Sisenando dei Visigoti, Sisenando, anche in spagnolo, in catalano ed in portoghese (... – Toledo, 636), fu re dei visigoti dal 631 al 636.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Sisenand (ook wel Sisinand) was koning van de Visigoten van 631 tot en met 635 of 636.Hij was de opvolger van Swinthila die hij met de hulp van de Frankische koning Dagobert I verdreef. Kort na de machtsgreep riep Sisenand het vierde concilie van Toledo samen. Niet alleen werd op dit concilie zijn staatsgreep gelegitimeerd (besloten werd Swinthila en diens zonen te verbannen), tevens werd een aantal aanpassingen in het burgerlijke en kerkelijke recht aangenomen. De geestelijkheid zou voortaan vrijgesteld worden van het betalen van belastingen en de koning zou in het vervolg gekozen worden door de edelen en de bisschoppen. De afzetting van een rechtmatig gekozen vorst werd nadrukkelijk verboden.In 636 overleed Sisenand in Toledo. Zijn opvolger was Chintila: een zoon van Swinthila.
  • Sisenand lub Sisinand, a w hiszpańskim, galicyjskim i portugalskim Sisenando (? - marzec 636) – król Wizygotów w latach 631 - 636.Dzięki wsparciu udzielonemu przez króla Franków Dagoberta I, objął tron jako przywódca buntu przeciwko dotychczasowemu królowi, Swintili. O jego panowaniu wiadomo bardzo niewiele. Jedyna pewna informacja dotyczy synodu Kościoła Wizygockiego, który odbył się w Toledo w roku 636. Poświęcony był on sprawom kościelnym oraz dotyczącym nauki, dyscypliny i liturgii. Na soborze tym Sisenand doprowadził do uchwalenia tzw. siedemdziesiątego piątego kanonu, którego celem było uregulowanie zasad sukcesji, przez co umocnił władzę królewską Wizygotów. Doprowadził również do uznania swego poprzednika za tyrana, ekskomunikowania go i konfiskaty wszystkich jego włości.Sisenand zmarł w niewyjaśnionych okolicznościach w marcu 636 w Toledo, a jego następcą został Chintila.
  • Sisenando (m. 636) foi rei dos visigodos entre 631 e 636).Sisenando ajudou a destronar Suíntila, com a ajuda de Dagoberto da Nêustria, em troca de uma bandeja de ouro de quinhentas libras de peso, e subiu ao trono em 631.Convocou o IV Concílio de Toledo no qual se formularam colecções de Leis, tanto civis quanto eclesiásticas, citando entre as primeiras o famoso Forum iudiciorum (foro dos juízes ou código visigótico), e entre as segundas 29 cânones relativos à disciplina e à administração da Igreja. Os clérigos foram declarados isentos de impostos e taxas, previram-se punições para quem faltasse aos juramentos de lealdade para com o rei ou se revoltassem contra ele (à imagem do que fizera o próprio Sisenando).Quanto à forma de sucessão o concílio foi taxativo: a coroa seria atribuída por eleição, tendo por votantes os aristocratas e os bispos.O reinado de Sisenando viveu uma crise provocada pela rebelião de Iudila, o que provocou o atraso na reunião do concílio até finais de 633. Apesar de a revolta não vir mencionada em qualquer fonte literária, existem duas moedas cunhadas en Mérida e na região de Ilíberis (actualmente Granada) com a inscrição Iudila Rex. Da mesma forma, o cânone 75 e a demora no início do concílio poderiam ser explicados se Iudila tivesse tentado usurpar o trono.Sisenando morreu em Toledo em 636, e sucedeu-lhe Chintila.fr:Sisenand#Souverains
  • Sisenand, más írásmóddal Sisinanth (605 – 636. március 12.) nyugati gót király 631-től haláláig.Sisinand 633-ban mindjárt az uralkodása kezdetén összehívta a negyedik toledói zsinatot, amelyen Sevillai Szent Izidor elnöksége alatt 69 püspök vett részt. Az egybegyűlt egyházi atyák előtt, nagyjainak élén, a földre borult Sisenand és könnyes szemekkel kérte őket, foglalják nevét imáikba; azután intette a gyülekezetet, hogy az egyház jogait védje meg, és a gonoszságot irtsa ki. A zsidók áttérítésére ez a zsinat is határozatokat hozott s szabályozta a királyválasztás ügyét.
  • Sisenand, or Sisinand (Gothic: Sisinanþs), in Spanish, Galician and Portuguese Sisenando (ca. 605 – 636), was Visigothic King of Hispania, Septimania and Galicia (631–636).Sisenand overthrew Suintila with the aid of Dagobert I, king of the Franks, to whom gothic nobles offered a 500-pound plate made of pure gold, a gift that Aetius gave to Thorismund in 451. He occupied the throne in 631. He convoked the IV Council of Toledo, which drew up civil and ecclesiastical laws. He succeeded in increasing the power of the king. He had himself confirmed in his election to the kingship and had Suintila declared a tyrant for his many crimes, his iniquity, and his accumulation of wealth at the expense of the poor. He also removed all taxes on the clergy. The council did not concede any hereditary right to the king, however. The king would be elected of the bishops and magnates. Between 632 and 633, there was a rebellion of a certain Iudila. Not mentioned in any annals, it is attested to by two coins from Mérida and Granada bearing the inscription IUDILA REX. Sisenand died in Toledo.
  • Sisenando (?-636ko martxoaren 12) Hispaniako hogeitaseigarren errege bisigodoa izan zen, 631 eta 636 artean.Septimaniako dukea zenean, Sisenandok Suintila tronutik kentzen lagundu zuen, Tarraconensis konkistatuz, Neustriako Dagoberto I.a frankoaren laguntzarekin.Egileren batzuk, iturrietatik, herritar xumeen artean Suintilaganako nolabaiteko sinpatia eta nobleen artean errege honenganako oposizioa ebazten dute. Inongo zalantzarik gabe, kontrako alderdikoek Suintilak proposatutako zenbait lege baliatu zituzten, herritarrentzat onak baina noble, aristokrata eta lurjabe handientzat kaltegarriak zirenak, euren matxinada aukerak handitzeko. Guzti hau gora-behera, bere unean Witerikok ezarri zuen joera oso ahuldua zegoen errege honen gobernu kaxkarragatik, eta ziur asko bere erorketaren ondoren etorri ziren garbiketengatik. Dirudienez, Suintilak buruzagi militarren babesa zuen, eta bere inguruan dukeek eta kondeek zioten etsaitasuna ez zela erabatekoa, bere inguruan jendearen beharrezko babesik ez baitzuten. Suintilaren aurkako nobleziak errege hau euren kabuz tronutik kentzea ezinezkotzat jo zuen eta 630ean azpijokoan parte hartzen ari zen nobleetako bat bidali zuen, Sisenando izenekoa, Septimaniako dukea zena, Neustriako erregea zen Dagoberto I.aren gortera, euren nahietarako balio zezakeen armada bat eskatzera. Ordainsari bezala, urrezko erretilu bat (Flavio Aezioek Turismundo erregeari 451. urtean eman ziona) eta 200.000 soldata eskaini zituzten.Armada Toulousen batu zen 631n. Handik gutxira Zaragoza konkistatu zen ia borrokarik egin barik, Septimania matxinatu egin zen eta erabaki barik zeuden nobleak matxinatuei batu zitzaizkien erregearen tropen aurka. Erregearen anaia zen Geila bera ere matxinatu zen. Matxinadaren bizkortasunak Suintila tronua utzi eta ihes egitera behartu zuen. Matxinatuak hiriburua zen Toledora abiatu ziren, non Sisenando izendatu zuten errege martxoak 26an. Suintila harrapatua eta bi urtez kartzelatua izan zen, ondoren, bere emaztea eta seme-alabekin batera erbesteratua izateko, 634an modu naturalean hil zelarik.Sisenandok aurreko erregearen aldekoen zenbait matxinadari aurre egin behar izan zien, batez ere Betikan. Geila izan zen matxinatu berri hauen liderra, kleroaren zati batek ere babesten zituena, gerra zibil bat sortu zuena. Sisenandok, berriz ere, Dagobertoren laguntzarekin kontrolatu zuen egoera, matxinatuak garaituz.Toledoko IV. kontzilioa deitu zuen Isidoro Sibiliakoaren zuzendaritzapean, non lege bildumak proposatu ziren, zibil zein eklesiastikoak, lehenen artean Liber Iudiciorum edo Foru Juzgoa aipa daitekeelarik, eta, bigarrenei dagokienez, Elizaren diziplina eta administrazioari buruzko hogeita bederatzi kanon. Bere asmoa, erregeari indar handiagoa eta godoen arrazari egonkortasuna ematea zen, non Sisenandoren hautaketa berretsi zen, Suintila bere krimenengatik, bidegabekeriengatik eta behartsuen kontura bildu zituen aberastasunengatik tirano izendatu zuten. Klerikoak karga eta zerga orotatik aske utzi ziren, erregeari eginiko leialtasun zina betetzen ez zutenentzako, edo haren aurka matxinatzen zirenentzako zigorrak ezarri ziren, honekin, Sisenando beraren eredua jarraitzea eragozteko asmoz. Gainera, Geila erbesteratua izan zen, eta bere ondasunak konfiskatuak. Sisenando, errege moderatu, onbera, zuzen eta errukitsu bat izatera konprometitu zen.Erregearen aurka armak hartzen zituzten klerikoak zigortu ziren, nortzuk monasterio batera bidaliko ziren euren penitentzia egin zezaten. Klerikoek Hispaniatik kanpo mezu sekretuak bidaltzea debekatu zen. Ziur asko kleroak, matxinatuen eta atzerriko botereren baten arteko aliantza bat adostu zuen. Matxinatzen zen edonork, kleriko zein noble, desterru eta eskumikatze zigorra jasango zuen.Tronurako oinordekotzari dagokionez, ez zion inongo kontzesiorik egin herentziazko oinordekotzari. Hala, ordutik aurrera ere, erregeak handiki eta gotzainek aukeratuko zituzten. Gotzainen jokaerak, dirudienez, anatemizazio bat baino gehiago, Sisenandok Suintilarekin egin zuenak 632an kontzilioa 633 arte Iudilaren matxinadagatik atzeratu zuen krisi bat eragin zuen.Iturri literario bakar baten ere aipatzen ez den arren, Meridan eta Granadan (Iliberris) eginiko bi txanpon daude, Iudila Rex idazkuna dutenak, Sisenandoren erregealdian eginak izan zirela suposatuz. Bestaldetik, hirurogeita hamabosgarren kanonak eta kontzilioaren ospakizunean atzeratzeak Iudila tronua usurpatzen saiatzea azal lezakete.Sisenando Toledon hil zen 636an eta bere oinordekoa Txintila izan zen.
  • Sisenando dei Visigoti, Sisenando, anche in spagnolo, in catalano ed in portoghese (... – Toledo, 636), fu re dei visigoti dal 631 al 636.
  • Sisenand († 12. März 636) war vom 26. März 631 bis zum 12. März 636 König der Westgoten.Sisenand unternahm einen erfolgreichen Aufstand gegen seinen Vorgänger Suinthila. Dabei wurde er von einem Heer des mit ihm verbündeten Frankenkönigs Dagobert I. unterstützt. Suinthila wollte kämpfen, wurde jedoch bei Saragossa, bevor es zur Schlacht kam, von seinen Anhängern verlassen und musste abdanken. Unmittelbar danach wurde Sisenand in Saragossa zum König gewählt. Offenbar handelte es sich um eine weitverbreitete Adelsverschwörung gegen Suinthila, der sich durch eine antiaristokratische Politik missliebig gemacht hatte.Sisenand ließ seine Machtübernahme durch das 633 einberufene 4. Konzil von Toledo sanktionieren, das den Thronwechsel mit angeblichen Übeltaten Suinthilas rechtfertigte. Die Abdankung Suinthilas wurde dabei so dargestellt, als hätte er seine Fehler eingesehen und daraufhin freiwillig abgedankt. Damit vermieden die Bischöfe, durch ausdrückliche Zustimmung zur gewaltsamen Absetzung eines Königs einen Präzedenzfall zu schaffen.Sisenands Herrschaftszeit verlief relativ ruhig. Er gründete keine Dynastie; vermutlich hatte er keine thronfolgefähigen Kinder.
  • Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636. Quan era duc de la Narbonesa o Septimània es rebel·là contra el rei Suintila amb ajut del rei dels francs Dagobert I i el destronà (631), després d'haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l'ajuda d'un exèrcit tolosà.De les fonts es desprèn una certa simpatia popular cap a Suintila i una major oposició a ell entre la noblesa. Sens dubte la facció rival es va aprofitar de certes mesures preses per Suintila, favorables al poble però perjudicials per als magnats, per incrementar les seves files. No obstant això la tendència que en el seu moment va representar Viteric havia quedat molt debilitada pel mal govern d'aquest i les depuracions que segurament van seguir a la seva caiguda. Sembla que Suintila comptava amb el suport dels Thiufadus o caps militars, i que l'hostilitat envers ell entre els comtes i dux i altres alts magnats no era unànime, potser a causa que no comptaven al seu torn amb el suport majoritari de la seva gent. La noblesa oposada a Suintila va considerar impossible enderrocar a aquest rei pels seus propis mitjans i va enviar a u dels nobles conjurats, anomenat Sisenand, que era el dux de Septimània o Narbonense, a la cort del rei Dagobert de Nèustria, per demanar-li un exèrcit que servís als seus propòsits. En contrapartida van oferir una safata d'or de cinc-centes lliures de pes que pertanyia al tresor visigot des de temps del rei Turismon (451- 53) al qual li va regalar el general Aeci.Dagobert que era rei de Nèustria, Austràsia i Borgonya (únicament no regnava a Aquitània) va acollir l'ambaixada amb simpatia i va accedir a allò sol·licitat. L'anuència del rei va haver de tenir lloc amb anterioritat que els maltractaments infligits a uns comerciants francs en Moràvia portessin a la guerra amb el rei dels Txecs, Samus, el 631. Per tant se suposa que Sisenand viatjà a París (on Dagoberto havia traslladat la seva cort des de Reims) l'any 630.L'exèrcit franc, reclutat a Borgonya, es va concentrar a Tolosa segurament a principis de març del 631. No se sap quina ruta va utilitzar aquest exèrcit per entrar a Hispània, però segurament van utilitzar la via que enllaçava el Bearn amb Saragossa entre Summo Pireneo, Ebellino (entre Jaca i Ayerbe) i Forum Gallorum (prop d' Ayerbe).L'elecció de Saragossa va haver de ser feta a propòsit. Segurament el comte local, i alguns comtes de la zona pertanyien als conjurats i la ciutat va poder ser ocupada amb facilitat o fins i tot sense lluita. Simultàniament es va rebel·lar la Septimània, on els conspiradors comptaven amb majors suports, i on Sisenand disposava del petit exèrcit del dux reforçat amb les forces dels nobles que el recolzaven. Quan l'exèrcit real, potser al comandament del dux de la Tarraconense, va intentar rebutjar als francs, es va veure impotent davant les forces coalitzades de rebels i invasors. Sembla que Suintila va intentar aixecar un exèrcit amb el qual acudir a la zona, però ja molts nobles indecisos consideraven millor opció la dels rebels. La sensació que aquests no podrien ser vençuts al comptar amb ajuda d'un exèrcit, va afavorir l'increment de suport a la rebel·lió. Fins i tot el germà del rei, Geila, el va abandonar i es va unir a la rebel·lió. Suintila es va veure obligat a abdicar i va fugir. Els alçats es van dirigir a Toledo on van proclamar rei a Sisenand (el 26 de març del 631). Suintila va ser empresonat (631-633) i després desterrat juntament a la seva dona Teodora i els seus fills; els seus béns van ser confiscats i es va prohibir que tornessin a ocupar càrrecs (IV Concili de Toledo). Suintila va morir, pel que sembla de mort natural, després del 634, segons una font tardana a Toledo abans del 641.Sembla probable que hi hagués alguna oposició a la proclamació d'un rei recolzat pels francs i al lliurament de la preada corona als francs. Part de la noblesa visigoda i hispano-romana, i sobretot el clero, va participar en les conspiracions que molt aviat va iniciar Geila, el germà de Suintila, contra el nou rei.Al principi Sisenando va haver de considerar l'oposició com poc important (doncs la majoria de la noblesa le recolzava i controlava l'exèrcit), i segurament comptava a eliminar-la durant el 632. Però probablement va ocórrer el contrari. Els rebels o opositors van prendre les armes dirigits per alguns clergues i es van tornar una amenaça per al tron. No se sap quines províncies estaven afectades però és molt probable que la seu major força estigués a la Bètica, car sobretot en la part oriental la noblesa visigoda estava molt poc representada. Geila havia d'afavorir la causa dels rebels, buscant la llarga un benefici particular.La guerra civil es portaria a efecte durant el 632. Sisenand preparava el que seria IV Concili de Toledo per a aquest mateix any quan suposava que estaria ben assentat en el tron, i sens dubte planejava condemnar a Suintila i justificar la seva usurpació. Però l'activitat militar dels rebels, els suports que trobaven, o els que perdia Sisenand a causa de la feina de Geila o per altres causes, van fer que el 632 passés en plena guerra civil. El Concili va haver d'endarrerir-se. Isidor havia sortit ja de Sevilla i estava prop de Toledo per assistir al Concili el 632, quan va rebre la notícia de la suspensió i el consell real que tornés a la seva residència. Amb tota probabilitat els rebels no dominaven Sevilla, car en cas si fos d'aquesta manera és improbable que Isidor hagués pogut sortir de la ciutat o que el rei l'hagués permès tornar.L'any 632 va morir el Bisbe metropolità de Tarraco, Eusebi, i el Bisbe Brauli de Zaragoza (que va ocupar la seu cesaraugustana el 631) va escriure a Isidor perquè intercedís amb el rei Sisenand, i nomenés metropolità (el nomenament de Bisbes metropolitans corresponia per costum al rei) a algú de caràcter exemplar. Isidoro contestà al seu amic Brauli, però li indicava que el rei no havia pres una decisió respecte d'això. No molt després va nomenar a Audax, del qual no se sap si responia a les expectatives de Brauli. En la seva carta Braulio parla de desordres a la zona de Zaragoza, però no aclareix les causes: va poder ser a causa de l'actuació de rebels, a les incursions vasconas o bé per l'exèrcit franc (els francs van entrar a Saragossa el 631 però ja devien haver-la abandonat el 632).Sembla que una part del clero va prendre les armes al costat dels rebels, que probablement representava a la facció favorable a Suintila i al poble. Es sospita fins i tot que es va negociar el suport bizantí a través d'alguns religiosos.El 633 Sisenando va aconseguir dominar la situació. No se sap si la lluita va ser dura i la victòria costosa. Es diu que Sisenando va aconseguir que el rei Dagobert acceptés una suma de diners (uns dos-cents mil sous) en lloc de la corona d'or que li havia d'entregar, i que gràcies a això va aconseguir apaivagar la revolta.A finals de l'any 633 (el 5 de desembre) es va inaugurar, en presència del rei, el IV Concili de Toledo, celebrat a l'Església de Santa Leocadia, construïda per ordre de Sisebuto. Van assistir seixanta-nou bisbes. Sembla que per primera vegada van assistir a les sessions alguns Viri Illustris però no van signar les actes i per tant no havien de tenir veu ni vot. Sembla que des d'aleshores la seva assistència es va convertir en costum. El rei es prostrà davant els seixanta-sis bisbes presents, els demanà la confirmació del seu títol reial i després es féu ungir per insinuació d'Isidor. Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots.Va prendre algunes decisions de tipus religiós, però també va haver decisions polítiques. Suintila va ser qualificat de criminal i es va esmentar la seva iniquitat i el seu enriquiment a costa dels pobres. La seva sort va ser decidida en el Concili. Geila també va ser desterrat i els seus béns confiscats.Però a més es va aprovar un cànon pel qual atacaven a aquells que trenquessin el jurament de fidelitat al rei i prohibien que hi hagués més usurpacions del tron, rebel·lions, complots i magnicidis. Es va decidir que quan un rei morís el seu successor seria elegit per tots els magnats del regne i els bisbes reunits en un concili comú. Aquells que vulneressin el seu jurament de fidelitat al rei, atemptessin contra la seva vida o intentessin usurpar el tron eren anatematitzats per tres vegades. Per part seva Sisenando es comprometia a governar amb moderació, benevolència, justícia i pietat sobre tots els pobles. Si el rei, o els seus successors, no complien aquests extrems i governaven amb duresa i tirania, també rebien l'anatema. Tots aquests aspectes semblen més apropiats si anaven dirigits contra Geila o altres rebels, car és dubtós que, de no existir una guerra civil o una rebel·lió recent, Sisenand fes condemnar tan durament per allò mateix que ell acabava de realitzar amb Suintila. El cànon setanta-cinc, que va ser inspirat pel propi rei, seria per tant la conseqüència política de la guerra civil o almenys de les conspiracions de Geila, encara que al faltar informació sobre l'existència una rebel·lió pogués pensar-se que Sisenando desaprovava la seva pròpia acció, i legislaba perquè ningú més tornés a actuar com ell.Algunes disposicions preses en el Concili podrien referir-se als rebels. Es va condemnar als clergues que prenguessin les armes contra el rei, als quals deuria internar-se en un monestir per fer penitència. Es va prohibir que els clergues rebessin o enviessin missatges secrets fora d'Hispània. Segurament el clero havia negociat una aliança dels rebels amb algun poder estranger, i com sabem que els francs eren aliats de Sisenando, i el cronista Fredegari no fa cap al·lusió al tema, sol van poder aliar-se als aquitans, als vascons i als bizantins i com que la lluita es desenvolupa al centre o sud peninsular i els principals suports de Sisenando estaven en Septimania i Tarraconense, l'aliança més probable és amb els bizantins. Els bizantins havien tingut certa tranquil·litat del 631 al 633 però des d'aquest any van estar ocupats amb la penetració àrab i segurament no van poder trametre cap ajuda (suposant que recolzessin la rebel·lió).També es tracte l'apel·lació del Bisbe d'Écija Marcià, deposat cap al 625 per les intrigues del seu rival Habenci o Aventius (que el va acusar de ser deshonest per tenir una esclava anomenada Ustària com auxiliar i per mantenir relacions sexuals amb una dama anomenada Bonella, de fetilleria, de parlar malament del rei i de consultar a l'endevina Simplícia sobre el futur del rei i el seu propi). El Concili va restablir a Marcià en el seu rang de bisbe però no va examinar a fons el cas i no le va tornar la seu que momentàniament va quedar a poder d'Habenci.Finalment el Concili va considerar inconvenient que els bisbes formessin part dels tribunals que condemnessin als rebels, car no havien de derramar la sang ni tan sols dels traïdors. Aquesta posició significaria un suport subjectiu a la rebel·lió i indicaria que el clero en general no era hostil a Suintila, ni molt favorable a Sisenand.A part de les disposicions sobre els jueus, Sisenand va efectuar diverses concessions al clero: dret a examinar prèviament les reclamacions. vigilància de nobles i jutges i exempció d'impostos als clergues. És evident que tractava de guanyar-se el seu favor.El 634 es va celebrar un Sínode a Sevilla, del qual es tenen escasses notícies, però que en tot cas va tocar temes de poca incidència política.El rei tenia una notable amistat amb un sacerdot toledà anomenat Gerontius, qui, gràcies al suport real, es va atrevir a enfrontar-se amb el bisbe metropolità Just (633 a 636), però després va patir un "càstig diví" (potser després de la mort del rei).Sisenand va morir a Toledo de mort natural el 12 de març del 636 i el succeí Khíntila.fr:Sisenand#Souverains
  • Sisenando (605 – 12 de marzo de 636) fue el vigesimosexto rey de los visigodos en Hispania entre 631 y 636.Siendo Duque de la Septimania, Sisenando ayudó a destronar a Suintila, conquistando la Tarraconense, con ayuda de Dagoberto I de Neustria.Algunos autores deducen de las fuentes una cierta simpatía popular hacia Suintila y una mayor oposición a él entre la nobleza. Sin duda la facción rival se aprovechó de ciertas leyes propuestas por Suintila, favorables al pueblo pero perjudiciales para los magnates, para incrementar sus posibilidades de rebelión. A pesar de esto la tendencia que en su momento representó Witerico estaba muy debilitada por el mal gobierno de éste, y las depuraciones que seguramente siguieron tras su caída. Parece ser que Suintila contaba con el apoyo de los jefes militares, y que la hostilidad a su alrededor entre condes y duques no era unánime, a causa de que no contaban en su entorno con el apoyo necesario de la gente. La nobleza opuesta a Suintila consideró imposible derrocar a este rey por sus propios medios y envió en 630 a uno de los nobles conjurados, llamado Sisenando, duque de la Septimania, a la corte del rey de Neustria, Dagoberto, para pedirle un ejército que sirviera para sus principios. Como recompensa se ofreció una bandeja de oro (regalada por el general Aecio al rey Turismundo en el 451), y 200.000 sueldos.El ejército se reunió en Tolosa en marzo de 631. Poco después se conquistó Zaragoza casi sin lucha, la Septimania se rebeló y los nobles indecisos se unieron a los rebeldes luchando contra las fuerzas del rey. Hasta el hermano del rey, Geila, se rebeló. La rapidez de la revuelta obligó a Suintila a abdicar y huir. Los rebeldes se dirigieron hacia la capital, Toledo, donde proclamaron a Sisenando como rey el 26 de marzo. Suintila fue capturado y encarcelado durante dos años, para después ser desterrado junto con sus esposa e hijos, muriendo de forma natural en 634.Sisenando tuvo que hacer frente a varias rebeliones afines al anterior rey, sobre todo en la provincia de la Bética. Geila fue el líder de estos nuevos rebeldes, apoyado incluso por parte del clero, lo que provocó una guerra civil. Sisenando controló la situación de nuevo gracias al rey Dagoberto, derrotando a los rebeldes.Convocó el IV Concilio de Toledo bajo dirección de Isidoro de Sevilla, en el que se formularon colecciones de Leyes, tanto civiles como eclesiásticas, citando entre las primeras el famoso Liber Iudiciorum (Fuero Juzgo), y en cuanto a las segundas, veintinueve cánones relativos a la disciplina y administración de la Iglesia. Su propósito era dar mayor fuerza al rey y estabilidad a la raza goda, en el que se confirmó la elección de Sisenando, declarando tirano a Suintila por sus crímenes, su iniquidad y su acumulación de riquezas a expensas de los pobres. Se declaró libres de todo impuesto y cargas a los clérigos, se promulgaron penas contra los que faltaran a los juramentos de fidelidad hechos a su rey, o se rebelaran contra él, tratando con esto de evitar que se siguiera el ejemplo del propio Sisenando. Además Geila fue desterrado y sus bienes confiscados. Sisenando se comprometió a ser un monarca moderado, benevolente, justo y piadoso.Se condenó a los clérigos que tomasen las armas contra el rey, a los cuales debería internarse en un monasterio para hacer penitencia. Se prohibió que los clérigos recibieran o enviasen mensajes secretos fuera de Hispania. Seguramente el clero había negociado una alianza de los rebeldes con algún poder extranjero. Cualquiera que se rebelara, fuera clérigo o noble, sufriría la pena de la excomunión y el destierro.En lo relativo a la sucesión al trono no hizo ninguna concesión al principio de sucesión hereditaria. Así, los reyes serían en lo sucesivo elegidos únicamente por los magnates y los obispos. La actitud de los obispos parece indicar que, más que anatemizar, lo que hizo Sisenando con Suintila originó una crisis en el 632 que hizo retrasar el Concilio hasta finales del 633 por la rebelión de Iudila.Aunque no se menciona en ninguna fuente literaria, existen dos monedas acuñadas en Mérida y en Granada (Iliberris), que tienen la inscripción Iudila Rex, suponiendo que fueron acuñadas en el reinado de Sisenando. Por otra parte, el canon setenta y cinco y el retraso en la celebración del concilio podría explicar que Iudila hubiera intentado usurpar el trono.Sisenando murió en Toledo en el año 636, a los cinco años de su reinado, y le sucedió Chintila.
  • Сизенанд (Sisenand; † 12 март 636 г. в Толедо) е крал на вестготите от 26 март 631 г. до 12 март 636 г.Той провежда успешен бунт срещу крал Свинтила, подпомаган от войската на краля на франките Дагоберт I.Преди да се стигне до битка Свинтила е изоставен при Сарагоса от привържениците му и от брат му Геила. Свинтила се отказва от трона и Сизенанд е избран за нов крал. Умира на 12 март 636 г. в Толедо. След него на трона идва Хинтила.
  • Сисенанд — король вестготов, правил в 631 — 636 годах. Сисенанд принадлежал к довольно знатной семье и находился в родстве с митрополитом Нарбонны Склуой и епископом Безье Петром, то есть с представителями высшей церковной иерархии Септимании. И сам он, возможно, являлся герцогом этой провинции.
dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2858748 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 890 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 18 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 106483346 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Sisenando dei Visigoti, Sisenando, anche in spagnolo, in catalano ed in portoghese (... – Toledo, 636), fu re dei visigoti dal 631 al 636.
  • Сизенанд (Sisenand; † 12 март 636 г. в Толедо) е крал на вестготите от 26 март 631 г. до 12 март 636 г.Той провежда успешен бунт срещу крал Свинтила, подпомаган от войската на краля на франките Дагоберт I.Преди да се стигне до битка Свинтила е изоставен при Сарагоса от привържениците му и от брат му Геила. Свинтила се отказва от трона и Сизенанд е избран за нов крал. Умира на 12 март 636 г. в Толедо. След него на трона идва Хинтила.
  • Сисенанд — король вестготов, правил в 631 — 636 годах. Сисенанд принадлежал к довольно знатной семье и находился в родстве с митрополитом Нарбонны Склуой и епископом Безье Петром, то есть с представителями высшей церковной иерархии Септимании. И сам он, возможно, являлся герцогом этой провинции.
  • Sisenand († 12. März 636) war vom 26. März 631 bis zum 12. März 636 König der Westgoten.Sisenand unternahm einen erfolgreichen Aufstand gegen seinen Vorgänger Suinthila. Dabei wurde er von einem Heer des mit ihm verbündeten Frankenkönigs Dagobert I. unterstützt. Suinthila wollte kämpfen, wurde jedoch bei Saragossa, bevor es zur Schlacht kam, von seinen Anhängern verlassen und musste abdanken. Unmittelbar danach wurde Sisenand in Saragossa zum König gewählt.
  • Sisenand lub Sisinand, a w hiszpańskim, galicyjskim i portugalskim Sisenando (? - marzec 636) – król Wizygotów w latach 631 - 636.Dzięki wsparciu udzielonemu przez króla Franków Dagoberta I, objął tron jako przywódca buntu przeciwko dotychczasowemu królowi, Swintili. O jego panowaniu wiadomo bardzo niewiele. Jedyna pewna informacja dotyczy synodu Kościoła Wizygockiego, który odbył się w Toledo w roku 636. Poświęcony był on sprawom kościelnym oraz dotyczącym nauki, dyscypliny i liturgii.
  • Sisenando (605 – 12 de marzo de 636) fue el vigesimosexto rey de los visigodos en Hispania entre 631 y 636.Siendo Duque de la Septimania, Sisenando ayudó a destronar a Suintila, conquistando la Tarraconense, con ayuda de Dagoberto I de Neustria.Algunos autores deducen de las fuentes una cierta simpatía popular hacia Suintila y una mayor oposición a él entre la nobleza.
  • Sisenando (m.
  • Sisenando (?-636ko martxoaren 12) Hispaniako hogeitaseigarren errege bisigodoa izan zen, 631 eta 636 artean.Septimaniako dukea zenean, Sisenandok Suintila tronutik kentzen lagundu zuen, Tarraconensis konkistatuz, Neustriako Dagoberto I.a frankoaren laguntzarekin.Egileren batzuk, iturrietatik, herritar xumeen artean Suintilaganako nolabaiteko sinpatia eta nobleen artean errege honenganako oposizioa ebazten dute.
  • Sisenand (ook wel Sisinand) was koning van de Visigoten van 631 tot en met 635 of 636.Hij was de opvolger van Swinthila die hij met de hulp van de Frankische koning Dagobert I verdreef. Kort na de machtsgreep riep Sisenand het vierde concilie van Toledo samen. Niet alleen werd op dit concilie zijn staatsgreep gelegitimeerd (besloten werd Swinthila en diens zonen te verbannen), tevens werd een aantal aanpassingen in het burgerlijke en kerkelijke recht aangenomen.
  • Sisenand, más írásmóddal Sisinanth (605 – 636. március 12.) nyugati gót király 631-től haláláig.Sisinand 633-ban mindjárt az uralkodása kezdetén összehívta a negyedik toledói zsinatot, amelyen Sevillai Szent Izidor elnöksége alatt 69 püspök vett részt. Az egybegyűlt egyházi atyák előtt, nagyjainak élén, a földre borult Sisenand és könnyes szemekkel kérte őket, foglalják nevét imáikba; azután intette a gyülekezetet, hogy az egyház jogait védje meg, és a gonoszságot irtsa ki.
  • Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636. Quan era duc de la Narbonesa o Septimània es rebel·là contra el rei Suintila amb ajut del rei dels francs Dagobert I i el destronà (631), després d'haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l'ajuda d'un exèrcit tolosà.De les fonts es desprèn una certa simpatia popular cap a Suintila i una major oposició a ell entre la noblesa.
  • Sisenand, or Sisinand (Gothic: Sisinanþs), in Spanish, Galician and Portuguese Sisenando (ca. 605 – 636), was Visigothic King of Hispania, Septimania and Galicia (631–636).Sisenand overthrew Suintila with the aid of Dagobert I, king of the Franks, to whom gothic nobles offered a 500-pound plate made of pure gold, a gift that Aetius gave to Thorismund in 451. He occupied the throne in 631. He convoked the IV Council of Toledo, which drew up civil and ecclesiastical laws.
rdfs:label
  • Sisenand
  • Sisenand
  • Sisenand
  • Sisenand
  • Sisenand
  • Sisenand
  • Sisenand nyugati gót király
  • Sisenando
  • Sisenando
  • Sisenando
  • Sisenando
  • Сизенанд
  • Сисенанд
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of