Le Porhoët est une région historique au centre de la Bretagne de part et d'autre de l'Oust, affluent droit de la Vilaine.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le Porhoët est une région historique au centre de la Bretagne de part et d'autre de l'Oust, affluent droit de la Vilaine.
  • Пороэт (брет. Pourc'hoad, фр. Porhoët) — виконтство, а затем графство в центральной Бретани, на территории которого располагается современный регион близ реки Уст, притока реки Вилен. Название «Пороэт» происходит от бретонского «Poutrecoet» — «страна в лесу», из-за многочисленных лесов на данной территории (брет. Pou — страна, происходит от латинского pagus; Coet — лес). Впоследствии «Poutrecoet» было сокращено до «Pourc'hoad». Представителями духовенства в Пороэте были дьяконы, подвластные епископам Ванна; архидьяконы, подвластные епископам Сен-Мало; частично к Пороэту относились архидьяконы Пентьевра.
  • The noble Breton family line of Porhoët is represented in modern times by the Franco-Breton House of Rohan.
  • El comtat de Porhöet fou una jurisdicció feudal de Bretanya a l'oest del comtat de Rennes.La jurisdicció fou formada pel comte Eudes o Eudó (Eon en bretó) de Rennes, esmentat el 987 en temps del duc Conan I de Bretanya. Cobria unes 140 pparóquies i uns 4000 km². El primer senyor del qual es coneix el nom fou Guezenoc o Guéthénoc i constituïa una divisió feudal centrada a Château-Trô a la moderna comuna de Guilliers. Aquest senyor o comte és esmentat el 1008 sota el duc Geoffroi I. El seu fill es deia Josselí ("Gauslí"), i va construir el castell que està a l'origen de la vila del mateix nom. La nissaga de Guéthénoc (Guezenoc) i la seva dona Alarun van utilitzar els nom de Gauslí i Odó, propis dels rorgònides, per als seus fills, el que suggereix algun lligam de parentiu. Eudó I, fill de Josselí, fou el primer que va agafar el títol de vescomte de Porhoët, després convertit en comtat de Porhoët.El comte Geoffroy va acceptar el 1127 donar al seu cadet, Alan, la part sud del comte sobre la riba dreta de l'Oust, menys Ploërmel i la rodalia de Josselin, que va esdevenir llavor el vescomtat de Rohan. El fill de Geoffroy, Eudó II de Porhoët, fou el gendre del duc Conan III de Bretanya i regent a la mort d'aquest però va fracassar en el seu intent de impideri a Enric II Plantagenet de posar peu a Bretanya, que finalment va controlar el 1167. El seu fill Eudó III no va deixar hereus i es va repartir entre les tres filles: Mafalda de Porhoët es va casar amb Geoffroy I de Fougères mort el 1212, sent el comte el fill Raül III de Fougères mort el 1256 Alienor de Porhoët es va casar amb Alan V de Rohan mort el 1232 i amb Pere de Chemillé Joana de Porhoët es va casar amb Oliver I de MontaubanLes particions del comtat es van produir el 1239 i 1240. Raül III de Fougères va obtenir 2/3 du comtat de Porhoët icloent la població de Josselin i el castell, Lanouée i els seus boscos amb la parròquia de Mohon. Alienor i el seu segon marit van rebre les viles de La Trinité-Porhoët, de La Chèze amb el seu castell, i de Loudéac amb el bosc del mateix nom, en total la meitat d'un terç. La part de Joana de Porhoët i el seu marit no està detallada però fou un altra meitat d'un terç. les particions foren confirmades pel duc Joan I de Bretanya per carta donada a Ploërmel el mes de febrer de 1248. La part d'Alienor va anar a parar per herencia al fill gran del primer matrimoni, Alan Vi de Rohan, que després d'un acord amb el seu germanastre Tomàs de Chemillé el 1284 la va incorporar de fet al vescomtat de Rohan. La part de Raül III de Fougères va passar junt amb la baronia de Fougères a la casa de Lusignan (per herència) i fou confiscada el 1309 pel rei de França Felio IV el Bell que en va donar el usdefruit a Iolanda de Lusignan, germana del darrer vescomte, fins a la seva mort sent després agregat al comtat d'Alençon del que va formar part des de 1328 al 1370 quan fou venuda a Oliver V de Clisson que tenia l'altra part. La filla Beatriu de Clisson es va casar amb Alan VIII de Rohan i les tres parts van quedar reunificades en la nissaga de Rohan.
  • Vicomte de Porhoët pertama yang diakui adalah Guithenoc (sekitar tahun 990-1040), mantan Guilliers. Guithenoc dilahirkan di Guilliers, Morbihan, Britannia, Perancis Barat. Ia menikahi Allurum (994-?) dari Guilliers. Ia menjadi Vicomte, dan di sekitar tahun 1008 ia pindah ke La Trinite, di Porhoët, Morbihan, Britannia. Disana ia membangun Kastil Josselin, yang ia namakan sama seperti putranya, Josselin (1020–1074). Kastil tersebut masih dimiliki oleh keturunan dari Porhoët dan merupakan kastil tertua dan terlama yang pernah dimiliki di dunia. Vicomte Josselin de Porhoët memiliki 3 orang putra yang bernama Rohan: Mainguy De Rohan, Jostho de Rohan, dan Roger de Rohan. Ia memiliki putra keempat, yang menjadi Vicomte de Porhoët yang ketiga, Eudo I de Porhoët (1049-?).Eudo (atau Eudes) I menikahi Anne de Leon (1065-?). Mereka memiliki 2 orang anak, Vicomte Geoffrey de Porhoët (1092–1141) dan Alain I de RohanGeoffrey menikahi Hawisa Fergant dari Britannia (sekitar tahun 1105-?). Mereka memiliki 2 orang putra, Vicomte Eudes II Porhoët (1122-?) dan Alan la Zouche (1132-?).Eudes II menikah ke dalam keluarga adipati Britannia Bertha (lahir tahun 1114-?), putri Adipati Conan III dari Britannia (sekitar tahun 1096-1148).
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 185038 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3027 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 17 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 101738081 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le Porhoët est une région historique au centre de la Bretagne de part et d'autre de l'Oust, affluent droit de la Vilaine.
  • The noble Breton family line of Porhoët is represented in modern times by the Franco-Breton House of Rohan.
  • El comtat de Porhöet fou una jurisdicció feudal de Bretanya a l'oest del comtat de Rennes.La jurisdicció fou formada pel comte Eudes o Eudó (Eon en bretó) de Rennes, esmentat el 987 en temps del duc Conan I de Bretanya. Cobria unes 140 pparóquies i uns 4000 km². El primer senyor del qual es coneix el nom fou Guezenoc o Guéthénoc i constituïa una divisió feudal centrada a Château-Trô a la moderna comuna de Guilliers. Aquest senyor o comte és esmentat el 1008 sota el duc Geoffroi I.
  • Пороэт (брет. Pourc'hoad, фр. Porhoët) — виконтство, а затем графство в центральной Бретани, на территории которого располагается современный регион близ реки Уст, притока реки Вилен. Название «Пороэт» происходит от бретонского «Poutrecoet» — «страна в лесу», из-за многочисленных лесов на данной территории (брет. Pou — страна, происходит от латинского pagus; Coet — лес). Впоследствии «Poutrecoet» было сокращено до «Pourc'hoad».
  • Vicomte de Porhoët pertama yang diakui adalah Guithenoc (sekitar tahun 990-1040), mantan Guilliers. Guithenoc dilahirkan di Guilliers, Morbihan, Britannia, Perancis Barat. Ia menikahi Allurum (994-?) dari Guilliers. Ia menjadi Vicomte, dan di sekitar tahun 1008 ia pindah ke La Trinite, di Porhoët, Morbihan, Britannia. Disana ia membangun Kastil Josselin, yang ia namakan sama seperti putranya, Josselin (1020–1074).
rdfs:label
  • Porhoët
  • Comtat de Porhoët
  • Porhoët
  • Porhoët
  • Пороэт (графство)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of