La suzeraineté est une situation dans laquelle une région ou une nation est tributaire d'une entité plus puissante qui permet au tributaire certaines autonomies domestiques limitées pour contrôler ses affaires étrangères. L'entité plus puissante dans la relation de suzeraineté, ou à la tête de l'État de l'entité plus puissante, est ainsi appelé le suzerain.Dans un système féodal, le suzerain est un seigneur qui octroie un fief à son vassal lors de la cérémonie de l'hommage.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La suzeraineté est une situation dans laquelle une région ou une nation est tributaire d'une entité plus puissante qui permet au tributaire certaines autonomies domestiques limitées pour contrôler ses affaires étrangères. L'entité plus puissante dans la relation de suzeraineté, ou à la tête de l'État de l'entité plus puissante, est ainsi appelé le suzerain.Dans un système féodal, le suzerain est un seigneur qui octroie un fief à son vassal lors de la cérémonie de l'hommage. Le terme de suzeraineté a été utilisé pour décrire la relation entre l'Empire ottoman et ses régions environnantes. Il diffère de la souveraineté en cela que le tributaire a quelques autonomies de gouvernance limitées. Bien que ce concept ait existé dans plusieurs empires historiques, il est difficile à décrire avec les théories du droit international du XXe siècle, dans lesquelles la souveraineté existe ou n'existe pas. Alors qu'une nation souveraine peut consentir par traité à devenir le protectorat d'un pouvoir plus fort, le droit international moderne ne reconnaît aucune manière de rendre cette relation théoriquement irrévocable par le pouvoir plus faible.
  • 宗主国(そうしゅこく)とは、実際の権力は対等もしくは逆転しているが格式や権威において上下関係を有するか、または格式や名目上の権威においては対等だが権限範囲において上下関係を有する諸国において、その最上位にあって他の関係諸国を下位とする国である。
  • Suzeren (fr. souzerain) – w ustroju lennym był to senior, który nie był niczyim wasalem. Najczęściej suzerenem był monarcha (ale nie każdy).Nazwa suzeren została utworzona przez analogię do suweren (fr. souverain, najwyższy i ang. sovereign, suwerenny) przez dodanie przedrostka sous (fr. nad).== Przypisy ==
  • La suzerania era una situació en la qual una regió o un poble donava tribut a una entitat més poderosa que permetia al tributari una autonomia domèstica limitada per administrar les seves relacions internacionals. L'entitat més poderosa en la relació de suzerania, o el cap d'estat d'aquesta entitat més poderosa s'anomena suzerani.El terme suzerania s'usava originalment per descriure la relació entre l'Imperi Otomà i les seves regions veïnes. Es diferencia de la sobirania en què el tributari té una autonomia limitada.En el dret feudal, el suzerani era un senyor feudal que tenia un feu al que altres feudataris li prestaven homenatge,, i es diferenciava d'altres senyors feudals, en què el suzerani era vassall directe del rei, a qui havia de retre homenatge.El concepte de suzerania és un concepte que s'aplica als imperis en la història, no té cabuda en el Dret internacional del segle XXI.
  • Suzerainty merupakan situasi dimana suatu komunitas, daerah, kampung, desa, kerajaan, atau bahkan seseorang merupakan ‘jajahan’ suatu entitas yang lebih besar dan kuat. Entitas yang lebih besar dan kuat tersebut, yang disebut suzerain, menerima upeti dari ‘jajahannya’ sebagai imbalan atas otonomi yang diberikannya. Situasi suzerainty ini biasanya terjadi setelah terjadi penundukan (dalam arti militeristik) dan penguasaan pihak yang disebut terakhir oleh yang pertama. Eropa pada abad pertengahan –sebelum Westphalia, ditandai dengan silang-sengkarut suzerain power. Benturan di antara suzerain power pun bukan sesuatu yang aneh pada masa itu.
  • La suzeranía era una situación en la cual una región o un pueblo daba tributo a una entidad más poderosa que permitía al tributario una autonomía doméstica limitada para mantener relaciones internacionales. La entidad más poderosa en la relación de suzeranía, o la cabeza de Estado de esta entidad más poderosa, se denomina suzerano. El término suzeranía se usaba originalmente para describir la relación entre el Imperio Otomano y sus regiones aledañas. Se diferencia de la soberanía en que el tributario tiene una autonomía limitada. En el derecho feudal, el suzerano era un señor feudal que tenía un feudo al que otros feudatarios le prestaban homenaje, diferenciándose de otros señores feudales, en que el suzerano era vasallo directo del rey, a quien debía homenaje.Un ejemplo relativamente cercano lo aporta el gobierno chino en 2011. Cuando Gran Bretaña organizó la Conferencia de Simla (1913), en la que los representantes tibetanos -animados por intereses ingleses- formularon por primera vez la consigna de "independencia del Tíbet", que fue rechazada por el gobierno chino. Entonces, los representantes británicos introdujeron un plan de "compromiso preestablecido" con la intención de alterar la soberanía de China sobre el Tíbet y establecer la "Suzeranía" para que el Tíbet se liberara de la jurisdicción del gobierno chino en nombre de la "autonomía".El concepto de suzeranía se aplica a los imperios en la historia, no tiene cabida en el Derecho internacional del siglo XXI.
  • Сюзере́н (фр. suzerain от старофр.: suserain) — тип крупного феодального правителя, власть которого основана на вассальном подчинении ему более мелких феодалов, получавших от сюзерена право на часть земли (феод) в его владениях.Система сюзеренитета — вассалитета, так называемая «феодальная лестница» (принцип «вассал моего вассала — не мой вассал»), существовала на территории Франции.Статус сюзерена также использовался и в межгосударственных отношениях (вассальное государство).
  • Suserania era o termo empregado na Idade Média para distinguir um nobre que doava algum bem (normalmente terras, mas podia ser a concessão de impostos sobre uma ponte, o uso de equipamentos agrícolas, o uso de uma fonte d'água, etc) a outro nobre. Nessa relação, suserano é quem doa o bem e quem o recebe é denominado vassalo. Em troca do benefício doado pelo suserano, o vassalo lhe faz um juramento de fidelidade, devendo-lhe lhe prestar diversos serviços, entre os principais, lutar no exército do suserano quando for convocado, ajudar seu suserano economicamente quando este precisar, etc. Também, um suserano pode se tornar vassalo de outro nobre se dele receber algo; da mesma forma, um vassalo pode se tornar um suserano se doar algo a outro nobre.
  • Suzerenita je pojem, který se dá jednoduše vysvětlit jako omezená suverenita. Suzerenita je pojem používaný především v mezinárodním právu.[zdroj?] Pojem suzerenita byl používán ve vztahu Osmanské říše a národních polonezávislých knížectví, která se postupně během 19. století osamostatňovala.Suzerén je tedy vrchní lenní pán s omezenou svrchovaností, který je formálně nadřízen vladaři některé jiné země.
  • Suzerainty (/ˈsjuːzərənti/ or /ˈsjuːzərɛnti/) occurs where a region or people is a tributary to a more powerful entity which controls its foreign affairs while allowing the tributary vassal state internal autonomy. The dominant entity in the suzerainty relationship, or the more powerful entity itself, is called a suzerain. The term suzerainty was originally used to describe the relationship between the Ottoman Empire and its surrounding regions. It differs from sovereignty in that the tributary enjoys some (often limited) self-rule. A suzerain can also refer to a feudal lord, to whom vassals must pay tribute. Although it is a concept which has existed in a number of historical empires, it is a concept that is very difficult to describe using 20th- or 21st-century theories of international law, in which sovereignty either exists or does not. While a sovereign nation can agree by treaty to become a protectorate of a stronger power, modern international law does not recognize any way of making this relationship compulsory on the weaker power.
  • 종주국(宗主國, 영어: suzerain state)은 자기의 국가에 종속된 다른 국가의 대외 관계에 중 일부 또는 전부를 처리하는 나라이다. 보통 종주국은 독립주권국가이다.
  • Suzerain è un termine derivato dal francese medio souserain, utilizzato in due diversi contesti, con accezioni strettamente affini dal punto di vista semantico: nella terminologia del diritto feudale, il termine indica una figura gerarchicamente sovraordinata rispetto agli altri signori feudali il cui status, nonostante la posizione sommitale, non è da confondere con il sovrano: si trattava di un «signore dei signori» o un «signore superiore», come lo erano, ad esempio, anche i re e gli imperatori. Da confrontare con l'inglese overlord. Il termine è attestato tardivamente, forse dal XIV secolo. in politica internazionale, il termine viene usato nel contesto di relazioni inter-statali di egemonia, in cui uno «stato dominante controlla i rapporti internazionali di uno stato vassallo, permettendogli l'esercizio della sovranità sulle questioni interne»Il rapporto sottostante, in entrambi i casi, è indicato come suzeraineté, reso in inglese con suzerainty
  • Suzereiniteit is een term die soms wordt gebruikt voor de macht die een gebied domineert of die er een protectoraat uitoefent. Een suzerein is een dominerende staat of vorst. Het begrip 'suzereiniteit' wordt analoog aan soevereiniteit bijvoorbeeld gebruikt voor Tibet en Mongolië, die lange tijd onder de suzereiniteit van de Chinese keizers stonden. Een hedendaags voorbeeld van suzereiniteit is de macht die de staat Israël over de Palestijnse Autoriteit uitoefent.
  • Als Suzeränität (frz. suzerain „Oberhoheit, Oberherrschaft“, von lat. sursum „hinauf, in der Höhe“) wurde bis zur Mitte des 20. Jahrhunderts eine machtpolitische Staatenverbindung bezeichnet, in der ein Staat (Suzerän, Oberstaat) wichtige Befugnisse eines anderen souveränen Staates (Unterstaat) ausübt, meist Militär- und Außenpolitik, und dafür im Gegenzug die Verpflichtung zu dessen Schutz übernimmt. Die Suzeränität wies starke Ähnlichkeit zum Protektoratsverhältnis auf.Eine historische Definition für Suzeränität lautet: “[S]uzerainty” is a term applied to certain international relations between two sovereign States whereby one, whilst retaining a more or less limited sovereignty, acknowledges the supremacy of the other. Das Verhältnis der beiden Staaten zueinander war von einer faktischen Überlegenheit des Oberstaates gekennzeichnet, die es ihm ermöglichte, die Befugnis des Unterstaates zur eigenen Wahrnehmung der inneren Angelegenheiten von einer Erlaubnis abhängig zu machen. Entwickelt wurde diese Rechtsfigur zur Beschreibung der Abhängigkeit Indiens vom Vereinigten Königreich im ausgehenden 19. Jahrhundert.Solche Abhängigkeitsverhältnisse sind in der Gegenwart kaum mehr existent. Zwar gibt es zahlreiche Staaten, deren insbesondere auswärtige Angelegenheiten von einem anderen Staat wahrgenommen werden, z. B. Liechtenstein, Andorra und die Cookinseln. Ein weiteres Beispiel ist das Verhältnis zwischen Monaco und Frankreich. Die Berechtigung des wahrnehmenden Staates folgt hierbei aber nicht aus einer faktischen Überlegenheit dieser Staaten – eine solche Überlegenheit spielt in einer Zeit der souveränen Gleichheit aller Staaten keine Rolle –, sondern aus einer völkerrechtlichen Gestattung, die jederzeit widerrufen werden kann. Dennoch wird der jeweilige Oberstaat solcher Verhältnisse in der Völkerrechtswissenschaft gelegentlich noch als Suzerän bezeichnet.Zudem ist der Begriff Suzeränität Bestandteil des geltenden Rechts, da er sich in einigen nach wie vor in Kraft befindlichen völkerrechtlichen Verträgen findet, so z. B. in Art. 2 des Übereinkommens über die Sklaverei von 1926, in Art. 1 des Warschauer Abkommens über die Beförderung im internationalen Luftverkehr von 1929 und in Art. 2 des Abkommens über die internationale Zivilluftfahrt von 1944.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 190454 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6317 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 66 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 104982115 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La suzeraineté est une situation dans laquelle une région ou une nation est tributaire d'une entité plus puissante qui permet au tributaire certaines autonomies domestiques limitées pour contrôler ses affaires étrangères. L'entité plus puissante dans la relation de suzeraineté, ou à la tête de l'État de l'entité plus puissante, est ainsi appelé le suzerain.Dans un système féodal, le suzerain est un seigneur qui octroie un fief à son vassal lors de la cérémonie de l'hommage.
  • 宗主国(そうしゅこく)とは、実際の権力は対等もしくは逆転しているが格式や権威において上下関係を有するか、または格式や名目上の権威においては対等だが権限範囲において上下関係を有する諸国において、その最上位にあって他の関係諸国を下位とする国である。
  • Suzeren (fr. souzerain) – w ustroju lennym był to senior, który nie był niczyim wasalem. Najczęściej suzerenem był monarcha (ale nie każdy).Nazwa suzeren została utworzona przez analogię do suweren (fr. souverain, najwyższy i ang. sovereign, suwerenny) przez dodanie przedrostka sous (fr. nad).== Przypisy ==
  • Сюзере́н (фр. suzerain от старофр.: suserain) — тип крупного феодального правителя, власть которого основана на вассальном подчинении ему более мелких феодалов, получавших от сюзерена право на часть земли (феод) в его владениях.Система сюзеренитета — вассалитета, так называемая «феодальная лестница» (принцип «вассал моего вассала — не мой вассал»), существовала на территории Франции.Статус сюзерена также использовался и в межгосударственных отношениях (вассальное государство).
  • Suzerenita je pojem, který se dá jednoduše vysvětlit jako omezená suverenita. Suzerenita je pojem používaný především v mezinárodním právu.[zdroj?] Pojem suzerenita byl používán ve vztahu Osmanské říše a národních polonezávislých knížectví, která se postupně během 19. století osamostatňovala.Suzerén je tedy vrchní lenní pán s omezenou svrchovaností, který je formálně nadřízen vladaři některé jiné země.
  • 종주국(宗主國, 영어: suzerain state)은 자기의 국가에 종속된 다른 국가의 대외 관계에 중 일부 또는 전부를 처리하는 나라이다. 보통 종주국은 독립주권국가이다.
  • Suzereiniteit is een term die soms wordt gebruikt voor de macht die een gebied domineert of die er een protectoraat uitoefent. Een suzerein is een dominerende staat of vorst. Het begrip 'suzereiniteit' wordt analoog aan soevereiniteit bijvoorbeeld gebruikt voor Tibet en Mongolië, die lange tijd onder de suzereiniteit van de Chinese keizers stonden. Een hedendaags voorbeeld van suzereiniteit is de macht die de staat Israël over de Palestijnse Autoriteit uitoefent.
  • La suzeranía era una situación en la cual una región o un pueblo daba tributo a una entidad más poderosa que permitía al tributario una autonomía doméstica limitada para mantener relaciones internacionales. La entidad más poderosa en la relación de suzeranía, o la cabeza de Estado de esta entidad más poderosa, se denomina suzerano. El término suzeranía se usaba originalmente para describir la relación entre el Imperio Otomano y sus regiones aledañas.
  • Suzerainty merupakan situasi dimana suatu komunitas, daerah, kampung, desa, kerajaan, atau bahkan seseorang merupakan ‘jajahan’ suatu entitas yang lebih besar dan kuat. Entitas yang lebih besar dan kuat tersebut, yang disebut suzerain, menerima upeti dari ‘jajahannya’ sebagai imbalan atas otonomi yang diberikannya. Situasi suzerainty ini biasanya terjadi setelah terjadi penundukan (dalam arti militeristik) dan penguasaan pihak yang disebut terakhir oleh yang pertama.
  • La suzerania era una situació en la qual una regió o un poble donava tribut a una entitat més poderosa que permetia al tributari una autonomia domèstica limitada per administrar les seves relacions internacionals. L'entitat més poderosa en la relació de suzerania, o el cap d'estat d'aquesta entitat més poderosa s'anomena suzerani.El terme suzerania s'usava originalment per descriure la relació entre l'Imperi Otomà i les seves regions veïnes.
  • Suzerain è un termine derivato dal francese medio souserain, utilizzato in due diversi contesti, con accezioni strettamente affini dal punto di vista semantico: nella terminologia del diritto feudale, il termine indica una figura gerarchicamente sovraordinata rispetto agli altri signori feudali il cui status, nonostante la posizione sommitale, non è da confondere con il sovrano: si trattava di un «signore dei signori» o un «signore superiore», come lo erano, ad esempio, anche i re e gli imperatori.
  • Als Suzeränität (frz. suzerain „Oberhoheit, Oberherrschaft“, von lat. sursum „hinauf, in der Höhe“) wurde bis zur Mitte des 20. Jahrhunderts eine machtpolitische Staatenverbindung bezeichnet, in der ein Staat (Suzerän, Oberstaat) wichtige Befugnisse eines anderen souveränen Staates (Unterstaat) ausübt, meist Militär- und Außenpolitik, und dafür im Gegenzug die Verpflichtung zu dessen Schutz übernimmt.
  • Suzerainty (/ˈsjuːzərənti/ or /ˈsjuːzərɛnti/) occurs where a region or people is a tributary to a more powerful entity which controls its foreign affairs while allowing the tributary vassal state internal autonomy. The dominant entity in the suzerainty relationship, or the more powerful entity itself, is called a suzerain. The term suzerainty was originally used to describe the relationship between the Ottoman Empire and its surrounding regions.
  • Suserania era o termo empregado na Idade Média para distinguir um nobre que doava algum bem (normalmente terras, mas podia ser a concessão de impostos sobre uma ponte, o uso de equipamentos agrícolas, o uso de uma fonte d'água, etc) a outro nobre. Nessa relação, suserano é quem doa o bem e quem o recebe é denominado vassalo.
rdfs:label
  • Suzeraineté
  • Suserania
  • Suzerain
  • Suzerainty
  • Suzerainty
  • Suzerania
  • Suzeranía
  • Suzereiniteit
  • Suzeren
  • Suzerenita
  • Suzeränität
  • Сюзерен
  • 宗主国
  • 종주국
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of