Publius Clodius Pulcher (né vers 92 av. J.-C., assassiné le 18 janvier 52 av. J.-C.), est un homme politique romain du courant des populares, démagogue, adversaire farouche de Titus Annius Milon et de Cicéron.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Publius Clodius Pulcher (né vers 92 av. J.-C., assassiné le 18 janvier 52 av. J.-C.), est un homme politique romain du courant des populares, démagogue, adversaire farouche de Titus Annius Milon et de Cicéron. Fils de Appius Claudius Pulcher et de Caecilia Metella Balearica, né sur l’aristocratique colline du Palatin, descendant de l’illustre famille patricienne des Claudii, il choisit, ainsi que sa sœur Clodia, de se ranger dans la plèbe, altérant l’orthographe de son gentilice en Clodius, prononciation populaire, supprimant la diphtongue –au- de Claudius. Il épousa Fulvia et eut une fille, Clodia Pulchra, brièvement mariée à Octave.
  • Publius Clodius Pulcher (d. MÖ 92 civarı, ö. 18 Ocak MÖ 52 BC), Daha çok Titus Annius Milo ve Marcus Tullius Cicero ile olan ücretsiz tahıl dağıtımıyla ilgili husumeti ile tanınan Roma'lı politikacı. Pulcher'in Fulvia ile yapmış olduğu evlilikten doğan kızı Clodia Pulchra, geleceğin imparatoru Octavian'ın ilk karısıdır.Publius Clodius Pulcher,Via Apria Yolu üzerinde,Milo'nun adamları tarafından,çıkan çatışmada katledilmiştir. W.J. Tatum, The Patrician Tribune. Publius Clodius Pulcher, Chapel Hill 1999 L. Fezzi, Il tribuno Clodio, Roma-Bari 2008
  • Publius Clodius Pulcher(circa 93 v.Chr. – December 52 v.Chr.), was een berucht Romeinse politicus, voorvechter van de populares, agitator en bendeleider uit de 1e eeuw v.Chr. Van huis uit behoorde Clodius tot het Romeinse adellijke geslacht der Claudii, maar toen hij overliep naar de populares veranderde hij zijn familienaam Claudius in het minder patricische Clodius, zodat duidelijk zou zijn dat hij afstand deed van zijn oude klasse. Zo kon hij zich verkiesbaar stellen voor het ambt van volkstribuun Zijn broer Appius Claudius Pulcher was consul in 54 v.Chr., en zijn zuster Clodia genoot een twijfelachtige reputatie.In 68 v.Chr. zette Clodius de troepen van Lucullus aan tot muiterij, en in 64 steunde hij heimelijk de staatsgreep van Catilina. In december 62 verwekte Clodius een groot schandaal te Rome. Verkleed als muzikante drong hij binnen in de ambtswoning van Julius Caesar, die toen Pontifex Maximus (d.i. hogepriester) was, en op die manier woonde hij het zogenaamde feest van Bona Dea bij, een plechtigheid waarbij de aanwezigheid van mannen verboden was. Wellicht kon hij op die manier stiekem Caesars vrouw Pompeia Sulla ontmoeten, met wie hij een relatie had. Hij werd echter op heterdaad betrapt door Caesars moeder, er volgde een aanklacht en een proces wegens heiligschennis. Clodius werd echter vrijgesproken, omdat hij bleef liegen en waarschijnlijk de rechters had omgekocht. Cicero ontzenuwde echter Clodius' alibi, waarmee hij voorgoed diens haatgevoelens wekte. Caesar liet zijn huwelijk met Pompeia ontbinden, omdat de vrouw van de Pontifex Maximus boven alle verdenking hoorde te staan.In 58 v.Chr. verwierf Clodius, die met de steun van Caesar tribunus plebis was geworden, de gunst van het volk door gratis graanuitdelingen te organiseren. Tegelijk diende hij een wetsvoorstel in om iedereen buiten de wet te stellen die een Romeins burger zonder geldig proces ter dood had laten brengen. Deze maatregel was in de eerste plaats gericht tegen zijn aartsvijand Cicero, die tijdens zijn consulaat in 63 v.Chr. de medeplichtigen aan de staatsgreep van Catilina had laten ombrengen na een vluchtig proces dat niet helemaal volgens de regels was verlopen. Er zat voor Cicero niets anders op dan in ballingschap te gaan. Clodius ontpopte zich vanaf dat moment als een geduchte bendeleider. Aan het hoofd van zijn gewapende bende terroriseerde hij het openbare leven in de stad Rome, hierin slechts tegengewerkt door de rivaliserende bende van Titus Annius Milo, die erin slaagde Cicero uit ballingschap te laten terugkeren. Na hun overleg in Luca in 56 v.Chr., waar de triumviri hun onderlinge afspraken vernieuwden, verloor Clodius de steun van Caesar, waardoor hij het de volgende jaren moeilijk kreeg het hoofd te bieden tegen rivaliserende benden zoals die van Milo, die door Pompeius werd gesteund. Op 18 januari 52 v.Chr. kwam het bij het plaatsje Bovillae (ca. 15 km zuidwaarts van Rome, aan de Via Appia) tot een treffen tussen beide benden, waarbij Clodius dodelijk verwond werd en even later overleed. Omdat Milo kandidaat-consul was, bracht dit feit heel wat commotie op gang: het plebs van Rome, dat in Clodius zijn voorvechter zag, stak het Senaatsgebouw in brand, en Milo werd enkele maanden later veroordeeld.Veel van de daden die Clodius heeft begaan, heeft Cicero in zijn Pro Caelio beschreven. Cicero gaat hierbij niet alleen in op de publieke daden, maar ook op de persoonlijke verhoudingen en venijnigheden van Clodius, zoals het in brand steken van het huis van Cicero's broer en er wordt een incestueuze relatie tussen Clodius en zijn zus Clodia gesuggereerd.
  • Публий Клодий Пульхр (лат. Publius Clodius Pulcher ) — римский демагог, из патрицианского рода Клавдиев .
  • Publius Clodius Pulcher (* um 92 v. Chr.; † 18. Januar 52 v. Chr. bei Bovillae) war ein Politiker in der späten römischen Republik, der zur Partei der Popularen gehörte und bis heute vor allem wegen seiner langjährigen Fehde mit Marcus Tullius Cicero bekannt ist. Er stützte sich in seiner Politik erfolgreich auf die römische Plebs und griff dabei, wie viele seiner Gegner auch, mitunter zu gewaltsamen Mitteln wie dem Straßenkampf.
  • Publio Clodio Pulcro (en latín Publius Clodius Pulcher; Monte Palatino, Roma, 92 a. C. - Bovillae, actual Marino, 18 de enero de 52 a. C. del calendario romano) fue un político romano de la etapa final de la República. Perteneciente a la rica familia patricia de los Claudii, era hijo de Apio Claudio Pulcro y de Cecilia Metela Baleárica. Cambió la pronunciación de su nombre, Claudio, a Clodio (Clodius en lugar de Claudius en latín), para adaptarlo a la de las clases bajas, como hizo también su hermana Clodia, adoptando la forma popular de su nombre en lugar de Claudia. Se casó con Fulvia y tuvo una hija, Clodia Pulcra, brevemente casada con Octavio.
  • Publius Clodius Pulcher (Kr. e. 92 k. – Bovillae, Kr. e. 52. január 18.) római politikus, a patricius Claudiusok nemzetségének tagja, a Kr. e. 89-ben praetori rangot viselő Appius Claudius Pulcher fia volt. A Kr. e. 1. század politikai csatározásainak meghatározó alakja, Cicero nagy ellenfele, a néppárt egyik leghírhedtebb személyisége volt. Nagy szerepe volt a római közbiztonság aláásásában, amivel a köztársasági államrend bukását is megkönnyítette. Karrierjét mindvégig rendkívüli energiával és gátlástalansággal építette, amiben meglehetősen jó szónoki képességei segítették.
  • Publio Klodio Pulker, latinez Publius Clodius Pulcher (K. a. 92 inguru - K. a. 52ko urtarrilaren 18) erromatar politikaria izan zen, zein ezaguna den Milo eta Zizeronen kontra aritzeagatik.
  • プブリウス・クロディウス・プルケル(ラテン語: Publius Clodius Pulcher, 紀元前92年 - 紀元前52年1月18日)は、共和政ローマ期の政治家。ティトゥス・アンニウス・ミロとマルクス・トゥッリウス・キケロとの確執で知られる。父アッピウス・クラウディウス・プルケルは執政官を務め、母バレアリカはカエキリウス・メテッルス家出身で、クィントゥス・カエキリウス・メテッルス・マケドニクスは母方の曾祖父に当たる。第三次ミトリダテス戦争では同族のルキウス・リキニウス・ルクッルスの許で従軍、ルキウス・セルギウス・カティリナ一派による国家転覆の陰謀の際はキケロの護衛役を務めた。紀元前62年、男子禁制のボナ・デアの祭りが最高神祇官ガイウス・ユリウス・カエサルの家で行なわれた際、クロディウスはカエサルの妻であったポンペイアと情交を結ぼうとしてカエサルの家に侵入した。しかしすぐに見つかり「神への冒瀆」として告発された。このときカエサルはクロディウスを庇い、以降クロディウスはカエサルの支持者となっていく。一方、この裁判でクロディウスのアリバイを虚偽と証言したキケロに対しては敵意を持ちつづけることとなった。翌年に財務官に就任、紀元前58年に護民官に立候補、パトリキ系の貴族クラウディウス氏族の出身ながらプレブスに移りクロディウスと名を変え、護民官に就任した。背後に元老院派と対抗するためのカエサルとマルクス・リキニウス・クラッスス及びグナエウス・ポンペイウスら第一回三頭政治の後押しがあった。護民官としてカティリナ事件の際にローマ市民を裁判なしで処刑にしたキケロを糾弾し、キケロ追放の決議を導いた。また、マルクス・ポルキウス・カト・ウティケンシスをキプロス併合のため派遣したり、民衆に無料で食料配給する法律を通したりするなど民衆派として活動、元老院派と対立していった。カエサルが権力への野望を示しポンペイウスら元老院派と対立するようになると、ローマでカエサルのために働くクロディウスに対抗して元老院派はミロを護民官としてより過激な政策で民衆を味方につけようとした。このクロディウスとミロはそれぞれ自身の支持者を使いしばしば抗争を起こし、紀元前52年、ミロの一団と衝突したクロディウスはミロによって殺害された。三頭政治はクラッススのパルティア遠征の失敗による戦死とポンペイウスに嫁いだカエサルの娘ユリアの急死で崩壊していて、クロディウスの殺害でカエサルと元老院派と手を組んだポンペイウスとの対立は決定的となり、紀元前49年にローマ内戦が勃発することになる。
  • Publio Clodio Pulcro (in latino Publius Clodius Pulcher; Roma, 93 o 92 a.C. – Roma, 18 gennaio 52 a.C.) è stato un politico romano.Esponente dell'importante gens aristocratica dei Claudii, che vantava fra i propri antenati personaggi illustri come Appio Claudio Cieco, si avvicinò, fin da giovane, alla politica della fazione dei populares, e si rese in più casi colpevole di atti di sovversione e corruzione. In occasione della congiura di Catilina, nel 63 a.C., collaborò con il console Marco Tullio Cicerone, che tuttavia testimoniò contro di lui nel 61 a.C., durante il processo per lo scandalo della Bona Dea, processo nel quale fu tuttavia assolto perché i giurati che avrebbero dovuto emettere la decisione furono corrotti dal ricco e potente Crasso. Deciso a perpetrare la propria vendetta, Clodio fu adottato da una famiglia plebea e così, effettuata la transitio ad plebem, poté essere eletto tribuno della plebe per il 58 a.C. Fu dunque promotore di un'attività legislativa particolarmente intensa, propose e fece approvare una serie di plebisciti che contribuirono nel complesso a indebolire il senato a favore delle assemblee popolari, e determinò, tra l'altro, l'esilio di Cicerone da Roma.Terminato il tribunato clodiano, l'aristocrazia senatoria si adoperò per cancellarne gran parte delle realizzazioni, mentre attorno a Clodio si radunarono gruppi di sostenitori, reclutati tra la plebe urbana, che diedero origine a numerosi disordini, contribuendo a creare nell'Urbe un diffuso clima di tensione e violenza. Clodio, dunque, divenuto punto di riferimento del popolo romano, fu prima edile, e si candidò poi alla pretura per il 52 a.C., deciso ad attuare un programma rivoluzionario. A pochi giorni dai comizi elettorali fu, tuttavia, ucciso dagli uomini del rivale Tito Annio Milone.La sua figura, tra le più importanti nello scenario della crisi della repubblica romana, fu a lungo considerata come simbolo di corruzione e violenza, come appare in numerose opere di Cicerone. È stato tuttavia rivalutato dalla storiografia recente, che ha veduto in lui ora un agente dei triumviri, ora un uomo dalle geniali intuizioni politiche.
  • Публий Клодий Пулхер (Publius Clodius Pulcher; * ок. 92 пр.н.е.; † 18 януари 52 пр.н.е. при Бовиле) e политик на късната Римска република, от партията на популарите, познат с дългогодишните си спорове с Марк Тулий Цицерон. В политиката си е подкрепян от римския плебс и употребява улични битки.Клодий е от клона на Пулхри (на латински pulcher „красивия“) на патрицианската фамилия на Клавдиите и син на Апий Клавдий Пулхер и Цецилия Метела, дъщеря на Квинт Цецилий Метел Балеарик. В началото на политическата си кариера си сменя писмената форма на второто си име (Gentilname) в Клодий, плебейската версия от Клавдий. Противно на брат му Апий Клавдий Пулхер, неговите три сестри (Клавдия Прима, Клавдия Секунда, Клавдия Терция) го последват и се наричат Клодия. Брат е и на Гай Клавдий Пулхер (претор 56 пр.н.е.). Клодий участва под командото на зет си Луций Лициний Лукул в третата митридатова война и поради недостатъчен респект към него се бунтува, така казва Плутарх.Другият му зет, Квинт Марций Рекс, проконсул на Киликия, му дава командването на флотата си - Клодий е отвлечен от пирати. След освобождението си отива в Сирия, където урежда бунт и едва не е убит.През 65 пр.н.е. се връща в Рим и дава Луций Сергий Катилина под съд за изнудване.След службата си като квестор в Сицилия (61 пр.н.е.) Клодий се стреми да стане народен трибун и се отказва от титлата патриций. През март 59 пр.н.е. e осиновен от Публий Фонтей и става плебей. На 10 декември 59 пр.н.е. Клодий започва службата си като народен трибун.На 18 януари 52 пр.н.е. Клодий и Мило се бият на Виа Апия, Клодий е убит наблизо до Бовиле. Привържениците му занасят трупа в Курия Хостилия на Форум Романум и с нея го изгарят.Публий Клавдий Пулхер е бил женен от около 62 пр.н.е. до смъртта си 52 пр.н.е. с Фулвия. Двамата имат две деца: Публий Клодий Пулхер и Клодия. Клодия става доведена дъщеря на Марк Антоний и за закрепването на втория триумвират от 43 пр.н.е. за около две години омъжена за Октавиан.
  • Públio Clódio Pulcro (em latim Publius Clodius Pulcher; Monte Palatino, Roma, 93 a.C. — Bovilas, atual Marino, 18 de janeiro de 52 a.C.), político romano da etapa final da república. Pertencente à rica família patrícia dos Claudii, era filho de Ápio Cláudio Pulcro e de Cecília Metela Baleárica. Mudou a pronunciação do seu nome, Cláudio, a Clódio (Clodius em lugar de Claudius em latim), para o adaptar à das classes baixas, como fez também a sua irmã Clódia Metelo, adotando a forma popular do seu nome em lugar de Cláudia. Casou-se com Fúlvia e teve uma filha, Clódia Pulcra, brevemente casada com Otaviano.
  • Publius Clodius Pulcher (c. December 93 BC – 52 BC, on January 18 of the pre-Julian calendar) was a Roman politician known for his popularist tactics. As tribune, he pushed through an ambitious legislative program, including a grain dole, but is chiefly remembered for his feud with Cicero and Milo, whose supporters murdered him in the street.A Roman nobilis of the patrician gens Claudia, and a senator of "bold and extreme"[citation needed] character, he became a major, if disruptive, force in Roman politics during the rise of the First Triumvirate of Pompey, Crassus and Caesar (60–53 BC). He passed numerous laws in the tradition of the populares (the Leges Clodiae), and has been called "one of the most innovative urban politicians in Western history." Recent scholarship, especially the 1999 biography by W. Jeffrey Tatum, has tried to counteract a largely hostile tradition based on the invective of his opponent Cicero and to present a more balanced picture of Clodius's politics.
  • Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher) fou el fill petit d'Appius Claudius Pulcher. El nom Clodi, en lloc de Claudi, es donava algunes vegades a la gens Clàudia i en persones d'altres gens, però de vegades apareix també anomenat com Claudi en lloc de Clodi. El 70 aC va servir amb son germà Gai Claudi Pulcre (Caius Claudius Pulcher) a les ordres de Luci Lucul·le a l'Àsia, on va dirigir un motí contra el general que considerava que no el tractava prou bé. Va abandonar Àsia i es va posar a les ordres del seu cunyat Quint Marci Rex, procònsol a Cilícia que li va donar el comandament de la flota. Fou capturat pels pirates que el van alliberar sense rescat, per por de Pompeu. Després va anar a Antioquia i es va unir als siris en la seva guerra contra els àrabs, i altra vegada va incitar un motí de les tropes romanes en què quasi va perdre la vida. Va tornar a Roma i va acusar Catilina (65 aC) per extorsió en el seu govern d'Àfrica, però Catilina va subornar l'acusador i el jutge i se'n va lliurar. El 64 aC va acompanyar el propretor Luci Murena a la Gàl·lia Transalpina, on va utilitzar mètodes poc legals per fer diners. Va tornar a Roma i sembla que va fer costat a Ciceró durant la conspiració de Catilina (63 aC).El 62 aC fou culpable d'un acte de sacrilegi que el va enemistar amb Ciceró: els "misteris" de Bona Dea es celebraven a la casa de Juli Cèsar, i Clodi, per un afer sexual amb Pompeia, la dona de Cèsar, va entrar a la casa de Cèsar vestit de dona music amb l'ajut d'una assistenta; mentre l'assistenta avisava la seva amant, Clodi fou detectat per la veu i es va donar l'alarma, tot i que va poder escapar gràcies a la servidora.Després fou candidat a qüestor i fou elegit però el 61 aC, abans de sortir cap a la seva província (Sicília), fou acusat pels fets de la festa de la Bona Dea. Els pontífexs, consultats pel senat, van declarar l'acte una cosa impia, i es va proposar el judici de Clodi sota la presidència del pretor però finalment els jutges foren seleccionats de les tres decúries. Clodi va al·legar que era a Interamna i no a Roma però Ciceró va demostrar que no hi podia estar. Però els suborns van assegurar la seva absolució (31 vots a 25). Les paraules entre Clodi i Ciceró no van parar de pujar de to.Llavors Clodi va anar a la seva província i va presentar la seva candidatura a edil però en tornar, i amb desig de venjar-se de Ciceró, va pensar que el podia atacar millor essent tribú de la plebs, i per això havia de ser adoptat per una família plebea i l'adopció ser votada pels comicis curiats (cerimònia d'adrogatio).Clodi va acusar Luci Calpurni Pisó d'extorsió però la influència dels triumbirs en va assegurar la seva absolució, però quan Ciceró va defensar Gai Antoni els triumbirs es van sentir molestos i es van posar de costat de Clodi. Aquest llavors fou adoptat per Publi Fonteu (60 aC) per una llei (Lex curiata) proposada per Cèsar i amb Pompeu com a president de l'assemblea. Encara que la sanció del pontífex no fou obtinguda, Fonteu tenia menys de 20 anys, i d'altres irregularitats, l'adopció es va formalitzar. Clodi es va assegurar l'elecció com a tribú i va accedir a aquest càrrec el desembre del 59 aC.Clodi va proposar primer una sèrie de lleis per guanyar el favor de qui li interessava: una distribució d'annona al més pels ciutadans pobres; una prohibició als magistrats de mirar el cel els dies comicis, la prohibició del vetar lleis, la restauració d'alguns oficis abolits i creació de nous, i la prohibició d'expulsar els censors del senat.Tot seguit va començar un procediment contra Ciceró que va acabar amb el seu desterrament acusat de matar ciutadans i ometre decrets del senat, i amb una llei que prohibia acollir-lo a menys de 600 km de Roma. Condició per la revocació del decret era que els morts per causa de Ciceró tornessin a la vida. El comicis tribunats van confirmar la llei i el mateix dia els cònsols Gabini i Pisó van rebre les províncies que volien, Síria i Macedònia, amb poders extraordinaris. Cató fou enviat a Xipre per prendre possessió de l'illa i dels tresors del rei Ptolemeu de Xipre. La casa de Ciceró al Palatí fou cremada i les seves viles a Tusculum i Formiae igualment, i les seves propietats repartides entre els cònsols.Publi volia comprar la casa del Palatí i per la mateixa època va comprar la casa Quint Seil Pòstum després d'enverinar-ne l'amo que no volia vendre. Per fer irrecuperable la propietat de Ciceró, en va dedicar una part a temple. Per poder pagar una milícia personal armada no va dubtar en vendre càrrecs com el de sacerdot de Cibeles a Pessinus, o castigar ciutats. Va anar una mica massa lluny quan va deixar escapar per diners a Tigranes, fill de Tigranes II d'Armènia, que Pompeu havia portat a Roma, però de moment Pompeu no es va sentir prou fort per reaccionar. En un conflicte amb el cònsol Gabini, home de Pompeu, aquest fou ferit pels homes de Clodi, i encara que es va intentar un arranjament les coses van restar tenses. Clodi va provar de matar a Pompeu per mitjà d'un dels seus esclaus, i Pompeu es va tancar a casa seva, i Clodi va posar una guàrdia per vigilar dirigida pel seu llibert Damis. Quan el pretor Fulvi va provar d'alliberar Pompeu fou rebutjat.Els intents de cridar a Ciceró al final del 58 aC no van tenir èxit. El 57 aC es va acabar el poder tribunici de Clodi, però ja havia organitzat bandes armades per mantenir el control i impedir que Ciceró fos cridat. El tribú Fabrici va presentar (25 de gener) una rogatio en aquest sentit, però Clodi ho va impedir amb un exèrcit de gladiadors i esclaus.Fabrici va demanar ajut a altres homes armats i es va iniciar una lluita, en què Clodi va portar la millor part. També el tribú Sexti fou amenaçat per Clodi. La casa de Miló, un altre tribú, fou atacada. El temple de les Nimfes fou cremat per destruir els arxius de la censura; va interrompre els jocs apol·linars que celebrava el pretor Luci Cecili i altres fets. Miló el va acusar per aquestos actes però no va aconseguir res, de manera que va reunir també un exèrcit d'esclaus i gladiadors per oposar-se a la violència amb més violència i es van produir freqüents xocs entre les dues parts. El senat va proposar comicis per la restauració de Ciceró, i només Clodi s'hi va oposar i quan va provar a parlar en contra (agost) es va trobar el lloc ben protegit pels homes armats de Miló; la proposta fou aprovada. Ciceró va tornar i part de la seva propietat li fou retornada, però no es va aturar la violència de Clodi. Quan a proposta de Ciceró, Pompeu va rebre poders extraordinaris, Clodi va acusar a Ciceró de trair el senat. Quan Ciceró va començar a reconstruir la seva casa els obrers foren atacats per la gent de Clodi, i l'endemà es va atacar la casa de Miló, essent rebutjats per Quint Flac. Marcel·li va proposar portar Clodi davant la justícia, però els seus amics van aconseguir aturar la votació.Clodi fou candidat a edil i Marcel·li va proposar que l'elecció no es pogués fer abans del seu judici. Miló va aconseguir aturar l'assemblea però al 56 aC quan ja Miló no era al càrrec, Clodi fou elegit sense oposició i immediatament va declarar Miló fora de la llei per violència publica. El febrer d'aquell any Miló fou jutjat i Clodi va intentar matar-lo per mitjà d'un tumult però la gent de Miló va fer el mateix; el judici es va anar perllongant fins al maig en què sembla que es va arxivar. L'abril Clodi va fer els jocs megalesis on van participar molts esclaus.El senat va fer una consulta casual als harúspexs sobre alguns prodigis i la resposta fou que la colera dels deus era deguda a la violació d'alguns llocs sagrats i Clodi va interpretar això com la restauració de la casa de Clodi que havia estat un temple durant el seu desterrament. Ciceró va contestar amb el discurs De Haruspicum Responsis. En aquest moment Clodi i Pompeu es van aliar per conveniències d'ambdós i Clodi va atacar la casa de Ciceró però l'atac fou rebutjat pels homes de Miló. Ciceró també va aconseguir treure del Capitoli les taules amb el decret del seu desterrament, mercès a l'ajut de Miló.Clodi va donar suport a Pompeu i Cras en la seva candidatura al consolat pel 55 aC, i foren elegits. Volien ser nomenats al front de les forces a l'Àsia, per reclutar homes, fer diners, i tornar les recompenses promeses als caps fidels com Brugitarus i altres que els havien ajudat, però van haver de romandre a Roma. En aquest any sembla que Clodi va restar tranquil. El 54 aC va acusar l'ex-tribu Porcili de violències i assassinats. Després va coincidir amb Ciceró en la defensa de Marc Emili Escaure, però no per això havia desaparegut la rivalitat entre Clodi i Ciceró.El 53 aC Clodi fou candidat a pretor i Miló a cònsol. Cadascun va provar d'impedir l'elecció de l'altre reclutant altra vegada bandes de gladiadors i esclaus i els carrers de Roma van esdevenir teatre de lluites sagnants. Quan els cònsols van voler dirigir els comicis, les bandes de Clodi van caure damunt d'ells i un dels cònsols, Gneu Domici Aenobarb fou ferit. El senat va deliberar sobre la situació i van parlar Clodi i Ciceró; al discurs de Clodi, Ciceró va respondre amb el seu Aere alieno Milonis.El conflicte va tenir un dramàtic final: el 20 de gener del 52 aC Miló va anar a Lanuvium i prop de Bovillae es va trobar amb Clodi que tornava a Roma després d'una visita a una de les seves propietats. Els dos anaven acompanyats de seguidors armats però Miló en portava més; encara que les dos comitives es van creuar i es van ignorar, quasi al final els gladiadors de Miló van atacar als de Clodi que s'hi van tornar. Clodi fou ferit, la lluita es va fer general i finalment els homes de Miló van posar en fuita als rivals que es van emportar el ferit Clodi a una casa prop de Bovillae. Miló va ordenar als seus homes atacar la casa i molts homes de Clodi foren morts i finalment el mateix Clodi; el seu cos fou deixat a la vista al costat del camí i fou trobat pel senador Sext Tedi que el va portar a Roma, i fou exposat al públic i l'endemà portat al fòrum. Els tribuns Munaci Planc i Quint Pompeu Ruf van portar el cos a la Cúria Hostília i la van convertir en pila funerària: es van cremar tant l'edifici, con la basílica Pòrcia (construïda per Marc Porci Cató Censorí, i altres edificis propers.Clodi es va casar dues vegades: primer amb Pinària i després amb Fúlvia. Va deixar un fill, Publi Clodi, i una filla, Clàudia. Ciceró el va acusar d'incest amb les seves germanes però això és bastant dubtós. No va heretar propietats però en va adquirir moltes per mitjans legals o il·legals, va rebre una dot important de la seva segona dona, i va tenir possessions a Alba, i a Etrúria (prop del llac Prelius). Ciceró admet que era eloqüent. El seu aspecte era efeminat i no gaire agraciat però tenia molta energia i habilitat.Les fonts per la seva vida són els escrits de Ciceró pro Caelio, pro Sextio, pro Milone, pro Domo sua, de Haruspicum Responsis, in Pisonem, i in Clodium et Curionem (la parcialitat dels quals és evident) i algunes cartes.
  • Publiusz Klodiusz Pulcher (Publius Clodius Pulcher) urodzony jako Publiusz Klaudiusz Pulcher (Publius Claudius Pulcher) (ur. ok. 92 p.n.e., zm. 18 stycznia 52 p.n.e.) – polityk rzymski, przywódca ruchów plebejskich.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 839679 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 8579 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 58 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110891732 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Publius Clodius Pulcher (né vers 92 av. J.-C., assassiné le 18 janvier 52 av. J.-C.), est un homme politique romain du courant des populares, démagogue, adversaire farouche de Titus Annius Milon et de Cicéron.
  • Публий Клодий Пульхр (лат. Publius Clodius Pulcher ) — римский демагог, из патрицианского рода Клавдиев .
  • Publius Clodius Pulcher (* um 92 v. Chr.; † 18. Januar 52 v. Chr. bei Bovillae) war ein Politiker in der späten römischen Republik, der zur Partei der Popularen gehörte und bis heute vor allem wegen seiner langjährigen Fehde mit Marcus Tullius Cicero bekannt ist. Er stützte sich in seiner Politik erfolgreich auf die römische Plebs und griff dabei, wie viele seiner Gegner auch, mitunter zu gewaltsamen Mitteln wie dem Straßenkampf.
  • Publio Klodio Pulker, latinez Publius Clodius Pulcher (K. a. 92 inguru - K. a. 52ko urtarrilaren 18) erromatar politikaria izan zen, zein ezaguna den Milo eta Zizeronen kontra aritzeagatik.
  • プブリウス・クロディウス・プルケル(ラテン語: Publius Clodius Pulcher, 紀元前92年 - 紀元前52年1月18日)は、共和政ローマ期の政治家。ティトゥス・アンニウス・ミロとマルクス・トゥッリウス・キケロとの確執で知られる。父アッピウス・クラウディウス・プルケルは執政官を務め、母バレアリカはカエキリウス・メテッルス家出身で、クィントゥス・カエキリウス・メテッルス・マケドニクスは母方の曾祖父に当たる。第三次ミトリダテス戦争では同族のルキウス・リキニウス・ルクッルスの許で従軍、ルキウス・セルギウス・カティリナ一派による国家転覆の陰謀の際はキケロの護衛役を務めた。紀元前62年、男子禁制のボナ・デアの祭りが最高神祇官ガイウス・ユリウス・カエサルの家で行なわれた際、クロディウスはカエサルの妻であったポンペイアと情交を結ぼうとしてカエサルの家に侵入した。しかしすぐに見つかり「神への冒瀆」として告発された。このときカエサルはクロディウスを庇い、以降クロディウスはカエサルの支持者となっていく。一方、この裁判でクロディウスのアリバイを虚偽と証言したキケロに対しては敵意を持ちつづけることとなった。翌年に財務官に就任、紀元前58年に護民官に立候補、パトリキ系の貴族クラウディウス氏族の出身ながらプレブスに移りクロディウスと名を変え、護民官に就任した。背後に元老院派と対抗するためのカエサルとマルクス・リキニウス・クラッスス及びグナエウス・ポンペイウスら第一回三頭政治の後押しがあった。護民官としてカティリナ事件の際にローマ市民を裁判なしで処刑にしたキケロを糾弾し、キケロ追放の決議を導いた。また、マルクス・ポルキウス・カト・ウティケンシスをキプロス併合のため派遣したり、民衆に無料で食料配給する法律を通したりするなど民衆派として活動、元老院派と対立していった。カエサルが権力への野望を示しポンペイウスら元老院派と対立するようになると、ローマでカエサルのために働くクロディウスに対抗して元老院派はミロを護民官としてより過激な政策で民衆を味方につけようとした。このクロディウスとミロはそれぞれ自身の支持者を使いしばしば抗争を起こし、紀元前52年、ミロの一団と衝突したクロディウスはミロによって殺害された。三頭政治はクラッススのパルティア遠征の失敗による戦死とポンペイウスに嫁いだカエサルの娘ユリアの急死で崩壊していて、クロディウスの殺害でカエサルと元老院派と手を組んだポンペイウスとの対立は決定的となり、紀元前49年にローマ内戦が勃発することになる。
  • Publiusz Klodiusz Pulcher (Publius Clodius Pulcher) urodzony jako Publiusz Klaudiusz Pulcher (Publius Claudius Pulcher) (ur. ok. 92 p.n.e., zm. 18 stycznia 52 p.n.e.) – polityk rzymski, przywódca ruchów plebejskich.
  • Publio Clodio Pulcro (en latín Publius Clodius Pulcher; Monte Palatino, Roma, 92 a. C. - Bovillae, actual Marino, 18 de enero de 52 a. C. del calendario romano) fue un político romano de la etapa final de la República. Perteneciente a la rica familia patricia de los Claudii, era hijo de Apio Claudio Pulcro y de Cecilia Metela Baleárica.
  • Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher) fou el fill petit d'Appius Claudius Pulcher. El nom Clodi, en lloc de Claudi, es donava algunes vegades a la gens Clàudia i en persones d'altres gens, però de vegades apareix també anomenat com Claudi en lloc de Clodi. El 70 aC va servir amb son germà Gai Claudi Pulcre (Caius Claudius Pulcher) a les ordres de Luci Lucul·le a l'Àsia, on va dirigir un motí contra el general que considerava que no el tractava prou bé.
  • Publio Clodio Pulcro (in latino Publius Clodius Pulcher; Roma, 93 o 92 a.C. – Roma, 18 gennaio 52 a.C.) è stato un politico romano.Esponente dell'importante gens aristocratica dei Claudii, che vantava fra i propri antenati personaggi illustri come Appio Claudio Cieco, si avvicinò, fin da giovane, alla politica della fazione dei populares, e si rese in più casi colpevole di atti di sovversione e corruzione.
  • Publius Clodius Pulcher (d. MÖ 92 civarı, ö. 18 Ocak MÖ 52 BC), Daha çok Titus Annius Milo ve Marcus Tullius Cicero ile olan ücretsiz tahıl dağıtımıyla ilgili husumeti ile tanınan Roma'lı politikacı. Pulcher'in Fulvia ile yapmış olduğu evlilikten doğan kızı Clodia Pulchra, geleceğin imparatoru Octavian'ın ilk karısıdır.Publius Clodius Pulcher,Via Apria Yolu üzerinde,Milo'nun adamları tarafından,çıkan çatışmada katledilmiştir. W.J. Tatum, The Patrician Tribune.
  • Públio Clódio Pulcro (em latim Publius Clodius Pulcher; Monte Palatino, Roma, 93 a.C. — Bovilas, atual Marino, 18 de janeiro de 52 a.C.), político romano da etapa final da república. Pertencente à rica família patrícia dos Claudii, era filho de Ápio Cláudio Pulcro e de Cecília Metela Baleárica.
  • Publius Clodius Pulcher(circa 93 v.Chr. – December 52 v.Chr.), was een berucht Romeinse politicus, voorvechter van de populares, agitator en bendeleider uit de 1e eeuw v.Chr. Van huis uit behoorde Clodius tot het Romeinse adellijke geslacht der Claudii, maar toen hij overliep naar de populares veranderde hij zijn familienaam Claudius in het minder patricische Clodius, zodat duidelijk zou zijn dat hij afstand deed van zijn oude klasse.
  • Publius Clodius Pulcher (c. December 93 BC – 52 BC, on January 18 of the pre-Julian calendar) was a Roman politician known for his popularist tactics.
  • Публий Клодий Пулхер (Publius Clodius Pulcher; * ок. 92 пр.н.е.; † 18 януари 52 пр.н.е. при Бовиле) e политик на късната Римска република, от партията на популарите, познат с дългогодишните си спорове с Марк Тулий Цицерон. В политиката си е подкрепян от римския плебс и употребява улични битки.Клодий е от клона на Пулхри (на латински pulcher „красивия“) на патрицианската фамилия на Клавдиите и син на Апий Клавдий Пулхер и Цецилия Метела, дъщеря на Квинт Цецилий Метел Балеарик.
  • Publius Clodius Pulcher (Kr. e. 92 k. – Bovillae, Kr. e. 52. január 18.) római politikus, a patricius Claudiusok nemzetségének tagja, a Kr. e. 89-ben praetori rangot viselő Appius Claudius Pulcher fia volt. A Kr. e. 1. század politikai csatározásainak meghatározó alakja, Cicero nagy ellenfele, a néppárt egyik leghírhedtebb személyisége volt. Nagy szerepe volt a római közbiztonság aláásásában, amivel a köztársasági államrend bukását is megkönnyítette.
rdfs:label
  • Publius Clodius Pulcher
  • Klodio Pulker
  • Klodiusz
  • Publi Clodi Pulcre
  • Publio Clodio Pulcro
  • Publio Clodio Pulcro
  • Publius Clodius Pulcher
  • Publius Clodius Pulcher
  • Publius Clodius Pulcher
  • Publius Clodius Pulcher
  • Publius Clodius Pulcher
  • Públio Clódio Pulcro
  • プブリウス・クロディウス・プルケル
  • Публий Клодий Пулхер
  • Публий Клодий Пульхр
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:spouse of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:conjoint of
is foaf:primaryTopic of