La révélation est, pour une religion monothéiste, la connaissance qu'elle affirme détenir directement de son dieu. Les manifestations divines par lesquelles cette connaissance est parvenue aux hommes sont tantôt des apparitions (théophanies), tantôt l'inspiration à des prophètes de textes considérés comme sacrés. Des religions abrahamiques comme le judaïsme, le christianisme et l'islam, en particulier, sont dites révélées.D'autres acceptions du terme révélation sont la révélation continue.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La révélation est, pour une religion monothéiste, la connaissance qu'elle affirme détenir directement de son dieu. Les manifestations divines par lesquelles cette connaissance est parvenue aux hommes sont tantôt des apparitions (théophanies), tantôt l'inspiration à des prophètes de textes considérés comme sacrés. Des religions abrahamiques comme le judaïsme, le christianisme et l'islam, en particulier, sont dites révélées.D'autres acceptions du terme révélation sont la révélation continue. Au cours des révélations, YHWH dictant les tables de la loi à Moïse, aucune nouvelle connaissance scientifique n'est donnée aux hommes [pas clair].
  • In religion and theology, revelation is the revealing or disclosing of some form of truth or knowledge through communication with a deity or other supernatural entity or entities.Some religions have religious texts which they view as divinely or supernaturally revealed or inspired. For instance, Orthodox Jews, Christians and Muslims believe that the Torah was received from Yahweh on biblical Mount Sinai, and Muslims believe the Quran to have been revealed to Mohammed word by word and letter by letter. In Hinduism, some Vedas are considered apauruṣeya, i.e. "not human compositions", and are supposed to have been directly revealed, and thus are called śruti, i.e., "what is heard". Most Christians believe that the Old and New Testaments were inspired by God. The 15,000 handwritten pages produced by the mystic Maria Valtorta were represented as direct dictations from Jesus, while she attributed The Book of Azariah to her guardian angel. The Book of the Law, written by Aleister Crowley, was said by him to have been revealed by three successive Egyptian deities.When a revelation is communicated by a supernatural entity that is reported as present during the communication, it is called a vision. Some revelations go further in that direct conversations between the recipient and the supernatural entity are reported. Some revelations are reported along with physical marks such as stigmata and in rare cases, such as that of Saint Juan Diego, physical artifacts accompany the revelation. The Roman Catholic concept of interior locution includes just an inner voice heard by the recipient.In the Abrahamic religions, the term is used to refer to the process by which God reveals knowledge of himself, his will, and his divine providence to the world of human beings. Revelation from a supernatural source is less important in some other religious traditions such as Taoism and Confucianism. In secondary usage, it refers to the resulting human knowledge about God, prophecy, and other divine things.
  • Vahiy (Arapçaوحي): İslami terminolojide, buyruk veya düşüncelerin Allah tarafından peygamberlere bildirilmesi eylemine veya bu bildirinin kendisine denir. İslami inanışta vahiy peygamberlere gelir ve sadece Cebrail aracılığıyla iner. Vahiy ile gelen her türlü söz Tanrının sözü kabul edilir. Dolayısıyla vahiy sonucu yazıldığına inanılan kitapların (kutsal kitaplar) Allah’a ait olduğuna ve mutlak doğrular olduklarına inanılır. Müslümanlar Kur’an dışındaki kutsal kitapların tahrif olduğuna inanırlar.İslami anlayışta Allah'ın insanlara vahiy göndermesinin bir takım nedenleri bulunmaktadır, bu nedenlerin en önemlisi Allah'ın insanları uyarmak istemesidir. Allah Kuran'ın bir öğüt olduğunu ve anlaşılmak için indirildiğini belirtmektedir. Özet olarak vahiy, insanlığa gerçek inanç esasları, iyi, doğru ve güzel olanı öğretmek için gönderilmiştir.Vahye benzer bir kavram olan ilham ise melek aracılığı ile gelmez ve herkesin yaşayabileceği bir “içe doğma”dır.İslam dışı kaynaklarda ise kutsal kitapların kaynağı “esin” kavramıyla ifade edilir. Esin İslami terminolojideki ilham karşılığı olarak değerlendirilebilir. “İlahi esin” ile yazılan Kutsal kitabın İslami anlayıştan farklı olarak tanrı sözleri yanında askeri ve politik önderlerin söz ve emirlerinin, çobanlar, krallar, esirler ve sakiler tarafından yazılmış olan tarih, soyağaçları, kanunlar, şiirler, ilahiler ve kehanetlerin bulunduğu, yazılanların yazıldığı döneme ait insanların anlayış ve kavrayışıyla ilgili özellikler taşıdığı vurgulanır.
  • Открове́ние, в религии и теологии — разнообразное открытие Богом Себя Самого и Своей воли людям. Откровение может исходить как непосредственно от Бога, так и через посредников. В некоторых религиях существуют священные тексты, которые рассматриваются в качестве богооткровенных. Обычно к религиям откровения относят три авраамические религии — иудаизм, христианство и ислам. Однако, близкое понятие откровения присутствует и в других религиях (в частности, в зороастризме и индуизме).
  • Revelação divina é a denominação, de modo genérico, para todo conhecimento transmitido ao homem diretamente por um deus ou deuses (muitas vezes o meio por onde este conhecimento foi passado também é chamado assim).A revelação é o ato de revelar ou desvendar ou tornar algo claro ou óbvio e compreensível por meio de uma comunicação ativa ou passiva com a Divindade. A Revelação pode originar-se diretamente de uma divindade ou por um intercessor ou agente, como um anjo ou santidade; alguém que tenha experienciado tal contato é denominado profeta.Exemplos de "Revelações": Vedas Enuma Elish Teogonia Torá Bíblia O Livro de Mórmon Doutrina e Convênios Pérola de Grande Valor Alcorão Tradição católica
  • En les religions que es consideren d'origen diví, s'anomena revelació el procés comunicatiu pel qual Déu es faria conèixer i manifestaria la seva voluntat als homes. Per extensió, també es parla de revelació per referir-se al contingut d'aquesta comunicació. La persona que rep la comunicació i que sol rebre l'encàrrec de comunicar-la a la comunitat de fidels s'anomena profeta o, menys sovint, missatger. També es fa servir la paraula vident, en particular en el que l'Església catòlica anomena revelacions privades, però les persones que neguen l'autenticitat d'aquesta mena de fenòmens prefereixen parlar de visionaris.D'acord amb la tradició, les revelacions poden venir directament de Déu a través de qualsevol mitjà, com ara: un viatge del vident al cel o a l'infern, típic en els textos anomenats apocalipsis (transliteració del terme grec, que vol dir precisament 'revelació'), entre els quals l'Apocalipsi bíblic; un somni, com per exemple el de sant Josep de Natzaret a l'Evangeli segons Mateu. un moment d'èxtasi, durant el qual el cos continua a la Terra i la comunicació es manté per mitjà de l'esperit.Pel que fa al contingut, la revelació pot tenir relació amb: esdeveniments futurs (revelació escatològica, sovint relativa a la fi del món); esdeveniments «celestials» referits a Déu, els àngels, els diables (revelació pròpiament apocalíptica); esdeveniments actuals que són interpretats d'una manera particular (per exemple, a l'Apocalipsi, la persecució de Dioclecià es veu com la batalla definitiva entre la bèstia, l'imperi Romà, i l'anyell, Jesús ressuscitat).En la teologia catòlica, el terme revelació ha assumit un significat específic: la revelació és el conjunt de veritats de fe (el terme tècnic és depositum fidei) que són presents a les Sagrades Escriptures, en la Tradició catòlica (se sol escriure en majúscula, especialment per referir-se als escrits dels Pares de l'Església) i en el Magisteri catòlic (l'ensenyament oficial de l'Església, en particular dels papes).En la tradició protestant, amb la paraula revelació es fa referència al llibre bíblic que en altres confessions es coneix com Apocalipsi.A causa de la seva naturalesa transcendent, la revelació no pot ser objecte d'investigació científica.
  • Zjevení (neboli revelace z lat. revelatio odhalení) označuje v náboženstvích, která se odvolávají na božský původ své nauky, komunikační proces, kterým se dává v těchto náboženstvích Bůh poznat a kterým ozřejmuje člověku svou vůli. V přeneseném smyslu se pak jako zjevení označuje i obsah tohoto poselství. Osoba, které je zjevení nejprve určeno a která je pak zvěstuje dále ostatním, se obvykle označuje jako prorok, vizionář či posel (resp. anděl). Samotné zjevení se může udít vícero způsoby, např. cestou vizionáře do nebe či do podsvětí (např. Zjevení Janovo a další apokalypsy), prostřednictvím snu (poselství určené Josefovi v Matoušově evangeliu) či skrze extázi, kdy dochází ke komunikaci pouze na duchovní rovině.Obsahem jednotlivých zjevení mohou být události budoucí, které se případně mohou týkat i konce světa (eschatologie), události nebeské, které se týkají Boha, andělů (apokalyptika, kniha Daniel, 2. list Korintským 12), či interpretace současných událostí (např. první kapitoly Zjevení Janova).V katolické teologii pak pojem zjevení získává kromě předešlých významů také specifický význam věroučných pravd ve svém celku (latinsky depositum fidei), tedy souhrn veškeré komunikace Boha vůči člověku, která je zachycena v Písmu svatém, Tradici a učitelském úřadu církve.
  • En religión y teología, la revelación divina consiste en revelar, descubrir o hacer algo obvio a través de comunicación activa o pasiva con alguna entidad sobrenatural. Se cree que la revelación puede originarse directamente a partir de una deidad o a través de algún agente de la misma, como un ángel. A quien ha experimentado ese tipo de comunicación divina se le suele llamar profeta. Según J.F. Rowny, catedrático de la Universidad de California y presidente de la Academia Estadounidense de Religión, un término más propio y amplio para este tipo de encuentro sería místico, convirtiendo la persona que lo experimente en un místico. El encuentro de los profetas tendría un fin más concreto, con lo que todos los profetas serían místicos, pero no todos los místicos serían profetas.Algunas religiones, como el judaísmo, cristianismo y el islam cuentan con libros sagrados que se ven como revelados o inspirados de manera sobrenatural. La revelación desde una fuente sobrenatural es mucho menos importante en otras tradiciones religiosas, como el taoismo o el confucianismo, aunque se han encontrado similitudes entre la visión de la revelación en el Antiguo Testamento y el principio de bodhi del budismo.
  • Openbaring is een (volgens gelovigen religieus) proces waarmee een god zichzelf bekend maakt aan de mensen. Dit proces kan zijn een tekst of een toespraak van een profeet of gebeurtenissen, zoals de uittocht van de Joden uit Egypte, die is beschreven in het bijbelboek Exodus als ook in de Koran. Ook kan het begrip openbaring in een filosofische context een zogenaamd 'heilig boek' (Bijbel, Koran, etc.) in zijn geheel denoteren.
  • Offenbarung ist die Eröffnung von etwas bisher Verborgenem. Aus dem althochdeutschen Adjektiv offan („offen“) wird schon früh die Ableitung offanbar („deutlich, klar ersichtlich, eindeutig“) gebildet, dazu das Verb offenbaeren mit der Bedeutung „offen zeigen, enthüllen, kundtun“ sowie das mittelhochdeutsche Substantiv offenbarunge („Kundgabe, Bekenntnis“). Im heutigen Deutschen fächern sich die Bedeutungen weiter auf, so auch im Sinne von „sich jemandem anvertrauen“. Im Rechtswesen beispielsweise hatte ein Schuldner, der seinen Zahlungsverpflichtungen nicht mehr nachkommen konnte, mit dem „Offenbarungseid“ (ab 28. Juni 1970 Versicherung an Eides statt, seit 1. Januar 2013 Vermögensauskunft des Schuldners) an Eides Statt zu bestätigen, dass die Darstellung seiner Vermögensverhältnisse richtig und vollständig war. Die hauptsächliche Verwendung des Wortes „Offenbarung“ liegt jedoch im religiösen Bereich; hier bezeichnet es die Enthüllung göttlicher Wahrheiten oder eines göttlichen Willens. Dies ist prinzipiell in verbaler oder in non-verbaler Form möglich. So wird der Begriff auch im Sinne einer mehr oder weniger tiefgehenden sinnlichen Erfahrung des Göttlichen in der Musik, Kunst oder bei kulinarischen Speisen gebraucht. Das letzte Buch des Neuen Testaments, die Offenbarung des Johannes, wird schlicht „Offenbarung“ genannt.Der Begriff hat – vor allem im Christentum – eine komplexe Entwicklung durchlaufen, deren einzelne Stadien sich auch heute noch in seiner Verwendung niederschlagen. Sie vollzog sich von einem rein profanen Wortgebrauch (im Tanach) erst zögerlich hin zum Gedanken, dass Gott Menschen etwas offenbart – einen Zusammenhang, sich selbst oder im Neuen Testament durch die Menschwerdung Gottes den erhöhten Christus. Von da aus wandelt sich der Begriff im Laufe mehrerer hundert Jahre zum theologischen Terminus technicus, um welchen namentlich in der Aufklärung eine scharfe Kontroverse geführt wurde. Hier wurde unter anderem darauf hingewiesen, dass es auf einer subjektiven Beurteilung beruht, ob etwas als göttliche Offenbarung eingeschätzt wird. Seit dem 20. Jahrhundert wird das Wort im Sinne einer „Selbstmitteilung Gottes“ zu einem theologischen Schlüsselbegriff, der „systembildende Funktion“ hat (von Stosch) und der auch für religionsphänomenologische Vergleiche verwendet wird.
  • Objawienie - pojęcie odnoszące się do religii objawionych. Dla wyznawców danej religii jest to przesłanie lub wydarzenia, poprzez które Bóg daje się poznać jednostkom lub grupom ludzi.
  • 계시(啓示)는 어원적(語源的)으로는 '나타남'을 뜻하며 로마 가톨릭 교회에서는 천계(天啓)라고 한다.일반적으로는 우리들의 자연적인 경험이나 인식에는 없는 종교적 진리가 신 스스로 열어 보임으로써 인간에게 전달되는 것을 말한다. 본래의 의미로는 계시란 신이 자기를 인간에게 직접 인식시키는 일인데, 창조나 섭리 등의 객관적 수단으로 간접적으로 그 본성이 나타나는 경우는 이를 자연적 계시라고 한다.기독교에서의 계시는 독자적인 뜻이 부여되고 있다. 기독교는 예수 그리스도의 탄생, 십자가상의 죽음, 부활, 승천(昇天) 등의 사실에서 로고스가 수육하여 신의 의(義)와 사랑이 일차적으로 계시되고 죄가 구제되었다고 믿는다. 즉, 예수를 통해서만 계시가 행해지는 것으로, 오늘날에도 예수가 전하는 하느님의 말씀을 통해서 계시가 일어나는 것으로 믿고 이 기초 위에서 교리·의례·조직·제도가 성립된다.
  • Wahyu adalah petunjuk dari Allah yang diturunkan hanya kepada para nabi dan rasul.
  • Nelle religioni che si considerano di origine divina, si chiama rivelazione il processo comunicativo per il quale Dio si farebbe conoscere o manifesterebbe la sua volontà agli uomini. In senso traslato con "rivelazione" si intende anche il contenuto di questa comunicazione. Profeta, o meno di frequente "messaggero", è il termine usato per indicare colui che riceve la rivelazione ed è solitamente incaricato di comunicarla al popolo dei fedeli. Viene spesso usato anche il termine "veggente", in particolare per le apparizioni contemporanee, che rientrano nella categoria delle rivelazioni private, ma coloro che negano l'autenticità dei fenomeni preferiscono "visionario".
  • 啓示(けいじ、ギリシア語:Aποκάλυψις、英語:revelation)とは、神または超越的な存在より、真理または通常では知りえない知識・認識が開示されることをいう。天啓、神示ともいわれる。啓示によって真理が開示され、それによって信仰が成立する宗教を、「啓示宗教」と呼ぶ。キリスト教は自ら「啓示宗教」(revealed religion)であることを認めている。ギリシア語でアポカリュプシスと云い、「覆いを取り除く」「明らかにする」という意味である。旧約聖書中での大きな事例は神がモーゼ覚醒中に言語で語って示したもの、新約聖書中ではマリアの見る夢の形で神の使いが処女受胎を示したもの、がある。したがって後者での啓示は、マリアという主体がなした(啓示とする)解釈に、依存したものである可能性も、ある。
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 445111 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageInterLanguageLink
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6394 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 59 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 106021052 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La révélation est, pour une religion monothéiste, la connaissance qu'elle affirme détenir directement de son dieu. Les manifestations divines par lesquelles cette connaissance est parvenue aux hommes sont tantôt des apparitions (théophanies), tantôt l'inspiration à des prophètes de textes considérés comme sacrés. Des religions abrahamiques comme le judaïsme, le christianisme et l'islam, en particulier, sont dites révélées.D'autres acceptions du terme révélation sont la révélation continue.
  • Открове́ние, в религии и теологии — разнообразное открытие Богом Себя Самого и Своей воли людям. Откровение может исходить как непосредственно от Бога, так и через посредников. В некоторых религиях существуют священные тексты, которые рассматриваются в качестве богооткровенных. Обычно к религиям откровения относят три авраамические религии — иудаизм, христианство и ислам. Однако, близкое понятие откровения присутствует и в других религиях (в частности, в зороастризме и индуизме).
  • Openbaring is een (volgens gelovigen religieus) proces waarmee een god zichzelf bekend maakt aan de mensen. Dit proces kan zijn een tekst of een toespraak van een profeet of gebeurtenissen, zoals de uittocht van de Joden uit Egypte, die is beschreven in het bijbelboek Exodus als ook in de Koran. Ook kan het begrip openbaring in een filosofische context een zogenaamd 'heilig boek' (Bijbel, Koran, etc.) in zijn geheel denoteren.
  • Objawienie - pojęcie odnoszące się do religii objawionych. Dla wyznawców danej religii jest to przesłanie lub wydarzenia, poprzez które Bóg daje się poznać jednostkom lub grupom ludzi.
  • 계시(啓示)는 어원적(語源的)으로는 '나타남'을 뜻하며 로마 가톨릭 교회에서는 천계(天啓)라고 한다.일반적으로는 우리들의 자연적인 경험이나 인식에는 없는 종교적 진리가 신 스스로 열어 보임으로써 인간에게 전달되는 것을 말한다. 본래의 의미로는 계시란 신이 자기를 인간에게 직접 인식시키는 일인데, 창조나 섭리 등의 객관적 수단으로 간접적으로 그 본성이 나타나는 경우는 이를 자연적 계시라고 한다.기독교에서의 계시는 독자적인 뜻이 부여되고 있다. 기독교는 예수 그리스도의 탄생, 십자가상의 죽음, 부활, 승천(昇天) 등의 사실에서 로고스가 수육하여 신의 의(義)와 사랑이 일차적으로 계시되고 죄가 구제되었다고 믿는다. 즉, 예수를 통해서만 계시가 행해지는 것으로, 오늘날에도 예수가 전하는 하느님의 말씀을 통해서 계시가 일어나는 것으로 믿고 이 기초 위에서 교리·의례·조직·제도가 성립된다.
  • Wahyu adalah petunjuk dari Allah yang diturunkan hanya kepada para nabi dan rasul.
  • 啓示(けいじ、ギリシア語:Aποκάλυψις、英語:revelation)とは、神または超越的な存在より、真理または通常では知りえない知識・認識が開示されることをいう。天啓、神示ともいわれる。啓示によって真理が開示され、それによって信仰が成立する宗教を、「啓示宗教」と呼ぶ。キリスト教は自ら「啓示宗教」(revealed religion)であることを認めている。ギリシア語でアポカリュプシスと云い、「覆いを取り除く」「明らかにする」という意味である。旧約聖書中での大きな事例は神がモーゼ覚醒中に言語で語って示したもの、新約聖書中ではマリアの見る夢の形で神の使いが処女受胎を示したもの、がある。したがって後者での啓示は、マリアという主体がなした(啓示とする)解釈に、依存したものである可能性も、ある。
  • Offenbarung ist die Eröffnung von etwas bisher Verborgenem. Aus dem althochdeutschen Adjektiv offan („offen“) wird schon früh die Ableitung offanbar („deutlich, klar ersichtlich, eindeutig“) gebildet, dazu das Verb offenbaeren mit der Bedeutung „offen zeigen, enthüllen, kundtun“ sowie das mittelhochdeutsche Substantiv offenbarunge („Kundgabe, Bekenntnis“). Im heutigen Deutschen fächern sich die Bedeutungen weiter auf, so auch im Sinne von „sich jemandem anvertrauen“.
  • En religión y teología, la revelación divina consiste en revelar, descubrir o hacer algo obvio a través de comunicación activa o pasiva con alguna entidad sobrenatural. Se cree que la revelación puede originarse directamente a partir de una deidad o a través de algún agente de la misma, como un ángel. A quien ha experimentado ese tipo de comunicación divina se le suele llamar profeta. Según J.F.
  • In religion and theology, revelation is the revealing or disclosing of some form of truth or knowledge through communication with a deity or other supernatural entity or entities.Some religions have religious texts which they view as divinely or supernaturally revealed or inspired.
  • Zjevení (neboli revelace z lat. revelatio odhalení) označuje v náboženstvích, která se odvolávají na božský původ své nauky, komunikační proces, kterým se dává v těchto náboženstvích Bůh poznat a kterým ozřejmuje člověku svou vůli. V přeneseném smyslu se pak jako zjevení označuje i obsah tohoto poselství. Osoba, které je zjevení nejprve určeno a která je pak zvěstuje dále ostatním, se obvykle označuje jako prorok, vizionář či posel (resp. anděl).
  • Vahiy (Arapçaوحي): İslami terminolojide, buyruk veya düşüncelerin Allah tarafından peygamberlere bildirilmesi eylemine veya bu bildirinin kendisine denir. İslami inanışta vahiy peygamberlere gelir ve sadece Cebrail aracılığıyla iner. Vahiy ile gelen her türlü söz Tanrının sözü kabul edilir. Dolayısıyla vahiy sonucu yazıldığına inanılan kitapların (kutsal kitaplar) Allah’a ait olduğuna ve mutlak doğrular olduklarına inanılır.
  • Revelação divina é a denominação, de modo genérico, para todo conhecimento transmitido ao homem diretamente por um deus ou deuses (muitas vezes o meio por onde este conhecimento foi passado também é chamado assim).A revelação é o ato de revelar ou desvendar ou tornar algo claro ou óbvio e compreensível por meio de uma comunicação ativa ou passiva com a Divindade.
  • En les religions que es consideren d'origen diví, s'anomena revelació el procés comunicatiu pel qual Déu es faria conèixer i manifestaria la seva voluntat als homes. Per extensió, també es parla de revelació per referir-se al contingut d'aquesta comunicació. La persona que rep la comunicació i que sol rebre l'encàrrec de comunicar-la a la comunitat de fidels s'anomena profeta o, menys sovint, missatger.
  • Nelle religioni che si considerano di origine divina, si chiama rivelazione il processo comunicativo per il quale Dio si farebbe conoscere o manifesterebbe la sua volontà agli uomini. In senso traslato con "rivelazione" si intende anche il contenuto di questa comunicazione. Profeta, o meno di frequente "messaggero", è il termine usato per indicare colui che riceve la rivelazione ed è solitamente incaricato di comunicarla al popolo dei fedeli.
rdfs:label
  • Révélation
  • Objawienie
  • Offenbarung
  • Openbaring (concept)
  • Revelació
  • Revelación divina
  • Revelation
  • Revelação divina
  • Rivelazione
  • Vahiy
  • Wahyu
  • Zjevení
  • Откровение
  • 啓示
  • 계시
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:notableIdea of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of