En logique aristotélicienne, le syllogisme est un raisonnement logique à deux propositions (également appelées prémisses) conduisant à une conclusion qu'Aristote a été le premier à formaliser. Par exemple, Tous les hommes sont mortels, or Socrate est un homme donc Socrate est mortel est un syllogisme ; les deux prémisses (dites « majeure » et « mineure ») sont des propositions données et supposées vraies, le syllogisme permettant de valider la véracité formelle de la conclusion.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • En logique aristotélicienne, le syllogisme est un raisonnement logique à deux propositions (également appelées prémisses) conduisant à une conclusion qu'Aristote a été le premier à formaliser. Par exemple, Tous les hommes sont mortels, or Socrate est un homme donc Socrate est mortel est un syllogisme ; les deux prémisses (dites « majeure » et « mineure ») sont des propositions données et supposées vraies, le syllogisme permettant de valider la véracité formelle de la conclusion. La science des syllogismes est la syllogistique, à laquelle, entre autres, se sont intéressés les penseurs de la scolastique médiévale, mais aussi Antoine Arnauld, Gottfried Leibniz, Emmanuel Kant, et Émile Durkheim. Elle est l'ancêtre de la logique mathématique moderne et a été enseignée jusqu'à la fin du XIXe siècle.
  • 三段論法(さんだんろんぽう、希: συλλογισμός, シュロギスモス、羅: syllogismus、英: syllogism)は、論理学における論理的推論の型式のひとつ。典型的には、大前提、小前提および結論という3個の命題を取り扱う。これを用いた結論が真であるためには、前提が真であること、および論理の法則(同一律、無矛盾律、排中律、および充足理由律)が守られることが必要とされる。アリストテレスの『オルガノン』(『分析論前書』『分析論後書』)によって整備された。
  • Tasım veya Kıyas (Eski Yunanca: συλλογισμός) mantıkta, birisi orta terim olmak üzere "öncül" adı verilen iki önerme ile bu iki öncülden zorunlu olarak çıkarsanan ve ardıl adı verilen üçüncü bir önerme biçimde ifade edilen ya da edilebilen kanıttır.
  • Silogisme adalah suatu proses penarikan kesimpulan secara deduktif. Silogisme disusun dari dua proposisi (pernyataan) dan sebuah konklusi (kesimpulan). Jenis-jenis Silogisme Berdasarkan bentuknya, silogisme terdiri dari; Silogisme Kategorial Silogisme kategorial adalah silogisme yang semua proposisinya merupakan kategorial. Proposisi yang mendukung silogisme disebut dengan premis yang kemudian dapat dibedakan menjadi premis mayor (premis yang termnya menjadi predikat), dan premis minor ( premis yang termnya menjadi subjek). Yang menghubungkan di antara kedua premis tersebut adalah term penengah (middle term). Contoh: Semua tumbuhan membutuhkan air. (Premis Mayor) Akasia adalah tumbuhan (premis minor). ∴ Akasia membutuhkan air (Konklusi)Hukum-hukum Silogisme Katagorik. Apabila salah satu premis bersifat partikular, maka kesimpulan harus partikular juga. Contoh: Semua yang halal dimakan menyehatkan (mayor). Sebagian makanan tidak menyehatkan (minor). ∴ Sebagian makanan tidak halal dimakan (konklusi). Apabila salah satu premis bersifat negatif, maka kesimpulannya harus negatif juga. Contoh: Semua korupsi tidak disenangi (mayor). Sebagian pejabat korupsi (minor). ∴ Sebagian pejabat tidak disenangi (konklusi). Apabila kedua premis bersifat partikular, maka tidak sah diambil kesimpulan. Contoh: Beberapa politikus tidak jujur (premis 1). Bambang adalah politikus (premis 2). Kedua premis tersebut tidak bisa disimpulkan. Jika dibuat kesimpulan, maka kesimpulannya hanya bersifat kemungkinan (bukan kepastian). Bambang mungkin tidak jujur (konklusi). Apabila kedua premis bersifat negatif, maka tidak akan sah diambil kesimpulan. Hal ini dikarenakan tidak ada mata rantai yang menhhubungkan kedua proposisi premisnya. Kesimpulan dapat diambil jika salah satu premisnya positif. Contoh: Kerbau bukan bunga mawar (premis 1). Kucing bukan bunga mawar (premis 2). Kedua premis tersebut tidak mempunyai kesimpulan Apabila term penengah dari suatu premis tidak tentu, maka tidak akan sah diambil kesimpulan. Contoh; semua ikan berdarah dingin. Binatang ini berdarah dingin. Maka, binatang ini adalah ikan? Mungkin saja binatang melata. Term-predikat dalam kesimpulan harus konsisten dengan term redikat yang ada pada premisnya. Apabila tidak konsisten, maka kesimpulannya akan salah. Contoh: Kerbau adalah binatang.(premis 1) Kambing bukan kerbau.(premis 2) ∴ Kambing bukan binatang ? Binatang pada konklusi merupakan term negatif sedangkan pada premis 1 bersifat positif Term penengah harus bermakna sama, baik dalam premis mayor maupun premis minor. Bila term penengah bermakna ganda kesimpulan menjadi lain.Contoh: Bulan itu bersinar di langit.(mayor) Januari adalah bulan.(minor) ∴ Januari bersinar dilangit? Silogisme harus terdiri tiga term, yaitu term subjek, predikat, dan term, tidak bisa diturunkan konklsinya. Contoh: Kucing adalah binatang.(premis 1) Domba adalah binatang.(premis 2) Beringin adalah tumbuhan.(premis3) Sawo adalah tumbuhan.(premis4) Dari premis tersebut tidak dapat diturunkan kesimpulannya
  • Простой категорический силлоги́зм (греч. συλλογισμός) — рассуждение мысли, состоящее из трёх простых атрибутивных высказываний: двух посылок и одного заключения. Посылки силлогизма разделяются на бо́льшую (которая содержит предикат заключения) и меньшую (которая содержит субъект заключения). По положению среднего термина силлогизмы делятся на фигуры, а последние по логической форме посылок и заключения — на модусы.Пример силлогизма: Всякий человек смертен (бо́льшая посылка) Сократ — человек (меньшая посылка) ------------ Сократ смертен (заключение)
  • 삼단논법(三段論法)은 미리 알려진 두 판단에서 그것들과는 다른 하나의 새로운 판단으로 이끄는 추리 방법이다.같은 추리가 대표적인 것이다. 결론에서 주어 '인간'을 소개념, 술어 '죽어야만 하는 것'을 대개념이라 하고, 소개념을 포함한 전제를 소전제(小前提), 대개념을 포함한 전제를 대전제(大前提)라 한다. 두 전제에는 대소개념과는 다른 제3의 개념 '동물'이 포함되어 있다. 이는 두 전제를 결부시켜 결론으로 이끌기 위한 매개적 작용을 나타내는 것으로서 매개념(媒槪念)이라고 한다. 일반화하자면, 대전제는 결론의 술어 개념인 대개념을 포함한 전제이고, 소전제는 결론의 주어 개념인 소개념을 포함한 전제이며, 매개념은 두 전제에서만 나타나며 결론에서는 나타나지 않는다. 소개념을 S, 매개념을 M, 대개념을 P로 나타내는 것이 보통이다. 표준형식삼단논법에서는 대전제가 먼저 진술되고 그 다음에 소전제가 진술된다. 그러나 대전제와 소전제는 위치에 따라 정해지는 것이 아니라 대개념과 소개념의 포함 여부로 결정된다.정언적(定言的), 가언적(假言的), 선언적(選言的)인 여러 판단의 구성에 의해서 3단논법에도 다음과 같은 4종류가 있다. 정언적 3단논법(3판단 모두가 정언) 가언적 3단논법 순수가언 3단논법(3판단 모두가 가언) 혼합가언 3단논법(대전제 가언·소전제 정언) 선언적 3단논법 순수선언 3단논법(3판단 모두가 선언) 혼합선언 3단논법(대전제 선언·소전제 정언) 양도논법(兩刀論法)(대전제 가언· 소전제 선언)A/BC/BC/A완전한 3단논법은 두 전제와 한 결론으로 이루어져야 하지만 어떠한 판단이 생략될 경우가 있다. 이를 생략3단논법이라고 한다. 또한 몇몇 3단논법을 결부시켜 하나의 추리를 진행시키는 경우가 있다. 이를 복합 또는 다중(多重)·연결(連結)3단논법이라고 한다.
  • Силогизмът (на гръцки: συλλογισμός) е дедуктивно умозаключение с две предпоставки, свързани със среден термин, наречен медиатор, при което се прави извод. Предпоставките се делят на голяма предпоставка и малка предпоставака. Силогизмите са обект на изучаване от науката логика. Силогизмите позволяват правилното движение на логичната мисъл и стигането до дадено умозаключение, имайки предвид дадени факти за обект или явление. Пример за силогизъм е следната схема: Всички хора са смъртни. ( голяма предпоставка ) Всички гърци са хора. ( малка предпоставка ) —————————————————————— Всички гърци са смъртни. ( извод )Символното записване на тази схема е следното: М-Р S-M —————— S-P
  • Sylogizm (z stgr. συλλογισμός – konkluzja, wniosek) jest to wnioskowanie o dwóch przesłankach, przy czym obie przesłanki zawierają wspólny element, a każdy element wniosku zawarty jest w dokładnie jednej przesłance.
  • El silogismo es una forma de razonamiento deductivo que consta de dos proposiciones como premisas y otra como conclusión, siendo la última una inferencia necesariamente deductiva de las otras dos. Fue formulado por primera vez por Aristóteles, en su obra lógica recopilada como El Organon, de sus libros conocidos como Primeros Analíticos, (en griego Proto Analytika, en latín –idioma en el que se conoció la obra en Europa Occidental-, Analytica Priora).Aristóteles consideraba la lógica como lógica de relación de términos. Los términos se unen o separan en los juicios. Los juicios aristotélicos son considerados desde el punto de vista de unión o separación de dos términos, un sujeto y un predicado. Hoy se hablaría de proposición.La diferencia entre juicio y proposición es importante. La proposición afirma un hecho como un todo, que es o no es, como contenido lógico del conocimiento. El juicio, en cambio, atribuye un predicado a un sujeto lógico del conocimiento otorgando a los términos al mismo tiempo una función lingüística de significado (semántica) y una función formal lógica (sintáctica). Esto tiene su importancia en el concepto mismo del contenido de uno, el juicio, y la otra, la proposición, especialmente en los casos de negación, como se considera, más adelante, en la problemática de la lógica silogística.Mantenemos aquí la denominación de juicio por ser lo más acorde con lo tradicional, teniendo en cuenta que este tipo de lógica, como tal, está en claro desuso, sustituida por la lógica simbólica en la que esta lógica es interpretada como lógica de clases. Ver cálculo lógico.La relación entre los términos de un juicio, al ser comparado con un tercero que hace de "término medio", hace posible la aparición de las posibles conclusiones. Así pues, el silogismo consta de dos juicios, premisa mayor y premisa menor, en los que se comparan tres términos, de cuya comparación se obtiene un nuevo juicio como conclusión.La lógica trata de establecer las leyes que garantizan que, de la verdad de los juicios comparados (premisas), se pueda obtener con garantía de verdad un nuevo juicio verdadero (conclusión).
  • A hagyományos logikában olyan következtetési forma, amelynek legalább két premisszája van. (Az egypremisszás következtetést nem szillogizmusnak, hanem közvetlen következtetésnek nevezték.) Megkülönböztettek kategorikus, feltételes és szétválasztó szillogizmusokat.A szillogizmus olyan következtetést jelent, melyben egy kijelentés (a konklúzió vagy következmény) két másikból (a premisszákból vagy feltételekből) következik. A görög „szüllogiszmosz” („συλλογισμός”) kifejezés érvet, következtetést jelent, és Arisztotelész is ebben az általánosabb értelemben használta, de később a tradicionális logikában azt a speciálisabb jelentését nyerte el, melyet az előbb definiáltunk. Arisztotelész az Analitika első könyvében is ír róla: "Szillogizmus pedig az olyan beszéd, amelyben bizonyos dolgok megállapításából szükségszerűen következik valami más, mint amit megállapítottunk, mégpedig azért, mert azok a dolgok úgy vannak. 'Mert azok a dolgok úgy vannak', ezt úgy értem, hogy ezek alapján következik; hogy pedig 'ezek alapján következik', ezt úgy értem, hogy semmi egyéb dolog nem kell ahhoz, hogy bekövetkezzék a szükségszerűség." E meghatározás szerint a szillogizmus azonos jelentésű a "logikailag helyes", vagy más néven az "érvényes" következtetéssel. Azonban, szerepel Arisztotelésznél a szillogizmusnak egy szűkebb terjedelmű fogalma is. Miszerint a szillogizmus olyan következtetés, amelyben meghatározott szerkezetű két kijelentésből következik valami más, mint amit ezen két kijelentés megállapít.Az arisztotelészi szillogizmus elmélete annak a tana, mely szerint ha ismert egy fogalom viszonya másik két fogalomhoz, akkor milyen esetben lehet megállapítani valamit e két fogalom egymáshoz való viszonyáról. Illetve, ha meg akarjuk alapozni azt a kijelentést, amelyben két fogalom egymáshoz való viszonyáról szólunk, akkor milyen módon lehetséges ez egy harmadik fogalom felhasználásával.
  • Um silogismo (do grego antigo συλλογισμός, "conexão de ideias", "raciocínio"; composto pelos termos σύν "com" e λογισμός "cálculo") é um termo filosófico com o qual Aristóteles designou a argumentação lógica perfeita, constituída de três proposições declarativas que se conectam de tal modo que a partir das duas primeiras, chamadas premissas, é possível deduzir uma conclusão. A teoria do silogismo foi exposta por Aristóteles em Analíticos anteriores.Silogismo regular é o argumento típico dedutivo, composto de 3 proposições - Premissa Maior (P), Premissa Menor (p) e Conclusão (c) - onde 3 termos, Maior (T), Médio(M) e Menor (t), são compostos 2 a 2.Num silogismo, as premissas são um ou dois juízos que precedem a conclusão e dos quais ela decorre como consequente necessário dos antecedentes, dos quais se infere a consequência. Nas premissas, o termo maior (predicado da conclusão) e o termo menor (sujeito da conclusão) são comparados com o termo médio, e assim temos a premissa maior e a premissa menor segundo a extensão dos seus termos.Um exemplo clássico de silogismo é o seguinte:Todo homem é mortal.Sócrates é homem.Logo, Sócrates é mortal.
  • A syllogism (Greek: συλλογισμός – syllogismos – "conclusion," "inference") is a kind of logical argument that applies deductive reasoning to arrive at a conclusion based on two or more propositions that are asserted or assumed to be true.In its earliest form, defined by Aristotle, from the combination of a general statement (the major premise) and a specific statement (the minor premise), a conclusion is deduced. For example, knowing that all men are mortal (major premise) and that Socrates is a man (minor premise), we may validly conclude that Socrates is mortal. Syllogistic arguments are usually represented in a three-line form (without sentence-terminating periods):All men are mortal.Socrates is a man.Therefore, Socrates is mortalThe word "therefore" is usually either omitted or replaced by the symbol "∴"
  • Een syllogisme of sluitrede is in de logica een redenering, die bestaat uit drie proposities: een majorpremisse, een minorpremisse en een conclusie. De proposities bevatten een minor term of subject, een major term of predicaat en een middenterm. In syllogismen komen vier soorten proposities voor:Universeel bevestigend (A)Particulier bevestigend (I)Universeel ontkennend (E)Particulier ontkennend (O)Er zijn vier verschillende geldige syllogismen: Barbara, Celarent, Darii en Ferio. Een redenering op basis van deze syllogismen heet categorische deductie.
  • Die Syllogismen (von altgr. συλ-λογισμός syllogismos „(das) Zusammenrechnen, logischer Schluss“) sind ein Katalog von Typen logischer Argumente. Sie bilden den Kern der im vierten Jahrhundert vor unserer Zeitrechnung entstandenen antiken Logik des Aristoteles und der traditionellen Logik bis ins 19. Jahrhundert. Als Syllogistik wird ganz allgemein die Lehre von den Syllogismen bezeichnet. Sie untersucht insbesondere, unter welchen Voraussetzungen Syllogismen gültig sind.Syllogismen sind immer nach dem gleichen Muster aufgebaut. Jeweils zwei Prämissen (Voraussetzungen), Obersatz und Untersatz genannt, führen zu einer Konklusion (Schlussfolgerung). Die Prämissen und die Konklusion sind Aussagen von einem bestimmten Typ, in denen jeweils einem Begriff, dem syllogistischen Subjekt, ein anderer Begriff, das syllogistische Prädikat (nicht gleichbedeutend mit Subjekt und Prädikat in der Grammatik), in bestimmter Weise zu- oder abgesprochen wird. In Abhängigkeit von der Stelle, an der sie im Syllogismus auftreten, werden die vorkommenden Begriffe Oberbegriff, Mittelbegriff und Unterbegriff genannt.Ein Beispiel für einen gültigen Syllogismus ist Folgendes:Alle Menschen sind sterblich (Obersatz). Alle Griechen sind Menschen (Untersatz). Also sind alle Griechen sterblich (Schlussfolgerung).
  • Sylogismus (řecky: συλλογισμός — „rozhodnutí,“ „logický důsledek“; obvykle kategorický sylogismus) je druh logického tvrzení, ve kterém je jeden z výroků (závěr) odvozen z ostatních dvou předpokladů (premis) určité formy. Aristotelés definoval sylogismus v Prvních analytikách (24b18–20). Navzdory této velmi všeobecné definici se nejprve omezil na kategorický sylogismus (a později na modální sylogismus). Sylogismus je v podstatě deduktivním zdůvodňováním, kde jsou fakta určena (determinována) kombinací existujících tvrzení na rozdíl od induktivního zdůvodňování, kde jsou fakta určována opakujícím se pozorováním.
  • El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses (premissa major; que inclou el seu predicat (P), i la premissa menor; que inclou el seu subjecte (S). És possible que les premisses siguin ambdues veritables o una veritable i una falsa (mai les dues poden ser falses), però la conclusió ha de ser necessàriament veritable o falsa. Ara bé, és impossible extreure una conclusió falsa a partir de premisses veritables, i també és impossible extreure una conclusió veritable de dues conclusions falses. En tots els sil·logismes hi ha també un terme mitjà (M) que coincideix en les dues premisses i que és la unió d'ambdues ja que sense ell no se'n podria extreure la conclusió. Així mateix, però, en la conclusió el terme mitjà no hi ha d'aparèixer mai.En els sil·logismes s'hi identifiquen les quatre figures (en negreta el terme mitjà): Primera figura: En la premissa major, el terme mitjà va davant del predicat i en la menor, va darrere del subjecte. Exemple: Tots els noruecs són europeus (Premissa major) Tots els ciutadans d'Oslo són noruecs (Premissa menor) Tots els ciutadans d'Oslo són europeus (Conclusió). Segona figura: En les dues premisses el terme mitjà sempre va darrere Exemple: Tots els ciutadans d'Oslo són noruecs (Premissa major) No tots els europeus són noruecs (Premissa menor) No tots els europeus són ciutadans d'Oslo (Conclusió). Tercera figura: En les dues premisses el terme mitjà sempre va davant Exemple: Els noruecs són europeus (Premissa major). Són noruecs tots els ciutadans d'Oslo (Premissa menor). Tots els ciutadans d'Oslo són europeus (conclusió). Quarta figura: En la premissa major, el terme mitjà va darrere del predicat i en la menor, va davant del subjecte. Exemple: Tots els ciutadans d'Oslo són noruecs (Premissa major). Tots els noruecs són europeus (premissa menor) Tots els ciutadans d'Oslo són europeus (Conclusió).També van estudiar els sil·logismes Sant Tomàs d'Aquino i altres pensadors de l'antiguitat i l'edat mitjana.El sil·logisme és una forma de raonament deductiu que consta de dues proposicions com premisses i una altra com a conclusió, sent l'última una inferència necessàriament deductiva de les altres dues. Va ser formulat per primera vegada per Aristòtil, en la seva obra lògica recopilada com El Organon , dels seus llibres coneguts com a Primers Analítics (en grec, Proto Analytika , en llatí-idioma en què es va reconèixer l'obra a Europa Occidental-, Analytica Priora ).Aristòtil considerava la lògica com lògica de relació de termes. Els termes s'uneixen o separen en els judicis. Els judicis aristotèlics són considerats des del punt de vista d'unió o separació de dos termes, un subjecte i un predicat. Avui es parlaria de proposicions.La diferència entre judici i proposició és important. La proposició afirma un fet com un tot, que és o no és, com a contingut lògic del coneixement. El judici, en canvi, atribueix un predicat a un subjecte lògic del coneixement. Això té la seva importància en el concepte mateix del contingut d'un i una altra, especialment en els casos de negació, com es veu en la problemàtica de la lògica sil·logística.Mantenim aquí la denominació de judici per ser el més d'acord amb el tradicional, tenint en compte que aquest tipus de lògica, com a tal, està en clar desús, substituïda per la lògica simbòlica en la que aquesta lògica és interpretada com a lògica de classes. Veure càlcul lògic.La relació entre els termes d'un judici, al ser comparat amb un tercer que fa de "terme mitjà", fa possible l'aparició de les possibles conclusions. Així doncs, el sil·logisme consta de dos judicis, premissa major i premissa menor, en què es comparen tres termes, de la comparació s'obté un nou judici com conclusió.La lògica tracta d'establir les lleis que garanteixen que, de la veritat dels judicis comparats (premisses), es pugui obtenir amb garantia de veritat un nou judici veritable (conclusió).
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 20220 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 45419 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 146 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111075163 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • En logique aristotélicienne, le syllogisme est un raisonnement logique à deux propositions (également appelées prémisses) conduisant à une conclusion qu'Aristote a été le premier à formaliser. Par exemple, Tous les hommes sont mortels, or Socrate est un homme donc Socrate est mortel est un syllogisme ; les deux prémisses (dites « majeure » et « mineure ») sont des propositions données et supposées vraies, le syllogisme permettant de valider la véracité formelle de la conclusion.
  • 三段論法(さんだんろんぽう、希: συλλογισμός, シュロギスモス、羅: syllogismus、英: syllogism)は、論理学における論理的推論の型式のひとつ。典型的には、大前提、小前提および結論という3個の命題を取り扱う。これを用いた結論が真であるためには、前提が真であること、および論理の法則(同一律、無矛盾律、排中律、および充足理由律)が守られることが必要とされる。アリストテレスの『オルガノン』(『分析論前書』『分析論後書』)によって整備された。
  • Tasım veya Kıyas (Eski Yunanca: συλλογισμός) mantıkta, birisi orta terim olmak üzere "öncül" adı verilen iki önerme ile bu iki öncülden zorunlu olarak çıkarsanan ve ardıl adı verilen üçüncü bir önerme biçimde ifade edilen ya da edilebilen kanıttır.
  • Sylogizm (z stgr. συλλογισμός – konkluzja, wniosek) jest to wnioskowanie o dwóch przesłankach, przy czym obie przesłanki zawierają wspólny element, a każdy element wniosku zawarty jest w dokładnie jednej przesłance.
  • El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses (premissa major; que inclou el seu predicat (P), i la premissa menor; que inclou el seu subjecte (S). És possible que les premisses siguin ambdues veritables o una veritable i una falsa (mai les dues poden ser falses), però la conclusió ha de ser necessàriament veritable o falsa.
  • A syllogism (Greek: συλλογισμός – syllogismos – "conclusion," "inference") is a kind of logical argument that applies deductive reasoning to arrive at a conclusion based on two or more propositions that are asserted or assumed to be true.In its earliest form, defined by Aristotle, from the combination of a general statement (the major premise) and a specific statement (the minor premise), a conclusion is deduced.
  • Sylogismus (řecky: συλλογισμός — „rozhodnutí,“ „logický důsledek“; obvykle kategorický sylogismus) je druh logického tvrzení, ve kterém je jeden z výroků (závěr) odvozen z ostatních dvou předpokladů (premis) určité formy. Aristotelés definoval sylogismus v Prvních analytikách (24b18–20). Navzdory této velmi všeobecné definici se nejprve omezil na kategorický sylogismus (a později na modální sylogismus).
  • Il sillogismo (dal greco συλλογισμός, syllogismòs, formato da σύν, syn, "insieme", e λογισμός, logismòs, "calcolo": quindi, "ragionamento concatenato") è un tipo di ragionamento dimostrativo che fu teorizzato per la prima volta da Aristotele, il quale, partendo dai tre tipi di termine "maggiore" (che funge da predicato nella conclusione), "medio" e "minore" (che nella conclusione funge da soggetto) classificati in base al rapporto contenente - contenuto, giunge ad una conclusione collegando i suddetti termini attraverso brevi enunciati (premesse).La filosofia scolastica ha formalizzato che se una singola premessa oppure entrambe le premesse sono false, la proposizione conseguente è necessariamente falsa.
  • Um silogismo (do grego antigo συλλογισμός, "conexão de ideias", "raciocínio"; composto pelos termos σύν "com" e λογισμός "cálculo") é um termo filosófico com o qual Aristóteles designou a argumentação lógica perfeita, constituída de três proposições declarativas que se conectam de tal modo que a partir das duas primeiras, chamadas premissas, é possível deduzir uma conclusão.
  • A hagyományos logikában olyan következtetési forma, amelynek legalább két premisszája van. (Az egypremisszás következtetést nem szillogizmusnak, hanem közvetlen következtetésnek nevezték.) Megkülönböztettek kategorikus, feltételes és szétválasztó szillogizmusokat.A szillogizmus olyan következtetést jelent, melyben egy kijelentés (a konklúzió vagy következmény) két másikból (a premisszákból vagy feltételekből) következik.
  • Простой категорический силлоги́зм (греч. συλλογισμός) — рассуждение мысли, состоящее из трёх простых атрибутивных высказываний: двух посылок и одного заключения. Посылки силлогизма разделяются на бо́льшую (которая содержит предикат заключения) и меньшую (которая содержит субъект заключения).
  • 삼단논법(三段論法)은 미리 알려진 두 판단에서 그것들과는 다른 하나의 새로운 판단으로 이끄는 추리 방법이다.같은 추리가 대표적인 것이다. 결론에서 주어 '인간'을 소개념, 술어 '죽어야만 하는 것'을 대개념이라 하고, 소개념을 포함한 전제를 소전제(小前提), 대개념을 포함한 전제를 대전제(大前提)라 한다. 두 전제에는 대소개념과는 다른 제3의 개념 '동물'이 포함되어 있다. 이는 두 전제를 결부시켜 결론으로 이끌기 위한 매개적 작용을 나타내는 것으로서 매개념(媒槪念)이라고 한다. 일반화하자면, 대전제는 결론의 술어 개념인 대개념을 포함한 전제이고, 소전제는 결론의 주어 개념인 소개념을 포함한 전제이며, 매개념은 두 전제에서만 나타나며 결론에서는 나타나지 않는다. 소개념을 S, 매개념을 M, 대개념을 P로 나타내는 것이 보통이다. 표준형식삼단논법에서는 대전제가 먼저 진술되고 그 다음에 소전제가 진술된다.
  • Die Syllogismen (von altgr. συλ-λογισμός syllogismos „(das) Zusammenrechnen, logischer Schluss“) sind ein Katalog von Typen logischer Argumente. Sie bilden den Kern der im vierten Jahrhundert vor unserer Zeitrechnung entstandenen antiken Logik des Aristoteles und der traditionellen Logik bis ins 19. Jahrhundert. Als Syllogistik wird ganz allgemein die Lehre von den Syllogismen bezeichnet.
  • Силогизмът (на гръцки: συλλογισμός) е дедуктивно умозаключение с две предпоставки, свързани със среден термин, наречен медиатор, при което се прави извод. Предпоставките се делят на голяма предпоставка и малка предпоставака. Силогизмите са обект на изучаване от науката логика. Силогизмите позволяват правилното движение на логичната мисъл и стигането до дадено умозаключение, имайки предвид дадени факти за обект или явление.
  • El silogismo es una forma de razonamiento deductivo que consta de dos proposiciones como premisas y otra como conclusión, siendo la última una inferencia necesariamente deductiva de las otras dos.
  • Een syllogisme of sluitrede is in de logica een redenering, die bestaat uit drie proposities: een majorpremisse, een minorpremisse en een conclusie. De proposities bevatten een minor term of subject, een major term of predicaat en een middenterm. In syllogismen komen vier soorten proposities voor:Universeel bevestigend (A)Particulier bevestigend (I)Universeel ontkennend (E)Particulier ontkennend (O)Er zijn vier verschillende geldige syllogismen: Barbara, Celarent, Darii en Ferio.
  • Silogisme adalah suatu proses penarikan kesimpulan secara deduktif. Silogisme disusun dari dua proposisi (pernyataan) dan sebuah konklusi (kesimpulan). Jenis-jenis Silogisme Berdasarkan bentuknya, silogisme terdiri dari; Silogisme Kategorial Silogisme kategorial adalah silogisme yang semua proposisinya merupakan kategorial.
rdfs:label
  • Syllogisme
  • Sillogismo
  • Silogisme
  • Silogismo
  • Silogismo
  • Sil·logisme
  • Syllogism
  • Syllogisme
  • Syllogismus
  • Sylogismus
  • Sylogizm
  • Szillogizmus
  • Tasım
  • Категорический силлогизм
  • Силогизъм
  • 三段論法
  • 삼단논법
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:notableIdea of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of