La fonction de proconsul dans la Rome antique correspond à la notion actuelle de gouverneur. Étymologiquement, ce terme vient du préfixe latin pro, à la place de, et consul. Le premier cas de proconsulat historiquement cité par Denys d'Halicarnasse date de 464 av. J.-C., lorsque Titus Quinctius Capitolinus Barbatus reçut le pouvoir de diriger une armée (imperium) pour aller au secours d'un consul assiégé.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La fonction de proconsul dans la Rome antique correspond à la notion actuelle de gouverneur. Étymologiquement, ce terme vient du préfixe latin pro, à la place de, et consul. Le premier cas de proconsulat historiquement cité par Denys d'Halicarnasse date de 464 av. J.-C., lorsque Titus Quinctius Capitolinus Barbatus reçut le pouvoir de diriger une armée (imperium) pour aller au secours d'un consul assiégé. Il s'agit alors d'une solution improvisée sous la pression des événements.La fonction réapparaît avec l'agrandissement de la République romaine au IVe siècle av. J.-C., lorsqu'un consul doit finir une campagne militaire ou doit gouverner un territoire au-delà de la durée normale de son mandat de consul (un an). Son pouvoir (imperium consulaire) est alors prolongé, en général pour une durée de un an et toujours sur un territoire précis, le plus souvent une province.Le terme « proconsul » tient au fait que son titulaire exerçait un pouvoir consulaire ; cependant, tous les proconsuls n'étaient pas forcément d'anciens consuls. Les proconsuls étaient choisis parmi d'anciens magistrats ayant déjà détenu l'imperium, anciens préteurs ou anciens consuls. La province qui leur était attribuée était tirée au sort lors de leur élection.Des exceptions étaient possibles dans l'attribution des provinces : ainsi en 63 av. J.-C., Cicéron renonça à son futur mandat de proconsul sur la Macédoine, qu'il céda à son collègue afin de s'en faire un allié dans l'affaire Catilina. En 59 av. J.-C., Jules César reçut trois provinces, (Gaule narbonnaise, Gaule cisalpine et Dalmatie) pour un mandat de cinq ans.À partir de 52 av. J.-C., par la Lex Pompeia, un délai de cinq ans fut imposé entre une magistrature (consulat) et une promagistrature (proconsulat).Sous l'Empire, seules deux provinces sénatoriales, de par leur importance et leur prestige, exigeaient au préalable d'avoir été consul : la province d'Asie et la province d'Afrique, qualifiées de provinces proconsulaires. Les autres provinces sénatoriales étaient dirigées par un ancien préteur.Dans les récits et légendes hagiographiques, des proconsuls (aussi appelés préfet ou gouverneur) dirigent les persécutions contre les chrétiens, (par exemple Dacien en Espagne et en Aquitaine).
  • Proconsole (dal latino proconsul) era un promagistrato romano, a volte ex console incaricato di governare una provincia romana. Come un propretore, il proconsole era qualcuno che agiva al posto di (pro) un magistrato ufficiale. Aveva tutta l’autorità di un console, ed era in alcuni casi un ex-console la cui carica governatoriale veniva iterata di un altro mandato (prorogatio imperii).
  • Проконсул (лат. proconsul, от pro — вместо и consul — консул) — государственная должность в Древнем Риме периодов республики и империи. Проконсулы обладали властью консулов (часто только на ограниченной территории), но, в отличие от консулов, не избирались на эту должность собранием по центуриям (лат. comitia centuriata). Впервые эту должность учредили для Клавдия Марцелла, которому во время Второй Пунической войны по истечении его консульских полномочий было сохранено положение главнокомандующего. Впоследствии основной ролью проконсулов было управление провинциями.
  • Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol. El proconsolat era una continuació del consolat amb modificacions.Inicialment en alguns casos el càrrec de cònsol, que era anual, es va prorrogar; això va passar per primer cop durant les guerres samnites, el 327 aC, quan l' imperium de Quint Publili Filó fou prorrogat, ja que de no ser així s'haurien perdut tots els avantatges aconseguits (imperium pro rogare). Un senatusconsultum o un plebiscit podia prorrogar el imperium del cònsol que passava a ser procònsol; la diferencia amb el cònsol era que el seu imperium no s'estenia pas a Roma i la seva rodalia. Si el procònsol obtenia la victòria, els honors del triomf li havien de ser concedits pel poble, cosa innecessària si el triomf es feia durant el seu any en ofici. El 308 aC el senat va prorrogar (sense plebiscit) l'imperium de Quint Fabi Màxim Rul·lià.Progressivament el nombre de províncies romanes va augmentar i va esdevenir costum que els cònsols que acabaven el càrrec anessin a dirigir la guerra a una província o a administrar-la. Hi ha alguns casos també de procònsols nomenats sense haver exercit el consolat prèviament, encara que no abundosos: el 211 aC el primer, quan Publi Corneli Escipió Africà fou nomenat procònsol a Hispània pels comicis centuriats; al final de la república aquestos casos foren més freqüents.Amb l'administració de Constantí I el Gran, el càrrec de procònsol era el d'un magistrat encarregat del govern de determinades províncies: Àsia, Acaia, i Àfrica.
  • A proconsul az ókori Róma olyan magistratusa (tisztviselője), aki a consul távollétében kapott megbízást egy provincia kormányzására vagy egy hadsereg vezetésére. Többnyire maga is volt consul, akinek consularis imperiumát (főhatalmát) egy évre meghosszabbították (pro consule imperium).
  • Prokonsul (łac. proconsul) – był to tytuł nadawany od I w. p.n.e. konsulom po zakończeniu kadencji, związany z równoczesnym powierzeniem funkcji zarządu senackich prowincji konsularnych, co łączyło się z szerokimi uprawnieniami administracyjnymi, wojskowymi i jurysdykcyjnymi. Namiestnictwo prowincji wiązało się również z dużymi dochodami dla prokonsula, co pozwalało na zwrot z nawiązką wydatków związanych z wyborem i pełnieniem obowiązków konsula, który to urząd sprawowano w ramach służby publicznej (tzn. konsul nie pobierał wynagrodzenia). Zasadniczo prokonsulat trwał rok, jednak były przypadki jego przedłużenia. Na przykład Pompejuszowi w celu zwalczania korsarzy przedłużono ten urząd bezterminowo, zaś Juliuszowi Cezarowi powierzono na 4,5 roku. Atrybutami prokonsula było dwunastu liktorów, toga z szerokim purpurowym szlakiem, krzesło kurulne, poza obrębem Rzymu w rózgi (fasces) wtykano topory (secures).== Przypisy ==
  • Proconsul, Antik Roma'da Konsül olarak bir yıl görev yaptıktan sonra belirli Roma Eyaletlerinde Vali olarak görev yapan promagistra (propraetor gibi).
  • Prokontsula, erromatar kontsularen delegazio bidez, probintzien administraziorako sortutako erromatar magistratura bat da.Kontsulen funtzioak, konkistatutako lurraldea hedatzen zen heinean, probintzia bakoitzerako delegatu behar izan ziren: lehenik kontsul funtzioak zituzten uharte kuestoreengan (uharteetan K. a. 227tik), eta, ondoren, prokontsul (edo propretore)engan Hispania Citerior eta Hispania Ulterior probintzientzako (K. a. 197an).Kontsul baten agintaldia amaitu ondoren, ohikoa zen Erromako Senatuak, denbora batez, probintzia bat gobernatzeko lana ematea. Kasu horretan, prokontsul kargua jasotzen zuen, horrekin, imperiuma eta zegokien probintziaren agintea zuelarik.
  • Para el primate extinto, véase Proconsul (primate)Magistratura romana surgida para la administración provincial por delegación del cónsul.Las funciones de los cónsules, al aumentar el territorio, hubieron de ser delegadas para cada provincia: primero en cuestores insulares con funciones consulares (en las islas desde el 227 a. C.) y después con la figura del procónsul (o propretor) para Hispania Citerior y Ulterior (197 a. C.).Al finalizar el mandato de un cónsul solía ser habitual el que el Senado romano le asignase la tarea de gobernar durante un tiempo una provincia. En ese caso recibía el cargo de procónsul, bajo el cual tenía imperium y el mando sobre la provincia dada.
  • A proconsul was a governor of a province in the Roman Republic appointed for one year by the senate. In modern usage, the title has been used (sometimes disparagingly) for a person from one country ruling another country or bluntly interfering in another country's internal affairs.
  • O procônsul (proconsul, em latim) era o governador de uma província romana. Na origem, os cargos procuratórios romanos (procônsul, propretor e proquestor) foram uma inovação da República Romana, criados para fornecer generais e governadores provinciais sem a necessidade de eleger mais magistrados a cada ano. Assim, em vez de estabelecer novos cargos de magistratura ordinária para aqueles fins, os romanos preferiam designar cidadãos para agir em nome (pro) de um magistrado eleito. O procônsul agia, portanto, em nome ou no lugar (pro) do cônsul (consul).Como tudo mais na história da Roma Antiga, a instituição do proconsulado evoluiu com o tempo.
  • プロコンスル(Proconsul)は、古代ローマにおける公職の一種である。前執政官、属州総督、執政官代行官、代理執政官などとも訳される。同じ属州総督を担う官職にはプロプラエトル(前法務官)がある。
  • Проко̀нсул (лат. proconsul, от pro — вместо и consul — консул) — държавна длъжност в Древен Рим.Първоначално проконсулът е изпълнявал военни поръчения извън Рим, а след образуването на провинциите е осъществявал висша юридическа, административна и военна власт в провинциите ( от 27 г. пр.н.е. управлява главно сенатските провинции). Проконсулите обикновено са получавали пълномощия за една година.
  • Prokonsul adalah gubernur provinsi di Republik Romawi yang ditunjuk untuk masa jabatan selaam satu tahun oleh Senat. Prokonsul merupakan promagistratus (seperti propraetor) yang, ditunjuk menjadi gubernur setelah menjadi konsul selama satu tahun. Beberapa provinsi dipersiapkan khusus untuk prokonsul. Prokonsul bisa dipilih melalui pemilihan acak atau melalui negosiasi antara dua konsul. Dalam penggunaan modern, sebutan ini terkadang digunakan bagi orang dari satu negara yang memerintah negara lain atau ikut campur dalam urusan dalam negeri negara lain.
  • In het Romeinse Rijk was een proconsul een magistraat die consul geweest was. De senaat benoemde deze ex-consuls vaak tot gouverneurs van een provincia. Deze proconsuls verrijkten zich vaak schaamteloos ten koste van de plaatselijke bevolking. Ze mochten ook legioenen aanvoeren, totdat Gaius Iulius Caesar Octavianus (Augustus) deze allemaal zelf cumuleerde en delegeerde aan legati Augusti pro praetore.
  • Prokonsul (lateinisch proconsul, von pro consule „anstelle eines Konsuls“) bezeichnete im römischen Reich zumeist einen Statthalter. Ursprünglich war proconsul in der römischen Republik die Bezeichnung für einen Konsul, dessen Imperium über den regulären Zeitraum von einem Jahr hinaus verlängert (prolongiert oder prorogiert) wurde. Prokonsuln wurden vor allem in Kriegen gebraucht, wenn die Zahl der regulären Imperiumsträger (Konsuln und Prätoren) zur Heerführung nicht ausreichte oder ein erfolgreicher Feldherr sein Kommando behalten sollte. In der Regel waren sie mit der Verwaltung einer Provinz beauftragt.Als die Zahl der Provinzen weiter anwuchs, waren Prokonsuln neben regulären Magistraten und Proprätoren auch dort tätig. Der Diktator Sulla systematisierte dann um 80 v. Chr. die Provinzverwaltung: Seitdem sollten nur noch Prokonsuln und Proprätoren im Anschluss an ihre reguläre Magistratur die (in der Regel einjährige) Statthalterschaft in einer Provinz übernehmen. In den Bürgerkriegen der folgenden Jahrzehnte kam es aber zu zahlreichen Ausnahmen, z. B. Verlängerungen der Amtszeit; so wurde Gaius Iulius Caesar gleich für fünf Jahre Prokonsul von drei Provinzen (später noch einmal um fünf Jahre verlängert), während Gnaeus Pompeius Magnus seine spanische Provinz durch Legaten verwalten ließ.Ende der 50er Jahre v. Chr. wurde festgelegt, dass zwischen Magistratur und Promagistratur ein Intervall von mindestens fünf Jahren liegen musste. Damit war auch die direkte zeitliche Kontinuität von Konsulat und Prokonsulat beseitigt.Bei der Neuordnung der Provinzen unter Augustus wurden sie in kaiserliche und sog. senatorische aufgeteilt. Während der Statthalter einer kaiserlichen Provinz ein legatus Augusti pro praetore war, führten die stets für ein Jahr bestimmten Gouverneure der Senatsprovinzen den Titel Prokonsul, unabhängig davon, ob sie schon Konsul oder erst Prätor gewesen waren. Nominell war der Senat unabhängig bei der Verleihung des Prokonsulats; in der Praxis wurde jedoch auch hier (wie bei den kaiserlichen Provinzen ohnehin) niemand ausgewählt, der dem Kaiser nicht genehm war.In republikanischer Zeit wurde eine Statthalterschaft vielfach missbraucht, um die Provinz wirtschaftlich auszubeuten und das eigene, durch Wahlkampfkosten geschwächte Vermögen wieder aufzubessern. Diese Missstände dauerten teilweise auch noch in der Kaiserzeit an; allerdings erhielten die Prokonsuln, um sie davon abzuhalten, jetzt eine hohe Besoldung, und zudem konnten sich die Provinzbewohner nun mit der Bitte um Abhilfe an den Kaiser wenden. Dadurch scheint sich die Lage verbessert zu haben. Im weiteren Verlauf der Kaiserzeit verwischte sich die genaue Definition von „Prokonsul“ immer mehr, so dass in der Spätantike informell fast jeder Verwalter einer Provinz so bezeichnet werden konnte. Offiziell gab es im 5. und 6. Jahrhundert n. Chr. allerdings nur zwei proconsules, nämlich die von Asia und Achaia; unter Justinian I. traten für einige Jahre noch die proconsules von Armenien, Kappadokien und Palästina hinzu (Nov. Iust. 30. 31. 103). Im 7. Jahrhundert verschwand die Bezeichnung gemeinsam mit den meisten spätrömischen Strukturen.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 485714 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2932 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 32 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 89970539 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La fonction de proconsul dans la Rome antique correspond à la notion actuelle de gouverneur. Étymologiquement, ce terme vient du préfixe latin pro, à la place de, et consul. Le premier cas de proconsulat historiquement cité par Denys d'Halicarnasse date de 464 av. J.-C., lorsque Titus Quinctius Capitolinus Barbatus reçut le pouvoir de diriger une armée (imperium) pour aller au secours d'un consul assiégé.
  • Proconsole (dal latino proconsul) era un promagistrato romano, a volte ex console incaricato di governare una provincia romana. Come un propretore, il proconsole era qualcuno che agiva al posto di (pro) un magistrato ufficiale. Aveva tutta l’autorità di un console, ed era in alcuni casi un ex-console la cui carica governatoriale veniva iterata di un altro mandato (prorogatio imperii).
  • A proconsul az ókori Róma olyan magistratusa (tisztviselője), aki a consul távollétében kapott megbízást egy provincia kormányzására vagy egy hadsereg vezetésére. Többnyire maga is volt consul, akinek consularis imperiumát (főhatalmát) egy évre meghosszabbították (pro consule imperium).
  • Proconsul, Antik Roma'da Konsül olarak bir yıl görev yaptıktan sonra belirli Roma Eyaletlerinde Vali olarak görev yapan promagistra (propraetor gibi).
  • A proconsul was a governor of a province in the Roman Republic appointed for one year by the senate. In modern usage, the title has been used (sometimes disparagingly) for a person from one country ruling another country or bluntly interfering in another country's internal affairs.
  • プロコンスル(Proconsul)は、古代ローマにおける公職の一種である。前執政官、属州総督、執政官代行官、代理執政官などとも訳される。同じ属州総督を担う官職にはプロプラエトル(前法務官)がある。
  • Проко̀нсул (лат. proconsul, от pro — вместо и consul — консул) — държавна длъжност в Древен Рим.Първоначално проконсулът е изпълнявал военни поръчения извън Рим, а след образуването на провинциите е осъществявал висша юридическа, административна и военна власт в провинциите ( от 27 г. пр.н.е. управлява главно сенатските провинции). Проконсулите обикновено са получавали пълномощия за една година.
  • In het Romeinse Rijk was een proconsul een magistraat die consul geweest was. De senaat benoemde deze ex-consuls vaak tot gouverneurs van een provincia. Deze proconsuls verrijkten zich vaak schaamteloos ten koste van de plaatselijke bevolking. Ze mochten ook legioenen aanvoeren, totdat Gaius Iulius Caesar Octavianus (Augustus) deze allemaal zelf cumuleerde en delegeerde aan legati Augusti pro praetore.
  • Prokonsul (lateinisch proconsul, von pro consule „anstelle eines Konsuls“) bezeichnete im römischen Reich zumeist einen Statthalter. Ursprünglich war proconsul in der römischen Republik die Bezeichnung für einen Konsul, dessen Imperium über den regulären Zeitraum von einem Jahr hinaus verlängert (prolongiert oder prorogiert) wurde.
  • Prokonsul adalah gubernur provinsi di Republik Romawi yang ditunjuk untuk masa jabatan selaam satu tahun oleh Senat. Prokonsul merupakan promagistratus (seperti propraetor) yang, ditunjuk menjadi gubernur setelah menjadi konsul selama satu tahun. Beberapa provinsi dipersiapkan khusus untuk prokonsul. Prokonsul bisa dipilih melalui pemilihan acak atau melalui negosiasi antara dua konsul.
  • Prokontsula, erromatar kontsularen delegazio bidez, probintzien administraziorako sortutako erromatar magistratura bat da.Kontsulen funtzioak, konkistatutako lurraldea hedatzen zen heinean, probintzia bakoitzerako delegatu behar izan ziren: lehenik kontsul funtzioak zituzten uharte kuestoreengan (uharteetan K. a. 227tik), eta, ondoren, prokontsul (edo propretore)engan Hispania Citerior eta Hispania Ulterior probintzientzako (K. a.
  • Prokonsul (łac. proconsul) – był to tytuł nadawany od I w. p.n.e. konsulom po zakończeniu kadencji, związany z równoczesnym powierzeniem funkcji zarządu senackich prowincji konsularnych, co łączyło się z szerokimi uprawnieniami administracyjnymi, wojskowymi i jurysdykcyjnymi.
  • O procônsul (proconsul, em latim) era o governador de uma província romana. Na origem, os cargos procuratórios romanos (procônsul, propretor e proquestor) foram uma inovação da República Romana, criados para fornecer generais e governadores provinciais sem a necessidade de eleger mais magistrados a cada ano. Assim, em vez de estabelecer novos cargos de magistratura ordinária para aqueles fins, os romanos preferiam designar cidadãos para agir em nome (pro) de um magistrado eleito.
  • Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol. El proconsolat era una continuació del consolat amb modificacions.Inicialment en alguns casos el càrrec de cònsol, que era anual, es va prorrogar; això va passar per primer cop durant les guerres samnites, el 327 aC, quan l' imperium de Quint Publili Filó fou prorrogat, ja que de no ser així s'haurien perdut tots els avantatges aconseguits (imperium pro rogare).
  • Para el primate extinto, véase Proconsul (primate)Magistratura romana surgida para la administración provincial por delegación del cónsul.Las funciones de los cónsules, al aumentar el territorio, hubieron de ser delegadas para cada provincia: primero en cuestores insulares con funciones consulares (en las islas desde el 227 a. C.) y después con la figura del procónsul (o propretor) para Hispania Citerior y Ulterior (197 a.
  • Проконсул (лат. proconsul, от pro — вместо и consul — консул) — государственная должность в Древнем Риме периодов республики и империи. Проконсулы обладали властью консулов (часто только на ограниченной территории), но, в отличие от консулов, не избирались на эту должность собранием по центуриям (лат. comitia centuriata).
rdfs:label
  • Proconsul (Rome antique)
  • Proconsole
  • Proconsul
  • Proconsul
  • Proconsul
  • Procònsol
  • Procónsul
  • Procônsul
  • Prokonsul
  • Prokonsul
  • Prokonsul
  • Prokonsül
  • Prokontsul
  • Проконсул
  • Проконсул
  • プロコンスル
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:otherFunction of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of