Polyperchon (en grec ancien Πολυσπέρχων / Polyspérkhôn), né en 394 avant J.-C., mort vers 303, est un général d'Alexandre le Grand. Il succède à Antipater comme régent de Macédoine (de 319 à 317) et participe aux guerres des diadoques contre Antigone et Cassandre.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Polyperchon (en grec ancien Πολυσπέρχων / Polyspérkhôn), né en 394 avant J.-C., mort vers 303, est un général d'Alexandre le Grand. Il succède à Antipater comme régent de Macédoine (de 319 à 317) et participe aux guerres des diadoques contre Antigone et Cassandre.
  • Полиперхон (на старогръцки: Πολυπέρχων, Polyperchon, * 394 пр.н.е. в Тимфея; † 303 пр.н.е.), син на Симия от Тимфея в Епир, е македонски генерал и придружител на Александър Велики. След това той е един от управляващите регенти на Александровото царство.Полиперхон e от възрастовата група на цар Филип II Македонски, на когото служи като генерал. Той участва в Алексанровия поход в Азия и след битката при Иса през 333 пр.н.е. той е назначен за главнокомандващ (taxiarchos) на тимфайнийската фаланга на pezheteiroi, на мястото на убития Птолемей. В битката при Гавгамела 331 пр.н.е. той командва своята част. След завръщането му от Индия във Вавилон, той, заедно с други ветерани под командването на Кратер, през 324 пр.н.е. е изпратен обратно в Македония, където помагат на Антипатър в ламийската война (323-322 пр.н.е. притив Леостен).След смъртта на Александър Велики 323 пр.н.е. започват Диадохските войни. В първата диадохска война Полиперхон се включва към противниците на царския регент Пердика и поема управлението в Македония по време на отсъствието на Антипатър и Кратер в Азия. Тогава той потушава бунт на тесалиците против Пердика. След смъртта на Пердика на конференцията в Трипарадис 320 пр.н.е. Антипатър е поставен за новият регент на царството. Обаче още през 319 пр.н.е. той умира малко след завръщането му от Азия.
  • ポリュペルコン(希: Πολυπέρχων、英: Polyperchon、紀元前394年 - 紀元前303年)はフィリッポス2世とアレクサンドロス3世に仕えた将軍である。
  • Poliperconte (394-303 a. C.) era un general macedonio que sirvió bajo Filipo II y Alejandro Magno. Después del regreso a Babilonia, Poliperconte fue enviado de nuevo a Macedonia con Crátero, pero sólo consiguieron llegar a Cilicia cuando Alejandro murió el 13 de junio de 323 a. C. Poliperconte y Crátero fueron enseguida a Grecia, y ayudaron a Antípatro a acabar con la rebelión griega en la Guerra Lamiaca. Poliperconte permaneció en Macedonia tras la primera guerra de los diádocos, en la casa del regente de Macedonia mientras que Antípatro viajó a Asia Menor para asegurar su regencia sobre todo el Imperio. A la muerte de Antípatro en 319 a. C., Poliperconte fue nombrado comandante supremo y regente de la totalidad del imperio pero pronto entró en conflicto con el hijo de Antípatro, el ambicioso Casandro, que debía haber sido su lugarteniente. Los dos entraron en una guerra civil, que se generalizó rápidamente entre todos los sucesores de Alejandro, con Poliperconte aliándose con Eumenes contra Casandro, Antígono Monoftalmos y Ptolomeo. Aunque Poliperconte había acertado inicialmente en asegurar el control de las ciudades griegas proclamando su libertad, su flota fue destruida por Antígono Monoftalmos en 318 a. C., y Casandro se aseguró el control de Atenas al año siguiente. Después de estos hechos, Poliperconte fue conducido a Macedonia por Casandro, que tomó el control del débil rey Filipo III Arrideo y su esposa Eurídice. Poliperconte huyó a Epiro, donde se unió a la madre de Alejandro Magno; Olimpia, a la viuda Roxana, y al hijo menor Alejandro IV. Formó una alianza con Olimpia y el rey Aeacides de Epiro, y Olimpia condujo a su ejército en Macedonía. Olimpia derrotó y capturó el ejército de rey Filipo III, al que ella había asesinado, pero pronto Casandro regresó del Peloponeso y la capturó y asesinó en 316 a. C., tomando a Roxana y al joven rey en su custodia. Poliperconte huyó al Peloponeso, donde aún controlaba algunos puntos estratégicos, y se alió con Antígono, que se había peleado con sus anteriores aliados. Poliperconte pronto controló el Peloponeso, incluyendo Corinto y Sición. Después del tratado de la paz de 311 a. C. entre Antígono y sus enemigos, y del asesinato del joven rey Alejandro IV y su madre, Poliperconte conservó estas áreas, y cuando la guerra explotó otra vez entre Antígono y los otros diádocos, envió al hijo mayor de Alejandro, Heracles, a Poliperconte como arma contra Casandro. Poliperconte, sin embargo, decidió romper con Antígono y asesinó al muchacho en 309 a. C. Conservó el control del Peloponeso hasta su muerte algunos años más adelante pero no desempeñó ningún otro papel en política.
  • Poliperconte (em grego: Πολυπέρχων; 394 a.C. — 303 a.C.) foi um general macedônico que serviu a Filipe II da Macedónia e Alexandre, o Grande, acompanhando Alexandre em suas longas jornadas.Após a morte de Alexandre, continuou na Grécia, ajudando Antípatro nas rebeliões da região. Permaneceu como regente da Macedônia enquantro Antípatro viajava para a Ásia Menor na tentativa de controlar todo o Império.Após a morte de Antípatro, foi nomeado seu sucessor, no lugar de Cassandro da Macedónia, filho de Antípatro. Os dois entraram em guerra civil.Cassandro tomou a Macedônia, e Poliperconte fugiu para Épiro, onde encontrou a mãe de Alexandre, Olímpia do Épiro, a viúva Roxana e o filho, Alexandre IV. Formou, assim, uma aliança com Olímpia e com o rei Aeacides de Épiro. Cassandro assassinou Olímpia e tomou Roxana e Alexandre IV sob sua custódia.Poliperconte fugiu então para o Peloponeso, se aliando a Antígono Monoftalmo. Quando a guerra começou novamente entre Antígono e seus inimigos, Antígono enviou o filho natural de Alexandre, Héracles para Poliperconte, usando-o como moeda de troca contra Cassandro. Poliperconte então rompeu com Antígono e assassinou o rapaz em 309 a.C. Ele manteve o controle do Peloponeso até sua morte alguns anos depois.
  • Poliperchon (Polyperchont) (ur. ok. 380 p.n.e., zm 301 p.n.e.) – wódz macedoński, oficer w armii Filipa II i Aleksandra Wielkiego, uczestnik wojen diadochów. Wyznaczony na regenta w 319 p.n.e. przez umierającego Antypatra został opiekunem formalnych władców imperium Aleksandra Wielkiego: Filipa Arridajosa i Aleksandra IV. Nie zyskał jednak poparcia innych wodzów macedońskich, w szczególności Kassandra syna Antypatra, który zawarł sojusz z Antygonem i Ptolemeuszem. Poliperchon z kolei sprzymierzył się z Eumenesem i dwa obozy starły się w drugiej wojnie diadochów. Poliperchon, starając się pozyskać miasta greckie, zrezygnował z polityki Antypatra instalowania w poleis tyranów sprzyjających Macedonii, zezwalając na usunięcie, wspieranych przez swego poprzednika na stanowisku regenta, oligarchów. Po dłuższej nieobecności ponownie pojawia się na scenie wydarzeń jako jeden z oficerów Antygona. Ma także w zanadrzu pewnien atut: Heraklesa, nieprawego syna Aleksandra Wielkiego i jego kochanki Barsiny. Był on wówczas ostatnim żyjącym potomkiem Aleksandra Wielkiego. Sprawiło to kłopot dla Kasandra, który po wyeliminowaniu Aleksandra IV sądził, że pozbył się raz na zawsze rodu Argeadów. Poliperchon mając dostęp do majątku Antygona, mógł teraz zaciągnąć dużą armię oraz przeciągnąć sojuszników Kasandra na swoją stronę. Dawny regent Macedonii widział w nim wielkie zagrożenie, więc złożył mu propozycję rozejmu. Zaoferował Poliperchonowi objęcie stanowiska głównodowodzącego na Peloponezie, przywrócenie dawnego majątku i obiecał mu pierwsze po nim miejsce w państwie, a dla przypieczętowania umowy zażądał zabicia Heraklesa. Poliperchon zgodził się na ten haniebny rozejm i rozkazał zamordować chłopca. Po tych wydarzeniach część sprzymierzeńców opuściła Poliperchona. Wydarzenia te mocno nadwyrężyły jego prestiż. Ostatecznie wrócił na Peloponez. W późniejszych walkach stanął po stronie Kassandra przeciwko Antygonowi i Demetriuszowi Poliorketesowi. Później źródła o nim milczą.
  • Polyperchon (Grieks: Πολυπέρχων) (394 v.Chr. - 303 v.Chr.) was een Macedonische generaal die diende onder Philippus II van Macedonië, diens zoon Alexander de Grote en regent werd van Alexander IV en Philippus III van Macedonië.Polyperchon werd geboren in het Macedonische district Tymphaea als zoon van een edelman genaamd Simmias. Toen Alexander de Grote het rijk van de Achaemeniden binnenviel in 334 was hij een officier in de brigade uit Tymphaea. Niet lang daarna werd hij gepromoveerd en leidde hij deze brigade veelal zelf. Hij stond bekend als een conservatief man die niet al te veel op had met Alexanders voorliefde voor het oriëntaalse. In zijn lange reizen met het leger legde hij contact met andere generaals van Alexanders strijdmacht zoals Parmenion, Antipater en Craterus. Toen Alexander in 323 stierf waren Polyperchon en Craterus al richting Macedonië gestuurd, maar omdat zij in Cilicia eerst een vloot aan het bouwen waren om op den duur Carthago mee binnen te vallen waren zij daar nog niet aangekomen. Na de dood van Alexander werd Antipater door Athene aangevallen. Mede door de hulp van Polyperchon kon Athene verslagen worden bij de slag bij Crannon. Maar hiermee waren de problemen nog niet voorbij. Perdiccas had zich, door zijn tegenstanders te vermoorden, als opvolger van Alexander neergezet. In 321 werd hij echter vermoord door een aantal van zijn generaals tijdens de eerste Diadochische oorlog en werd Antipater heerser over het grote rijk. In de tussentijd was Craterus inmiddels gedood en Polyperchon heerser over Macedonië geworden. Antipater zou al in 319 sterven aan een ziekte en het rijk overdragen aan Polyperchon. Antipater's zoon, Cassander, voelde zich daardoor gepasseerd. Hierdoor zou de tweede Diadochische oorlog losbranden. Cassander allieerde zichzelf met Antigonus en Ptolemaeus I waar Polyperchon hulp kreeg van Eumenes. De zwakzinnige halfbroer van Alexander de Grote, Phillipus III, regeerde samen met de zoon van Alexander, Alexander IV nog formeel over diens nalatenschap en Polyperchon gebruikte dat ook om de positie van Eumenes te versterken ten opzichte van Antigonus. Daarnaast beloofde hij de Griekse steden vrijheid en autonomie.Ondanks enkele successen aan het begin van de oorlog ging het al snel minder. Zijn vloot werd in 318 verslagen door Antigonus en al had Eumenes beloofd een nieuwe vloot te bouwen; hij zou deze belofte niet waarmaken. Een jaar later zou Cassander Athene innemen en Polyperchon uit Macedonië verdrijven. Cassander nam het regentschap over kreeg dus ook controle over Phillipus III en diens vrouw Eurydice. Polyperchon vluchtte naar Epirus waar hij een bondgenootschap sloot met de moeder (Olympias) en de weduwe (Roxana) van Alexander de Grote alsmede met Aeacides, de koning van Epirus. Samen vielen ze Macedonië binnen. Cassander was elders aan het vechten en Phillipus III wachtte hen op met zijn leger. Echter, dit leger bleek meer loyaal aan Alexander IV dan aan Phillipus en liep massaal over naar de vijand, waarna Olympias Phillipus III ter dood liet brengen. Niet lang hierna kwam Cassander terug. Hij versloeg Olympias en liet haar vermoorden. Daarnaast had hij nu Roxana en haar zoon, Alexander IV, in zijn macht. Doordat Antigonus inmiddels Eumenes had verslagen en erg machtig was geworden hadden Cassander en Ptolemaeus een alliantie tegen hem gesloten. Polyperchon was gevlucht naar de Peloponnesos en probeerde vanaf daar Antigonus te steunen. Al snel had hij een groot gedeelte van de Peleponessos veroverd, waaronder Korinthe. Cassander en Ptolemaeus openden de gesprekken met Antigonus en in 311 werd er een verdrag gesloten waarin men stelde dat in 305 Alexander IV heerser zou worden. Het resultaat van dit verdrag was dat zowel Alexander IV en zijn moeder Roxana vermoord werden. Antigonus stuurde Herakles, de zoon van Alexander de Grote bij zijn Persische minnares Barsine, naar Polyperchon om te gebruiken als drukmiddel tegen Cassander. Polyperchon besloot echter, na gesprekken met Cassander, te breken met Antigonus en liet Heracles en zijn moeder doden in 309. Hierna was het met zijn politieke rol gedaan. Hij was over de 90 toen hij enkele jaren later stierf.
  • Polyperchon (griechisch Πολυπέρχων, * 394 v. Chr. in Tymphaia; † um 303 v. Chr.), Sohn des Simmias, war ein makedonischer Feldherr und Gefolgsmann Alexanders des Großen. Anschließend war er einer der amtierenden Regenten (Reichsverweser) des Alexanderreiches.
  • Polyperchon (Greek: Πολυπέρχων), (b. unknown – d. after 304, possibly into 3rd century BC), son of Simmias from Tymphaia in Epirus, was a Macedonian general who served under Philip II and Alexander the Great, accompanying Alexander throughout his long journeys. After the return to Babylon, Polyperchon was sent back to Macedon with Craterus, but had only reached Cilicia by the time of Alexander's death in 323 BC. Polyperchon and Craterus continued on to Greece, helping Antipater to defeat the Greek rebellion in the Lamian War. Polyperchon defeated the Thessalian cavalry of Menon, which was hitherto considered practically invincible.Following the First War of the Diadochi, Polyperchon remained in Macedon as regent of Macedon while Antipater travelled to Asia Minor to assert his regency over the whole empire.Upon Antipater's death in 319, Polyperchon was appointed regent and supreme commander of the entire empire but soon fell into conflict with Antipater's son Cassander, who was to have been his chief lieutenant. The two fell into civil war, which quickly spread among all the successors of Alexander, with Polyperchon allying with Eumenes against Cassander, Antigonus and Ptolemy.Although Polyperchon was initially successful in securing control of the Greek cities, whose freedom he proclaimed, his fleet was destroyed by Antigonus in 318 BC, and Cassander secured control of Athens the next year. Shortly thereafter, Polyperchon was driven from Macedon by Cassander, who took control of the disabled king Philip Arrhidaeus and his wife Eurydice. Polyperchon fled to Epirus, where he joined Alexander's mother Olympias, widow Roxana, and infant son Alexander IV. He formed an alliance with Olympias and King Aeacides of Epirus, and Olympias led an army into Macedon. She was initially successful, defeating and capturing the army of King Philip, whom she had murdered, but soon Cassander returned from the Peloponnesus and captured and murdered her in 316, taking Roxana and the boy king into his custody.Polyperchon now fled to the Peloponnesus, where he still controlled a few strongpoints, and allied himself with Antigonus, who had by now fallen out with his former allies. Polyperchon soon controlled much of the Peloponnesus, including Corinth and Sicyon. Following the peace treaty of 311 between Antigonus and his enemies, and the murder of the boy-king Alexander and his mother, Polyperchon retained these areas, and when war again broke out between Antigonus and the others, he sent Alexander's reputed natural son Heracles to Polyperchon as a bargaining chip to use against Cassander. Polyperchon, however, decided to break with Antigonus and murdered the boy in 309. There is no secure date for Polyperchon's death. He is last mentioned as being alive in 304, but the lack of further reference is only because Diodorus' subsequent narrative is lost and no others cover this period in sufficient detail. A mention in Plutarch's Life of Pyrrhus 8.3 suggests that he might have lived into the early 3rd century BC.He had a son named Alexander who was a noted general in the Wars of the Diadochi.
  • Polispercó o Polipercó (Polysperchon, Πολυσπέρχων) (394-303 aC) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Macedònia i Alexandre Magne. Era fill de Símmies, i nadiu del districte macedoni d'Estimfea.Ja era un veterà el 332 aC però res se sap de les seves actuacions anteriors. Aquell any fou nomenat successor de Ptolemeu fill de Seleuc en el comandament d'una de les divisions de la falange, càrrec que tenia a la batalla de Gaugamela. Va participar en operacions a Àsia i l'Índia i el seu nom se sovint esmentat en aquestes campanyes; va participar en el pas de les portes Perses (Pylae Persicae) i a la repressió de la revolta local a la Paratacene, i a l'expedició d'Alexandre contra els assaceni on va conquerir la fortalesa de Nora; també és esmentat en el pas de l'Hidaspes i en el descens del riu, en aquestes ocasions sota l'autoritat de Cràter d'Orèstia. El 323 aC servia a Cràter com a segon en el comandament de l'exèrcit de veterans enviat de retorn a Macedònia.Absent de Babilònia a la mort d'Alexandre, va quedar exclòs del repartiment. Va participar amb Cràter i Antípater (regent de Macedònia) a la guerra de Làmia. Quan Antípater es preparava per passar a Àsia amb Cràter contra Perdicas d'Orèstia, va deixar a Polispercó la direcció de l'exèrcit a Macedònia. En aquesta condició va rebutjar als etolis que havien envaït Tessàlia, va derrotar a una força dirigida per Policles, va derrotar a Menó de Farsàlia i va recuperar tota Tessàlia. No consta cap recompensa, però gaudia del favor del regent. El 319 aC Antípater el va designar com a successor en la regència, mentre el seu propi fill Cassandre rebia el comandament subordinat de quiliarca. En aquest moment era el més vell dels generals d'Alexandre el Gran encara en vida.Polispercó, enfrontat a la rivalitat d'[Antígon el Borni] i de Cassandre, es va aliar amb Olímpia d'Epir, expulsada de Macedònia per Antípater, i amb Èumenes de Càrdia que va convertir en el rival d'Antígon a Àsia. Per obtenir el suport de les ciutats gregues va proclamar la independència de tots els estats grecs i l'abolició de les oligarquies promacedònies que els governaven. El nom d'Olímpies com a mare d'Alexandre, li va aportar força partidaris, i Èumenes per la seva banda va poder sortir de la fortalesa de Nora i al front dels argiraspides es va enfrontar a Antígon. Polispercó es va haver d'enfrontar a Cassandre a Grècia; Atenes tenia una guarnició macedònia a Muníquia on Cassandre va enviar a Nicànor de Macedònia per substituir a Mènil al seu front. L'amistat de Foció, el cap atenenc, amb el nou governant, el va convertir en sospitós, especialment quan Nicànor no va obeir el decret de Polipercó de retirar la guarnició i encara va ocupar el Pireu en nom de Cassandre. Una mica després va arribar a Atenes Alexandre Polispercó, fill de Polispercó, amb l'objectiu proclamat d'expulsar a Cassandre i restablir la democràcia. Alexandre va portar molts exiliats que van poder votar a les assemblees i Foció va perdre el seu càrrec dirigent en el govern. Foció va convèncer a Alexandre d'ocupar Muníquia i el Pireu i aquest fet va posar als atenencs contra Foció, que fou acusat per Agnònides de traïció, i va haver de fugir amb alguns amics, posant-se sota la protecció d'Alexandre que el va enviar al seu pare Polispercó, llavors acampat a Pharygae, a Fòcida. Una ambaixada atenenca va anar a acusar a Foció i Polipercó va considerar entregar al vell general a canvi de la pau amb Atenes. Així Foció i els seus amics foren retornats a Atenes on portat davant l'assemblea, fou condemnat a mort.Amb la destrucció de Foció, Polispercó esperava haver aconseguit l'adhesió d'Atenes però inesperadament el 318 aC Cassandre va envair l'Àtica amb una flota i un exèrcit i es va establir al Pireu. Polispercó va sortir de Fòcida i va assetjar el Pireu però en veure que no progressava va deixar allí al seu fill Alexandre per seguir amb el bloqueig i es va dirigir al Peloponès amb la major part de l'exèrcit; la majoria de les ciutats van expulsar als líders oligàrquics; només Megalòpolis va refusar fer-ho i fou assetjada pel regent, però no va aconseguir res, i tots els seus atacs foren rebutjats fins que finalment va haver d'aixecar el setge i retirar-se del Peloponès; poc després el seu almirall, Clit, enviat amb la flota a l'Hel·lespont, fou derrotat totalment per la flota de Cassandre, dirigida per Nicànor, i les seves forces navals foren destruïdes. Com era habitual les ciutats gregues se separaven ràpidament dels derrotats i alguns estats grecs van enderrocar als governs democràtics; Atenes va establir un govern oligàrquic a la ciutat, favorable a Cassandre, dirigit per Demetri de Falèron. Eurídice i el seu marit Filip III Arrideu van planejar desfer-se del regent i aliar-se a Cassandre. Eurídice amb el suport de Cassandre, va obtenir el control de Macedònia però a la primavera del 317 aC Polispercó, després de deixar al seu fill Alexandre al Peloponès, i aliat al rei Aecides de l'Epir, va entrar a Macedònia acompanyat d'Olímpies, la sola presència de la qual va fer fugir a l'exèrcit enemic d'Eurídice i Cassandre. En els mesos que van seguir Polispercó no fou capaç d'aturar les crueltats d'Olímpies ni de salvar al rei del que era el nominal guardià; va ocupar els passos de Perrèbia però no va poder impedir la tornada de Cassandre i l'ocupació de Pidna per aquest. Polispercó va quedar atrapat a Perrèbia rodejat pel general Cal·les al servei de Cassandre que el va assetjar a la ciutat d'Azoros. Quan es va saber la mort d'Olímpies (316 aC), considerant impossible recuperar Macedònia, es va retirar cap a Etòlia i després es va reunir amb el seu fill Alexandre al Peloponès on apareix el 315 aC. Llavors s'havia format una coalició entre Cassandre, Lisímac de Tràcia, Ptolemeu I Sòter i Seleuc I Nicàtor contra Antígon el Borni, i aquest va buscar el suport del vell Polispercó al que va oferir el govern general del Peloponès; Polispercó va acceptar i durant uns mesos va lluitar contra els generals de Cassandre i de Ptolemeu al Peloponès, però abans de final d'any Alexandre Polispercó fou guanyat per la causa de Cassandre i el pare va haver de seguir la posició del fill-El 313 aC apareix Polispercó defensant Sició i Corint dels atacs del general Telesfor al servei d'Antígon. No torna a ser esmentat fins al 310 aC quan va participar en l'aixecament al tron d'Hèracles el fill de Barsine, l'únic fill d'Alexandre que quedava viu, al que va induir a sortir de Pèrgam i reunir-se amb ell al Peloponès; va aconseguir el suport de la Lliga Etòlia a la seva causa i amb l'ajust d'aquesta lliga va aixecar un exèrcit important amb el que va avançar cap a Macedònia; quan va arribar al districte d'Estimfea, es va trobar a Trampyae amb les forces de Cassandre; aquest darrer per por de què les seves forces no li foren fidels davant Hèracles, va entrar en negociacions amb Polispercó, i va aconseguir l'assassinat del mateix pretendent que havia impulsat. Cassandre li havia promès la governació general del Peloponès però la recompensa promesa mai va arribar. Polispercó va conservar algunes posicions al Peloponès més aviat com un governador macedoni de segon orde. Mort Alexandre Polispercó assassinat, la seva dona Cratesípolis va entregar aviat Corint i Sició a Ptolemeu (308 aC).Apareix per darrera vegada el 303 aC quan governava alguna ciutat del Peloponès i cooperava amb Cassandre i Prepelau contra Demetri Poliorcetes. No se sap exactament quan va morir però devia ser poc després.
  • Poliperconte (394 a.C. circa – 303 a.C.) è stato un militare antico macedone, luogotenente di Filippo II e poi di Alessandro Magno.Poliperconte fu compagno d'armi e amico fedele di Antipatro, che lo designò suo erede come luogotenente del regno di Macedonia. Appoggiatosi ad Olimpiade, madre di Alessandro Magno, ormai esiliata in Epiro, sua terra d'origine, e con l'aiuto del figlio Alessandro, Poliperconte cercò di contrastare le velleità di Cassandro I, figlio di Antipatro. Una volta morta Olimpiade, per mano di Cassandro, il potere di Poliperconte si indebolì notevolmente ed egli venne spodestato definitivamente nel 316 a.C.
  • Полипе́рхон (Полиперхонт, др.-греч. Πολυπέρχων; 394 до н. э.(-394) — не ранее 303 до н. э.) — полководец Александра Македонского, командовал полком фаланги. После смерти Александра стал одним из диадохов.
  • Polyperchon (Antik Yunanca: Πολυπέρχων) (MÖ 394–MÖ 303), Epirus Tymphaia Simmias'ın oğlu,uzun yolculuklar boyunca Philip II ve Büyük İskender eşlik eden İskender'in altında görev yapan bir Makedon generali idi. Babil'den döndükten sonra, Polyperchon ile Makedonyalı Craterus geri gönderildi, ancak sadece, MÖ 323 yılında İskender'in ölümünden sonra Kilikya'ya ulaşmıştı. Polyperchon, Craterus ve Antipater Lamian Savaşı'nda Yunan isyanını bastırmak için yardımcı olur isyan bastırıldıktan sonra Yunanistan'a geri döndü.Polyperchon o zamana kadar neredeyse yenilmez kabul edilen Thessalian süvarisi Mennan'ı yendi.Antipater tüm İmparatorluğu üzerinde saltanatı savunmak için Anadolu'ya seyahat ederken Diadochi Birinci Savaşı sonrasında, Polyperchon Makedonyalı kral naibi olarak Makedonyalı Craterus kalmıştır.Polyperchon Antipater'in MÖ 319 yılında ölümü üzerine, tüm imparatorluğun naip ve başkomutanı olarak atandı ama yakında onun baş teğmeni Antipater'i oğlu Cassander, çatışmanın içine düştü. Polyperchon ile Eumenes Cassander arasındaki iç çatışmada, Antigonus ve Ptolemy karşı ittifak geçerek, İskender'in halefleri arasında hızla yayıldı sivil savaşın içine düştü.Polyperchon başlangıçta "Özgürlük" diye bağırdı Yunan şehirlerinin ve halklarının, kontrol ve bilgi güvenliği alanında başarılı olmasına rağmen, filosu MÖ 318 Antigonus tarafından yıkıldı ve Kral Polyperchon ordusunu yenerek ve yakalanması için arama başlattı, ancak yakalanamadı. Fakat çok geçmeden Cassander Peloponnes geri döndü ve yakalandı. Roxana ve çocuklarıyla birlikte kral onun hapsetti. MÖ 316 yılında öldürüldü.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 124543 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 9482 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 102 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107071988 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Polyperchon (en grec ancien Πολυσπέρχων / Polyspérkhôn), né en 394 avant J.-C., mort vers 303, est un général d'Alexandre le Grand. Il succède à Antipater comme régent de Macédoine (de 319 à 317) et participe aux guerres des diadoques contre Antigone et Cassandre.
  • ポリュペルコン(希: Πολυπέρχων、英: Polyperchon、紀元前394年 - 紀元前303年)はフィリッポス2世とアレクサンドロス3世に仕えた将軍である。
  • Polyperchon (griechisch Πολυπέρχων, * 394 v. Chr. in Tymphaia; † um 303 v. Chr.), Sohn des Simmias, war ein makedonischer Feldherr und Gefolgsmann Alexanders des Großen. Anschließend war er einer der amtierenden Regenten (Reichsverweser) des Alexanderreiches.
  • Полипе́рхон (Полиперхонт, др.-греч. Πολυπέρχων; 394 до н. э.(-394) — не ранее 303 до н. э.) — полководец Александра Македонского, командовал полком фаланги. После смерти Александра стал одним из диадохов.
  • Poliperconte (394-303 a. C.) era un general macedonio que sirvió bajo Filipo II y Alejandro Magno. Después del regreso a Babilonia, Poliperconte fue enviado de nuevo a Macedonia con Crátero, pero sólo consiguieron llegar a Cilicia cuando Alejandro murió el 13 de junio de 323 a. C. Poliperconte y Crátero fueron enseguida a Grecia, y ayudaron a Antípatro a acabar con la rebelión griega en la Guerra Lamiaca.
  • Polyperchon (Antik Yunanca: Πολυπέρχων) (MÖ 394–MÖ 303), Epirus Tymphaia Simmias'ın oğlu,uzun yolculuklar boyunca Philip II ve Büyük İskender eşlik eden İskender'in altında görev yapan bir Makedon generali idi. Babil'den döndükten sonra, Polyperchon ile Makedonyalı Craterus geri gönderildi, ancak sadece, MÖ 323 yılında İskender'in ölümünden sonra Kilikya'ya ulaşmıştı.
  • Полиперхон (на старогръцки: Πολυπέρχων, Polyperchon, * 394 пр.н.е. в Тимфея; † 303 пр.н.е.), син на Симия от Тимфея в Епир, е македонски генерал и придружител на Александър Велики. След това той е един от управляващите регенти на Александровото царство.Полиперхон e от възрастовата група на цар Филип II Македонски, на когото служи като генерал. Той участва в Алексанровия поход в Азия и след битката при Иса през 333 пр.н.е.
  • Poliperchon (Polyperchont) (ur. ok. 380 p.n.e., zm 301 p.n.e.) – wódz macedoński, oficer w armii Filipa II i Aleksandra Wielkiego, uczestnik wojen diadochów. Wyznaczony na regenta w 319 p.n.e. przez umierającego Antypatra został opiekunem formalnych władców imperium Aleksandra Wielkiego: Filipa Arridajosa i Aleksandra IV. Nie zyskał jednak poparcia innych wodzów macedońskich, w szczególności Kassandra syna Antypatra, który zawarł sojusz z Antygonem i Ptolemeuszem.
  • Poliperconte (394 a.C. circa – 303 a.C.) è stato un militare antico macedone, luogotenente di Filippo II e poi di Alessandro Magno.Poliperconte fu compagno d'armi e amico fedele di Antipatro, che lo designò suo erede come luogotenente del regno di Macedonia. Appoggiatosi ad Olimpiade, madre di Alessandro Magno, ormai esiliata in Epiro, sua terra d'origine, e con l'aiuto del figlio Alessandro, Poliperconte cercò di contrastare le velleità di Cassandro I, figlio di Antipatro.
  • Poliperconte (em grego: Πολυπέρχων; 394 a.C. — 303 a.C.) foi um general macedônico que serviu a Filipe II da Macedónia e Alexandre, o Grande, acompanhando Alexandre em suas longas jornadas.Após a morte de Alexandre, continuou na Grécia, ajudando Antípatro nas rebeliões da região.
  • Polispercó o Polipercó (Polysperchon, Πολυσπέρχων) (394-303 aC) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Macedònia i Alexandre Magne. Era fill de Símmies, i nadiu del districte macedoni d'Estimfea.Ja era un veterà el 332 aC però res se sap de les seves actuacions anteriors. Aquell any fou nomenat successor de Ptolemeu fill de Seleuc en el comandament d'una de les divisions de la falange, càrrec que tenia a la batalla de Gaugamela.
  • Polyperchon (Greek: Πολυπέρχων), (b. unknown – d. after 304, possibly into 3rd century BC), son of Simmias from Tymphaia in Epirus, was a Macedonian general who served under Philip II and Alexander the Great, accompanying Alexander throughout his long journeys. After the return to Babylon, Polyperchon was sent back to Macedon with Craterus, but had only reached Cilicia by the time of Alexander's death in 323 BC.
  • Polyperchon (Grieks: Πολυπέρχων) (394 v.Chr. - 303 v.Chr.) was een Macedonische generaal die diende onder Philippus II van Macedonië, diens zoon Alexander de Grote en regent werd van Alexander IV en Philippus III van Macedonië.Polyperchon werd geboren in het Macedonische district Tymphaea als zoon van een edelman genaamd Simmias. Toen Alexander de Grote het rijk van de Achaemeniden binnenviel in 334 was hij een officier in de brigade uit Tymphaea.
rdfs:label
  • Polyperchon
  • Poliperchon
  • Poliperconte
  • Poliperconte
  • Poliperconte
  • Polispercó
  • Polyperchon
  • Polyperchon
  • Polyperchon
  • Polyperchon
  • Полиперхон
  • Полиперхон
  • ポリュペルコン
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:family of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:allégeance of
is prop-fr:famille of
is foaf:primaryTopic of