Asad al-Dîn Shîrkûh (Chirkouh, ou Şêrko en kurde)(اسد الدين شيركوه)(mort en 1169), est un général kurde de Nur ad-Din, atabeg d’Alep et de Damas. Il est également devenu vizir d'Égypte en 1169. Il est membre de la famille des Ayyoubides et oncle de Saladin qui lui a succédé en Égypte.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Asad al-Dîn Shîrkûh (Chirkouh, ou Şêrko en kurde)(اسد الدين شيركوه)(mort en 1169), est un général kurde de Nur ad-Din, atabeg d’Alep et de Damas. Il est également devenu vizir d'Égypte en 1169. Il est membre de la famille des Ayyoubides et oncle de Saladin qui lui a succédé en Égypte.
  • Abu l-Harith Xirkuh ibn Shadi (Abu-l-Hàrith Xirkuh ibn Xadí, en àrab: أسد الدين شيركوه بن شاذي, Shīrkūh, kurd Shêr-kuh, literalment "Lleó de les muntanyes" en kurd) que portà el lakab d'Asad al-Din al-Malik al-Mansur, fou un general del zengita Nur al-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.D'origen kurd del clan Rawandiyya, originari de Dwin a Armènia (el seu pare Xadí havia servit a la dinastia xaddàdida) va entrar al servei dels seljúcides, després que el seu germà gran Ayyub fou nomenat governador seljúcida de Takrit; els dos germans van haver de fugir a Mossul on van rebre petits feus de Zengi a la zona de Mesopotàmia. Xirkuh va combatre llavors per Zengi a Síria. A la mort d'aquest el 1146 va entrar al servei del seu fill i successor Nur al-Din Mahmud, del que va esdevenir cap de l'exèrcit i va rebre Homs i Rahba en feu. Va tenir diverses actuacions a Síria per compte del seu senyor, testimoniades entre 1154 i 1159. El 1161 va fer la peregrinació a la Meca.L'octubre de 1163 l” ex visir fatimita Xawar va arribar a Síria per demanar ajut a Nur al-Din per recuperar el càrrec, i va prometre un terç dels recursos d'Egipte per ajudar a la gihad a Síria. Nur al-Din va acceptar i va enviar un exèrcit manat per Xirkuh que va sortir l'abril del 1164. El 24 d'abril de 1164 va ocupar Bilbeis, arribant al Caire l'1 de maig, on va enderrocar al visir Dirgham i on va restaurar Xawar, que fou confirmat pel califa; però una vegada en el poder el nou visir va rebutjar obeir a Nur al-Din i va intentar forçar el retorn de Xirkuh cap a Síria. Com que no ho va aconseguir, va demanar l'ajut d'Amauri o Amalric I de Jerusalem. Xirkuh es va fer fort a Bilbeis. Com a maniobra de distracció va organitzar un atac d'emirs a l'altra flanc, a Harim, prop d'Antioquia on l' 11 d'agost deu mil francs van morir a una batalla. Un compromís entre Amalric i Xirkuh concertat a Bilbeis va establir que els dos exèrcits es retirarien (3 de novembre de 1164).Però el pacte de Xawar amb Amalric va incitar a Nur al-Din Mahmud, esperonat per Xirkuh, a autoritzar una nova expedició del general que va arribar a Egipte el gener del 1167 i va creuar el Nil a Atfih, arribant a Gizeh on va restar uns 50 dies prop de les forces enemigues; la batalla contra Xawar i els seus aliats croats es va lliurar prop de les piràmides, a al-Babein (al-Babayn), el 18 de març i la victòria fou per Xirkuh; Amalric, que combatia al costat de Xawar, va poder arribar al Caire i reunir-se amb els gros de les seves forces, mentre Xirkuh va entrar a Alexandria on va deixar al seu nebot Saladí amb una part de l'exèrcit. Xirkuh va fer llavors una incursió que va arribar fins a l'Alt Egipte; pel seu costat Saladí va aguantar a Alexandria un setge de quatre mesos. Finalment un acord va establir altre cop que Amalric i Xirkuh es retirarien d'Egipte (agost de 1167). El setembre Xirkuh estava de retorn a Damasc.Xawar havia de pagar cinquanta mil dinars a les forces sirianes i cent mil dinars cada any a Amalric, però aquest tribut, exagerat, va provocar la revolta del camperols el 1168. Amalric, aprofitant que Nur al-Din estava absent al nord de Síria, va envair Egipte i va assetjar Bilbeis, i va entrar a la ciutat el dia de Tots Sants (1 de novembre) i va fer una matança indiscriminada dels seus habitants musulmans; això els va fer perdre el suport dels coptes, que fins llavors els havien donat suport. Al mateix temps Xawar va fer cremar els barris vells del Caire (novembre del 1168); l'incendi va durar 58 dies; fou llavors el mateix califa, amb els croats a les portes del Caire, qui va demanar ajut a Nur al-Din contra el seu visir i els croats.El desembre de 1168 una força de cinc mil homes estava preparada a Síria, prop de Damasc. Nur al-Din hi va afegir dos mil homes de la seva pròpia guàrdia. El gener de 1169 Xirkuh i el seu nebot Saladí van entrar al Caire. Els croats s'havien retirat abans de la seva arribada i no van presentar batalla. Es diu que Xirkuh i Xawar tenien bones relacions, però que hi van haver converses secretes entre el califa fatimita i els amirs sirians per eliminar-lo, i que Xirkuh va arribar fins a alertar a Xawar del perill; Izz al-Din Djurdik, un mameluc de Nur al-Din, era el cap dels partidaris d'eliminar a Xawar. Fos com fos, Xawar va caure en una emboscada i fou assassinat el 18 de gener de 1169. El califa va rebre el seu cap segons el costum i va signar un document nomenant a Xirkuh com a nou visir amb el títol d'al-Malik al-Mansur amir al-djuyush. Sembla que va deixar la direcció dels afers corrents en mans del seu nebot Saladí, encara que existeix un decret signat per ell datat el març de 1169. Va morir sobtadament el 23 de març de 1169 i fou enterrat al Caire. Els seus mamelucs foren coneguts com els Asadiyya. El seu fill Nasir al-Din Muhammad va fundar la línia de prínceps aiubita d'Homs.Va deixar construccions religioses a Alep, Rahba i Damasc (a més del ribat a Medina on fou enterrat i algun altre edifici).
  • シール・クーフ(アラビア語: ‏أسد الدين شيركوه بن شاذي‎ ʾasad ad-dīn šīrkūh bin šāḏī, クルド語: Şîrkûh または Shêrko, 生年不明 - 1169年3月23日)は、エジプトやシリアで活躍したセルジューク朝およびザンギー朝の武将でクルド人。アイユーブ朝創始者であるサラーフッディーン(サラディン)の叔父(サラディンの父・アイユーブの弟)。アサドゥッディーン(‏أسد الدين ʾasad ad-dīn)という彼のラカブ(尊称)はアラビア語で「宗教の獅子」という意味であり、シール・クーフ(Şîrkûh)というイスム(個人名)はクルド語で「山の獅子」という意味である。かなり気性の激しい人物だったといわれる。1138年、ちょうどサラディンが生まれた頃に官吏を殺害したため、一族が避難するという憂き目にあっている。その後はシリアで大勢力を誇っていたザンギーに仕えた。1146年にザンギーが暗殺されると政争に巻き込まれて紆余曲折を経て、ザンギーの後を継いだ彼の息子であるヌールッディーンに仕えた。シール・クーフはヌールッディーンのもとで十字軍との戦いなどで頭角を現し、兄のアイユーブを重臣に推挙してダマスクスの知事に任命されている。この頃、エジプトを支配していたファーティマ朝では権力闘争が起こっていた。宰相のシャーワルとその政敵・ディルガームの争いである。シャーワルはディルガームにより失脚させられ、巻き返しを図るシャーワルはザンギー朝に援軍を求めた。ヌールッディーンは片腕にまでなっていたシール・クーフをエジプトに派遣し、これを機会にファーティマ朝を支配下に置こうと画策する。シールクーフは甥のサラディンと共にエジプトに進撃し(エジプト戦役)、1164年にディルガームを殺してシャーワルを復職させた。その後はシール・クーフが事実上の権力者としてファーティマ朝に君臨するが、その実力を恐れたシャーワルは十字軍と密約を結んで援軍を求めた。これに激怒したシール・クーフは1169年にサラディンと共に十字軍を破り、シャーワルを処刑した。ところがその直後の3月23日、シール・クーフは腹痛が原因で急死した。彼はかなりの美食家かつ大食いだったといわれており、それが死因になったといわれる。シール・クーフの死の3日後、その軍は甥のサラディンが継ぎ、シール・クーフがファーティマ朝で築き上げた基礎はそのままアイユーブ朝創設につながることになる。
  • 아사드 앗 딘 시르쿠 빈 사디 (1169년 죽음)은 장기 왕조의 중요한 이슬람 장군으로 유명한 살라흐 앗 딘의 삼촌이다. 시르쿠라는 이름은 페르시아어 شیرکوه 로 그 뜻은 "산 위의 사자" 라는 뜻이다.
  • Асад ад-Дин Ширкух I ибн Шади аль-Малик аль-Мансур Асад ад-Дин Абу-л-Харис Ширкух ибн Шади (ум. 1169, Египет) — военачальник (исфахсаллар) и везир дамаскского атабека Hyp ад-дина Махмуда ибн Занги (1146—1174), амир Хомса (1154—1169), великий везир Египта (1169—1169). Брат основателя династии Айюбидов Наджм ад-Дина Айюба ибн Шади и дядя султана Салах ад-Дина. Имя Шир-кух с курдского можно перевести как «Горный лев».
  • Asad ad-Din Schirkuh bin Schadhi (arabisch ‏أسد الدين شيركوه بن شاذي‎, DMG Asad ad-Dīn Šīrkūh b. Šāḏī; † 23. März 1169 in Kairo) war ein islamischer Militärkommandeur aus der Dynastie der Ayyubiden. Er stammte aus einem kurdischen Ort in der Nähe von Dvin in Armenien. Schirkuh ist Kurdisch und bedeutet Berglöwe (Kurdisch Şêrko). In christlichen Quellen wurde er Siraconus genannt.Sein Vater war Schadhi, ein kurdischer Herrscher, sein Bruder Nadschmuddin Ayyub, der Namensgeber der Dynastie; sein Neffe war Saladin.Als Ayyub 1138 Tikrit verlor, traten er und Schirkuh Zengis Armee bei. Schirkuh diente unter Nur ad-Din, dem Nachfolger Zengis in Mosul. Zengi gab ihm später die Stadt Homs als Vasallenstaat Mosuls.1163 überzeugte er Nur ad-Din, ihn nach Ägypten zu schicken, um einen Streit zwischen Schawar und Dirgham über das fatimidische Wesirat zu schlichten. Schawar wurde wieder eingesetzt und Dirgham getötet, der Streit aber dadurch nicht beendet, sondern zwischen Schawar und Schirkuh fortgeführt. Schawar verbündete sich mit Amalrich I., dem König von Jerusalem, der 1164 in Ägypten einmarschierte und Schirkuh in Bilbeis belagerte. Im Gegenzug griff Nur ad-Din die Kreuzfahrerstaaten an und hätte fast das Fürstentum Antiochia erobert.Schirkuh wurde 1167 erneut nach Ägypten geschickt, als Schawar sich erneut mit Amalrich zusammentat. Amalrich belagerte ihn in Alexandria, bis er einem Abzug zustimmte. Eine Garnison der Kreuzritter blieb in Ägypten, und Amalrich verbündete sich mit dem Byzantinischen Reich, um es ganz zu erobern. Jetzt suchte Schawar um Hilfe bei Schirkuh nach, der eine offene Feldschlacht mit den Kreuzrittern vermied, die allerdings auch nicht die Mittel hatten, Ägypten zu unterwerfen und schließlich abziehen mussten.Im Januar 1169 ging Schirkuh nach Kairo und ließ Schawar hinrichten. Er setzte sich selbst zum Wesir ein, starb aber bereits zwei Monate später an den Folgen eines zu üppigen Mahles. Sein Neffe Saladin, der ihn bei seinen ägyptischen Feldzügen begleitet hatte, trat an seine Stelle. Zuerst war Schirkuhs Leiche in Kairo begraben worden, wurde aber 1175 zusammen mit der Leiche seines Bruder Nadschmuddin Ayyub von Saladin nach Medina gebracht und dort beigesetzt.Der Erzbischof von Tyrus und Historiker von Jerusalem Wilhelm von Tyrus schrieb über Schirkuh, dass er von kleiner Statur, fett und korpulent, aber voller Ruhmbegierde alle Anstrengungen, auch Hunger und Durst, ohne weiteres ertragend, sehr freigebig und von seinen Truppen geliebt, nicht nur waffentüchtig und kriegserfahren, sondern auch gebildet und redegewandt sei.Er hinterließ mindestens einen Sohn, Nasir ad-Din Mohammed († 5. März 1186), Emir von Homs ab 1179/1180.
  • Asad al-Dīn Shīrkūh (arabo: اسد الدين شيركوه‎, Şêrko in curdo; ... – 1169) è stato un generale curdo di Norandino, atabeg d’Aleppo e di Damasco.Divenne anche vizir dell'Egitto fatimide nel 1169. Era membro della famiglia degli Ayyubidi ed era zio paterno di Saladino, che gli succedette in Egitto, dove era giunto al seguito dello zio per volere dello stesso Nūr al-Dīn.
  • Asad ad-Dín Šírkúh bin Šádhí (persky شیرکوه‎‎ - lev hor, zemřel 1169) byl kurdský válečník a významný vojevůdce ve službách sultána Núr ad-Dína a strýc slavného sultána Saladina.Šírkúh pocházel z kurdské vesnice v Arménii nedaleko města Dvin. Jeho otcem byl Šándhí bin Marwan a bratr Nadžm ad-Dín Ajjúb, následník ajjúbovské dynastie. Rodina byla blízce spřízněna s rodem Šaddadovců, a když byl poslední Šaddadovec roku 1130 ve Dvinu sesazen, Šándhí odešel s rodinou do Bagdádu a později do Tikrítu, kde byl místním správcem Bihruzem jmenován guvernérem. Když Šándhí nedlouho poté zemřel, Ajjúb se stal jeho nástupcem ve funkci guvernéra Tikrítu. Když Šírkúh zabil roku 1138 jednoho křesťana, se kterým měl spory, byl Šírkúh a jeho bratr Ajjúb donuceni uprchnout. Později Šírkúh se připojil k armádě Zengího, atabega z Mosulu a později, po jeho smrti, vstoupil do služeb Zengího syna Núr ad-Dína, který vládl v Aleppu. Núr ad-Dín poté svěřil Šírkúhovi město Homs, čímž se Šírkúh stal Núr ad-Dínovým vazalem. Bratr Ajjúb zatím spravoval město Baalbek a později i Damašek, když roku 1154 Ajjúb a Šírkúh vyjednali kapitulaci města ve prospěch svého pána Núr ad-Dína.Roku 1163 přesvědčil Šírkúh Núr ad-Dína, aby vyhověl žádosti sesazeného egyptského vezíra Šávara, který jej žádal o vojenskou pomoc. Šírkúh následně i se Šávarem vstoupil do fátimovského Egypta a Šávara dosadil zpět do úřadu vezíra. Šávar se však chtěl nyní Šírkúha zbavit, aby neohrožoval jeho suverenitu, spojil se proto s jeruzalémským králem Amaurym I., který Šírkúhovu armádu oblehl v pevnosti Bilbajs. Núr ad-Dín však na křižáky zaútočil v severní Sýrii a Amaury se musel stáhnout. Šírkúh poté spěšně odtáhl zpět do Damašku.Roku 1167 se Šírkúh, se svolením Núr ad-Dína do Egypta vrátili a Šávar se opět proti němu spojil s jeruzalémským králem. Šírkúh obsadil Alexandrii, kde ho křižáci a Egypťané obklíčili. Nakonec se obě strany dohodly a Šírkúh s Turky odešel z Egypta.Na podzim roku 1168 napadli křižáci Egypt a tentokrát vezír Šávar žádal o pomoc Núr ad-Dína. Ten opět neváhal a vyslal Šírkúha, který obsadil Káhiru. křižáky se mu podařilo odrazit a tentokrát se rozhodl, nenechat se z Egypta vypudit. nechal proto Šávara popravit sám se prohlásil vezírem. Ale již v březnu 1169 na následky přejedení Šírkúh zemřel. Jeho nástupcem ve funkci egyptského vezíra se stal syn jeho bratra Ajjúba Saladin.
  • Asad ad-Dīn Shīrkūh bin Shādhī (in Arabic: أسد الدين شيركوه بن شاذي‎), also known as Shirkuh, Shêrkoh, or Shêrko (meaning "lion of the mountains" in Kurdish) (died 22 February 1169) was a Kurdish military commander, and uncle of Saladin. His military and diplomatic efforts in Egypt were a key factor in establishing the Ayyubid family in that country.He was originally from a Kurdish village in Armenia near the town of Dvin. He was the son of Shadhi ibn Marwan, a Kurdish ruler, and was the brother of Najm ad-Din Ayyub, the ancestor of the Ayyubid dynasty. The family was closely connected to the Shaddadid dynasty, and when the last Shaddadid was deposed in Dvin in 1130, Shahdi moved the family first to Baghdad and then to Tikrit, where he was appointed governor by the regional administrator Bihruz. Ayyub succeeded his father as governor of Tikrit when Shahdi died soon after. When Shirkuh killed a Christian with whom he was quarrelling in Tikrit in 1138, the brothers were exiled (Shirkuh's nephew Yusuf, later known as Saladin, was supposedly born the night they left). They joined Nur ad-Din Zengi's army, and Shirkuh served under Nur ad-Din Zengi who succeeded Zengi in Mosul. Shirkuh was later given Homs, Ar-Rahba and other appanages by Nur ad Din Zengi as his vassal. Ayyub served as governor of Baalbek and later Damascus, and the two brothers negotiated the surrender of Damascus to Nur ad-Din in 1154.In 1163 Nur ad-Din was asked by Shawar to intervene in Egypt in a dispute between him and Dirgham over the Fatimid vizierate. Nur ad-Din sent Shirkuh, and this was to be the first of three ventures Shirkuh made into Egypt, nominally on Nur ad-Din's behalf. On this first occasion, his nephew Saladin accompanied him as an advisor. Shawar was restored and Dirgham was killed, but after quarrelling with Shirkuh, Shawar allied with Amalric I of Jerusalem, who marched into Egypt in 1164 and besieged Shirkuh at Bilbeis (see Crusader invasion of Egypt). In response Nur ad-Din attacked the Crusader states and almost captured the Principality of Antioch.Shirkuh was invited back into Egypt by the Fatimid Caliph Al-'Āḍid in 1167, to help defeat the Crusaders who were attacking Cairo. Shawar once again allied with Amalric, who besieged Shirkuh in Alexandria until he agreed to leave; however, a Crusader garrison remained in Egypt and Amalric allied with the Byzantine Empire, planning to conquer it entirely. To destroy the garrison, Shawar switched alliances, from Amalric to Shirkuh. The Muslims fought a pitched battle with the Crusaders, who did not have the resources to conquer Egypt and were forced to retreat.Shirkuh and his associates enjoyed widespread support among the civil elite In Egypt for religious reasons. Although the Fatimid rulers were Shiite, the majority of people remained Sunni Muslims. In January 1169 Shirkuh entered Cairo and had the untrustworthy Shawar executed. When he reached Cairo with his armies he was welcomed by the Fatimid Caliph Al-'Āḍid and treated with great honour. He accepted the office of vizier, but died two months later on March 22; as Baha ad-Din ibn Shaddad describes, "it was the case that Asad ad-Din was a great eater, excessively given to partaking of rich meats. He suffered many bouts of indigestion and from quinsy, from which he would recover after putting up with great discomfort. He was taken severely ill, afflicted with a serious quinsy, which killed him on 22 Jumada II 564 [22 February 1169]."He was succeeded as vizier by his nephew Saladin, who had served with him on his campaigns in Egypt. Saladin eventually succeeded Nur ad-Din as well, uniting Egypt and Syria, which enabled him to almost completely drive out the crusaders from Syria and Palestine. A number of historians have offered the view that Shirkuh's death was an important factor in allowing Saladin to consolidate his position as Sultan and as undisputed head of the Ayyubid family.Shirkuh is a Kurdish-Persian name which literally means "the lion (of the) mountain". His Arabic honorific Asad ad-Din similarly means "the lion of faith". In Latin, his name was rendered as "Siraconus"; William of Tyre, referring to the expedition of 1163, describes him as:"an able and energetic warrior, eager for glory and of wide experience in military affairs. Generous far beyond the resources of his patrimony, Shirkuh was beloved by his followers because of this munificence. He was small of stature, very stout and fat and already advanced in years. Though of lowly origin, he had become rich and risen by merit from his humble estate to the rank of prince. He was afflicted with cataract in one eye. He was a man of great endurance under hardships, one who bore hunger and thirst with an equanimity quite unusual for that time of life.Although Nur ad-Din Zengi took back the domain of Homs on Shirkuh's death, in 1193 Saladin gave Homs to Shirkuh's son Muhammad ibn Shirkuh and his descendants continued to rule in Homs thereafter until the death in 1263 of his last descendant the emir, Al-Ashraf Musa, Emir of Homs. After this Homs was ruled directly as part of the Mamluk empire.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 423309 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 10699 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 71 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110105912 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:nom
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Asad al-Dîn Shîrkûh (Chirkouh, ou Şêrko en kurde)(اسد الدين شيركوه)(mort en 1169), est un général kurde de Nur ad-Din, atabeg d’Alep et de Damas. Il est également devenu vizir d'Égypte en 1169. Il est membre de la famille des Ayyoubides et oncle de Saladin qui lui a succédé en Égypte.
  • シール・クーフ(アラビア語: ‏أسد الدين شيركوه بن شاذي‎ ʾasad ad-dīn šīrkūh bin šāḏī, クルド語: Şîrkûh または Shêrko, 生年不明 - 1169年3月23日)は、エジプトやシリアで活躍したセルジューク朝およびザンギー朝の武将でクルド人。アイユーブ朝創始者であるサラーフッディーン(サラディン)の叔父(サラディンの父・アイユーブの弟)。アサドゥッディーン(‏أسد الدين ʾasad ad-dīn)という彼のラカブ(尊称)はアラビア語で「宗教の獅子」という意味であり、シール・クーフ(Şîrkûh)というイスム(個人名)はクルド語で「山の獅子」という意味である。かなり気性の激しい人物だったといわれる。1138年、ちょうどサラディンが生まれた頃に官吏を殺害したため、一族が避難するという憂き目にあっている。その後はシリアで大勢力を誇っていたザンギーに仕えた。1146年にザンギーが暗殺されると政争に巻き込まれて紆余曲折を経て、ザンギーの後を継いだ彼の息子であるヌールッディーンに仕えた。シール・クーフはヌールッディーンのもとで十字軍との戦いなどで頭角を現し、兄のアイユーブを重臣に推挙してダマスクスの知事に任命されている。この頃、エジプトを支配していたファーティマ朝では権力闘争が起こっていた。宰相のシャーワルとその政敵・ディルガームの争いである。シャーワルはディルガームにより失脚させられ、巻き返しを図るシャーワルはザンギー朝に援軍を求めた。ヌールッディーンは片腕にまでなっていたシール・クーフをエジプトに派遣し、これを機会にファーティマ朝を支配下に置こうと画策する。シールクーフは甥のサラディンと共にエジプトに進撃し(エジプト戦役)、1164年にディルガームを殺してシャーワルを復職させた。その後はシール・クーフが事実上の権力者としてファーティマ朝に君臨するが、その実力を恐れたシャーワルは十字軍と密約を結んで援軍を求めた。これに激怒したシール・クーフは1169年にサラディンと共に十字軍を破り、シャーワルを処刑した。ところがその直後の3月23日、シール・クーフは腹痛が原因で急死した。彼はかなりの美食家かつ大食いだったといわれており、それが死因になったといわれる。シール・クーフの死の3日後、その軍は甥のサラディンが継ぎ、シール・クーフがファーティマ朝で築き上げた基礎はそのままアイユーブ朝創設につながることになる。
  • 아사드 앗 딘 시르쿠 빈 사디 (1169년 죽음)은 장기 왕조의 중요한 이슬람 장군으로 유명한 살라흐 앗 딘의 삼촌이다. 시르쿠라는 이름은 페르시아어 شیرکوه 로 그 뜻은 "산 위의 사자" 라는 뜻이다.
  • Асад ад-Дин Ширкух I ибн Шади аль-Малик аль-Мансур Асад ад-Дин Абу-л-Харис Ширкух ибн Шади (ум. 1169, Египет) — военачальник (исфахсаллар) и везир дамаскского атабека Hyp ад-дина Махмуда ибн Занги (1146—1174), амир Хомса (1154—1169), великий везир Египта (1169—1169). Брат основателя династии Айюбидов Наджм ад-Дина Айюба ибн Шади и дядя султана Салах ад-Дина. Имя Шир-кух с курдского можно перевести как «Горный лев».
  • Asad al-Dīn Shīrkūh (arabo: اسد الدين شيركوه‎, Şêrko in curdo; ... – 1169) è stato un generale curdo di Norandino, atabeg d’Aleppo e di Damasco.Divenne anche vizir dell'Egitto fatimide nel 1169. Era membro della famiglia degli Ayyubidi ed era zio paterno di Saladino, che gli succedette in Egitto, dove era giunto al seguito dello zio per volere dello stesso Nūr al-Dīn.
  • Abu l-Harith Xirkuh ibn Shadi (Abu-l-Hàrith Xirkuh ibn Xadí, en àrab: أسد الدين شيركوه بن شاذي, Shīrkūh, kurd Shêr-kuh, literalment "Lleó de les muntanyes" en kurd) que portà el lakab d'Asad al-Din al-Malik al-Mansur, fou un general del zengita Nur al-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.D'origen kurd del clan Rawandiyya, originari de Dwin a Armènia (el seu pare Xadí havia servit a la dinastia xaddàdida) va entrar al servei dels seljúcides, després que el seu germà gran Ayyub fou nomenat governador seljúcida de Takrit; els dos germans van haver de fugir a Mossul on van rebre petits feus de Zengi a la zona de Mesopotàmia.
  • Asad ad-Dín Šírkúh bin Šádhí (persky شیرکوه‎‎ - lev hor, zemřel 1169) byl kurdský válečník a významný vojevůdce ve službách sultána Núr ad-Dína a strýc slavného sultána Saladina.Šírkúh pocházel z kurdské vesnice v Arménii nedaleko města Dvin. Jeho otcem byl Šándhí bin Marwan a bratr Nadžm ad-Dín Ajjúb, následník ajjúbovské dynastie.
  • Asad ad-Dīn Shīrkūh bin Shādhī (in Arabic: أسد الدين شيركوه بن شاذي‎), also known as Shirkuh, Shêrkoh, or Shêrko (meaning "lion of the mountains" in Kurdish) (died 22 February 1169) was a Kurdish military commander, and uncle of Saladin. His military and diplomatic efforts in Egypt were a key factor in establishing the Ayyubid family in that country.He was originally from a Kurdish village in Armenia near the town of Dvin.
  • Asad ad-Din Schirkuh bin Schadhi (arabisch ‏أسد الدين شيركوه بن شاذي‎, DMG Asad ad-Dīn Šīrkūh b. Šāḏī; † 23. März 1169 in Kairo) war ein islamischer Militärkommandeur aus der Dynastie der Ayyubiden. Er stammte aus einem kurdischen Ort in der Nähe von Dvin in Armenien. Schirkuh ist Kurdisch und bedeutet Berglöwe (Kurdisch Şêrko).
rdfs:label
  • Shirkuh
  • Асад ад-Дин Ширкух I ибн Шади
  • Schirkuh
  • Shirkuh
  • Shirkuh
  • Xirkuh
  • Šírkúh
  • シール・クーフ
  • 시르쿠
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:avant of
is foaf:primaryTopic of