Un sénatus-consulte ou senatus consultum (latin pour « décret du sénat », au pluriel senatus consulta) est un texte émanant du sénat : un simple avis du sénat romain durant l’Antiquité ou ayant force de loi sous le consulat et les deux empires napoléoniens.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Un sénatus-consulte ou senatus consultum (latin pour « décret du sénat », au pluriel senatus consulta) est un texte émanant du sénat : un simple avis du sénat romain durant l’Antiquité ou ayant force de loi sous le consulat et les deux empires napoléoniens.
  • Een senatus consultum of senatusconsultum was een formele kenbron van het Romeins recht. Het kan vertaald worden met de term senaatsbesluit, hoewel dit niet het volledige begrip ontsluit. Het ging om formele besluiten van de senaat die de facto – en later ook de iure – golden als wetten.
  • Il senatoconsulto (in latino senatusconsultum, parere del senato) era una deliberazione del senato dell'antica Roma su un tema di politica statale. Con l'evolvere della costituzione romana e dell'organizzazione istituzionale dello stato (dalla monarchia al dominato passando per la libera Res Publica) mutò radicalmente nel valore attraverso i secoli, mantenendo però la forma di "decisione" o di "parere" del senato, quindi dei "migliori" dello Stato.
  • El Senadoconsulto (en latín: Senatusconsultum) es una de las fuentes del derecho romano. En la época republicana consistía en un parecer u opinión de carácter consultivo y no vinculante dado por el Senado a un magistrado. En la época imperial deviene un acto, con fuerza de ley, emanado del Senado, previo y en algunos casos muy raros (por ejemplo, Senadoconsulto Macedoniano o Senadoconsulto Veleyano), de otros sujetos.Es famosa la definición del senadoconsulto formulada por el jurista romano Gayo en sus Institutiones: G. 1.4 «Senatus consultum est quod senatus iubet atque constituit; idque legis vicem optinet, quamvis fuerit quaesitum» (Traducido al español sería: "El senadoconsulto tiene fuerza de ley, por más que alguien lo haya puesto como objeto de discusión")
  • A senatus consultum (Latin - decree of the senate; plural senatus consulta) is a text emanating from the senate in Ancient Rome. It is used in the modern phrase senatus consultum ultimum. Translated into French as sénatus-consulte, the term was also used during the French Consulate, First French Empire and Second French Empire.
  • Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa. El seu nom deriva de "senat" i de "cònsol" perquè la iniciativa per la decisió senatorial la prenia el cònsol. Els senatusconsultum eren confiats als tribuns i edils fins al temps d'August que aquesta funció va passar als qüestors. Un tribú de la plebs podia aturar una mesura proposada per un senatusconsultum, i després ho va poder fer l'emperador que tenia l'autoritat tribunícia.Durant el període republicà es van emetre gran nombre de senatusconsultum i alguns de fets foren lleis encara que no tenien aquesta consideració i altres van esdevenir lleis al passar pels comicis. Els senatusconsultum eren referits generalment a l'administració, el manteniment de la religió, la suspensió o abrogació de lleis en cas d'urgència o necessitat pública, qüestions entre l'erari i els publicans, i el tractament d'italians i provincials. Progressivament totes aquestes matèries van quedar dins la jurisdicció del senat en forma legislació aplicada (administració, policia, religió, afers provincials i relacions exteriors) mentre la resta romania en mans de les assemblees. A mesura que era més difícil reunir les assemblees el poder legislatiu va anar passant al senat.El més antic dels senatusconsultum (i dels documents romans) coneguts és el de Triburtibus; el segueix el de Bacchanalibus; d'alguns ha quedat referència a la Digesta. A partir d'August les lleis sovint foren fetes en forma de senatusconsultum que es designaven pel nom dels cònsols anyals o pel nom de l'emperador. En alguns casos força estranys prenien altres designacions com el famós senatusconsultum macedonianus.
  • Сенатусконсульт (лат. senatus consultum, множ. число senatus consulta; сокращенно «SC») — сенатский декрет; формулированное мнение, принятое сенатом и носившее обязательный характер. Термин древнеримского государственного права; сенатусконсульт формулировался по докладу (relatio) компетентного магистрата при отсутствии законного протеста (intercessio).Термин использовался также в XIX веке во Франции: в период Консульства, первой и второй Империи так называли акты, изменявшие или дополнявшие конституцию волей консула, императора и публиковавшиеся от имени сената.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 272423 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4988 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 41 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107201538 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Un sénatus-consulte ou senatus consultum (latin pour « décret du sénat », au pluriel senatus consulta) est un texte émanant du sénat : un simple avis du sénat romain durant l’Antiquité ou ayant force de loi sous le consulat et les deux empires napoléoniens.
  • Een senatus consultum of senatusconsultum was een formele kenbron van het Romeins recht. Het kan vertaald worden met de term senaatsbesluit, hoewel dit niet het volledige begrip ontsluit. Het ging om formele besluiten van de senaat die de facto – en later ook de iure – golden als wetten.
  • Il senatoconsulto (in latino senatusconsultum, parere del senato) era una deliberazione del senato dell'antica Roma su un tema di politica statale. Con l'evolvere della costituzione romana e dell'organizzazione istituzionale dello stato (dalla monarchia al dominato passando per la libera Res Publica) mutò radicalmente nel valore attraverso i secoli, mantenendo però la forma di "decisione" o di "parere" del senato, quindi dei "migliori" dello Stato.
  • A senatus consultum (Latin - decree of the senate; plural senatus consulta) is a text emanating from the senate in Ancient Rome. It is used in the modern phrase senatus consultum ultimum. Translated into French as sénatus-consulte, the term was also used during the French Consulate, First French Empire and Second French Empire.
  • Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa. El seu nom deriva de "senat" i de "cònsol" perquè la iniciativa per la decisió senatorial la prenia el cònsol. Els senatusconsultum eren confiats als tribuns i edils fins al temps d'August que aquesta funció va passar als qüestors.
  • El Senadoconsulto (en latín: Senatusconsultum) es una de las fuentes del derecho romano. En la época republicana consistía en un parecer u opinión de carácter consultivo y no vinculante dado por el Senado a un magistrado.
  • Сенатусконсульт (лат. senatus consultum, множ. число senatus consulta; сокращенно «SC») — сенатский декрет; формулированное мнение, принятое сенатом и носившее обязательный характер.
rdfs:label
  • Sénatus-consulte
  • Senadoconsulto
  • Senatconsult
  • Senatoconsulto
  • Senatus consultum
  • Senatus consultum
  • Сенатусконсульт
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:typeDeNorme of
is foaf:primaryTopic of