Un Qizilbash (turc : Kızılbaş, azéri : Qızılbaş, persan : قزلباش Qezelbāsh, signifiant « tête rouge » en langue turque, Kızıl signifiant « rouge » et baş/bash signifiant « tête ») est un disciple de l'ordre soufi chiite des Safavides. Ils portèrent leur dirigeant, Ismail au pouvoir et aidèrent ainsi à fonder la dynastie safavide. Leur nom trouve son origine dans le couvre-chef qu'ils portent, un bonnet de couleur rouge avec douze plis en référence aux douze imams du chiisme duodécimain.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Un Qizilbash (turc : Kızılbaş, azéri : Qızılbaş, persan : قزلباش Qezelbāsh, signifiant « tête rouge » en langue turque, Kızıl signifiant « rouge » et baş/bash signifiant « tête ») est un disciple de l'ordre soufi chiite des Safavides. Ils portèrent leur dirigeant, Ismail au pouvoir et aidèrent ainsi à fonder la dynastie safavide. Leur nom trouve son origine dans le couvre-chef qu'ils portent, un bonnet de couleur rouge avec douze plis en référence aux douze imams du chiisme duodécimain. Ce bonnet est connu sous le nom de Tāj-e Heydar en persan, en référence à leur maître soufi, Sheikh Haydar (Tāj signifie « couronne » en persan et est aussi utilisé pour les couvre-chefs, permettant ainsi aux soufis de montrer leur appartenance à un ordre particulier). On appelle aussi Kizilbaş certains groupes alévis en Turquie.
  • Die Kizilbasch, eigentlich Qizilbasch, (osmanisch/persisch ‏قزلباش ‎ - Qizilbāš; türkisch: Kızılbaş; „Rotköpfe“) waren seit etwa der Mitte des 15. Jahrhunderts zum Teil fanatische Anhänger des schiitischen Sufi-Ordens der Safawiden (Safawiyya), die diese zuerst aus den turkmenischen Nomadenstämmen Āzarbāydschāns, später jedoch aus allen Regionen ihres Reiches rekrutierten. Ihr Name leitet sich von der charakteristischen roten Kopfbedeckung (Tark-e Ḥaydarī - pers. „Haydar'scher Helm“) mit zwölf Zwickeln her, die ihr Ordensmeister Haydar († 1488) eingeführt haben soll. Obwohl im Ursprung turkmenisch, bezieht sich der Ausdruck Qizilbasch heute nicht mehr auf eine ethnische Gruppe und wird in bestimmten Regionen als Synonym für die Schia und Aleviten verwendet.
  • Kızılbaş, Osmanlı seçkinleri tarafından Şiîler ve Alevîler'i nitelendirmek için kullanılmış olan genel bir tanımdır.
  • Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Anatòlia i Kurdistan, entre les quals la principal és la dels alevis. A Turquia el poble dels zazes són anomenats com kizilbaixis perquè més de la meitat són alevis (als quals s'anomena alternativament kizilbaixis). A l'Afganistan hi ha un grup xiïta minoritari principalment a Kabul i part de l'Hazaradjat, anomenat kizilbaix, descendents suposats de la guarnició establerta per Nadir Shah el 1738 durant la seva campanya a l'Índia i que el 1980 s'estimaven entre 60.000 i 200.000.A la república d'Azerbaidjan de 1918 a 1920 les tropes regulars reclutades pel govern van rebre el nom de kizilbaixis.Sota els safàvides el nom, originat en el turbant (tadj) distintiu (escarlata o porpra) amb 12 puntes (pels 12 imams), fou donat als deixebles (murads) dels xeics safàvides. Shaykh Haydar va establir el 1478 una confraria que portava aquest turbant però el aq qoyunlu Yakub va prohibir portar-lo a la mort del xeic. Posteriorment els safàvides van anomenar kizilbaixis a les tribus turcmanes d'Anatòlia, muntanyes d'Armènia i nord de Síria que van ser convertits a la secta i van esdevenir els deixebles fanàtics dels xeics a Ardabil; es va estendre el nom també a algunes tribus iranianes que donaven suport als safàvides com els talix i els de Karadja Dagh, i a grups kurds i lurs. Els grups principals (oymaks) foren:UstadjluRumluShamluDulghadir (de Dhu l-Kadr)TakkaluAfsharQadjarTurkmanWarsakBaharluAmb el xa Ismail I els més poderosos eren els shamlus. La presència de nombrosos kizilbaixis a Anatòlia oriental, convertits a les doctrines safàvides (xiïtes), era un perill pels otomans (sunnites), i el 1502 Baiazet II en va deportar molts a Morea. El 1511 una revolta de kizilbaixis va esclatar a Tekeoğulları i Selim I en va massacrar uns quants milers (uns 40.000) abans d'envair Pèrsia el 1514.A Pèrsia, d'ençà que va néixer l'estat safàvida el 1501, els kizibaixis van formar l'aristocràcia militar de l'estat. Després d'ajudar a la nissaga a obtenir el poder van rebre les principals funcions de l'estat i els principals governs provincials. les dues funcions principals eren el wikalat i l'amir al-umara, que al principi eren ocupades les dues pel mateix oficial kizilbaix. Amb Tahmasp I el ofici d'amir al-umara va perdre importància i el va substituir el de kurči-bashi, que ocuparen també oficials kizilbaixis. Els governs provincials els van rebre com a feus (tiyul). després del 1510 amb la conquesta del Gran Khorasan, Herat va esdevenir la segon capital i seu d'un príncep safàvida (generalment l'hereu presumpte) sota la guàrdia del governador general kizilbaix amb titol de lala o atabeg (tutor).Aquesta hegemonia va provocar friccions. Els kizilbaixis designaven als perses com "tadjiks" en sentit despectiu; els perses que tradicionalment havien tingut l'administració, aspiraven als càrrecs principals. El xa Ismail va tractar de mantenir un equilibri entre les dues forces i va nomenar alguns wakils perses, però dels cinc que va arribar a exercir en el seu regnat, tres foren assassinats per kizilbaixis. A la mort d'Isamil el 1524, la curta edat de Tahmasp I el seu fill i successor, fou aprofitada pels kizilbaixis per assolir el poder de l'estat. Però les diferències tribals (oblidades durant els anys de lluita pel poder) ja havien retornat i durant deu anys els principals oymaks van lluitar per l'hegemonia. Entre 1526 i 1533 be un dels oymaks o bé una coalició va governar el país. El 1530-1531 els takkalus es van apoderar de la persona del xa, però els altres oymaks el van defensar i en la lluita milers de takkalus foren morts (els que van sobreviure van fugir a l'Iraq i van entrar al servei dels otomans). El 1533 Tahmasp I va agafar el control que va conservar uns 40 anys però quan es va posar malat el 1574 les lluites entre els kizilbaixis van retornar. Però ara hi havia un element nou: els ghulams (esclaus reials) formats per armenis, georgians i circassians que havien estat fets presoners, la majoria en les campanyes de Tahmasp I a Geòrgia (1550-1554), o nascut de dones portades de Geòrgia, i havien esdevingut esclaus del xa rebent una formació especial per funcions administratives o militars, i formant en aquest segon àmbit regiments de nova creació; rebien el seu sou del tresor reial i per tant eren molt fidels al xa i no pertanyien a cap tribu. Així en les lluites del 1574 van marcar l'inici de la presència dels ghulams que de moment no van sobrepassar als kizilbaixis els quals van conservar el poder. El 1508 el poderós kizilbaix Murshid Kuli Khan Ustadjlu va posar al tron a Abbas I el Gran, i aquest va començar a afavorir als ghulams que considerava menys perillosos per l'estat. Encara que la seva política va tenir èxit, va afeblir l'estat militarment, ja que els ghulams, tot i donar grans generals, no eren en conjunt una força combatent tant efectiva com els seus rivals. Els kizilbaixis menypreaven als ghulams als que anomenaven baraoghlu (fills d'esclaves negres).Els kizilbaixi eren essencialment una cavalleria turcmana pesada. Portaven arc, llança, sabre, daga, i destral; en combat el turbant o tadj era substituït per una protecció reforçada amb cota de malla que protegia les galtes; carregaven cridant "¡Al·là, Al·là!. Però la seva primera lleialtat era a la tribu. Abbas per disminuir el seu poder va donar el comandament d'algunes tribus a oficials kizilbaixis que no pertanyien a la pròpia tribu o a un ghulam, i va traslladar homes d'una tribu a districtes on predominava un altra. Progressivament la combativitat dels kizilbaixi fou afectada i això va acabar amb l'enfonsament de l'estat safàvida.
  • クズルバシュ(ペルシア語:قزلباش、トルコ語:Kızılbaş、キジルバーシュ、クズルバシ、キジルバシとも)はサファヴィー教団(イランに存在した、サファヴィー朝の前身となるイスラームの宗教団体)の信徒、および信徒の多数を占めるアナトリア高原に居住するトルコ系遊牧民である。現在のイランとその周辺に現存する、彼らの子孫とされる民族集団もこの名前で呼ばれる。オスマン帝国、シャイバーニー朝ではサファヴィー朝の領土を「クズルバシュの国」、サファヴィー朝のシャー(王)を「クズルバシュの王」と呼んでいた。
  • Kizilbasj (Qizilbash), (Kızılbaş, uitspraak: kzl'bash) is in Afghanistan en Iran de benaming voor een bevolkingsgroep in Afghanistan, Iran, Turkije en omstreken. In het Ottomaanse Rijk was het een benaming voor de alevieten. De Kizilbasj zijn overwegend sjiieten. Deze bevolkingsgroep gaat terug tot de coalitie van overwegend Turkse stammen die rond 1500 het rijk der Safawiden stichtten in een gebied dat zich uitstrekt over het huidige Irak, Azerbeidzjan, Iran, Turkmenistan en Afghanistan. De benaming Kizilbasj is van oorsprong Turks en betekent 'roodhoeden' of 'roodhoofden', naar de rode hoofddeksels die de Kizilbasj droegen. Tegenwoordig wordt de term alleen gebruikt voor aanhangers van het Alevitisme.
  • Qizilbash or Kizilbash (sometimes also Qezelbash or Qazilbash) is the label given to a wide variety of Shi'i militant groups (ghulāt) that flourished in Anatolia and Kurdistan from the late 13th century onwards, some of which contributed to the foundation of the Safavid dynasty of Iran.
  • Кызылбаши (кизильбаши, от тюркск. «красноголовые», азерб. Qızılbaş, перс. قزلباش‎ Qizilbāsh, тур. Kızılbaş) — первоначально объединение тюркских кочевых племён (Устаджлы, Шамлу, Румлу, Афшар, Зулькадар, Текели, Каджар и др.), говорившие на азербайджанском языке. Позднее кызылбашами стали обозначать всех подданных Сефевидского государства, независимо от их этнической принадлежности (у турок термин стал употребляться лишь в отношении персов).В настоящее время под названием «кызылбаши» известна этническая группа в Афганистане. В Турции под термином «кызылбашами» (алеви) известны приверженцы крайней шиитской секты али-илахи, к которым относятся племена юрюков, часть туркмен (тур.)русск. и частично курды (племена белликан, милан, балашагхи, курешли, кочкири).
  • Къзълбашите са близка до шиитите етно-религиозна група, основната част от общността на алевиите в Турция и България. Броят на алевиите в тези 2 страни е съответно около 15 милиона души (90-те г. на XX в.) и около 53 хиляди души (2001). Къзълбаши се наричат и общностите от иранизирани туркмени, които се заселват в някои градове в Афганистан през 18 век.Къзълбашите са потомци на тюркски племена, които през втората половина на 15 век населяват Хорасан и възприемат шиизма от Хайдар Сефеви, водач на религиозния орден Сефевия. Името къзълбаши (от турски: kızılbaş, червеноглав) идва от дванадесетте червени ленти, които ранните къзълбаши поставяли в чалмите си. Този обичай се свързва от различни изследователи с дванадесетте шиитски имами или с битката при Сифин, след която последователите на Али ибн Абу Талиб носели кървави превръзки на главите си.Къзълбашите участват в създаването на държавата на Сефевидите в Иран по времето на неговия син Исмаил I. В края на 15 и началото на 16 век къзълбашки групи мигрират на запад и се заселват в Азербайджан и Мала Азия. Там те се свързват с ордена на бекташите, с които имат известни сходства в религиозните възгледи, като двете групи си оказват взаимно влияние. Поради шиитската им религия и връзките им със Сефевидите, османските власти разглеждат къзълбашите като нежелана и враждебна общност. По тази причина османските султани, най-вече Селим I, ги подлагат на преследвания, десетки хиляди са избити, а голям брой са изселени в източната част на Балканския полуостров.Къзълбашите в България се разделят на три основни групи. Най-голямата включва привърженици на бекташкото течение на бабаите (наричани са също и пазартели), които живеят както в Североизточна България, така и в Източните Родопи. Привържениците на течението на челебиите (наричани също чаршамбалъ) живеят главно в Североизточна България, с най-голяма концентрация в района на Кубрат. Третата група има различен произход - тя включва последователи на шейх Бедреддин Симави, които по-късно са започнали да се наричат къзълбаши, и е концентрирана главно в района на Казанлък.
  • Os Qizilbash (em turco : Kızılbaş; em azeri : Qızılbaş; em pársi : قزلباش Qezelbāsh, significando, em português, "Cabeça vermelha") constituíam um grupo militante (ghulāt) xiita duodecimano que levou o xá Ismail I ao poder e ajudou assim a fundar a dinastia safávida no Irã. O nome é alusivo ao gorro vermelho com doze pregas que usavam, denominado, em pársi, Tāj-e Heydar ( em português, "coroa da Heydar", sendo Heydar o mestre sufi do grupo). As doze pregas simbolizavam os doze imãs do xiismo). Alguns grupos alevis da Turquia também se chamam Kızılbaş.
  • Un kizilbāsh, o kizil bash o kizil bas (in turco: Kızılbaş, da "kizil" = rossa e "baş"/"bash" = testa; in azero: Qızılbaş; in persiano: قزلباش, Qizilbāsh) era un discepolo dell'ordine sufi sciita sorto attorno al XV secolo. I kKizilbāsh portarono il loro leader Ismaʿil al potere, contribuendo così alla fondazione della dinastia safavide.Il loro nome ("testa rossa") derivava dal colore del copricapo che indossavano, un cappellino di colore rosso con dodici pieghe, in ricordo dei dodici imam dello Sciismo. Questo copricapo è noto come Taj-e Heydar in persiano, con riferimento al maestro Sufi Heydar ("Taj" in persiano significa "corona").
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 244608 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 35163 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 276 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110335877 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Un Qizilbash (turc : Kızılbaş, azéri : Qızılbaş, persan : قزلباش Qezelbāsh, signifiant « tête rouge » en langue turque, Kızıl signifiant « rouge » et baş/bash signifiant « tête ») est un disciple de l'ordre soufi chiite des Safavides. Ils portèrent leur dirigeant, Ismail au pouvoir et aidèrent ainsi à fonder la dynastie safavide. Leur nom trouve son origine dans le couvre-chef qu'ils portent, un bonnet de couleur rouge avec douze plis en référence aux douze imams du chiisme duodécimain.
  • Kızılbaş, Osmanlı seçkinleri tarafından Şiîler ve Alevîler'i nitelendirmek için kullanılmış olan genel bir tanımdır.
  • クズルバシュ(ペルシア語:قزلباش、トルコ語:Kızılbaş、キジルバーシュ、クズルバシ、キジルバシとも)はサファヴィー教団(イランに存在した、サファヴィー朝の前身となるイスラームの宗教団体)の信徒、および信徒の多数を占めるアナトリア高原に居住するトルコ系遊牧民である。現在のイランとその周辺に現存する、彼らの子孫とされる民族集団もこの名前で呼ばれる。オスマン帝国、シャイバーニー朝ではサファヴィー朝の領土を「クズルバシュの国」、サファヴィー朝のシャー(王)を「クズルバシュの王」と呼んでいた。
  • Qizilbash or Kizilbash (sometimes also Qezelbash or Qazilbash) is the label given to a wide variety of Shi'i militant groups (ghulāt) that flourished in Anatolia and Kurdistan from the late 13th century onwards, some of which contributed to the foundation of the Safavid dynasty of Iran.
  • Un kizilbāsh, o kizil bash o kizil bas (in turco: Kızılbaş, da "kizil" = rossa e "baş"/"bash" = testa; in azero: Qızılbaş; in persiano: قزلباش, Qizilbāsh) era un discepolo dell'ordine sufi sciita sorto attorno al XV secolo.
  • Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Anatòlia i Kurdistan, entre les quals la principal és la dels alevis. A Turquia el poble dels zazes són anomenats com kizilbaixis perquè més de la meitat són alevis (als quals s'anomena alternativament kizilbaixis).
  • Кызылбаши (кизильбаши, от тюркск. «красноголовые», азерб. Qızılbaş, перс. قزلباش‎ Qizilbāsh, тур. Kızılbaş) — первоначально объединение тюркских кочевых племён (Устаджлы, Шамлу, Румлу, Афшар, Зулькадар, Текели, Каджар и др.), говорившие на азербайджанском языке.
  • Kizilbasj (Qizilbash), (Kızılbaş, uitspraak: kzl'bash) is in Afghanistan en Iran de benaming voor een bevolkingsgroep in Afghanistan, Iran, Turkije en omstreken. In het Ottomaanse Rijk was het een benaming voor de alevieten. De Kizilbasj zijn overwegend sjiieten. Deze bevolkingsgroep gaat terug tot de coalitie van overwegend Turkse stammen die rond 1500 het rijk der Safawiden stichtten in een gebied dat zich uitstrekt over het huidige Irak, Azerbeidzjan, Iran, Turkmenistan en Afghanistan.
  • Die Kizilbasch, eigentlich Qizilbasch, (osmanisch/persisch ‏قزلباش ‎ - Qizilbāš; türkisch: Kızılbaş; „Rotköpfe“) waren seit etwa der Mitte des 15. Jahrhunderts zum Teil fanatische Anhänger des schiitischen Sufi-Ordens der Safawiden (Safawiyya), die diese zuerst aus den turkmenischen Nomadenstämmen Āzarbāydschāns, später jedoch aus allen Regionen ihres Reiches rekrutierten. Ihr Name leitet sich von der charakteristischen roten Kopfbedeckung (Tark-e Ḥaydarī - pers.
  • Къзълбашите са близка до шиитите етно-религиозна група, основната част от общността на алевиите в Турция и България. Броят на алевиите в тези 2 страни е съответно около 15 милиона души (90-те г. на XX в.) и около 53 хиляди души (2001).
  • Os Qizilbash (em turco : Kızılbaş; em azeri : Qızılbaş; em pársi : قزلباش Qezelbāsh, significando, em português, "Cabeça vermelha") constituíam um grupo militante (ghulāt) xiita duodecimano que levou o xá Ismail I ao poder e ajudou assim a fundar a dinastia safávida no Irã. O nome é alusivo ao gorro vermelho com doze pregas que usavam, denominado, em pársi, Tāj-e Heydar ( em português, "coroa da Heydar", sendo Heydar o mestre sufi do grupo). As doze pregas simbolizavam os doze imãs do xiismo).
rdfs:label
  • Qizilbash
  • Kizilbaix
  • Kizilbasch
  • Kizilbash
  • Kizilbasj
  • Kızılbaş
  • Qizilbash
  • Qizilbash
  • Къзълбаши
  • Кызылбаши
  • クズルバシュ
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:forces of
is foaf:primaryTopic of