Le terme shogun (ou shogoun), du japonais shōgun (将軍, shōgun?), signifie « général » ; c'est l'abréviation de seiitaishōgun (征夷大将軍, seiitaishōgun?), que l'on peut traduire par « grand général pacificateur des barbares ». Néanmoins, après qu'il fut attribué à Minamoto no Yoritomo, il devint un titre héréditaire de la lignée Minamoto, indiquant le dirigeant de facto du Japon (dictateur militaire), alors même que l'empereur restait le dirigeant de jure (en quelque sorte le gardien des traditions).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le terme shogun (ou shogoun), du japonais shōgun (将軍, shōgun?), signifie « général » ; c'est l'abréviation de seiitaishōgun (征夷大将軍, seiitaishōgun?), que l'on peut traduire par « grand général pacificateur des barbares ». Néanmoins, après qu'il fut attribué à Minamoto no Yoritomo, il devint un titre héréditaire de la lignée Minamoto, indiquant le dirigeant de facto du Japon (dictateur militaire), alors même que l'empereur restait le dirigeant de jure (en quelque sorte le gardien des traditions). Le titre de Seii Taishogun fut par la suite abandonné lors de la constitution au XIXe siècle du kazoku, c'est-à-dire de la noblesse japonaise.
  • Shogun (将軍, shōgun, ɕoː.gu͍ɴ ahoskatua) Japonian agindu zuten buruzagi militarrek hartzen zuten titulua da, berezko agintaria zen enperadorea baztertuta. XII. mendetik Meiji berrezarkuntzaraino izan ziren agintean.Shogunak, teorikoki, enperadorearen agindutara izan behar zuen, baina egiaz bera zen botere betearazlearen buru nagusia, enperadorea rol espiritual batera mugatuta. Botere eskema hori Meiji enperadoreak (Mutsuhito) hautsi zuen, Meiji berrezarkuntzarekin (XIX. mendea), Yoshinobu Tokugawa azken shoguna boteretik kendu zuen iraultza odoltsuan.
  • 征夷大将軍(せいいたいしょうぐん)は、朝廷の令外官の一つである。
  • A shōgun (将軍, shōgun) [ɕoːɡu͍ɴ] About this sound listen (literally, "military commander" or "general") was often one of the hereditary military governors of Japan from 1192 to 1867. In this period, the shōguns, or their shikken regents (1203–1333), were the de facto rulers of Japan though they were technically appointed by the emperor. When Portuguese explorers first came into contact with the Japanese (see Nanban trade), they described Japanese conditions in analogy, likening the emperor, with great symbolic authority but little political power, to the Pope, and the shōgun to secular European rulers, e.g. the King of Portugal. In keeping with the analogy, they even used the term "emperor" in reference to the shōgun/regent, e.g. in the case of Toyotomi Hideyoshi, whom missionaries called "Emperor Taicosama" (from Taiko and the honorific sama).The modern rank of shōgun is equivalent to a generalissimo. Although the original meaning of "shogun" is simply a "general", as a title, it is used as the short form of seii taishōgun (征夷大将軍), the governing individual at various times in the history of Japan, ending when Tokugawa Yoshinobu relinquished the office to the Meiji Emperor in 1867.A shogun's office or administration is known in English as the "office". In Japanese it was known as bakufu (幕府?) which literally means "tent office", and originally meant "house of the general", and later also suggested a private government. Bakufu could also mean "tent government" and was the way the government was run under a shogun. The tent symbolized the field commander but also denoted that such an office was meant to be temporary. The shogun's officials were as a collective the bakufu, and were those who carried out the actual duties of administration while the Imperial court retained only nominal authority.
  • Shōgun (jap. 将軍, vollständiger Titel: 征夷大将軍 Seii Taishōgun, in etwa „Unterwerfer der Barbaren und großer General“) war ein japanischer Militärtitel für Anführer aus dem Kriegeradel, der Samurai. Ursprünglich entsprach ein Shōgun ungefähr einem europäischen Herzog, wurde also nur zeitweilig in Notfällen im Kampf gegen die Emishi auf diese mit besonderen Vollmachten versehene Position berufen. Minamoto Yoritomo gelang es dann nach dem Ende der Heian-Zeit, sich diesen Titel 1192 vom Kaiser erblich übertragen zu lassen.Das Shōgunat bezeichnete zunächst nur den Haushalt, später auch den Verwaltungsapparat des Shōgun. Auf japanisch bezeichnete es sich selbst als kōgi (公儀, wörtl. offizielle Angelegenheiten, also „Zentralregierung“); ab dem 19. Jahrhundert wurde es als Abgrenzung vom zunehmend als souverän angesehenen Kaiserhof als bakufu (幕府, wörtl. Zeltregierung im Sinne von „Militärregierung“) bezeichnet.
  • Siogun, Szogun (jap. 将軍, shōgun) – wódz naczelny, generał, zwierzchnik sił zbrojnych, generalissimus.Słowo shōgun jest skróconą wersją pierwotnego tytuł oficjalnego sei'i-taishōgun (jap. 征夷大将軍, sei'i-taishōgun, dosł. ‘głównodowodzący wojsk ekspedycyjnych, przeznaczonych do podboju barbarzyńców’). Początkowo był to stopień wojskowy dowodzących cesarską armią japońską, później dziedziczny tytuł wojskowych władców Japonii, sprawujących faktyczną władzę w kraju rządzonym tylko nominalnie przez cesarza. Okres panowania siogunów nazywany jest bakufu (幕府, ‘rządy spod namiotu’) lub siogunatem.
  • Сёгун (яп. 将軍 сё:гун) — в японской истории так назывались люди, которые управляли (в отличие от императорского двора в Киото) Японией большую часть времени с 1192 года до периода Мэйдзи, начавшегося в 1868 году. Правительство сёгуна называлось бакуфу (幕府) (слово бакуфу означает «палаточный лагерь» в смысле места расположения полководца, ср. русское ставка). Государственный строй, при котором верховная власть принадлежала сёгуну, обозначается как сёгунат (не японское слово).
  • 세이이타이쇼군(征夷大將軍, 일본어: 征夷大将軍 (せいいたいしょうぐん))은 일본의 영외관 장군직 중 하나이다. 줄여서 쇼군(将軍), 구보(公方), 다이주쇼군(大樹将軍) , 다이주, 다이주 공, 고쇼(御所) 등으로 불렸다. 나라 시대, 헤이안 시대에는 동쪽 지역에 에미시 정벌을 위해 파견된 장군의 명칭이었는데, 가마쿠라 시대에 미나모토노 요리토모(源頼朝)가 일본 천황으로부터 이 직책을 임명받으면서 막부의 수장이자 동국 무사단의 동량을 가리키는 말이 되었고, 이 직책은 무가 동량 가문이 대를 이어 계승하는 경향이 생겼다. 형식적으로는 일본 천황에 의해 임명된 신하이지만, 이미 조정을 통제하고 무가를 거느리는 일본의 실질적 통치자를 의미하는 직책이 되었으며, 외국에서는 세이이타이쇼군을 국왕으로 간주하는 것이 통상적이었다. 에도 시대까지 최고 권력자의 직책으로 존재하였으나, 메이지 유신 이후 폐지되었다.'정이'(征夷)라는 명칭에서 알 수 있듯, 이 직책은 동쪽의 오랑캐, 즉 에미시를 혼슈의 동쪽 방면으로 정벌할 때 임명된 장군이다. 에미시를 서쪽 해안 방향으로 공격하는 장군은 '세이테키타이쇼군(征狄大将軍 정적대장군[*])', 규슈로 진군하여 하야토 등을 공격하는 장군은 '세이세이타이쇼군(征西大将軍 정서대장군[*])'으로 불렀는데, 이는 중국의 화이관을 일본의 상황에 적용시켜 생겨난 이름들이다. 당초에는 '정동장군'과 같이 '정동'(征東)이라는 표현을 쓰다가 다시 '정이'를 사용하게 되었다.
  • A sógun (征夷大将軍, szeii taisógun, jelentése „a barbárokat legyőző nagy vezér”) eredetileg a japán császár által kinevezett, a barbár törzsek meghódoltatásával megbízott középkori japán hadvezér (8. század).A leghíresebb 8. századi sógunok Ótomo no Otomaro (794) és Szakanoue no Tamuramaro (797).
  • En la historia de Japón, el término shōgun (将軍, ''shōgun''? lit. «Comandante del ejército») Acerca de este sonido escuchar , castellanizado como sogún, era un rango militar y título histórico en Japón concedido directamente por el emperador. Como título, es la abreviación de Seii Taishōgun (征夷大将軍, ''Seii Taishōgun''? lit. «Gran General Apaciguador de los Bárbaros»), nombramiento que hasta 1192 había sido temporal y era utilizado para referirse al general que comandaba al ejército enviado a combatir a los emishi, quienes habitaban en el norte del país. Durante el siglo XII y hasta 1868 el shōgun se constituyó como el gobernante de facto de todo el país, aunque teóricamente el emperador era el legítimo gobernante y éste depositaba la autoridad en el shōgun para gobernar en su nombre. Durante este tiempo, el emperador se vio obligado a delegar completamente cualquier atribución o autoridad civil, militar, diplomática y judicial a quien tuviera dicho título.Durante los primeros contactos con occidente e incluso en algunos países asiáticos como China, el shōgun era considerado como «rey de Japón», ignorando que existían dos estructuras de autoridad. Actualmente algunos escritores e historiadores han comparado al shōgun con apelativos como «dictador militar» o «generalísimo» con la finalidad de explicar sus funciones a un público no familiarizado con la historia del país.Al gobierno del shōgun se le conoce en español como shogunato y en japonés como bakufu (幕府, 'bakufu'? lit. «Gobierno desde la maku»). Durante la historia de Japón existieron tres shogunatos y el primero fue el establecido en 1192 por Minamoto no Yoritomo, conocido como «shogunato Kamakura». Dicho gobierno solo fue controlado por tres miembros del clan Minamoto, pues el poder fue usurpado por el clan Hōjō, quienes bajo el título de regentes nombraban shogunes títeres niños y jóvenes que desechaban al cumplir los veinte. El segundo shogunato es conocido como «Ashikaga» y fue fundado en 1338 por Ashikaga Takauji. Durante este shogunato quince miembros del clan Ashikaga mantuvieron el puesto hasta que un prominente militar del período Azuchi-Momoyama llamado Oda Nobunaga derrocó al shōgun en 1573. El último fue el «shogunato Tokugawa», instituido oficialmente por Ieyasu Tokugawa en 1603 y culminó en 1868 después de la renuncia al cargo de Tokugawa Yoshinobu, cuando el Emperador Meiji retomó su papel protagonista en la política del país y la figura del shōgun fue abolida.
  • Şoğgun (将軍, şoğgun) Ses bağlantısına git dinle ("Orduların Kumandanı") Japonya'da bir askeri rütbe ve tarihsel unvandır. "General" kelimesinin Japonca'da iki kanjisi vardır: "kumandan", "general" veya "amiral" anlamına gelen şoğ, ve "ordular" veya "savaşçılar" anlamına gelen gun. Modern askeri seviyelendirme sistemindeki karşılığı Harekât Komutanı 'na eşittir. Unvan olarak Seii Taişoğgun'un (征夷大将軍) kısa biçimidir, Japon tarihindeki çeşitli zamanlardaki feodal yönetimdir ve 1867'de Tokugawa Yoşinobu'nun Meiji İmparatorluğu için feragat edişiyle son bulmuştur.Bir şogunun hizmeti veya yönetimi şogunluk, veya İngilizce'de "shogunate" veya Japonca'da "özel yönetim" anlamına gelebilecek bakufu (幕府) şeklinde ifade edilir. Bakufu aynı zamanda "çadır yönetimi" anlamına da gelebilir ve bu aslen tanım Şogun altındaki yönetim biçimini ifade eder.. Çadır bir yandan saha kumandanını sembolize eder ama aynı zamanda geçiciliğe işaret etmiştir. İmparatorluk elinde yalnızca sözde bir yetki varken şogun altındaki görevlilerin tamamı, bakufu; yönetime ait güncel görevlerini yerine getirirlerdi.
  • Šógunové (将軍, šógun) byli vojenští vládci Japonska a představovali v Japonsku výkonnou moc od roku 1192 do roku 1867 s výjimkou období Sengoku. V průběhu doby se ale faktická moc šógunů měnila a někteří byli jen loutkami. Mezi nejslavnější šóguny patřil např. Iejasu Tokugawa.Šógun je zkrácenina titulu Sei-i Taišógun, čímž je míněn „vojevůdce/generál, který bojuje proti barbarům“. Tento titul je znám již od dob výpadů státu Jamato proti lidu Džómon (Ainu). Ainy byli míněni právě oni barbaři.Administrativa, prostřednictvím které šógun vládl, se nazývala bakufu (幕府) neboli „stanová vláda“. Pojem původně označoval velitelský stan při taženích proti barbarům.
  • A la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «Comandant de l'exèrcit»), era un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador. La paraula shōgun és l'abreviació de Seii Taishōgun (征夷大将軍, lit. «Gran General apaivagador dels Bàrbars"), nomenament que fins al 1192 havia estat temporal i era utilitzat per referir-se al general que comandava l'exèrcit enviat a combatre els emishi, que habitaven al nord del país.Durant el segle XII i fins al 1868 el shogun es va constituir com el governant de facto de tot el país, encara que, teòricament, l'emperador era el legítim governant i aquest dipositava l'autoritat al shogun per governar en nom seu. Durant aquest temps, l'emperador es va veure obligat a delegar completament qualsevol atribució o autoritat civil, militar, diplomàtica i judicial a qui tingués aquest títol.Durant els primers contactes amb occident i fins i tot en alguns països asiàtics com la Xina, el shōgun era considerat com al «rei del Japó», ignorant l'existència de dues estructures d'autoritat. Actualment alguns escriptors i historiadors han comparat el shogun amb apel·latius com «dictador militar» o «generalíssim» amb la finalitat d'explicar les seves funcions a un públic no familiaritzat amb la història del país.Al llarg de la història del Japó van existir tres shogunats, el primer s'establí el 1192 per Minamoto no Yoritomo, conegut com a shogunat Kamakura. Aquest govern només va ser controlat per tres membres del clan Minamoto, ja que el poder va ser usurpat pel clan Hōjō, que sota el títol de regents nomenaven shoguns titelles nens i joves que els rebutjaven en complir els vint. El segon shogunat és conegut com a Ashikaga i va ser fundat el 1338 per Ashikaga Takauji, durant aquest shogunat quinze membres del clan Ashikaga van mantenir el lloc fins que un prominent militar del període Azuchi-Momoyama anomenat Oda Nobunaga va enderrocar el shogun el 1573. L'últim va ser el shogunat Tokugawa, instituït oficialment per Ieyasu Tokugawa el 1603 i va culminar el 1868 després de la renúncia al càrrec de Tokugawa Yoshinobu, quan l'emperador Meiji va reprendre el seu paper protagonista a la política del país i la figura del shogun va ser abolida.
  • Този страница е за японския военен чин и историческа титла. За романа Шогун на Джеймс Клавел вижте Шогун (книга)Шогун (на японски 将軍|shōgun) е военен чин и историческа титла в Средновековна Япония. Рангът е равен на генералисимус, най-високия чин в армията. Като титла е съкратено от „сей-и тайшогун“ (征夷大将軍|sei-i taishōgun). Първоначално е използвана от императорския двор в Киото за награждаване на водачи на военни походи, а по-късно титлата се е отнасяла за водачи на военни правителства в историята на Япония.Шогун означава върховен военен диктатор. Само един от всички даймио може да притежава титлата и само императорът, в качеството си на божествен син на небето, може да му даде титлата. С назначаването си шогунът получава абсолютна власт: печата и правата на императора. Шогунът управлява от името на императора.Управляващата военна система на шогуна се нарича шогунат, а управленската структура - бакуфу (幕府).Йеритомо Минамото е първият шогун от шогуната Камакура. Той се превръща в главния владетел на Япония и получава титлата шогун. Впоследствие водачи на още три шогуната получават същата титла. Използването ѝ продължава до периода на Реставрацията Мейджи.
  • Shogun (将軍, shōgun?, lett. "comandante dell'esercito") era un titolo ereditario conferito ai dittatori militari che governarono il Giappone tra il 1192 ed il 1868. Tale incarico fu rivestito da 41 shōgun. Il titolo, che era equivalente al grado di generale ed era riservato alla carica più alta delle forze armate del paese, è un'abbreviazione del titolo conferito ai primi generali che si distinsero particolarmente nelle guerre giapponesi: sei-i taishōgun (征夷大将軍, sei-i taishōgun?, lett. "grande generale dell'esercito che sottomette i barbari").
  • O termo shōgun (将軍, shōgun? lit. "Comandante do exército"), em português xogum, foi um título e distinção militar usado antigamente no Japão. Era concedido diretamente pelo Imperador.Como título, é a abreviação de Seii Taishōgun (征夷大将軍, Seii Taishōgun? lit. "Grande General Apaziguador dos Bárbaros"), nomeação que até 1192 fora temporária e utilizada para se referir ao general que comandava o exército enviado a combater os emishi, que habitavam no norte do país.Quando os primeiros exploradores portugueses entraram em contacto com os japoneses, durante o Período Nanban, estes descreveram as condições japonesas em analogia, comparando o imperador, com grande autoridade simbólica, mas pouco poder político, ao Papa, e o xogum aos governantes europeus seculares, como por exemplo, o Sacro Imperador Romano. De acordo com a analogia, os portugueses chegaram a usar o termo "imperador" em referência ao xogum, por exemplo, no caso de Toyotomi Hideyoshi, a quem os missionários chamaram de "Imperador Taicosama" (de Taiko e do sama honorífico). Actualmente alguns escritores e historiadores compararam o xogum com apelativos como "ditador militar" ou "generalíssimo" com a finalidade de explicar as suas funções a um público não familiarizado com a história do país.Desde o século XII até 1868 o xogum constituiu-se como o governante de facto de todo o país, embora teoricamente o Imperador fosse o legítimo governante e depositasse a autoridade no xogum para governar em seu nome. Durante este tempo, o Imperador viu-se obrigado a delegar completamente qualquer atribuição ou autoridade civil, militar, diplomática e judiciário a quem detivera tal título.Ao governo do xogum conhece-se em português como xogunato e em japonês como bakufu (幕府, bakufu? lit. "Governo desde a maku"). Durante a história do Japão existiram três xogunatos, com o primeiro a ser estabelecido em 1192 por Minamoto no Yoritomo, conhecido como "xogunato Kamakura". Tal governo era controlado por apenas três membros do clã Minamoto, pois o poder fora usurpado pelo clã Hōjō, que sob o título de regentes nomeavam crianças e jovens para xoguns, que removiam do poder ao cumprirem os vinte anos. O segundo xogunato é conhecido como "Ashikaga" e foi fundado em 1338 por Ashikaga Takauji. Durante este xogunato, quinze membros do clã Ashikaga mantiveram o cargo até Oda Nobunaga, um proeminente estratega militar do período Azuchi-Momoyama, remover o xogum em 1573. Oficialmente o governo de Yoshiaki durou até 1588, quando este renunciou ao seu cargo, embora a maioria dos historiadores assegurem que o xogunato de facto terminou em 1573. O último foi o "xogunato Tokugawa", instituído oficialmente por Ieyasu Tokugawa em 1603 e culminou em 1868, depois da renúncia ao cargo de Tokugawa Yoshinobu, quando o Imperador Meiji retomou o seu papel como protagonista na vida política do país e a figura do xogum foi abolida.
  • Shogun (将軍, Shōgun) adalah istilah bahasa Jepang yang berarti jenderal. Dalam konteks sejarah Jepang, bila disebut pejabat shogun maka yang dimaksudkan adalah Sei-i Taishōgun (征夷大将軍) yang berarti Panglima Tertinggi Pasukan Ekspedisi melawan Orang Biadab (istilah "Taishōgun" berarti panglima angkatan bersenjata). Sei-i Taishōgun merupakan salah satu jabatan jenderal yang dibuat di luar sistem Taihō Ritsuryō. Jabatan Sei-i Taishōgun dihapus sejak Restorasi Meiji. Walaupun demikian, dalam bahasa Jepang, istilah shōgun yang berarti jenderal dalam kemiliteran tetap digunakan hingga sekarang.Sejak zaman Nara hingga zaman Heian, jenderal yang dikirim untuk menaklukkan wilayah bagian timur Jepang disebut Sei-i Taishōgun, disingkat shogun. Jabatan yang lebih rendah dari Sei-i Taishōgun disebut Seiteki Taishōgun (征狄大将軍, panglima penaklukan orang barbar) dan Seisei Taishōgun (征西大将軍, panglima penaklukan wilayah barat). Gelar Sei-i Taishōgun diberikan kepada panglima keshogunan (bakufu) sejak zaman Kamakura hingga zaman Edo. Shogun adalah juga pejabat Tōryō (kepala klan samurai) yang didapatkannya berdasarkan garis keturunan.Pejabat shogun diangkat dengan perintah kaisar, dan dalam praktiknya berperan sebagai kepala pemerintahan/penguasa Jepang. Negara asing mengganggap shogun sebagai "raja Jepang", namun secara resmi shogun diperintah dari istana kaisar, dan bukan penguasa yang sesungguhnya. Kekuasaan tertinggi tetap berada di tangan Kaisar Jepang.
  • Shōgun (将軍) of sjogoen is de afkorting van de titel Seii Taishōgun (征夷大将軍). Dit betekent 'legerleider die de barbaren verslaat' en was oorspronkelijk de titel voor een Japans opperbevelhebber. De shogun had gedurende de Heianperiode (794-1185) de taak om de Emishi, volgens de Japanners 'barbaren', te bestrijden. Deze traditie leefde later voort in de naam bakufu voor de hofhouding van de shogun; bakufu betekent zoiets als 'tent-regering'.Eind 12e eeuw kreeg Minamoto no Yoritomo, de leider van de machtige familie Minamoto, deze titel. Hij zorgde ervoor dat er in elke provincie een afgevaardigde van de shogun was. Officieel had Yoritomo als shogun slechts de controle over de militaire aspecten van de Japanse samenleving, maar de facto werd hij de heerser van Japan, de tennō (de Japanse naam voor de keizer) regeerde enkel nog in naam.Yoritomo's zoons volgden hem op, maar hierna stierf zijn familie uit. De Hojo-familie, de familie van Minamoto's echtgenote, kregen als regenten (Shikken) voor de shogun (meestal jonge mannen uit hoge adellijke families in Kyoto) de macht in handen. Ze regeerden vanuit Kamakura, en deze periode heet dan ook wel de Kamakuraperiode.Na de staatsgreep van Go-Daigo kwam het shogunaat in handen van Ashikaga Takauji en zijn opvolgers, de Ashikaga-familie (1336-1573). De macht van de shogun was echter in deze periode veel minder: de lokale heersers, later daimio's geheten, werden steeds machtiger, en de macht van de eerste Ashikaga berustte voornamelijk op hun contacten met deze daimio's. Later verdween het centrale gezag in Japan geheel, en hoewel de Ashikaga tot 1573 shogun bleven, was hun positie in de laatste eeuw slechts een papieren macht.In 1600 werd Japan, na de Slag bij Sekigahara, herenigd. In 1603 werd de nieuwe sterke man, Tokugawa Ieyasu, shogun en dit was het begin van het 265 jaar durend Tokugawa-shogunaat. In deze tijd was de shogun feitelijk alleenheerser van het land. De keizer zat in een soort 'gouden gevangenschap' in zijn hof in Kyoto, zonder enige macht, en de shogun in Edo regeerde het land. De Tokugawaperiode in de Japanse geschiedenis staat ook bekend als de Edoperiode.In 1868 volgde de Meiji-restauratie waarbij de modernisering van Japan voorop stond. De laatste Shogun, Tokugawa Yoshinobu, nam onder zware druk van de Tōzama daimyō van Satsuma, Chōshu en Tosa afstand van de Shogunale macht en titel. Onder de strijdkreet sonnō jōi dat 'vereer de keizer, verdrijf de barbaren' betekent, werd de Keizer de heerser van Japan, hoewel ook nu meer in naam dan in werkelijkheid. Het Shogunaat werd afgeschaft.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2739 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6634 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 82 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110921770 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le terme shogun (ou shogoun), du japonais shōgun (将軍, shōgun?), signifie « général » ; c'est l'abréviation de seiitaishōgun (征夷大将軍, seiitaishōgun?), que l'on peut traduire par « grand général pacificateur des barbares ». Néanmoins, après qu'il fut attribué à Minamoto no Yoritomo, il devint un titre héréditaire de la lignée Minamoto, indiquant le dirigeant de facto du Japon (dictateur militaire), alors même que l'empereur restait le dirigeant de jure (en quelque sorte le gardien des traditions).
  • 征夷大将軍(せいいたいしょうぐん)は、朝廷の令外官の一つである。
  • Сёгун (яп. 将軍 сё:гун) — в японской истории так назывались люди, которые управляли (в отличие от императорского двора в Киото) Японией большую часть времени с 1192 года до периода Мэйдзи, начавшегося в 1868 году. Правительство сёгуна называлось бакуфу (幕府) (слово бакуфу означает «палаточный лагерь» в смысле места расположения полководца, ср. русское ставка). Государственный строй, при котором верховная власть принадлежала сёгуну, обозначается как сёгунат (не японское слово).
  • A sógun (征夷大将軍, szeii taisógun, jelentése „a barbárokat legyőző nagy vezér”) eredetileg a japán császár által kinevezett, a barbár törzsek meghódoltatásával megbízott középkori japán hadvezér (8. század).A leghíresebb 8. századi sógunok Ótomo no Otomaro (794) és Szakanoue no Tamuramaro (797).
  • Şoğgun (将軍, şoğgun) Ses bağlantısına git dinle ("Orduların Kumandanı") Japonya'da bir askeri rütbe ve tarihsel unvandır. "General" kelimesinin Japonca'da iki kanjisi vardır: "kumandan", "general" veya "amiral" anlamına gelen şoğ, ve "ordular" veya "savaşçılar" anlamına gelen gun. Modern askeri seviyelendirme sistemindeki karşılığı Harekât Komutanı 'na eşittir.
  • O termo shōgun (将軍, shōgun? lit. "Comandante do exército"), em português xogum, foi um título e distinção militar usado antigamente no Japão. Era concedido diretamente pelo Imperador.Como título, é a abreviação de Seii Taishōgun (征夷大将軍, Seii Taishōgun? lit.
  • En la historia de Japón, el término shōgun (将軍, ''shōgun''? lit. «Comandante del ejército») Acerca de este sonido escuchar , castellanizado como sogún, era un rango militar y título histórico en Japón concedido directamente por el emperador. Como título, es la abreviación de Seii Taishōgun (征夷大将軍, ''Seii Taishōgun''? lit.
  • Shōgun (jap. 将軍, vollständiger Titel: 征夷大将軍 Seii Taishōgun, in etwa „Unterwerfer der Barbaren und großer General“) war ein japanischer Militärtitel für Anführer aus dem Kriegeradel, der Samurai. Ursprünglich entsprach ein Shōgun ungefähr einem europäischen Herzog, wurde also nur zeitweilig in Notfällen im Kampf gegen die Emishi auf diese mit besonderen Vollmachten versehene Position berufen.
  • Šógunové (将軍, šógun) byli vojenští vládci Japonska a představovali v Japonsku výkonnou moc od roku 1192 do roku 1867 s výjimkou období Sengoku. V průběhu doby se ale faktická moc šógunů měnila a někteří byli jen loutkami. Mezi nejslavnější šóguny patřil např. Iejasu Tokugawa.Šógun je zkrácenina titulu Sei-i Taišógun, čímž je míněn „vojevůdce/generál, který bojuje proti barbarům“. Tento titul je znám již od dob výpadů státu Jamato proti lidu Džómon (Ainu).
  • Shogun (将軍, shōgun?, lett. "comandante dell'esercito") era un titolo ereditario conferito ai dittatori militari che governarono il Giappone tra il 1192 ed il 1868. Tale incarico fu rivestito da 41 shōgun. Il titolo, che era equivalente al grado di generale ed era riservato alla carica più alta delle forze armate del paese, è un'abbreviazione del titolo conferito ai primi generali che si distinsero particolarmente nelle guerre giapponesi: sei-i taishōgun (征夷大将軍, sei-i taishōgun?, lett.
  • Този страница е за японския военен чин и историческа титла. За романа Шогун на Джеймс Клавел вижте Шогун (книга)Шогун (на японски 将軍|shōgun) е военен чин и историческа титла в Средновековна Япония. Рангът е равен на генералисимус, най-високия чин в армията. Като титла е съкратено от „сей-и тайшогун“ (征夷大将軍|sei-i taishōgun).
  • A shōgun (将軍, shōgun) [ɕoːɡu͍ɴ] About this sound listen (literally, "military commander" or "general") was often one of the hereditary military governors of Japan from 1192 to 1867. In this period, the shōguns, or their shikken regents (1203–1333), were the de facto rulers of Japan though they were technically appointed by the emperor.
  • Shogun (将軍, Shōgun) adalah istilah bahasa Jepang yang berarti jenderal. Dalam konteks sejarah Jepang, bila disebut pejabat shogun maka yang dimaksudkan adalah Sei-i Taishōgun (征夷大将軍) yang berarti Panglima Tertinggi Pasukan Ekspedisi melawan Orang Biadab (istilah "Taishōgun" berarti panglima angkatan bersenjata). Sei-i Taishōgun merupakan salah satu jabatan jenderal yang dibuat di luar sistem Taihō Ritsuryō. Jabatan Sei-i Taishōgun dihapus sejak Restorasi Meiji.
  • Siogun, Szogun (jap. 将軍, shōgun) – wódz naczelny, generał, zwierzchnik sił zbrojnych, generalissimus.Słowo shōgun jest skróconą wersją pierwotnego tytuł oficjalnego sei'i-taishōgun (jap. 征夷大将軍, sei'i-taishōgun, dosł. ‘głównodowodzący wojsk ekspedycyjnych, przeznaczonych do podboju barbarzyńców’).
  • A la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «Comandant de l'exèrcit»), era un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador. La paraula shōgun és l'abreviació de Seii Taishōgun (征夷大将軍, lit.
  • Shōgun (将軍) of sjogoen is de afkorting van de titel Seii Taishōgun (征夷大将軍). Dit betekent 'legerleider die de barbaren verslaat' en was oorspronkelijk de titel voor een Japans opperbevelhebber. De shogun had gedurende de Heianperiode (794-1185) de taak om de Emishi, volgens de Japanners 'barbaren', te bestrijden.
  • Shogun (将軍, shōgun, ɕoː.gu͍ɴ ahoskatua) Japonian agindu zuten buruzagi militarrek hartzen zuten titulua da, berezko agintaria zen enperadorea baztertuta. XII. mendetik Meiji berrezarkuntzaraino izan ziren agintean.Shogunak, teorikoki, enperadorearen agindutara izan behar zuen, baina egiaz bera zen botere betearazlearen buru nagusia, enperadorea rol espiritual batera mugatuta. Botere eskema hori Meiji enperadoreak (Mutsuhito) hautsi zuen, Meiji berrezarkuntzarekin (XIX.
  • 세이이타이쇼군(征夷大將軍, 일본어: 征夷大将軍 (せいいたいしょうぐん))은 일본의 영외관 장군직 중 하나이다. 줄여서 쇼군(将軍), 구보(公方), 다이주쇼군(大樹将軍) , 다이주, 다이주 공, 고쇼(御所) 등으로 불렸다. 나라 시대, 헤이안 시대에는 동쪽 지역에 에미시 정벌을 위해 파견된 장군의 명칭이었는데, 가마쿠라 시대에 미나모토노 요리토모(源頼朝)가 일본 천황으로부터 이 직책을 임명받으면서 막부의 수장이자 동국 무사단의 동량을 가리키는 말이 되었고, 이 직책은 무가 동량 가문이 대를 이어 계승하는 경향이 생겼다. 형식적으로는 일본 천황에 의해 임명된 신하이지만, 이미 조정을 통제하고 무가를 거느리는 일본의 실질적 통치자를 의미하는 직책이 되었으며, 외국에서는 세이이타이쇼군을 국왕으로 간주하는 것이 통상적이었다.
rdfs:label
  • Shogun
  • Shogun
  • Shogun
  • Shogun
  • Shogun (titel)
  • Shōgun
  • Shōgun
  • Shōgun
  • Shōgun
  • Siogun
  • Sógun
  • Xogum
  • Şogun
  • Šógun
  • Сёгун
  • Шогун
  • 征夷大将軍
  • 세이이타이쇼군
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:activity of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:activitéPrincipale of
is prop-fr:surnom of
is prop-fr:titreLeaderc of
is foaf:primaryTopic of