PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La principauté d'Ibérie (en géorgien : ქართლის საერისმთავარო, Kart'lis saerismt'avaro) est un État géorgien du Caucase du Haut Moyen Âge. Elle fut établie, d'après les sources, entre 588 et 600 par le prince Gouaram, qui est considéré par l'ancienne historiographie géorgienne comme l'ancêtre des Bagratides géorgiens ou bien comme un descendant des anciens rois d'Ibérie. Son histoire de deux siècles est illustrée par les différentes invasions des Sassanides, des Byzantins, des Khazars et des Arabes, mais sa disparition en 891 ouvre le chemin à la lente unification de la Géorgie qui mène à la fondation du royaume de Géorgie en 1010.
  • Principato d'Iberia (georgiano: იბერიის სამთავრო‎, Iberiis Samtavro) è la denominazione convenzionalmente utilizzata per indicare un regime politico aristocratico esistito in Georgia nell'Alto Medioevo. Quest'entità statale fiorì nel periodo d'interregno tra il VI ed il IX secolo, quando l'autorità politica preminente fu esercitata da una successione di principi. Il Principato fu istituito poco dopo la soppressione della dinastia cosroide del Regno di Iberia ad opera della Persia sasanide, attorno al 580. Il principato sopravvisse praticamente fino all'888, quando la sovranità regale fu ripristinata da un membro della dinastia dei Bagration, Adarnase IV. Lo Stato era situato nel cuore di quella che attualmente è la Georgia centro-orientale, nota come Cartalia (Kartli) ai locali e come Iberia agli autori classici e bizantini. I suoi confini fluttuarono ampiamente, dal momento che i principi d'Iberia furono spesso impegnati a confrontarsi con persiani, bizantini, khazari, arabi e vicini governanti caucasici.L'era del Principato rappresentò un periodo cruciale nella storia della Georgia. Durante tale fase storica, infatti, si assistette al consolidamento definitivo della Chiesa georgiana, alla prima fioritura di una tradizione letteraria in lingua locale, all'ascesa della dinastia bagratide ed all'avvio dell'unificazione culturale e politica di varie entità feudali, destinate a mescolarsi nel Regno di Georgia.
  • El Curopalat de Kartli o Curopalat d'Ibèria fou un territori autònom bizantí establert cap el 580 pels nobles georgians, i que va existir sota sobirania de Bizanci, la Pèrsia sassànida i el Califat.El 571 la revolta armènia va decidir als georgians a revoltar-se contra els perses. Sota la direcció del eristhavi Guram (o Gurgen) van ajudar els armenis i van demanar ajuda a Justí II de Bizanci. Amb ajuda bizantina la revolta es va estendre. Un anys després els eristhavis tenien el control del país, però van renunciar a restablir el poder reial i van proposar a Guram com a cap governador del país. L'emperador bizantí accepta la proposta i dona a Guram el títol de Curopalata d'Ibèria. L'emperador també va reconèixer que els eristhavats eren hereditaris. El nou governant no tenia el poder absolut i només era el primer entre iguals (el primer entre la noblesa local que tenia el poder). Però els perses no renunciaven i Bizanci no podia continuar la guerra. Es va arribar a un acord pel qual Ibèria passava a Pèrsia, però el xa reconeixia a Guram (586). Esteve va rebre de Bizanci el títol de patrici i son germà Demetri i el seu fill Adarnases van rebre el títol de Upatos, però governava per Pèrsia. Cap l'any 600 el nou xa de Pèrsia que havia arribat al poder amb ajuda bizantina, va cedir Ibèria a Bizanci. Però el 604 la guerra entre els dos imperis esclata i els grecs són derrotats, i Ibèria torna a control de Pèrsia que aquesta vegada s'aprofundeix. El 623 l'emperador Heracli envaeix Transcaucàsia i crida al khàzars. Aquest acudeixen, destrueixen Derbent i marxen cap a Tblisi on estava Heracli, assetjant-la conjuntament però sense poder prendre-la; s'acorda tornar al setge l'any següent i Heracli marxa contra Pèrsia guanyant la batalla de Nínive. L'abril del 628 fou firmada la pau i Heracli torna a Ibèria i juntament amb els khàzars conquereix Tblisi. L'Erismthavari favorable a Pèrsia fou capturat i assassinat pels khàzars i bizantins que també van prendre represàlies contra la població mazdeista i monofisita. Adarnases, fill d'Esteve, fou col·locat com a curopalata bizantí.El 642 o 643 es va produir la primera incursió àrab (vegeu : Incursions àrabs al Curopalat)El 740 els àrabs crearen un govern separat per Kartli (Geòrgia), anomenat emirat de Tblisi, el poder del qual només nominalment s'estén cap a les regions occidentals de la Taoklardjètia (de vegades recuperada pels bizantins) i orientals de l'Herèthia (de vegades independent). Al front del govern es va posar un erismthavar, essent el primer Gurgin Goiram, de la família armènia del Bagratuni, ara anomenada Bagrationi. Durant el califat d'Harun al-Rashid aquest govern va tenir 17 governadors o emirs. Un governador anomenat Huzaim Ibn Hasim, després d'una revolta, va convocar als prínceps i patricis de Kartli i els va fer matar, provocant noves revoltes a Djurzani (Kartli) i a Sanaria (a la regió de Tsanarèthia). Dirigí la primera l'erismthavar de Kartli, Achot I Bagrationi (Bagratuni). Després del 800 el príncep de Kakhètia, Grigol va començar la lluita per dominar el Kartli en poder del rebel Ashot l' erimsthavar de Kartli. Grigol, amb l'ajuda de Teodosi, rei d'Abkhàzia, va prendre la vall del Ksani i el territori de Chida Kartli, a l'oest dels seus dominis. Ashot s'oposa a aquestos avanç doncs es considerava amb drets sobre aquests territoris, alhora que l'emir estava d'acord amb Grigol. Ashot va guanyar la batalla i reocupà Chida Kartli. Ashot I va obtenir alguns èxits a Kartli, i arribà a dominar Tblisi i Bardavi, però després d'una derrota es va haver de desplaçar cap a Chavchètia i Klardjètia, terres que reclamaven els bizantins i on en diversos moments nomenaven curopalates quan la regió escapava del control del Califat. Ashot/Achot (català Aixot) es va aliar amb l'imperi i va obtenir el reconeixement sobre aquestes terres com a curopalata el 813. Com que la regió estava devastada pels àrabs, Ashot va poder fer-se amo del territori sometent d'un a un cada poble i cada príncep local. Uns anys després dominava Chavchètia, Tao, Klardjètia, Nigali, Adjara, Speri, Samtskhé, Djavakhètia i Artaani. A Artanudji, una vella fortalesa va establir la seva residència, però els seus dominis directes foren el Tao i la Klardjètia (o Taoklardjètia) alhora que la resta estava governada per eristhavis que li reconeixien la supremacia. Seguí combatent els àrabs i va trobar la mort a la lluita, prop del riu Nigali, el 826. Com que només va deixar tres fills menors, els àrabs es van tornar a apoderar de la regió abans del 830 i van obligar els fills d'Ashot a pagar un tribut. Van dominar la regió fins al 842 o 843, en què el fill (ara ja gran) d'Ashot, Bagrat, va rebre de Bizanci el títol de curopalata, amb els seus dos germans Adarnases i David associats al govern. Bagrat va començar l'expansió i es va fer reconèixer a Kartli cap al 852, aprofitant les lluites de l'emir, rebel·lat contra el Califa. El 853 un enviat del Califa, el general Bugha al-Turki, lluitava contra l'emir i Bagrat es va declarar a favor de Bugha. L'emir estava aliat a Abkhàzia (que volia apoderar-se de Kartli) que va enviar soldats. Bagrat va rebutjar les forces abkhazes i va ajudar a Bugha. Llavors les aliances van canviar i a Abkhàzia, després del govern de Giorgi o Jordi, fill de Lleó II, va pujar al tron la família dels Chavliani (861-881). A Kakhètia el poder passa a la família Donaüri dels Gardabani. També la lluita esclatà entre els Bagrationi: Nasr, fill de Guram i nét d'Ashot, va assassinar a David, fill i successor de Bagrat cap al 876, que portava el títol de curopalata, i això va originar una lluita entre cosins, en què el rei d'Abkhàzia, Bagrat (fill de Demetri) i el príncep d'Ossètia, Bakhatar, van ajudar a Nasr, que tenia el suport bizantí. El fill de David, Adarnases, va demanar ajuda als armenis, i el 888 va derrotar el seu rival a la vora del riu Mtkvari, i va perseguir a Nasr, al qual va atrapar i matar a Aspindza, a la regió del Samtskhé. Aquest mateix any 888 Adarnases es proclamà rei dels Kartvels i curopalata.El 891 va morir el rei d'Armènia, Ashot II, i Adarnases va anar cap a Armènia per retre honors al seu aliat i reconèixer al seu fill Sumbat. Però Abbas, oncle d'Ashot II, que volia ser rei, va fer arrestar a Adarnases. Sumbat va pagar una fortuna per la llibertat del seu aliat.El 904 el rei Constantí d'Abkhàzia va envair Kartli. Adarnases, aliat amb Armènia li va fer front, el derrotaren i capturaren. Però als pocs mesos el rei d'Armènia va fer alliberar a Constantí i es va aliar amb ell i va esdevenir enemic de Adarnases. Aquest, en revenja, el 914 va ajudar al cap àrab Abu l-Kasim, enviat contra Armènia. Sumbat s'escapà a Abkhàzia però fou capturat pel camí per Abul Kasim i portat a Dwin on va ser penjat. Els àrabs van prendre les fortaleses de Udjarma i Botchorma, i assolaren Samtskhé i Djavakhètia. Aquesta va ser la darrera vegada que els àrabs van entrar a territori de Geòrgia. Constantí d'Abkhàzia es va aliar a Kakhétia i van conquerir l'Herèthia, on un príncep dels Bagrationi s'havia proclamat rei el 893, i se la van repartir. El fill de Constantí, Giorgi o Jordi (927-957) va sotmetre una part de la Kakhètia i alguns pobles de les muntanyes del nord, com els alans. Abkhàzia va mantenir l'hegemonia amb el seu fill Lleó III, però després amb els seus hereters van esclatar conflictes i l'hegemonia torna al Curopalat. Era rei en aquesta època Bagrat II el imbecil, però el poder real pertanyia al eristhavi de Taoklardjètia, David III el gran. Aquest, vers el 978, es va veure amenaçat pel rebel bizantí Bardas Skleros que s'havia proclamat emperador a l'Àsia Menor i feia incursions a territori del Curopalat i sobretot a la Taoklardjètia. D'acord amb l'emperador bizantí Basili II de Bizanci (975-1014) que li va prometre la cessió de territoris, va reunir un exèrcit de 12000 homes sota el comandament del monjo bizantí Torniké i de Djodjiki amb el que va derrotar a Bardas a la vora del riu Halissa, prop de Pankaléa. Bardas va escapar, però els guanyadors van obtenir molt de botí. L'emperador va acomplir la promesa i va cedir territoris cap al sud de la Taoklardjètia a David III (incloent territoris que estaven en poder dels musulmans però que Bizanci reclamava com a seus, drets que ara es transferien a Taoklardjètia).El 986 Bardas Skleros va aparèixer novament per la zona i Basili II envià un exèrcit dirigit per Bardas Focas que demana ajuda a David III. Focas capturà amb un engany a Skleros, i després utilitza el seu exèrcit i el dels seus aliats georgians per marxar contra Constantinoble. Basili II va demanar ajuda a Vladimir I de Kiev però la mort sobtada de Focas va solucionar el conflicte sense lluita. Llavors Basili va decidir castigar a David III i marxa contra el Tao. Per evitar la lluita David comença converses i promet a l'emperador que li cediria el Tao després de la seva mort. El 990 David III s'apoderà de Manazkert, possessió d'un emir musulmà, i el 997 assetja la ciutat de Khelat, també domini dels musulmans. El 998 un exèrcit nombrós de musulmans sota el comandament de l'emir Malman, marxa contra David, però aquest, aliat als armenis, el derrota i empaiten Malman fins a ArdjishDavid va morir el 1001 i la Taoklardjètia va passar (com estava pactat) a Bizanci. Bagrat III, rei d'Abkhàzia i fill del rei dels Kartvels, Gurgen, va ser reconegut curopalata bizantí però no se li va retornar la Taoklardjètia. El 1008 va morir el rei dels Kartvels, Gurgen, i el va heretar el seu fill, el curopalata Bagrat III d'Abkhàzia. El 1010 Bagrat va ocupar Herèthia (Rani) i Kakhètia, el rei de la qual, Kviriké III, va ser empresonat. Així, Bagrat va unificar els diversos regnes georgians menys la Taoklardjètia. Bagrat va morir el 1014. Per al període unificat vegeu Geòrgia
  • Principality of Iberia and Principate of Iberia (Georgian: იბერიის სამთავრო) are conventional terms to describe an early medieval aristocratic regime in Caucasian Georgia. It flourished in the period of interregnum between the sixth and ninth centuries, when the leading political authority was exercised by a succession of princes. The principate was established shortly after the Sassanid Iranian suppression of the local royal Chosroid Dynasty, around 580; it lasted until 888, when the kingship was restored by a member of the Bagrationi Dynasty. This polity was centered on the core region in what is now central and eastern Georgia known as Kartli to the natives and as Iberia to Classical and Byzantine authors. Its borders fluctuated greatly as the presiding princes of Iberia confronted the Iranians, Romans, Khazars, Arabs, and the neighboring Caucasian rulers throughout this period.The time of the principate was climacteric in the history of Georgia; the principate saw the final formation of the Georgian Christian church, the first flourishing of a literary tradition in the native language, the rise of the Georgian Bagratid family, and the beginning of cultural and political unification of various feudal enclaves, which would commingle in the Kingdom of Georgia by the early eleventh century.
dbpedia-owl:capital
dbpedia-owl:event
dbpedia-owl:existence
dbpedia-owl:government
dbpedia-owl:language
dbpedia-owl:mapCaption
  • LeCaucasejusqu'en600.
dbpedia-owl:nextEntity
dbpedia-owl:previousEntity
dbpedia-owl:religion
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 4114317 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 15803 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 234 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 99286133 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1848 (xsd:integer)
  • 1981 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 2009 (xsd:integer)
prop-fr:annéeDébut
  • 588 (xsd:integer)
  • 813 (xsd:integer)
prop-fr:annéeFin
  • 786 (xsd:integer)
  • 891 (xsd:integer)
prop-fr:capitale
prop-fr:consultéLe
  • 2009-11-22 (xsd:date)
prop-fr:dateP
  • 580 (xsd:integer)
  • 786 (xsd:integer)
prop-fr:dateS
  • 786 (xsd:integer)
  • 891 (xsd:integer)
prop-fr:evt
  • Abolition
  • Création de la principauté d'Ibérie
  • Prise de Tbilissi par les Arabes
  • Prise de Tbilissi par les Byzantins
  • Reformation de la principauté
  • Seconde abolition
  • Soumission aux Arabes
prop-fr:evt1Date
  • 588 (xsd:integer)
prop-fr:evt2Date
  • 627 (xsd:integer)
prop-fr:evt3Date
  • 654 (xsd:integer)
prop-fr:evt4Date
  • 736 (xsd:integer)
prop-fr:evt5Date
  • 786 (xsd:integer)
prop-fr:evt6Date
  • 813 (xsd:integer)
prop-fr:evt7Date
  • 891 (xsd:integer)
prop-fr:gouvernement
prop-fr:langue
  • en
prop-fr:langues
prop-fr:leadera
prop-fr:leadera1Date
  • 588 (xsd:integer)
prop-fr:leadera2Date
  • 627 (xsd:integer)
prop-fr:leadera3Date
  • 748 (xsd:integer)
prop-fr:leadera4Date
  • 780 (xsd:integer)
prop-fr:leadera5Date
  • 813 (xsd:integer)
prop-fr:leadera6Date
  • 881 (xsd:integer)
prop-fr:lienAuteur
  • Marie-Félicité Brosset
  • Nodar Assatiani
prop-fr:lieu
  • Paris
  • Saint-Pétersbourg
  • Tbilissi
prop-fr:légende
  • Le Caucase jusqu'en 600.
prop-fr:nom
  • Brosset
  • Salia
  • Assatiani
  • Bendianachvili
  • Djanelidze
  • Kart'lis saerismt'avaro
prop-fr:nomFrançais
  • Principauté d'Ibérie
prop-fr:p
prop-fr:partie
  • IV
prop-fr:passage
  • 389 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Alexandre
  • Marie-Félicité
  • Kalistrat
  • Nodar
  • Otar
prop-fr:religion
prop-fr:s
prop-fr:site
  • Angelfire
  • sur Regnal Chronologies
prop-fr:titre
  • Histoire de la Géorgie
  • Histoire de la nation géorgienne
  • History of Georgia
  • Georgian Kings
  • Histoire de la Géorgie de l'Antiquité au
  • The Caucasus — Georgia
prop-fr:titreLeadera
  • Prince-primat
prop-fr:url
  • http://web.raex.com/~obsidian/caucasus.html#Georgia
  • http://www.angelfire.com/ga/Georgian/kings.html
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La principauté d'Ibérie (en géorgien : ქართლის საერისმთავარო, Kart'lis saerismt'avaro) est un État géorgien du Caucase du Haut Moyen Âge. Elle fut établie, d'après les sources, entre 588 et 600 par le prince Gouaram, qui est considéré par l'ancienne historiographie géorgienne comme l'ancêtre des Bagratides géorgiens ou bien comme un descendant des anciens rois d'Ibérie.
  • Principato d'Iberia (georgiano: იბერიის სამთავრო‎, Iberiis Samtavro) è la denominazione convenzionalmente utilizzata per indicare un regime politico aristocratico esistito in Georgia nell'Alto Medioevo. Quest'entità statale fiorì nel periodo d'interregno tra il VI ed il IX secolo, quando l'autorità politica preminente fu esercitata da una successione di principi.
  • El Curopalat de Kartli o Curopalat d'Ibèria fou un territori autònom bizantí establert cap el 580 pels nobles georgians, i que va existir sota sobirania de Bizanci, la Pèrsia sassànida i el Califat.El 571 la revolta armènia va decidir als georgians a revoltar-se contra els perses. Sota la direcció del eristhavi Guram (o Gurgen) van ajudar els armenis i van demanar ajuda a Justí II de Bizanci. Amb ajuda bizantina la revolta es va estendre.
  • Principality of Iberia and Principate of Iberia (Georgian: იბერიის სამთავრო) are conventional terms to describe an early medieval aristocratic regime in Caucasian Georgia. It flourished in the period of interregnum between the sixth and ninth centuries, when the leading political authority was exercised by a succession of princes.
rdfs:label
  • Principauté d'Ibérie
  • Curopalat de Kartli
  • Principality of Iberia
  • Principato d'Iberia
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Principauté d'Ibérie
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:previousEntity of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:fonction of
is prop-fr:liste of
is prop-fr:p of
is foaf:primaryTopic of