Séleucos (ou Séleucus) Ier Nicator, en grec ancien Σέλευκος Νικάτωρ / Seleukos Nikatôr (« le Vainqueur »), né à Europos en Macédoine vers 358 avant J.-C., mort près de Lysimacheia en septembre -281, général d'Alexandre le Grand, satrape de Babylonie puis roi de Syrie (-305 à -281), il fonde la dynastie des Séleucides.↑ 1,0 et 1,1 Justin, Abrégé des Histoires philippiques de Trogue Pompée [détail des éditions] [lire en ligne], XV, 4.↑ William Bayne Fisher, Yarshater, Ilya Gershevitch, The Cambridge History of Iran, vol.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Séleucos (ou Séleucus) Ier Nicator, en grec ancien Σέλευκος Νικάτωρ / Seleukos Nikatôr (« le Vainqueur »), né à Europos en Macédoine vers 358 avant J.-C., mort près de Lysimacheia en septembre -281, général d'Alexandre le Grand, satrape de Babylonie puis roi de Syrie (-305 à -281), il fonde la dynastie des Séleucides.
  • Seleuko I.a, Nikator, garailea deitua (Europus, Mazedonia, K. a. 358- Lisimakia, Trazia, K. a. 280) diadoko deiturikoetako azkena izan zen. Babilonian eta Sirian gobernatu zuen K. a. 305 eta K. a. 280 bitartean. Seleuzidar dinastia eta Seleuzidar Inperioaren sortzailea izan zen. Antioko izeneko Filipo II.aren jeneral baten semea zen.
  • Селевк I Никатор (др.-греч. Σέλευκος Α' Νικάτωρ; ок. 358 до н. э.(-358) — 281 до н. э.) — полководец, и бывший телохранитель Александра Македонского, диадох. После смерти Александра в результате войн с другими диадохами основал Государство Селевкидов.После смерти Александра, Селевк стал одним из главных претендентов на власть в его империи. Сатрап Вавилона с 323 г. до н. э., был изгнан оттуда Антигоном, но в 312 г. до н. э. вернулся, будучи поддержанным Птолемеем I Сотером. В 301 г. до н. э. в битве при Ипсе разбил Антигона, а в 281 г. до н. э. в битве при Корупедии Лисимаха. В том же году убит сыном Птолемея I Птолемеем Керавном.Основал несколько городов, в частности, Селевкию (312 г. до г.э.) и Антиохию-на-Оронте (300 г. до н. э.).После смерти Селевка к власти пришёл его сын Антиох I Сотер. Селевкиды правили Сирией вплоть до завоевания страны римлянами в 64 до н. э.
  • Seleucus I Nicator (ca. 358 BC – 281 BC) was one of the Diadochi, having previously served as an infantry general under Alexander the Great, he eventually assumed the title of basileus and established the Seleucid Empire over much of Alexander's near eastern territories.After the death of Alexander, Seleucus initially supported Perdiccas, the regent of Alexander's empire, and was appointed Commander of the Companions and chiliarch at the Partition of Babylon in 323 BC. However, at the outbreak of the Wars of the Diadochi, Perdiccas' military failures against Ptolemy in Egypt led to the mutiny of his troops in Pelusium. Perdiccas was betrayed and assassinated in a conspiracy by Seleucus, Peithon and Antigenes in Pelusium sometime in either 321 or 320 BC. At the Partition of Triparadisus, Seleucus was appointed Satrap of Babylon under the new regent Antipater. But almost immediately, the wars between the Diadochi resumed and Antigonus forced Seleucus to flee Babylon. Seleucus was only able to return to Babylon in 312 BC with the support of Ptolemy. From 312 BC, Seleucus ruthlessly expanded his dominions and eventually conquered the Persian and Median lands. Seleucus did not only rule Babylonia, but the entire enormous eastern part of Alexander's empire:"Always lying in wait for the neighboring nations, strong in arms and persuasive in council, he [Seleucus] acquired Mesopotamia, Armenia, 'Seleucid' Cappadocia, Persis, Parthia, Bactria, Arabia, Tapouria, Sogdia, Arachosia, Hyrcania, and other adjacent peoples that had been subdued by Alexander, as far as the river Indus, so that the boundaries of his empire were the most extensive in Asia after that of Alexander. The whole region from Phrygia to the Indus was subject to Seleucus."Seleucus' wars took him as far as India, where, after two years of war, he made peace with the Indian Emperor Chandragupta Maurya, and exchanged his eastern satrapies in the Indus River Valley for a considerable force of 500 war elephants, which would play a decisive role against Antigonus at the Battle of Ipsus in 301 BC and against Lysimachus at the Battle of Corupedium in 281 BC."The Indians occupy [in part] some of the countries situated along the Indus, which formerly belonged to the Persians: Alexander deprived the Ariani of them, and established there settlements of his own. But Seleucus Nicator gave them to Sandrocottus in consequence of a marriage contract, and received in return five hundred elephants."Following Seleucus' victories against Antigonus and Lysimachus, the Seleucid dynasty was virtually unopposed in Asia and in Anatolia. However, Seleucus also hoped to take control of Lysimachus' European territories, primarily Thrace and Macedon itself. But upon arriving in Thrace in 281 BC, Seleucus was assassinated by Ptolemy Ceraunus, whom had taken refuge at the Seleucid court with his sister Lysandra. The effect of the assassination of Seleucus destroyed Seleucid prospects in Thrace and Macedon, and paved the way for Ptolemy Ceraunus to absorb much of Lysimachus' former power in Macedon. Seleucus was succeeded by his son Antiochus I as ruler of the empire.Seleucus founded a number of new cities during his reign, including Antioch and in particular Seleucia on the Tigris, the new capital of the Seleucid Empire, something that eventually depopulated Babylon.
  • I. Selevkos ya da Selevkos I (diğer kuşaklar için Nikator soyadını almıştır) Yunanca: Σέλευκος Νικάτωρ (d. MÖ 358-ö. MÖ 281) Büyük İskender'in Makedon kumandanı. İskender'in ölümünden sonra başlayan Diadoki Savaşları'nda Selevkos, Selevkos hanedanını ve Selevkos İmparatorluğu'nu kurmuştur. Krallığı İskender'den sonra kurulan devletler arasında Roma yayılmasına karşı en uzun süre direnen ülkelerden biridir. Mısır'daki Ptolemi Krallığı Selevkosların çöküşünden sonra 34 yıl daha dayanabilmiştir.
  • Seleucus I (358 - september 281 v.Chr.), bijgenaamd Nicator (d.i. "overwinnaar", Oudgrieks: Σέλευκος Νικατωρ, Séleukos Nikator), de stichter van het naar hem genoemde Seleucidische Rijk, was aanvankelijk veldheer onder Alexander de Grote en één van zijn diadochen, onder wie hij doorgaat als de meest humane en bekwame.In de strijd om het rijk van Alexander was zijn grootste tegenstander in het algemeen Antigonos I Monophthalmos, later diens zoon Demetrios Poliorketes. De gebieden van de beide diadochen grensden aan elkaar, want Seleucus' machtscentrum lag aanvankelijk in Mesopotamië en spreidde zich nog verder uit richting het oosten.Hij bracht het in 321 of 320 v.Chr. tot satraap van Babylon bij de Rijksdeling van Triparadeisos, maar werd door Antigonos verdreven in 316 en moest vluchten naar het hof van Ptolemaios in Egypte. Met diens hulp wist Seleucus Demetrios uit te schakelen in de Slag bij Gaza (312 v. Chr.), waarmee hij het opperbevel verkreeg over de ruiterij van Alexander. Ten slotte kon hij het volgende jaar terugkeren naar Babylon, waarop de strijd tegen Antigonos werd aangebonden en gewonnen (Babylonische Oorlog 311-309 v.Chr.). In het jaar 305 v.Chr. nam hij de koningstitel aan, in navolging van Antigonos, die zich had uitgeroepen tot koning van Macedonië. Dit was het begin van de dynastie der Seleuciden, die over Syrië zou regeren tot de Romeinen hier in 64 v.Chr. door het optreden van Pompejus hun gezag zouden vestigen.Van de Indische vorst Chandragupta Maurya kreeg hij 500 krijgsolifanten cadeau en dit bezorgde hem het militaire overwicht tegen Antigonos, die hij met een coalitieleger versloeg bij Ipsos in 301. Door deze overwinning verkreeg hij Syrië, en hij stichtte het jaar daarop aan de rivier Orontes de stad Antiochia ad Orontem of Antiochia dei Siri (Nederlands: Antiochië) naar de naam van zijn vader Antiochus.Antiochia werd het centrum van verfijnde luxe en parvenuachtige vertoon. Naast het strand schiep men de wijk 'Dafne', waar de welvarendsten van de toenmalige wereld hun leven sleten. Ook op cultureel gebied spande de stad de kroon. Aan de Tigris bouwde hij Seleukeia, niet ver gelegen van Babylon. De gunstige positie en de nieuwe heersers van Seleukeia brachten de Babyloniërs ertoe meer en meer uit hun stad te verhuizen. Babylon zelf werd een spookachtige ruïneheuvel.Na de stichting van Antiochia richtte hij zijn aandacht vrijwel uitsluitend op het westen van zijn rijk, en verkreeg ook de macht over het grootste deel van Klein-Azië, door een overwinning op Lysimachus in de Slag bij Corupedium in 281 v.Chr.Door uitgebreide stedenstichtingen, Apamea (Syrië) aan de Orontes en Seleucia aan de Tigris (het eerder genoemde Seleukeia), verspreidde Seleucus de Griekse cultuur in een oosterse omgeving. Hij was ook de enige van de diadochen die zijn oosterse echtgenote, Apame, niet verstootte, maar naast haar trad hij ook in het huwelijk met de veel jongere Stratonice, de dochter van Demetrius Poliorcetes. Later stond hij haar, zoals onder oosterse vorsten gebruikelijk was, af aan zijn zoon Antiochus I, die daarmee sedert 293 ook zijn mederegent en beoogde opvolger was. Bij een poging om ook Macedonië en Thracië in te lijven werd hij, enkele weken onmiddellijk nadat hij Lysimachus had verslagen, door Ptolemaeus Ceraunus, zoon van Ptolemaeus I, gedood.
  • セレウコス1世(Σέλευκος Α' Νικάτωρ、紀元前358年 - 紀元前281年)は、セレウコス朝の創始者(在位:紀元前312年 - 紀元前281年)。ニカトール(勝利王)と呼ばれた。
  • Seleukos I. Nikator (griechisch Σέλευκος Α’ Νικάτωρ ‚der Siegreiche‘) (* um 358 v. Chr.; † 281 v. Chr.) war makedonischer Feldherr unter Alexander dem Großen und später König des von ihm selbst gegründeten Seleukidenreiches. Seleukos war einer der Diadochen.
  • I. Szeleukosz Nikatór (görögül: Σέλευκος Νικάτωρ, "győzedelmes" Kr. e. 358 – Kr. e. 281. szeptembere) egyike volt azon diadokhoszoknak, akik Nagy Sándor halála után megpróbálták magukhoz ragadni a hatalmas birodalom teljes irányítását. A széthulló egységes állam keleti szeletét kaparintotta meg hosszú évek háborúi során Szeleukosz, aki győzelmes csatáival megalapította a Szeleukida Birodalmat. Az államalapító rettenthetetlen uralkodóként és hadvezérként vonult be népe emlékezetébe, akik évek múltán a Nikatór, azaz Győzedelmes utónévvel tisztelték meg.
  • 셀레우코스 1세 니카토르(그리스어: Σέλευκος Νικάτωρ, 힌디어: सेल्यूकस, 기원전 358년 ~ 기원전 281년)는 알렉산드로스 대왕의 사후 분열된 제국의 승계권을 두고 싸웠던 디아도코이들 중 한명이다.제국이 분열된 후 바빌론의 총독으로 임명되었고, 후에 시리아와 이란 지역에 셀레우코스 제국을 세워 기원전281년 프톨레마이오스 케라우누스에게 암살당하기 전까지 통치했다. 그의 칭호인 Nicator(니카토르)는 그의 아들인 안티오코스 1세 소테르가 붙여준 칭호인데, 그 뜻은 승리자란 뜻이다.그는 알렉산드로스 대왕의 페르시아 원정에 참여하였다가 알렉산드로스 제왕의 민족융합정책으로 페르시아 수사에서의 집단 결혼식에서 박트리아의 왕의 딸과 결혼했다.
  • Seleukos I Nikator (gr. Nikator - zwycięzca; ur. ok. 358, zm. w 281 p.n.e.) – jeden z tzw. diadochów (gr. diadochos - dziedzic) Aleksandra Wielkiego, panował w latach 312 lub 311 p.n.e. - 281 p.n.e.Był synem Antiocha (Antiochosa), jednego z generałów Filipa II, i Laodike. Służył jako oficer w armii Aleksandra Wielkiego, ciesząc się jego uznaniem. Po śmierci Aleksandra został królem znacznej wschodniej części jego imperium – obejmującej m.in. Syrię, Mezopotamię, Persję i Baktrię – i założycielem dynastii Seleucydów, panującej na Bliskim Wschodzie do roku 63 p.n.e.
  • Seleuco I Nicatore (greco antico: Σέλευκος Νικάτωρ, Sèleukos Nikàtōr; Europos, 358 a.C. circa – Lisimacheia, 281 a.C.) è stato un generale macedone al seguito di Alessandro il Grande. Alla morte di questi, ottenuto il controllo della Siria e della Persia, divenne fondatore della dinastia seleucide.Figlio di un generale macedone chiamato Antioco, segue Alessandro Magno nella sua campagna d'Asia nel 333 a.C. Dopo essersi distinto in India nel 326 a.C., è nominato chiliarca. Alla morte di Alessandro, nel 323 a.C. la sua carica corrispondeva a quella di un attuale ministro. Membro dell'entourage del reggente Perdicca, fa parte del complotto dei diadochi che lo assassinarono nel 321 a.C. In occasione della seconda divisione dell'impero che avvenne nello stesso anno, ricevette la satrapia di Babilonia.Nel 316 a.C., sentendosi minacciato da Antigono Monoftalmo, satrapo della Frigia, che cercava di ricostituire a suo vantaggio l'impero di Alessandro, Seleuco fugge in Egitto, dove si allea a Tolomeo I e a altri diadochi (Cassandro di Macedonia e Lisimaco di Tracia) contro Antigono. Nel 312 a.C., vince Demetrio I Poliorcete, figlio di Antigono, a Gaza, e recupera il suo dominio, aggiungendovi la Media e la Susiana (l'attuale Khūzestān). È in questo anno che si fa normalmente iniziare l’impero dei Seleucidi.In seguito Seleuco stenderà il suo impero fino all'Indo, ma non riuscirà a sottomettere il Punjab, dopo la guerra contro il re indiano Chandragupta, a cui dovette cedere parte dell'Arachosia e della Gedrosia (l'attuale Belucistan). Nel 305 a.C., con l’estinzione della linea reale macedone, si proclamerà re. Nel 301 a.C., torna in occidente, si allea a Lisimaco e uccide Antigono nella battaglia di Ipso. Annetté la Siria la Mesopotamia e la parte orientale dell'Asia Minore, mentre Tolomeo si rifiuta di lasciargli la Celesiria, fonda sull'Oronte (attuale Nahr al-‘Āsi) la città di Antiochia, con l’obiettivo di regnare sul mare. Vi trasferisce la capitale, prima situata a Seleucia sul Tigri, città che aveva fondato nel 307 a.C. In quegli anni fonda anche Laodicea al Mare.Nel 293 a.C., nomina il figlio Antioco I vice-re. Nel 283 a.C., si libera di Demetrio Poliorcete, fatto prigioniero due anni prima nella campagna per conquistare la Caria e la Cilicia, e poi di Lisimaco, nella battaglia di Corupedio del 281 a.C. aggiungendo ai suoi domini la parte occidentale dell'Asia Minore, la Tracia, la Grecia e la Macedonia. Nel tentativo di sottomettere definitivamente quest'ultima, muore nel 281 a.C., presso Lisimacheia, assassinato da Tolomeo Cerauno.
  • Селевк I Никатор (на старогръцки: Σέλευκος Νικάτωρ, Seleucus I Nicator, "Победител", * 356 пр.н.е.; † 281 пр.н.е.) е един от диадохите, а по-късно елинистически василевс, основател на Селевкидската династия и империя. Селевк е бил началник на царския корпус на хипаспистите и предводител на конница при Александър Македонски. В резултат на войните между диадохите, започнали след смъртта на Александър, Селевк основава царството на Селевкидите и става негов първи владетел (от 305 до 281 пр.н.е.). Основава няколко града, в частност, Селевкия и Антиохия на Оронт.Той е син на Антиох от Орестида в Горна Македония, генерал на Филип II Македонски, и на гръцката благородничка Лаодика. Брат е на Дидимея.Лаодика има притенции, че нейният син е създаден по време на сън от Аполон. Той е първо паж (щитоносец) в двора на Филип II Македонски. Като хипаспист (Hypaspistai) той участва в похода на Александър в Азия и го придружава до Индия. През 324 пр.н.е. на масовата сватба в Суза той е оженен за Апама, благородничка от Согдиана.
  • Seleuco I Nicator (por vezes designado por Seleucas ou Seleucos; em grego: Σέλευκος Νικάτωρ) (ca. 358 a.C. — 281 a.C.), foi um oficial Macedónio de Alexandre, o Grande. Nas guerras que opuseram os Diádocos que se seguiram à morte de Alexandre, Seleuco estabeleceu o Império Selêucida em 312 a.C. e inaugurou a dinastia com o mesmo nome. Ficou conhecido mais tarde com o cognome de Nicator que significa "vencedor".Nasceu em Europos, Macedônia, fundador do reino selêucida, centrado na Síria e no Irã, surgido com a desagregação do império macedônico. Filho de Antíoco, general de Filipe II, este pai de Alexandre, participou da conquista do império persa como oficial de Alexandre (321 a. C.), quando o império foi dividido, coube-lhe a satrapia da Babilônia. Obteve vitórias como aliado de outro general de Alexandre, Antígono Monoftalmo, com quem posteriormente desentendeu-se. Esteve a serviço (316-312 a. C.) de Ptolomeu do Egito e coordenou a união das forças de Ptolomeu, Lisímaco, governante da Trácia, e Cassandro, que reivindicava a Macedônia, na guerra (315-311 a. C.) contra Antígono, que pretendia tornar-se rei do império de Alexandre. Após a reconquista da Babilônia (312 a. C.), deu início à dinastia selêucida. Com o nome de Seleuco I Nicator (o vencedor), governou segundo modelos helenísticos: incentivou a pesquisa científica, fundou novas cidades e expandiu o reino até a fronteira da Índia. Devido a conflitos com Ptolomeu, transferiu a capital do reino da cidade de Selêucia, no Tigre, para a recém fundada Antioquia, no Orontes (300 a. C.). Casou-se (298 a. C.) com Stratonice, filha de Demétrio e partiu para restabelecer o império de Alexandre. Após uma série de vitórias e prestes a realizar o desejo, foi assassinado (281 a. C.) por Ptolomeu Cerauno, filho de Ptolomeu do Egito, perto de Lisimáquia, na Trácia, quando se dirigia para a Macedônia. Seu filho Antíoco I sepultou-o em Selêucia e ordenou sua veneração como Zeus Nicator.
  • Seleukos I. (pozdější generace ho obdařily přízviskem Níkátór – „Vítěz“; * kolem 358 př. n. l., † 281 př. n. l.) byl makedonský důstojník Alexandra Velikého a jeden z vůdčích diadochů. Během válek diadochů, které vypukly nedlouho po Alexandrově smrti, se Seleukos stal zakladatelem dynastie Seleukovců a seleukovské říše.
  • Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.Va néixer vers el 358 aC i era fill d'Antíoc, un general del rei Filip II de Macedònia.A la mort d'Alexandre el gran (323 aC), Perdicas d'Orèstia el va nomenar com el seu lloctinent, però dos anys després va assassinar al seu cap amb l'ajut de Pithon, sàtrapa de Mèdia, i a la reunió de Triparadisos, pocs dies després, els generals d'Alexandre es van repartir l'imperi i Seleuc va rebre a satrapia de Babilònia.El 318 aC Seleuc es va aliar a Antígon el Borni, i Èumenes de Cardia no va tardar a atacar-lo i ocupar la satrapia de Babilònia. Seleuc va fugir a la cort de Ptolomeu I d'Egipte on va rebre asil.El 316 aC es va aliar a Cassandre i Lisímac de Tràcia que governaven Macedònia i Tràcia, contra Antígon el Borni. De l'aliança formaven també part Ptolomeu i Assandre, i van exigir a Antígon una nova partició però la qual Síria quedaria adjudicada a Ptolomeu, Babilònia restituïda a Seleuc, Lisímac rebria la Frígia Helespòntica, i Assandre la Lícia, Pamfília i Capadòcia; però Antígon es va negar i va esclatar la III guerra dels diàdocs.El 312 aC Ptolomeu va envair Síria on inicialment va obtenir la victòria, però la derrota de la seva avantguarda, que s'havia avançat imprudentment, el va fer retirar. Però abans de la retirada ja havia deixat un cos d'exèrcit al seu amic Seleuc per que reconquerís Babilònia. Seleuc amb les tropes egípcies va avançar cap als seus antics dominis, on tenia partidaris, que van fomentar una revolta de manera que quan Seleuc hi va arribar ja els seus seguidors dominaven la ciutat i la satrapia. Al prendre possessió va assolir el nom de Seleuc I Nicàtor (el Victoriós). L'intent de Demetri (fill d'Antígon) de reconquerir el territori, fou rebutjat (311 aC) i molt poc després es va fer la pau en la qual a Ptolomeu li fou reconeguda la possessió d'Egipte, Cirene i Xipre, a Lisímac la Tràcia i es van reconèixer els drets d'Antígon sobre Babilònia que romandria administrada per Seleuc. Cassandre va ser reconegut regent del Regne Macedoni fins a la majoria del rei infant Alexandre IV, i Polipercon va perdre la regència.El 309 aC Antígon va atacar Babilònia i va tornar a ser rebutjar i finalment va reconèixer a Seleuc l'administració sense renunciar als seus drets.El 306 aC Seleuc ja dominava las satrapies de Babilònia, Susiana i Mèdia, i es va estendre cap a l'Iran i Bactriàna. El 305 aC va prendre el títol de rei de Babilònia i va completar el domini de les regions orientals. El 302 aC va fer la pau amb el rei Chandragupta Maurya, fundador de la dinastia Maurya, que dominava la vall del Indo, al que va cedir Paropamisade, Aracòsia i Gedròsia, a canvi de 500 elefants i un tractat de pau; una filla de Seleuc es va casar amb Chandragupta. Després es va aliar amb el rei de facto macedoni, Cassandre, i amb el proclamat rei de Tràcia, Lisímac, contra Antígon el borni rei de Sardes, que havia estat proclamat hegemon de la Lliga de Corint (de la qual el seu fill Demetri Poliorcetes era l'estrategos). Antígon va tenir notícies que Seleuc, amb els 500 elefants, volia avançar contra ell al Àsia Menor, i va fer matar al rei del Pont, Mitridates II Ctistes (el fundador) del qual desconfiava, però atacat al mateix temps per Lisímac de Tràcia, fou abandonat per alguns dels seus generals i a la tardor va haver de cridar en ajut al seu fill Demetri Poliorcetes. El 301 aC els aliats (principalment Lisímac) van obtenir la victòria decisiva a la batalla d'Ipsos i Antígon va morir. Seleuc va rebre una part del seus territoris, concretament els regnes de Capadòcia, Armènia i Atropatene, que serien vassalls (nominalment) del sobirà de Babilònia, així com Síria (Celesíria fou cedida a Ptolomeu d'Egipte). També en van rebre altres parts els altres aliats: el fill de Cassandre de Macedònia, Plistarc, va rebre la costa sud de l'Àsia Menor (Cària, Lícia, Pamfília i Cilícia); i Lisímac la resta de l'Àsia Menor (Mísia, Frígia, Lídia i Psídia) amb els regnes de Pont i Bitínia que serien vassalls, i Heraclea del Pont (el tirà local portava el títol de rei) i les altres ciutats gregues lliures. El fill d'Antígon, Demetri, va conservar Efes, amb la flota, Milet, Xipre, algunes ciutats gregues encapçalades per Corint, i algunes ciutats fenícies, especialment Tir i Sidó.El 300 aC va establir la seva capital a la ciutat d'Antioquia a la riba del Orontes, que va fundar (li va donar el nom en honor del seu pare) i va poblar amb grecs. Al mateix temps va fundar Seléucia del Tigris (enfront de Ctesifont), Apamea (en honor de la seva muller Apama) i Laodicea (en honor de la seva mare Laodice). En total se li atribueix la fundació d'unes cinquanta ciutats (algunes Seléucia, Antioquia i Alexandria).El 299 aC Seleuc va capgirar la seva aliança, i va mantenir converses amb Demetri que van acabar amb el casament de Seleuc amb una filla de Demetri, de nom Estratonice, enllaç que va tenir lloc a Rosos (Síria). Demetri va obtenir ajut per conquerir Cilícia que estava en mans de Plistarc. El 294 aC, ocupat Demetri a Grècia (on en un cop de mà es va proclamar rei de Macedònia), el seu sogre li va arrabassar la Cilícia (menys alguns punts estratègics defensats per la flota), mentre els egipcis van ocupar Xipre, i Lisímac de Tràcia va entrar a Efes i Milet. El 285 aC Demetri, expulsat de Macedònia, es va refugiar a les seves possessions de Cilícia, però assetjat per Seleuc es va haver de rendir i fou enviat presoner a una residència reial a la riba del Orontes on va morir vers el 283 aC.El 282 aC Seleuc va declarar la guerra a Lisímac de Tràcia i Macedònia, que per intrigues familiars havia fet matar al seu propi fill Agàtocles. El 281 aC Seleuc va iniciar la campanya i va atacar Frígia; la batalla principal es va lliurar a la Plana de Curopedion, a l'oest de Sardes, i Lisímac fou derrotat i mort i les seves possessions asiàtiques foren ocupades. Seleuc va prendre també el títol de rei de Macedònia i Tràcia que es va fer donar per l'exèrcit, i es va traslladar a Europa deixant com a regent d'Àsia al seu fill Antíoc. Però el setembre del 281 aC fou assassinat a Lisimàquia per Ptolomeu Ceraune, en revenja perquè no li havia entregat la corona d'Egipte que li havia promès. Ptolomeu Ceraune es va fer proclamar rei de Macedònia per l'exèrcit però el seu govern fou efímer. Antíoc I Soter (el Salvador) fill de Seleuc, fou reconegut a totes les possessions del seu pare al Àsia, menys a la Jònia (Efes, Milet i la seva regió) on una flota enviada per Egipte va fer reconèixer la sobirania dels Ptolomeus i constituí durant un temps la província de la Jònia egípcia.
  • Seleuco I, llamado Nicátor (el 'vencedor') (c. 358 - 281 a. C.) fue el último de los llamados diádocos. Reinó en Babilonia y Siria desde el 305 a. C. al 281 a. C. Fue el fundador de la Dinastía Seléucida y del Imperio Seléucida.
  • Seleukos I Nikator (bahasa Yunani: Σέλευκος Νικάτωρ (bahasa Hindi: सेल्यूकस), "Seleukos Sang Pemenang") (sek. 358 SM – 281 SM) adalah seorang perwira Makedonia bawahan Aleksander Agung dan merupakan salah seorang Diadokhoi. Dalam Perang Diadokhoi yang terjadi setelah kematian Aleksander, Seleukos mendirikan dinasti Seleukid dan Kekaisaran Seleukia. Kerajaannya di kemudian hari menjadi salah satu bekas kekuasaan Aleksander terakhir yang ditaklukan oleh Romawi. Di antara bekas kekuasaan Aleksander, hanya Kerajaan Ptolemaik di Mesir yang bertahan lebih lama daripada Kekaisaran Seleukia.Setelah kematian Aleksander, Seleukos diangkat sebagai satrap Babylon pada tahun 320 SM. Antigonos memaksa Seleukos untuk pergi dari Babylon, namun dengan dukungan dari Ptolemaios, Seleukos berhasil kembali pada tahun 312 SM. Seleukos kemudian berhasil menaklukan Persia dan Media. Dia membentuk persekutuan dengan raja India, Chandragupta Maurya. Seleukos mengalahkan Antigonos dalam Pertempuran Ipsos pada tahun 301 SM dan Lysimakhos dalam pertempuran Korupedion pada tahun 281 SM. Seleukos dibunuh oleh Ptolemaios Kreaunos pada tahun 281 SM. Dia digantikan oleh putranya, Antiokhos I.
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Bronze au musée national d'archéologie de Naples
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 67481 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 14048 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 180 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108233181 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:conjoint
prop-fr:couleur
  • #FFCCCC
  • #FFFFCC
prop-fr:dateDeDécès
  • -281 (xsd:integer)
prop-fr:dateDeNaissance
  • v. -358
prop-fr:dynastie
prop-fr:enfants
prop-fr:fonction
  • Roi de Syrie
prop-fr:jusqu'auFonction
  • -281 (xsd:integer)
prop-fr:lieuDeDécès
  • près de Lysimacheia
prop-fr:lieuDeNaissance
  • Europos
prop-fr:légende
  • Bronze au musée national d'archéologie de Naples
prop-fr:mère
prop-fr:nom
prop-fr:père
  • Antiochos ou Apollon
prop-fr:successeur
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • -305 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Séleucos (ou Séleucus) Ier Nicator, en grec ancien Σέλευκος Νικάτωρ / Seleukos Nikatôr (« le Vainqueur »), né à Europos en Macédoine vers 358 avant J.-C., mort près de Lysimacheia en septembre -281, général d'Alexandre le Grand, satrape de Babylonie puis roi de Syrie (-305 à -281), il fonde la dynastie des Séleucides.↑ 1,0 et 1,1 Justin, Abrégé des Histoires philippiques de Trogue Pompée [détail des éditions] [lire en ligne], XV, 4.↑ William Bayne Fisher, Yarshater, Ilya Gershevitch, The Cambridge History of Iran, vol.
  • Seleuko I.a, Nikator, garailea deitua (Europus, Mazedonia, K. a. 358- Lisimakia, Trazia, K. a. 280) diadoko deiturikoetako azkena izan zen. Babilonian eta Sirian gobernatu zuen K. a. 305 eta K. a. 280 bitartean. Seleuzidar dinastia eta Seleuzidar Inperioaren sortzailea izan zen. Antioko izeneko Filipo II.aren jeneral baten semea zen.
  • I. Selevkos ya da Selevkos I (diğer kuşaklar için Nikator soyadını almıştır) Yunanca: Σέλευκος Νικάτωρ (d. MÖ 358-ö. MÖ 281) Büyük İskender'in Makedon kumandanı. İskender'in ölümünden sonra başlayan Diadoki Savaşları'nda Selevkos, Selevkos hanedanını ve Selevkos İmparatorluğu'nu kurmuştur. Krallığı İskender'den sonra kurulan devletler arasında Roma yayılmasına karşı en uzun süre direnen ülkelerden biridir. Mısır'daki Ptolemi Krallığı Selevkosların çöküşünden sonra 34 yıl daha dayanabilmiştir.
  • セレウコス1世(Σέλευκος Α' Νικάτωρ、紀元前358年 - 紀元前281年)は、セレウコス朝の創始者(在位:紀元前312年 - 紀元前281年)。ニカトール(勝利王)と呼ばれた。
  • Seleukos I. Nikator (griechisch Σέλευκος Α’ Νικάτωρ ‚der Siegreiche‘) (* um 358 v. Chr.; † 281 v. Chr.) war makedonischer Feldherr unter Alexander dem Großen und später König des von ihm selbst gegründeten Seleukidenreiches. Seleukos war einer der Diadochen.
  • 셀레우코스 1세 니카토르(그리스어: Σέλευκος Νικάτωρ, 힌디어: सेल्यूकस, 기원전 358년 ~ 기원전 281년)는 알렉산드로스 대왕의 사후 분열된 제국의 승계권을 두고 싸웠던 디아도코이들 중 한명이다.제국이 분열된 후 바빌론의 총독으로 임명되었고, 후에 시리아와 이란 지역에 셀레우코스 제국을 세워 기원전281년 프톨레마이오스 케라우누스에게 암살당하기 전까지 통치했다. 그의 칭호인 Nicator(니카토르)는 그의 아들인 안티오코스 1세 소테르가 붙여준 칭호인데, 그 뜻은 승리자란 뜻이다.그는 알렉산드로스 대왕의 페르시아 원정에 참여하였다가 알렉산드로스 제왕의 민족융합정책으로 페르시아 수사에서의 집단 결혼식에서 박트리아의 왕의 딸과 결혼했다.
  • Seleukos I. (pozdější generace ho obdařily přízviskem Níkátór – „Vítěz“; * kolem 358 př. n. l., † 281 př. n. l.) byl makedonský důstojník Alexandra Velikého a jeden z vůdčích diadochů. Během válek diadochů, které vypukly nedlouho po Alexandrově smrti, se Seleukos stal zakladatelem dynastie Seleukovců a seleukovské říše.
  • Seleuco I, llamado Nicátor (el 'vencedor') (c. 358 - 281 a. C.) fue el último de los llamados diádocos. Reinó en Babilonia y Siria desde el 305 a. C. al 281 a. C. Fue el fundador de la Dinastía Seléucida y del Imperio Seléucida.
  • Seleucus I (358 - september 281 v.Chr.), bijgenaamd Nicator (d.i. "overwinnaar", Oudgrieks: Σέλευκος Νικατωρ, Séleukos Nikator), de stichter van het naar hem genoemde Seleucidische Rijk, was aanvankelijk veldheer onder Alexander de Grote en één van zijn diadochen, onder wie hij doorgaat als de meest humane en bekwame.In de strijd om het rijk van Alexander was zijn grootste tegenstander in het algemeen Antigonos I Monophthalmos, later diens zoon Demetrios Poliorketes.
  • Seleukos I Nikator (bahasa Yunani: Σέλευκος Νικάτωρ (bahasa Hindi: सेल्यूकस), "Seleukos Sang Pemenang") (sek. 358 SM – 281 SM) adalah seorang perwira Makedonia bawahan Aleksander Agung dan merupakan salah seorang Diadokhoi. Dalam Perang Diadokhoi yang terjadi setelah kematian Aleksander, Seleukos mendirikan dinasti Seleukid dan Kekaisaran Seleukia. Kerajaannya di kemudian hari menjadi salah satu bekas kekuasaan Aleksander terakhir yang ditaklukan oleh Romawi.
  • Селевк I Никатор (др.-греч. Σέλευκος Α' Νικάτωρ; ок. 358 до н. э.(-358) — 281 до н. э.) — полководец, и бывший телохранитель Александра Македонского, диадох. После смерти Александра в результате войн с другими диадохами основал Государство Селевкидов.После смерти Александра, Селевк стал одним из главных претендентов на власть в его империи. Сатрап Вавилона с 323 г. до н. э., был изгнан оттуда Антигоном, но в 312 г. до н. э. вернулся, будучи поддержанным Птолемеем I Сотером. В 301 г. до н. э.
  • Seleuco I Nicator (por vezes designado por Seleucas ou Seleucos; em grego: Σέλευκος Νικάτωρ) (ca. 358 a.C. — 281 a.C.), foi um oficial Macedónio de Alexandre, o Grande. Nas guerras que opuseram os Diádocos que se seguiram à morte de Alexandre, Seleuco estabeleceu o Império Selêucida em 312 a.C. e inaugurou a dinastia com o mesmo nome.
  • Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.Va néixer vers el 358 aC i era fill d'Antíoc, un general del rei Filip II de Macedònia.A la mort d'Alexandre el gran (323 aC), Perdicas d'Orèstia el va nomenar com el seu lloctinent, però dos anys després va assassinar al seu cap amb l'ajut de Pithon, sàtrapa de Mèdia, i a la reunió de Triparadisos, pocs dies després, els generals d'Alexandre es van repartir l'imperi i Seleuc va rebre a satrapia de Babilònia.El 318 aC Seleuc es va aliar a Antígon el Borni, i Èumenes de Cardia no va tardar a atacar-lo i ocupar la satrapia de Babilònia.
  • Селевк I Никатор (на старогръцки: Σέλευκος Νικάτωρ, Seleucus I Nicator, "Победител", * 356 пр.н.е.; † 281 пр.н.е.) е един от диадохите, а по-късно елинистически василевс, основател на Селевкидската династия и империя. Селевк е бил началник на царския корпус на хипаспистите и предводител на конница при Александър Македонски. В резултат на войните между диадохите, започнали след смъртта на Александър, Селевк основава царството на Селевкидите и става негов първи владетел (от 305 до 281 пр.н.е.).
  • Seleuco I Nicatore (greco antico: Σέλευκος Νικάτωρ, Sèleukos Nikàtōr; Europos, 358 a.C. circa – Lisimacheia, 281 a.C.) è stato un generale macedone al seguito di Alessandro il Grande. Alla morte di questi, ottenuto il controllo della Siria e della Persia, divenne fondatore della dinastia seleucide.Figlio di un generale macedone chiamato Antioco, segue Alessandro Magno nella sua campagna d'Asia nel 333 a.C. Dopo essersi distinto in India nel 326 a.C., è nominato chiliarca.
  • Seleucus I Nicator (ca. 358 BC – 281 BC) was one of the Diadochi, having previously served as an infantry general under Alexander the Great, he eventually assumed the title of basileus and established the Seleucid Empire over much of Alexander's near eastern territories.After the death of Alexander, Seleucus initially supported Perdiccas, the regent of Alexander's empire, and was appointed Commander of the Companions and chiliarch at the Partition of Babylon in 323 BC.
  • Seleukos I Nikator (gr. Nikator - zwycięzca; ur. ok. 358, zm. w 281 p.n.e.) – jeden z tzw. diadochów (gr. diadochos - dziedzic) Aleksandra Wielkiego, panował w latach 312 lub 311 p.n.e. - 281 p.n.e.Był synem Antiocha (Antiochosa), jednego z generałów Filipa II, i Laodike. Służył jako oficer w armii Aleksandra Wielkiego, ciesząc się jego uznaniem. Po śmierci Aleksandra został królem znacznej wschodniej części jego imperium – obejmującej m.in.
  • I. Szeleukosz Nikatór (görögül: Σέλευκος Νικάτωρ, "győzedelmes" Kr. e. 358 – Kr. e. 281. szeptembere) egyike volt azon diadokhoszoknak, akik Nagy Sándor halála után megpróbálták magukhoz ragadni a hatalmas birodalom teljes irányítását. A széthulló egységes állam keleti szeletét kaparintotta meg hosszú évek háborúi során Szeleukosz, aki győzelmes csatáival megalapította a Szeleukida Birodalmat.
rdfs:label
  • Séleucos Ier
  • I. Selevkos Nikator
  • I. Szeleukosz szeleukida uralkodó
  • Seleuc I Nicàtor
  • Seleuco I
  • Seleuco I Nicator
  • Seleuco I Nicátor
  • Seleucus I Nicator
  • Seleucus I Nicator
  • Seleuko I.a Nikator
  • Seleukos I Nikator
  • Seleukos I Nikator
  • Seleukos I.
  • Seleukos I. Níkátór
  • Селевк I Никатор
  • Селевк I Никатор
  • セレウコス1世
  • 셀레우코스 1세
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Séleucos INicator
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:nextEvent of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:commandant of
is prop-fr:leadera of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is foaf:primaryTopic of