L'expression socialisme démocratique désigne, dans son acception la plus répandue, un ensemble de courants socialistes caractérisés par la conviction que la construction d'une société socialiste, où existerait l'égalité la plus grande possible et où règnerait la justice, est compatible avec le respect des principes démocratiques.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'expression socialisme démocratique désigne, dans son acception la plus répandue, un ensemble de courants socialistes caractérisés par la conviction que la construction d'une société socialiste, où existerait l'égalité la plus grande possible et où règnerait la justice, est compatible avec le respect des principes démocratiques. De manière plus précise, l'expression socialisme démocratique est aujourd'hui principalement employée pour désigner le courant socialiste qui, s'opposant au communisme léniniste après 1917, s'est progressivement éloigné des conceptions révolutionnaires, comme du marxisme, pour adopter des positions purement réformistes. Le terme de social-démocratie est devenu, avec le temps, un synonyme de socialisme démocratique, les deux expressions ayant aujourd'hui un sens très comparable et étant parfois employées en alternance pour désigner la même réalité politique. Elles ne se confondent cependant pas totalement sur le plan historique : tous les partis socialistes démocratiques, en effet, n'utilisent pas l'appellation social-démocrate dans leur nom officiel et ne se sont pas toujours définis comme tels, quand bien même ils se revendiqueraient aujourd'hui ouvertement de valeurs sociales-démocrates. En outre, le vocable « socialisme démocratique » est également utilisé par des partis ne relevant pas de la tendance de centre-gauche aujourd'hui assimilée à la social-démocratie.
  • Socjalizm demokratyczny opowiada się za socjalizmem jako ustrojem gospodarczym i demokracją jako formą rządów w państwie. Postuluje, aby środki produkcji były w posiadaniu całej populacji, a władza w rękach ludu kontrolującego w sposób demokratyczny procesy gospodarcze. Demokratyczni socjaliści preferują republikański ustrój państwowy.W najszerszym znaczeniu terminu, demokratyczny socjalizm odnosi się do wszelkich usiłowań wprowadzenia socjalizmu w drodze pokojowych demokratycznych zmian, w przeciwieństwie do sposobu nagłego i brutalnego (socjalizm rewolucyjny). Sytuuje się na lewo od socjaldemokracji, postulując zniesienie kapitalizmu, nie zaś tylko jego reformę, za czym opowiadają się socjaldemokraci. Termin często błędnie używany jako synonim socjaldemokracji.
  • La democràcia socialista o socialisme democràtic és una ideologia de crítica social que s'usa per part de diversos moviments, tendències i organitzacions per aclarir que la seva posició i propòsit és tant el socialisme com la democràcia. Tot i que aquest terme s'utilitza sovint com a sinònim de socialdemocràcia és en realitat més àmplia, abastant diferents corrents.Es pot argumentar que, com a concepte o objectiu polític, es remunta a François Babeuf -considerat un dels fundadors del socialisme- qui criticà als seus oponents: "No sembleu reunir al voltant vostre més que republicans, títol comú i molt equívoc: així, no prediqueu més que una república qualsevol. Nosaltres vam reunir tots els demòcrates i els plebeus, denominació que, sens dubte, adquireix un sentit més positiu: els nostres dogmes són la democràcia pura, la igualtat sense taca i sense reserva. "(Manifest dels Plebeus). Babeuf va ser un gran defensor de la Constitució de l'Any I la qual estava basada sobre la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 però afegia alguns drets extra (com ara dret d'associació, treball , educació, assistència social, etc.) i establia constitucionalment el principi de la sobirania que emana de la voluntat popular.Entre les posicions "reformistes" polítiques més conegudes es troben les de Eduard Bernstein. Bernstein postula -citant Engels- que el socialisme s'assoleix a través d'una lluita "prolongada, tenaç, avançant lentament de posició a posició", el que produirà una mena d'evolució del capitalisme. Bernstein postula la necessitat de tal reformisme atès que no es pot concebre un socialisme sense abundància de béns materials però, en els països en els quals hi ha la base econòmica per a produir aquesta abundància, el capitalisme pot "comprar" al proletariat, a través de la introducció de reformes i beneficis que anul·len la necessitat d'una insurrecció proletària. Al mateix temps, un partit proletari no pot estar aliè a la lluita per drets i beneficis tant de la societat en general com sindicals en particular, el que necessita la immersió de qualsevol partit no ja socialista sinó progressista en la vida política parlamentària.És important tenir present que les reformes que Bernstein està postulant no es refereixen només a un sistema de beneficis, siguin sindicals o socials, sinó que el sistema polític mateix -especialment el del seu temps- Per a ell, la democràcia és un concepte no només millorable sinó un objectiu polític al qual s'ha d'arribar -per exemple, a través de la lluita pel dret dels sindicats a participar no només en l'administració d'empreses sinó també en la direcció política d'un país- així, defineix democràcia, negativament, com: "l'absència del govern de classes (...) el principi de la supressió del govern de les classes tot i que no encara l'actual supressió de les classes".Una altra posició dins d'aquesta visió general, però aquesta vegada des d'un punt de vista economicista, és la de Joseph Schumpeter, que -tot i no ser socialista en cap sentit de la paraula- argumenta -en la seva obra Capitalisme, Socialisme i Democràcia (1941)- que les "democràcies liberals" estan evolucionant des d'un capitalisme liberal cap a una democràcia socialista, a través del desenvolupament d'institucions d'autogestió dels treballadors, democràcia industrial i institucions reguladores de l'activitat econòmica, avui dia aquesta idea seria considerada més aviat com socialdemocràcia.A diferència de la posició de Bernstein, Schumpeter no percep com a necessària per a aquesta evolució l'acció política d'un partit "proletari". Des del seu punt de vista, l'origen de l'avanç cap al socialisme és el desenvolupament econòmic-industrial. Segons Schumpeter, la fi del capitalisme no es deurà -com va predir Marx- a les seves contradiccions internes. Són els seus èxits els que ho condemnen. Per aquest autor, el sistema capitalista no està amenaçat per la seva economia sinó per característiques sociològiques. El dinamisme del capitalisme és un procés de "destrucció creativa": els elements antiquats són constantment destruïts i reemplaçats. Posteriorment, i continuant amb aquestes idees, Anthony Crosland suggereix que "una forma més benevolent de capitalisme" ha sorgit a partir de la II Guerra Mundial. D'acord amb ell, en conseqüència, és possible obtenir més igualtat social sense necessitat de transformacions econòmiques fonamentals, a través de la inversió del dividend del creixement econòmic -que es deriva del maneig i administració eficient de l'economia, gràcies, en part, a la intervenció estatal (veure Economia mixta)- en serveis públics "pro pobres" en lloc d'haver de recórrer a mesures de redistribució fiscals (és a dir, en lloc d'haver d'augmentar impostos). Però a la visió de Crosland el "partit dels treballadors" reprèn la seva importància, no tant per liderar un avanç al socialisme en una lluita tenaç d'oposats com per avançar en aquesta direcció a través de la trobada de consensos polítics .Una posició similar, però més complexa, és avançada per Nikos Pulantzàs. Per a ell, l'estat funciona no només simplement com un instrument d'opressió de classes, sinó com un sistema de concreció d'aliances tant entre com en sectors dintre d'elles. Això significa que en un sistema capitalista madur -com la majoria dels països industrialitzats moderns- el sistema es fragmenta, en la mesura que els treballadors formen aliances amb sectors burgesos per tal d'aconseguir objectius puntuals però significants i, potencialment, incrementals.Entre les posicions que es diferencien profundament de les anteriors trobem el "socialisme des de baix", proposat per Hal Draper, que contrasta, en la visió d'aquest autor, tant a l'Estalinisme com a la socialdemocràcia, que serien variacions del "socialisme des de dalt". Una altra corrent propera a l'anterior és el socialisme llibertari representat, entre d'altres, per Peter Hain, (actual Secretari d'Estat de Treball i Pensions, i Secretari d'Estat per Gal·les al Regne Unit) que entén per socialisme una política oposada a l'autoritarisme.Visions similars es troben entre els seguidors del marxisme llibertari i del socialisme autogestionari, etc.Per a aquest tipus de visions del que constitueix el centre del socialisme és la participació activa de la població en general i els treballadors en particular en el maneig de l'economia. Des d'aquest punt de vista, tant les nacionalitzacions com la planificació estatal són característiques del Socialisme d'Estat.Convé notar que per a aquests autors en general la diferència entre el socialisme "des de baix" i els "autoritaris" és de major importància que entre "reformistes" i "revolucionaris".Hi ha altres definicions que es poden veure com intermèdies o fora de l'esquema generat pels conjunts ideològics exposats més amunt.Per exemple, alguns pensadors -com ara David Schweickart i altres defensors de la democràcia econòmica- proposen visions del "socialisme de mercat" que són congruents amb concepcions llibertàries, mentre altres -per exemple Oskar Lange- prenen una posició més "tècnica" sobre com s'han d'implementar aquests mecanismes de mercat. Això ha portat a alguns "llibertaris" a criticar durament algunes implementacions (per exemple, el socialisme autogestionari) d'aquestes idees. Bogdan Denitch concep el socialisme democràtic com una tradició autònoma, però propera a la socialdemocràcia, que busca una reorganització radical de la societat a través de la propietat pública, el control obrer del procés de producció i polítiques redistributives .Mikhaïl Gorbatxov va descriure la perestroika com la construcció d'un "socialisme nou, humà i democràtic". Posteriorment. alguns partits comunistes s'han rellançat com "partits socialistes democràtics".
  • Demokratik sosyalizm, sosyalist düzene geçişin devrim, silah veya şiddet gibi etmenler yerine, demokratik yollarla yapılması gerektiğine inanan siyasi ideolojidir. Şu sıralar Avrupa'daki sosyalist hareketin önemli bir kısmını oluşturmaktadır.
  • El socialismo democrático, o democracia socialista, es una variante del marxismo que rechaza los métodos autoritarios de transición del capitalismo al socialismo en favor de los movimientos de base con el objetivo de la creación inmediata de descentralización y democracia económica. El término es de uso frecuente por los socialistas para clarificar que su posición es tanto el socialismo como la democracia. Los socialistas democráticos están a favor ya sea de transición electoral al socialismo o la revolución espontánea de las masas desde abajo para distinguirse de los socialistas autoritarios que requieren un estado de partido único, sobre todo para contrastar su posición con el marxismo-leninismo.
  • Nella maggior parte dei casi oggi i suoi aderenti promuovono gli ideali del socialismo come un processo evolutivo che accetta il capitalismo ma si propone di migliorarlo attraverso una legislazione sociale varata in un contesto di democrazia parlamentare: questa tesi è storicamente prevalsa dando vita alla moderna socialdemocrazia. Oggi, pertanto, socialismo democratico e socialdemocrazia sono termini usati spesso quali sinonimi della stessa posizione ideologica e politica.Non manca però chi li considera concetti distinti. In particolare, secondo questa caratterizzazione, tra i partiti socialisti democratici troveremmo quelli più a sinistra all'interno dell'Internazionale Socialista, mentre tra i partiti socialdemocratici sarebbero collocati i partiti che più si sono aperti all'orizzonte della Sinistra di governo. Tuttavia, in Italia, Giuseppe Saragat, leader del riformista PSDI è considerato il padre del socialismo democratico in Italia.
  • Democratic socialism is a political ideology advocating a democratic political system alongside a socialist economic system. This may refer to extending principles of democracy in the economy (such as through cooperatives or workplace democracy), or may simply refer to trends of socialism that emphasise democratic principles as inalienable from their political project.There is no exact definition of democratic socialism. Some forms of democratic socialism overlap with social democracy, while other forms reject social democratic reformism in its entirety.
  • 民主社会主義(みんしゅしゃかいしゅぎ、英: democratic socialism)は、革命を否定し、議会制民主主義の中で社会主義の理想を実現しようとする中道左派の穏健な社会主義思想であり、社会民主主義の捉え方の一つである。資本主義社会の改良を訴え、階級闘争を否定するのが特徴。様々な考え方のある社会民主主義からマルクス・レーニン主義の考え方を除去し、階級政党ではなく国民政党として議会政治をさらに尊重する立場をとる。19世紀にドイツのエドゥアルト・ベルンシュタインらが使用し始めた言葉で、イギリスのフェビアン協会なども含まれる。用語としては1951年6月に社会主義インターナショナルが、『フランクフルト宣言』(『民主的社会主義の目的と任務』)として採択した。日本語では民主的社会主義(みんしゅてきしゃかいしゅぎ)とも呼ばれ、民社党が標榜した。なお、ドイツのドイツ民主社会党(ドイツ社会民主党左派の離党組と連合して左翼党を結成)や日本で活動する政治団体「民主主義的社会主義運動」(MDS)は共産主義的な政党・団体であり、ここでいうところの民主社会主義政党ではない。ただし冷戦の終結後、旧来の共産主義をの流れをくむグループもソ連型社会主義やスターリン主義との決別を強調するため、民主主義に立脚した社会主義という意味で使う場合がある。またフランスでは日本と同様に社会民主主義に修正主義のニュアンスがあったため、民主社会主義が比較的よく使われていた。アメリカ上院の無所属議員であるバーニー・サンダースも左派として知られているが、民主社会主義者を自称している。このように場合によっては民主社会主義が社会民主主義の左派を指す場合もあり、注意が必要である。スリランカは世界で唯一「民主社会主義」を正式国名に掲げている。
  • Демократичният социализъм е течение в социализма, противопоставящо се както на авторитарните тенденции на комунизма, така и на социалдемокрацията, която според неговите представители не се противопоставя в достатъчна степен на капитализма, поддържайки неговия начин на производство.В периода между двете световни войни най-влиятелните организации, придържащи се към демократичния социализъм, са Независимата лейбъристка партия във Великобритания, групата на австромарксистите в Австрия и Работническата партия на маркисткото единство в Испания. В наши дни близки до това течение са левите крила на много социалистически и социалдемократически партии, както и някои бивши комунистически партии. Близък до демократичния социализъм е и съвременният скандинавски народен социализъм.
  • Socialismo democrático é um termo usado por vários movimentos e organizações socialistas para enfatizar o caráter democrático de suas tendências politicas. Tal orientação surge em oposição a outras correntes que defendem o autoritarismo como meio de transição para o socialismo, ao invés disso propõe a criação de uma economia democrática descentralizada a partir de movimentos populares, empreendida pela e para a classe trabalhadora. Especificamente, essa expressão é usada para distinguir os socialistas favoráveis ao uma revolução popular espontânea ou gradual, aqueles que defendem o leninismo – uma revolução organizada instigada e dirigida por um partido de vanguarda global que opera com bases no centralismo democrático.Não é raro o uso do termo como sinônimo de social-democracia, porém os sociais-democratas não necessariamente, aceitam esse rótulo. E muitos dos que se autointitulam socialistas democráticos se opõem à social-democracia contemporânea, pois esta apoia o modo de produção capitalista. A expressão socialismo democrático é geralmente utilizado em contraposição aos movimentos de caráter totalitário que apoiaram a União Soviética, a República Popular da China, Cuba e outros Estados socialistas durante a Guerra Fria. Alguns partidos social-democratas rotularam-se como “socialistas democráticos”, no entanto, com o declínio do modelo soviético suas políticas e objetivos mudaram em direção ao liberalismo e neoliberalismo.
  • Demokratický socialismus je teorie reformismu zveřejněná v prohlášení frankfurtského kongresu Socialistické internacionály Cíle a úkoly demokratického socialismu (1951). Socialismus podle tohoto prohlášení je mravní ideál stejně přístupný všem společenským vrstvám.Rozdíl mezi totalitním komunistickým státem a demokratickým socialistickým státem je v tom, že násilná revoluce se nebude konat a bude nahrazena demokratickým procesem. Demokratický socialismus zdůrazňuje princip rovnosti jako základní politický princip. V demokratickém socialismu má každý člověk právo na to, aby byl slyšen. Tím se také liší demokratický socialismus od komunismu. Změny ve společnosti se uskutečňují svobodnými volbami. Plné veřejné vzdělání je nutné, aby zajistilo rovnost. Lidé musí dostávat všechny informace a musí se jim dovolit sdělovat svoje myšlenky.
  • Sosialisme demokratik adalah jenis sosialisme yang menolak metode transisi tersentralisasi, elitis, atau otoriter dari kapitalisme ke sosialisme yang mendukung pergerakan grassroot dengan tujuan segera menciptakan demokrasi ekonomi yang terdesentralisasi.Istilah ini sering dipakai para sosialis yang memilih transisi ke sosialisme melalui pemilu atau revolusi massal yang spontan dari bawah untuk membedakan dirinya dari para sosialis otoriter yang menuntut dibentuknya negara satu partai. Paham ini dikenal bertentangan dengan paham Marxis-Leninis dan Maois.Penganut sosialis demokratik mendorong sistem ekonomi sosialis pasca-kapitalis sebagai alternatif bagi kapitalisme. Sejumlah sosialis demokratik menyuarakan sosialisme pasar berbasis manajemen diri pekerja, sementara yang lainnya mendukung sistem non-pasar berbasis perencanaan partisipasi yang desentral. Banyak sosialis demokratik kontemporer menolak perencanaan tersentral sebagai dasar sosialisme demokratik.
  • Демократи́ческий социали́зм — вид социализма, подчёркивающий свою демократичность. Сторонники этой идеологии считают, что общественная собственность и контроль за средствами производства должны комбинироваться с демократией. В плане экономики взгляды сторонников демосоциализма варьируются от поддержки смешанной экономики до передачи всех средств производства в распределённую среди трудовых коллективов собственность.
  • 민주사회주의(民主社會主義, Democratic socialism)는 민주주의와 함께 사회주의 경제 체제를 지지하는 정치 사상이다. 현재 민주사회주의의 정확한 정의는 존재하지 않는다. 일부 민주사회주의의 분파는 사회민주주의와 비슷하지만 그 외의 다른 분파들은 사회민주주의와 구별되며, 사회민주주의가 제시하는 사회개량주의를 거부한다. 이는 사회민주주의에서 추구하는 자본주의 영구개량론을 인정치 않다는 뜻과도 같으며, 민주사회주의자들은 기존 자본주의 체제와 전혀 다른 사회주의 체제를 원한다.(공산주의에서의 사회주의 체제와는 다르다)
  • Als Demokratischer Sozialismus wird eine politische Zielvorstellung bezeichnet, die Demokratie und Sozialismus als untrennbare, zusammen zu verwirklichende Einheit betrachtet. Der Begriff entwickelte sich um 1920 und wurde seitdem von sozialdemokratischen, sozialistischen sowie kommunistischen Gruppen und Parteien für sich in Anspruch genommen. Heute assoziiert man ihn vor allem mit der Sozialdemokratie.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 349117 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 23695 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 159 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 105195056 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1978 (xsd:integer)
  • 1992 (xsd:integer)
  • 1999 (xsd:integer)
prop-fr:collection
  • Droit public, science politique
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • fr
prop-fr:lienAuteur
  • Jacques Droz
  • Michel Winock
prop-fr:nom
  • Droz
  • Lavroff
  • Winock
prop-fr:prénom
  • Dmitri Georges
  • Jacques
  • Michel
prop-fr:responsabilité
  • directeur
prop-fr:titre
  • Le Socialisme en France et en Europe
  • Les Grandes étapes de la pensée politique
  • Histoire générale du socialisme, tome 4 : de 1945 à nos jours
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:édition
  • Presses universitaires de France
  • Dalloz
  • Seuil
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'expression socialisme démocratique désigne, dans son acception la plus répandue, un ensemble de courants socialistes caractérisés par la conviction que la construction d'une société socialiste, où existerait l'égalité la plus grande possible et où règnerait la justice, est compatible avec le respect des principes démocratiques.
  • Demokratik sosyalizm, sosyalist düzene geçişin devrim, silah veya şiddet gibi etmenler yerine, demokratik yollarla yapılması gerektiğine inanan siyasi ideolojidir. Şu sıralar Avrupa'daki sosyalist hareketin önemli bir kısmını oluşturmaktadır.
  • 民主社会主義(みんしゅしゃかいしゅぎ、英: democratic socialism)は、革命を否定し、議会制民主主義の中で社会主義の理想を実現しようとする中道左派の穏健な社会主義思想であり、社会民主主義の捉え方の一つである。資本主義社会の改良を訴え、階級闘争を否定するのが特徴。様々な考え方のある社会民主主義からマルクス・レーニン主義の考え方を除去し、階級政党ではなく国民政党として議会政治をさらに尊重する立場をとる。19世紀にドイツのエドゥアルト・ベルンシュタインらが使用し始めた言葉で、イギリスのフェビアン協会なども含まれる。用語としては1951年6月に社会主義インターナショナルが、『フランクフルト宣言』(『民主的社会主義の目的と任務』)として採択した。日本語では民主的社会主義(みんしゅてきしゃかいしゅぎ)とも呼ばれ、民社党が標榜した。なお、ドイツのドイツ民主社会党(ドイツ社会民主党左派の離党組と連合して左翼党を結成)や日本で活動する政治団体「民主主義的社会主義運動」(MDS)は共産主義的な政党・団体であり、ここでいうところの民主社会主義政党ではない。ただし冷戦の終結後、旧来の共産主義をの流れをくむグループもソ連型社会主義やスターリン主義との決別を強調するため、民主主義に立脚した社会主義という意味で使う場合がある。またフランスでは日本と同様に社会民主主義に修正主義のニュアンスがあったため、民主社会主義が比較的よく使われていた。アメリカ上院の無所属議員であるバーニー・サンダースも左派として知られているが、民主社会主義者を自称している。このように場合によっては民主社会主義が社会民主主義の左派を指す場合もあり、注意が必要である。スリランカは世界で唯一「民主社会主義」を正式国名に掲げている。
  • Демократи́ческий социали́зм — вид социализма, подчёркивающий свою демократичность. Сторонники этой идеологии считают, что общественная собственность и контроль за средствами производства должны комбинироваться с демократией. В плане экономики взгляды сторонников демосоциализма варьируются от поддержки смешанной экономики до передачи всех средств производства в распределённую среди трудовых коллективов собственность.
  • 민주사회주의(民主社會主義, Democratic socialism)는 민주주의와 함께 사회주의 경제 체제를 지지하는 정치 사상이다. 현재 민주사회주의의 정확한 정의는 존재하지 않는다. 일부 민주사회주의의 분파는 사회민주주의와 비슷하지만 그 외의 다른 분파들은 사회민주주의와 구별되며, 사회민주주의가 제시하는 사회개량주의를 거부한다. 이는 사회민주주의에서 추구하는 자본주의 영구개량론을 인정치 않다는 뜻과도 같으며, 민주사회주의자들은 기존 자본주의 체제와 전혀 다른 사회주의 체제를 원한다.(공산주의에서의 사회주의 체제와는 다르다)
  • Als Demokratischer Sozialismus wird eine politische Zielvorstellung bezeichnet, die Demokratie und Sozialismus als untrennbare, zusammen zu verwirklichende Einheit betrachtet. Der Begriff entwickelte sich um 1920 und wurde seitdem von sozialdemokratischen, sozialistischen sowie kommunistischen Gruppen und Parteien für sich in Anspruch genommen. Heute assoziiert man ihn vor allem mit der Sozialdemokratie.
  • El socialismo democrático, o democracia socialista, es una variante del marxismo que rechaza los métodos autoritarios de transición del capitalismo al socialismo en favor de los movimientos de base con el objetivo de la creación inmediata de descentralización y democracia económica. El término es de uso frecuente por los socialistas para clarificar que su posición es tanto el socialismo como la democracia.
  • Socjalizm demokratyczny opowiada się za socjalizmem jako ustrojem gospodarczym i demokracją jako formą rządów w państwie. Postuluje, aby środki produkcji były w posiadaniu całej populacji, a władza w rękach ludu kontrolującego w sposób demokratyczny procesy gospodarcze.
  • Демократичният социализъм е течение в социализма, противопоставящо се както на авторитарните тенденции на комунизма, така и на социалдемокрацията, която според неговите представители не се противопоставя в достатъчна степен на капитализма, поддържайки неговия начин на производство.В периода между двете световни войни най-влиятелните организации, придържащи се към демократичния социализъм, са Независимата лейбъристка партия във Великобритания, групата на австромарксистите в Австрия и Работническата партия на маркисткото единство в Испания.
  • La democràcia socialista o socialisme democràtic és una ideologia de crítica social que s'usa per part de diversos moviments, tendències i organitzacions per aclarir que la seva posició i propòsit és tant el socialisme com la democràcia.
  • Socialismo democrático é um termo usado por vários movimentos e organizações socialistas para enfatizar o caráter democrático de suas tendências politicas. Tal orientação surge em oposição a outras correntes que defendem o autoritarismo como meio de transição para o socialismo, ao invés disso propõe a criação de uma economia democrática descentralizada a partir de movimentos populares, empreendida pela e para a classe trabalhadora.
  • Nella maggior parte dei casi oggi i suoi aderenti promuovono gli ideali del socialismo come un processo evolutivo che accetta il capitalismo ma si propone di migliorarlo attraverso una legislazione sociale varata in un contesto di democrazia parlamentare: questa tesi è storicamente prevalsa dando vita alla moderna socialdemocrazia.
  • Demokratický socialismus je teorie reformismu zveřejněná v prohlášení frankfurtského kongresu Socialistické internacionály Cíle a úkoly demokratického socialismu (1951). Socialismus podle tohoto prohlášení je mravní ideál stejně přístupný všem společenským vrstvám.Rozdíl mezi totalitním komunistickým státem a demokratickým socialistickým státem je v tom, že násilná revoluce se nebude konat a bude nahrazena demokratickým procesem.
  • Sosialisme demokratik adalah jenis sosialisme yang menolak metode transisi tersentralisasi, elitis, atau otoriter dari kapitalisme ke sosialisme yang mendukung pergerakan grassroot dengan tujuan segera menciptakan demokrasi ekonomi yang terdesentralisasi.Istilah ini sering dipakai para sosialis yang memilih transisi ke sosialisme melalui pemilu atau revolusi massal yang spontan dari bawah untuk membedakan dirinya dari para sosialis otoriter yang menuntut dibentuknya negara satu partai.
  • Democratic socialism is a political ideology advocating a democratic political system alongside a socialist economic system. This may refer to extending principles of democracy in the economy (such as through cooperatives or workplace democracy), or may simply refer to trends of socialism that emphasise democratic principles as inalienable from their political project.There is no exact definition of democratic socialism.
rdfs:label
  • Socialisme démocratique
  • Democratic socialism
  • Demokratický socialismus
  • Demokratik sosyalizm
  • Demokratischer Sozialismus
  • Socialisme democràtic
  • Socialismo democratico
  • Socialismo democrático
  • Socialismo democrático
  • Socjalizm demokratyczny
  • Sosialisme demokratik
  • Демократичен социализъм
  • Демократический социализм
  • 民主社会主義
  • 민주사회주의
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:ideology of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:idéologie of
is prop-fr:valeur of
is foaf:primaryTopic of