Une sphère de Dyson est une mégastructure hypothétique décrite en 1960 par le physicien et mathématicien américain Freeman Dyson, dans un court article publié dans la revue Science et intitulé Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation (« Recherche sur les sources stellaires artificielles de rayonnements infrarouges »).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Une sphère de Dyson est une mégastructure hypothétique décrite en 1960 par le physicien et mathématicien américain Freeman Dyson, dans un court article publié dans la revue Science et intitulé Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation (« Recherche sur les sources stellaires artificielles de rayonnements infrarouges »). Cette structure d'astro-ingénierie consiste en une sphère de matière, artificielle et creuse, située autour d’une étoile et conçue pour en capturer presque toute l’énergie émise, pour une utilisation industrielle. Dyson nomme également cette structure « biosphère artificielle ».Bien que Dyson ait été le premier à formaliser et populariser le concept de sphère de Dyson, l’idée lui est venue en 1945 après la lecture d'un roman de science-fiction d'Olaf Stapledon intitulée Star Maker (Créateur d'étoiles, 1937). Dyson a également été influencé par la sphère imaginée par le Britannique John Desmond Bernal en 1929. Dans son article, Dyson explique qu'une telle sphère est un moyen idéal pour une civilisation très avancée de faire face à un accroissement démographique exponentiel. Il la décrit comme une coquille enserrant son étoile parente, captant la quasi intégralité de sa radiation solaire. Dyson explique que de telles sphères pourraient aussi abriter des structures d'habitations. Enfin, il recommande d'observer la galaxie dans l'infrarouge afin de détecter de possibles sphères dans notre galaxie.Dyson, mais aussi d'autres auteurs après lui, ont décrit les propriétés de cette sphère, aussi bien concernant sa composition, sa température, sa localisation au sein de son système solaire, voire sa capacité de déplacement. L'idée qu'une civilisation extraterrestre avancée puisse pallier ses problèmes énergétiques au moyen d'une biosphère artificielle est une solution possible au paradoxe de Fermi, problème auquel Dyson a tenté de répondre en précisant les conditions d'observation. Il existe plusieurs variétés de sphères de Dyson : coquille, essaim ou encore bulle. Le modèle élaboré par Dyson a influencé nombre de mégastructures hypothétiques.Plusieurs programmes de recherche de possibles sphères de Dyson ont été menés depuis 1985. Si des étoiles ont pu afficher des caractéristiques proches de celles attendues concernant ces mégastructures spatiales, aucune conclusion n'a pu être tirée concernant l'existence probante de tels objets artificiels. La science-fiction a beaucoup utilisé l'idée de Dyson, que ce soit en littérature, au cinéma, dans les jeux vidéo, ainsi qu'au petit écran dans la télésérie américaine Star Trek : La Nouvelle Génération (The Next Generation) où le concept d'une sphère de Dyson est le thème principal de l'épisode Reliques (Saison 6, épisode 4).
  • Dysonova sféra (anglicky Dyson sphere) je hypotetická superkonstrukce, která by umožnila využití absolutně veškeré energie, kterou uvolňuje hvězda. Navrhl ji Američan Freeman Dyson, podle kterého také získala svůj název.Slunce a celý jeho planetární systém je uzavřen do koule, z jejíž vnitřní stěny je získávána energie a která se dá využít pro případnou kolonizaci a rozšíření využitelné plochy i mimo dosud osídlené planety v celé soustavě. Dysonova sféra je jedním z méně častých témat science-fiction literatury, či pořadů, objevila se ale i například v takových seriálech, jako je Star Trek.Dyson také například předpovídal, že podobné struktury by byly logickým důsledkem vzrůstajících energetických požadavků technologicky vyspělé civilizace. Navrhoval tedy, aby se po takových strukturách pátralo za účelem nalezení důkazu o existenci vysoce inteligentního mimozemského života.Později bylo vytvořeno několik podobných konceptů struktur obklopujících celé hvězdy. Jedním z nich je například vpravo zobrazený koncept hmotného 3 metry silného obalu, který je však považován za nejméně uskutečnitelný.
  • Una esfera de Dyson es una megaestructura hipotética propuesta en 1960 por el físico Freeman Dyson, en un artículo de la revista Science llamado «Search for artificial stellar sources of infra-red radiation». Tal esfera de Dyson es básicamente una cubierta esférica de talla astronómica (es decir, con un radio equivalente al de una órbita planetaria) alrededor de una estrella, la cual permitiría a una civilización avanzada aprovechar al máximo la energía lumínica y térmica del astro.Aunque el mérito se asocia a Freeman Dyson una idea similar fue propuesta en 1937 en una obra de ficción (Hacedor de estrellas de Olaf Stapledon). Dyson no entra en demasiados detalles sobre la construcción de tal megaestructura, pero sí discute sobre las propiedades térmicas de tal ingenio, de modo que sugiere a los astrónomos buscar tales características en cuerpos celestes y así detectar civilizaciones extraterrestres avanzadas.
  • Сфера Дайсона — гипотетический астроинженерный проект Фримена Дайсона, представляющий собой относительно тонкую сферическую оболочку большого радиуса (порядка радиуса планетных орбит) со звездой в центре. Предполагается, что развитая цивилизация может использовать подобное сооружение для полного использования энергии центральной звезды и/или для решения проблемы жизненного пространства.Согласно теоретическим расчётам, для сооружения сферы Дайсона необходимо вещество с массой порядка массы Юпитера.Поиск Сфер Дайсона — перспективное направление программы SETI. Сооружение подобных масштабов может быть обнаружено существующими средствами по его инфракрасному излучению с нетипичным спектральным распределением (таким образом, Сфера Дайсона является всенаправленным мощным излучателем). Для этих целей планируется использовать телескоп SIRTF.К настоящему времени человечеству неизвестны способы практической реализации сферы Дайсона.
  • Bola Dyson (bahasa Inggris: Dyson sphere) adalah megastruktur yang diusulkan oleh Freeman Dyson. "Bola" semacam ini merupakan sistem satelit tenaga Matahari yang mencakup sebuah bintang dan menangkap semua energinya. Dyson menyatakan bahwa struktur semacam itu merupakan akibat dari meningkatnya kebutuhan energi suatu peradaban yang maju dan pengupayaan untuk menjaga keberlangsungan jangka panjang. Ia mengusulkan bahwa pencarian bukti keberadaan struktur semacam ini akan mengantarkan kita pada penemuan kehidupan ekstraterestrial yang cerdas.Sejak itu, bola Dyson banyak dikutip dalam karya-karya fiksi ilmiah. Usulan bola ini lalu berkembang dan tidak hanya terbatas pada stasiun tenaga Matahari saja, tetapi juga tempat tinggal atau pusat industri.
  • Een Dysonbol of Dysonschil is een hypothetische megastructuur, bedacht en beschreven door de Engels-Amerikaanse natuurkundige en wiskundige Freeman Dyson (1923). Deze bol zou bestaan uit een systeem van rond een ster draaiende satellieten, die (bijna) alle energie van deze ster zouden opvangen. Dyson redeneerde dat een dergelijk systeem het logische gevolg zou zijn van de langetermijnontwikkelingvan technologische beschavingen. Hij stelde voor om naar bewijs van het bestaan van zo'n systeem te zoeken, omdat dit zou kunnen leiden tot de ontdekking van zeer intelligent buitenaards leven.Sindsdien zijn er variaties op het ontwerp van Dyson ontstaan, zowel vanuit de techniek als vanuit sciencefiction. In deze varianten wordt uitgegaan van industriële of bewoonbare systemen in plaats van satellieten. De meest extreme, maar ook meest onwaarschijnlijke variant gaat uit van een volledig dichte schil rond een ster. Deze schil (of bol) heeft dan een diameter die ruwweg gelijk is aan de zogenaamde bewoonbare zone rond een ster, de zone waarin aanwezige planeten het meest geschikt zijn voor (menselijk) leven. Deze versie is zeer onwaarschijnlijk vanwege de gigantische hoeveelheid materiaal, en de tijd om de bol te bouwen zou generaties in beslag nemen.
  • Una sfera di Dyson è una ipotetica enorme struttura di rivestimento che potrebbe essere applicata attorno ad un corpo stellare allo scopo di catturarne l'energia. È stata teorizzata dall'astronomo britannico Freeman Dyson.
  • Uma esfera de Dyson é uma megaestrutura hipotética originalmente descrita por Freeman Dyson, a qual orbitaria uma estrela de modo a rodeá-la completamente, capturando toda ou maior parte de sua energia emitida. Dyson especulou que tal estrutura seria a consequência lógica da sobrevivência e da escalar necessidade de energia de uma civilização avançada tecnologicamente e propôs que a busca de evidências de tal estrutura poderia levar a detecção de vida extraterrestre com inteligência avançada.Desde então, outras propostas variantes envolvendo a construção de uma estrutura artificial ou uma série de estruturas para rodear uma estrela tem sido proposta pela engenharia espacial ou descritas na ficção científica. A maioria das descrições ficcionais são de uma casca sólida de matéria encobrindo a estrela, que é considerada a variante menos plausível da idéia.
  • Eine Dyson-Sphäre (ausgesprochen [ˈdaɪ̯sn̩ ˌsfɛːrə], benannt nach Freeman Dyson) ist ein hypothetisches Konstrukt, das einen Stern im Idealfall vollständig kugelförmig umschließt, um dessen Energie zu absorbieren oder umzulenken und damit optimal nutzen zu können.
  • Dyson sphere is a hypothetical megastructure that completely encompasses a star and hence captures most or all of its power output. It was first described by Freeman Dyson. Dyson speculated that such structures would be the logical consequence of the long-term survival and escalating energy needs of a technological civilization, and proposed that searching for evidence of the existence of such structures might lead to the detection of advanced intelligent extraterrestrial life. Different types of Dyson spheres correlate with information on the Kardashev scale.Since then, other variant designs involving building an artificial structure or series of structures to encompass a star have been proposed in exploratory engineering or described in science fiction under the name "Dyson sphere". These later proposals have not been limited to solar-power stations. Many involve habitation or industrial elements. Most fictional depictions describe a solid shell of matter enclosing a star, which is considered the least plausible variant of the idea (see below). In May 2013, at the Starship Century Symposium in San Diego, Freeman Dyson repeated his comments that he wished the concept had not been named after him.
  • ダイソン球(だいそんきゅう、Dyson Sphere)とは、恒星を卵の殻のように覆ってしまう仮説上の人工構造物。恒星の発生するエネルギーすべての利用を可能とする宇宙コロニーの究極の姿と言える。名前は高度に発展した宇宙空間の文明により実現していた可能性のあるものとしてアメリカの宇宙物理学者、フリーマン・ダイソンが提唱したことに由来する。日本語への定訳はなく、ダイソン球の他にも「ダイソン球殻(きゅうかく)」や「ダイソン殻(かく)」「ダイソン環天体」といった訳語がある。テレビ番組『新スタートレック』では「ダイソンの天球」と訳された。
  • Una esfera de Dyson és una hipotètica megastructura descrita en el 1960 pel físic i matemàtic americà, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Investigació sobre les fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»). Aquesta estructura d'astre-enginyeria és una esfera de matèria, artificial i buida, situada al voltant d'una estrella i dissenyada per capturar la major part de l'energia emesa, per a ús industrial. Dyson també va anomenar l'estructura, com una biosfera artificial.Mentre que Dyson va ser el primer a formalitzar i popularitzar el concepte de l'esfera de Dyson, la idea va aparèixer per primer cop el 1945 després de llegir una novel·la de ciència-ficció d'Olaf Stapledon anomenada Star Maker (1937). Dyson també va ser influenciat per l'esfera ideada pel britànic John Desmond Bernal en el 1929. En el seu article, Dyson explica que aquesta esfera és una forma ideal perquè una civilització molt avançada pugui fer front al creixement de la població exponencial. Ell ho descriu com una paret que tanca la seva estrella i captura gairebé tota la radiació solar. Dyson explica que aquestes zones també poden contenir estructures habitades. Finalment, es recomana l'observació de la galàxia per l'infraroig per detectar possibles esferes de la nostra galàxia.Però altres autors posteriors, descriuen les propietats de l'esfera, quant a la seva composició, temperatura, la seva ubicació dins del sistema solar, o la seva capacitat per moure's. La idea que una civilització extraterrestre avançada pugui superar els seus problemes d'energia a través d'una biosfera artificial és una solució possible per la paradoxa de Fermi, problema que en Dyson intenta de respondre especificant les condicions de l'observació. Hi ha diverses varietats d'esferes Dyson: petxina, eixam o bombolla. El model de Dyson influeix en un gran nombre de megaestructures hipotètiques.Han hagut diverses àrees de recerca sobre possibles esferes de Dyson que s'han dut a terme des de 1985. Si bé, les estrelles podrien tenir característiques similars a les esperades per aquestes megaestructures espacials, no es pot treure una conclusió sobre l'existència d'aquests objectes artificials de manera pràctica. La ciència-ficció ha utilitzat àmpliament la idea de Dyson, ja sigui en la literatura, el cinema o els videojocs.
  • Sfera Dysona – hipotetyczna megastruktura opisana po raz pierwszy w 1959 roku przez amerykańskiego fizyka i futurystę Freemana Dysona w prestiżowym czasopiśmie naukowym „Science”, w artykule zatytułowanym „Search for Artificial Stellar Sources of Infra-Red Radiation”. Zgodnie z założeniami autora odpowiednio zaawansowana cywilizacja (raczej od drugiego stopnia rozwoju w skali Kardaszewa) byłaby zdolna do wybudowania ogromnej konstrukcji, która całkowicie otaczałaby gwiazdę, umożliwiając wykorzystanie prawie całej energii wypromieniowywanej przez gwiazdę na użytek cywilizacji.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 241354 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 74713 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 271 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109635741 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1960 (xsd:integer)
  • 1963 (xsd:integer)
  • 1966 (xsd:integer)
  • 1973 (xsd:integer)
  • 1976 (xsd:integer)
  • 1977 (xsd:integer)
  • 1979 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1995 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 1999 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
  • 2011 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
  • dbpedia-fr:Stephen_Webb
  • dbpedia-fr:Poul_Anderson
  • dbpedia-fr:Freeman_J._Dyson
  • Anonyme
  • Brian M. Stableford
  • Michael Michaud
  • Robert J. Bradbury, G. A. Lemarchand, and K. J. Meech
  • Nikolaï Kardashev, M. Y. Timofeev, et V. G. Promyslov
  • A. C. Charania
  • A. T. Ulubekov
  • C.N. Tilgner et I. Heinrichsen
  • Carl Sagan et R. G. Walker
  • Claude Semay
  • Eugene A. Sloane
  • Freeman J. Dyson et Carl Sagan
  • Freeman J. Dyson et Richard Carrigan
  • G. I. Pokrovskii
  • J. Jugaku et S. Nishimura
  • John Maddox
  • K. G. Suffern
  • Luc F. A. Arnold
  • M. D. Papagiannis
  • M. Harwit et Carl Sagan
  • Makoto Inoue et Hiromitsu Yokoo
  • Milan M. Ćirković et Robert J. Bradbury
  • Richard A. Carrigan
  • Robert J. Bradbury
  • V. D. Davydov
  • V. I. Slysh et M. D. Papagiannis
  • Viorel Badescu
  • Viorel Badescu, Richard Brook Cathcart et Roelof D. Schuiling
prop-fr:collection
  • Water science and technology library
prop-fr:date
  • 2010 (xsd:integer)
  • 0001-06-08 (xsd:date)
  • 0001-08-06 (xsd:date)
  • 1960-06-18 (xsd:date)
  • 1960-07-22 (xsd:date)
  • 2005-07-01 (xsd:date)
  • 2011-12-12 (xsd:date)
  • juin 2009
  • juin 1998
  • juillet 1979
prop-fr:doi
  • 10.101600 (xsd:double)
  • 10.101700 (xsd:double)
  • 10.108800 (xsd:double)
  • 10.110300 (xsd:double)
  • 10.111700 (xsd:double)
  • 10.112600 (xsd:double)
  • 10.424900 (xsd:double)
prop-fr:format
  • pdf
prop-fr:fr
  • topopolis
prop-fr:id
  • Dyson, 1960
  • Dyson, 1979
  • Michaud, 2007
  • Sfasf
  • Webb, 2002
  • Anderson, 1960
  • Arnold, 2005
  • Badescu, 1995
  • Bradbury, 1999
  • Bradbury, 2001
  • Carrigan, 2007
  • Carrigan, 2009
  • Carrigan, 2010
  • Charania, 2008
  • Davydov, 1963
  • Dyson, 1966
  • Dyson, 1979b
  • Dyson, 2003
  • Dyson, juillet 1960
  • Dyson, juin 1960
  • Harwit
  • Inoue, 2011
  • Jugaku, 2003
  • Kardashev, 2000
  • Maddox, 1960
  • Papagiannis, 1985
  • Pokrovskii, 1973
  • Pokrovskii, 1976
  • Pokrovskii, 1979
  • SaganWalker, 1966
  • Scholarpedia
  • Sloane, 1960
  • Slysh, 1985
  • Suffern, 1977
  • Tilgner, 1998
  • Ulubekov, 1979
  • Ćirković, 2006
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
  • 9780415974608 (xsd:double)
  • 9780821805619 (xsd:double)
  • 9781402037399 (xsd:double)
prop-fr:jour
  • 3 (xsd:integer)
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:langue
  • en
  • en
prop-fr:lieu
  • Boston
  • Cambridge
  • Moscou
  • New York
  • San Francisco
  • Seattle
  • Batavia
  • Hamamatsu, Japon
  • Kohala Coast, Hawaii
prop-fr:lireEnLigne
prop-fr:mois
  • juin
prop-fr:numéro
  • 2 (xsd:integer)
  • 3 (xsd:integer)
  • 5 (xsd:integer)
  • 8 (xsd:integer)
  • 9 (xsd:integer)
  • 10 (xsd:integer)
  • 11 (xsd:integer)
  • 64 (xsd:integer)
  • 90 (xsd:integer)
  • 144 (xsd:integer)
  • 213 (xsd:integer)
  • 627 (xsd:integer)
  • 3414 (xsd:integer)
  • 3421 (xsd:integer)
  • 4273 (xsd:integer)
prop-fr:oldid
  • 72917923 (xsd:integer)
prop-fr:page
  • 389 (xsd:integer)
  • 6647 (xsd:integer)
prop-fr:pages
  • 3 (xsd:integer)
  • 11 (xsd:integer)
  • 12 (xsd:integer)
  • 15 (xsd:integer)
  • 18 (xsd:integer)
  • 58 (xsd:integer)
  • 100 (xsd:integer)
  • 103 (xsd:integer)
  • 135 (xsd:integer)
  • 177 (xsd:integer)
  • 188 (xsd:integer)
  • 250 (xsd:integer)
  • 251 (xsd:integer)
  • 252 (xsd:integer)
  • 253 (xsd:integer)
  • 263 (xsd:integer)
  • 315 (xsd:integer)
  • 390 (xsd:integer)
  • 415 (xsd:integer)
  • 447 (xsd:integer)
  • 534 (xsd:integer)
  • 566 (xsd:integer)
  • 607 (xsd:integer)
  • 628 (xsd:integer)
  • 655 (xsd:integer)
  • 1216 (xsd:integer)
  • 1667 (xsd:integer)
  • 2075 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 224 (xsd:integer)
  • 299 (xsd:integer)
  • 729 (xsd:integer)
prop-fr:passage
  • 437 (xsd:integer)
prop-fr:présentationEnLigne
prop-fr:périodique
  • dbpedia-fr:Science_(revue)
  • dbpedia-fr:Scholarpedia
  • Reviews of Modern Physics
  • Proceedings
  • Acta Astronautica
  • Journal of British Interplanetary Society
  • The Astrophysical Journal
  • Astrophysical Journal
  • Bioastronomy
  • Galactée
  • International Journal of Astrobiology
  • New Astronomy
  • Priroda
  • Science News Letters
  • Proceedings of the Astronomical Society of Australia
prop-fr:sousTitre
  • Fifty Solutions to Fermi's Paradox and the Problem of Extraterrestrial Life
  • Our Hopes and Fears about Encountering Extraterrestrials
prop-fr:texte
  • topopolis
prop-fr:titre
  • Contact with Alien Civilizations
  • Science fact and science fiction: an encyclopedia
  • Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation
  • If the Universe Is Teeming with Aliens... Where Is Everybody ?
  • Dyson Shell Supercomputers as the Dominant 'Life Form' in Galaxies
  • Galactic gradients, postbiological evolution and the apparent failure of SETI
  • Freeman J. Dyson. Shells Around Suns May Have Been Built
  • A search of the IRAS database for evidence of Dyson spheres
  • Progress on IRAS-based Whole-Sky Dyson Sphere Search
  • Thermal conditions of Ethereal Cities at various distances from the sun
  • Dyson Shells: A Retrospective
  • Dyson sphere
  • Dyson's Sphere is impossible
  • Appendix E: Infrared observations and Dyson civilizations
  • IRAS-based whole-sky upper limit on Dyson spheres
  • Imagined Worlds
  • A Search for Dyson Spheres Around Late-type Stars in the Solar Neighborhood
  • Letters to the Editor : Artificial Biosphere
  • Macro-engineering: a challenge for the future
  • On the radius of Dyson’s sphere
  • Radio searches - Recent observations
  • Some thoughts on Dyson Spheres
  • The Infrared Detectability of Dyson Civilizations
  • The Search for Extraterrestrial Technology
  • A program to search for dyson spheres with the infrared space observatory
  • Time Without End: Physics and Biology in an Open Universe
  • Starry Messages: Searching for Signatures of Interstellar Archaeology
  • Astroengineering activity: The possibility of ETI in present day astrophysical phenomena
  • Looking for life in unlikely places: reasons why planets may not be the best places to look for life
  • Dyson Asteroid Shells: Hollow Worlds from the Outside-In
  • On the problem of the actual existence in space of objects being orbital rings enclosing a star
  • Tsiolkovsky's Ethereal Cities and the problem of the actual existence in space of objects being envelopes of orbital rings surrounding a star
  • Transit Light-Curve Signatures of Artificial Objects
  • À la recherche des civilisations extra-terrestres : les sphères de Dyson
  • Dyson Shell supercomputers as the dominant life form in galaxies
  • Type III Dyson Sphere of Highly Advanced Civilizations around a Super Massive Black Hole
  • Search in the Infrared to Microwave for Astroengineering Activity
  • Tsiolkovsky's Ethereal Cities and the experience of prediction of the probable development of the solar system
prop-fr:titreOuvrage
  • 26 (xsd:integer)
  • 0001-08-06 (xsd:date)
  • 0001-09-11 (xsd:date)
  • Bioastronomy 2002 : Life Among the Stars, Proceedings of IAU Symposium
  • Bioastronomy 99: A New Era in Bioastronomy
  • Proceedings of the 6th Tsiolkovsky Readings, section on the Problems of Rocket and Space Technology
  • The Search for Extraterrestrial Life: Recent Developments
  • Selected papers of Freeman Dyson with commentary
  • Proceedings of the 7th, 8th and 9th Readings devoted to the development of the scientific heritage of K. E. Tsiolkovsky
prop-fr:trad
  • topopolis
prop-fr:volume
  • 2 (xsd:integer)
  • 4 (xsd:integer)
  • 11 (xsd:integer)
  • 42 (xsd:integer)
  • 46 (xsd:integer)
  • 51 (xsd:integer)
  • 54 (xsd:integer)
  • 63 (xsd:integer)
  • 64 (xsd:integer)
  • 131 (xsd:integer)
  • 132 (xsd:integer)
  • 420 (xsd:integer)
  • 698 (xsd:integer)
  • XX
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Harvard University Press
  • Routledge
  • Springer
  • American Mathematical Society
  • MIT Press
  • Copernicus Books
  • International Astronomical Union
  • ASP Conference Series
  • Aeiveos Corporation
  • Astronomical Society of the Pacific
  • D. Reidel Publishing
  • Fermi National Accelerator Laboratory
  • Reidel Publications Company
  • The American Astronomical Society
  • Institute of History of Natural Sciences and Technology
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Une sphère de Dyson est une mégastructure hypothétique décrite en 1960 par le physicien et mathématicien américain Freeman Dyson, dans un court article publié dans la revue Science et intitulé Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation (« Recherche sur les sources stellaires artificielles de rayonnements infrarouges »).
  • Una sfera di Dyson è una ipotetica enorme struttura di rivestimento che potrebbe essere applicata attorno ad un corpo stellare allo scopo di catturarne l'energia. È stata teorizzata dall'astronomo britannico Freeman Dyson.
  • Eine Dyson-Sphäre (ausgesprochen [ˈdaɪ̯sn̩ ˌsfɛːrə], benannt nach Freeman Dyson) ist ein hypothetisches Konstrukt, das einen Stern im Idealfall vollständig kugelförmig umschließt, um dessen Energie zu absorbieren oder umzulenken und damit optimal nutzen zu können.
  • ダイソン球(だいそんきゅう、Dyson Sphere)とは、恒星を卵の殻のように覆ってしまう仮説上の人工構造物。恒星の発生するエネルギーすべての利用を可能とする宇宙コロニーの究極の姿と言える。名前は高度に発展した宇宙空間の文明により実現していた可能性のあるものとしてアメリカの宇宙物理学者、フリーマン・ダイソンが提唱したことに由来する。日本語への定訳はなく、ダイソン球の他にも「ダイソン球殻(きゅうかく)」や「ダイソン殻(かく)」「ダイソン環天体」といった訳語がある。テレビ番組『新スタートレック』では「ダイソンの天球」と訳された。
  • Een Dysonbol of Dysonschil is een hypothetische megastructuur, bedacht en beschreven door de Engels-Amerikaanse natuurkundige en wiskundige Freeman Dyson (1923). Deze bol zou bestaan uit een systeem van rond een ster draaiende satellieten, die (bijna) alle energie van deze ster zouden opvangen. Dyson redeneerde dat een dergelijk systeem het logische gevolg zou zijn van de langetermijnontwikkelingvan technologische beschavingen.
  • Sfera Dysona – hipotetyczna megastruktura opisana po raz pierwszy w 1959 roku przez amerykańskiego fizyka i futurystę Freemana Dysona w prestiżowym czasopiśmie naukowym „Science”, w artykule zatytułowanym „Search for Artificial Stellar Sources of Infra-Red Radiation”.
  • Dyson sphere is a hypothetical megastructure that completely encompasses a star and hence captures most or all of its power output. It was first described by Freeman Dyson. Dyson speculated that such structures would be the logical consequence of the long-term survival and escalating energy needs of a technological civilization, and proposed that searching for evidence of the existence of such structures might lead to the detection of advanced intelligent extraterrestrial life.
  • Una esfera de Dyson és una hipotètica megastructura descrita en el 1960 pel físic i matemàtic americà, Freeman Dyson, en un breu article publicat a la revista Science i titulat Search for Artificial Stellar Sources of Infrared Radiation («Investigació sobre les fonts estel·lars artificials de radiació infraroja»).
  • Сфера Дайсона — гипотетический астроинженерный проект Фримена Дайсона, представляющий собой относительно тонкую сферическую оболочку большого радиуса (порядка радиуса планетных орбит) со звездой в центре.
  • Bola Dyson (bahasa Inggris: Dyson sphere) adalah megastruktur yang diusulkan oleh Freeman Dyson. "Bola" semacam ini merupakan sistem satelit tenaga Matahari yang mencakup sebuah bintang dan menangkap semua energinya. Dyson menyatakan bahwa struktur semacam itu merupakan akibat dari meningkatnya kebutuhan energi suatu peradaban yang maju dan pengupayaan untuk menjaga keberlangsungan jangka panjang.
  • Una esfera de Dyson es una megaestructura hipotética propuesta en 1960 por el físico Freeman Dyson, en un artículo de la revista Science llamado «Search for artificial stellar sources of infra-red radiation».
  • Dysonova sféra (anglicky Dyson sphere) je hypotetická superkonstrukce, která by umožnila využití absolutně veškeré energie, kterou uvolňuje hvězda. Navrhl ji Američan Freeman Dyson, podle kterého také získala svůj název.Slunce a celý jeho planetární systém je uzavřen do koule, z jejíž vnitřní stěny je získávána energie a která se dá využít pro případnou kolonizaci a rozšíření využitelné plochy i mimo dosud osídlené planety v celé soustavě.
  • Uma esfera de Dyson é uma megaestrutura hipotética originalmente descrita por Freeman Dyson, a qual orbitaria uma estrela de modo a rodeá-la completamente, capturando toda ou maior parte de sua energia emitida.
rdfs:label
  • Sphère de Dyson
  • Bola Dyson
  • Dyson sphere
  • Dyson-Sphäre
  • Dysonbol
  • Dysonova sféra
  • Esfera de Dyson
  • Esfera de Dyson
  • Esfera de Dyson
  • Sfera Dysona
  • Sfera di Dyson
  • Сфера Дайсона
  • ダイソン球
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of