar posicions a Jam, en el camí d'Herat; els uzbeks ho van interpretar com signe de debilitat i van avançar per atacar Meshed; mentre l'exèrcit principal s'establia a aquesta ciutat, vint mil homes van anar a recórrer les rodalies del campament enemic per impedir a qualsevol sortir d'un perímetre fixat; el xoc es va produir el 25 de setembre de 1528 a Jam. La millor organització i la superioritat tècnica dels perses els hi va assegurar la victòria i els uzbeks van patir una carnisseria. Kutxkunju i Ubayd Allah (Ubaid Al·là) van poder fugir però el segon va resultar ferit. Janibeg, que havia perseguit a les tropes perses de les ales que havien fugit, va retornar de nit al campament pensant que estava ocupat pels seus i va anar a parar al mig de les forces de Tahmasp, i va perdre un nombre d'homes encara que va poder escapar. Tahmasp no va tardar a haver de dirigir la seva atenció a la part occidental del seu regne contra els otomans; va nomenar virrei del Khurasan al seu germà Bahram Mirza i es va retirar i llavors els uzbeks van tornar (1530) dirigits com abans per Ubaid Al·là, però ara ja amb Abu-Saïd com a khakan, el qual no va donar suport a la iniciativa; Ubaid Al·là es va presentar a Meshed que fou assetjada per dos mesos; llavors va anar a Herat que va assetjar set mesos; Herat va capitular; els xiïtes van patir revenges pels seus actes contra sunnites. L'any següent (1531) va avançar cap a Farra, que va atacar però finalment es va haver de retirar després d'un curt setge quan va saber que els perses anaven cap allí amb moltes forces; Ubaid Al·là era a Herat, i va cridar als amirs uzbeks per ajudar-lo, però Abu-Saïd va refusar anar a combatre al seu costat. Finalment va evacuar Herat i es va retirar fins a Merv.A meitat del 1532, dirigits també per Ubaid Al·là, elz uzbeks van tornar al Khurasan. Ubaid Al·là va marxar a Herat, el seu fill Abd al-Aziz a Meshed, Kamishi-Oghlan (conegut com, el "Noi dels arbusts") a Astarabad i Khankeldi Bahadur a Sabzawar. El país fou assolat durant un any i mig. Es van emetre monedes amb el nom d'Abu-Saïd a Mashad, Sabzawar i Torbat. Ubaid Al·là va assetjar Herat però Abu-Saïd no va enviar tropes i únicament un ataliq encarregat de convèncer als habitants de rendir-se; una gran fam va afectar a la ciutat i es van haver menjar aliments podrits i carn de gossos i gats; la ciutat va oferir la rendició a canvi de la retirada a un o dos dies de marxa, perquè la guarnició i els habitants que volguessin poguessin sortir sense ser molestats; però això fou refusat, ja que Ubeidal·là volia que desfilessin davant les seves tendes; per tant el setge va seguir. Mentre Tahmasp va aplanar la revolta a l'Azerbaidjan i va sortir cap a Herat a marxes forçades. Un contingent va derrotar als uzbeks a Astarabad i va matar als presoners; cinc-cents caps foren enviats als assetjants d'Herat. Els uzbeks de Sabzawar es van retirar lluitant cap a Nishapur i després cap a Meshed. Abd al-Aziz va sortir d'aquesta plaça amb 700 homes per anar a ajudar al seu pare a Herat però Ubaid Al·là no es va atrevir a enfrontar als perses (tot i que molt caps uzbeks volien lliurar batalla) i es va retirar cap a Bukharà. Durant dos anys Khurasan va quedar lliure dels atacs uzbeks amb Sam Mirza, germà de Tahmasp I, com a virrey. El 1533 Tahmasp va suprimir de fet el càrrec d'amir al-umara (comandant suprem de les tropes); al seu lloc apareix el títol "kurxibaixi". També el títol wakil, amb autoritat política i religiosa, deixa d'esmentar-se. Abans de 1533 va augmentar la tensió amb els otomans dirigits pel sultà Solimà el Magnífic. Hi va haver dos esdeveniments concrets que van precipitar l'increment de la tensió: en primer lloc el Tahmasp I va fer assassinar al governant de Bagdad, lleial a Solimà, i que fou reemplaçat per un partidari del xa. En segon lloc, el governador de Bidlis havia jurat fidelitat als safàvides. El 1533, Solimà va ordenar al seu gran visir Pargalı İbrahim Pasha que liderés un exèrcit que va recuperar Bidlis i va ocupar Tabriz sense topar amb cap resistència. Després d'unir-se a Ibrahim el 1534, Solimà va avançar cap al interior de Pèrsia, on es va trobar que el xa sacrificava el territori abans d'enfrontar-se en combat, fet que portava com a conseqüència un afebliment de les hosts otomanes ja que havien de creuar unes regions molt dures i cada vegada més lluny de les seves bases i dels subministraments. L'any següent, Solimà i Ibrahim van fer una gran entrada a Bagdad, ciutat que va restar sota el seu comandant, fet que va consolidar al sultà com a líder del món islàmic i legítim successor dels califes abàssides.El 1535 va augmentar el poder del wazir sent el primer Kadi Djahan Kazwiní nomenat aquest any i va ocupar el càrrec fins al 1550/1551. El 1535 Sam Mirza va atacar Kandahar i Ubaid Al·laà va considerar un bon moment per renovar els seus atacs. Sis mil uzbeks van entrar al nord de Khurasan però foren derrotats per Sufyan Khalifa, governador de Meshed. Més a l'est els uzbeks van atacar Ghardjistan. Sultan Shamlu que governava a Herat en absència de Sam Mirza, va sortir a buscar a aquest amb un exèrcit mal equipat i fou atacat patint una derrota completa; després d'això la població d'Herat va cridar en ajut a Sufyan Khalifa. Encara que aquestos atacs eren simples ràtzies, van encoratjar a Ubaid Al·là que al següent any va creuar l'Oxus amb un gran exèrcit i va atacar Meshed. Sufyan va marxar a corre-cuita d'Herat; va actuar com menyspreant l'enemic i va prometre estar aviat a la ciutat santa dels xiïtes i enviar la pell d'Ubaid Al·là al xa. Va sortir d'Herat amb només tres mil cavallers; va omplir bosses de fenc i no en va deixar pels uzbeks, i no va deixar ni una herba a l'entorn de Meshed per privar d'aliment als seus cavalls; va derrotar al primer contingent uzbek que se li va presentar però en acostar-se a la ciutat es va veure obligat a refugiar-se en una vella ruïna on es va defensar obstinadament durant uns quants dies, menjant la carn dels seus cavalls, però finalment fou capturat i executat. El subgovernador que Sufyan havia deixar a Herat va tenir un comportament tant opressiu que una part de la ciutat va cridar als uzbeks. Ubaid Al·là hi va anar i va assetjar la plaça durant cinc mesos en que els habitants van patir greument; finalment 300 uzbeks van poder entrar al bastió segurament per una traïció, i la ciutat fou ocupada; la guarnició es va retirar a la fortalesa de Ekhtiar al-Din. La ciutat fou saquejada i la ciutadella es va rendir després amb la condició de poder abandonar el fort amb les seves pertinences però quan van sortir foren despullats i enviats a Bukharà i molts van morir pel camí. Ubaid Al·là va conservar Herat durant quatre mesos en els quals va perseguir als xiïtes severament. Quan Tahmasp I va poder va anar en socors de la ciutat i encara que Ubaid Al·là volia resistir, els altres caps uzbeks van optar per la retirada i encara que era hivern van retornar a Bukharà; Tahmasp I va recuperar Herat sense oposició. Ubaid Al·là encara hauria fet dos o tres ràtzies més al Khurasan però cap d'importància. Ubaid Al·là va morir el 1540 i l'amenaça per aquest costat va perdre força però en canvi augmentava l'amenaça otomana a l'oest. Tractant de derrotar de manera definitiva al xa, Solimà es va embarcar en una segona campanya entre 1548 i 1549. Alguns caps kizilbaixis van donar suport als turcs i també el germà del xa, Alkas Mirza que aspirava al tron. Com a la vegada anterior, Tahmasp I, l'armament del qual era molt inferior, va evitar la confrontació amb l'exèrcit otomà i va procedir a retirar-se, exposant l'exèrcit otomà al dur hivern del Caucas. Solimà va abandonar la campanya amb les recompenses temporals de Tabriz i l'Azerbaidjan, la presència a la província de Van i alguns forts a Geòrgia.El 1553 va escometre la seva tercera i última campanya contra el xa. Després de perdre inicialment territoris a Erzurum davant del fill del xa, Solimà va contraatacar i va recuperar Erzurum, creuant l'Eufrates i devastant diverses zones de Pèrsia. L'exèrcit de Tahmasp va prosseguir la seva estratègia d'evitar als otomans fins que s'arribés a un estancament en el qual cap exèrcit podia guanyar. El 1554 es va signar la pau d'Amasya que tancava la guerra pel qual Solimà abandonaria les campanyes asiàtiques, retornant Tabriz però assegurant Bagdad, Mesopotàmia inferior, les desembocadures de l'Eufrates i el Tigris i part del Golf Pèrsic. Geòrgia quedava dividida en esferes d'influència El xa també va prometre cessar totes les incursions en territori otomà. La pau va durar per 30 anys, fins que es va trencar durant el regnat del xa Muhammad Khodabanda. De Geòrgia el xa s'havia emportat nombrosos presoners cristians, principalment dones i nens (uns 30.000) i junts amb els presoners armenis i circassians del Caucas agafats en campanyes de xa al Caucas, van introduir un nou element ètnic al país, de manera que aviat formaran un grup amb força a l'administració i l'exèrcit.També és conegut per la recepció que va donar a l'emperador mogol Humayun, que va haver de fugir per una revolta, fet que es representa en una pintura a les parets del palau de safàvida de Chehel Sotoon. El xa li va donar asil amb honors a Herat (1544) des de on l'emperador mogol va anar a Kazwin via Mashad, Nishapur i Sabzawar; de Kazwin es va anar a trobar amb el xa al seu campament l'agost de 1544; Humayun va donar al xa el seu gran diamant i va signar uns papers assegurant que era xiïta; va restar amb el xa dos mesos i mig; finalment el xa li cedir un exèrcit de dotze mil homes per recuperar el seu tron; va visitar Tabriz i Arbabil abans de retornar a Mashad (desembre de 1544). El març de 1545 es va presentar a Kandahar i va començar la seva recuperació del poder.El 1574 va ser afectat per unes febres (probablement tifoides) durant un parell de mesos el que va provocar que les princeses georgianes i circassianes de la cort intriguessin per assegurar la successió per un dels seus fills. Tahmasp es va recuperar i no va morir fins al 14 de maig de 1576. Es diu a vegades que fou enverinat i hi ha diverses versions del fet però sembla que el metge fou acusat del fet amb intenció o per accident. Va deixar tretze fills (Muhammad Khodabanda, Ismail II, Haydar Shah, Sulayman, Mustafà, Junayd, Mahmud, Iman Kuli, Ali, Ahmad, Murad, Zayn al.Abidin i Musa) i tretze filles (de les que només es coneix el nom de 8), i el va succeir Haydar Shah, fill d'una dona georgiana.Un dels èxits més duradors Shah Tahmasp va ser el seu foment de la indústria de la catifa, possiblement una resposta als efectes econòmics de la interrupció de la Ruta de la Seda del comerç durant les guerres amb els otomans.
  • I. Tahmászp (Sáhábád, 1514. február 22. – Gazvin, 1576. május 25.) Perzsia sahja (uralkodott 1524. május 23-ától haláláig), a Szafavida-dinasztia második uralkodó tagja, a birodalom- és dinasztiaalapító I. Iszmáíl fia, egyben Irán valaha is élt leghosszabb ideig regnáló sahja volt. Öt évtizedes uralma alatt a szomszédos szunnita halatmakkal, az Üzbég Kánsággal, majd az Oszmán Birodalommal harcolt, élete végén pedig belharcok robbantak ki birodalmában.
dbpedia-owl:birthDate
  • 1514-02-22 (xsd:date)
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:deathDate
  • 1576-05-14 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Tahmasp.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 425571 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 7845 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 81 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107308604 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:commons
  • Category:Tahmasp I
prop-fr:commonsTitre
  • Tahmasp
prop-fr:dateDeDécès
  • 1576-05-14 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 1514-02-22 (xsd:date)
prop-fr:dynastie
prop-fr:enfants
  • Muhammad Khudabanda, Ismail II, Shahzadi Pari Khan Khanum, Shahzada Sulaiman Mirza, Shahzada Haidar Mirza, Shahzada Mustafa Mirza, Shahzada Iman Qouli Mirza , Shahzada Iman Qouli Mirza II, Shahzada Sultan Ali Mirza, Shahzada Sultan Mahmud Mirza, Shahzadi Gauhar Sultan Begoum
prop-fr:fonction
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 1576 (xsd:integer)
prop-fr:lieuDeDécès
prop-fr:légende
  • Tahmasp .
prop-fr:nom
  • Tahmasp
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:successeur
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1524 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Tahmasp Ier (1514 - 1576), fils du chah Ismaïl Ier est le deuxième chah de la dynastie des séfévides. Il règne sur l'Iran entre 1524 et 1576. Peu connu, car régnant entre deux chah plus prestigieux que lui, il eut cependant le mérite de parvenir à maintenir l'État fragile et récent créé par son père, en luttant contre les Ottomans à l'Ouest et contre les Ouzbeks, à l'Est.
  • Тахмасп I, Шах Тахмасиб (3 марта 1514(15140303) — 1576) — Шах Ирана, второй шах династии Сефевидов. Старший сын Исмаила I, основателя династии Сефевидов.
  • I. Tahmasp (Farsça: طهماسب; d. 3 Mart 1514 - ö. 1576), Safevî Devleti'nin 2. şahı ve Şah I. İsmail'in oğlu.
  • Scià Tahmasp I (Persiano: شاه تهماسب یکم‎; negli antichi testi in lingua italiana: Tamas; Shahabad, 22 febbraio 1514 – Qazvin, 14 maggio 1576) è stato un sovrano persiano della dinastia safavide dal 1524 dopo il padre Ismāʿīl. Il suo regno fu caratterizzato da guerre continue a Occidente contro i Turchi e a Oriente contro gli Usbechi.
  • タフマースブ1世(Tahmasb I, ペルシア語: شاه تهماسب یکم‎, 1514年3月3日 - 1576年5月14日)は、サファヴィー朝の第2代シャー(在位:1524年 - 1576年)。初代シャー・イスマーイール1世の息子で、即位直後と治世前期の内憂外患に苦しめられたが、多くの時間を費やして困難を切り抜け、サファヴィー朝の基盤を固めた。
  • I. Tahmászp (Sáhábád, 1514. február 22. – Gazvin, 1576. május 25.) Perzsia sahja (uralkodott 1524. május 23-ától haláláig), a Szafavida-dinasztia második uralkodó tagja, a birodalom- és dinasztiaalapító I. Iszmáíl fia, egyben Irán valaha is élt leghosszabb ideig regnáló sahja volt. Öt évtizedes uralma alatt a szomszédos szunnita halatmakkal, az Üzbég Kánsággal, majd az Oszmán Birodalommal harcolt, élete végén pedig belharcok robbantak ki birodalmában.
  • Тахмасп І (на персийски: شاه تهماسب یکم) е вторият ирански шах от династията на Сефевидите. Той има най-дългото управление (52 години) от членовете на своята династия. Като млад попада под властта на къзълбашите, тюркско племе, което представлява гръбнака на сефевидската мощ, много къзълбашки водачи се изреждат като негови регенти. Неговото управление е запомнено с множество мирни договори с персийските врагове - Османската империя и узбеките.
  • Zillulláh Abú-l-Muzaffar Abú-l-Fath Sultán Šáh Tahmásp ibn Šáh Ismá‘íl as-Safáví al-Husajní al-Músáví Bahadur Chán, obvykle uváděný jako Tahmásp I. (persky طهماسب‎‎ ; 3. března 1513 Šáhábád – 14. května 1576 Kazvín), byl perský šáh z dynastie Safíovců panující v letech 1524–1576. Byl synem zakladatele safíovské říše Ismá‘íla I. (vládl 1501–1524) a jeho druhé ženy Šáh-Begí Chanúm († 1540). Tahmásp I.
  • Tahmasp I (lub Tahmasb I) (pers. شاه تهماسب یکم) (ur. 22 lutego 1514 – zm. 14 maja 1576) - szach Persji w latach 1524-1576, najdłużej panujący z dynastii Safawidów. Był synem Ismaila I i Turkmenki Szach-Begi Chanum (znanej też jako Tajlu Chanum).W okresie dzieciństwa, gdy był słaby, dostał się pod kontrolę Kyzyłbaszów, którzy byli podstawą potęgi Safawidów. Przywódcy Kyzyłbaszów walczyli ze sobą o prawo opieki nad nieletnim Tahmaspem.
  • Abul-Fath Tahmasp I. (persisch ‏طهماسب‎ [tæhˈmɔːsb], Abu’l-Fatḥ Ṭahmāsp (aserbaidschanisch: I Təhmasib); * 22. Februar 1514 in Šāh-ābād bei Isfahan; † 14. Mai 1576 in Qazvin), Schah von Persien, wird im Jahre 1524 im Alter von nur 10 Jahren als Nachfolger seines Vaters, Ismail I. (1501–1524), zum zweiten Schah der Safawidendynastie gekrönt.Die Amtszeit Tahmasps I.
  • Tahmasp I of Thamâsp I (Sjahabad (nabij Isfahan), 22 februari 1514 – Qazvin, 14 mei 1576) was de tweede sjah van de Safawiden, een dynastie die lange tijd over het gebied heerste dat nu Iran is. Tahmasp I regeerde over het rijk van 1524 tot 1576. Zijn voorganger was zijn vader, Ismail I, en zijn opvolger was Ismail II.Tahmasp I heerste van 1524 tot 1576. Hij was de zoon van Ismail I.
  • Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida. En persa: شاه تهماسب یکم.
  • Tahmasp I (Persian: شاه تهماسب یکم‎) (22 February 1514 – 14 May 1576) was an influential Shah of Iran, who enjoyed the longest reign of any member of the Safavid dynasty. He was the son and successor of Ismail I.He came to the throne aged ten in 1524 and came under the control of the Qizilbash, Turkic tribesmen who formed the backbone of the Safavid power. The Qizilbash leaders fought among themselves for the right to be regents over Tahmasp.
  • Tahmasp I (em persa: طهماسب ; AFI: [tæhˈmɔːsb], em azeri: I Təhmasib) (1513 — 14 de maio de 1576) foi um influente cá do Império Safávida. Tahmasp nasceu em Shah Abad e chegou ao poder com a idade de dez anos, quando ele assumiu o trono da Pérsia, em 1524, após a morte do xá Ismail I. Durante sua infância ele era fraco e incapaz de exercer o controle sobre seu império. Isso resultou na revolta da tribo dos Qizilbash, uma parte importante da estrutura de safávida.
  • Tahmasp atau Tahmasb I (bahasa Persia: شاه تهماسب یکم) (22 Februari 1514 – 14 Mei 1576) adalah Shah Iran dari Dinasti Safawiyah. Ia merupakan penguasa Safawiyah dengan masa kekuasaan terpanjang. Tahmasp adalah putra dari Ismail I dan Shah-Begi Khanum (dikenal dengan gelar Tajlu Khanum) dari suku Mawsillu Turcoman.Ia naik takhta saat berusia sepuluh tahun pada tahun 1524 dan berada di bawah kendali Qizilbash, suku Turkik yang merupakan tulang belakang kekuasaan Safawiyah.
rdfs:label
  • Tahmasp Ier
  • I. Tahmasb
  • I. Tahmászp perzsa sah
  • Scià Tahmasp I
  • Tahmasp I
  • Tahmasp I
  • Tahmasp I
  • Tahmasp I
  • Tahmasp I
  • Tahmasp I
  • Tahmasp I.
  • Tahmásp I.
  • Тахмасп I
  • Тахмасп I
  • タフマースブ1世
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Tahmasp
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:enfants of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of