Le sac plastique est un assemblage de feuilles en matière plastique qui reste ouvert à une extrémité pour accueillir un contenu.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le sac plastique est un assemblage de feuilles en matière plastique qui reste ouvert à une extrémité pour accueillir un contenu. Le plus répandu est le sac de caisse, sac offert, vendu ou prêté par les commerces à leurs clients pour faciliter le transport de leurs achats.Il existe également le sac poubelle, le sac sous vide, le Publisac et même les coussins gonflables de sécurité (« airbags »), qui sont des sacs en matière plastique.Le sac plastique est, en 2010, composé le plus souvent de polyéthylène d'origine pétrolière, mais les sacs bio-dégradables (amidon de maïs…) offrent une alternative.
  • 비닐봉투는 얇고 부드러운 비닐로 만든 봉투로, 음식물이나 책 등 가벼운 상품을 간단하게 포장해서 운반하는데 쓴다. 다른 용기와 달리 무게가 가볍고 가격도 싸며, 종이나 천으로 만든 봉투와 달리 물기가 있어도 젖거나 새지 않고, 입구를 막으면 냄새도 나지 않아 널리 쓰인다.
  • Igelitová taška lidově zvaná igelitka je jednoduchá taška vyráběná z plastu (obvykle nízkohustotního polyethylenu nebo polypropylenu), které nemá (zpravidla) dlouhou životnost, její základní smysl je totiž obvykle jen odnést si nákup z obchodu domů.Nejrůznější supermarkety obvykle prodávají či dokonce dávají zdarma takovéto plastové tašky (se svým obchodním logem) u nákupní pokladny.Mnoho obchodních firem využívá povrchu tašek jakožto prostor pro svoji firemní reklamu, tyto tašky bývají obvykle opatřeny firemním logem a dalšími doprovodnými nápisy. Ve specializovaných obchodech je ale možno běžně zakoupit plastové tašky čistě bílé tj. bez potisku.
  • Полиэтиле́новый паке́т — применяемый для переноски/хранения вещей и материалов мешок, сделанный из полиэтилена.
  • Reklamówka – cienka torba wykonana z folii z tworzywa sztucznego. Popularna nazwa wywodzi się z faktu, że znajduje się na niej kolorowy reklamowy nadruk, np. z nazwą sklepu lub inną reklamą. Pod koniec lat 70. i w latach 80. powszechne w krajach Europy Zachodniej i dodawane tam do zakupów bezpłatnie, do Polski natomiast trafiały drogą indywidualnego transportu, często sprzedawane potem na targowiskach i ulicach. Użyteczność toreb "reklamówek" była ograniczona, nadawały się jednak do wielokrotnego użytku tak, że zastępowały powoli mniej wygodne i mniej estetyczne siatki na zakupy. Później także polskie sklepy i polscy producenci zaczęli wytwarzać własne reklamówki, przez co import ich z Zachodu w sposób naturalny wygasł.Znaczenie wyrazu "reklamówka" – pod koniec lat 80. i w ciągu lat 90. – zaczęło obejmować również (całkowicie wbrew pierwotnemu znaczeniu) plastikowe torby bez żadnych reklam ani nadruków, jednolite w kolorze (zazwyczaj białe, choć także w innych barwach), służące w sklepach do pakowania niewielkich porcji zakupów. Takie torby, o znacznie mniejszej trwałości i wytrzymałości niż reklamówki z poprzedniej dekady dostarczane są zazwyczaj w pakietach po kilkanaście do kilkuset sztuk. Różnią się między sobą – oprócz wielkości, koloru i wytrzymałości – także ze sposobem zamocowania w pakiecie. Z uwagi na ich niską wytrzymałość i mały koszt stosuje się je raczej jednorazowo (stąd ich popularna w niektórych regionach kraju nazwa "jednorazówka"); są jednym z produktów zanieczyszczających środowisko naturalne.
  • Een boodschappentas is een tas voor het vervoer van boodschappen.In de jaren vijftig en zestig van de twintigste eeuw was het in Nederland nog gewoonte een eigen tas mee te nemen naar een winkel om daarin de boodschappen mee naar huis te nemen, de boodschappentas. Deze tassen werden van veel verschillende materialen gemaakt, waaronder kunststoffen, natuurvezels of sterk papier (gemaakt volgens het "kraft proces"). Oudere mensen die verder moesten lopen gebruikten vaak een boodschappentas op wielen.In de jaren zeventig en daarna gaf men in winkels met reclame bedrukte plastic tassen mee voor de gekochte producten. Eind jaren negentig begon men zich te realiseren dat het gratis weggeven van plastic boodschappentassen belastend is voor het milieu. De milieubelasting wordt veroorzaakt aan de productiekant door het gebruik van grondstoffen en energie en aan de andere kant door het afval dat overblijft. Een methode om verspilling tegen te gaan is de consumenten te laten betalen voor een tas. Dit leidt vaak tot hergebruik van tassen.In meerdere landen in Afrika nam het milieuprobleem (visueel en vervuiling) als gevolg van rondzwervende plastic zakken zodanige vormen aan dat deze landen besloten ze te verbieden (2006). In plaats daarvan werd de bevolking aangespoord weer tassen, gevlochten van natuurvezels, te gebruiken. Dit was ook de gewoonte vóór het gebruik van plastic en zou ook werkgelegenheid scheppen.In westerse landen is er geen trend waarneembaar om plastic zakken (of tassen) te verbieden. Echter, het gebruik van duurzaam materiaal en hergebruik van boodschappentassen wordt wel aanbevolen door milieuactivisten. Het afvoeren van verpakkingsmaterialen, waaronder ook de boodschappentassen, heeft geen prioriteit omdat dit afvalmateriaal, veelal polyethyleen, in energiecentrales kan worden gebruikt als brandstof. Dit materiaal is te beschouwen als gewenste brandstof, want bij verbranding worden er geen schadelijke stoffen geproduceerd. Het huishoudelijk afval krijgt door de toevoeging van de boodschappentassen een energetische meerwaarde.In Nederland kost een draagtas van dun plastic in de supermarkt vaak ongeveer 25 cent. Bij andere winkels krijgt men vaak een plastic tas gratis, met een grootte afhankelijk van het gekochte. Er gaan stemmen op en er is een proef gaande om dit tegen te gaan.In België zijn er meerdere handelzaken die met milieu- of natuurverenigingen een overeenkomst hebben gesloten om dit afval uit het milieu te houden. Zij storten enkele eurocenten op de rekening van deze verenigingen voor elke klant die de winkel verlaat zonder deze wegwerptas.In sommige winkels in bijvoorbeeld Engeland worden boodschappentassen gebruikt van een plasticmateriaal dat, blootgesteld aan lucht en ultraviolet licht, versneld afbreekt en zo minder schadelijk zou zijn voor het milieu.In winkels in bijvoorbeeld Canada wordt de consument vaak gevraagd te kiezen tussen een papieren zak of een van plastic. De gedachte is dat deze consument dan een weloverwogen afweging maakt tussen vermeende mileubelasting of gebruiksgemak. Een papieren tas heeft echter ook effecten op het milieu, vooral aan de kant van de fabricage.
  • La bossa de plàstic és un objecte quotidià utilitzat per transportar petites quantitats de mercaderies. Va ser introduïda en l'ús domèstic a la dècada del 1970 i ràpidament es van popularitzar, especialment a través de la seva distribució gratuïta als supermercats i botigues. També són una de les formes més comunes d'empaquetar les escombraries domèstiques i, mitjançant la seva decoració amb els símbols de les marques, constitueixen una forma barata de publicitat per a les botigues que les distribueixen. Les bosses de plàstic poden estar fetes de polietilè de baixa densitat, polietilè lineal, polietilè d'alta densitat o de polipropilè, polímers de plàstic no biodegradable, amb gruix variable entre 18 i 30 micròmetres. Anualment, circulen a tot el món entre 500.000 i 1.000 milions d'aquests objectes. Hi ha diferents tipus de bosses de plàstic segons la seva funció: si és per transportar mercaderies des d'un supermercat, per exemple, es denomina bossa de tipus samarreta, per la forma de les nanses; és una bossa econòmica i amb poc material, feta de polietilè d'alta densitat, que pot transportar regularment 12 quilos de queviures. Un altre tipus de bossa de plàstic pot ser una bossa on s'envasen aliments altament higroscòpics, com farina, galetes o pasta, que és una laminació de polipropilè que permet protegir els productes de la humitat. Altres tipus de bossa protegeixen de l'acció de l'oxigen en els aliments altament sensibles, com la carn vermella, aliments amb alt contingut de greixos, etc. Hi ha bosses de plàstic per a contenir líquids, ja siguin begudes com la llet, o productes com maionesa, melmelades, sucs frescos de fruita, vins, o salses per a menjar ràpid, que utilitzen una tecnologia anomenada bag-in-box. Un altre tipus de bossa de plàstic que s'utilitza per exemple per a fer paquets industrials de sucre o patates de fins a 50 quilos i que faciliten la seva protecció i transport a altres mercats. Hi ha bosses de plàstic especials per coure dins d'elles els aliments, denominades en anglès boil-in-bag, on s'envasa l'aliment cru o semicuit, per exemple llet per fer un formatge, pernils, mortadel·les i arròs. Existeixen també bosses de plàstic adequades per protegir aliments a llarg termini envasant-los al buit. En general el procés de fabricació d'una bossa de plàstic inclou l'extrusió de la resina, ja sigui per mètode de bufat o per mitjà d'un dau, la impressió pot ser pel mètode de flexografia o de rotogravat (també gravat en relleu), pot haver un procés d'envernissat o laminació amb una altra capa de plàstic, i finalment el procés de soldat o segellat es fa per mitjà de calor i pressió. És una indústria gran a escala mundial que permet la conservació i transport d'aliments, reconeixement de marques, protecció al consumidor de marques pirates o empreses sense referències, de contaminació d'agents externs, de preservació de les qualitats nutritives i organolèptiques dels aliments, etc. De la quantitat de petroli que s'extreu a tot el món, només el 5% s'utilitza per a la indústria del plàstic, d'aquesta la major part s'usa per parts d'automòbils com motllures, interiors, taulers, etc., Un altre tipus de productes com telèfons, interiors de nevera, gabinets de televisió, etc. Una altra proporció molt alta la representen les ampolles de refresc, begudes, líquids, etc. Només una mínima part d'aquest total s'utilitza per fabricar bosses de plàstic.
  • La bolsa de plástico es un objeto cotidiano utilizado para transportar pequeñas cantidades de mercancías. Introducidas en los años setenta, las bolsas de plástico rápidamente se hicieron muy populares, especialmente a través de su distribución gratuita en supermercados y otras tiendas. También son una de las formas más comunes de acondicionamiento de la basura doméstica y, a través de su decoración con los símbolos de las marcas, constituyen una forma barata de publicidad para las tiendas que las distribuyen. Las bolsas de plástico pueden estar hechas de: polietileno de baja densidad, polietileno lineal, polietileno de alta densidad, polipropileno, polímero de plástico no biodegradable.Su espesor puede variar entre 18 y 30 micrómetros. Anualmente, circulan en todo el mundo entre 0,5 y 1 billón de estos objetos.Existen diferentes tipos de bolsas de plástico según su función: si es transportar mercancías desde un supermercado por ejemplo, se denomina bolsa de tipo camiseta, por la forma de las asas, es una bolsa económica y con poco material, hecha de polietileno de alta densidad, que puede transportar normalmente hasta 12 kilos de víveres.Otro tipo de bolsa de plástico puede ser una bolsa donde se envasan alimentos altamente higroscópicos, como harina, galletas o pasta, que es una laminaciónes de polipropileno que permite protegerlas de la humedad.Otros tipos de bolsa protegen de la acción del oxígeno en los alimentos altamente sensibles, como la carne roja, alimentos con alto contenido de grasas, etc.Hay bolsas de plástico que contienen líquidos, ya sean bebidas, leche, hasta productos como mayonesa, mermeladas, jarabes para refresco, zumo fresco de fruta, vinos, huevo líquido, salsas para food service, etc., con la tecnología del gag-in-box.Otro tipo de bolsa de plástico se utiliza por ejemplo para formar bultos de azúcar, papas, etc., hasta de 50 kilos, y facilitan su protección y transporte a otros mercados.Existen bolsas de plástico especiales para cocer dentro de ellas los alimentos, denominadas en inglés boil-in-bag, donde se envasa el alimento crudo o semicocido, por ejemplo leche para hacer un queso, jamones, mortadelas y arroz.Existen también bolsas de plástico adecuadas para proteger alimentos empacados al alto vacío.En general el proceso de fabricación de una bolsa de plástico incluye la extrusión de la resina, ya sea por método de soplado o por medio de un dado; la impresión puede ser por el método de flexografía o de rotograbado (también huecograbado), puede haber un proceso de barnizado o laminación con otra capa de plástico, y finalmente el proceso de soldado o sellado por medio de calor y presión. Es una industria grande a nivel mundial que permite la conservación y transporte de alimentos, reconocimiento de marcas, protección al consumidor de marcas piratas o empresas sin referencias, de contaminación de agentes externos, de preservación de las cualidades nutritivas y organolépticas del alimento, etc.De la cantidad de petróleo que se extrae en todo el mundo, solo el 5% se utiliza para la industria del plástico; de ésta la mayor parte se usa para partes de automóviles como molduras, interiores, tableros, etc.; otro tipo de productos como teléfonos, interiores de refrigerador, gabinetes de televisor, etc. Otra proporción muy alta la representan las botellas de refresco, bebidas, líquidos, etc. Solo una mínima parte de este total se utiliza para fabricar bolsas de plástico.
  • レジ袋(レジぶくろ)とは、コンビニエンスストアやスーパーマーケット等の小売店において、購入した持ち帰り商品を入れるためにレジで渡されるポリオレフィン等の材質で作られた袋を指す通称(正式名称ではない)。買物袋の一種。
  • A plastic bag, polybag, or pouch is a type of packaging made of thin, flexible, plastic film, nonwoven fabric, or plastic textile. Plastic bags are used for containing and transporting goods such as foods, produce, powders, ice, magazines, chemicals and waste.Most plastic bags are heat sealed together. Some are bonded with adhesives or are stitched.
  • Uma sacola de plástico é um objeto utilizado para transportar pequenas quantidades de mercadorias. Introduzidos na década de 1970, os sacos de plástico depressa se tornaram muito populares, especialmente através da sua distribuição gratuita nos supermercados e outras lojas. São também uma das formas mais comuns de acondicionamento dos resíduos domésticos e, através da sua decoração com os símbolos das marcas, constituem uma forma barata de publicidade para as lojas que os distribuem. Os sacos plásticos podem ser feitos de polietileno de baixa densidade, polietileno linear, polietileno de alta densidade ou de polipropileno, polímeros de plástico não biodegradável, com espessura variável entre 18 e 30 micrometros. Anualmente, circulam em todo o mundo entre 500 a 1000 bilhões destes objetos.O saco de plástico é uma forma muito utilizada pelo homem e também muito prejudicial para o meio ambiente. Este serve de transporte para alimentos, mercadorias e objetos diversos. São práticos para o homem, porém péssimos para o ambiente. Por isso, algumas pessoas têm reduzido o seu consumo, utilizando sacolas retornáveis para compras e sacos feitos de jornal para colocar o lixo de cestos da cozinha e do banheiro.
  • Un sacchetto di plastica (o busta di plastica) è un particolare tipo di imballaggio costituito da un film sottile e flessibile in materiale plastico (in genere polietilene).I sacchetti di plastica, a parità di volume, hanno un peso minore rispetto a molte altre tipologie di imballaggi (quali ad esempio scatole di cartone o barattoli di vetro).
  • Kantong plastik atau tas plastik adalah kantong pembungkus yang dibuat dari plastik (poliolefin atau polivinil klorida). Kantong plastik digunakan untuk memuat dan membawa barang konsumsi. Bagian dasar dan sisi kiri/kanan kantong umumnya direkatkan dengan mesin penyegel plastik, namun ada kantong plastik yang disatukan dengan perekat atau dijahit.
  • Eine Plastiktüte (auch Plastiktragetasche oder Kunststofftüte; in Österreich: Sackerl, Plastiksackerl oder Nylonsackerl, in der Schweiz (Plastik-)Säckli, in Ostdeutschland häufig Plastetüte oder Plastebeutel, in Süddeutschland Plastikgug) ist eine Tüte oder ein Beutel aus Kunststofffolie, meist aus Polyethylen oder Polypropylen. Plastiktüten werden vor allem zum Transport von Einkäufen und zur Aufbewahrung sowie zum Transport von Müll verwendet. Bedruckte Einkaufstüten aus Plastik dienen dem Handel und der Konsumgüterindustrie auch als Werbeträger; in Europa kamen laut EU-Kommission im Jahr 2010 rund 95 Milliarden Plastik-Tragetaschen in Umlauf.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3130699 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 24594 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 74 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110219005 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le sac plastique est un assemblage de feuilles en matière plastique qui reste ouvert à une extrémité pour accueillir un contenu.
  • 비닐봉투는 얇고 부드러운 비닐로 만든 봉투로, 음식물이나 책 등 가벼운 상품을 간단하게 포장해서 운반하는데 쓴다. 다른 용기와 달리 무게가 가볍고 가격도 싸며, 종이나 천으로 만든 봉투와 달리 물기가 있어도 젖거나 새지 않고, 입구를 막으면 냄새도 나지 않아 널리 쓰인다.
  • Полиэтиле́новый паке́т — применяемый для переноски/хранения вещей и материалов мешок, сделанный из полиэтилена.
  • レジ袋(レジぶくろ)とは、コンビニエンスストアやスーパーマーケット等の小売店において、購入した持ち帰り商品を入れるためにレジで渡されるポリオレフィン等の材質で作られた袋を指す通称(正式名称ではない)。買物袋の一種。
  • A plastic bag, polybag, or pouch is a type of packaging made of thin, flexible, plastic film, nonwoven fabric, or plastic textile. Plastic bags are used for containing and transporting goods such as foods, produce, powders, ice, magazines, chemicals and waste.Most plastic bags are heat sealed together. Some are bonded with adhesives or are stitched.
  • Un sacchetto di plastica (o busta di plastica) è un particolare tipo di imballaggio costituito da un film sottile e flessibile in materiale plastico (in genere polietilene).I sacchetti di plastica, a parità di volume, hanno un peso minore rispetto a molte altre tipologie di imballaggi (quali ad esempio scatole di cartone o barattoli di vetro).
  • Kantong plastik atau tas plastik adalah kantong pembungkus yang dibuat dari plastik (poliolefin atau polivinil klorida). Kantong plastik digunakan untuk memuat dan membawa barang konsumsi. Bagian dasar dan sisi kiri/kanan kantong umumnya direkatkan dengan mesin penyegel plastik, namun ada kantong plastik yang disatukan dengan perekat atau dijahit.
  • La bolsa de plástico es un objeto cotidiano utilizado para transportar pequeñas cantidades de mercancías. Introducidas en los años setenta, las bolsas de plástico rápidamente se hicieron muy populares, especialmente a través de su distribución gratuita en supermercados y otras tiendas.
  • Reklamówka – cienka torba wykonana z folii z tworzywa sztucznego. Popularna nazwa wywodzi się z faktu, że znajduje się na niej kolorowy reklamowy nadruk, np. z nazwą sklepu lub inną reklamą. Pod koniec lat 70. i w latach 80. powszechne w krajach Europy Zachodniej i dodawane tam do zakupów bezpłatnie, do Polski natomiast trafiały drogą indywidualnego transportu, często sprzedawane potem na targowiskach i ulicach.
  • Eine Plastiktüte (auch Plastiktragetasche oder Kunststofftüte; in Österreich: Sackerl, Plastiksackerl oder Nylonsackerl, in der Schweiz (Plastik-)Säckli, in Ostdeutschland häufig Plastetüte oder Plastebeutel, in Süddeutschland Plastikgug) ist eine Tüte oder ein Beutel aus Kunststofffolie, meist aus Polyethylen oder Polypropylen. Plastiktüten werden vor allem zum Transport von Einkäufen und zur Aufbewahrung sowie zum Transport von Müll verwendet.
  • Igelitová taška lidově zvaná igelitka je jednoduchá taška vyráběná z plastu (obvykle nízkohustotního polyethylenu nebo polypropylenu), které nemá (zpravidla) dlouhou životnost, její základní smysl je totiž obvykle jen odnést si nákup z obchodu domů.Nejrůznější supermarkety obvykle prodávají či dokonce dávají zdarma takovéto plastové tašky (se svým obchodním logem) u nákupní pokladny.Mnoho obchodních firem využívá povrchu tašek jakožto prostor pro svoji firemní reklamu, tyto tašky bývají obvykle opatřeny firemním logem a dalšími doprovodnými nápisy.
  • Een boodschappentas is een tas voor het vervoer van boodschappen.In de jaren vijftig en zestig van de twintigste eeuw was het in Nederland nog gewoonte een eigen tas mee te nemen naar een winkel om daarin de boodschappen mee naar huis te nemen, de boodschappentas. Deze tassen werden van veel verschillende materialen gemaakt, waaronder kunststoffen, natuurvezels of sterk papier (gemaakt volgens het "kraft proces").
  • La bossa de plàstic és un objecte quotidià utilitzat per transportar petites quantitats de mercaderies. Va ser introduïda en l'ús domèstic a la dècada del 1970 i ràpidament es van popularitzar, especialment a través de la seva distribució gratuïta als supermercats i botigues.
  • Uma sacola de plástico é um objeto utilizado para transportar pequenas quantidades de mercadorias. Introduzidos na década de 1970, os sacos de plástico depressa se tornaram muito populares, especialmente através da sua distribuição gratuita nos supermercados e outras lojas. São também uma das formas mais comuns de acondicionamento dos resíduos domésticos e, através da sua decoração com os símbolos das marcas, constituem uma forma barata de publicidade para as lojas que os distribuem.
rdfs:label
  • Sac plastique
  • Bolsa de plástico
  • Boodschappentas
  • Bossa de plàstic
  • Igelitová taška
  • Kantong plastik
  • Plastic bag
  • Plastikozko poltsa
  • Plastiktüte
  • Reklamówka
  • Sacchetto di plastica
  • Saco de plástico
  • Полиэтиленовый пакет
  • レジ袋
  • 비닐봉투
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of