Robert IV le Bourguignon dit Robert de Craon, sire de Craon, fils de Renaud le Bourguignon et d'Ennoguen de VitréIl est le second maître de l'Ordre du Temple de 1136/1137 jusqu'en janvier 1149. Né sans doute à la fin du XIe siècle ou au début du XIIe, d'origine angevine, il est le fils de Renaud de Craon, et le cadet de trois frères. Il s'installe en Aquitaine et est fiancé à la fille d'un seigneur de l'Angoumois.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Robert IV le Bourguignon dit Robert de Craon, sire de Craon, fils de Renaud le Bourguignon et d'Ennoguen de VitréIl est le second maître de l'Ordre du Temple de 1136/1137 jusqu'en janvier 1149. Né sans doute à la fin du XIe siècle ou au début du XIIe, d'origine angevine, il est le fils de Renaud de Craon, et le cadet de trois frères. Il s'installe en Aquitaine et est fiancé à la fille d'un seigneur de l'Angoumois. Peut-être à la suite d'une déception amoureuse, il quitte l'Occident en 1125 et part en Terre sainte. Il y devient rapidement templier.Robert n'est pas présent au Concile de Troyes. Toutefois, il est de retour en Occident en 1132. À ce moment, il est sénéchal du Temple, ce qui permet d'attester que déjà à l'époque, une hiérarchie était en place. On remarque que le sénéchal était un titre qui fut ensuite réservé au Temple en Orient : on pourrait en déduire qu'alors l'ordre n'était pas assez implanté en Occident pour distinguer les hiérarchies. Or donc, Robert est en Occident en 1132, probablement pour faire connaître l'ordre. Il y retourne en 1136.Il s'impose à la fois par sa valeur militaire, mais aussi par sa piété. Aussi est-il désigné maître, sans doute en juin 1136, à la mort du fondateur de l'ordre, Hugues de Payns. Il se révèle un brillant organisateur et fait de l'Ordre du Temple un acteur majeur des États Latins d'Orient. Son rôle législatif interne est considérable et le 29 mars 1139 le pape Innocent II, par sa bulle «Omne datum optimum» accorde à l'Ordre un certain nombre de privilèges. Ainsi, les templiers sont exemptés de la dîme, de la juridiction épiscopale (ce qui signifie que l'Ordre possède ses propres ecclésiastiques qui ne relèvent pas des évêques) et sont habilités à porter la croix rouge sur fond blanc. Robert de Craon est moins heureux sur le plan militaire. À peine élu, il bat l'émir d'Alep mais laisse ses chevaliers se livrer aux pillages. L'émir se retourne alors contre eux et les taille en pièces. Robert de Craon autorise les templiers d'Espagne à lancer une expédition importante (près de 70 vaisseaux) contre Lisbonne, mais c'est aussi un échec. En 1140, les templiers résistent avec héroïsme à une armée de turcs bien plus nombreuse lors de la bataille de Técua. Le chroniqueur Guillaume de Tyr le cite comme participant en 1148 à la seconde croisade, notamment au cours du siège de Damas. Il semble que Robert de Craon soit mort le 13 janvier 1149. L'obituaire de Reims en effet signale sa mort le jour des ides de janvier, soit le 13 et son successeur, Évrard des Barres, est déjà en place en avril 1149.
  • 크라온의 로베르(Craon de robert, ? ~ 1147년 1월 13일)는 성전 기사단의 그랜드 마스터이다.
  • Robert z Craonu zvaný Robert le Bourguignon († 13. ledna 1149) byl druhým velmistrem Templářských rytířů v letech 1136–1146. Narodil se na přelomu 12. století, jako nejmladší ze tří synů Renauda z Craonu. Usadil se v Akvitánii, a byl zasnouben z dcerou lorda Angoumoins, ale vzdal se své snoubenky a pak cestoval do Palestiny, zde byl přítomen založení templářského řádu . Brzy se ukázala jeho udatnost v bitvách a zbožnost, v roce 1136 po smrti Huga z Payns byl vybrán jako nový velmistr, v této funkci se ukázal být skvělým organizátorem a zákonodárcem. 29. března 1139 papež Inocenc II. vydal bulu Omne Datum Optimum, kterou osvobodil templáře od desátků a udělal je nezávislým na světské moci. Po Robertovi z Craonu se stal velmistrem Evrard z Barres.
  • Robert de Craon (... – 13 gennaio 1147) è stato il secondo Gran Maestro dell'Ordine dei Templari, dal giugno del 1136 alla sua morte.Nato intorno alla fine del XI secolo, era il minore dei figli di Renaud de Craon. Prese sede in Aquitania e venne promesso alla figlia del Signore di Angoumois, ma abbandonò la fidanzata per viaggiare in Palestina dopo aver appreso la fondazione dell'Ordine dei Templari da parte di Hugues de Payns. Egli mostrò subito il suo valore militare, ma anche la sua pietà e nel 1136, alla morte di Hughes, venne prescelto come nuovo Gran Maestro. Egli dette prova di essere un valente organizzatore e legislatore, e portò l'Ordine a maggior forza negli stati crociati. Il 29 marzo 1139, il Papa Innocenzo II promulgò la bolla papale Omne Datum Optimum, che esentava l'ordine dal pagamento delle tasse e lo rendeva indipendente dalla giurisdizione ecclesiastica. Ai templari venne inoltre garantito il diritto di portare una croce rossa sopra l'abito bianco, che identificò presto l'immagine popolare dei templari.Egli fu meno fortunato come capo militare: poco dopo la sua elezione, egli sconfisse Zengi, l'Emiro di Aleppo e lasciò che i propri cavalieri saccheggiassero il campo di battaglia; Zengi ritornò poi con una nuova armata e distrusse i cavalieri, ora disorganizzati. Robert autorizzò i Templari spagnoli a guidare una spedizione navale di circa 70 navi contro Lisbona, ma anche questa operazione fu un disastro. Nel 1140 i Templari resistettero eroicamente ai ben più superiori turchi nella Battaglia di Teuca.Nel 1143, dopo aver protratto i negoziati tra il conte Raimondo Berengario IV di Barcelona e i Templari, l'ordine della missione nella penisola Iberica venne definito. Secondo Guglielmo di Tiro, Robert partecipò al Concilio di Acri nel corso della Seconda Crociata nel 1148, ma secondo un'altra cronaca, il Mortuario di Reims, egli morì nel gennaio del 1147, e venne succeduto da Everard des Barres nell'aprile di quell'anno.
  • Robert de Craon (zm. 13 stycznia 1147) – drugi wielki mistrz zakonu templariuszy, w latach 1136-1147.Pochodził z Andegawenii lub Burgundii. Przed wyborem na wielkiego mistrza znany był również jako Robert Seneszal lub Robert z Burgundii. Należał do grupy pierwszych dziewięciu rycerzy-współorganizatorów nowego zakonu. Bezpośrednim powodem jego wstąpienia do zgromadzenia było doznanie zawodu miłosnego. Jako wielki mistrz wykazał się walecznością oraz zdolnościami organizacyjnymi i dyplomatycznymi. Prawdopodobnie pod jego dowództwem templariusze stoczyli pierwszą ważniejszą swoją bitwę w Ziemi Świętej pod Tekoa, zakończoną jednak ich porażką. Dzięki jego zabiegom doszło w 1139 r. do ogłoszenia przez papieża Innocentego II słynnej bulli Omne datum optimum, kładącej podwaliny pod przyszłą potęgę zakonu – zapewniającą niezależność zakonu od lokalnych władz kościelnych, podległość jedynie papieżowi, zwolnienie z dziesięcin oraz wprowadzającą instytucję braci-kapelanów.
  • Робе́р де Крао́н (фр. Robert de Craon, лат. Robertus de Burgundio) (дата рождения неизвестна — 13 января 1149 года) — 2-й Великий магистр ордена Храма в 1136—1149 годах.Робер де Краон впервые упоминается в источниках в 1093 году. Он был сыном Рено де Краона, сеньора Краона и Эннаген де Витре (Enagen de Vitre), правнук Рено I Неверского и Аделаиды Французской, дочери короля Франции Роберта II Благочестивого. За свое происхождение Робер получил прозвище «Бургундец».Робер был третьим сыном из четырёх, что подразумевало его посвящение в духовный сан. Однако он решил сделать светскую карьеру. Свои ранние годы он Робер провел при дворе графа Ангулемского, а затем поступил на службу к герцогу Аквитании. Предположительно из-за спора с соперником за руку богатой наследницы он отправился в Палестину, чтобы войти там в 1126 году в орден тамплиеров.В 1132—1136 годах Робер де Краон занимал должность сенешаля ордена в Европе. В течение этого времени он заботился главным образом об испанских делах. Узнав в 1136 году о смерти великого магистра Гуго де Пейна, он вернулся в Палестину, где был избран новым магистром.В том же году сельджуки совершили набег на город Текоа на Мертвом море. Тамплиеры во главе с Робером успешно защищали город. Погнавшись за бегущими турками, они были пойманы в засаду, в которой многие из них были убиты, в том числе знаменосец Бернар Вашер. Робер оказал помощь тамплиерам в Испании, отправив туда флот из 70 судов для обороны Лиссабона против мавров.В 1139 году папа Иннокентий II издал буллу Omne Datum Optimum, поставившую орден в прямую зависимость от папы и даровавшую ему массу привилегий. Дата принятия буллы считается исторической, поскольку она являлась официальным подтверждением независимости Ордена Храма от католической Церкви.
  • Roberto de Craon († 13 de Janeiro de 1147) foi o segundo Grão-Mestre dos Cavaleiros Templários, de Junho de 1136 até sua morte.Ele nasceu por volta da virada do século XII, o mais novo dos filhos de Renaud de Craon, sire de Craon. Fixou-se na Aquitânia e estava noivo da filha do Lorde de Angoumois, mas desistiu do casamento e viajou para a Palestina após aprender sobre a fundação da Ordem do Templo de Jerusalém.Ele logo mostrou o seu valor militar e sua piedade e, em 1136, após a morte de Hugo de Payens, foi escolhido como o novo Grão-Mestre. Onde provou ser um brilhante organizador e legislador, e transformou a Ordem na maior força nos estados cruzados.Em 29 de março de 1139, o papa Inocêncio II emitiu a bula Omne Datum Optimum, que isentava a Ordem de dízimos e fez independente de qualquer jurisdição eclesiástica. Todos os templários traziam uma cruz vermelha sobre uma túnica branca, que se tornou a imagem popular de um cruzado.Era pouco hábil como líder militar. Pouco depois de ser eleito, derrotou Zengi o emir de Aleppo e autorizou os cavaleiros a saquear o acampamento inimigo; Zengi retornou e destruiu os saqueadores desorganizados. Autorizou templarios espanhóis a liderar uma expedição naval com cerca de 70 navios contra Lisboa, mas também terminou em derrota. Em 1139 os templarios resistiram um exército turco numericamente superior na Batalha de Tecua, ao sul de Jerusalém, mas, perdendo metade dos seus homens. Em 1143, após longas negociações entre Raimundo Berengário IV (o Conde de Barcelona e um templário) a missão da Ordem na Península Ibérica foi definido. Segundo Guilherme de Tiro, Roberto participou do Conselho do Acre, durante a Segunda Cruzada em 1148, mas de acordo com o obituário de Reims, morreu em janeiro de 1147 (1149 segundo outras fontes), e foi sucedido por Everaldo de Barres, em abril daquele ano.
  • Robert de Craon or Robert Burgundio (died 13 January 1147) was the second Grand Master of the Knights Templar from June 1136 until his death. He was a member of the Craon family.Robert was born around the turn of the 12th century, the youngest of the three sons of Renaud de Craon. He settled in Aquitaine and was engaged to the daughter of the lord of Angoumois, but gave up his wedding and travelled to Palestine after learning of the foundation of the Templar Order by Hughes de Payens. He soon showed his military valour and his piety, and in 1136, after the death of Hughes, he was chosen as the new Grand Master. He proved to be a brilliant organizer and legislator, and turned the Order into a major force in the Crusader states. On March 29, 1139, Pope Innocent II issued the bull Omne Datum Optimum, which exempted the order from tithes and made them independent of any ecclesiastical jurisdiction. The Templars were also granted the habit of a red cross over a white tunic, which has since become the popular image of any crusader.He was less fortunate as a military leader. As soon as he had been elected, he defeated Zengi, the emir of Aleppo and let his knights plunder the enemy camp; Zengi returned and destroyed the unorganized pillagers. Robert authorized the Spanish Templars to lead a naval expedition of about 70 ships against Lisbon, but this also ended in defeat. In 1140 the Templars resisted a numerically superior Turkish army at the Battle of Tecua.In 1143, after protracted negotiations between Raymond Berenguer IV (the Count of Barcelona and a Templar) the order's mission on the Iberian peninsula was defined. According to William of Tyre, Robert participated in the Council of Acre during the Second Crusade in 1148, but according to the Obituary of Reims, he died in January 1147, and was succeeded by Everard des Barres in April that year.
  • Robert de Craon (gestorven 13 januari 1147) was de tweede grootmeester van de Orde van de Tempeliers, van juni 1136 tot zijn dood.Hij werd geboren omstreeks het begin van de 12e eeuw, als de jongste van drie zonen van Renaud de Craon. Hij vestigde zich in Aquitanië en was verloofd met de dochter van de heer van Angoumois, maar gaf zijn verloofde op en reisde naar Palestina nadat hij hoorde van het oprichten van de orde der Tempeliers door Hugues de Payns (Hugo van Payens). Hij toonde al snel zijn militaire heldhaftigheid en vroomheid en in 1136, na de dood van Hugues, werd hij gekozen als de nieuwe grootmeester. Hij bleek een briljante organisator en wetgever en maakte van de orde een belangrijke kracht in de kruisvaardersstaten. Op 29 maart 1139 vaardigde paus Innocentius II de bul Omne Datum Optimum uit, waarin de orde werd vrijgesteld van tienden en onafhankelijk werd gemaakt van kerkelijk recht. De Tempeliers kregen ook het habijt, een rood kruis op een witte tuniek, toegekend die sindsdien het populaire beeld is van elke kruisvaarder.Hij was minder fortuinlijk als militaire leider. Direct na zijn verkiezing versloeg hij Zengi, de emir van Aleppo, en liet zijn ridders het vijandelijke kamp plunderen: Zengi keerde terug en vernietigde de ongeorganiseerde plunderaars. Robert stond de Spaanse Tempeliers toe een marine expeditie van ongeveer 70 schepen te leiden tegen Lissabon, maar ook dit eindigde in een nederlaag. In 1140 weerstonden de Tempeliers een numerieke Turkse overmacht bij de slag van Tecua. In 1143, na langdurige onderhandelingen met Raymond Berengar IV (de graaf van Barcelona en een Tempelier) werd de missie van de orde op het Iberisch schiereiland gedefinieerd. Volgens Willem van Tyrus, nam Robert deel in het concilie van Accra tijdens de tweede kruistocht in 1148, maar volgens de necrologie van Reims stierf hij in 1147 en werd opgevolgd door Evrard des Barres in april van dat jaar.
  • Robert de Craon (auch: Robert der Burgunder, latein: Robertus de Burgundio, französisch: Le Bourguignon) († 13. Januar 1147) war der zweite Großmeister des Templerordens (1136/37-1147) und folgte Hugues de Payns in seinem Amt.
  • Robert de Craon , senyor de Craon. Des de juny de 1136 fins al 13 de gener de 1147 va ocupar el càrrec de Gran Mestre de l'Orde del Temple. No es coneix amb exactitud la data del seu naixement, però se sap que va ser fill de Renaud de Craon, i el segon nivell de la família. S'instal a Aquitània, on manté relacions amb la filla del senyor del Angoumois i quan li arriba la notícia de la fundació de l'Orde del Temple per Hug de Payens, deixa la seva nòvia i marxa cap a Palestina per esdevenir templer . Tant pel seu valor militar com per la seva pietat s'imposa ràpidament en el si de l'Ordre, al punt que és designat Gran Mestre el juny de 1136, a la mort del seu fundador.Destaca com un brillant organitzador i fa de l'Orde del Temple l'autèntica promotora dels Estats Llatins d'Orient. El seu paper legislatiu intern és molt important i aconsegueix que el 29 de març de 1139 el Papa Innocenci II, mitjançant la butlla « Omne datum optimum » concedeixi a l'Ordre nombrosos privilegis. Així, els Templers són exclosos del pagament del delme, no estan sotmesos a la jurisdicció episcopal (el que significa que l'Ordre compta amb els seus propis eclesiàstics) i són autoritzats a portar la creu vermella sobre els seus mantells blancs.Robert de Craon no va tenir tant d'èxit en el terreny militar. Tot just elegit, derrota l'emir d'Alep, però permet als seus cavallers lliurar al pillatge, facilitant que les tropes de l'emir es tornin contra ells i els descuarticen. Robert de Craon autoritza els templers de Espanya a llançar una important expedició (prop de 70 naus) contra Lisboa, però resulta també un fracàs. En 1140, els templers s'enfronten heroicament a un exèrcit turc molt més nombrós a la Batalla de Técua.Encara que el cronista Guillem de Tir el cita com a participant en 1148 a la Segona Croada, sembla que Robert de Craon va morir el 13 de gener de 1147. En efecte, el registre de defuncions de la parròquia de Reims assenyala la seva mort el dia dels idus de gener, és a dir el dia 13, i el seu successor, Evrard des Barrès, pren possessió del seu càrrec a l'abril de 1147.
  • Robert de Craon (? - 13 de enero de 1147) señor de Craon. Desde junio de 1136 hasta el 13 de enero de 1147 ocupó el cargo de Gran Maestre de la Orden del Temple. No se conoce con exactitud la fecha de su nacimiento; pero se sabe que fue hijo de Renaud de Craon, siendo el segundón de la familia. Se instala en Aquitania, donde mantiene relaciones con la hija del señor del Angoumois y cuando le llega la noticia de la fundación de la Orden del Temple por Hugo de Payens, deja a su novia y marcha hacia Palestina para convertirse en templario. Tanto por su valor militar como por su piedad se impone rápidamente en el seno de la Orden, al punto de que es designado Gran Maestre en junio de 1136, a la muerte de su fundador. Destaca como un brillante organizador y hace de la Orden del Temple la auténtica promotora de los Estados Latinos de Oriente. Su papel legislativo interno es muy importante y consigue que el 29 de marzo de 1139 el papa Inocencio II, mediante la bula «Omne datum optimum» conceda a la Orden numerosos privilegios. Así, los Templarios son excluidos del pago del diezmo, no están sometidos a la jurisdicción episcopal (lo que significa que la Orden cuenta con sus propios eclesiásticos) y son autorizados a llevar la cruz roja sobre sus mantos blancos.Robert de Craon no tuvo tanto éxito en el terreno militar. Apenas elegido, derrota al emir de Alepo; pero permite a sus caballeros entregarse al pillaje, facilitando que las tropas del emir se vuelvan contra ellos y los descuarticen. Robert de Craon autoriza a los templarios de España a lanzar una importante expedición (cerca de 70 naves) contra Lisboa, pero resulta también un fracaso. En 1140, los templarios se enfrentan heroicamente a un ejército turco mucho más numeroso en la batalla de Técua.Aunque el cronista Guillermo de Tiro le cita como participante en 1148 en la Segunda Cruzada, parece que Robert de Craon falleció el 13 de enero de 1147. En efecto, el registro de defunciones de la parroquia de Reims señala su muerte el día de los idus de enero, o sea el día 13, y su sucesor, Evrard des Barrès, toma posesión de su cargo en abril de 1147.
  • Робер дьо Краон льо Бургиньон (на латински: Robertus de Kredinio) е вторият Велик магистър на Ордена на тамплиерите. Той е син на Рено I дьо Краон, господар на Краон, Егмаген и Анжу (Франция).
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 258894 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6978 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 66 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109811469 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:alignt
  • center
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:dateDeDécès
prop-fr:emblème
  • Armoiries Robert de Craon.svg
prop-fr:fonction
prop-fr:jusqu'auFonction
prop-fr:mère
  • Ennoguen de Vitré
prop-fr:nom
  • Robert de Craon
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:successeur
prop-fr:titre
  • Ascendance de Robert de Craon
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1136 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Robert IV le Bourguignon dit Robert de Craon, sire de Craon, fils de Renaud le Bourguignon et d'Ennoguen de VitréIl est le second maître de l'Ordre du Temple de 1136/1137 jusqu'en janvier 1149. Né sans doute à la fin du XIe siècle ou au début du XIIe, d'origine angevine, il est le fils de Renaud de Craon, et le cadet de trois frères. Il s'installe en Aquitaine et est fiancé à la fille d'un seigneur de l'Angoumois.
  • 크라온의 로베르(Craon de robert, ? ~ 1147년 1월 13일)는 성전 기사단의 그랜드 마스터이다.
  • Robert de Craon (auch: Robert der Burgunder, latein: Robertus de Burgundio, französisch: Le Bourguignon) († 13. Januar 1147) war der zweite Großmeister des Templerordens (1136/37-1147) und folgte Hugues de Payns in seinem Amt.
  • Робер дьо Краон льо Бургиньон (на латински: Robertus de Kredinio) е вторият Велик магистър на Ордена на тамплиерите. Той е син на Рено I дьо Краон, господар на Краон, Егмаген и Анжу (Франция).
  • Robert de Craon (gestorven 13 januari 1147) was de tweede grootmeester van de Orde van de Tempeliers, van juni 1136 tot zijn dood.Hij werd geboren omstreeks het begin van de 12e eeuw, als de jongste van drie zonen van Renaud de Craon. Hij vestigde zich in Aquitanië en was verloofd met de dochter van de heer van Angoumois, maar gaf zijn verloofde op en reisde naar Palestina nadat hij hoorde van het oprichten van de orde der Tempeliers door Hugues de Payns (Hugo van Payens).
  • Robert de Craon (zm. 13 stycznia 1147) – drugi wielki mistrz zakonu templariuszy, w latach 1136-1147.Pochodził z Andegawenii lub Burgundii. Przed wyborem na wielkiego mistrza znany był również jako Robert Seneszal lub Robert z Burgundii. Należał do grupy pierwszych dziewięciu rycerzy-współorganizatorów nowego zakonu. Bezpośrednim powodem jego wstąpienia do zgromadzenia było doznanie zawodu miłosnego.
  • Robert de Craon (? - 13 de enero de 1147) señor de Craon. Desde junio de 1136 hasta el 13 de enero de 1147 ocupó el cargo de Gran Maestre de la Orden del Temple. No se conoce con exactitud la fecha de su nacimiento; pero se sabe que fue hijo de Renaud de Craon, siendo el segundón de la familia.
  • Robert z Craonu zvaný Robert le Bourguignon († 13. ledna 1149) byl druhým velmistrem Templářských rytířů v letech 1136–1146. Narodil se na přelomu 12. století, jako nejmladší ze tří synů Renauda z Craonu. Usadil se v Akvitánii, a byl zasnouben z dcerou lorda Angoumoins, ale vzdal se své snoubenky a pak cestoval do Palestiny, zde byl přítomen založení templářského řádu .
  • Robert de Craon , senyor de Craon. Des de juny de 1136 fins al 13 de gener de 1147 va ocupar el càrrec de Gran Mestre de l'Orde del Temple. No es coneix amb exactitud la data del seu naixement, però se sap que va ser fill de Renaud de Craon, i el segon nivell de la família.
  • Roberto de Craon († 13 de Janeiro de 1147) foi o segundo Grão-Mestre dos Cavaleiros Templários, de Junho de 1136 até sua morte.Ele nasceu por volta da virada do século XII, o mais novo dos filhos de Renaud de Craon, sire de Craon.
  • Робе́р де Крао́н (фр. Robert de Craon, лат. Robertus de Burgundio) (дата рождения неизвестна — 13 января 1149 года) — 2-й Великий магистр ордена Храма в 1136—1149 годах.Робер де Краон впервые упоминается в источниках в 1093 году. Он был сыном Рено де Краона, сеньора Краона и Эннаген де Витре (Enagen de Vitre), правнук Рено I Неверского и Аделаиды Французской, дочери короля Франции Роберта II Благочестивого.
  • Robert de Craon (... – 13 gennaio 1147) è stato il secondo Gran Maestro dell'Ordine dei Templari, dal giugno del 1136 alla sua morte.Nato intorno alla fine del XI secolo, era il minore dei figli di Renaud de Craon. Prese sede in Aquitania e venne promesso alla figlia del Signore di Angoumois, ma abbandonò la fidanzata per viaggiare in Palestina dopo aver appreso la fondazione dell'Ordine dei Templari da parte di Hugues de Payns.
  • Robert de Craon or Robert Burgundio (died 13 January 1147) was the second Grand Master of the Knights Templar from June 1136 until his death. He was a member of the Craon family.Robert was born around the turn of the 12th century, the youngest of the three sons of Renaud de Craon. He settled in Aquitaine and was engaged to the daughter of the lord of Angoumois, but gave up his wedding and travelled to Palestine after learning of the foundation of the Templar Order by Hughes de Payens.
rdfs:label
  • Robert de Craon
  • Robert de Craon
  • Robert de Craon
  • Robert de Craon
  • Robert de Craon
  • Robert de Craon
  • Robert de Craon
  • Robert de Craon
  • Robert de Craon
  • Robert z Craonu
  • Краон, Робер де
  • Робер дьо Краон
  • 크라온의 로베르
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Robert de Craon
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of