La stratification sociale est un schéma d'organisation sociale, économique et politique de la société civile en catégories sociales, groupes présentant une homogénéité en leur sein, mais distincts les uns des autres et hiérarchisés.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La stratification sociale est un schéma d'organisation sociale, économique et politique de la société civile en catégories sociales, groupes présentant une homogénéité en leur sein, mais distincts les uns des autres et hiérarchisés. Elle résulte de l'ensemble des différences sociales associées aux inégalités en termes de richesses, de pouvoir, de prestige.C'est un ensemble d'individus qui ont des points communs dans leurs attitudes, leur façon de se comporter, et qui sont largement déterminés par ce groupe, ce qui fait que ce groupe va se différencier des autres.
  • Социальная стратификация (от лат. stratum — слой и facio — делаю) — одно из основных понятий социологии, обозначающее систему признаков и критериев социального расслоения, положения в обществе; социальную структуру общества; отрасль социологии.Термин «стратификация» вошел в социологию из геологии, где он обозначает расположение пластов земли. Но люди изначально уподобляли существующие между ними социальные дистанции и перегородки слоям земли, этажам расположенных предметов, ярусам растений и т.п..Стратификация — это деление общества на специальные слои (страты) путем объединения различных социальных позиций с примерно одинаковым социальным статусом, отражающее сложившееся в нем представление о социальном неравенстве, выстроенное по горизонтали (социальная иерархия), вдоль своей оси по одному или нескольким стратификационным критериям (показателям социального статуса). Деление общества на страты осуществляется исходя из неравенства социальных дистанций между ними — основное свойство стратификации. Социальные страты выстраиваются вертикально и в строгой последовательности по индикаторам благосостояния, власти, образования, досуга, потребления. В социальной стратификации устанавливаются определенная социальная дистанция между людьми (социальными позициями) и формируется иерархия из социальных слоев. Таким образом фиксируется неравный доступ членов общества к тем или иным социально значимым дефицитным ресурсам путем установления на границах, разделяющих социальные страты, социальных фильтров. Например, выделение социальных слоев может осуществляться по уровням доходов, образования, власти, потребления, характеру труда, проведению свободного времени. Выделенные в обществе социальные слои оцениваются в нем по критерию социального престижа, выражающего социальную привлекательность тех или иных позиций. Но в любом случае социальная стратификация является результатом более или менее сознательной деятельности (политики) правящих элит, крайне заинтересованных в том, чтобы навязать обществу и легитимизировать в нем свои собственные социальные представления о неравном доступе членов общества к социальным благам и ресурсам. Самой простой стратификационной моделью является дихотомическая — деление общества на элиты и массы. В некоторых из самых ранних, архаических социальных систем структурирование общества на кланы осуществляется одновременно с проведением социального неравенства между ними и внутри их. Так появляются те, кто посвящен в определенные социальные практики (жрецы, старейшины, вожди) и непосвященные — профаны (все остальные члены общества, рядовые члены общины, соплеменники). Внутри них общество может и далее стратифицироваться. По мере усложнения (структурирования) общества появляются касты, сословия, классы и т. д. Современные представления о сложившейся в обществе стратификационной модели, достаточно сложны — многослойны (полихотомические), многомерны (осуществляются по нескольким осям) и вариативны (допускают порою существование множества стратификационных моделей). Важнейшей динамической характеристикой общества является социальная мобильность — изменение индивидом или группой места, занимаемого в социальной структуре (социальной позиции), перемещение из одного социального слоя (класса, группы) в другой (вертикальная мобильность) или в пределах одного и того же социального слоя (горизонтальная мобильность). Наряду с социальными фильтрами, устанавливающими барьеры и тормозящими социальному перемещению (цензы, квоты, аттестация, определение статуса, ранги, льготы, привилегии, др. преференции для "избранных" и ограничения для остальных), в обществе существуют и "социальные лифты", значительно ускоряющие этот процесс (в кризисном обществе - революции, войны, завоевания и т.п.; в нормальном обществе - семья, брак, образование,собственность и т.д.). Степень свободы социальных перемещений из одного социального слоя в другой во многом определяет то, каким является общество — „закрытым“ или „открытым“.
  • Gizarte estratifikazioa gizabanakoen, haien kategoriaren arabera, klasifikazioa edo hierarkizazioa da. Mailaketa horretan eragiten duten aldagai nagusiak klase soziala, generoa, etnia eta adina dira. Estratifikazioaren oinarrizko printzipioak lau dira: Estratifikazio soziala gizarte guztia daukan ezaugarri bat da, eta ez bakarrik bertako gizabanako batzuena. Sozietate industrialetan pentsatzen da posizio soziala esfortzuaren eta talentuaren ondorioa dela, eta modu honetan puztu egiten dugu gizabanakoa bere etorkizunaren gainean duen kontrola. Adibide bat jartzeko, Titanic barkuan bizi-iraun zuten pertsona gehienak lehenengo klasekoak izan ziren, baina hau ez zen azkarragoak zirelako edo igerilari hobeagoak zirelako, bere posizio sozialagatik baizik izan zen. Aberatsak eta pobreak ez dira estratifikazio sistema honen erantzukizule zuzenak, baina bere bizitzetan eragin handia dauka. Estratifikazio sistema belaunaldiz belaunaldi iraunarazten da. Gizarte guztietan gurasoek haien seme-alabei haien posizio soziala transmititu egiten diete, beraz ezberdintasunaren pautak belaunalditik belaunaldira iraunarazten da. Estratifikazio soziala unibertsala da, baina sozietate batetik bestera aldatu egiten da. Guztietan ezberdintasunak daude, baina desberdintasun horien gradua eta esanahia ez da berdina gizarte batean edo bestean. Estratifikazio soziala ez da bakarrik ezberdintasun kontua, kultura soziala ere sartu egiten da eta erlazionatuta dago indibiduoen sinesmen sistemarekin. Estratifikazio sistemaren alde dauden gehienek posizio pribilegiatukoak dira. Ondorioz, estratifikazio sozialaren aldagai nagusi gisa klase soziala hartu izan da. Estratifikazio sistemak beste ezaugarri batzuen arabera ere antolatzen da, hala nola, generoa, adina eta etnia. Hauek maila ekonomikoarekin lotuta estratifikazioa sortzeko kriterio garrantzitsuenak dira, baina beste batzuk ere existitzen dira, adibidez, hizkuntza, orientazio sexuala, gutxitasunak...
  • En sociologia, l'estratificació social es pot definir com les desigualtats estructurals que existeixen entre els diferents individus (Giddens, 2000). Fa referència a l'ordenació jeràrquica dels membres d'una societat en diferents capes o estrats. En els estrats superiors trobem individus més afavorits i en els estrats inferiors trobem els individus més desfavorits. Aquesta ordenació jeràrquica depèn de l'accés que l'individu té dels recursos materials (diners i béns) i dels simbòlics (reconeixement i prestigi)‍L'estratificació social permet el sociòleg‍ plantejar anàlisis multidimensionals de l'estructura social. Hi ha més d'un element que incideix en l'organització de l'estratificació social i en la posició de l'individu. Aquests elements poden ser ocupació, estatus, educació, ingressos... però hi ha elements que poden ser més importants que altres. I també permet establir i quantificar les distàncies socials existents entre els individus dels diferents estrats.(Francés García, FJ, 2009)L'estratificació social es basa en quatre principis bàsics: L'estratificació social és universal i existeix des de l'inici de l'agricultura i la ramaderia. Abans de la revolució neolítica els caçadors-recol·lectors vivien en una economia de subsistència i no de producció. Segons Lenski, la desigualtat en una societat ve donada pel nivell tecnològic i la quantitat de béns excedents. Com més alt és el nivell de la tecnologia, major és la quantitat de béns excedents i serveis produïda. Tot i ser universal, es pot distingir quatre sistemes d'estratificació (Giddens, 2000): Esclavitud: és una relació de propietat, entre un amo que té els drets legals sobre l'altre o altres. És la forma més extrema de desigualtat. Casta: la societat es divideix en quatre categories jerarquitzades segons la seva importància social (molt relacionat amb les creences religioses). No existeix la mobilitat individual, però un grup sencer pot desplaçar-se a un estrat superior. Estament o estat: es diferencien entre tres estrats: aristocràcia i noblesa, església i serfs. Cada estat té uns drets i obligacions legals diferents establertes per la llei Sistema de classes: és el sistema actual de la societat occidental. La classe es pot definir com l'agrupament d'individus que comparteixen recursos ecnòmics i forma de viure. La classe no s'estableix ni per posicions jurídiques, religioses o heretades. Els seus límits són difosos. Les classes es basen en les diferències econòmiques entre els grups d'individus i en les desigualtats en el control dels recursos materials. Un exemple és la desigualtat en el salari i condicions de treball que afecten a tot una categoria específica (Giddens, 2000) Es transmet de generació en generació i és adquirida (apressa). Excepte en l'esclavitud, en els altres tres sistemes trobem mobilitat social, però amb diferències: en les castes no existeix la mobilitat individual però sí la sanscritització (Bohannan, Paul, 2009) que significa l’adopció de la dieta i els indicadors culturals de castes superiors, que permet la posterior reclamació en bloc després de generacions. En els estats feudals existia la mobilitat individual a partir de matrimonis entre individus de diferents estats (Giddens, 2000). En el sistema de classes existeix més freqüència (perquè hi ha més oportunitats) de mobilitat social individual (Giddens, 2000). L'estratificació social és un tret de la societat que no només implica desigualtats, sinó que alhora té una influència en el individu, en el seu comportament, creences, valors, actituds que solen ser compartits entre els estrats. En l'estratificació social té un paper molt important el rol i l'estatus (relacionat amb el punt anterior). Per rol entenem el comportament que en una societat determinada cal esperar d'una persona en relació amb un estatus. L'estatus és la posició (superior o inferior) d'un individu dins d'un grup social pel fet que és dipositari d'un cert honor o prestigi social i que implica un estil de vida determinat. Per tant, un individu amb un estatus superior es pot dir que té un poder, riquesa o autoritat més gran que una persona amb un estatus inferior. I aquesta persona amb un estatus superior s'espera d'ell un determinat comportament.↑ 1,0 1,1 ↑ 2,0 2,1 ↑ ↑ ↑ ↑
  • In sociology, social stratification is a concept involving the "classification of people into groups based on shared socio-economic conditions ... a relational set of inequalities with economic, social, political and ideological dimensions."When differences lead to greater status, power or privilege for some groups over the other it is called social stratification. It is a system by which society ranks categories of people in a hierarchy. Social stratification is based on four basic principles: Social stratification is a trait of society, not simply a reflection of individual differences. Social stratification carries over from generation to generation. Social stratification is universal but variable. Social stratification involves not just inequality but beliefs as well.In modern Western societies, stratification is broadly organized into three main layers: upper class, middle class, and lower class. Each of these classes can be further subdivided into smaller classes (e.g. occupational).These categories are not particular to state-based societies as distinguished from feudal societies composed of nobility-to-peasant relations. Stratification may also be defined by kinship ties or castes. For Max Weber, social class pertaining broadly to material wealth is distinguished from status class which is based on such variables as honor, prestige and religious affiliation. Talcott Parsons argued that the forces of societal differentiation and the following pattern of institutionalized individualization would strongly diminish the role of class (as a major stratification factor) as social evolution went along. It is debatable whether the earliest hunter-gatherer groups may be defined as 'stratified', or if such differentials began with agriculture and broad acts of exchange between groups. One of the ongoing issues in determining social stratification arises from the point that status inequalities between individuals are common, so it becomes a quantitative issue to determine how much inequality qualifies as stratification.
  • Na sociologia, estratificação social é um conceito que envolve a "classificação das pessoas em grupos com base em condições sócio-econômicas comuns... um conjunto relacional das desigualdades com as dimensões econômica, social, política e ideológica". Quando as diferenças levam a um status de poder ou privilégio de alguns grupos em detrimento de outros isso é chamado de estratificação social. É um sistema pelo qual a sociedade classifica categorias de pessoas em uma hierarquia A estratificação social é baseada em quatro princípios básicos: (1) É uma característica da sociedade, e não simplesmente um reflexo das diferenças individuais, (2) A estratificação social continua de geração para geração, (3) É universal, mas variável; (4) Envolve não só a desigualdade, mas também crenças.Na cultura ocidental moderna, a estratificação é amplamente organizada em três camadas principais: classe alta, classe média e classe baixa. Cada uma destas classes podem ser ainda subdivididas em classes menores (por exemplo, ocupação).Essas categorias não são particulares de sociedades baseadas em estado como distinguido de sociedades feudais compostas da relação nobreza-camponeses. A estratificação pode também ser definida por laços de parentesco ou castas. Para Max Weber, a classe social pertencente amplamente à riqueza material é diferente do status de classe, que é baseado em variáveis ​​tais como a honra, prestígio e filiação religiosa. Talcott Parsons argumentou que as forças de diferenciação social e do seguinte padrão de individualização institucionalizada diminuiria fortemente o papel da classe (como um importante fator de estratificação), assim como toda a evolução social. É discutível se o primeiro grupo caçadores-coletores pudesse ser definido como "estratificada", ou se tais diferenciais começou com a agricultura e os grandes intercâmbios entre os grupos. Uma das questões em curso para determinar a estratificação social surge a partir do ponto que as desigualdades de status entre os indivíduos são comuns, por isso se torna uma questão quantitativa para determinar o quanto a desigualdade se qualifica como estratificação.
  • Stratyfikacja (przez socjologów nazywana "stratyfikacją społeczną"), inaczej "uwarstwienie społeczne" - pojęcie wyrażające fakt, że wszelka społeczność składa się z poziomów pozostających ze sobą w relacjach nadrzędności i podporządkowania. Mierzona jest dostępnością do pięciu podstawowych zasobów społecznych, jakimi są: władza, pieniądze, prestiż, wykształcenie oraz zdrowie. Mówiąc prościej, stratyfikacja oznacza, że każde społeczeństwo ma pewien system rang: pewne warstwy stoją wyżej, inne zaś niżej. Ich suma stanowi system stratyfikacyjny danego społeczeństwa. Historia zna cztery podstawowe systemy stratyfikacji społeczeństw ludzkich: niewolnictwo, system kastowy, system stanowy i system klasowy.
  • Per stratificazione sociale si intende la condizione degli strati sociali, composti da individui o gruppi, collocati vicini o sovrapposti in una scala di superiorità o inferiorità relativa a seconda della ricchezza, del potere, del prestigio o di ciò che la società in cui vivono ritiene rilevante ai fini della distinzione sociale.Secondo i sociologi in tutte le società vi sono disuguaglianze tra un individuo e un altro (universalità della stratificazione), mentre secondo gli antropologi possono esistere società a carattere egualitario in cui tutti i gruppi sociali hanno più o meno lo stesso diritto ad accedere ai gradini superiori della scala sociale per godere di determinati privilegi.
  • Социалната стратификация е термин от социологията, в чието съдържание се влага най-общо идеята за разделянето на хората в групи по социално-икономически признаци. Това е система, в която хората са част от йерархично подредени групи. Повечето концепции в областта на теорията за стратификацията биват определяни като неомарксистки или неовебериански.
  • Pelapisan sosial atau stratifikasi sosial (social stratification) adalah pembedaan atau pengelompokan para anggota masyarakat secara vertikal (bertingkat).
  • Als soziale Schicht wird eine als gleichartig angesehene Bevölkerungsgruppe einer Gesellschaft oder eines Staates bezeichnet, die anhand sozialer Merkmale einem hierarchisch aufgebauten Schichtungsmodell zugeordnet wird. Unterscheidungsmerkmale können wirtschaftliche, bildungsmäßige, berufsabhängige oder andere Faktoren sein, die je nach theoretischem Ansatz zur Abgrenzung der einzelnen Schichten festgelegt werden. Im allgemeinen Sprachgebrauch wird beispielsweise von der Oberschicht einer Gesellschaft gesprochen, in Industriegesellschaften wird die Mittelschicht als marktwirtschaftlich wichtig angesehen, während die unteren Schichten allgemein als benachteiligt gelten. In Bezug auf Bildung und soziale Ungleichheit wird die Bevölkerung in Bildungsschichten unterteilt, in politischer Hinsicht in Gesellschaftsschichten mit weniger oder mehr Einflussmöglichkeiten auf Entscheidungsprozesse.Eine allgemeingültige Definition von Schicht besteht nicht; einige Soziologen verwenden Schicht auch als Sammelbezeichnung für Klasse, Kaste, Stand und andere Systeme der sozialen Ungleichheit (siehe dazu Leitbegriffe der Sozialstrukturanalyse). Grundsätzlich wird die Zugehörigkeit einer Person zu einer sozialen Schicht als offen und änderbar angesehen (sozialer Aufstieg, soziale Mobilität), während die Zugehörigkeit zu einer Kaste oder einem Stand durch Geburt bestimmt und somit geschlossen ist. Im Unterschied zu einer Klasse wird eine soziale Schicht nicht durch ein gemeinsames Abhängigkeitsverhältnis oder Wir-Gefühl bestimmt.
  • Sociale stratificatie is het indelen van groepen mensen in maatschappelijke lagen, waartussen een ongelijkheidsverhouding bestaat. Hierbij wordt sociale ongelijkheid vereenvoudigd door de maatschappij in slechts enkele sociale klassen te verdelen. Veelgebruikt is bijvoorbeeld de verdeling onderklasse, middenklasse en bovenklasse. Redenen voor het indelen van een persoon of een familie in een klasse zijn onder andere: inkomen, bezit, opleiding, afkomst, ras, sekse, geloof. Het begrip is ontleend aan de geologie waarbij in de stratigrafie de volgorde van opeenvolgende gesteentelagen - ook wel strata genoemd - wordt bestudeerd.Sociale stratificatie is echter meer dan enkel de onderverdeling in sociale klassen, het verwijst ook naar geïnstitutionaliseerde sociale ongelijkheid In veel samenlevingen is de sociale ongelijkheid immers diep verankerd. De verdeling van schaarse middelen, diensten en posities - vaak verdeeld onder een klein percentage van de bevolking, de bovenklasse - wordt dan erkend door de leden van de samenleving. Dit wil niet zeggen dat ze die verdeling goedkeuren, wel dat ze beseffen dat die verdeling er effectief is.Er zijn verschillende middelen waarop de elite zijn positie legitimeert, verwijzen naar de eigen goddelijke afstamming bijvoorbeeld. In andere samenlevingen wordt de hogere strata meer middelen gegund door hun (al dan niet reële) grotere bijdragen aan het algemeen welzijn.Bij Karl Marx speelde het begrip klasse en vooral de klassenstrijd een centrale rol. Hoewel hij meerdere klassen onderscheidde, draaide het in de klassenstrijd om het proletariaat, de arbeidersklasse die geen toegang heeft tot het kapitaal, en de bourgeoisie, de kapitalistische klasse. Marx besprak vooral een economische klasse waarbij lidmaatschap van een klasse afhankelijk is van iemands toegang tot productiemiddelen ("kapitaal"). Hij baseerde zich daarbij op de Engelse klassieke economen, met name Smith en Ricardo, en op het Franse ("utopische") socialisme van Saint-Simon.Max Weber maakte onderscheid tussen klasse, stand en partij. Vooral Amerikaanse sociologen hebben dit uitgewerkt tot een zogenaamd driedimensionaal model van sociale stratificatie waarin klasse, status en macht elk een rol spelen. Een bepaalde groep kan daarbij hoog aangeschreven staan in de ene dimensie, maar laag in de andere. Pierre Bourdieu heeft deze indeling gebruikt voor zijn theorieën over economisch, sociaal en cultureel kapitaal. Hij legde hierbij een sterke nadruk op de resulterende levensstijl en de esthetische voorkeuren.
  • Základem sociální stratifikace (rozvrstvení) je nerovné rozdělení vzácných statků, jimiž jsou materiální blahobyt, moc a prestiž.Nerovnost existuje ve všech typech společnosti. I v nejprimitivnějších kulturách, v nichž nejsou téměř žádné majetkové rozdíly, existuje nerovnost mezi jedinci založená např. na pohlaví či věku. Zásadní majetkové a mocenské nerovnosti se však objevují až se vznikem států.
  • Toplum biliminde ve diğer sosyal bilimlerde, toplumsal tabakalaşma kavramı hiyerarşik bir düzene ve toplum içerisindeki güç ve refahın bölümlenmesine, bireylerin bu bölümlenmedeki konumlarına atıfta bulunur. Kavram, sosyo-ekonomik bir içerik taşıyan sınıf kavramıyla ilişkilidir ve ekonomik, toplumsal, siyasi ve ideolojik eşitsizlikler ya da farklılıklar temelindeki sosyo-ekonomik koşulların farklı görüngüleri üzerine kuruludur. Toplumda tabakalaşma süreci, en temelde insanoğlunun bir arada beraber yaşama güdüsüyle ortaya çıkan bir kavramdır. Toplumların temelinde yer alan katmanlaşma, farklı toplumlarda farklı şekillerde bulunabilir. Tabakalaşma, toplumun sosyal yapısından bağımsız değildir. Toplumsal tabakalaşma, toplumda bazı sorunların varlığının da işareti olabilir. Özellikle ekonomik açıdan temellendirilebilecek olan cinayet, çocuk ölümleri, obezite, çocuk yaşta hamilelik, depresyon ve mahkûm nüfusundaki artış gibi örnekler yüksek düzeyde toplumsal eşitsizliğin de göstergesi olabilir.
  • 社会階層(しゃかいかいそう、英: Social stratum)とは、社会の重層的構造としての社会的成層(Social stratification)を構成する個々の層を意味することが多い。社会階層は、連続的にとらえることが普通だが、「サラリーマン層」など、カテゴリーとして考えることもある。マルクス主義的な社会階級は、生産手段(農地や工場等)の保有という1次元で測定するが、社会学においては、社会階層を多次元的かつ連続的に測定する。例えば、収入階層、資産階層、学歴階層などである。人々の欲求の対象となり、かつ十分にはないものを社会的資源という。
  • La estratificación social es la conformación de grupos horizontales, diferenciados verticalmente de acuerdo a criterios establecidos y reconocidos. La estratificación social da cuenta o es un medio para representar la desigualdad social de una sociedad en la distribución de los bienes y atributos socialmente valorados. El concepto de estratificación social implica que existe una jerarquía social así como una desigualdad social estructurada. Dicha desigualdad esta institucionalizada, y tiene una consistencia y coherencia a través del tiempo. Formas de estratificación social, generalmente citadas, son las castas, estamentos y clases sociales.Un estrato social está constituido por un conjunto de personas, agregados sociales, que comparten un sitio o lugar similar dentro de la jerarquización o escala social, donde comparten similares creencias, valores, actitudes, estilos y actos de vida. Se caracterizan por su relativa cantidad de poder, prestigio o privilegios que poseen. Si bien el punto central de la estratificación se refiere a la distribución de bienes y atributos la estratificación social, aunque también se puede considerar sobre la base de la etnicidad, género y edad.
  • 사회 계층(社會階層)은 한 사회 안에서 구별되는 인간 집단을 말한다.현존하는 사회는 우리가 경험에 의해서 알고 있는 바와 같이 일정한 성층성(成層性)을 가지고 있고 그 성층은 hierarchy(서열적 상하관계의 구조) 상태를 이루고 있다. 그 가장 비근한 예는 직업의 상위나 그에 의거한 수입의 차이에 따라 생기는 성층이다. 직업이나 수입의 차이에는 또 사회적인 명예와 위신의 상하가 수반된다. 위신이란 개인이 타인이나 사회 전체로부터 받는 심리적 혹은 정신적 평가의 고저를 의미하는 말이다. 또 수입이나 위신의 차이에는 엘리트와 대중, 지배층과 피지배층 등의 구별에서 볼 수 있는 지배 구조 내에 있어서의 지위가 결합되고 있다. 지배 구조내에 있어서의 지위를 점하는 데 따라 개인은 권력의 배분을 받는다든지 그 지배의 대상이 된다든지 한다.이와 같이 직업·수입·위신 등의 차이는 사회의 성층 구조의 기반을 이루면서 다시 지배 구조 혹은 권력의 배분 구조에 결부되는데 이러한 성층 구조 내의 층을 가리키는 개념이 계층이다. 계층이란 말은 이러한 의미에서는 성층이라는 말과 아주 유사하다. 굳이 구별한다면 성층은 층의 히에라르키 상태를 가리키고, 계층은 그 가운데의 층을 가리킨다.계층의 존재는 또 개인의 의식이나 생활 양식 그리고 이데올로기에 큰 영향을 준다. 또는 동일 계층간에도 이들 유사성(類似性)이 문제가 되는 일이 많다. 성층, 즉 사회에 있어서의 인간의 상하 관계를 발생시키는 요인은 재산이나 가문과 같이 세습 혹은 상속되는 것도 있다. 학력과 같이 현대에 있어서 특히 관심을 모으고 있는 것을 들 수 있겠다. 일반적으로 상속 재산이나 가문과 같이 개인이 미리 부여받은 요인과, 학력이나 직업등과 같이 개인이 획득한 요인으로 분류되고 있다. 이 구별은 형식적으로 이해되어서는 안된다. 재산 상속이나 가문이, 개인이 후에 획득할 수 있는 것에 큰 영향을 준다는 것은 주지의 사실이다. 그러나 이 구별은 사회의 성층, 환언하면 인간의 상하 관계가 이루어질 때에 개인이 그 가운데에서 차지하게 되는 지위가 미리 정해져서 그 지위의 성층 구조를 세습이나 상속에 의해서 영속화하려는 메커니즘과, 경쟁적 사회 관계 속에서 개인이 무엇을 획득하는가를 중시하는 메커니즘이 있다는 것을 시사(示唆)하고 있다.또한 이와는 다른 각도에서 보아 성층의 요인에는 일정한 다른 계열(系列)이 있다. 예를 들면 직업은 사회의 물적 생산을 위한 사회적 분업관계가 그 기반으로 되어 있고 혹은 거기에서 파생한 것이다. 다른 한편 권력에 관한 지위는 보다 직접적으로 지배 관계에 기초를 두고 있다. 재산이나 가문의 상속제(相續制)는 이것들과는 각각 다른 제도이다. 학력도 본래는 교육이라고 하는 독자적인 체계에서 파생한 것이다. 또한 수입(收入)은 직업에 대한 보수라고 간주되지만 소득배분의 구조에는 직업과 정확하게 대응하지 않는 부분도 존재한다. 그리고 위에서 말한 각 부분은 어떤 것은 법에 의하여, 어떤 것은 관습이나 사실로서 규범화(規範化)되어 있는 것이다.이와 같이 성층의 요인은 관련(關聯)을 가지고 있지만 단일한 것이 아니고 상호 일정한 독자성을 가진 제도 내지 체계를 배경으로 하고 있다. 그리고 이들 제도가 복합(複合)하여 전체 사회를 구성하는 것과 같이 그들 요인 역시 복합하여 성층 구조를 만들어 내는 것이다. 이것을 계층 요인간의 연관(連關)이라고 부른다. 또한 그 중에서도 일반적으로 가장 중요하면서 다른 것에 영향을 미치는 정도가 가장 큰 것을 들 것 같으면, 하나는 직업, 또 하나는 권력이다. 사회적 분업의 특질은 전체로서의 계층의 존재 형태를 근본적으로 좌우한다. 권력에 관해서는 사회 상하의 성층성이라는 특징 그 자체가 그 성립의 근거를 사회에 있어서의 지배 관계의 존재라는 사실에 두고 있는 점에서 자명해진다고 할 수 있다.계층 제요인의 특질, 또 그들 연관성의 특질은 언제 어디서나 같은 것이 아니고 변화한다. 그 변화는 전체 사회 구조 변화의 유력한 지표이다. 또 전체 사회의 변혁은 반드시 이와 같은 변화를 수반하지 않고서 일어날 수는 없다. 이리하여 사회의 성층 구조가 전체 사회의 변화에 조응(照應)하여 변화·발전한다는 사실에 관련하여 성층 구조의 요인연관(要因連關)에는 일정한 역사적 성격이 있다고 하는 사실이 주목된다. 카스트(인도의 세습적 계급 제도. 위로부터 승려·교사(敎師), 군인, 농민·상인, 직인(職人), 하인(下人) 및 이상의 4가지에 속하지 않는 천민(賤民)의 순(順)이다) 즉 신분, 계급 등의 개념은 이 역사상에 입각한 개념이다.그러나 한편 마르크스주의의 용어법(用語法)에서 말하는 '사회구성체', 즉 하부 구조와 상부 구조를 포함한 전체의 역사적 개념에 해당하는 기간에도 사회의 성층 구조의 특징은 상당히 변화한다. 자본주의 사회 내에서 그 구조의 구체적인 양상이 변화하는 것과 같은 것이다. 이와 같은 변화를 추구(追求)하는 데 있어서 계층이라고 하는 개념은 매우 유용한 분석적 수단이다.이상에서 말한 계층의 용인은 개인의 자유 의지의 산물이라기보다는 오히려 개인에게 외부로부터 작용하는 범칙적 사실이다. 그러나 계층의 연구자(硏究者)는 이 법칙을 연구하는 보조 수단으로서, 전혀 인위적인 요인(지표)을 도입하는 일이 있다. 소득의 계층을 5분위(五分位)하는 방법을 쓴다든지 연령 계층을 5세 단위(五歲單位)로 분류한다든지 하는 경우이다. 목적이 이처럼 명확한 경우에는 이들도 넓은 의미에서 계층이라고 불러도 좋다.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 300092 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 9179 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 107 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110707217 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1992 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • en
prop-fr:lienAuteur
  • John Goldthorpe
prop-fr:lieu
  • London
prop-fr:nom
  • Goldthorpe
prop-fr:prénom
  • John
prop-fr:titre
  • Revised class schema
  • The economic basis of social class
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Social and Community Planning Research
  • Centre for Analysis of Social Exclusion, London School of Economics
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La stratification sociale est un schéma d'organisation sociale, économique et politique de la société civile en catégories sociales, groupes présentant une homogénéité en leur sein, mais distincts les uns des autres et hiérarchisés.
  • Per stratificazione sociale si intende la condizione degli strati sociali, composti da individui o gruppi, collocati vicini o sovrapposti in una scala di superiorità o inferiorità relativa a seconda della ricchezza, del potere, del prestigio o di ciò che la società in cui vivono ritiene rilevante ai fini della distinzione sociale.Secondo i sociologi in tutte le società vi sono disuguaglianze tra un individuo e un altro (universalità della stratificazione), mentre secondo gli antropologi possono esistere società a carattere egualitario in cui tutti i gruppi sociali hanno più o meno lo stesso diritto ad accedere ai gradini superiori della scala sociale per godere di determinati privilegi.
  • Социалната стратификация е термин от социологията, в чието съдържание се влага най-общо идеята за разделянето на хората в групи по социално-икономически признаци. Това е система, в която хората са част от йерархично подредени групи. Повечето концепции в областта на теорията за стратификацията биват определяни като неомарксистки или неовебериански.
  • Pelapisan sosial atau stratifikasi sosial (social stratification) adalah pembedaan atau pengelompokan para anggota masyarakat secara vertikal (bertingkat).
  • Základem sociální stratifikace (rozvrstvení) je nerovné rozdělení vzácných statků, jimiž jsou materiální blahobyt, moc a prestiž.Nerovnost existuje ve všech typech společnosti. I v nejprimitivnějších kulturách, v nichž nejsou téměř žádné majetkové rozdíly, existuje nerovnost mezi jedinci založená např. na pohlaví či věku. Zásadní majetkové a mocenské nerovnosti se však objevují až se vznikem států.
  • 社会階層(しゃかいかいそう、英: Social stratum)とは、社会の重層的構造としての社会的成層(Social stratification)を構成する個々の層を意味することが多い。社会階層は、連続的にとらえることが普通だが、「サラリーマン層」など、カテゴリーとして考えることもある。マルクス主義的な社会階級は、生産手段(農地や工場等)の保有という1次元で測定するが、社会学においては、社会階層を多次元的かつ連続的に測定する。例えば、収入階層、資産階層、学歴階層などである。人々の欲求の対象となり、かつ十分にはないものを社会的資源という。
  • En sociologia, l'estratificació social es pot definir com les desigualtats estructurals que existeixen entre els diferents individus (Giddens, 2000). Fa referència a l'ordenació jeràrquica dels membres d'una societat en diferents capes o estrats. En els estrats superiors trobem individus més afavorits i en els estrats inferiors trobem els individus més desfavorits.
  • In sociology, social stratification is a concept involving the "classification of people into groups based on shared socio-economic conditions ... a relational set of inequalities with economic, social, political and ideological dimensions."When differences lead to greater status, power or privilege for some groups over the other it is called social stratification. It is a system by which society ranks categories of people in a hierarchy.
  • Als soziale Schicht wird eine als gleichartig angesehene Bevölkerungsgruppe einer Gesellschaft oder eines Staates bezeichnet, die anhand sozialer Merkmale einem hierarchisch aufgebauten Schichtungsmodell zugeordnet wird. Unterscheidungsmerkmale können wirtschaftliche, bildungsmäßige, berufsabhängige oder andere Faktoren sein, die je nach theoretischem Ansatz zur Abgrenzung der einzelnen Schichten festgelegt werden.
  • Toplum biliminde ve diğer sosyal bilimlerde, toplumsal tabakalaşma kavramı hiyerarşik bir düzene ve toplum içerisindeki güç ve refahın bölümlenmesine, bireylerin bu bölümlenmedeki konumlarına atıfta bulunur. Kavram, sosyo-ekonomik bir içerik taşıyan sınıf kavramıyla ilişkilidir ve ekonomik, toplumsal, siyasi ve ideolojik eşitsizlikler ya da farklılıklar temelindeki sosyo-ekonomik koşulların farklı görüngüleri üzerine kuruludur.
  • Stratyfikacja (przez socjologów nazywana "stratyfikacją społeczną"), inaczej "uwarstwienie społeczne" - pojęcie wyrażające fakt, że wszelka społeczność składa się z poziomów pozostających ze sobą w relacjach nadrzędności i podporządkowania. Mierzona jest dostępnością do pięciu podstawowych zasobów społecznych, jakimi są: władza, pieniądze, prestiż, wykształcenie oraz zdrowie.
  • La estratificación social es la conformación de grupos horizontales, diferenciados verticalmente de acuerdo a criterios establecidos y reconocidos. La estratificación social da cuenta o es un medio para representar la desigualdad social de una sociedad en la distribución de los bienes y atributos socialmente valorados. El concepto de estratificación social implica que existe una jerarquía social así como una desigualdad social estructurada.
  • Gizarte estratifikazioa gizabanakoen, haien kategoriaren arabera, klasifikazioa edo hierarkizazioa da. Mailaketa horretan eragiten duten aldagai nagusiak klase soziala, generoa, etnia eta adina dira. Estratifikazioaren oinarrizko printzipioak lau dira: Estratifikazio soziala gizarte guztia daukan ezaugarri bat da, eta ez bakarrik bertako gizabanako batzuena.
  • Na sociologia, estratificação social é um conceito que envolve a "classificação das pessoas em grupos com base em condições sócio-econômicas comuns... um conjunto relacional das desigualdades com as dimensões econômica, social, política e ideológica". Quando as diferenças levam a um status de poder ou privilégio de alguns grupos em detrimento de outros isso é chamado de estratificação social.
  • 사회 계층(社會階層)은 한 사회 안에서 구별되는 인간 집단을 말한다.현존하는 사회는 우리가 경험에 의해서 알고 있는 바와 같이 일정한 성층성(成層性)을 가지고 있고 그 성층은 hierarchy(서열적 상하관계의 구조) 상태를 이루고 있다. 그 가장 비근한 예는 직업의 상위나 그에 의거한 수입의 차이에 따라 생기는 성층이다. 직업이나 수입의 차이에는 또 사회적인 명예와 위신의 상하가 수반된다. 위신이란 개인이 타인이나 사회 전체로부터 받는 심리적 혹은 정신적 평가의 고저를 의미하는 말이다. 또 수입이나 위신의 차이에는 엘리트와 대중, 지배층과 피지배층 등의 구별에서 볼 수 있는 지배 구조 내에 있어서의 지위가 결합되고 있다.
  • Социальная стратификация (от лат. stratum — слой и facio — делаю) — одно из основных понятий социологии, обозначающее систему признаков и критериев социального расслоения, положения в обществе; социальную структуру общества; отрасль социологии.Термин «стратификация» вошел в социологию из геологии, где он обозначает расположение пластов земли.
  • Sociale stratificatie is het indelen van groepen mensen in maatschappelijke lagen, waartussen een ongelijkheidsverhouding bestaat. Hierbij wordt sociale ongelijkheid vereenvoudigd door de maatschappij in slechts enkele sociale klassen te verdelen. Veelgebruikt is bijvoorbeeld de verdeling onderklasse, middenklasse en bovenklasse. Redenen voor het indelen van een persoon of een familie in een klasse zijn onder andere: inkomen, bezit, opleiding, afkomst, ras, sekse, geloof.
rdfs:label
  • Stratification sociale
  • Estratificació social
  • Estratificación social
  • Estratificação social
  • Gizarte estratifikazio
  • Social stratification
  • Sociale stratificatie
  • Sociální stratifikace
  • Soziale Schicht
  • Stratificazione sociale
  • Stratifikasi sosial
  • Stratyfikacja (socjologia)
  • Toplumsal tabakalaşma
  • Теория социальной стратификации
  • Социална стратификация
  • 社会階層
  • 사회 계층
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of