Sordel (aussi appelé Sordell, Sordel de Goit ou Sordello da Goito) (né v. 1200-1210 à Goito, dans la province de Mantoue et mort en 1269 à Naples) est un troubadour lombard du XIIIe siècle d'expression occitane.On se souvient sans doute de lui principalement grâce à l’apologie qu'en on fait certains autres poètes : on pense à Dante Alighieri dans De vulgari eloquentia et dans le Purgatoire de sa Divine Comédie.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Sordel (aussi appelé Sordell, Sordel de Goit ou Sordello da Goito) (né v. 1200-1210 à Goito, dans la province de Mantoue et mort en 1269 à Naples) est un troubadour lombard du XIIIe siècle d'expression occitane.On se souvient sans doute de lui principalement grâce à l’apologie qu'en on fait certains autres poètes : on pense à Dante Alighieri dans De vulgari eloquentia et dans le Purgatoire de sa Divine Comédie. Il est par ailleurs le héros d’un poème de Robert Browning, Sordello, et est la source d’inspiration du poème Amor Intellectualis d’Oscar Wilde.
  • Сорделло или Сордель (1200/20 г. — 1269/70 г.) — трубадур. Происходил из знатного мантуанского рода. Будучи при дворе графа Сан-Бонифачио, правителя Вероны, влюбился в жену его Куниццу и похитил её. Скрывался в Испании и Лангедоке. Находился при дворах Карла I Анжуйского и графов Прованских. Сордель участвовал в походе Карла I против Манфреда Сицилийского , попал в плен, был выкуплен.Известны 40 песен его сочинения. В плаче по Блакацу (ум. 1236), — провансальскому сеньору, трубадуру и покровителю трубадуров, — Сордель использовал популярный в средневековой литературе мотив «съеденного сердца». В своей песне Сордель советует разделить сердце столь доблестного рыцаря между недостойными владыками, дабы они стали такими же смелыми.Жизнь Сорделя, полная приключений, вдохновила Роберта Браунинга на создание поэмы «Сорделло». Сордель также действующее лицо поэмы Данте «Божественная комедия». В «Чистилище» (песни VI, VII и VIII) он становится проводником Данте и Вергилия, указывая на души трусливых земных владык — «героев» плача по Блакацу.
  • Sordello da Goito or Sordel de Goit (sometimes Sordell) was a 13th-century Lombard troubadour, born in the municipality of Goito in the province of Mantua.The real Sordello, so far as we have authentic facts about his life, was the most famous of the Italian troubadours. About 1220 he was in a tavern brawl in Florence; and in 1226, while at the court of Richard of Bonifazio in Verona, he abducted his master's wife, Cunizza, at the instigation of her brother, Ezzelino da Romano. The scandal resulted in his flight (1229) to Provence, where he seems to have remained for some time. He entered the service of Charles of Anjou, and probably accompanied him (1265) on his Naples expedition; in 1266 he was a prisoner in Naples. The last documentary mention of him is in 1269, and he is supposed to have died in Provence. His appearance in Purgatory among the spirits of those who, though redeemed, were prevented from making a final confession and reconciliation by sudden death, suggests that he was murdered, although this may be Dante's own conjecture.His didactic poem, L’ensenhamen d’onor, and his love songs and satirical pieces have little in common with Dante's presentation, but the invective against negligent princes which Dante puts into his mouth in the 7th canto of the Purgatorio is more adequately parallelled in his sirventes-planh (1237) on the death of his patron Blacatz, where he invites the princes of Christendom to feed on the heart of the hero.Sordello is perhaps best remembered for the praise heaped on him by other poets: he is praised by Dante Alighieri in the De vulgari eloquentia, and in the Purgatorio of The Divine Comedy is made the type of patriotic pride. He is the hero of the well-known poem Sordello by Robert Browning. He is also praised for his passion in Oscar Wilde's poem "Amor Intellectualis".[citation needed]Sordello is briefly referred to in Samuel Beckett's 1951 novels Molloy and Malone Dies. Ezra Pound also references him in the Cantos. Numerous references occur in Roberto Bolaño's novella By Night in Chile.[citation needed]
  • Sordello da Goito (Goito, 1200-1210 – Napoli, 1269) è stato un poeta e trovatore italiano.
  • Sordello da Goito o Sordel de Goit (a veces también Sordell) fue un trovador italiano de la escuela poética provenzal del amor cortés. Nacido en Goito, cerca de Mantua, en el siglo XIII, tuvo una familia noble y una vida accidentada.
  • Sordello da Goito lub Simon da Goito (zm. ok. 1270) – włoski trubadur i satyryk.
  • Sordello (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) també conegut en occità com a Sordèl) va ser un trobador llombard del segle XIII que escrigué poesia en occità. Se'l coneix sobretot de manera indirecta gràcies a les lloances d'altres poetes: com per exemple Dante Alighieri a la seua obra De vulgari eloquentia, i al Purgatori de la Divina Comèdia. És a més l'heroi d'un poema de Robert Browning (Sordello, 1840).La vida de Sordello divergeix molt dels retrats que se n'han fet posteriorment encara que fos el més famós dels trobadors d'Itàlia. Se sap que li agradaven les baralles, el 1220 va veure's implicat en una gresca de taberna a Florència; el 1226, mentre es trobava a la cort de Ricard de Bonifazio a Verona, va segrestar l'esposa del seu protector, Cunizza, a instigació del seu germà, Ezzelino da Romano. Aqueix escàndol va condicionar la seua fugida el 1229 a Provença, on sembla que va viure cert temps abans de viatjar per altres països. Durant la croada albigesa va romandre a Aragó, després marxà a Poitou i s'establí a la cort de Sauvaric de Mauleón, i finalment a la cort de Ramon Berenguer IV. Entrà després al servei de Carles d'Anjou, i es pensa que el va acompanyar, el 1265, a la seua expedició cap a Nàpols (on hauria tingut com a recompensa certes propietats després de la conquesta), participà en la guerra d'Itàlia i en la batalla de Benevent. El 1266 el feren presoner a Nàpols. Les darreres proves documentals de la seua vida són del 1269, i se suposa que va morir a Provença.El seu poema didàctic, L'ensenhamen d'onor, les seues cançons d'amor i les seues peces satíriques tenen pocs punts comuns amb la presentació de Dante.Fou el darrer enamorat públic de la dama Guida de Rodés. Se'n conserven 12 cançons amoroses influïdes per Pèire Vidal, amb llengua fluida, clàssica i sense cap italianisme. També va compondre Ricas Nòvas, disputa poètica amb Pèire Bramon, i un planh a la mort de Blacas d'Aulps, considerada la seva millor obra. Més recentment es poden trobar referències a Sordello a les obres 'Molloy' i 'Malone Dies' de Samuel Beckett. Ezra Pound l'evoca a els Cants. També el trobem a Nocturno de Chile, de Roberto Bolaño.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3170928 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4285 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 48 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110023707 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:fr
  • Cunizza da Romano
prop-fr:lang
  • it
prop-fr:texte
  • Cunizza
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Sordel (aussi appelé Sordell, Sordel de Goit ou Sordello da Goito) (né v. 1200-1210 à Goito, dans la province de Mantoue et mort en 1269 à Naples) est un troubadour lombard du XIIIe siècle d'expression occitane.On se souvient sans doute de lui principalement grâce à l’apologie qu'en on fait certains autres poètes : on pense à Dante Alighieri dans De vulgari eloquentia et dans le Purgatoire de sa Divine Comédie.
  • Sordello da Goito (Goito, 1200-1210 – Napoli, 1269) è stato un poeta e trovatore italiano.
  • Sordello da Goito o Sordel de Goit (a veces también Sordell) fue un trovador italiano de la escuela poética provenzal del amor cortés. Nacido en Goito, cerca de Mantua, en el siglo XIII, tuvo una familia noble y una vida accidentada.
  • Sordello da Goito lub Simon da Goito (zm. ok. 1270) – włoski trubadur i satyryk.
  • Sordello (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) també conegut en occità com a Sordèl) va ser un trobador llombard del segle XIII que escrigué poesia en occità. Se'l coneix sobretot de manera indirecta gràcies a les lloances d'altres poetes: com per exemple Dante Alighieri a la seua obra De vulgari eloquentia, i al Purgatori de la Divina Comèdia.
  • Сорделло или Сордель (1200/20 г. — 1269/70 г.) — трубадур. Происходил из знатного мантуанского рода. Будучи при дворе графа Сан-Бонифачио, правителя Вероны, влюбился в жену его Куниццу и похитил её. Скрывался в Испании и Лангедоке. Находился при дворах Карла I Анжуйского и графов Прованских. Сордель участвовал в походе Карла I против Манфреда Сицилийского , попал в плен, был выкуплен.Известны 40 песен его сочинения. В плаче по Блакацу (ум.
  • Sordello da Goito or Sordel de Goit (sometimes Sordell) was a 13th-century Lombard troubadour, born in the municipality of Goito in the province of Mantua.The real Sordello, so far as we have authentic facts about his life, was the most famous of the Italian troubadours. About 1220 he was in a tavern brawl in Florence; and in 1226, while at the court of Richard of Bonifazio in Verona, he abducted his master's wife, Cunizza, at the instigation of her brother, Ezzelino da Romano.
rdfs:label
  • Sordel
  • Sordello
  • Sordello
  • Sordello
  • Sordello da Goito
  • Sordello da Goito
  • Сорделло
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of