Quintus Salvidienus Rufus (né vers 65 et mort en 40 av. J.-C.) est un général romain du Ier siècle av. J.-C. et l'un des plus proches conseillers ainsi que le général en chef d'Octavien pendant les premières années de son activité politique.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Quintus Salvidienus Rufus (né vers 65 et mort en 40 av. J.-C.) est un général romain du Ier siècle av. J.-C. et l'un des plus proches conseillers ainsi que le général en chef d'Octavien pendant les premières années de son activité politique.
  • Quintus Salvidienus Rufus (? – Róma, Kr. e. 40) ókori római hadvezér volt. Az általa veretett pénzérméken Quintus Salvius néven szerepel.Lovagrendi származású volt. Kr. e. 44-ben együtt tanult Octavianusszal és barátaival, Agrippával és Maecenasszal Apolloniában, amikor híre érkezett Caesar meggyilkolásának. Octavianus bizalmasa lévén az ezt követően kirobbanó háborúkban parancsnoki rangban szolgálhatott. Kr. e. 42-ben Sextus Pompeius szicíliai flottája ellen kellett harcolnia, és Itália partjait meg is tudta védeni a betörésektől, azonban végül Brundisium mellett vereséget szenvedett Pompeius hajóitól, és kénytelen volt visszavonulni. A philippi csatából hazatérve Octavianus Kr. e. 41-ben Hispania felé indította hat legióval, hogy átvegye a tartományok irányítását, azonban a Marcus Antoniushoz hű Caius Asinius Pollio és Publius Ventidius Bassus galliai seregei egy ideig megakadályozta a vonulását, így még mindig nem ért tartományába, amikor év végén Octavianus visszahívta, hogy részt vegyen az Antonius testévre, Lucius, és felesége, Fulvia által kirobbantott perusiai háborúban. Salvidienus nyomában felvonult Pollio és Bassus, ám csupán Galliában üldözték, így egyesülni tudott Agrippa erőivel, és nagy szerepe volt abban, hogy Lucius Antonius Perusia városába szorult vissza. A hónapokig tartó ostromban sikerült kiéheztetni a lázadókat, akik végül Kr. e. 40 februárjában kapituláltak.A győzelmet követően Rufust Gallia Narbonensisbe menesztették és Octavianus ki is jelölte a következő év egyik consuljává, ő azonban Marcus Antonius brundisiumi partraszállása után felajánlotta seregeit utóbbinak. Ajánlata azonban későn érkezett, amikor már megkezdődtek a riválisok közti béketárgyalások, így Antonius jóindulata jeléül tájékoztatta Octavianust Rufus árulásáról. Az ifjú politikus megdühödve Rómába hívatta Rufust valamilyen ürüggyel, a fővárosba érkezve pedig a senatus halálra ítélte, és öngyilkosságot kellett elkövetnie.
  • Quintus Salvidienus Rufus was a Roman general and one of the closest advisors of Octavian during the early years of his political activity.Despite his humble origin he was one of Octavian’s best friends, together with Marcus Agrippa. Salvidienus and Agrippa were with Octavian at Apollonia at the time of the assassination of Julius Caesar in 44 BC. He became one of the most trusted of Octavian’s generals during the civil wars following Caesar’s death. In 42 BC he commanded the fleet of Octavian against Sextus Pompeius, who had taken control of Sicily and was harassing the coasts of Italy. However, Salvidienus was defeated in a naval battle fought off Rhegium, largely because of the inexperience of his crews. On Octavian's return from Greece after the Battle of Philippi, Salvidienus was sent to Spain with six legions, but he hastily retreated to Italy to oppose Lucius Antonius and Fulvia (Antony's wife), who had taken up arms against Octavian, starting the so-called Perusian War. Salvidienus captured and destroyed the city of Sentinum and then, with Agrippa, surrounded Lucius Antonius's forces in Perusia. The other Antonine generals, who had no clear orders from Antony, remained out of the struggle and Lucius Antonius was forced to surrender after a few months of siege (Winter 40 BC). After the end of the Perusian War Octavian sent Salvidienus to Gallia as a governor, with a large army of eleven legions. He was also designated as consul for 39 BC, although he had not reached senatorial rank. Despite all these honours, when Antony came from the East with large forces to confront Octavian, Salvidienus offered to desert to Antony with his legions. Apparently this proposal came after Antony had already made an agreement with Octavian (the Pact of Brundisium). Antony revealed to Octavian the treachery of Salvidienus, who was accused of high treason in the senate and condemned to death in the Fall 40 BC. He was either executed or committed suicide, as reported by Livy.
  • Quinto Salvidieno Rufo Salvio, altrimenti noto come Salvidieno Rufo (... – 40 a.C.), è stato tra i più vicini e fedeli collaboratori di Ottaviano, il futuro imperatore, sin dagli anni della sua giovinezza, trascorsa nella città di Apollonia, in Epiro..Seguì come generale Ottaviano nelle sue prime imprese belliche: fu suo legato nella guerra di Perugia, e si occupò come promagistrato del comando delle legioni in Spagna. Svolse inoltre con successo operazioni militari contro Sesto Pompeo, sventandone il tentativo di invadere l'Italia ma venendo da lui sconfitto nelle acque di Reggio.Essendo stato designato come console per il 39 a.C., sul finire del 40 a.C. una delazione attribuita da alcune fonti allo stesso Marco Antonio portò alla luce una congiura ordita da Salvidieno contro Ottaviano, dovuta all'ambizioso tentativo di scalzarlo e di costituire una diarchia insieme con Marco Antonio. Il processo fu rapidamente portato a termine dal Senato e Salvidieno fu di conseguenza esiliato e spinto al suicidio.Come avvenne per quasi tutti gli esponenti del dissenso al principato augusteo, la figura di Salvidieno Rufo incorse in una vera e propria damnatio memoriae, che rende difficile accertare sul piano storico la veridicità delle accuse per le quali fu condannato, nonché ricostruire le fasi della sua vita attraverso le fonti storiografiche.Si trattò indubbiamente di uno dei più fedeli collaboratori ed amici del giovane triumviro; forse, addirittura, del suo "secondo" in carica. Proprio questa posizione di Salvidieno Rufo nella gerarchia ottavianea ha spinto alcuni storiografi a immaginare la possibilità di un cinico accordo, fra Ottaviano e Marco Antonio (che in quel momento si trovava in posizione di superiorità, nell'ambito del triumvirato), mediante il quale l'eliminazione di un validissimo generale come Salvidieno sarebbe valsa a compensare la concessione a Ottaviano del controllo su Roma. La propaganda augustea avrebbe poi riplasmato la vicenda, per delineare l'immagine di Augusto come difensore integerrimo dello stato, finanche contro i più stretti collaboratori.
  • Quinto Salvidieno Rufo (en latín, Quintus Salvidienus Rufus) fue un general romano y uno de los asesores más cercanos de Octaviano durante los primeros años de su actividad política. A pesar de sus orígenes humildes, Salvidieno era uno de los mejores amigos de Octaviano, junto con Marco Vipsanio Agripa. Los tres se encontraban juntos en Apolonia en el momento en el que se produjo el asesinato de Julio César, en 44 a. C. Durante la guerra civil que siguió a la muerte de César, Salvidieno se convirtió en uno de los generales de más confianza de Octaviano.En 42 a. C. dirigió la flota octaviana contra Sexto Pompeyo, que había tomado el control de Sicilia y desde ahí saqueaba las costas italianas. Sin embargo, Salvidieno fue derrotado en la batalla naval que tuvo lugar en Rhegium, principalmente por culpa de la inexperiencia de sus propias tropas. Cuando Octaviano volvió de Grecia tras la batalla de Filipos, Salvidieno fue enviado a Hispania con seis legiones, pero tuvo que volver rápidamente a Italia para oponerse a Lucio Antonio y Fulvia (la mujer de Antonio), que se habían sublevado contra Octaviano en un conflicto que finalizaría en la batalla de Perugia. Salvidieno capturó y destruyó la ciudad de Sentinum y luego, junto con Agripa, rodeó a las fuerzas de Lucio Antonio en Perugia. Los otros generales de Marco Antonio, que no tenían órdenes claras, permanecieron fuera de la batalla hasta que Lucio fue obligado a rendirse tras varios meses de asedio (en invierno de 40 a. C. Tras este conflicto Octaviano envió a Salvidieno a la Galia como gobernador, junto con un gran ejército de once legiones. También fue designado cónsul para el año 39 a. C. a pesar de no haber alcanzado el rango senatorial.A pesar de todos estos honores, cuando Antonio llegó desde el este con un gran ejército para enfrentarse a Octaviano, Salvideno se ofreció a desertar al bando de Antonio con sus legiones. Aparentemente, esta oferta habría llegado a Antonio después de que éste hubiera llegado ya a un acuerdo con Octavio (el Pacto de Brundisium), y Antonio puso en conocimiento de Octavio la traición de Salvidieno, que fue acusado de alta traición frente al Senado y condenado a muerte. O bien fue ejecutado o cometió suicidio, según los relatos de Tito Livio.
  • Quintus Salvidienus Rufus Salvius († 40 v. Chr.; auch Q. Salvius) war ein römischer Politiker und Feldherr der Triumviratszeit, neben Marcus Vipsanius Agrippa der engste Freund Octavians (des späteren Augustus) in den ersten Jahren von dessen Aufstieg.Salvidienus stammte aus einfachen Verhältnissen und soll als junger Mann Hirte gewesen sein. Vielleicht begann sein Aufstieg als Offizier schon unter Gaius Iulius Caesar. Er begleitete (wie Agrippa) Octavian, als dieser sich zur Zeit der Ermordung Caesars in Apollonia aufhielt. Anfang 42 v. Chr. kommandierte er als Legat die Flotte Octavians im Kampf gegen Sextus Pompeius. Nach anfänglichen Erfolgen, die ihm den Titel eines Imperators einbrachten, wurde er an der Straße von Messina von Pompeius geschlagen. 41 v. Chr. sollte Salvidienus mit sechs Legionen nach Spanien marschieren, wurde aber von Gaius Asinius Pollio, Quintus Fufius Calenus und Publius Ventidius Bassus daran gehindert. Nachdem Octavian ihn zurückgerufen hatte, ging er gemeinsam mit diesem und Agrippa im Perusinischen Krieg gegen Lucius Antonius vor.40 v. Chr. wurde Salvidienus nach dem Tod des Quintus Fufius Calenus Statthalter der gallischen Provinzen. Für das folgende Jahr wurde er – ohne vorher ein anderes Amt des senatorischen Cursus honorum bekleidet zu haben – zum Konsul designiert. Marcus Antonius beschuldigte ihn jedoch nach Abschluss des Vertrags von Brundisium mit Octavian, er habe in dem dem Vertrag vorangegangenen Konflikt zu ihm überlaufen wollen. Octavian rief Salvidienus zu sich und ließ ihn hinrichten; nach anderer Version beging Salvidienus Selbstmord.
  • Quint Salvidiè Ruf (Quintus Salvidienus Rufus) fou un cavaller romà d'origen humil. Va ascendir mercès a Octavi (August) amb el que es trobava a Apol·lònia d'Il·líria i va recomanar l'assassinat de Juli Cèsar, que després es va produir (44 aC). Va servir llavors a Octavi i el 42 aC va rebre el comandament de la flota contra Sext Pompeu però després d'alguns èxits menors, va ser derrotat en aigües de Brundusium i es va haver de retirar.A la tornada d'Octavi de Grècia, on havia derrotat a Cassi i Brut, Ruf fou enviat a Hispània però abans d'arribar fou cridat a Itàlia per fer front a Luci Antoni i Fúlvia que havien desfermat l'anomenada guerra de Perusa. En la lluita que va seguir (41 aC a 40 aC) fou un dels llegats d'Octavi. Després fou enviat a la Gàl·lia Narbonense. Tot i que Octavi li va donar diversos honors i li va prometre el consolat, va tenir tractes secrets amb Marc Antoni, i va induir a les tropes de la seva província a passar a aquest; però llavors Marc Antoni i Octavi van fer les paus i Salvidiè va quedar al descobert; cridat a Roma, Octavi el va acusar al senat i el va fer condemnar a mort (40 aC). Es va suïcidar abans de ser executat.
  • Квинт Салвидиен Руф Салвий (на латински: Quintus Salvidienus Rufus Salvius или Q. Salvius † 40 пр.н.е.) е римски генерал и един от най-близките съветници на Октавиан в ранните години на политическата му дейност. Въпреки че е от беден произход Руф заедно с Марк Агрипа са сред най-добрите приятели на Октавиан. Руф и Агрипа са заедно с Октавиан в Аполония по времето на убийството на Цезар през 44 пр.н.е. По време на гражданската война, която следва смъртта на Цезар, Салвадиен Руф се превръща в един от най-доверените генерали на Октавиан.През 42 пр.н.е. води флота на Октавиан срещу Секст Помпей, който е взел контрола над Сицилия и от там тормози бреговете на Италия. Въпреки това, Руф е победен в морска битка при Региум, главно поради липсата на опит на неговия екипаж. Когато Октавиан се връща от Гърция след битката при Филипи, Руф е изпратен в Испания с шест легиона, но бързо е привикан обратно в Италия за да се изправи срещу Луций Антоний и Фулвия Антония (брат и жена на Марк Антоний), които въстават срещу Октавиан, започвайки така наречената Перузинска война. Руф превзема и разрушава град Сентинум, а после заедно с Агрипа обсаждат силите на Луций Антоний в Перузия (днешен Перуджа, Италия). Другите генерали на Антоний, който нямат ясни заповеди от него, не се намесват в битката и Луций Антоний е принуден да се предаде след няколко месеца на обсада (зимата на 40 пр.н.е.). След края на войната, Октавиан изпраща Руф като губернатор на Галия с голяма армия от единадесет легиона. През 39 пр.н.е. Руф е определен за консул, въпреки че не е достигнал до сенаторски ранг. Въпреки всичките отличия и голямото доверие на Октавиан към него, когато Антоний идва от изток с голяма армия да се изправи срещу приятеля му, Руф предлага на Антоний да дезертира при него с цялата си армия. Вероятно тази предателска оферта достига до Антоний след като той е сключил договор с Октавиан (договора от Бриндизи). Антоний уведомява Октавиан за предателството на Руф, който е обвинен от сената в държавна измяна и осъден на смърт. Руф умира през 40 пр.н.е., според Ливий не е ясно дали хората на Октавиан са го убили или Руф е предпочел да се самоубие.
  • Quintus Salvidienus Rufus, soms met de toevoeging 'Salvius' (circa 65 v.Chr.? - Rome, 40 v.Chr.) was een Romeins generaal. Hij was een naaste adviseur van Gaius Iulius Caesar Octavianus (Augustus) gedurende de vroege jaren van diens politieke leven.Ondanks zijn nederige afkomst was Salvidienus Rufus één van Octavianus' beste vrienden, samen met Marcus Agrippa en Gaius Cilnius Maecenas. Beiden waren bij Octavianus in het Illyrische Apollonia ten tijde van de moord op Gaius Iulius Caesar in 44 v.Chr.. Salvidienus Rufus was een van de meest vertrouwde generaals gedurende de daardoor ontstane burgeroorlog. In 42 commandeerde hij Octavianus' vloot tegen Sextus Pompeius, die Sicilië had veroverd en invallen pleegde langs de Italiaanse kust. Salvidienus Rufus werd echter verslagen in een zeeslag bij Rhegium, voornamelijk door de onervarenheid van zijn leger. Toen Octavianus vanuit Griekenland terugkwam na de Slag bij Philippi, werd Salvidienus Rufus naar Spanje gestuurd met zes legioenen, maar moest halsoverkop naar Italië terugkeren om Lucius Antonius te bestrijden, in wat de Oorlog van Perusia zou gaan heten. Rufus veroverde de stad Sentinum en omsingelde, samen met Agrippa, het leger van Lucius Antonius in het goed verdedigbare Perusia. Na een belegering van een aantal maanden moest Lucius Antonius zich overgeven, in de winter van 40 v.Chr.. Daarna zond Octavianus Rufus naar Gallia als gouverneur, met maar liefst elf legioenen. Hij zou ook consul zijn geworden voor het jaar 39, hoewel hij geen senator was. Maar vóór het zover was bood Rufus zijn legioenen aan Marcus Antonius aan. Deze daad van hoogverraad werd door Antonius aan Octavianus onthuld, want de beide vijanden hadden een overeenkomst met elkaar gesloten, het Verdrag van Brundisium. Quintus Salvidienus Rufus werd ter dood veroordeeld in de herfst van 40. Of hij geëxecuteerd werd of zelfmoord pleegde, is omstreden.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 5796501 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 8988 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 59 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109067090 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2005 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
prop-fr:colonnes
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:group
  • a
  • c
prop-fr:id
  • PC
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 345 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Auguste
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Librairie Académique Perrin
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Quintus Salvidienus Rufus (né vers 65 et mort en 40 av. J.-C.) est un général romain du Ier siècle av. J.-C. et l'un des plus proches conseillers ainsi que le général en chef d'Octavien pendant les premières années de son activité politique.
  • Quinto Salvidieno Rufo (en latín, Quintus Salvidienus Rufus) fue un general romano y uno de los asesores más cercanos de Octaviano durante los primeros años de su actividad política. A pesar de sus orígenes humildes, Salvidieno era uno de los mejores amigos de Octaviano, junto con Marco Vipsanio Agripa. Los tres se encontraban juntos en Apolonia en el momento en el que se produjo el asesinato de Julio César, en 44 a. C.
  • Quintus Salvidienus Rufus, soms met de toevoeging 'Salvius' (circa 65 v.Chr.? - Rome, 40 v.Chr.) was een Romeins generaal. Hij was een naaste adviseur van Gaius Iulius Caesar Octavianus (Augustus) gedurende de vroege jaren van diens politieke leven.Ondanks zijn nederige afkomst was Salvidienus Rufus één van Octavianus' beste vrienden, samen met Marcus Agrippa en Gaius Cilnius Maecenas.
  • Quintus Salvidienus Rufus Salvius († 40 v. Chr.; auch Q. Salvius) war ein römischer Politiker und Feldherr der Triumviratszeit, neben Marcus Vipsanius Agrippa der engste Freund Octavians (des späteren Augustus) in den ersten Jahren von dessen Aufstieg.Salvidienus stammte aus einfachen Verhältnissen und soll als junger Mann Hirte gewesen sein. Vielleicht begann sein Aufstieg als Offizier schon unter Gaius Iulius Caesar.
  • Quinto Salvidieno Rufo Salvio, altrimenti noto come Salvidieno Rufo (... – 40 a.C.), è stato tra i più vicini e fedeli collaboratori di Ottaviano, il futuro imperatore, sin dagli anni della sua giovinezza, trascorsa nella città di Apollonia, in Epiro..Seguì come generale Ottaviano nelle sue prime imprese belliche: fu suo legato nella guerra di Perugia, e si occupò come promagistrato del comando delle legioni in Spagna.
  • Quintus Salvidienus Rufus was a Roman general and one of the closest advisors of Octavian during the early years of his political activity.Despite his humble origin he was one of Octavian’s best friends, together with Marcus Agrippa. Salvidienus and Agrippa were with Octavian at Apollonia at the time of the assassination of Julius Caesar in 44 BC. He became one of the most trusted of Octavian’s generals during the civil wars following Caesar’s death.
  • Quintus Salvidienus Rufus (? – Róma, Kr. e. 40) ókori római hadvezér volt. Az általa veretett pénzérméken Quintus Salvius néven szerepel.Lovagrendi származású volt. Kr. e. 44-ben együtt tanult Octavianusszal és barátaival, Agrippával és Maecenasszal Apolloniában, amikor híre érkezett Caesar meggyilkolásának. Octavianus bizalmasa lévén az ezt követően kirobbanó háborúkban parancsnoki rangban szolgálhatott. Kr. e.
  • Quint Salvidiè Ruf (Quintus Salvidienus Rufus) fou un cavaller romà d'origen humil. Va ascendir mercès a Octavi (August) amb el que es trobava a Apol·lònia d'Il·líria i va recomanar l'assassinat de Juli Cèsar, que després es va produir (44 aC).
  • Квинт Салвидиен Руф Салвий (на латински: Quintus Salvidienus Rufus Salvius или Q. Salvius † 40 пр.н.е.) е римски генерал и един от най-близките съветници на Октавиан в ранните години на политическата му дейност. Въпреки че е от беден произход Руф заедно с Марк Агрипа са сред най-добрите приятели на Октавиан. Руф и Агрипа са заедно с Октавиан в Аполония по времето на убийството на Цезар през 44 пр.н.е.
rdfs:label
  • Quintus Salvidienus Rufus
  • Quint Salvidiè Ruf
  • Quinto Salvideno Rufo
  • Quinto Salvidieno Rufo Salvio
  • Quintus Salvidienus Rufus
  • Quintus Salvidienus Rufus
  • Quintus Salvidienus Rufus Salvius
  • Salvidienus Rufus
  • Квинт Салвидиен Руф
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of