Le ragtime est un genre musical d'origine américaine, extrêmement populaire entre 1890 et le milieu des années 1920. On trouve dans le cake-walk et les musiques de salon une forme primitive de ragtime, mais on situe généralement l'émergence du ragtime classique en 1897, année où furent publiées plusieurs compositions importantes de ragtime (communément appelées rags).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le ragtime est un genre musical d'origine américaine, extrêmement populaire entre 1890 et le milieu des années 1920. On trouve dans le cake-walk et les musiques de salon une forme primitive de ragtime, mais on situe généralement l'émergence du ragtime classique en 1897, année où furent publiées plusieurs compositions importantes de ragtime (communément appelées rags). Le plus célèbre compositeur de ragtime est Scott Joplin (1867-1917).Le ragtime est généralement considéré comme l'un des principaux précurseurs du jazz. À partir des années 1920, le jazz a rapidement supplanté le ragtime, même si celui-ci a pu continuer à se développer au travers de dérivés tels que le novelty piano. Le ragtime a par la suite connu un regain d'intérêt dans les années 1950 et les années 1970 (notamment avec la musique du film L'Arnaque, The Entertainer, empruntée à Scott Joplin). Le ragtime est principalement associé au piano, mais est aussi joué avec d'autres instruments, tels que la guitare ou le banjo, et peut être interprété avec une formation de type fanfare.
  • ラグタイム (ragtime) は、1897年(記載ある最初の楽譜の出版年)から1918年(第一次大戦前後)にかけて集中的に、アメリカを中心としつつ世界的に流行した、音楽ジャンルである。19世紀後半頃から、アフロ・アメリカン(黒人)のミュージシャンが、主にピアノ演奏を中心に自らのルーツ音楽を基本とするシンコペーションを多用した(右手の)メロディーと、マーチに起因する(左手の)伴奏を癒合させた独特の演奏スタイルを編み出してゆき、これが従来のクラシック音楽のリズムとは違う「遅い・ずれた」リズムと思われたことから「ragged-time」略して「ragtime」と呼ばれるようになった、といわれている。(決定的な説では無い)
  • Рагтайм (на английски: ragtime) е американски музикален стил, популярен най-вече между 1897 и 1918 година. Счита се за предшественик на джаза и танца фокстрот. Джазът наследява от рагтайма ритмичната острота.Произходът на думата рагтайм остава неизвестен и до днес. Възможно е да идва от ragged time (разпокъсано време) поради неравномерните тактове.Антонин Дворжак и Игор Стравински използват елементи на рагтайм в своите музикални произведения.
  • A ragtime egy amerikai zenei stílus, ami a népszerűsége csúcsát az 1900 és 1920 közötti időszakban érte el. A stílus eredetét általában az 1897-es évhez kötik, amikor több nagyon fontos ilyen stílusú dal jelent meg. Legismertebb alakja Scott Joplin. A korban őt The King of The Ragtime-nak ("A Ragtime Királyának") nevezték.1899-ben Scott Joplin kiadta a „Maple Leaf Rag”-et, amely nagy siker lett, és később mérföldkőnek bizonyult a ragtime történetében, mint az első jóval kifinomultabb rag. (Később a többi szerző ezt a művet tartotta az etalonnak).A ragtime-ot a blues zenével együtt általában a dzsessz előfutárának szokták tartani. Maga a stílus nem más, mint egy egyszerű induló (march), viszont a dallam a ritmushoz képest szaggatott. Ebből lett a stílus neve is. (Ragtime=ragged time) "szaggatott idő". A stílus leginkább a zongorával köthető össze, bár ritkábban más hangszereken is játsszák, mint a gitár és a bendzsó. Hangzását tekintve a szalonok, némafilmek (pl.:Charlie Chaplin filmek), illetve a főleg gyermekek által ismert Tom és Jerry, illetve egyéb, régebbi rajzfilmekből lehetnek ismertek. További híres ragtime előadók: James Scott, Joseph Lamb, George Botsford, Eubie Blake, Euday L. Bowman, Winifred Atwell. Érdekesség: A Csillagok háborúja 4.részében (Star Wars Episode IV: A New Hope) a híres Cantina Band zeneszám is Ragtime stílusban íródott. (Tatooine bolygó, kocsma rész).
  • Ragtime musika estiloak bere gailurra 1899 eta 1918 urteen bitartean izan zuen Ameriketako Estatu Batuetan. Egia esan, ragtimea izan zen EE.BB.-tako lehen egiazko musika mota, jazza ekarriko zuena geroago.Gehienbat pianoarekin edo pianolarekin lotutako estiloa da. Mota honetan sartzen diren lanei rag deritze. Rag-ek ez zuten inprobisaketarako lekurik uzten, dena baitzegoen idatzita.
  • Ragtime (ragged-time, «tiempo rasgado»), abreviado en ocasiones como «rag», es un género musical estadounidense que se popularizó a finales del siglo XIX derivado de la marcha, caracterizado por una melodía sincopada y un ritmo acentuado en los tiempos impares (primer y tercero). Entre sus raíces aparecen elementos de marcha en el estilo de John Philip Sousa y de ritmos provenientes de la música africana.Es una de las primeras formas musicales verdaderamente estadounidenses y una de las influencias en el desarrollo del jazz. Su principal compositor fue Scott Joplin, quien saltó a la fama tras la publicación en 1899 del Maple Leaf Rag, el cual, junto con otros éxitos posteriores, contribuyó a definir la forma conocida como ragtime clásico, con una armonía, estructura y métrica particular, en contraste con las formas más primitivas de ragtime caracterizadas por una mayor flexibilidad.
  • Ragtime (odvozeno od anglického to rag – roztrhat, rozervat) je osobitý a specifický způsob klavírní hry, který je považován za poslední mezistupeň mezi tradiční černošskou lidovou hudbou a jazzem. Začal se formovat koncem 19. století (1885), kdy se také nazýval dobovým pojmem cake-walk nebo coon-song.Základní hudební prvky převzal ragtime z tzv. minstrel shows. To byla představení bělošských kabaretů v USA, která parodovala hudbu a život amerických černochů. V těchto představeních hráli běloši s načerněnými obličeji. Po zrušení otroctví začali hudbu těchto kabaretů oficiálně hrát i černoši. Původním nástrojem tohoto stylu hry bylo bendžo, které ale movitější a vzdělanější černošští hudebníci začali v průběhu 19. století sami opouštět a stále více používali klasické fortepiano. Ragtime je vlastně pravidelný rytmus v polkovém či pochodovém tempu s oktávovým basem na těžkých dobách s bohatě synkopovanou melodií. Melodie je zde jakoby rytmicky roztrhána či rozcupována, to vše v jediném přísném základním dvoučvrťovém metru. Od toho také vznikl název tohoto hudebního stylu. V rytmu ještě není patrná žádná nepravidelnost ani náznaky mnohem pozdějšího swingu. Mnoho černošských pianistů považovalo ragtime za vážnou hudbu a doufali, že ho tak bude veřejnost přijímat. V té době byla taková představa poněkud nereálná, ale v 70. letech 20. století si veřejnost na ragtime opět vzpomněla – jeho desky na nějaký čas obsadily špičková místa na žebříčcích nejprodávanější vážné hudby v USA. Za všechno mohl film Podraz (The Sting), ve kterém zazněl asi nejslavnější ragtime Scotta Joplina – česky s názvem Komika, ovšem známější je jeho původní název The Entertainer (1902).
  • Ragtime (rag „zerrissen, synkopiert“, time „Zeit“) ist ein in den USA entstandener Vorläufer des Jazz, der seine Blütezeit zwischen 1899 und 1914 hatte. Er gilt als „Amerikas klassische Musik“ und wird heute im Wesentlichen als Klavierstil wahrgenommen, wurde aber zunächst auch auf anderen Instrumenten (insbesondere auf dem Banjo) und von größeren Ensembles gespielt.Die übliche etymologische Deutung leitet den Namen Ragtime aus ragged time („zerrissene Zeit“) ab, was sich auf die synkopierte Melodieführung und ihren Kontrast zum starren Rhythmus der Begleitung bezieht. Eine andere Deutung legt ein Hinweis im Musical Record von 1899 nahe, in dem es heißt: „The negroes call their clog-dancing ‚ragging‘ and the dance a ‚rag‘.“ Während um 1900 mit Ragtime verschiedene Sparten des afro-amerikanischen Musik-Entertainments bezeichnet wurden und selbst John Philip Sousa orchestrierte Ragtimes in sein Repertoire übernahm und Bluesmusiker wie Blind Blake und Blind Boy Fuller den Ragtime auch auf die Gitarre übertrugen, versteht man heute darunter zumeist den auf dem Klavier gespielten „City-Ragtime“.
  • Ragtime - forma muzyczna wywodząca się z formy tanecznej. Metrum parzyste 2/4 (z wyjątkami), tempo umiarkowane, rytm złożony i kunsztowny, silnie synkopowany (stąd nazwa pochodząca od angielskich słów ragged time - poszarpane metrum), z jednostajnym, zazwyczaj ósemkowym akompaniamentem w partii basowej (faktura homofoniczna). Ragtime do poziomu sztuki wyniósł afroamerykański pianista Scott Joplin. Ragtime standardowo był grany na solowym instrumencie klawiszowym (pianino, fortepian, pianola) i z tymi instrumentami najczęściej jest utożsamiany, jednak Big Bandy w takich ośrodkach jak Nowy Orlean i Nowy Jork, powstały właśnie na tej formie muzycznej.
  • Ragtime (alternatively spelled rag-time or rag time) is a musical genre that enjoyed its peak popularity between 1895 and 1918. Its main characteristic trait is its syncopated, or "ragged," rhythm. It began as dance music in the red-light districts of African American communities in St. Louis and New Orleans years before being published as popular sheet music for piano. Ernest Hogan was an innovator and key pioneer who helped develop the musical genre, and is credited with coining the term ragtime. Ragtime was also a modification of the march made popular by John Philip Sousa, with additional polyrhythms coming from African music. The ragtime composer Scott Joplin became famous through the publication in 1899 of the "Maple Leaf Rag" and a string of ragtime hits such as "The Entertainer" that followed, although he was later forgotten by all but a small, dedicated community of ragtime aficionados until the major ragtime revival in the early 1970s. For at least 12 years after its publication, the "Maple Leaf Rag" heavily influenced subsequent ragtime composers with its melody lines, harmonic progressions or metric patterns.Ragtime fell out of favor as jazz claimed the public's imagination after 1917, but there have been numerous revivals since the music has been re-discovered. First in the early 1940s, many jazz bands began to include ragtime in their repertoire and put out ragtime recordings on 78 rpm records. A more significant revival occurred in the 1950s as a wider variety of ragtime styles of the past were made available on records, and new rags were composed, published, and recorded. In 1971 Joshua Rifkin brought out a compilation of Scott Joplin's work which was nominated for a Grammy Award. In 1973 The New England Ragtime Ensemble (then a student group called The New England Conservatory Ragtime Ensemble) recorded "The Red Back Book", a compilation of some of Scott Joplin's rags in period orchestrations edited by conservatory president Gunther Schuller. The album won a Grammy Award for Best Chamber Music Performance of the year and was named Billboard's Top Classical Album of 1974. Subsequently the motion picture The Sting brought ragtime to a wide audience with its soundtrack of Joplin tunes. The film's rendering of Joplin's 1902 rag "The Entertainer" was a Top-5 hit in 1974.Ragtime (with Joplin's work at the forefront) has been cited as an American equivalent of minuets by Mozart, mazurkas by Chopin, or waltzes by Brahms. Ragtime influenced classical composers including Erik Satie, Claude Debussy and Igor Stravinsky.
  • Ragtime (também ragged-time) é um gênero musical norte-americano que teve seu pico de popularidade entre os anos 1897 e 1918. Tal gênero tem tido vários períodos de renascimento, ainda hoje são produzidas composições. O ritmo foi o primeiro gênero musical autentico norte-americano, superando o jazz.Começou como música de dança com cunho mais popular, anos antes de ser publicado como partitura popular para piano. Sendo *uma modificação da marcha foi primeiramente escrita na tempos 2/4 ou 4/4 com uma predominância da left hand pattern de notas graves em batidas com tempos diferentes e acordes em números de batidas pares, acompanhando uma melodia sincopada na mão direita. Uma composição nesse estilo é chamada de "rag". Uma rag escrita em 3/4 é uma "valsa ragtime".Ragtime não é um "tempo" (métrica no mesmo sentido que a métrica marcial é 2/4e a valsa com métrica 3/4). No entanto, é um gênero musical que usa um efeito que pode ser aplicado à qualquer métrica. A característica que define a música ragtime é um tipo específico de sincopação na qual os acentos melódicos ocorrem entre as batidas métricas. Isso resulta em uma melodia que parece evitar algumas batidas na métrica do acompanhamento, através da ênfase de notas que tanto antecipam ou seguem a batida. A última e (intencional) efeito no ouvinte é de fato acentuar a batida, sendo assim induzindo o ouvinte a vibrar com a música. Scott Joplin, o compositor/pianista conhecido como o "Rei do Ragtime", chamou o efeito de "estranho e intoxicante". Ele também usou o termo "swing" quando descrevia a maneira de tocar ragtime:"Toque devagar até você pegar o swing...". O nome swing posteriormente veio a ser utilizado a um gênero mais antigo de jazz que se desenvolveu a partir do ragtime. Converter uma peça musical qualquer em uma ragtime através da mudança da métrica da melodia é algo conhecido como "aplicar o rag" a uma música. Músicas originais de ragtime usualmente contêmvários temas distintos, 4 é o número mais comum. De acordo com o New Grove Dictionary of jazzessa forma musical foi originalmente chamada "ragged time" que por elisão se tornou "ragtime".
  • Il ragtime (talvolta scritto rag-time) è un genere musicale, nato come musica da ballo nei quartieri a luci rosse di alcune città statunitensi (Saint Louis e New Orleans). Raggiunse la massima notorietà tra la fine del XIX secolo e i primi due decenni del XX.Suonato prevalentemente al pianoforte, talvolta accompagnato da orchestra, era caratterizzato da un ritmo binario sincopato, che ha contribuito alla formazione del jazz. La parola ragtime, in inglese, significa "tempo stracciato", "a brandelli".
  • El ragtime és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle XIX. Es va convertir principalment en un gènere pianístic en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra. El compositor més famós de rags per piano va ser Scott Joplin (1868-1917) i entre les composicions destacades es troben: Maple Leaf Rag (1899), Elite Syncopations (1902) i The Entertainer (1902).El ragtime és un estil procedent d'Europa i les seves característiques pròpies (és una música totalment escrita que exclou la improvisació i que dona independència a les dues mans) van ser elements importants en l'aparició del jazz. Stravinsky va compondre dues peces inspirades en el ragtime: Ragtime per a onze instruments (1918) i Piano-Rag-Music (1919). George Gershwin també compta amb una obra anomenada Rialto Ripples rag.El ragtime (acrònim dels mots anglesos time, que significa temps, i rag, que significa esquinçat, destrossat) és un gènere musical sorgit en els últims anys del segle XIX i vinculat a la cultura negra o afroamericana que, a diferència del blues, el gospel i els espirituals del sofriment per la condició esclava, gèneres característics per l'espontaneïtat, nasqué com una elaboració rigorosa, relacionada amb el piano i els ritmes sincopats.De fet, el ragtime fou el producte cultural d'una elit de persones afroamericanes cultivades i intel·lectuals, coneixedores de la música i influïdes per les composicions romàntiques europees, especialment les obres pianístiques de Chopin, Liszt i Schubert, entre d'altres.Malgrat aquestes diferències amb els gèneres citats anteriorment, el ragtime forma part dels orígens del Jazz, malgrat que alguns dels seus més destacats autors intentaren separar-se d'aquest últim gènere i oblidar les arrels culturals africanes.L'expansió del ragtime, als Estats Units, se situa entre 1880 i 1920, encara que d'aquesta etapa no en resten documents enregistrats. Com dèiem, la sincopa és un tret distintiu d'aquest gènere, característica a la que incorporà ritmes creuats d'origen netament africà; així el feren llurs creadors, com Willie Joseph, Samuel Goldon i Walter Gold, entre altres, els quals viatjaren pel territori estatunidenc interpretant al piano les seves pròpies composicions. La musicologia actual distingeix quatre corrents dintre el ragtime, de fet amagades entre si: l'escola de Harlem, especialment notable pel seu estil pianístic vigorós, el subgènere stride, que va tenir autor importants en Fats Waller, James Johnson, Clifford Jackson i un iniciat Duke Ellington, autor de la coneguda peça Soda fountain rag (1918), els quals recolliren l'herència de precursors dels que a penes en queda rastre documental (Fats Harris, Abba Labba, Th. Wilkerson, Eubie Blake, etc.); l'escola de Sedalia (Missouri), organitzada al redós d'un dels pares indiscutibles del ragtime, Scott Joplin, el qual a llegat peces com Original Rags, The entertainer, etc., difoses pels seus deixebles Arthur Marshall, Brun Campbell, etc.,; l'escola de Nova Orleans, més pròpiament jazzística, i vinculada a la persona de dos grans autors i intèrprets, Tony Jackson, autor de la cèlebre peça Naked dance, i Ferdinand Joseph La Mothe, conegut amb el pseudònim de Jelly Roll Morton, que enregistrà nombroses peces entre 1923 i 1940 (entre elles la famosa Perfect rag), i finalment l'escola de Saint Louis, que girà en torn l'editor Johnny Stark, el qual animà a nombrosos músics com Tom Turpin, autor de St. Louis rag i Buffalo rag; Artie Matthiws, autor de Pastime rag, Charles Johnson, Charles Hunter, Louis Chauvin, Joseph Lamb, etc.Des del seu epicentre estatunidenc, el ragtime, per llur sensualitat, va tenir ràpida i fàcil difusió a Europa, especialment en ciutats com Londres, Berlín, Budapest, Barcelona, París, Roma i Praga, poc temps abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), en una etapa en la què, junt amb el piano, començà a actuar l'acordió i el banjo. Per aquells mateixos anys, el ragtime evolucionà vers la creació d'orquestres, especialment a Nova Orleans i Nova York, on proliferaren nombrosos conjunts entre 1900 i 1920.De totes aquelles orquestres la més cèlebre fou la d'Arthur Prior, destacada pel seu domini de la sincopa, malgrat que la de John Phillip Sousa va tenir grans èxits a Europa, i formà part dels programes inaugurals de l'exposició universal celebrada a París el 1900.Després de la Primera Guerra Mundial (1918) el ragtime es consolidà --igual que les Jazz-Band-- i algunes de llurs peces foren adoptades per orquestres militars i orquestres zíngares, mentre llur fusió amb el jazz pròpiament dit no es produí fins al període 1940-1950, sent Fats Waller un dels seus màxims impulsor.
  • Ragtime is een laatnegentiende-eeuwse Amerikaanse muziekvorm, die gekenmerkt wordt door syncopische melodie en begeleiding. Ragtime is één van de muzikale bronnen van de jazz. In 1918 kwam het stuk Ragtime uit, een stuk voor elf instrumenten, gebaseerd op de jazzmuziek van New Orleans. Ragtime mag zelf echter niet als jazz beschouwd worden. Het ging aan de jazz vooraf. Wel zijn rags veelvuldig in door orkesten van oude stijl jazz gespeeld. Ook in de jazzrevivalperiode in de vijftiger jaren van de twintigste eeuw was de muziek uit de ragtimeperiode vaak te horen, bewerkt voor dixielandorkest. In Europa heeft met name de Engelsman Chris Barber zich sterk ingezet voor de ragtime, door het met zijn dixielandorkest regelmatig ten gehore brengen van muziek uit de ragtimeperiode.Hit the note twice is de lijfspreuk voor de ragtime. Ragtime is oorspronkelijk uitsluitend gemaakt voor piano, en werd gespeeld in clubs en bars in New Orleans, door zwarte pianisten. Later zijn ook wel bewerkingen voor blaasorkest gemaakt, ook nog voordat de jazz in ontwikkeling kwam. De stijl kenmerkt zich door een strakke baspartij terwijl de melodie hier ritmisch tegenin gaat. Het klinkt alsof de melodie net voor de begeleiding uitloopt of juist achter de begeleiding aangaat. Ze sporen in ieder geval niet samen. Hierdoor ontstaat het gevoel van ragged time: verscheurde maat. Als dansmuziek past de ragtime bij de cakewalk.De beroemdste ragtime-componisten waren Scott Joplin, James Scott en Joseph Lamb. De nu wereldwijd bekendste compositie is Maple Leaf Rag. In Nederland is de rag The Entertainer het bekendst geworden, door de film The Sting.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 26802 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 12225 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 153 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110648959 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1971 (xsd:integer)
  • 1973 (xsd:integer)
  • 1980 (xsd:integer)
  • 1984 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
prop-fr:instruments
prop-fr:isbn
  • 8 (xsd:integer)
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:langue
  • en
  • it
prop-fr:lienAuteur
  • Gildo De Stefano
prop-fr:lieu
  • Milan
  • Venise
prop-fr:nom
  • Berlin
  • Ragtime
  • Blesh
  • De Stefano
  • De Stephano
  • Janis
  • Jasen
  • Riedel
  • Schafer
  • Tichenor
  • Waldo
prop-fr:numéroD'édition
  • 4 (xsd:integer)
prop-fr:originesCulturelles
prop-fr:originesStylistiques
prop-fr:popularité
  • 1897 (xsd:integer)
prop-fr:préface
prop-fr:prénom
  • J.
  • R.
  • W.J.
  • D.A.
  • E.A.
  • Gildo
  • H.
  • T.J.
  • Terry
prop-fr:sousGenres
prop-fr:sousTitre
  • form and meaning of an original black American art
  • origini, evoluzione, tecnica 1880-1980
prop-fr:titre
  • Rags and ragtime
  • Ragtime, jazz & dintorni
  • Ragtime: a musical and cultural history
  • Storia del RagTime
  • The art of ragtime
  • They all played ragtime
  • This is Ragtime
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Dover
  • Louisiana State University Press
  • University of California Press
  • Jazz at Lincoln Center Library Editions
  • Marsilio Edizioni
  • Oak Publications
  • Sugarco Edizioni
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Le ragtime est un genre musical d'origine américaine, extrêmement populaire entre 1890 et le milieu des années 1920. On trouve dans le cake-walk et les musiques de salon une forme primitive de ragtime, mais on situe généralement l'émergence du ragtime classique en 1897, année où furent publiées plusieurs compositions importantes de ragtime (communément appelées rags).
  • ラグタイム (ragtime) は、1897年(記載ある最初の楽譜の出版年)から1918年(第一次大戦前後)にかけて集中的に、アメリカを中心としつつ世界的に流行した、音楽ジャンルである。19世紀後半頃から、アフロ・アメリカン(黒人)のミュージシャンが、主にピアノ演奏を中心に自らのルーツ音楽を基本とするシンコペーションを多用した(右手の)メロディーと、マーチに起因する(左手の)伴奏を癒合させた独特の演奏スタイルを編み出してゆき、これが従来のクラシック音楽のリズムとは違う「遅い・ずれた」リズムと思われたことから「ragged-time」略して「ragtime」と呼ばれるようになった、といわれている。(決定的な説では無い)
  • Рагтайм (на английски: ragtime) е американски музикален стил, популярен най-вече между 1897 и 1918 година. Счита се за предшественик на джаза и танца фокстрот. Джазът наследява от рагтайма ритмичната острота.Произходът на думата рагтайм остава неизвестен и до днес. Възможно е да идва от ragged time (разпокъсано време) поради неравномерните тактове.Антонин Дворжак и Игор Стравински използват елементи на рагтайм в своите музикални произведения.
  • Ragtime musika estiloak bere gailurra 1899 eta 1918 urteen bitartean izan zuen Ameriketako Estatu Batuetan. Egia esan, ragtimea izan zen EE.BB.-tako lehen egiazko musika mota, jazza ekarriko zuena geroago.Gehienbat pianoarekin edo pianolarekin lotutako estiloa da. Mota honetan sartzen diren lanei rag deritze. Rag-ek ez zuten inprobisaketarako lekurik uzten, dena baitzegoen idatzita.
  • Ragtime - forma muzyczna wywodząca się z formy tanecznej. Metrum parzyste 2/4 (z wyjątkami), tempo umiarkowane, rytm złożony i kunsztowny, silnie synkopowany (stąd nazwa pochodząca od angielskich słów ragged time - poszarpane metrum), z jednostajnym, zazwyczaj ósemkowym akompaniamentem w partii basowej (faktura homofoniczna). Ragtime do poziomu sztuki wyniósł afroamerykański pianista Scott Joplin.
  • Ragtime (odvozeno od anglického to rag – roztrhat, rozervat) je osobitý a specifický způsob klavírní hry, který je považován za poslední mezistupeň mezi tradiční černošskou lidovou hudbou a jazzem. Začal se formovat koncem 19. století (1885), kdy se také nazýval dobovým pojmem cake-walk nebo coon-song.Základní hudební prvky převzal ragtime z tzv. minstrel shows. To byla představení bělošských kabaretů v USA, která parodovala hudbu a život amerických černochů.
  • El ragtime és un estil i un gènere de música de ball desenvolupat als Estats Units cap a finals del segle XIX. Es va convertir principalment en un gènere pianístic en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra.
  • Il ragtime (talvolta scritto rag-time) è un genere musicale, nato come musica da ballo nei quartieri a luci rosse di alcune città statunitensi (Saint Louis e New Orleans). Raggiunse la massima notorietà tra la fine del XIX secolo e i primi due decenni del XX.Suonato prevalentemente al pianoforte, talvolta accompagnato da orchestra, era caratterizzato da un ritmo binario sincopato, che ha contribuito alla formazione del jazz.
  • Ragtime (alternatively spelled rag-time or rag time) is a musical genre that enjoyed its peak popularity between 1895 and 1918. Its main characteristic trait is its syncopated, or "ragged," rhythm. It began as dance music in the red-light districts of African American communities in St. Louis and New Orleans years before being published as popular sheet music for piano.
  • Ragtime is een laatnegentiende-eeuwse Amerikaanse muziekvorm, die gekenmerkt wordt door syncopische melodie en begeleiding. Ragtime is één van de muzikale bronnen van de jazz. In 1918 kwam het stuk Ragtime uit, een stuk voor elf instrumenten, gebaseerd op de jazzmuziek van New Orleans. Ragtime mag zelf echter niet als jazz beschouwd worden. Het ging aan de jazz vooraf. Wel zijn rags veelvuldig in door orkesten van oude stijl jazz gespeeld.
  • Ragtime (rag „zerrissen, synkopiert“, time „Zeit“) ist ein in den USA entstandener Vorläufer des Jazz, der seine Blütezeit zwischen 1899 und 1914 hatte.
  • A ragtime egy amerikai zenei stílus, ami a népszerűsége csúcsát az 1900 és 1920 közötti időszakban érte el. A stílus eredetét általában az 1897-es évhez kötik, amikor több nagyon fontos ilyen stílusú dal jelent meg. Legismertebb alakja Scott Joplin. A korban őt The King of The Ragtime-nak ("A Ragtime Királyának") nevezték.1899-ben Scott Joplin kiadta a „Maple Leaf Rag”-et, amely nagy siker lett, és később mérföldkőnek bizonyult a ragtime történetében, mint az első jóval kifinomultabb rag.
  • Ragtime (também ragged-time) é um gênero musical norte-americano que teve seu pico de popularidade entre os anos 1897 e 1918. Tal gênero tem tido vários períodos de renascimento, ainda hoje são produzidas composições. O ritmo foi o primeiro gênero musical autentico norte-americano, superando o jazz.Começou como música de dança com cunho mais popular, anos antes de ser publicado como partitura popular para piano.
  • Ragtime (ragged-time, «tiempo rasgado»), abreviado en ocasiones como «rag», es un género musical estadounidense que se popularizó a finales del siglo XIX derivado de la marcha, caracterizado por una melodía sincopada y un ritmo acentuado en los tiempos impares (primer y tercero).
rdfs:label
  • Ragtime
  • Ragtime
  • Ragtime
  • Ragtime
  • Ragtime
  • Ragtime
  • Ragtime
  • Ragtime
  • Ragtime
  • Ragtime
  • Ragtime
  • Ragtime (zene)
  • Рагтайм
  • Регтайм
  • ラグタイム
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:genre of
is prop-fr:originesStylistiques of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of