Syagrius (v. 430- v. 486/487) est un général romain qui a régné en Gaule du Nord. Il fut défait par Clovis qui annexa son royaume et le mit à mort.↑ Carte de la Gaule au moment de la prise de pouvoir par Clovis (d'après P. Périn, L. Ch. Feffer, Les Francs, t.1, « À La conquête de la Gaule », Paris, Armand Colin, 1987, p.85 et À l'aube de la France. La Gaule de Constantin à Childéric, catal.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Syagrius (v. 430- v. 486/487) est un général romain qui a régné en Gaule du Nord. Il fut défait par Clovis qui annexa son royaume et le mit à mort.
  • Афраний Сиагрий (лат. Afranius Syagrius; 430—487) — последний сколько-нибудь влиятельный римский полководец, а также последний римский наместник в Северной Галлии (Суассонской области, ок. 465—486). Именно после его гибели можно говорить о полном крахе римской государственности в Западной Европе.
  • Siagri (~430 - 486) fou el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà (476). Era fill d'Egidi que era governador romà de la Gàl·lia i al que succeí a la seva mort (464). Siagri heretà del seu pare com a patrimoni la ciutat i la diòcesi de Soissons, Belgica Secunda, Reims i Troyes, Beauvais i Amiens, s'haurien sotmès naturalment i després de la caiguda de Roma, hauria regnat amb el títol de “rei dels Romans”. Com a romà havia estat educat en els estudis liberals de la retòrica i la jurisprudència; però utilitzà per accident i tàctica en l'ús familiar de l'idioma germànic. Els bàrbars independents recorrien al judici d'un estranger qui posseïa el talent singular, en la seva llengua nativa, els dictats de la raó i l'equitat. La diligència i afabilitat del seu judici l'haurien fet popular, els judicis imparcials dels seus decrets obtingueren la seva obediència voluntària, i el regnat de Siagri sobre els francs i burgundis semblava reviure la institució original de la societat civil. Enmig d'aquesta pacífiques ocupacions, Siagri rebé, i valentament va acceptar, el desafiament hostil de Clodoveu I; qui el reptà el seu rival a fixar el dia i el camp de batalla. En els temps de Juli Cèsar Soissons hagués aportat un cos de 50.000 cavalls; i s'hauria organitzat un exèrcit dotat d'escuts, cuirasses i màquines de guerra, dels tres arsenals o factories de la ciutat. Però el coratge i el nombre de la joventut gal·la s'havien exhaurit; i les febles bandes de voluntaris o mercenaris, que marxaren sota l'estendard de Siagri, foren incapaços de fer de contrincant contra el valor nacional dels francs. Després de la desfeta militar contra Clodoveu, Siagri fugí a la cort visigòtica de Tolosa de Llenguadoc. La feble minoria d'Alaric II no podia assistit o protegir a l'infortunat fugitiu. Els gots foren intimidats per les amenaces de Clodoveu; i el rei romà, després d'un breu confinament, fou lliurat a les mans del rei franc que l'executaria. Les ciutats de Bèlgica es rendiren al rei dels francs; i el seu domini foren engrandits cap a l'est per l'ampla diòcesi de Tongres, que Clodoveu subduí en el seu desè any de regnat.
  • アフラニウス・シュアグリウス(ラテン語: Afranius Syagrius、430年 - 486年 あるいは 487年)は、西ローマ帝国衰亡後もガリア北部に残ったローマ人支配地域・ソワソン管区の執政官(ドゥクス)。
  • Afrânio Siágrio (430 — 486/487) era filho de Egídio, o último magister militum per Gallias romano que manteve um governo, o chamado reino de Siágrio, em torno de Soissons após o colapso do governo central do Império Romano do Ocidente. Siágrio governou este enclave como duque a partir da morte de seu pai em 464 até 486, quando seu reino foi destruído pela expansão territorial do reino franco de Clóvis I. Tendo sido derrotado na sua capital na batalha de Soissons, Siágrio buscou refúgio com Alarico II, rei dos visigodos, baseado em Tolosa. Mas em vez disso foi feito prisioneiro e enviado para Clóvis, sendo assassinado em 487, apunhalado secretamente de acordo com Gregório de Tours. Seu regime representou o último exemplo registrado de uma autoridade nativa galo-romana na Gália: de fato ele era conhecido pelos bárbaros germânicos como "Rei dos Romanos".
  • Afranio Siagrio (in latino Afranius Syagrius; 430 – Novidunum, 487) fu un militare romano che regnò con il titolo di "re dei Romani" nel nord della Gallia, su di un'entità nota come "Regno di Soissons". Figlio di Egidio, fu l'ultimo magister militum per Gallias.
  • Syagrius (430 – 486 vagy 487) Gallia utolsó római helytartója.Aegidius Magister militum per Gallias fia. Kr. u. 476 után az Észak-Galliában még fennálló csekély római uralom helytartója. 480 óta a rómaiak királyának nevezte magát. Míg ő Childerich-el szövetkezett, annak halála után fia, I. Klodvig frank király Ragnachar frank törzsfővel fogott össze és utóbbiak Syagrius hadát 486-ban Soissons melletti csatában teljesen legyőzték. Syagrius II. Alarich nyugati gót királyhoz menekült, de ő kiszolgáltatta Klodvignak, akinek parancsára azután Syagriust megölték. Halálával véget ért Galliában a rómaiak uralma.
  • Syagrius († ca. 486/87) war der letzte selbständige „römische“ Herrscher in Gallien. Er unterlag 486/87 dem fränkischen Heerführer und rex Chlodwig I. und wurde später auf dessen Befehl hingerichtet.
  • Афраний Сиагрий (на латински: Afranius Syagrius) (430 – 487 г.) е последният влиятелен римски пълководец, и наместник в Северна Галия (управлявал около 465 - 486 г.). С гибелта му може да се говори за пълния крах на Римската държавност в Западна Европа.
  • Afranio Siagrio, (430 - 486 o 487), conocido por los pueblos germánicos como "Rey de los Romanos", fue el último magister militum de las Galias. Hijo de Egidio, tras la muerte de este en 464, Siagrio mantuvo hasta 486 el gobierno como Dux del enclave de Suessionum (Soissons), después del colapso del gobierno central del Imperio Romano de Occidente.El reino de Siagrio fue destruido por la expansión territorial del reino franco de Clodoveo I.Tras ser derrotado por los francos en la batalla de Soissons (año 486), Siagrio pidió refugio a Alarico II (reino visigodo de Tolosa). Este, en vez de recibirlo, lo hizo prisionero y lo envió a Clodoveo, quien mandó decapitarlo en el 487. Su régimen representó el último ejemplo registrado de una autoridad nativa galo-romana en la Galia.
  • Syagrius (overleden 486 of 487) was de laatste Romeinse heerser over (een deel van) Gallië.
  • Siagrio (430 - 486 edo 487) Mendebaldeko Erromatar Inperioko azken gobernaria izan zen. Egidio erregearen semea, honen ondorengoa izan zen Soissonseko erreinua gobernatzen. Bere burua, ordea, ez zuen erregetzat, beranduago, Duke bezala ezagutuko zen Duxtzat baizik. Bere erregealdia, 464. urtetik, 486. urterarte zabaldu zen. Azken urte hontan gertatu zen Soissonsen bertan, erreinuko hiriburuan, Klodoveo frankotar erregea eta Siagrio galierromatar duxaren gudalosteen arteko gudualdia. Gudualdi hau, frankotarren garaipenarekin amaitu zen.Egoera horren aurrean, Alariko II.a bisigodotarren erregeari laguntza eskatu zion, honen erreinuan bizitzen uzteko eskatuz. Baina, Alarikok, horren ordez, preso hartu eta Klodoveorengana bidali zuen. 487. urtean hil zuten frankotarrek, modu sekretuan sastakatuz.Bere erregealdia, Erromatar Inperioko jatorrizko herrien azken gobernualdia izan zen. Izan ere, atzerritarrek, Inperiotik kanpoko herriek, "Erromatarren Errege" bezala ezagutu zuten.
  • Syagriusz, Sjagriusz (ur. 430 – zm. 486 lub 487 r.) – syn rzymskiego namiestnika Egidiusza, wódz rzymski i namiestnik (dux) Galii, nazywany przez okoliczne plemiona barbarzyńskie królem Rzymian. Występując w imieniu imperium rzymskiego ze swojej siedziby w Soissons kontrolował północną Galię również po odebraniu władzy cesarskiej ostatniemu władcy zachodniorzymskiemu Romulusowi Augustulusowi w 476 r. Do 480 r. sprawował władzę w imieniu Juliusza Neposa, później cesarza Zenona.Został pokonany przez Chlodwiga w bitwie pod Soissons w 486 r., a kontrolowane przez niego terytoria zostały wcielone do państwa Franków. Po bitwie pod Soissons schronił się w Tuluzie, na dworze króla Wizygotów Alaryka II. Chlodwig zażądał od Alaryka II wydania go, grożąc w wypadku odmowy wojną. Alaryk uległ groźbie; Syagriusz został wydany Frankom i wkrótce potem stracony.
  • Syagrius (430 – 486 or 487) was the last Roman official in Gaul, whose defeat by king Clovis I of the Franks is considered the end of Western Roman rule outside of Italy. He came to this position through inheritance, for his father was Aegidius, the last Roman magister militum per Gallias. Syagrius preserved his father's rump state between the Somme and the Loire around Soissons after the collapse of central rule in the Western Empire, a domain Gregory of Tours called the "Kingdom" of Soissons. Syagrius governed this Gallo-Roman enclave from the death of his father in 464 until 486, when he was defeated in battle by Clovis I.Historians have mistrusted the title "rex Romanorum" that Gregory of Tours gave him, at least as early as Godefroid Kurth, who dismissed it as a gross error in 1893. The common consensus has been to follow Kurth, based on the historical truism that Romans hated kingship from the days of the expulsion of Tarquin the Proud; for example, Syagrius' article in the Prosopography of the Later Roman Empire omits this title, preferring to refer to him as a "Roman ruler (in North Gaul)". However, S. Fanning has assembled a number of examples of rex being used in a neutral, if not favorable, context, and argues that "the phrase Romanorum rex is not peculiar to Gregory of Tours or to Frankish sources", and that Gregory's usage may indeed show "that they were, or were seen to be, claiming to be Roman emperors."
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 223169 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 5923 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 52 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110539341 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Syagrius (v. 430- v. 486/487) est un général romain qui a régné en Gaule du Nord. Il fut défait par Clovis qui annexa son royaume et le mit à mort.↑ Carte de la Gaule au moment de la prise de pouvoir par Clovis (d'après P. Périn, L. Ch. Feffer, Les Francs, t.1, « À La conquête de la Gaule », Paris, Armand Colin, 1987, p.85 et À l'aube de la France. La Gaule de Constantin à Childéric, catal.
  • Афраний Сиагрий (лат. Afranius Syagrius; 430—487) — последний сколько-нибудь влиятельный римский полководец, а также последний римский наместник в Северной Галлии (Суассонской области, ок. 465—486). Именно после его гибели можно говорить о полном крахе римской государственности в Западной Европе.
  • アフラニウス・シュアグリウス(ラテン語: Afranius Syagrius、430年 - 486年 あるいは 487年)は、西ローマ帝国衰亡後もガリア北部に残ったローマ人支配地域・ソワソン管区の執政官(ドゥクス)。
  • Afranio Siagrio (in latino Afranius Syagrius; 430 – Novidunum, 487) fu un militare romano che regnò con il titolo di "re dei Romani" nel nord della Gallia, su di un'entità nota come "Regno di Soissons". Figlio di Egidio, fu l'ultimo magister militum per Gallias.
  • Syagrius († ca. 486/87) war der letzte selbständige „römische“ Herrscher in Gallien. Er unterlag 486/87 dem fränkischen Heerführer und rex Chlodwig I. und wurde später auf dessen Befehl hingerichtet.
  • Афраний Сиагрий (на латински: Afranius Syagrius) (430 – 487 г.) е последният влиятелен римски пълководец, и наместник в Северна Галия (управлявал около 465 - 486 г.). С гибелта му може да се говори за пълния крах на Римската държавност в Западна Европа.
  • Syagrius (overleden 486 of 487) was de laatste Romeinse heerser over (een deel van) Gallië.
  • Siagrio (430 - 486 edo 487) Mendebaldeko Erromatar Inperioko azken gobernaria izan zen. Egidio erregearen semea, honen ondorengoa izan zen Soissonseko erreinua gobernatzen. Bere burua, ordea, ez zuen erregetzat, beranduago, Duke bezala ezagutuko zen Duxtzat baizik. Bere erregealdia, 464. urtetik, 486. urterarte zabaldu zen. Azken urte hontan gertatu zen Soissonsen bertan, erreinuko hiriburuan, Klodoveo frankotar erregea eta Siagrio galierromatar duxaren gudalosteen arteko gudualdia.
  • Afrânio Siágrio (430 — 486/487) era filho de Egídio, o último magister militum per Gallias romano que manteve um governo, o chamado reino de Siágrio, em torno de Soissons após o colapso do governo central do Império Romano do Ocidente. Siágrio governou este enclave como duque a partir da morte de seu pai em 464 até 486, quando seu reino foi destruído pela expansão territorial do reino franco de Clóvis I.
  • Siagri (~430 - 486) fou el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà (476). Era fill d'Egidi que era governador romà de la Gàl·lia i al que succeí a la seva mort (464). Siagri heretà del seu pare com a patrimoni la ciutat i la diòcesi de Soissons, Belgica Secunda, Reims i Troyes, Beauvais i Amiens, s'haurien sotmès naturalment i després de la caiguda de Roma, hauria regnat amb el títol de “rei dels Romans”.
  • Syagriusz, Sjagriusz (ur. 430 – zm. 486 lub 487 r.) – syn rzymskiego namiestnika Egidiusza, wódz rzymski i namiestnik (dux) Galii, nazywany przez okoliczne plemiona barbarzyńskie królem Rzymian. Występując w imieniu imperium rzymskiego ze swojej siedziby w Soissons kontrolował północną Galię również po odebraniu władzy cesarskiej ostatniemu władcy zachodniorzymskiemu Romulusowi Augustulusowi w 476 r. Do 480 r.
  • Afranio Siagrio, (430 - 486 o 487), conocido por los pueblos germánicos como "Rey de los Romanos", fue el último magister militum de las Galias.
  • Syagrius (430 – 486 or 487) was the last Roman official in Gaul, whose defeat by king Clovis I of the Franks is considered the end of Western Roman rule outside of Italy. He came to this position through inheritance, for his father was Aegidius, the last Roman magister militum per Gallias.
  • Syagrius (430 – 486 vagy 487) Gallia utolsó római helytartója.Aegidius Magister militum per Gallias fia. Kr. u. 476 után az Észak-Galliában még fennálló csekély római uralom helytartója. 480 óta a rómaiak királyának nevezte magát. Míg ő Childerich-el szövetkezett, annak halála után fia, I. Klodvig frank király Ragnachar frank törzsfővel fogott össze és utóbbiak Syagrius hadát 486-ban Soissons melletti csatában teljesen legyőzték. Syagrius II.
rdfs:label
  • Syagrius
  • Afranio Siagrio
  • Siagri (Rei dels Romans)
  • Siagrio
  • Siagrio
  • Siágrio
  • Syagrius
  • Syagrius
  • Syagrius
  • Syagrius
  • Syagriusz
  • Сиагрий
  • Сиагрий
  • アフラニウス・シュアグリウス
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:leadera of
is prop-fr:leaderc of
is foaf:primaryTopic of