La rhétorique est à la fois la science et l'art de l'action du discours sur les esprits. Le mot provient du latin rhetorica, emprunté au grec ancien ῥητορικὴ τέχνη (rhêtorikê tekhnê), qui se traduit par « technique, art oratoire ». Plus précisément, selon Ruth Amossy : « telle qu’elle a été élaborée par la culture de la Grèce antique, la rhétorique peut être considérée comme une théorie de la parole efficace liée à une pratique oratoire.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La rhétorique est à la fois la science et l'art de l'action du discours sur les esprits. Le mot provient du latin rhetorica, emprunté au grec ancien ῥητορικὴ τέχνη (rhêtorikê tekhnê), qui se traduit par « technique, art oratoire ». Plus précisément, selon Ruth Amossy : « telle qu’elle a été élaborée par la culture de la Grèce antique, la rhétorique peut être considérée comme une théorie de la parole efficace liée à une pratique oratoire. »Au-delà de cette définition générale, la rhétorique a connu au cours de son histoire une tension entre deux conceptions antagonistes, la rhétorique comme art de la persuasion et la rhétorique comme art de l'éloquence. La rhétorique grecque, telle qu'elle fut pratiquée par les sophistes et codifiée par Aristote, se préoccupait principalement de persuader. Dans l'Antiquité romaine, se fait jour une nouvelle conception de la rhétorique comme art de bien dire « bene dicendi scientia » selon les mots de l'orateur romain Quintilien. A l'époque classique, la rhétorique s'étend à l'étude des textes écrits, et notamment aux textes littéraires et dramatiques, la conception romaine de la rhétorique l'emporte progressivement sur la conception grecque. La rhétorique s'est ainsi progressivement restreinte à la stylistique c'est-à-dire à un inventaire de figures relevant des ornements du discours. Il en résulte une conception de la parole rhétorique qui se distingue de l'argumentation et de la dialectique par l'usage d'effets pathétiques et éthiques du discours sur le public. Contre cette évolution, l'école rhétorique contemporaine de Chaïm Perelman renoue avec la rhétorique grecque en proposant une « nouvelle rhétorique » qui est une théorie de l'argumentation.
  • La retòrica (del grec antic ῥητορικὴ τέχνη rhêtorikề [tékhnê], « tècnica/art oratori») designa pròpiament «l'art de parlar bé» és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula. La retòrica, la dialèctica i la gramàtica constitueixen el trivi, que forma amb el quadrivi les set arts liberals de la cultura occidental. A l'Edat Antiga i l'edat mitjana, la retòrica estava enfocada en la persuasió en els contextos públics i polítics, així com a les assemblees i els tribunals. D'aquesta manera, es va desenvolupar en societats obertes i democràtiques, els drets d'expressió, de lliure reunió i els drets polítics d'una part de la població.El concepte de retòrica ha variat durant els 2500 anys d'existència de la paraula. Fins als nostres dies, la retòrica es descriu en un sentit ampli, com l'art o la pràctica de la persuasió sigui quin sigui el mitjà de comunicació, però utilitzant el llenguatge. Els termes «retòrica» o «sofisme» s'utilitzen sovint en sentit pejoratiu, quan es vol oposar a les paraules sense fets o separar la informació de la desinformació, de la propaganda, fins i tot per qualificar de dubtós un discurs pseudo-argumentatiu. Sigui quin sigui, així com l'art de la persuasió, la retòrica continua jugant un rol important dins la vida pública contemporània.La retòrica és la ciència que estudia la capacitat de persuadir per mitjà de les paraules. La retòrica és a la vegada la ciència (en un sentit d'estudi estructurat) i l'art (en un sentit pràctic recolzat sobre un coneixement provat) que es refereix a l'acció del discurs de l'ànima (l'ànima és qui parla). En un principi, la retòrica és únicament oral, però evidentment també es preocupa pel discurs escrit, en una mesura en què aquest és, de manera més o menys estreta, una transcripció o una mimesi de l'oral. La definició de retòrica canviarà amb el pas dels segles (aportacions dels grecs, dels oradors romans, fins als europeus).Finalment, avui en dia la retòrica es construeix de manera entenedora i que arribi fàcilment al públic.L'objectiu del text retòric és comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva, la funció que hi predomina és la poètica.La situació de comunicació influeix molt directament sobre el text retòric. I trobem l'emissor, és una persona que ha de tenir una bona competència comunicativa, el receptor, de caràcter col·lectiu i ha de tenir una competència lingüística per tal de comprendre el missatge. El canal que pot ser oral o escrit i el context que són les circumstàncies que han motivat el text retòric. La preparació del context retòric comprèn tres fases:La producció (productio) en què se seleccionen les idees i els arguments més rellevants. La disposició (dispositio) o organització dels arguments de manera que el missatge arribi al públic. La comunicació (elocutio) oral o escrita. Aquesta fase es decideixen els mecanismes lingüístics, com la claredat, la correcció lingüística, elegància de l'estil i l'elaboració artística del llenguatge. L'estructura del text retòric es divideix en: Exhortació, es presenta el tema de manera que resulti interessant per al públic Narració; exposició dels fets que han motivat que l'autor construeixi el text. Argumentació: és la part central del text. Exposa els arguments a favor de la posició de l'autor i refuta els arguments adversos Conclusió: on es resumeixen els trets més rellevants exposats en el text. La retòrica clàssica distingia tres gèneres en l'expressió oral: Demostratiu; destaca les qualitats positives o negatives d'un objecte, fet... L'orador és individual i no hi ha rèplica. L'oient no ha de prendre una decisió a partir del missatge que sent. Deliberatiu; s'hi exposen els problemes d'un grup determinat i es donen solucions Judicial: s'hi exposen uns fets ocorreguts sobre els quals un orador argumenta a favor i un altre en contra.
  • 修辞学(しゅうじがく、希: ρητορική, 羅: rhetorica, 英: rhetoric)は、弁論・叙述の技術に関する学問分野。レトリック、雄弁術、弁論術、説得術とも。欧州古代・中世で教養の中核を成していたが、近代に衰退。古代・中世の教育規範である自由七学芸の内の一つ。基本的には演説の技術で、いかに聴衆を納得させるかを目的とするかなり政治的なもの。そのため修辞学では、聴衆の心理操作が大きな位置を占め、さらに、演説をより魅力的に見せるために、身ぶりや発声法なども重要視される。つまり、言語学、詩学、演技論などの総体だった。だが近代ではさまざまな学問に分化し、あくまで言語表現に磨きをかける技術、という領域に押し込められる。
  • Erretorika hitza grezieratik dator, ρητορική, eta euskaraz "hizlari batzarrean" esan nahi du. Latinez ars rhetorica bezala ezagutu zen, "hizlariaren artea". Euskaltzaindiaren Literatura Terminoen Hiztegiak horrela definitu du erretorika: "antze edo trebetasuna jendaurreko hitzaldi baten bidez iritzi baten alde egiteko konbentzitzeko moduan, eta orokorki hizkuntzaz baliatuz limurtzeko, hitzez nahiz idatziz, baina bereziki oratoria generoan. Halaber, trebetasun honen teoria edo jakintza adierazten dute". Honen arabera erretorika pertsuasioaren artea izango da eta hori modu egokiz aurrera eramateko lengoaiaren teknikak, prozedurak ikertuko eta antolatuko ditu.Erretorika, aipatu dugunez, Grezian sortu zen. Hasiera batean haren interesa ahozko hizkuntzara bideratu zen. Ondoren, hizkuntza idatzia garrantzia hartzen joan zen ahala, testuak ere aztertu zituen, bereziki Erromako garaietan. Erdi Aroan zehar eta XIX. mendera arte irakaskuntza garrantzi handia izan zuen, bereziki jakintza humanistikoetan. Gaur egun erretorikak indar berritua jaso izan du eta bere eragina oso arlo desberdinetan ikus daiteke: Literaturan, Politikan, Publizitatean; esan daiteke ikus-entzunezko munduan ere erretorika berezi bat lantzen ari dela: irudien bitartez metaforak, sinboloak, pertsonifikazioak erraz adieraz daiteke.
  • Retorika (dari bahasa Yunani: ῥήτωρ, rhêtôr, orator, teacher) adalah sebuah teknik pembujuk-rayuan secara persuasi untuk menghasilkan bujukan dengan melalui karakter pembicara, emosional atau argumen (logo), awalnya Aristoteles mencetuskan dalam sebuah dialog sebelum The Rhetoric dengan judul 'Grullos' atau Plato menulis dalam Gorgias, secara umum ialah seni manipulatif atau teknik persuasi politik yang bersifat transaksional dengan menggunakan lambang untuk mengidentifikasi pembicara dengan pendengar melalui pidato, persuader dan yang dipersuasi saling bekerja sama dalam merumuskan nilai, keprcayaan dan pengharapan mereka. Ini yang dikatakan Kenneth Burke (1969) sebagai konsubstansialitas dengan penggunaan media oral atau tertulis, bagaimanapun, definisi dari retorika telah berkembang jauh sejak retorika naik sebagai bahan studi di universitas. Dengan ini, ada perbedaan antara retorika klasik (dengan definisi yang sudah disebutkan di atas) dan praktik kontemporer dari retorika yang termasuk analisis atas teks tertulis dan visual.
  • La retórica es la disciplina transversal a distintos campos de conocimiento (ciencia de la literatura, ciencia política, publicidad, periodismo, ciencias de la educación, ciencias sociales, derecho, etc.) que se ocupa de estudiar y de sistematizar procedimientos y técnicas de utilización del lenguaje, puestos al servicio de una finalidad persuasiva o estética, añadida a su finalidad comunicativa.Históricamente, la retórica tiene su origen en la Grecia clásica, donde se entendía, en palabras de los tratadistas clásicos, como el ars bene dicendi, esto es, la técnica de expresarse de manera adecuada para lograr la persuasión del destinatario (etimológicamente, la palabra es un helenismo que proviene del griego ρητορική [τέχνη], «rhetorikè (téchne)»).La retórica se configura como un sistema de procesos y recursos que actúan en distintos niveles en la construcción de un discurso. Tales elementos están estrechamente relacionados entre sí y todos ellos repercuten en los distintos ámbitos discursivos.
  • Rhetorik (altgriechisch ῥητορική (τέχνη) rhētorikḗ (téchnē) „die Redekunst“) ist die Kunst der Beredsamkeit. Sie war schon in der griechischen Antike als Disziplin bekannt und spielte insbesondere in den meinungsbildenden Prozessen Athens und anderer Poleis eine herausragende Rolle.Die Aufgabe der Rede ist es, den Zuhörer von einer Aussage zu überzeugen oder zu einer bestimmten Handlung zu bewegen. Als Kunst der Rede stellt die Rhetorik hierzu die Mittel bereit, als Theorie der Überzeugung analysiert sie diese. Insofern enthält Rhetorik immer eine Doppelaufgabe und soll sowohl Kunst als auch Wissenschaft sein. Zum einen geht es um die Kunst, Menschen von einer Ansicht zu überzeugen oder zu einer Handlung zu bewegen, zum anderen um die Wissenschaft vom wirksamen Reden. Schon bevor die erste ausdrückliche Theorie der Überzeugung von Aristoteles ausgearbeitet worden war, gab es die Praxis der Rhetoriklehrer und existierten entsprechende Handbücher. Die Rhetoriker gehörten teilweise zur Bewegung der Sophisten und legitimierten die Überredung mit der Ansicht, dass eine Wahrheit nicht existiere oder wenn, nicht erkennbar sei. Im Mittelalter war die Rhetorik neben der Logik und Grammatik der Bestandteil des Triviums des in der Antike entstandenen Kanons der Sieben freien Künste.In der Aufklärung wurde die Rhetorik zunehmend aus dem Alltag, den Wissenschaften und dem Denken verdrängt, da man ihr vorwarf, von rationaler Erkenntnis abzulenken. Seither wird unter Rhetorik meist nur noch die Technik der Rede und der Textanalyse bzw. die Theorie und Praxis der Rede und des Gesprächs verstanden. Hohe politische Bedeutung erhielt sie wieder durch Karl Marx und später im Kommunismus als sogenannte sozialistische Rhetorik mit spezieller gesellschaftspolitischer Wortwahl. Sie deutete die politischen Verhältnisse im Sinne des Marxismus und stützte die Argumentation seiner Vertreter und ihre Überzeugungungskraft. Wissenschaftliche Arbeiten zur Rhetorik beschäftigen sich – vor allem seit der Mitte des 20. Jahrhunderts – überwiegend mit dem Gespräch sowie mit Fragen der Rede- und Gesprächspädagogik; ihre Forschungen kommen unter anderen aus der Sprechwissenschaft, der Linguistik (vor allem dem Sprachgebrauch in der Werbesprache), der Psychologie, der Pädagogik und der Soziologie.
  • Rétorika (řečnictví) je nauka pojednávající o verbálním projevu. Je vedle gramatiky a dialektiky jedním ze tří původních svobodných umění (tzv. trivium), která se vyučovala na středověkých univerzitách. Jde o jednu z nejstarších jazykových disciplín, která vznikla již ve starověku.
  • Retorica (van het Griekse woord ῥήτωρ, rhêtôr, spreker, leraar; oude Nederlandse spelling rhetorica met -rh) is de uit de klassieken voortgekomen oudste westerse teksttheorie. De term staat voor welsprekendheid, maar in uitgebreide zin slaat het op effectief spreken en schrijven en de kunst van het overtuigen. Men gebruikt het begrip dus zowel voor de theorie - de leer van overtuigend spreken en schrijven of retorica - als voor de praktijk ervan. Men spreekt ook wel van ars rhetorica tegenover eloquentia. Oorspronkelijk was deze kunst bittere noodzaak in de politiek en de rechtspraak. Vooral in het oude Griekenland was het voor politici belangrijk dat zij de retorica beheersten. De retorica stond dan ook centraal in het onderwijs aan zonen van welvarende families. De sofisten waren hierin gespecialiseerd.Talrijke filosofen hebben er hun aandacht aan besteed, onder wie Aristoteles in zijn Ars Rhetorica. Diens leermeester Plato hield zich in zijn werken ook bezig met de afbakening tussen de retorica en de filosofie, onder meer in de dialoog Gorgias. Daarin debatteert Socrates met onder meer de beroemde sofist Gorgias, die wordt beschouwd als de vader van de retorica. Socrates stelt zich hierin op het standpunt dat de retorica een kunst is zonder inhoud, waarbij niet uit het oog mag worden verloren dat welsprekendheid en deskundigheid twee verschillende zaken zijn: een gladde spreker zonder kennis van de geneeskunde kan er bijvoorbeeld wel in slagen een zieke ervan te overtuigen een bepaald medicijn in te nemen, terwijl diens arts dat niet kan.Tijdens de Romeinse Republiek kreeg de retorica vooral aandacht van de bekende redenaar, jurist, filosoof en politicus Cicero, van wie vele redevoeringen bewaard zijn gebleven. Later in het Romeinse Keizerrijk was de noodzaak van de welsprekendheid voor de politiek van minder belang. Toch was het een belangrijk vak, vooral voor juristen. Het boek De opleiding tot Redenaar (de Institutio Oratoria) van Quintilianus (±40 - ±100 na Christus) wordt nog steeds gezien als een theoretisch standaardwerk op dit gebied. Belangrijke aandachtspunten in de retorica zijn de opbouw van het betoog en de stijlfiguren waarmee de spreker zich bedient om zijn gehoor voor zijn standpunten te winnen. In dit boek vindt concentratie plaats op de rechtspraak vanwege eerdergenoemde reden. Overigens definieert Quintilianus retorica als de kunst van het goede spreken en keert hij zich tegen bovengenoemde definities. Een redevoering die in de rechtszaal overtuigt, hoeft volgens hem niet goed te zijn en vice versa. Evenzo is er een scala aan argumenten die in een betogende tekst al dan niet terecht effect sorteren.In Vlaanderen was Retorica vroeger (tot in de jaren 1980) de benaming voor het laatste leerjaar van de Latijnse humaniora in het Secundair onderwijs. Ook in Nederland is deze naam voor de 6e klas gymnasium gebruikt, minstens tot halverwege de jaren zestig van de 20e eeuw.
  • Рито́рика (др.-греч. ῥητωρική — «ораторское искусство» от ῥήτωρ — «оратор») — филологическая дисциплина, изучающая искусство речи, правила построения художественной речи, ораторское искусство, красноречие.
  • Retoryka (gr. ῥητορική rhetorike, od wyrazu ῥήτωρ rhetor "mówca") – krasomówstwo, sztuka wymowy, umiejętność opisania swojego punktu widzenia i przekonywania słuchaczy do swoich racji, czyli sztuka perswazji.Teoria retoryki opierała się na obserwacji możliwości perswazyjnych ludzkiej mowy, a środki retoryczne pochodziły z mów oratorów. Natomiast zadaniem teoretyków było opracowywanie wskazówek przydatnych w układaniu mowy, a także klasyfikacja zabiegów retorycznych – przy czym zasady klasyfikacji, np. tropów i figur retorycznych, różniły się w zależności od autora. Według Arystotelesa retoryka służy wynajdywaniu tego, co w mowie może mieć znaczenie przekonywające.Przeciwieństwem sztucznej retoryki jest parezja – wypowiedź oparta na szczerości i otwartości.
  • Rhetoric is the art of discourse, an art that aims to improve the capability of writers or speakers to inform, persuade, or motivate particular audiences in specific situations. As a subject of formal study and a productive civic practice, rhetoric has played a central role in the Western tradition. Its best known definition comes from Aristotle, who considers it a counterpart of both logic and politics, and calls it "the faculty of observing in any given case the available means of persuasion." Rhetorics typically provide heuristics for understanding, discovering, and developing arguments for particular situations, such as Aristotle's three persuasive audience appeals, logos, pathos, and ethos. The five canons of rhetoric, which trace the traditional tasks in designing a persuasive speech, were first codified in classical Rome: invention, arrangement, style, memory, and delivery. Along with grammar and logic (or dialectic—see Martianus Capella), rhetoric is one of the three ancient arts of discourse.From Ancient Greece to the late 19th century, it was a central part of Western education, filling the need to train public speakers and writers to move audiences to action with arguments. The word is derived from the Greek ῥητορικός (rhētorikós), "oratorical", from ῥήτωρ (rhḗtōr), "public speaker", related to ῥῆμα (rhêma), "that which is said or spoken, word, saying", and ultimately derived from the verb ἐρῶ (erō), "say, speak".
  • Retorik kelimesi Yunanca rhētorikos, (ῥητορικός) hitabet, söylevcilik kelimesinden türemiştir. Rhētōr (ῥήτωρ) ‘hatip, söylevci’, erô (ἐρῶ) ‘konuşmak’ demektir. En basit anlamda rhetorikos insana hitap etmedir. Retorik kelime anlamı olarak güzel söz söyleme, hitabet sanatı, belagat anlamına gelmektedir. Dili ikna etmek için kullanan sanatlardan biridir. Antik Yunan'da MÖ 5. yüzyılda Sokrates çevresindekiler tarafından kullanılmış olan bu kelime, ilk kez Platon’un Gorgias adlı eserinde geçmiştir.Retoriğin olabilmesi için üç temel öge gereklidir: Bir söylevci, bir dinleyici ve bunların düşündüklerini ve görüşlerini iletebilmelerine aracılık eden bir dil.Retorik; edebiyatta, siyasette, mahkemelerde, doğal dilde, bilim dışı akıl yürütmede, fikirde, güzel konuşmada, örtük unsur içinde, örtük olanın arkasındaki niyette ortaya çıkar. Dolayısıyla retorik kendini kısıtlamamış, yayılmıştır.Retorik, bir konu üstünde bireylerin farklılığı tartışmalarıdır. Retorik aracılığıyla, benzerlik, farklılık, kendimizin veya başkasının benzerliği, bunları donduran toplum, bunları yasallaştıran ve kimi zaman sarsan siyaset, bunların içlerinde dalgalandığı psikoloji ve ahlak tartışılır. Retorik, bireyler arasındaki benzerlik ve farklılıklar üstünde durur ve mesleğini somutlaştıran özel, kesin sorular aracılığıyla bu sorunu işler. Retorikle insanlara, onların durumlarına, onlarda bulunduğunu sandığımız özelliklere, onlarda bulunmasını istediğimiz ya da reddettiğimiz özelliklere hitap ederiz.Retoriğin Logos, Pathos ve Ethos boyutu vardır; Ethos: Ben simgesi, karakter, yaşam ve amaç tercihidir. Ethos hatiptir, daha doğrusu hatibin erdemidir. Söylevcinin mesleği ya da sosyal kökeni ne olursa olsun ahlaken herkese örnek olması gerekir. Ethos, Latince mores (ahlak) anlamındadır. Yani güzel konuşan kişi ahlaksal yetiye sahip olmalıdır. Söylevci tartışma yaratan ve üstünde tartışılan sorulara cevap vermesi gereken kişidir. Söylevci karşı karşıya bulunduğu sorunsala göre kendisini gizler ya da gösterir; silinir ya da çarpıcı biçimde sergiler. Temkinlidir veya öyle görünür. Pathos: Söylevcinin kandırmak, razı etmek, heyecanlandırmak ya da büyülemek istediği dinleyiciyi niteler. Pathos dinleyicinin duygulanımıdır. Ethos cevaplara gönderme yapar, Pathos ise soruların kaynağıdır. Yani dinleyici çekingendir; kendi duygularının ve söylevcinin etkisinde kalır. Logos: Dinleyici ve söylevciyi kendi kurallarına bağlar. Dinleyiciyi güçlü kanıtlarla ikna eder ve güzel üslubuyla onun beğenisini kazanır. Soruları ve cevapları farklılıklarını koruyarak açıklayabilmedir. Retorik, kendi içinde bir bilgi bütünü oluşturmaktan çok kendi dışındaki bir nesneye, düşüncenin gerçeklikle, önermelerin verili bir olguyla uyuşmasına yani doğruluğa (Aletheia) erişme yolu, yordamıdır. Retoriğin nesnesi olan doğruluk türü bilimsel tanıtlamayla (Latince, demonstratio) doğruluğu bilinen öncüllere dayanarak yapılan çıkarımla gösterilemez; konuşanla dinleyeni ortak varsayımlar temelinde buluşturan olası öncüllere dayalı çıkarımla ancak yaklaşık olarak betimlenebilir. Antik retoriğin kurucu ilkesi bu yüzden, doğruluğun zorunlu olarak ancak belli koşullarda, belli kişiler içinde geçerli olduğu biçimindedir.
  • La retorica è l'arte di parlar bene (in greco antico ῥητορικὴ τέχνη, traslitterato in rhetorikè téchne, «arte del dire»). Essa è la disciplina che studia il metodo di composizione dei discorsi, ovvero come organizzare il linguaggio naturale (non simbolico) secondo un criterio per il quale a una proposizione segua una conclusione. Sotto questo aspetto essa è un metalinguaggio, in quanto cioè un «discorso sul discorso».Lo scopo della retorica è la persuasione, intesa come approvazione della tesi dell'oratore da parte di uno specifico uditorio. Da un lato, la persuasione consiste in un fenomeno emotivo di assenso psicologico; per altro verso ha una base epistemologica: lo studio dei fondamenti della persuasione è studio degli elementi che, connettendo diverse proposizioni tra loro, portano a una conclusione condivisa, quindi dei modi di disvelamento della verità nello specifico campo del discorso.
  • Retórica (do latim rhetorica, originado no grego ῥητορικὴ τέχνη [rhêtorikê], literalmente a «arte/técnica de bem falar», do substantivo rhêtôr, «orador») é a arte de usar uma linguagem para comunicar de forma eficaz e persuasiva. A retórica teria nascido no século V a.C., na Sicília, e foi introduzida em Atenas pelo sofista Górgias, desenvolvendo-se nos círculos políticos e judiciais da grécia antiga. Originalmente visava persuadir uma audiência dos mais diversos assuntos, mas acabou por tornar-se sinónimo da arte de bem falar, o que opôs os sofistas ao filósofo Sócrates e seus discípulos. Aristóteles, na obra "Retórica", lançou as bases para sistematizar o seu estudo, identificando-a como um dos elementos chave da filosofia, junto com a lógica e a dialética. A retórica foi uma das três artes liberais ensinadas nas universidades da Idade Média, constituindo o "trivium", junto com a lógica e a gramática. Até o século XIX foi uma parte central da educação ocidental, preenchendo a necessidade de treinar oradores e escritores para convencer audiências mediante argumentos.A retórica apela à audiência em três frentes: logos, pathos e ethos. A elaboração do discurso e sua exposição exigem atenção a cinco dimensões que se complementam (os cinco cânones ou momentos da retórica): inventio ou invenção, a escolha dos conteúdos do discurso; dispositio ou disposição, organização dos conteúdos num todo estruturado; elocutio ou elocução, a expressão adequada dos conteúdos; memoria, a memorização do discurso e pronuntiatio ou acção, sobre a declamação do discurso, onde a modulação da voz e gestos devem estar em consonância com o conteúdo (este 5º momento nem sempre é considerado).A retórica é uma ciência (no sentido de um estudo estruturado) e uma arte (no sentido de uma prática assente numa experiência, com uma técnica). No início, a retórica ocupava-se do discurso político falado, a oratória, antes de se alargar a textos escritos e, em especial, aos literários, disciplina hoje chamada "estilística".A oratória é um dos meios pelos quais se manifesta a retórica, mas não o único. Pois, certamente, pode-se afirmar que há retórica na música ("Para não dizer que não falei da Flores", de Geraldo Vandré: retórica musical contra a ditadura), na pintura (O quadro "Guernica", de Picasso: retórica contra o fascismo e a guerra) e, obviamente, na publicidade. Logo, a retórica, enquanto método de persuasão, pode se manifestar por todo e qualquer meio de comunicação.
  • 수사학(修辭學, 그리스어: ῥήτωρ, rhêtôr, orator, teacher)은 일반적으로 구술적인 언어, 시각적인 언어, 문어적인 언어를 사용하여 설득하는 기술로 쓰인다. 그러나, 수사학이 대학교의 연구 분야로 합쳐지게 됨에 따라 수사학의 정의는 크게 확장되었다. 다시 말해, 고전 수사학(앞에 언급한 정의)과 문어적인 문자와 시각적인 문자의 분석을 포함하는 수사학의 현대적 기량 사이에 위치한다.
  • Реторика или риторика (формите са дублети, тоест еднакво правилни; вж по-долу етимология) е умението, дарбата или изкуството да се говори добре, още това е науката, която се занимава с изучаването на умението за убедително и умело говорене пред публика. Понякога като синоним се използва и красноречие.Най-често под реторик (ретор) се има предвид, някой който преподава или изучава и изследва реториката, а ораторът е този, който произнася речи.Реториката също така, освен към устните речи, може да се отнася и до писмения дискурс и писмените текстове, като изкуство в писането - подредбата, изложението и т.н. на текстове.Реториката възниква в Древността, когато и получава своето силно развитие в Древна Гърция и Древен Рим, тогава се развива политическото и съдебно красноречие. Тя е била сред трите свободни изкуства наречени тривиум, като другите две са диалектиката и граматиката. През Средновековието реториката се развива предимно като наука за фигурите. Днес голяма част от античната и средновековната реторика са част от лингвистиката, стилистиката, литературната критика и теория, и прочее. Съвременно развитие на реториката има напр. в САЩ към средата на 20 век, където възниква течението наречено Нова реторика.Принципите на реториката са поставени още в древността. Едни от най-известните оратори от тези времена са Демостен и Цицерон. Учебниците по реторика, макар и малко от тях, са запазени - тези на Аристотел и особено на Квинтилиан, са учебно пособие и сега.
  • A szónoklattan, ékesszólástan vagy retorika (görögül rhétoriké, latinul ars oratoria) a szónoklat tudománya, eredetileg díszes külsőségek között előadott beszédeket, ékes stílusú, nyilvános megszólalásokat jelentett. Később a nem szépirodalmi műfajok elméletét jelentette. Iskolai tantárgy volt a beszéd- és értelemgyakorlat mellett. Ma a rendszeres gondolkodás és önkifejezés eszköze, a kulturált érvelés, vitatkozás tudománya. Tárgya minden nyilvános, közéleti megszólalás, minden közéleti kommunikációs helyzet, és szereplője minden nyilvánosan megszólaló ember. Társtudománya a szövegtannak, amely a sikeres közlés, a meggyőző beszéd szempontjai alapján tekinti át a szöveg (beszéd) létrehozását. A klasszikus retorikai elmélet meghatározta a retorika alapelveit, szabályait, eszközeit, amelyek alkalmazhatók a mindennapi kommunikációs folyamatokban is, kiegészülve a modern nyelvészeti, kommunikációelméleti, szociálpszichológiai stb. ismeretekkel.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2596 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 193115 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 1101 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110216207 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1557 (xsd:integer)
  • 1816 (xsd:integer)
  • 1960 (xsd:integer)
  • 1964 (xsd:integer)
  • 1977 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1987 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
  • 1990 (xsd:integer)
  • 1991 (xsd:integer)
  • 1993 (xsd:integer)
  • 1995 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 1999 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2004 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
prop-fr:asin
  • B0014S1Y98
  • B001C9C7IQ
  • B001CAQJ52
prop-fr:auteur
  • Yūsuf ibn Muḥammad Ibn Ṭumlūs
prop-fr:collection
  • Ouverture
  • Biblio-Essais
  • Bibliothèque d'histoire de la philosophie
  • Bibliothèque des histoires
  • Bude Serie Latine
  • Cursus
  • Dictionnaires
  • Encyclopédies d'aujourd'hui
  • Garnier Flammarion
  • Garnier Flammarion / Philosophie
  • HU Langues et civilisations anciennes
  • L'interrogation philosophique
  • Livre de Poche
  • Petite bibliothèque Rivages
  • Point Essais
  • Point Histoire
  • Premier cycle
  • Psychologie politique
  • Que sais-je ?
  • Que sais-je ? n° 2133
  • Vie pratique
  • Collection des universités de France Série latine n° 287
prop-fr:colonnes
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:commentaire
prop-fr:commons
  • Category:Rhétorique
prop-fr:date
  • 2009-07-07 (xsd:date)
prop-fr:format
  • 15 (xsd:integer)
prop-fr:groupe
  • note
prop-fr:id
  • Rhétorique
  • Era
  • Ad
  • Adm
  • Ap
  • Ar
  • Des tropes
  • Drp
  • Er
  • Gorgias
  • Hea
  • Hrem
  • Hrgj
  • Institutions oratoires
  • Ir
  • L'Orateur
  • La Rhétorique française
  • Les Figures du discours
  • Lpp
  • Lr
  • LrGT
  • LrOR
  • Ndesc
  • Poétique
  • Pr
  • Rhétorique à Herennius
  • Rl
  • Rpc
  • Ter
  • Traité du sublime
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 22531 (xsd:integer)
  • 202008936 (xsd:integer)
  • 1453829350 (xsd:integer)
  • 2080704656 (xsd:integer)
  • 2080711350 (xsd:integer)
  • 2080810154 (xsd:integer)
  • 2251010475 (xsd:double)
  • 2251012028 (xsd:double)
  • 2253052418 (xsd:double)
  • 2747576523 (xsd:double)
  • 2830911741 (xsd:double)
  • 0978-02-02 (xsd:date)
prop-fr:langue
  • en
  • fr
  • français
  • la
prop-fr:lienAuteur
  • Aristote
  • Cicéron
  • Platon
  • Alain Michel
  • Antoine Fouquelin
  • Chaïm Perelman
  • César Chesneau Dumarsais
  • Daniel Marguerat
  • Frances Yates
  • Françoise Desbordes
  • Georges Molinié
  • Henri-Irénée Marrou
  • Jean-Jacques Robrieux
  • Joëlle Gardes
  • Marc Fumaroli
  • Michel Meyer
  • Olivier Reboul
  • Philippe-Joseph Salazar
  • Pierre Fontanier
  • Pseudo-Longin
  • Quintilien
  • Roland Barthes
prop-fr:lienÉditeur
  • Presses universitaires de France
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:lireEnLigne
prop-fr:nom
  • Aristote
  • Cicéron
  • Platon
  • Amossy
  • Andresen
  • Anonyme
  • Aquien
  • Barthes
  • Bender
  • Bourquin
  • Buffon
  • Chesneau Dumarsais
  • Desbordes
  • Fontanier
  • Fouquelin
  • Fumaroli
  • Gardes-Tamine
  • Kibédi-varga
  • Marguerat
  • Marrou
  • Meyer
  • Michel
  • Molinié
  • Perelman
  • Pougeoise
  • Pseudo-Longin
  • Quintilien
  • Reboul
  • Robrieux
  • Roussin
  • Salavastru
  • Salazar
  • Wellbery
  • Yates
prop-fr:oldid
  • 42750298 (xsd:integer)
prop-fr:pages
  • 128 (xsd:integer)
  • 180 (xsd:integer)
  • 216 (xsd:integer)
  • 224 (xsd:integer)
  • 235 (xsd:integer)
  • 256 (xsd:integer)
  • 304 (xsd:integer)
  • 314 (xsd:integer)
  • 350 (xsd:integer)
  • 362 (xsd:integer)
  • 380 (xsd:integer)
  • 392 (xsd:integer)
  • 485 (xsd:integer)
  • 570 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 177 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Olivier
  • Pierre
  • Alain
  • Antoine
  • Aron
  • Bertrand
  • Chaïm
  • Constantin
  • César
  • Daniel
  • David
  • Frances
  • Françoise
  • Georges
  • Henri-Irénée
  • Jean-Jacques
  • John
  • Joëlle
  • Marc
  • Michel
  • Michèle
  • Philippe
  • Philippe-Joseph
  • Roland
  • Ruth
  • Volker
  • Yvan
prop-fr:réimpression
  • 2003 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • dbpedia-fr:L'Art_de_la_mémoire
  • dbpedia-fr:La_Rhétorique_à_Herennius
  • dbpedia-fr:Rhétorique_(Aristote)
  • dbpedia-fr:De_Oratore
  • dbpedia-fr:Gorgias_(Platon)
  • dbpedia-fr:Poétique_(Aristote)
  • Des tropes ou Des diferens sens dans lesquels on peut prendre un mème mot dans une mème langue
  • Rhétorique et philosophie chez Cicéron. Essai sur les fondements philosophiques de l’art de persuader
  • Principia rhetorica. Une théorie générale de l'argumentation
  • Histoire de l'éducation dans l'Antiquité tome I et II
  • Bien Parler en Public - Réussir en 10 leçons
  • Dictionnaire de rhétorique
  • Dictionnaire de rhétorique et de poétique
  • Histoire de la Rhétorique des Grecs à nos jours
  • Institutions oratoires
  • Introduction à la rhétorique
  • L'Empire rhétorique
  • L'aventure sémiologique
  • La Parole persuasive
  • La Rhétorique
  • La Rhétorique Françoise
  • La Rhétorique antique
  • La rhétorique
  • Le livre de la rhétorique
  • Les Figures du discours
  • L’argumentation dans le discours
  • Rhétorique et littérature
  • The Ends of Rhetoric: History, Theory, Practise
  • Traité du sublime
  • L'Art de parler, anthologie de manuels d'éloquence
  • Rhétorique in Nouveau dictionnaire encyclopédique des sciences du langage de Ducrot et Schaeffer
  • Rhétorique et politique. Le pouvoir du discours et le discours du pouvoir
  • Histoire de la rhétorique dans l'Europe moderne : 1450-1950
  • Éléments de rhétorique et d'argumentation
  • La Bible se raconte. Initiation à l’analyse narrative
prop-fr:tome
  • I
prop-fr:trad
  • Jean Cousin
prop-fr:traducteur
  • G. Arcand
  • Maroun Aouad
  • Michel Magnien
  • Pierre Chiron
prop-fr:tri
  • Rhetorique
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikibooks
  • Catégorie:Rhétorique
prop-fr:wikinews
  • Catégorie:Rhétorique
  • Catégorie:Rhétorique
prop-fr:wikiquote
  • Catégorie:Rhétorique
  • Catégorie:Rhétorique
prop-fr:wikisource
  • Catégorie:Rhétorique
  • Catégorie:Rhétorique
prop-fr:wikiversity
  • Catégorie:Rhétorique
  • Catégorie:Rhétorique
prop-fr:wiktionary
  • rhétorique
prop-fr:éditeur
  • dbpedia-fr:Labor_et_Fides
  • Presses universitaires de France
  • A. Wechel
  • Armand Colin
  • Create Space
  • Dunod
  • Fayard
  • Flammarion
  • Gallimard
  • Hachette
  • Impr. de Delalain
  • Klincksieck
  • L'Harmattan
  • LGF
  • LGF - Livre de Poche
  • Le Livre de Poche
  • Les Belles Lettres
  • Nathan
  • P.U.F.
  • Presses Universitaires Françaises
  • Rivages
  • Seuil
  • Stanford University Press
  • Vrin
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La rhétorique est à la fois la science et l'art de l'action du discours sur les esprits. Le mot provient du latin rhetorica, emprunté au grec ancien ῥητορικὴ τέχνη (rhêtorikê tekhnê), qui se traduit par « technique, art oratoire ». Plus précisément, selon Ruth Amossy : « telle qu’elle a été élaborée par la culture de la Grèce antique, la rhétorique peut être considérée comme une théorie de la parole efficace liée à une pratique oratoire.
  • 修辞学(しゅうじがく、希: ρητορική, 羅: rhetorica, 英: rhetoric)は、弁論・叙述の技術に関する学問分野。レトリック、雄弁術、弁論術、説得術とも。欧州古代・中世で教養の中核を成していたが、近代に衰退。古代・中世の教育規範である自由七学芸の内の一つ。基本的には演説の技術で、いかに聴衆を納得させるかを目的とするかなり政治的なもの。そのため修辞学では、聴衆の心理操作が大きな位置を占め、さらに、演説をより魅力的に見せるために、身ぶりや発声法なども重要視される。つまり、言語学、詩学、演技論などの総体だった。だが近代ではさまざまな学問に分化し、あくまで言語表現に磨きをかける技術、という領域に押し込められる。
  • Rétorika (řečnictví) je nauka pojednávající o verbálním projevu. Je vedle gramatiky a dialektiky jedním ze tří původních svobodných umění (tzv. trivium), která se vyučovala na středověkých univerzitách. Jde o jednu z nejstarších jazykových disciplín, která vznikla již ve starověku.
  • Рито́рика (др.-греч. ῥητωρική — «ораторское искусство» от ῥήτωρ — «оратор») — филологическая дисциплина, изучающая искусство речи, правила построения художественной речи, ораторское искусство, красноречие.
  • 수사학(修辭學, 그리스어: ῥήτωρ, rhêtôr, orator, teacher)은 일반적으로 구술적인 언어, 시각적인 언어, 문어적인 언어를 사용하여 설득하는 기술로 쓰인다. 그러나, 수사학이 대학교의 연구 분야로 합쳐지게 됨에 따라 수사학의 정의는 크게 확장되었다. 다시 말해, 고전 수사학(앞에 언급한 정의)과 문어적인 문자와 시각적인 문자의 분석을 포함하는 수사학의 현대적 기량 사이에 위치한다.
  • Retórica (do latim rhetorica, originado no grego ῥητορικὴ τέχνη [rhêtorikê], literalmente a «arte/técnica de bem falar», do substantivo rhêtôr, «orador») é a arte de usar uma linguagem para comunicar de forma eficaz e persuasiva. A retórica teria nascido no século V a.C., na Sicília, e foi introduzida em Atenas pelo sofista Górgias, desenvolvendo-se nos círculos políticos e judiciais da grécia antiga.
  • Retorika (dari bahasa Yunani: ῥήτωρ, rhêtôr, orator, teacher) adalah sebuah teknik pembujuk-rayuan secara persuasi untuk menghasilkan bujukan dengan melalui karakter pembicara, emosional atau argumen (logo), awalnya Aristoteles mencetuskan dalam sebuah dialog sebelum The Rhetoric dengan judul 'Grullos' atau Plato menulis dalam Gorgias, secara umum ialah seni manipulatif atau teknik persuasi politik yang bersifat transaksional dengan menggunakan lambang untuk mengidentifikasi pembicara dengan pendengar melalui pidato, persuader dan yang dipersuasi saling bekerja sama dalam merumuskan nilai, keprcayaan dan pengharapan mereka.
  • La retórica es la disciplina transversal a distintos campos de conocimiento (ciencia de la literatura, ciencia política, publicidad, periodismo, ciencias de la educación, ciencias sociales, derecho, etc.) que se ocupa de estudiar y de sistematizar procedimientos y técnicas de utilización del lenguaje, puestos al servicio de una finalidad persuasiva o estética, añadida a su finalidad comunicativa.Históricamente, la retórica tiene su origen en la Grecia clásica, donde se entendía, en palabras de los tratadistas clásicos, como el ars bene dicendi, esto es, la técnica de expresarse de manera adecuada para lograr la persuasión del destinatario (etimológicamente, la palabra es un helenismo que proviene del griego ρητορική [τέχνη], «rhetorikè (téchne)»).La retórica se configura como un sistema de procesos y recursos que actúan en distintos niveles en la construcción de un discurso.
  • Rhetorik (altgriechisch ῥητορική (τέχνη) rhētorikḗ (téchnē) „die Redekunst“) ist die Kunst der Beredsamkeit. Sie war schon in der griechischen Antike als Disziplin bekannt und spielte insbesondere in den meinungsbildenden Prozessen Athens und anderer Poleis eine herausragende Rolle.Die Aufgabe der Rede ist es, den Zuhörer von einer Aussage zu überzeugen oder zu einer bestimmten Handlung zu bewegen.
  • Rhetoric is the art of discourse, an art that aims to improve the capability of writers or speakers to inform, persuade, or motivate particular audiences in specific situations. As a subject of formal study and a productive civic practice, rhetoric has played a central role in the Western tradition.
  • La retorica è l'arte di parlar bene (in greco antico ῥητορικὴ τέχνη, traslitterato in rhetorikè téchne, «arte del dire»). Essa è la disciplina che studia il metodo di composizione dei discorsi, ovvero come organizzare il linguaggio naturale (non simbolico) secondo un criterio per il quale a una proposizione segua una conclusione.
  • La retòrica (del grec antic ῥητορικὴ τέχνη rhêtorikề [tékhnê], « tècnica/art oratori») designa pròpiament «l'art de parlar bé» és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula. La retòrica, la dialèctica i la gramàtica constitueixen el trivi, que forma amb el quadrivi les set arts liberals de la cultura occidental.
  • Erretorika hitza grezieratik dator, ρητορική, eta euskaraz "hizlari batzarrean" esan nahi du. Latinez ars rhetorica bezala ezagutu zen, "hizlariaren artea". Euskaltzaindiaren Literatura Terminoen Hiztegiak horrela definitu du erretorika: "antze edo trebetasuna jendaurreko hitzaldi baten bidez iritzi baten alde egiteko konbentzitzeko moduan, eta orokorki hizkuntzaz baliatuz limurtzeko, hitzez nahiz idatziz, baina bereziki oratoria generoan.
  • Retorik kelimesi Yunanca rhētorikos, (ῥητορικός) hitabet, söylevcilik kelimesinden türemiştir. Rhētōr (ῥήτωρ) ‘hatip, söylevci’, erô (ἐρῶ) ‘konuşmak’ demektir. En basit anlamda rhetorikos insana hitap etmedir. Retorik kelime anlamı olarak güzel söz söyleme, hitabet sanatı, belagat anlamına gelmektedir. Dili ikna etmek için kullanan sanatlardan biridir. Antik Yunan'da MÖ 5.
  • Реторика или риторика (формите са дублети, тоест еднакво правилни; вж по-долу етимология) е умението, дарбата или изкуството да се говори добре, още това е науката, която се занимава с изучаването на умението за убедително и умело говорене пред публика.
  • Retorica (van het Griekse woord ῥήτωρ, rhêtôr, spreker, leraar; oude Nederlandse spelling rhetorica met -rh) is de uit de klassieken voortgekomen oudste westerse teksttheorie. De term staat voor welsprekendheid, maar in uitgebreide zin slaat het op effectief spreken en schrijven en de kunst van het overtuigen. Men gebruikt het begrip dus zowel voor de theorie - de leer van overtuigend spreken en schrijven of retorica - als voor de praktijk ervan.
  • A szónoklattan, ékesszólástan vagy retorika (görögül rhétoriké, latinul ars oratoria) a szónoklat tudománya, eredetileg díszes külsőségek között előadott beszédeket, ékes stílusú, nyilvános megszólalásokat jelentett. Később a nem szépirodalmi műfajok elméletét jelentette. Iskolai tantárgy volt a beszéd- és értelemgyakorlat mellett. Ma a rendszeres gondolkodás és önkifejezés eszköze, a kulturált érvelés, vitatkozás tudománya.
  • Retoryka (gr. ῥητορική rhetorike, od wyrazu ῥήτωρ rhetor "mówca") – krasomówstwo, sztuka wymowy, umiejętność opisania swojego punktu widzenia i przekonywania słuchaczy do swoich racji, czyli sztuka perswazji.Teoria retoryki opierała się na obserwacji możliwości perswazyjnych ludzkiej mowy, a środki retoryczne pochodziły z mów oratorów.
rdfs:label
  • Rhétorique
  • Erretorika
  • Retorica
  • Retorica
  • Retorik
  • Retorika
  • Retoryka
  • Retòrica
  • Retórica
  • Retórica
  • Rhetoric
  • Rhetorik
  • Rétorika
  • Szónoklattan
  • Реторика
  • Риторика
  • 修辞学
  • 수사학
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:literaryGenre of
is dbpedia-owl:mainInterest of
is dbpedia-owl:profession of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:genre of
is prop-fr:principauxIntérêts of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of