Le pouvoir législatif est, dans la théorie de la séparation des pouvoirs de Montesquieu appliquée aujourd'hui dans les régimes démocratiques, l'un des trois pouvoirs constituant un État, avec : Le pouvoir exécutif ; Le pouvoir judiciaire.Il est en général chargé de voter la loi, de gérer le budget de l'État et de contrôler l'action du pouvoir judiciaire.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le pouvoir législatif est, dans la théorie de la séparation des pouvoirs de Montesquieu appliquée aujourd'hui dans les régimes démocratiques, l'un des trois pouvoirs constituant un État, avec : Le pouvoir exécutif ; Le pouvoir judiciaire.Il est en général chargé de voter la loi, de gérer le budget de l'État et de contrôler l'action du pouvoir judiciaire.
  • La persona che ha in mano il potere legislativo è colui che fa le leggi per uno stato. Il potere legislativo è uno dei tre poteri fondamentali sovrani attribuiti allo Stato, secondo il principio classico di separazione dei poteri volto a garantire l'imparzialità delle leggi e della loro applicazione. Per potere dello Stato s'intende un organo o un complesso di organi dello Stato indipendenti dagli altri poteri (esecutivo e giudiziario). Negli stati contemporanei del potere legislativo è titolare: il Parlamento o l'assemblea legislativa a livello nazionale; i parlamenti degli stati federati, nelle federazioni; eventuali organi, analoghi al parlamento, di regioni e altri enti territoriali ai quali è riconosciuta autonomia legislativa.Detti organi producono le norme attraverso un atto che prende il nome di legge. Peraltro, nella generalità degli ordinamenti non tutte le funzioni normative sono concentrate nel potere legislativo mentre sono attribuite a quest'ultimo anche funzioni non normative (amministrative, come nel caso delle "leggi-provvedimenti", o giurisdizionali). Quando, ci troviamo di fronte ad atti aventi la sola forma della legge, si parla di leggi meramente formali, poiché tali atti della legge hanno la forma (e la forza) ma non il tipico contenuto normativo (esempio di legge meramente formale è, in molti ordinamenti, tra i quali quello italiano, la legge di approvazione del bilancio dello Stato, oltre che la legge-provvedimento).
  • A legislature is a decision-making organization, usually associated with national government, that has the power to enact, amend and repeal laws. Legislatures observe and steer governing actions and usually have exclusive authority to amend the budget or budgets involved in the process. The most common names for national legislatures are "parliament" and "congress", although these terms have more specific meanings.
  • Botere legegilea Estatua banatua dagoen hiru boteretako bat da, botere judiziala eta botere betearazlearekin batera. Botere honek legeak onartu, ezeztu eta aldatzen ditu. Demokrazia askotan bi ganberatan da banandua: Behe ganbera edo Parlamentua: bertan legeak proposatzen dira. Goi ganbera edo Senatua: bertan lehenago proposatu legeak onartu, ezereztu edo aldarazten dira.
  • Zákonodárná moc (latinsky potestas legislativa) je oprávnění vydávat zákony. V moderní teorii státu je vedle moci výkonné a soudní jednou z nezávislých větví státní moci, svěřená zákonodárnému sboru (parlamentu).Zákonodárce je orgánem vykonávajícím zákonodárnou moc. V České republice je to Parlament, skládající se ze dvou komor - Poslanecké sněmovny a Senátu. V jiném možném významu jde o člověka, který je součástí tohoto subjektu, tedy např. poslance nebo senátora.Z hlediska možných oblastí právní úpravy není zákonodárce ničím omezen, může tedy normovat kteroukoli oblast společenských vztahů, aniž by k tomu potřeboval zvláštní zmocnění.[zdroj?] Ale samotné oprávnění upravovat prostřednictvím zákonů různé oblasti společenských vztahů zvláštní zmocnění potřebuje, to je obsaženo v ústavě. Díky tomu pak může dojít k tomu, že zákon nebo některé jeho ustanovení odporuje ústavnímu řádu a v takovém případě tento zákon nebo jeho část může zrušit Ústavní soud.Předmět činnosti zákonodárce může být navíc v souvislosti s využitým historické metody interpretace práva podroben kritické analýze. Tehdy se z důvodu přesnější alikace práva zkoumá, jaký byl úmysl zákonodárce při přijímání daného zákona a vychází se zejména z důvodové zprávy ke schválenému zákonu, případně též ze záznamu průběhu rozpravy v parlamentu.
  • Legislatif adalah badan deliberatif pemerintah dengan kuasa membuat hukum. Legislatif dikenal dengan beberapa nama, yaitu parlemen, kongres, dan asembli nasional. Dalam sistem Parlemen, legislatif adalah badan tertinggi dan menujuk eksekutif. Dalam sistem Presidentil, legislatif adalah cabang pemerintahan yang sama, dan bebas, dari eksekutif. Sebagai tambahan atas menetapkan hukum, legislatif biasanya juga memiliki kuasa untuk menaikkan pajak dan menerapkan budget dan pengeluaran uang lainnya. Legislatif juga kadangkala menulis perjanjian dan memutuskan perang.
  • De wetgevende macht is een grootheid uit het staatsrecht. Deze macht bepaalt de inhoud van de wetten en het recht in een land.Er zijn in een staatsbestel verschillende machten. Er kan worden onderscheiden in: de wetgevende macht de uitvoerende macht de rechterlijke macht. In een democratie worden deze machten gescheiden, volgens het principe van de Trias politica. Dat betekent dat niet één persoon of één orgaan deze machten tegelijk kan uitoefenen. Ook wordt in een democratie de wetgevende macht door het volk in vrije verkiezingen gekozen. In een dictatuur zijn de drie machten veelal in handen van één persoon of één orgaan. Deze scheiding der machten is bedacht door de Fransman Montesquieu. De wetgevende macht in een land maakt de wet.De wet bestaat uit regels waar iedereen zich in dit land aan dient te houden. Zo is er het wetboek van strafrecht. Verder zijn er nog bestuurlijke wetten. In de meeste westerse democratieën worden de wetten gemaakt in het parlement, al dan niet op voordracht van de regering. In Nederland moeten alle wetten door een meerderheid in de Eerste en Tweede Kamer aangenomen worden, wijzigingen in de grondwet door ten minste 2/3. In België geldt hetzelfde voor de wetten waarvoor de federale staat bevoegd is: kamer en senaat moeten de wet goedkeuren. Een grondwetswijziging moet met een 2/3e meerderheid gestemd worden; sommige wetten vereisen een "gekwalificeerde" meerderheid, dus een meerderheid in elke taalgroep. Wetten waarvoor het Vlaams gewest of de Vlaamse gemeenschap bevoegd zijn, moeten alleen een meerderheid in het Vlaams parlement halen.Naast de wetgevende macht zijn er formeel nog de twee machten: namelijk de rechterlijke macht en de uitvoerende macht. Daarnaast is er ook feitelijk nog sprake van macht door de media en de ambtenaren.De controlerende macht, de politie en justitie controleren of mensen zich aan de door de wetgevende macht gestelde wetten houden. De rechterlijke macht spreekt recht aan de hand van de wet. Wanneer iemand zich niet aan de wet houdt, wordt hij aangeklaagd. Een rechter bepaalt of de persoon de wet overtreden heeft en bepaalt, indien nodig, de straf.In Nederland vormen de Eerste Kamer der Staten-Generaal (Eerste kamer) en de Tweede Kamer der Staten-Generaal (Tweede kamer) en de regering samen de wetgevende macht. De uitvoerende macht wordt gevormd door de koning en zijn ministers met hun ambtenaren. Toch is er geen strikte scheiding tussen wetgevende en uitvoerende macht. De rechterlijke macht is wel onafhankelijk.
  • 立法府(りっぽうふ legislatures)とは立法を主たる職務とする機関。立法機関(りっぽうきかん)ともいう。日本の立法府については、「国会 (日本)」を参照のこと。
  • Yasama organı; anayasaların verdiği yetki ile kurulan ve yasalar geçirme, değiştirme ve yürürlükten kaldırma gücü olan bir tür katılımcı meclistir. Bir yasama organınca oluşturulan yasalara hukuk ya da yazılı kurallar denir. Yasa çıkarmanın dışında, yasama organlarının genellikle vergileri yükseltme, bütçeyi ayarlama ve öteki gelire ilişkin yasa tasarıları sunma yetkisi vardır. Yazılı anayasası bulunan ülkelerde yasama organı yetki aldığı anayasada anayasal bütünlüğe sadık kalarak değişiklik yapabilir. Kendisinin yasal dayanağı olan anayasanın bütününü red ederek yeni bir anayasa yapma yetkisi yoktur. Yasama organları pek çok adca bilinir, en ortak olan [daha fazla özel anlamı olsa da] parlamentodur. Parlamenter sistem hükümetlerinde, yasama organı resmen en yücedir ve yürütücü olarak iş yapacak başbakan sanında meclisinden bir üye atar. Bir başkanlık sisteminde, kuvvetler ayrılığı genel kuralına göre, yasama organı hem yargı hem de yürütme ile birlikte bağımsız ve denk bir devlet erki olarak değerlendirilir.Bir yasama organının özel bileşen[ler]i bir [ya da birden fazla] tartışan ve yasa tasarılarını oylayan meclistir. Yalnızca bir kurumu olan bir yasama organı tek meclislidir. Türkiye tek meclisli ülkelerden biridir. Çift meclisli bir yasama organı genellikle bir senato ve bir meclis olarak tanımlanan, görevlerinde, güçlerinde ve üye seçimi için kullanılan yöntemlerde sık sık farklılık gösteren iki ayrı meclise egemendir. Çok daha seyrek olanıysa üç meclisli yasama organlarıdır; sonuncusu Güney Afrika'da beyaz azınlığın egemenliğinin düşüş yıllarında yaşamıştı. Pek çok parlamenter sistemde; senato yalnızca bir öğüt ve denetim kuruluşuyken meclis daha güçlü bir kuruluştur. Oysa, başkanlık sistemlerinde, iki kuruluşun güçleri sık sık benzer ve eştir. Federasyonlarda, senato bütün eyaletleri temsil etmesiyle ayrılır, aynısı Avrupa Birliği'nin uluslarüstü yasama organında da geçerlidir. Bu amaçla, senato ister devlet/eyalet hükümetlerinin temsilcilerini kapsayabilir, Avrupa Birliği'nde ve Almanya'da olduğu ve Birleşik Devletler'de 1913'ten önce olmuş olduğu gibi; isterse - Avustralya'da ve bugünkü Birleşik Devletler'de olduğu gibi - daha küçük nüfuslu devletlere/eyaletlere eşit temsilcilikler devreden bir reçeteye göre seçilir.
  • Die Legislative (lat.: lex ,Gesetz‘ und ferre ,tragen‘, davon das PPP latum ,getragen‘; auch gesetzgebende Gewalt) ist in der Staatstheorie neben der Exekutive (ausführenden Gewalt) und Judikative (Rechtsprechung) eine der drei unabhängigen Gewalten. Die Legislative ist zuständig für die Beratung und Verabschiedung von Gesetzen (Gesetzgebung) im inhaltlichen und formellen Sinn sowie für die Kontrolle der Exekutive und der Judikative, in Österreich kontrolliert sie nur die Exekutive, die Judikative bleibt unabhängig. In einer repräsentativen Demokratie bilden die Parlamente die Legislative. In Staaten mit Elementen direkter Demokratie tritt im Einzelfall auch das Volk als Gesetzgeber auf (Volksgesetzgebung).
  • El poder legislativo por definición, es el poder que hace las leyes, facultad que implica la posibilidad de regular, en nombre del pueblo, los derechos y las obligaciones de sus habitantes en consonancia con las disposiciones constitucionales.[cita requerida] Para ejercer dicha facultad está investida de una incuestionable autoridad que le otorga la representación de la voluntad.Las figuras presentes más importantes son el senado y los diputados.Montesquieu propuso, en su célebre libro El espíritu de las leyes, que era necesario que las funciones del Estado se dividieran entre distintos poderes (legislativo, ejecutivo y judicial), para que mediante los arreglos de las características el poder se autocontrole, a fin de evitar la tiranía.
  • Władza ustawodawcza, legislatywa, władza prawodawcza – element teorii podziału władz Johna Locke’a, a następnie Monteskiusza. Domeną władzy ustawodawczej jest według nich stanowienie powszechnie obowiązującego prawa.We współczesnych państwach demokratycznych tworzenie prawa jest podstawowym zadaniem parlamentu, ale to nie jedyny organ władzy do tego upoważniony. Parlament jest jedynym organem upoważnionym do tworzenia najwyższych aktów prawnych – ustaw – na podstawie których ustala się inne akty prawne. W ten sposób parlament wpływa na zasady działania państwa i na życie obywateli.
  • El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada cos legislatiu. El terme legislatura és refereix al període de vigència d'un cos legislatiu. Un cos legislatiu és un tipus d'assemblea deliberativa amb el poder de crear i aprovar lleis. Els cossos legislatius poden tenir diferents noms; els més comuns són parlament i congrés depenent de les seves funcions i de la forma de govern de l'Estat. En els sistemes parlamentaris el cos legislatiu és la branca suprema i la que anomena al representant del poder executiu. En els sistemes presidencialistes el cos legislatiu és una branca del govern amb igual poder però independent de l'executiu. A més de tenir la capacitat per a crear i aplicar les lleis, els cossos legislatius tenen l'autoritat per a incrementar els impostos, aprovar el pressupost de la nació així com altres propostes monetàries. Els cossos legislatius han d'aprovar una declaració de guerra o ratificar un tractat comercial entre estats independents. El cos legislatiu d'un estat pot estar conformat per una o més cambres o càmeres, assemblees que debaten i voten les lleis. La majoria dels cossos legislatius són unicamerals o bicamerals (constituïts per una cambra baixa i una cambra alta). En la majoria dels sistemes parlamentaris la cambra baixa és la més poderosa mentre que la cambra alta és només una assemblea de consell o revisió. No obstant això, en els sistemes presidencialistes, els poders de les dues cambres són similars o iguals. En les federacions la cambra alta sovint representa els estats, províncies, països o repúbliques que la constitueixen, mentre que la cambra baixa representa als ciutadans en circumscripcions de la mateixa grandària poblacional.
  • Poder legislativo (também conhecido como legislatura) é o poder do Estado ao qual, segundo o princípio da separação dos poderes, é atribuída a função legislativa. Por poder do Estado compreende-se um órgão ou um grupo de órgãos pertencentes ao próprio Estado, porém independentes dos outros poderes.Nos Estados modernos o poder legislativo é formado por: um parlamento em nível nacional; parlamentos dos estados federados, nas federações; eventuais órgãos análogos ao parlamento, de regiões e outras entidades territoriais às quais se reconhece autonomia legislativa.O poder executivo (representado, por exemplo, pelo Presidente da República) fica encarregado de sancionar ou vetar o projeto de lei.No sistema de três poderes proposto por Montesquieu, o poder legislativo é representado pelos legisladores, homens que devem elaborar as leis que regulam o Estado. O poder legislativo, na maioria das repúblicas e monarquias, é bicameral, isto é, o Parlamento (também nomeadoCongresso, como no Brasil) é formado por uma Câmara (ex.: dos Deputados, dos Representantes, dos Comuns, etc) e um Senado.O objetivo do poder legislativo é elaborar normas de direito de abrangência geral ou individual que são aplicadas à toda sociedade, com o objetivo de satisfazer os grupos de pressão, a administração pública, a sociedade e a própria causa.Em regimes ditatoriais o poder legislativo é exercido pelo próprio ditador ou pela câmara legislativa nomeada por ele.Entre as funções elementares do poder legislativo está a de fiscalizar o poder executivo, votar leis relativas aos orçamentos e, em situações específicas, julgar determinadas pessoas, como o Presidente da República ou os próprios membros da assembleia.
  • Законодателната власт е част от управлението на държавата, и онази която приема, изменя, допълва и отменя законите в държавата.
  • 입법부(立法府)는 법률을 제정하거나 수정 또는 폐기하는 국가 기관이다. 행정부, 사법부와 함께 국가의 주요 기능을 담당한다. 근대 민주주의 정치는 권력의 독점을 막기 위해 입법권, 행정권, 사법권을 서로 견제하는 세 개의 국가 기관에 분리하여 부여하는 것을 원칙으로 하고 있다. 이러한 권력의 분리와 견제를 삼권분리의 원칙이라 한다.
  • Законода́тельная власть — власть в области законодательства. В государствах, где имеет место разделение властей, законодательная власть принадлежит отдельному государственному органу, занимающемуся разработкой законодательства. В функции законодательных органов также входит утверждение правительства, утверждение изменений в налогообложении, утверждение бюджета страны, ратификация международных соглашений и договоров, объявление войны. Общее наименование органа законодательной власти — парламент.В России законодательная власть представлена двухпалатным Федеральным Собранием, в которое входят Государственная дума и Совет Федерации, в регионах — законодательными собраниями (парламентами). При парламентской форме правления законодательный орган представляет собой верховную власть. Одна из его функций — назначение (выборы) президента, исполняющего в основном представительские функции, но не располагающего реальной властью.При президентской форме правления президент и парламент избираются независимо друг от друга. Законопроекты, прошедшие через парламент, утверждаются главой государства — президентом, который имеет право роспуска парламента.Является частным случаем символической власти.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 28397 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4255 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 48 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109953336 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le pouvoir législatif est, dans la théorie de la séparation des pouvoirs de Montesquieu appliquée aujourd'hui dans les régimes démocratiques, l'un des trois pouvoirs constituant un État, avec : Le pouvoir exécutif ; Le pouvoir judiciaire.Il est en général chargé de voter la loi, de gérer le budget de l'État et de contrôler l'action du pouvoir judiciaire.
  • A legislature is a decision-making organization, usually associated with national government, that has the power to enact, amend and repeal laws. Legislatures observe and steer governing actions and usually have exclusive authority to amend the budget or budgets involved in the process. The most common names for national legislatures are "parliament" and "congress", although these terms have more specific meanings.
  • Botere legegilea Estatua banatua dagoen hiru boteretako bat da, botere judiziala eta botere betearazlearekin batera. Botere honek legeak onartu, ezeztu eta aldatzen ditu. Demokrazia askotan bi ganberatan da banandua: Behe ganbera edo Parlamentua: bertan legeak proposatzen dira. Goi ganbera edo Senatua: bertan lehenago proposatu legeak onartu, ezereztu edo aldarazten dira.
  • 立法府(りっぽうふ legislatures)とは立法を主たる職務とする機関。立法機関(りっぽうきかん)ともいう。日本の立法府については、「国会 (日本)」を参照のこと。
  • El poder legislativo por definición, es el poder que hace las leyes, facultad que implica la posibilidad de regular, en nombre del pueblo, los derechos y las obligaciones de sus habitantes en consonancia con las disposiciones constitucionales.[cita requerida] Para ejercer dicha facultad está investida de una incuestionable autoridad que le otorga la representación de la voluntad.Las figuras presentes más importantes son el senado y los diputados.Montesquieu propuso, en su célebre libro El espíritu de las leyes, que era necesario que las funciones del Estado se dividieran entre distintos poderes (legislativo, ejecutivo y judicial), para que mediante los arreglos de las características el poder se autocontrole, a fin de evitar la tiranía.
  • Законодателната власт е част от управлението на държавата, и онази която приема, изменя, допълва и отменя законите в държавата.
  • 입법부(立法府)는 법률을 제정하거나 수정 또는 폐기하는 국가 기관이다. 행정부, 사법부와 함께 국가의 주요 기능을 담당한다. 근대 민주주의 정치는 권력의 독점을 막기 위해 입법권, 행정권, 사법권을 서로 견제하는 세 개의 국가 기관에 분리하여 부여하는 것을 원칙으로 하고 있다. 이러한 권력의 분리와 견제를 삼권분리의 원칙이라 한다.
  • La persona che ha in mano il potere legislativo è colui che fa le leggi per uno stato. Il potere legislativo è uno dei tre poteri fondamentali sovrani attribuiti allo Stato, secondo il principio classico di separazione dei poteri volto a garantire l'imparzialità delle leggi e della loro applicazione. Per potere dello Stato s'intende un organo o un complesso di organi dello Stato indipendenti dagli altri poteri (esecutivo e giudiziario).
  • Zákonodárná moc (latinsky potestas legislativa) je oprávnění vydávat zákony. V moderní teorii státu je vedle moci výkonné a soudní jednou z nezávislých větví státní moci, svěřená zákonodárnému sboru (parlamentu).Zákonodárce je orgánem vykonávajícím zákonodárnou moc. V České republice je to Parlament, skládající se ze dvou komor - Poslanecké sněmovny a Senátu. V jiném možném významu jde o člověka, který je součástí tohoto subjektu, tedy např.
  • Die Legislative (lat.: lex ,Gesetz‘ und ferre ,tragen‘, davon das PPP latum ,getragen‘; auch gesetzgebende Gewalt) ist in der Staatstheorie neben der Exekutive (ausführenden Gewalt) und Judikative (Rechtsprechung) eine der drei unabhängigen Gewalten.
  • Poder legislativo (também conhecido como legislatura) é o poder do Estado ao qual, segundo o princípio da separação dos poderes, é atribuída a função legislativa.
  • El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada cos legislatiu. El terme legislatura és refereix al període de vigència d'un cos legislatiu. Un cos legislatiu és un tipus d'assemblea deliberativa amb el poder de crear i aprovar lleis.
  • De wetgevende macht is een grootheid uit het staatsrecht. Deze macht bepaalt de inhoud van de wetten en het recht in een land.Er zijn in een staatsbestel verschillende machten. Er kan worden onderscheiden in: de wetgevende macht de uitvoerende macht de rechterlijke macht. In een democratie worden deze machten gescheiden, volgens het principe van de Trias politica. Dat betekent dat niet één persoon of één orgaan deze machten tegelijk kan uitoefenen.
  • Władza ustawodawcza, legislatywa, władza prawodawcza – element teorii podziału władz Johna Locke’a, a następnie Monteskiusza. Domeną władzy ustawodawczej jest według nich stanowienie powszechnie obowiązującego prawa.We współczesnych państwach demokratycznych tworzenie prawa jest podstawowym zadaniem parlamentu, ale to nie jedyny organ władzy do tego upoważniony.
  • Legislatif adalah badan deliberatif pemerintah dengan kuasa membuat hukum. Legislatif dikenal dengan beberapa nama, yaitu parlemen, kongres, dan asembli nasional. Dalam sistem Parlemen, legislatif adalah badan tertinggi dan menujuk eksekutif. Dalam sistem Presidentil, legislatif adalah cabang pemerintahan yang sama, dan bebas, dari eksekutif. Sebagai tambahan atas menetapkan hukum, legislatif biasanya juga memiliki kuasa untuk menaikkan pajak dan menerapkan budget dan pengeluaran uang lainnya.
  • Законода́тельная власть — власть в области законодательства. В государствах, где имеет место разделение властей, законодательная власть принадлежит отдельному государственному органу, занимающемуся разработкой законодательства. В функции законодательных органов также входит утверждение правительства, утверждение изменений в налогообложении, утверждение бюджета страны, ратификация международных соглашений и договоров, объявление войны.
  • Yasama organı; anayasaların verdiği yetki ile kurulan ve yasalar geçirme, değiştirme ve yürürlükten kaldırma gücü olan bir tür katılımcı meclistir. Bir yasama organınca oluşturulan yasalara hukuk ya da yazılı kurallar denir. Yasa çıkarmanın dışında, yasama organlarının genellikle vergileri yükseltme, bütçeyi ayarlama ve öteki gelire ilişkin yasa tasarıları sunma yetkisi vardır.
rdfs:label
  • Pouvoir législatif
  • Botere legegile
  • Legislatif
  • Legislative
  • Legislature
  • Poder legislatiu
  • Poder legislativo
  • Poder legislativo
  • Potere legislativo
  • Wetgevende macht
  • Władza ustawodawcza
  • Yasama organı
  • Zákonodárná moc
  • Законодателна власт
  • Законодательная власть
  • 立法府
  • 입법부
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:infgen1Titre of
is foaf:primaryTopic of