Prince-évêque est le titre que portaient les évêques qui gouvernaient une principauté du Saint-Empire romain germanique ou avaient reçu le titre de prince du Saint-Empire.↑ Archidiocèse de Riga

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Prince-évêque est le titre que portaient les évêques qui gouvernaient une principauté du Saint-Empire romain germanique ou avaient reçu le titre de prince du Saint-Empire.
  • Kníže-biskup (německy Fürstbischof) byl biskup, jenž svůj úřad vykonával v personální unii se svou světskou mocí také na svém světském panství, na území, jehož byl nejvyšším představitelem - zemským pánem. Na území Svaté říše římské národa německého tato funkce de facto zmizela s rozdělením říše v roce 1806. V některých jednotlivých biskupstvích přetrval titul až do roku 1918, jako např. ve Vratislavi, Olomouci nebo Černé Hoře, v salcburské arcidiecézi dokonce až do roku 1951.
  • Príncipe-Obispo es el título de nobleza usado por los obispos que gobernó un principado del Sacro Imperio Romano Germánico, o si habían recibido el título de príncipe del Sacro Imperio.Así, el obispo de Lieja, soberano del Principado de Lieja fue, desde el año 985, obispo y príncipe del Imperio. Sus palacio se encuentra todavía en Lieja (Bélgica): el Palacio de los Príncipes-Obispos de Lieja, actualmente ocupado en gran medida por el Palacio de Justicia de Lieja.Hay otros ejemplos: el príncipe obispo de Estrasburgo, Metz, Basilea, Ginebra, Sion, Salzburgo, Osnabrück, Riga (Príncipe de Livonia), Münster, Utrecht y Trento.El Principado de Stavelot-Malmédy (provincia de Lieja, Bélgica) fue también un Estado soberano regido por un Príncipe abad. También es un caso aparte el Principado de Andorra, aun existente en la actualidad, cuya jefatura del estado es ostentada conjuntamente por el obispo de Urgell y el presidente de la República Francesa, éste último como depositario de los derechos históricos de los vizcondes de Castellbò, luego condes de Foix, reyes de Navarra y finalmente de Francia.La mayoría de estos principados religiosos fueron retirados a principios del siglo XIX, cuando Napoleón organizó la Confederación del Rin, salvo algunos que fueron anexados por Francia.
  • Um príncipe-bispo era um bispo, que na união pessoal com seu poder espiritual desempenhava também o domínio secular sobre um território, que ele presidia como governante. Se a sé episcopal é um Arcebispado, a expressão correta é príncipe-arcebispo; o equivalente no clero regular é um príncipe-abade. No Ocidente, com o declínio do poder imperial a partir do século IV em diante, em face das invasões bárbaras, por vezes os bispos cristãos das cidades exerceram a função de comandantes romanos, tomando decisões seculares para a cidade e comandando suas próprias tropas, quando necessário. Mais tarde, as relações entre o príncipe-bispo e a burguesia não foram sempre cordiais. Como as cidades exigiam dos imperadores e reis cartas de privilégios e declararam-se independentes dos magnatas que detinham o poder territorial secular, intensificou-se o atrito entre burgueses e bispos. No Império Bizantino, os imperadores ainda autocráticos editaram medidas legais gerais atribuindo a todos os bispos determinados direitos e deveres na administração secular de suas dioceses, mas que fazia parte de um desenvolvimento cesaropapista colocando a Igreja Oriental a serviço do Império, com o seu Patriarca Ecumênico quase que reduzido a ministro do imperador para assuntos religiosos. O Império Russo foi ainda mais longe, abolindo o seu próprio patriarcado e colocando a Igreja sob controle direto do governo secular.
  • Un principe vescovo o principe arcivescovo (altre volte principe spirituale, Fürstbischof in tedesco) era un vescovo o arcivescovo che univa al suo ruolo religioso il potere temporale su di un territorio (che non necessariamente coincideva esattamente con la diocesi su cui esercitava l'autorità religiosa). L'investitura religiosa era però necessaria per l'esercizio del potere temporale. Nel Sacro Romano Impero questa figura scomparve di fatto solo con lo scioglimento dell'Impero, nell'anno 1806. In Montenegro questo titolo sopravvisse fino alla nascita dello stato jugoslavo, nel 1918.
  • A prince-bishop is a bishop who is a territorial Prince of the Church on account of one or more secular principalities, usually pre-existent titles of nobility held concurrently with their inherent clerical office. Thus the principality ruled politically by a prince-bishop could wholly or largely overlap with his diocesan jurisdiction, but not necessarily; several lost their actual see (the city itself), which could obtain the status of free imperial city. If the see is an archbishopric, the correct term is prince-archbishop; the equivalent in the regular (monastic) clergy is prince-abbot.In the West, with the decline of imperial power from the 4th century onwards in the face of the barbarian invasions, sometimes Christian bishops of cities took the place of the Roman commander, made secular decisions for the city and led their own troops when necessary. Later relations between a prince-bishop and the burghers were not invariably cordial. As cities demanded charters from emperors, kings, or their prince-bishops and declared themselves independent of the secular territorial magnates, friction intensified between burghers and bishops.In the Byzantine Empire, the still autocratic Emperors passed general legal measures assigning all bishops certain rights and duties in the secular administration of their dioceses, but that was part of a caesaropapist development putting the Eastern Church in the service of the Empire, with its Ecumenical Patriarch almost reduced to the Emperor's minister of religious affairs. The Russian Empire went even further, abolishing its own patriarchy and placing the church under direct control of the secular government.
  • Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.A Anglaterra, Macedònia, Polònia, Andorra i Montenegro era una situació de fet, quan un bisbe local va adquirir molt de poder gràcies a la posició estratègica de la seva diòcesi.Ans al contrari, al Sacre Imperi Romanogermànic, la funció feia part de l'estructura política de l'imperi fins a la seva desaparició el 1806. Molts principats bisbals es trobaven a posicions estratègiques, sovint prop de la frontera. Tot i que de fet molts prínceps-bisbes no respectaven gaire l'obligació de celibat, de dret, els seus fills mai no podien esdevenir hereus. Així, l'emperador mantenia el control dels governadors d'aquests territoris i podia evitar el risc que passessin a cases reials enemigues pel joc de casaments estratègics.N'hi havia una trentena dels quals els més coneguts eren El Principat de Lieja (980-1795) El Bisbat d'Utrecht (1024-1528) L'arquebisbat de Colònia (mig del segle X-1803) L'arquebisbat de Trèveris (mig del segle X-1803) L'arquebisbat de Magúncia (mig del segle X-1803) L'arquebisbat de Salzburg (mig del segle X-1803) El bisbat de Cambrai (907-1677)i també els bisbats d'Augsburg, Basilea, Münster, Osnabrück, Ratisbona, Estrasburg, Trento i Worms.Al cap del Principat de Stavelot-Malmedy es trobava un «príncep-abat» amb les mateixes prerrogatives d'un príncep-bisbe, que de vegades formava una unió personal amb el príncep de Lieja. Després de la transformació del principat bisbal de Montenegro al 1860, només roman un «copríncep-bisbe» a Andorra: el bisbe d'Urgell.
  • Ein Fürstbischof war ein Bischof, der in Personalunion mit seiner geistlichen Macht auch weltliche Herrschaft über ein geistliches Territorium ausübte, dem er als Landesherr vorstand. Auf dem Gebiet des Heiligen Römischen Reich Deutscher Nation verschwand die Funktion de facto mit der Auflösung des Reiches im Jahre 1806. In einigen Bistümern überdauerte der Titel bis 1918, so in Breslau, Olmütz und Montenegro, in Salzburg sogar bis 1951.
  • Князь-епископ (нем. Fürstbischof) — епископ, который помимо осуществления священнических функций обладал светской властью на определённой территории и являлся сувереном соответствующего территориального образования — церковного княжества. Князья-епископы особенно характерны для Священной Римской империи, в которой церковные княжества являлись важной опорой государственной власти, а их правители обладали статусом имперских сословий и пользовались полной самостоятельностью во внутренних делах. Князья-епископы также существовали в Англии (епископ Дарема), Франции,Черногории и некоторых других странах. В настоящее время правами князя-епископа в отношении Андорры обладает епископ Уржельский.
  • 司教領(しきょうりょう、英語:prince-bishopric:単にbishopricとも)、もしくは司教国は、諸侯(prince)としての地位を有するキリスト教カトリック教会の司教(prince-bishop)が、その諸侯としての世俗的な権力により支配する領域を指す用語である。なお、大司教の支配領域は大司教領(prince-archbishopric)である。当該司教の教区(司教区)と重なることが多い。中世・近代ヨーロッパにおいて複数存在したが、2012年現在存在しない。ただし、ローマ教皇が元首のバチカン市国と、ウルヘル司教が共同元首のアンドラ公国が存在する。
  • Княз-епископ (на немски: Fürstbischof) е епископ, който освен духовна има и светска власт над определена територия и се явява суверен на съответно териториално образувание - църковно княжество. Князете-епископи са особено характерни за Свещената Римска империя, в която църковните княжества са важна опора за императорската власт, а техните князе се ползвали с пълна самостоятелност във вътрешните си дела. Князе-епископи е имало и в Англия (епископът на Дърам), Франция, Черна гора и в други страни. В наши дни права на княз-епископ по отношение на Андора има епископът на Сео де Урхел (Испания).
  • Een prins-bisschop of vorst-bisschop was een bisschop, die naast het geestelijk bestuur over zijn bisdom tegelijkertijd ook het wereldlijk gezag uitoefende over een bepaald territorium, waarvan hij dan de hoogste landsheer was.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 67771 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4804 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 73 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110040425 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Prince-évêque est le titre que portaient les évêques qui gouvernaient une principauté du Saint-Empire romain germanique ou avaient reçu le titre de prince du Saint-Empire.↑ Archidiocèse de Riga
  • Kníže-biskup (německy Fürstbischof) byl biskup, jenž svůj úřad vykonával v personální unii se svou světskou mocí také na svém světském panství, na území, jehož byl nejvyšším představitelem - zemským pánem. Na území Svaté říše římské národa německého tato funkce de facto zmizela s rozdělením říše v roce 1806. V některých jednotlivých biskupstvích přetrval titul až do roku 1918, jako např. ve Vratislavi, Olomouci nebo Černé Hoře, v salcburské arcidiecézi dokonce až do roku 1951.
  • Ein Fürstbischof war ein Bischof, der in Personalunion mit seiner geistlichen Macht auch weltliche Herrschaft über ein geistliches Territorium ausübte, dem er als Landesherr vorstand. Auf dem Gebiet des Heiligen Römischen Reich Deutscher Nation verschwand die Funktion de facto mit der Auflösung des Reiches im Jahre 1806. In einigen Bistümern überdauerte der Titel bis 1918, so in Breslau, Olmütz und Montenegro, in Salzburg sogar bis 1951.
  • 司教領(しきょうりょう、英語:prince-bishopric:単にbishopricとも)、もしくは司教国は、諸侯(prince)としての地位を有するキリスト教カトリック教会の司教(prince-bishop)が、その諸侯としての世俗的な権力により支配する領域を指す用語である。なお、大司教の支配領域は大司教領(prince-archbishopric)である。当該司教の教区(司教区)と重なることが多い。中世・近代ヨーロッパにおいて複数存在したが、2012年現在存在しない。ただし、ローマ教皇が元首のバチカン市国と、ウルヘル司教が共同元首のアンドラ公国が存在する。
  • Een prins-bisschop of vorst-bisschop was een bisschop, die naast het geestelijk bestuur over zijn bisdom tegelijkertijd ook het wereldlijk gezag uitoefende over een bepaald territorium, waarvan hij dan de hoogste landsheer was.
  • Un principe vescovo o principe arcivescovo (altre volte principe spirituale, Fürstbischof in tedesco) era un vescovo o arcivescovo che univa al suo ruolo religioso il potere temporale su di un territorio (che non necessariamente coincideva esattamente con la diocesi su cui esercitava l'autorità religiosa). L'investitura religiosa era però necessaria per l'esercizio del potere temporale.
  • Княз-епископ (на немски: Fürstbischof) е епископ, който освен духовна има и светска власт над определена територия и се явява суверен на съответно териториално образувание - църковно княжество. Князете-епископи са особено характерни за Свещената Римска империя, в която църковните княжества са важна опора за императорската власт, а техните князе се ползвали с пълна самостоятелност във вътрешните си дела.
  • A prince-bishop is a bishop who is a territorial Prince of the Church on account of one or more secular principalities, usually pre-existent titles of nobility held concurrently with their inherent clerical office. Thus the principality ruled politically by a prince-bishop could wholly or largely overlap with his diocesan jurisdiction, but not necessarily; several lost their actual see (the city itself), which could obtain the status of free imperial city.
  • Um príncipe-bispo era um bispo, que na união pessoal com seu poder espiritual desempenhava também o domínio secular sobre um território, que ele presidia como governante. Se a sé episcopal é um Arcebispado, a expressão correta é príncipe-arcebispo; o equivalente no clero regular é um príncipe-abade.
  • Príncipe-Obispo es el título de nobleza usado por los obispos que gobernó un principado del Sacro Imperio Romano Germánico, o si habían recibido el título de príncipe del Sacro Imperio.Así, el obispo de Lieja, soberano del Principado de Lieja fue, desde el año 985, obispo y príncipe del Imperio.
  • Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.A Anglaterra, Macedònia, Polònia, Andorra i Montenegro era una situació de fet, quan un bisbe local va adquirir molt de poder gràcies a la posició estratègica de la seva diòcesi.Ans al contrari, al Sacre Imperi Romanogermànic, la funció feia part de l'estructura política de l'imperi fins a la seva desaparició el 1806.
  • Князь-епископ (нем. Fürstbischof) — епископ, который помимо осуществления священнических функций обладал светской властью на определённой территории и являлся сувереном соответствующего территориального образования — церковного княжества. Князья-епископы особенно характерны для Священной Римской империи, в которой церковные княжества являлись важной опорой государственной власти, а их правители обладали статусом имперских сословий и пользовались полной самостоятельностью во внутренних делах.
rdfs:label
  • Prince-évêque
  • Fürstbischof
  • Kníže-biskup
  • Prince-bishop
  • Principe vescovo
  • Prins-bisschop
  • Príncep-bisbe
  • Príncipe-bispo
  • Príncipe-obispo
  • Княз-епископ
  • Князь-епископ
  • 司教領
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:activity of
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:government of
is dbpedia-owl:otherFunction of
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:dernierTitre of
is prop-fr:ministère of
is prop-fr:nom of
is prop-fr:titres of
is foaf:primaryTopic of