Selim Ier (Yavuz Sultan Selim Han) dit « le brave » ou « le terrible » (en turc : yavuz, brave, hardi, audacieux) (né le 10 octobre 1470 à Amasya - mort le 20 septembre 1520 à Constantinople) fut le 9e sultan de l'empire ottoman et le premier à porter le titre de calife (à partir de 1517).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Selim Ier (Yavuz Sultan Selim Han) dit « le brave » ou « le terrible » (en turc : yavuz, brave, hardi, audacieux) (né le 10 octobre 1470 à Amasya - mort le 20 septembre 1520 à Constantinople) fut le 9e sultan de l'empire ottoman et le premier à porter le titre de calife (à partir de 1517). Il succéda à son père Bayezid II.Il a eu quatre filles et un fils nommé Suleyman, plus connu sous le nom de Soliman le Magnifique, qui lui succéda à sa mort.
  • Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'imperi Otomà de 1512 a 1520. Selim va liderar l'Imperi a la conquesta de l'Orient Mitjà en el que representava un canvi important en la política expansionista otomana, que fins aleshores s'havia centrar en Occident. Al final del seu regnat de tan sols vuit anys, l'Imperi Otomà havia crescut de 2,5 a 6,5 milions de quilòmetres quadrats d'extensió.Segons el costum a la mort d'un sultà el primer dels prínceps que arribava a la capital era el que generalment el succeïa. Tres fills de Baiazet II aspiraven a la successió: Korkud, Ahmed (Ahmet) i Selim. El primer però era un intel·lectual i encara que germà gran no era considerat apte pel tron; Ahmed era just i generós i era el més popular i tenia el suport del gran visir i altres alts càrrecs i dels ulemes. Selim era més jove (nascut el 1465 o 1470 segons algunes fonts) i era fill de Baiazet i de la princesa dhulkàrida Àixa, filla de l'emir Ala al-Dawla Bozkurt. El 1507 Ismail I de Pèrsia va atacar el principat de Dhu l-Kadr (vassall otomà) el que fou considerat una violació de la sobirania otomana. Baiazet va evitar l'enfrontament però Selim va muntar pel seu compte un atac a Pèrsia cap a Bayburd i Erzindjan; això es va considerar una insubordinació i va refredar les relacions entre el sultà i el seu fill. Selim va persistir en la seva actitud i es va presentar com el campió de la lluita contra els enemics i els infidels, en oposició a la inactivitat del seu pare. No només va atacar Pèrsia sinó també Geòrgia i la seva activitat com a ghazi li va valer el suport dels geníssers, sipahis i akindjis (timariotes de Rumèlia). L'agost de 1509 va aconseguir el govern de Feodòssia pel seu fill Suleyman. Baiazet va rebre aquesta notícia quan estava malalt i es disposava a abdicar en favor d'Ahmed. Sabut això, Selim va sortir de Trebisonda i va anar a Kaffa i Korkud pel seu costat va anar de Tekeoğulları a Manisa i va començar la rivalitat per la successió (aleshores Ahmed era governador d'Amasya mentre Korkud era governador d'Antalya i Selim de Trebisonda, per tant el que estava més lluny de Istanbul). Des de Kaffa, Selim va demanar el govern d'un sandjak al Danubi (oficialment per lluitar contra els cristians), que li fou refusat; llavors, amb tres mil homes, va creuar el Danubi i va arribar a Adrianòpolis (Edirne) el març del 1511. El gran visir Khadim Ali Paixà (Hadim Alí Paixà) el va fer declarar rebel pel sultà Baiazet que va enviar un exèrcit a la zona. Un delegat xiïta del xa safàvida Ismail a Anatòlia (a Teke) es va revoltar aprofitant la situació i amb els fanàtics kizilbaixis va derrotar a les forces imperials enviades a combatre la revolta. En aquestes condicions Baiazet va cedir i va concedir a Selim el govern de Smederevo i va garantir que la successió no es feria abans de la seva mort, i que després quedava en mans de Déu. Ahmed es va adonar que el seu germà esdevindria més poderós i podria agafar el poder i va amagar amb revoltar-se.Selim, mentre, reunia les tropes de Rumèlia a Eski-Zagra quan va saber que Baiazet, d'acord al gran visir, planejava posar al tron a Istanbul a Ahmed. Però el gran visir va haver d'anar a combatre a Shah Kulu, que amenaçava Bursa (maig de 1511), i quan aquest fou derrotat, es va ajuntar amb Ahmed per anar a Istanbul a proclamar sultà al príncep. Assabentat Selim va ocupar Edirne (juny) i va actuar com a sultà. Això era una revolta oberta i Baiazet va anar amb un gran exèrcit a combatre al seu fill. La batalla de Çorlu, prop de'Edirne, el 3 d'agost de 1511 va suposar una derrota per Selim que va haver de fugir a Kaffa amb el seu fill Suleyman. Mentre Khadim Ali Paixà i el rebel Shah Kulu morien tots dos en un combat a Anatòlia central (juliol), i així Ahmed va perdre el seu suport més important. El nou gran visir Hersekli Ahmed Paşa va refusar investir a Ahmed com a sultà a Istanbul (setembre) però el sultà va cridar a Ahmed a Istanbul amb les seves forces, per combatre units a Selim (21 de setembre de 1511). Llavors els geníssers es van revoltar a favor de Selim i el sultà va haver d'ordenar a Ahmed de retornar a Tekeoğulları. Ahmed tot seguit es va revoltar i es va apoderar de Karaman aconseguint el suport de les tribus de turcmans hostils als otomans. Altres turcmans favorables a Ismail Shah de Pèrsia, es va organitzar sota Nur Ali, enviat del xa el març del 1512 i es van revoltar a Tokat. Llavors Baiazet va convidar a Selim a Istanbul (març de 1512). Abans d'arribar, Korkud es va presentar a la capital (inicis de l'abril de 1512) on esperava el suport dels geníssers per ser proclamat sultà, però no va rebre prou suport i quan va arribar Selim se li va sotmetre com van fer tothom (19 d'abril de 1512). El sultà Baiazet II no volia abdicar però Selim tenia un caràcter dur i molt de temperament i va destronar al seu pare el 24 d'abril de 1512, i el va enviar a Dimetoka; el vell sultà va morir pel camí (10 de juny de 1512) al llogaret d'Abalar prop d'Hafsa, en circumstàncies que alguns consideren sospitoses i suggereixen que Selim en va ordenar l'execució, però la major part de les font no ho creuen i les fonts venecianes no donen cap dada que ho deixi suposar.Ahmed el va reconèixer a canvi del govern d'Anatòlia però ja abans que li fos concedit va nomenar governadors a diversos llocs; va fer aliança amb els rebels de Tokat i Sivas i de les muntanyes del Taure. Selim va marxar a Anatòlia, va expulsar de Bursa a Ala al-Din (fill d'Ahmed) el 25 de juliol de 1512 i va avançar cap a Ankara on va derrotar a Ahmed i als seus fills que van fugir a Pèrsia. Com havia fet anteriorment el seu avi Mehmet II, va fer executar als cinc fills dels seus germans morts (de entre 7 i 21 anys) que s'havien refugiat a Bursa. Després va sorprendre al seu germà Korkud a Manisa i el va executar. Mentre Ahmed havia retornat a Amasya i l'hivern del 1512 al 1513 va enfrontar a les forces de Selim a la vora de Yenishehir (15 d'abril de 1513); Ahmed fou derrotat i va caure presoner sent igualment executat com el seu germà Korkud, junt amb el seu fill Othman; un altre fill, Murat, restava a Pèrsia i es va preparar per reclamar la successió.Després va combatre als kizilbaixis a les províncies orientals d'Anatòlia. Els kizilbaixis sospitosos foren executats i es diu que en van morir fins a 40.000. El 1514 va ordenar un embargament del comerç de seda de Pèrsia a Turquia i Europa (i més tard cap a Egipte); la persona trobada en possessió de seda de Pèrsia veuria la seva mercaderia confiscada. Selim va avançar cap a Pèrsia, i tot i l'oposició d'alguns geníssers encapçalats per Hemdem Pasha (governador d'Erzindjan que fou executat) no es va voler aturar. Ismail Shah va sortir de Tabriz per enfrontar a Selim. La batalla va tenir lloc a Çaldiran el 23 d'agost de 1514. La victòria, després d'un inici favorables als perses, fou per Selim. Ismail fou ferit de bala i va fugir pels pels; els perses no tenien armes de foc i els turcs tenien mosquets, avantatge que fou decisiva. Selim volia romandre a la Regió del Karabakh l'hivern i seguir la campanya l'any següent però els geníssers murmuraven i finalment va retornar a Istanbul a passar l'hivern i va tornar a la primavera següent. El 1515 els territoris perses entre Erzinjan i el Diyarbakır i l'Iraq del nord foren ocupats; la fortalesa clau de Kemakh fou ocupada el 19 de maig de 1515. Els emirs kurds es van sotmetre generalment als otomans (Soran, Imadiyye, Bukhti...). També els prínceps ak koyunlu expulsats pels perses van donar suport als turcs. La ciutat de Diyarbakr es va revoltar a favor de Selim al que van demanar ajut, però aquest no hi va poder anar fins després d'una campanya a Dhu l-Kadr (estiu); el seu general Biyikli Mehmet Pasha va entrar a la ciutat a la meitat de setembre de 1515. El 5 de setembre de 1515 Selim entrava a Tabriz que va abandonar al cap de 9 dies amb un miler de presoners (notables i artesans destacats). Biyikli Mehmed Pasha mentre fracassava en el setge de Mardin i els perses van poder retornar i van assetjar Diyarbakr, però finalment Biyikli, reforçat per l'exèrcit d'Anatòlia, va aconseguir una victòria decisiva a Kargin-Dede que va assegurar el control de Diyarbakr. Les fortaleses de Ergani, Sindjar, Çernik i Birecik es van rendir. Selim va passar l'hivern a Amasya, i va annexionar Bayburd, Erzindjan, Karahisar i Canik. El 1516 es van rendir les fortaleses de Mardin, Hisn Kayfa, al-Ruha, Rakka, i Mossul. El 1518 es va prohibir la venda de seda en territori otomà. Això privava a Pèrsia d'una font important d'ingressos.Durant la guerra entre Selim i Ismail, el sultà mameluc d'Egipte, Kansuh al-Ghawri, tot i que neutral, es va alarmar i va concentrar tropes a Alep i va ordenar a l'emir de Dhu l-Kadr, Ala al-Dawla Bozkurt, que s'havia oposat a aquesta conflicte i ara obeïa a Egipte, d'interceptar els enviaments de subministraments otomans. Ala al-Dawla va saquejar els magatzems otomans matant als guardians. Després de Çaldiran, Selim va enviar (hivern del 1514-1515) contra l'emir una força dirigida per Khadim Sinan Pasha i per Ali Beg Dhul-Kadr, aquest darrer fill de Shah Suvar (antic emir del 1468 al 1472), que estava al servei dels otomans i governava un sandjak. El juny de 1515 Ala al-Dawla Bozkurt fou derrotat i mort prop de Marash per tropes otomanes (12 de juny de 1515) i el seu cap fou enviat al sultà (que la va reenviar al sultà mameluc Kansuh al-Ghawri). Ali Beg Dhul-Kadr fou nomenat com a nou emir però la influència otomana fou completa.Després de Çaldiran els mamelucs egipcis van fer aliança amb els safàvides per enfrontar el poder creixent otomà. L'enderrocament d'Ala al-Dawla de Dhu l-Kadr, considerat vassall mameluc, feia inevitable l'enfrontament. Selim va atreure al seu costat a diversos caps àrabs amb l'argument de que els mamelucs eren circassians i per tant estrangers; diverses ciutats de Síria, que depenien comercialment de l'imperi Otomà, van oferir en secret la seva submissió (Khayrbay d'Alep i Djanberdi Ghazi de Damasc, seguits després per altres). La guerra va esclatar el 1516 i a finals de juliol Selim entrava a Malatya, ja en territori sota influència mameluca. La batalla de la plana de Mardj Dabik a 40 kms al nord d'Alep el 24 d'agost de 1516, amb victòria de Selim, va segellar la sort de Síria. El sultà Kansuh va morir i Khayrbay va obrir les portes d'Alep i fou després un fidel servidor dels otomans (va morir el 1522 quan era governador d'Egipte). Selim va entrar a Alep on va estar 18 dies i després va avançar cap a Damasc on va arribar el 28 de setembre de 1516; la ciutat li va obrir les portes igualment i va passar l'hivern allí.Els caps àrabs i Khayrbay pressionaven per una campanya contra Egipte on Tuman Bay II havia pujat al tron. El 21 de desembre de 1516 els otomans van obtenir una primera victòria sobre Tuman Bay prop de Gaza. Diversos caps beduïns es van sotmetre llavors a Selim. Els mamelucs van preparar les defenses a Raydaniyya que fou atacada de front el 22 de gener de 1517, però aquest atac de Selim era de distracció i les forces turques en realitat van rodejar les fortificacions de Tuman Bay i va sorprendre els seus enemics. El 26 de gener de 1517 Selim entrava al Caire. Tumambay va mantenir la resistència als carrers de la capital, controlant l'altra part del riu. Selim va ser reconegut pels cairotes el 15 de febrer de 1517 i finalment va ordenar creuar el riu i va derrotar a Tuman Bay al que va fer presoner i va fer executar (15 d'abril de 1517). Es diu que a la lluita van morir (o fren executats) entre 50.000 i 60.000 circassians. El xerifs de la Meca i del Iemen i altres caps àrabs van fer submissió a Selim. Khayrbay fou nomenat governador d'Egipte i va fer una notable tasca de reconciliació. El darrer califa abbàssida i altres enemics potencials del otomans (uns 800) foren enviats a Istanbul. Selim va adoptar el 1516 el títol de Khadim al-Haramayn al-Sharifayn. Va circular el rumor de que el darrer califa li havia transmès els seus drets però cap font segura ho confirma. La primera vegada que apareix el títol és el 1526 (sota el seu successor) i no es pròpiament califa sinó "hereu del califa suprem" (warith al-khilafa al-kubra). El 1517 Selim va renovar les capitulacions de Venècia amb el sultanat mameluc i el tribut venecià per Xipre que es pagava als mamelucs fou transferit al sultàSelim va sortir de la capital egípcia el 13 de setembre de 1517 i va anar a Síria. Djanberdi fou nomenat governador de Síria (al-Sham) el 16 de febrer de 1518; Nasir al-Din Muhammad ibn al-Hanash, que ja controlava el Líban per compte de Selim des del 1516, va rebre un sandjak i diverses iktes (feus), però els governadors otomans no el veien amb simpatia.La primavera del 1519 els kizilbaixis es van revoltar a Amasya, manats per un dervix de nom Jelal que es titulava Shah Weli i Mahdi. La revolta, d'inspiració safàvida, fou reprimida (abril). Es van iniciar preparatius per una conquesta de Rodes i Quios el 1519, però la mort de Selim I a Çorlu el 21 de setembre de 1521 (quan anava d'Istanbul a Edirne) ho van aturar tot. El seu únic fill Solimà I (conegut com a Solimà el Magnífic) el va succeir.Fou considerat molt estricte amb els seus subordinats, i va executar molts dels seus visirs. Hi ha la història d'un visir seu que li va demanar que l'avisés amb temps quan es disposés a executar-lo perquè pogués deixar tots els seus afers en ordre, i al que Selim va contestar que si bé feia temps que havia estat pensant a executar-lo, encara no havia pogut trobar un substitut adequat.
  • セリム1世(1465年10月10日 - 1520年9月22日)は、オスマン帝国の第9代皇帝(在位:1512年 - 1520年)。
  • Selim I (Ottoman Turkish: سليم اوّل, Modern Turkish: I.Selim), nicknamed Yavuz, "the Stern" or "the Steadfast", but often rendered in English as "the Grim" (October 10, 1465/1466/1470 – September 22, 1520), was the Sultan of the Ottoman Empire from 1512 to 1520. His reign is notable for the enormous expansion of the Empire, particularly his conquest between 1516 and 1517 of the entire Mamluk Sultanate of Egypt, which included all of Sham, Hejaz, Tihamah, and Egypt itself. With the heart of the Arab World now under their control, the Ottomans became the dominant power in the region and in the Islamic world. Upon conquering Egypt, Selim took the title of Caliph of Islam, although Ottoman rulers beginning with Fatih Sultan Mehmed had already began to claim caliphal authority. He was also granted the title of "Khâdim ül Haramain ish Sharifain" (Servant of the Holy Cities of Mecca and Medina) by the Sharif of Mecca in 1517.Selim's expansion into the Middle East represented a sudden change in the expansion policy of the empire, which, before his reign, had mostly been at expense of Eastern Europe and other Turkish beyliks in Anatolia. On the eve of his death in 1520, the Ottoman Empire spanned almost 1 billion acres (about 4 million square kilometers), having tripled in size during Selim's reign.
  • Селим I Явуз е 9-ият султан на Османската империя в периода 25 април 1512 - 25 септември 1520 г.. Завладява свещените за мюсюлманите градове Мека и Медина и се обявява за халиф (повелител на правоверните). Негов син е султан Сюлейман I или още Сюлейман Великолепни. Негова първа жена била Айше Хафса Султан от нея той имал 3 дъщери и един син, Хатидже султан, Бену султан, Шаху хубан Султан и Сюлейман. Селим I е един от най-войнствените османски султани. Продължава завоевателната политика на предшествениците си. През 1516 завоюва Северен Иран, Сирия, Палестина, а през 1517 - Египет, както и градовете Мека и Медина. Прозвището си "Явуз" (смел, жесток, суров - погрешно превеждано у нас като "Страшни") получава заради избиването на над 40 000 шиити.След завладяването на Кайро отвежда последния абасидски халиф в Истанбул заедно с основните атрибути на халифската власт – плаща на Пророка, знамето и други свещени реликви. Това дава основание на османските султани да се обявят за халифи. Освен Султан Сюлейман Великолепни, негови деца са също шехзаде Орхан, шехзаде Муса, шехзаде Коркут, Хатидже Султан, Бейхан Султан, Шах Султан и Фатма Султан. Умира през септември 1520 г. в Одрин. Вероятни причини за смъртта му са антракс или рак на кожата Отделни бунтове срещу него са вдигнали братята му шехзаде Ахмед най-стария жив син на Баязид Втори и шехзаде Коркут.
  • Selim I (in turco ottomano: سليم الأول; Amasya, 10 ottobre 1465 – Edirne, 22 settembre 1520) fu sultano dell'Impero ottomano dal 1512 alla sua morte.Gli fu attribuito il soprannome (laqab ) Yavuz. In occidente si è affermata la traduzione di "Crudele" per questo laqab, mentre il vocabolo significa "il Ponderato". Nel 1512 costrinse il padre Bayezid II ad abdicare e sterminò i fratelli e gli altri possibili successori.
  • Selim I (10 de octubre de 1465 – 22 de septiembre de 1520), también conocido como «el Severo» o «el Valiente» (Yavuz en turco), fue sultán del Imperio de Otomano desde 1512 hasta 1520.Destronó a su padre Beyazid II en 1512. La muerte de Beyazid se produjo muy poco después, camino de su retiro en Demotika.Afianzó su ascensión al trono otomano al matar a sus hermanos y sobrinos. Era esta una costumbre que había sido practicada en la dinastía otomana, entre otros, por su abuelo Fatih («El Conquistador») Mehmed II. Hubo una guerra civil entre su padre Beyazid y su tío Cem, así como entre el mismo Selim y su hermano Ahmed. Selim tuvo la determinación de no tener los mismos problemas con sus otros hermanos, y los ejecutó a todos.Atacó y destruyó el Sultanato Mameluco en las batallas de Marj Dabiq y Al-Raydaniyya, que permitieron la anexión de Siria, Palestina y Egipto. Igualmente extendió el poder otomano a las ciudades santas de La Meca y Medina. Cuando Egipto y sus provincias árabes fueron conquistadas a los mamelucos, se proclamó a sí mismo como el Jadim ul Haremeyn, «El Criado de los Dos Sagrados Lugares Santos», en vez de Hakim ul Haremeyn, «El Gobernador de los Dos Sagrados Lugares Santos». Los Sagrados Lugares Santos hacen referencia a la Gran Mezquita en La Meca y la Mezquita del Profeta Mahoma en Medina. Éstos son los sitios más sagrados en el Islam. Tal y como su abuelo Fatih Mehmet, también reclamó para sí el título de Califa (en árabe significa el «sucesor» de Mahoma), «El guardián del Islam», un título que considera a su portador como el principal gobernante civil y religioso de todo el Islam, tanto chiíta como Suní. Selim decidió declarar la guerra al Imperio Safávida de Persia, cuyo gobernante, el Sah Ismail I, había reclamado para sí dicho título de califa. La campaña militar que siguió fue un triunfo total para Selim, cuya solidez y bravura superaron la pusilanimidad e insubordinación en su contra de los jenízaros, las tropas de la Sublime Puerta, sus más experimentados combatientes que en ese momento no estuvieron a la altura de las circunstancias.Después de que Selim se convirtiera en el amo y señor de las ciudades santas del Islam y conquistara Egipto junto con Al-Mutawakkil III, el último califa de la dinastía Abasí que residía allí, Selim le incitó a que cediera formalmente el título del califa, así como sus emblemas más reconocidos, la espada y la capa del profeta Mahoma. Tras la vuelta de Selim de su campaña egipcia, éste se hallaba preparando una expedición contra Rodas cuando cayó enfermo y murió en el noveno año de su reinado. Tenía aproximadamente 55 años de edad. Falleció a consecuencia del carbunco o ántrax, una infección en la piel, que desarrolló durante los ocho años a caballo que transcurrió su reinado envuelto en campañas militares.Antes de morir eligió como sucesor a su hijo Solimán y mató cruelmente a todos los demás hijos para que Solimán no tuviera problemas internos en su sultanato. Fue también un poeta y escribió con el apodo mahla Selimi. En uno de sus poemas, escribió: El mundo entero no sería una soberanía lo suficientemente vasta para un solo monarca.
  • Selim I Groźny (Okrutny) (ur. 10 października 1470, zm. 22 września 1520) – sułtan z dynastii Osmanów, panujący w latach 1512-1520. Nazywany Yavuz, co znaczy odważny. Syn sułtana Bajazyda II. Ojciec Sulejmana Wspaniałego.Początkowo gubernator Trapezuntu (1495-1511) i Samandiry (1511-1512).W ostatnim roku panowania swego ojca, którego wkrótce przed śmiercią odsunął od władzy, stoczył walkę o tron ze starszym bratem Ahmedem; po objęciu rządów nakazał zgładzić najbliższych krewnych, potencjalnych pretendentów do tronu.W 1514 r. pokonał siły perskie szacha Ismaila I w bitwie na równinie Czałdyran (Çaldiran, 23 VIII) i zagarnął większość ziem Kurdystanu i część Armenii. W 1515 r. niektórzy kurdyjscy przywódcy plemienni poddali się protekcji sułtana.Rozgromił wojska mameluków w bitwach pod Mardż Dabik (24 VIII 1516) koło Aleppo i pod Ar-Rajdanijją (22 I 1517), dzięki czemu przyłączył do imperium Syrię, Palestynę, Jordanię, Egipt i Al-Hidżaz. Zawładnął w ten sposób Mekką i Medyną, a także świętym miastem Jerozolimą i dawnymi stolicami kalifatów: Damaszkiem (niegdyś stolica Umajjadów) i Kairem (przed wiekami siedziba Fatymidów).Po podbiciu Egiptu sprowadził do Stambułu kalifa Al – Mutawakkila III (1508-1517), ostatniego potomka Abbasydów żyjącego dotąd pod kuratelą mameluków.W 1519 r., dzięki Hajreddinowi Barbarossie, zwierzchnictwo sułtana uznała Algieria.Tuż przed śmiercią planował wyprawę na Rodos. Na jego rozkaz powstał nowy kodeks prawny Kanunname. Pisał poezje pod pseudonimem „Selimi”.Selim I był jednym z głównych budowniczych potęgi i prestiżu państwa osmańskiego i jego pozycji w świecie islamu. Podboje sułtana na długo ukształtowały mapę polityczną Bliskiego Wschodu. Częściowo ich skutki widoczne są do dziś (Kurdystan).
  • Selim I.a (Amasya, 1465 - Tekirdağ, 1520), Ausarta edo Zorrotza (turkieraz, Yavuz) izenez ere ezaguna, Otomandar Inperioko sultana izan zen 1512tik 1520an hil zen arte.Bayezid II.a aita tronutik kendu zuen 1512an. Handik gutxira hil zen, Dimetokako erretirorako bidean.Otomandar Inperioan bere tronuratzea sendotzeko, senideak eta ilobak hil zituen. Otomandarren dinastian behin baino gehiagotan erabilitako praktika zen; besteak beste, Selimen aitona zen Mehmed II.ak horrela jokatu zuen.Sultanerri mameluktarrari eraso egin eta suntsitu egin zuen, eta horrek Siria, Palestina eta Egipto anexionatzea ekarri zuen. Era berean, otomandarren boterea Meka eta Medina hiri santuetara hedatu zuen.Aitona Mehmed Konkistatzailea sultanak egin zuen bezalaxe, kalifa titulua eskatu zuen beretzako. Titulu horrek ("Islamaren zaindaria") titulu horren eramailea Islameko —bai adar xiita eta bai adar sunia—, agintari zibil eta erlijioso garrantzitsuen kontsideratzen du.Selim Egiptoko kanpainatik itzuli eta Rodaserako espedizioa prestatzen ari zela, gaixotu eta agintaldiko bederatzigarren urtean hil egin zen. Karbunkoa zuen, agintaldiko zortzi urtetako kanpainetan garatu zuena.Hil aurretik bere seme Soliman hautatu zuen ondorengo izateko, eta gainerako seme-alaba guztiak hil egin zituen, Solimanek sultanerrian barne-arazorik izan ez zezan.
  • Сели́м I Гро́зный (Яву́з) (осм. سليم اول‎ — Selîm-i evvel, тур. Birinci Selim, Yavuz Sultan Selim; 10 октября 1465(14651010) — 22 сентября 1520) — девятый османский султан и 88-й халиф с 1512 года.
  • 셀림 1세(오스만 터키어: سليم الأول, 터키어: I. Selim; 생몰년: 1470년 ~ 1520년 9월 22일; 재위 기간: 1512년 ~ 1520년)는 오스만 제국의 제9대 술탄이다. 세심한 계획과 대담한 결단력을 가진 그는 자신에게 반기를 든 자는 냉혹한 면모를 보였으며 누구든지간에 가차없이 제거하였다. 그 때문에 터키어: Yavuz(냉혈한)라는 별명이 붙었다. 공식 문서에서는 셀림샤라고 불린다. 소아시아 동부, 시리아, 이집트를 정복하였으며, 오스만 제국의 군주들 중 최초로 메카와 메디나의 보호자라는 칭호를 얻었다.
  • Selim I. (‏سليم شاه بن بايزيد‎ / İA Selīm-şāh b. Bāyezīd; * 10. Oktober 1470 in Amasya; † 21. September 1520 bei Çorlu), genannt ‏یاوز‎ / Yavuz / ‚der Gestrenge, der Grausame, der Grimme‘, war der neunte Sultan des Osmanischen Reiches. Er regierte vom 24. April 1512 bis zu seinem Tod im Jahre 1520. Als erster osmanischer Herrscher führte er den Titel des „Dieners der beiden Heiligtümer“ (ḫādim al-ḥaramayn aš-Šarīfayn).
  • I. Selim bilinen adıyla Yavuz Sultan Selim, Hâdim'ul-Harameyn'uş-Şerifeyn (Mekke ve Medine'nin Hizmetkârı) (Osmanlı Türkçesi: سليم الأول) (d. 10 Ekim 1470 – ö. 21/22 Eylül 1520), 9. Osmanlı padişahı, 74. İslam halifesi ve ilk Osmanlı halifesidir.Babası II. Bayezid, anası Gülbahar Hatun, eşi Ayşe Hafsa Sultan'dır. Tahtı devraldığında 2.375.000 km2 olan Osmanlı topraklarını sekiz yıl gibi kısa bir sürede 2,5 kat büyütmüş ve ölümünde imparatorluk topraklarının 1.702.000 km2'si Avrupa'da, 1.905.000 km2'si Asya'da, 2.905.000 km2'si Afrika'da olmak üzere toplam 6.557.000 km2'ye çıkarmıştır. Padişahlığı döneminde Anadolu'da birlik sağlanmış; halifelik Abbasilerden Osmanlı Hanedanına geçmiştir. Ayrıca devrin en önemli iki ticaret yolu olan İpek ve Baharat Yolu'nu ele geçiren Osmanlı, bu sayede doğu ticaret yollarını tamamen kontrolü altına almıştır.Selim, tahta, babası II. Bayezid'e karşı darbe yaparak çıkmıştır. Şehzade Selim, tahta çıkmadan önce vali olarak Trabzon'da görev yapmıştır. Yavuz Sultan Selim'e kızını vermiş olan Kırım Hanı Mengli Giray, ona askeri destek sağlayarak tahta geçmesine yardım etmiştir. 1512'de tahta çıkan Sultan Selim, Eylül 1520'de şarbon hastalığına bağlı olarak Aslan Pençesi (Şirpençe) denilen bir çıban yüzünden henüz 49 yaşında iken vefat etmiştir.
  • I. Szelim vagy Vitéz Szelim (Yavuz), (Amasya, 1470. október 10. – Drinápoly, 1520. szeptember 22.) oszmán szultán 1512-től haláláig. Cselekedeteivel kiérdemelte a Rettenetes Szelim nevet.
  • Yavuz Sultan Selim I (Amasya, 10 oktober 1470 - Adrianopel, 21 september 1520) was een sultan van het Ottomaanse Rijk. Zijn bijnaam yavuz (jawoez) betekent "gehard","de barse","sterk" en "mooi". In het Arabisch schrift is zijn naam: سليم الأول. Hij was een erg gelovig soennitisch moslim.
dbpedia-owl:birthDate
  • 1470-10-10 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:deathDate
  • 1520-09-20 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:residence
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Le sultan Selim
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 134323 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 12255 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 107 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107311494 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2004 (xsd:integer)
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:collection
  • Quadrige
prop-fr:conjoint
prop-fr:dateDeDécès
  • 1520-09-20 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 1470-10-10 (xsd:date)
prop-fr:dynastie
prop-fr:emblème
  • Osmanli-nisani.svg
prop-fr:enfants
prop-fr:fonction
  • Sultan ottoman
prop-fr:héritier
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
  • 9780748621378 (xsd:double)
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 1520-09-20 (xsd:date)
prop-fr:lieuDeDécès
prop-fr:lieuDeNaissance
prop-fr:lireEnLigne
prop-fr:liste
  • Dynastie ottomane
prop-fr:légende
  • Le sultan Selim
prop-fr:mère
  • Gülbahar Sultan
prop-fr:nom
prop-fr:pages
  • 389 (xsd:integer)
  • 1056 (xsd:integer)
prop-fr:passage
  • 77 (xsd:integer)
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:résidence
prop-fr:signature
  • Tughra of Selim I.JPG
prop-fr:successeur
prop-fr:titre
  • Dictionnaire historique de l'islam
  • The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual
prop-fr:titreChapitre
  • The Burjī line 784-922/1382-1517
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1512-04-25 (xsd:date)
prop-fr:éditeur
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Selim Ier (Yavuz Sultan Selim Han) dit « le brave » ou « le terrible » (en turc : yavuz, brave, hardi, audacieux) (né le 10 octobre 1470 à Amasya - mort le 20 septembre 1520 à Constantinople) fut le 9e sultan de l'empire ottoman et le premier à porter le titre de calife (à partir de 1517).
  • セリム1世(1465年10月10日 - 1520年9月22日)は、オスマン帝国の第9代皇帝(在位:1512年 - 1520年)。
  • Selim I (in turco ottomano: سليم الأول; Amasya, 10 ottobre 1465 – Edirne, 22 settembre 1520) fu sultano dell'Impero ottomano dal 1512 alla sua morte.Gli fu attribuito il soprannome (laqab ) Yavuz. In occidente si è affermata la traduzione di "Crudele" per questo laqab, mentre il vocabolo significa "il Ponderato". Nel 1512 costrinse il padre Bayezid II ad abdicare e sterminò i fratelli e gli altri possibili successori.
  • Сели́м I Гро́зный (Яву́з) (осм. سليم اول‎ — Selîm-i evvel, тур. Birinci Selim, Yavuz Sultan Selim; 10 октября 1465(14651010) — 22 сентября 1520) — девятый османский султан и 88-й халиф с 1512 года.
  • 셀림 1세(오스만 터키어: سليم الأول, 터키어: I. Selim; 생몰년: 1470년 ~ 1520년 9월 22일; 재위 기간: 1512년 ~ 1520년)는 오스만 제국의 제9대 술탄이다. 세심한 계획과 대담한 결단력을 가진 그는 자신에게 반기를 든 자는 냉혹한 면모를 보였으며 누구든지간에 가차없이 제거하였다. 그 때문에 터키어: Yavuz(냉혈한)라는 별명이 붙었다. 공식 문서에서는 셀림샤라고 불린다. 소아시아 동부, 시리아, 이집트를 정복하였으며, 오스만 제국의 군주들 중 최초로 메카와 메디나의 보호자라는 칭호를 얻었다.
  • Selim I. (‏سليم شاه بن بايزيد‎ / İA Selīm-şāh b. Bāyezīd; * 10. Oktober 1470 in Amasya; † 21. September 1520 bei Çorlu), genannt ‏یاوز‎ / Yavuz / ‚der Gestrenge, der Grausame, der Grimme‘, war der neunte Sultan des Osmanischen Reiches. Er regierte vom 24. April 1512 bis zu seinem Tod im Jahre 1520. Als erster osmanischer Herrscher führte er den Titel des „Dieners der beiden Heiligtümer“ (ḫādim al-ḥaramayn aš-Šarīfayn).
  • I. Szelim vagy Vitéz Szelim (Yavuz), (Amasya, 1470. október 10. – Drinápoly, 1520. szeptember 22.) oszmán szultán 1512-től haláláig. Cselekedeteivel kiérdemelte a Rettenetes Szelim nevet.
  • Yavuz Sultan Selim I (Amasya, 10 oktober 1470 - Adrianopel, 21 september 1520) was een sultan van het Ottomaanse Rijk. Zijn bijnaam yavuz (jawoez) betekent "gehard","de barse","sterk" en "mooi". In het Arabisch schrift is zijn naam: سليم الأول. Hij was een erg gelovig soennitisch moslim.
  • Selim I (10 de octubre de 1465 – 22 de septiembre de 1520), también conocido como «el Severo» o «el Valiente» (Yavuz en turco), fue sultán del Imperio de Otomano desde 1512 hasta 1520.Destronó a su padre Beyazid II en 1512. La muerte de Beyazid se produjo muy poco después, camino de su retiro en Demotika.Afianzó su ascensión al trono otomano al matar a sus hermanos y sobrinos.
  • Selim I Groźny (Okrutny) (ur. 10 października 1470, zm. 22 września 1520) – sułtan z dynastii Osmanów, panujący w latach 1512-1520. Nazywany Yavuz, co znaczy odważny. Syn sułtana Bajazyda II.
  • Селим I Явуз е 9-ият султан на Османската империя в периода 25 април 1512 - 25 септември 1520 г.. Завладява свещените за мюсюлманите градове Мека и Медина и се обявява за халиф (повелител на правоверните). Негов син е султан Сюлейман I или още Сюлейман Великолепни. Негова първа жена била Айше Хафса Султан от нея той имал 3 дъщери и един син, Хатидже султан, Бену султан, Шаху хубан Султан и Сюлейман. Селим I е един от най-войнствените османски султани.
  • Selim I (Ottoman Turkish: سليم اوّل, Modern Turkish: I.Selim), nicknamed Yavuz, "the Stern" or "the Steadfast", but often rendered in English as "the Grim" (October 10, 1465/1466/1470 – September 22, 1520), was the Sultan of the Ottoman Empire from 1512 to 1520. His reign is notable for the enormous expansion of the Empire, particularly his conquest between 1516 and 1517 of the entire Mamluk Sultanate of Egypt, which included all of Sham, Hejaz, Tihamah, and Egypt itself.
  • Selim I. (10. října 1465/ 1466/ 1470 – 22. září 1520) mnohdy přezdívaný "Hrozný" byl osmanským sultánem v letech 1512 - 1520.Jeho panování bylo významné zvláště díky obrovské expanzi říše, zejména dobytí v letech 1516 a 1517 Mamlúckého sultanátu, který zahrnoval provincie Levanty (tj. přibližně současných států Syrie, Libanonu, Izraele, Jordánska), východního pobřeží Rudého moře a samotný Egypt.
  • Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'imperi Otomà de 1512 a 1520. Selim va liderar l'Imperi a la conquesta de l'Orient Mitjà en el que representava un canvi important en la política expansionista otomana, que fins aleshores s'havia centrar en Occident.
  • Selim I.a (Amasya, 1465 - Tekirdağ, 1520), Ausarta edo Zorrotza (turkieraz, Yavuz) izenez ere ezaguna, Otomandar Inperioko sultana izan zen 1512tik 1520an hil zen arte.Bayezid II.a aita tronutik kendu zuen 1512an. Handik gutxira hil zen, Dimetokako erretirorako bidean.Otomandar Inperioan bere tronuratzea sendotzeko, senideak eta ilobak hil zituen.
  • Selim I (1465 – 22 September 1520; juga dikenal sebagai "Si Murung" atau "Si Pemberani ", Yavuz dalam bahasa Turki) (bahasa Arab: سليم الأول) adalah sultan dari Turki Utsmani dari 1512 hingga 1520.Salim I dilahirkan di Amasya tahun 1465. Ayahnya adalah Sultan Bayazid II (1481-1512). Ibunya bernama Ayşe Hatun dari Dulkadir.
  • I. Selim bilinen adıyla Yavuz Sultan Selim, Hâdim'ul-Harameyn'uş-Şerifeyn (Mekke ve Medine'nin Hizmetkârı) (Osmanlı Türkçesi: سليم الأول) (d. 10 Ekim 1470 – ö. 21/22 Eylül 1520), 9. Osmanlı padişahı, 74. İslam halifesi ve ilk Osmanlı halifesidir.Babası II. Bayezid, anası Gülbahar Hatun, eşi Ayşe Hafsa Sultan'dır.
rdfs:label
  • Sélim Ier
  • I. Selim
  • I. Szelim oszmán szultán
  • Selim I
  • Selim I
  • Selim I
  • Selim I
  • Selim I
  • Selim I
  • Selim I
  • Selim I Groźny
  • Selim I.
  • Selim I.
  • Selim I.a
  • Селим I
  • Селим I
  • セリム1世
  • 셀림 1세
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Selim
is dbpedia-owl:father of
is dbpedia-owl:spouse of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:conjoint of
is prop-fr:père of
is foaf:primaryTopic of