Pierre II ou Pedro II du Brésil (de son nom complet Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga), est né à Rio de Janeiro, le 2 décembre 1825, et décédé à Paris le 5 décembre 1891. Surnommé « le Magnanime »,, il est le second et dernier empereur du Brésil, sur lequel il règne pendant plus de 58 ans.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Pierre II ou Pedro II du Brésil (de son nom complet Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga), est né à Rio de Janeiro, le 2 décembre 1825, et décédé à Paris le 5 décembre 1891. Surnommé « le Magnanime »,, il est le second et dernier empereur du Brésil, sur lequel il règne pendant plus de 58 ans. Membre de la Maison de Bragance, il est le septième enfant de l'empereur Pierre Ier du Brésil et de l'impératrice Marie Léopoldine. L'abdication soudaine et le départ de son père vers l'Europe, en 1831, le laissent seul avec deux de ses sœurs, à l'âge de cinq ans. Devenu empereur, il passe une enfance et une adolescence tristes et solitaires. Obligé de passer son temps à apprendre son métier, le jeune souverain ne connaît que de brefs moments de bonheur et de rencontres avec quelques amis de son âge. Ses expériences des intrigues de cour et de conflits politiques durant cette période affectent fortement son caractère. Adulte, il a un important sens du devoir et de dévouement envers son pays et son peuple mais vit mal son rôle de monarque.Héritant d'un empire au bord de la désintégration, Pierre II transforme le Brésil en une puissance émergente sur la scène internationale reconnue pour sa stabilité politique, sa liberté d'expression, son respect des droits civiques, sa croissance économique dynamique et surtout sa forme de gouvernement : une monarchie constitutionnelle représentative. Sous le règne de Pierre II, le Brésil sort victorieux de trois conflits internationaux (la guerre de la Plata, la guerre uruguayenne et la guerre de la Triple Alliance) et l'empereur joue un rôle important dans plusieurs autres différends internationaux ou internes. Il pousse fermement à l'abolition de l'esclavage et se montre un partisan acharné de l'apprentissage, de la culture et des sciences. Son comportement suscite le respect et l'admiration de savants et écrivains tels que Charles Darwin, Victor Hugo et Friedrich Nietzsche, et il est un ami, entre autres, de Richard Wagner, Louis Pasteur, Claude-Henri Gorceix et Henry Longfellow.Bien que la plupart des Brésiliens n'éprouvent pas de véritable désir de changement de gouvernement, l'empereur est renversé par un coup d'État soudain qui n'a presque pas de soutien en dehors d'un groupe de chefs militaires désirant la création d'une république dirigée par un dictateur. Devenu las de son rôle de souverain et peu confiant dans les perspectives d'avenir de la monarchie, Pierre II ne cherche pas à prévenir son éviction et ne tente pas de rétablir la monarchie par la suite. Il passe les deux dernières années de sa vie en exil en Europe, vivant seul avec très peu d'argent.Quelques décennies après sa mort, Pierre II retrouve sa réputation et ses restes reviennent au Brésil en héros national. Cette réputation dure jusqu'à nos jours : les historiens le considèrent comme un personnage très remarquable et il est généralement considéré comme le plus grand homme du Brésil.
  • II. Péter (Dom Pedro II., teljes nevén Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocãdio Miguel Rafael Gabriel Gonzaga de Bragança e Habsburgo) (Rio de Janeiro, 1825. december 2. – Párizs, 1891. december 5.) Brazília második, egyben utolsó császára.
  • Dom Pedro II (English: Peter II; 2 December 1825 – 5 December 1891), nicknamed "the Magnanimous", was the second and last ruler of the Empire of Brazil, reigning for over 58 years. Born in Rio de Janeiro, he was the seventh child of Emperor Dom Pedro I of Brazil and Empress Dona Maria Leopoldina and thus a member of the Brazilian branch of the House of Braganza. His father's abrupt abdication and flight to Europe in 1831 left a five-year-old Pedro II as Emperor and led to a grim and lonely childhood and adolescence. Obliged to spend his time studying in preparation for rule, he knew only brief moments of happiness and encountered few friends of his age. His experiences with court intrigues and political disputes during this period greatly affected his later character. Pedro II grew into a man with a strong sense of duty and devotion toward his country and his people. On the other hand, he increasingly resented his role as monarch.Inheriting an Empire on the verge of disintegration, Pedro II turned Portuguese-speaking Brazil into an emerging power in the international arena. The nation grew to be distinguished from its Hispanic neighbors on account of its political stability, zealously guarded freedom of speech, respect for civil rights, vibrant economic growth and especially for its form of government: a functional, representative parliamentary monarchy. Brazil was also victorious in three international conflicts (the Platine War, the Uruguayan War and the Paraguayan War) under his rule, as well as prevailing in several other international disputes and domestic tensions. Pedro II steadfastly pushed through the abolition of slavery despite opposition from powerful political and economic interests. A savant in his own right, the Emperor established a reputation as a vigorous sponsor of learning, culture and the sciences. He won the respect and admiration of scholars such as Charles Darwin, Victor Hugo and Friedrich Nietzsche, and was a friend to Richard Wagner, Louis Pasteur and Henry Wadsworth Longfellow, among others.Although there was no desire for a change in the form of government among most Brazilians, the Emperor was overthrown in a sudden coup d'état that had almost no support outside a clique of military leaders who desired a form of republic headed by a dictator. Pedro II had become weary of emperorship and despaired over the monarchy's future prospects, despite its overwhelming popular support. He allowed no prevention of his ouster and did not support any attempt to restore the monarchy. He spent the last two years of his life in exile in Europe, living alone on very little money.The reign of Pedro II thus came to an unusual end—he was overthrown while highly regarded by the people and at the pinnacle of his popularity, and some of his accomplishments were soon brought to naught as Brazil slipped into a long period of weak governments, dictatorships, and constitutional and economic crises. The men who had exiled him soon began to see in him a model for the Brazilian republic. A few decades after his death, his reputation was restored and his remains were returned to Brazil with celebrations nationwide. Historians have regarded the Emperor in an extremely positive light and several have ranked him as the greatest Brazilian.
  • Pere II del Brasil (Rio de Janeiro 1825 - París 1891). Emperador del Brasil des de l'any 1831 fins a la seva mort. Fou el primer monarca que ostentà el títol d'emperador del Brasil sense ostentar el de rei de Portugal.Nascut a la ciutat de Rio de Janeiro el dia 2 de desembre de l'any 1825, essent fill del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria. Pere era nét per via paterna del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya, i per via materna de l'emperador Francesc I d'Àustria i de la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies.El dia 30 de maig de l'any 1843 contragué matrimoni a Nàpols amb la princesa Teresa de Borbó-Dues Sicílies, filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. La parella tingué els següents fills: SAI el príncep Alfons del Brasil, nat a Rio de Janeiro el 1845 i mort el 1847 a Rio de Janeiro. SAI la princesa Isabel del Brasil, nada a Rio de Janeiro el 1846 i morta a Castell d'Eu el 1921. Es casà el 1864 a Rio de Janeiro amb el príncep Gastó d'Orleans. SAI la princesa Leopoldina del Brasil, nada el 1847 a Rio de Janeiro i morta el 1871 a Viena. Es casà el 1864 a Rio de Janeiro amb el príncep August de Saxònia-Coburg Gotha. SAI el príncep Pere del Brasil, príncep imperial del Brasil, nat el 1848 a Rio de Janeiro i mort el 1850 a Santa Cruz.El dia 7 d'abril de l'any 1831, el rei Pere IV de Portugal abdicà el tron imperial del Brasil per ocupar el tron portuguès i cedí la corona al seu fill Pere, de només cinc anys. Durant el període que va des de l'abdicació de Pere IV (l'any 1831) fins a l'any 1841 -any en què es declarà major d'edat a Pere II-, s'establí una regència que es mostrà enormement inestable.D'esperit liberal, l'emperador contribuí decididament al procés d'industrialització del país promocionant la introducció del ferrocarril al Brasil mitjançant la concessió feta al vescomte de Mauá per la construcció de la primera línia ferroviària. Promotor cultural i científic, creà i reformà diverses escoles culturals i facultats universitàries arribant a fundar, el dia 21 d'octubre de 1838, l'Institut Historicogeogràfic del Brasil, creat a imatge de l' Institut Historique de París.A mesura que els anys del seu regnat avançaven, aparegué i es desenvolupà un corrent de pensament contrari al règim imperial. Els últims anys de regnat, la monarquia tenia el suport explícit de l'Església catòlica, l'aristocràcia i la burgesia terratinent, a més de l'Exèrcit imperial. Però les despeses generades per la Guerra de la Triple Aliança desenvolupada entre el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai entre els anys 1865 - 1870, més les enemistats guanyades per la monarquia arran de l'abolició de l'esclavitud contribuïren a minar els suports en favor de la causa monàrquica. A més a més, l'exèrcit anhelava un canvi institucional que li concedís més llibertat de moviments i l'Església recel·lava d'un monarca que era masó i perseguia la instauració d'un ideari laic al país.Tot plegat ocorregué en un moment en què les forces liberals que recolzaven a la monarquia començaren una insistent campànya per desacreditar la figura del monarca qualificant-lo de poc capaç de dirigir la renovació institucional i generacional que el país necessitava. Malgrat que l'emperador gaudia d'un important suport popular, el dia 15 de novembre de l'any 1889 es desenvolupà una revolta militar dirigida pel mariscal Deodoro da Fonseca que derrocà la monarquia de forma pacífica. La tranquil·litat amb què conclogué el cop d'estat es produí també per la immediata acceptació de la nova situació per part del sobirà, que va expressar els seus desitjos de prosperitat al nou règim republicà. La família imperial s'exilià primer a Portugal -on assistiren a les exèquies del rei Lluís I de Portugal, mort el dia 19 d'octubre de 1889- i es desplaçaren posteriorment a França, on s'instal·laren definitivament. Des de l'exili el monarca continuà contribuint al desenvolupament cultural del país a través de multitud de donacions de les seves riques col·leccions particulars.Pere II morí a París el dia 5 de desembre de 1891. No fou fins a l'any 1922 que el seu cos fos traslladat al Brasil; el 1939 fou sepultat a Petròpolis en un nou mausoleu construït per a l'ocasió, cerimònia a la qual assistí el president de la República, Getúlio Vargas.
  • Педру II (порт. Pedro II, 2 декабря 1825 — 5 декабря 1891) — император Бразилии из Браганской династии, правивший в 1831—1889.
  • Pedro II (pelafalan dalam bahasa Portugis: [ˈpedɾu]; Inggris: Peter II; 2 Desember 1825 – 5 Desember 1891) adalah penguasa kedua dan terakhir Kekaisaran Brasil. Ia berkuasa selama 58 tahun. Nama lengkapnya adalah Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga. Lahir di Rio de Janeiro, ia adalah putra dari kaisar Pedro I dari Brasil dan Maria Leopoldina dari Austria. Pengunduran mendadak ayahnya dan kepergiannya ke Eropa pada tahun 1831 mengakibatkan Pedro yang masih berumur lima tahun berperan sebagai Kaisar, sehingga masa kecilnya suram dan sepi. Ia harus menghabiskan waktunya mempelajari persiapan untuk berkuasa. Pengalamannya dengan intrik istana dan sengketa politik memengaruhi karakternya selanjutnya.Ia berhasil mengubah Brasil menjadi kekuatan baru di kancah internasional. Negara tersebut menjadi pengecualian di antara tetangga-tetangganya karena stabilitas politik, kebebasan berpendapat, penghormatan hak-hak sipil, pertumbuhan ekonomi yang giat, dan monarki parlementer representatif yang fungsional. Brasil juga berhasil memenangkan tiga konflik internasional (Perang Platine, Perang Uruguay, dan Perang Aliansi Tiga). Ia berusaha menghapuskan perbudakan meskipun ditentang oleh orang dengan kepentingan politik dan ekonomi.Walau tak ada keinginan untuk mengubah bentuk negara di antara rakyat Brasil, sang kaisar dijatuhkan dalam kudeta yang menginginkan republik dengan kepala seorang diktator. Brasil selanjutnya terpeleset kedalam periode anarkisme, kediktatoran, dan krisis ekonomi. Akan tetapi, reputasi dan jasa Pedro II masih dikenang hingga kini.
  • II. Pedro, asıl adı Dom Pedro de Alcântara, (d. 2 Aralık 1825, Rio de Janeiro, Brezilya - ö. 5 Aralık 1891, Paris, Fransa), Brezilya'nın ikinci ve son imparatoru (1831-89).I. Pedro ile Avusturyalı Maria Leopoldina'nın oğludur. Babası Pedro'nun (Portekiz kralı IV. Pedro) 7 Nisan 1831'de kendisi lehine tahttan çekilmesiyle henüz beş yaşındayken imparator oldu. Önceleri José Bonifácio de Andrada e Silva'nın vasiliği altında hüküm sürdü, dokuz yıl süren naiplik yönetiminin ardından 1840'ta reşit ilan edildi ve 18 Temmuz 1841'de imparator olarak taç giydi. Tahta çıktıktan sonraki beş yıl içinde, naiplik döneminde başlamış olan karışıklıklara son vererek ülkede istikrarı sağladı, şeker yerine kahve üretimini teşvik ederek ekonomiyi güçlendirdi, yeni demiryolları ve telgraf hatları döşetti.Arjantin diktatörü Juan Manuel de Rosas tarafından tehdit edilen Paraguay ve Uruguay'ı destekledi (1851-52), daha sonra da Paraguaylı diktatör Francisco Solano López'e karşı Uruguay ve Arjantin'le birleşti (Paraguay Savaşı, 1865-70). ABD ve Avrupa ülkeleri ile yakın ilişkiler kurdu.Kırk dokuz yıl süren saltanatı sırasında 36 değişik kabineye başkanlık eden Pedro, Liberal ve Muhafazakar partileri dönüşümlü olarak destekleyerek yaklaşık eşit sürelerle iktidarda kalmalarını sağladı. Ama her iki parti de toprak sahibi oligarşiyi temsil ettiğinden toplumun öteki kesimlerini ilgilendiren sorunlar genellikle gündem dışı kaldı.Çok kültürlü, meraklı ve ilme düşkün olan Dom Pedro, Avrupa, Amerika ve Ortadoğuya seyahatler yaptı, 1876’da Lübnan’ı ziyaret etti. Seyahatleri ve zamanın birçok mucidi ve devlet adamı ile temas etmesi Brezilya’nın en son teknolojik gelişmelerle tanışması sonucunu doğurdu.Kültürlü ve filozof bir prens olan Pedro, olguculuğun ve masonluğun etkisinde kalarak köleliğe cephe aldı. Köleliğe karşı olmasına ve 1840'ta kendi kölelerini serbest bırakmasına karşın, Pedro büyük toprak sahiplerinin tepkisini çekmemek için köleliliği aşamalı olarak kaldırma yoluna gitti. Birbirini izleyen birkaç yasadan sonra 1888'de kölelik tümüyle kaldırılınca 700 bin köle özgürlüğe kavuştu ve köle sahiplerine hiçbir tazminat ödenmedi. 1872'de masonlara yönelik sınırlamalara karşı çıktığı için kilisenin tepkisini çeken Pedro daha sonra da orduyu karşına aldı. Bütün bu uygulamalar üzerine, Pedro'ya karşı, köle sahiplerinden, laikleştirme önlemlerinden hoşnut olmayan rahipler sınıfından ve ordudan oluşan bir cephe oluştu. Sonunda 16 Kasım 1889'da askeri bir darbe sonucunda tahttan indirildi ve ailesiyle birlikte ülkeyi terk ederek Fransa'ya sığınmak zorunda bırakıldı.
  • Pedro II de Brasil, (Río de Janeiro, Brasil, 2 de diciembre de 1825 - París, Francia, 5 de diciembre de 1891), apodado El Magnánimo, fue el segundo y último emperador de Brasil. Su reinado duró 58 años, de 1831 a 1889. Nació en Río de Janeiro y fue el hijo menor del emperador Pedro I de Brasil y la emperatriz María Leopoldina y, por tanto, pertenece a la rama brasileña de la dinastía de Braganza. La abrupta abdicación de su padre y su viaje a Europa dejaron a Pedro con solo 5 años como emperador, lo que provocó que tuviera una infancia y una adolescencia solitarias. Obligado a pasar la mayor parte del tiempo estudiando para prepararse para reinar, conoció breves momentos de alegría y tuvo pocos amigos de su edad. Sus experiencias con las intrigas palaciegas y las disputas políticas durante ese periodo afectaron muchísimo a su posterior carácter. Pedro II creció y se convirtió en un hombre con un fuerte sentido del deber y una devoción hacia su país y su pueblo. Con el paso del tiempo, se fue resintiendo en su papel como monarca. A pesar de haber heredado un imperio al borde de la desintegración, Pedro II transformó Brasil en una potencia emergente a nivel internacional. La nación creció de forma distinta a sus vecinos hispanoamericanos debido a su estabilidad política; a su libertad de expresión, que se mantuvo celosamente; al respeto a los derechos civiles y a su crecimiento económico regular así como por su forma de gobierno: una monarquía parlamentaria constitucional. Brasil salió victorioso de tres conflictos internacionales (la Guerra contra Oribe y Rosas, la Guerra de Uruguay y la Guerra de la Triple Alianza) bajo su reinado y prevaleció en otras disputas internacionales y tensiones domésticas. Pedro II impuso con firmeza la abolición de la esclavitud a pesar de la oposición de intereses económicos y políticos y se ganó la reputación de ser un gran patrocinador del conocimiento, la cultura y las ciencias así como el respeto y la admiración de estudiosos como Charles Darwin, Victor Hugo y Friedrich Nietzsche. Fue amigo de Richard Wagner, Luis Pasteur y Henry Wadsworth Longfellow, entre otros. A pesar de que no existía el deseo de un cambio en la forma de gobierno en la mayoría de los brasileños, el emperador fue apartado del poder por un súbito golpe de Estado que sólo contaba con el apoyo de un pequeño grupo de líderes militares que querían una república gobernada por un dictador. Pedro II se había cansado y estaba desilusionado con respecto a las perspectivas del futuro de la monarquía, a pesar del apoyo popular, y no apoyó ninguna iniciativa de restauración de la monarquía. Pasó sus dos últimos años de vida en Europa viviendo con escasos recursos. El reinado de Pedro tuvo un final poco común ya que fue depuesto cuando era muy querido por el pueblo y en la cima de su popularidad. A él le siguió un periodo de gobiernos débiles, dictaduras y crisis constitucionales y económicas. Los hombres que lo exiliaron pronto lo convirtieron en un modelo para la república brasileña. Algunas décadas después de su muerte, su reputación fue restaurada y sus restos mortales fueron llevados de vuelta a Brasil.
  • 페드루 2세(포르투갈어: Pedro II, 1825년 12월 2일 ~ 1891년 12월 5일)는 브라질 제국의 제2대 황제이다. 1889년 제정이 폐지되면서 마지막 군주로 남게 되었다.리우데자네이루에서 초대 황제 페드루 1세의 아들로 태어났다. 페드루 1세가 내외의 분쟁에 휘말려 1831년 4월 왕위를 내놓고 포르투갈로 돌아가게 되어 불과 만 5세의 나이로 왕위를 물려받았다. 초기에는 섭정에게 통치를 맡겼고, 1841년 대관식을 치렀다. 즉위 후 현명한 정책으로 브라질 발전의 기틀을 닦았다. 유럽 국가들과 우호적인 관계를 유지했고, 유럽 이민을 유치하여 개발을 유도했다. 사탕수수 대신 커피 생산을 장려하여 경제 발전을 시도했다. 즉위 기간 동안 내각은 자주 바뀌었으나, 자유당과 보수당의 대립을 적절히 활용하며 정치적 안정을 기도했다. 그러나 통치 기간이 길어지면서 사회적 모순이 불거졌고 차츰 국민의 인기를 잃어 갔다.이런 가운데 1888년 노예제를 전면적으로 폐지했으나, 갑작스러운 폐지로 농장주들의 큰 반발을 초래했다. 이미 부각돼 있단 여러 가지 문제에 노예제 폐지가 결정적으로 작용해 1889년 11월 쿠데타가 일어나 군주제가 폐지됐다. 그와 가족들은 유럽으로 망명했고, 그는 지인들의 도움을 받으며 호텔을 전전하다 1891년 프랑스 파리에서 당뇨병과 폐렴으로 생을 마쳤다. 그의 유해는 1920년 브라질로 옮겨져 그의 이름을 딴 도시인 페트로폴리스에 안장됐으며, 이름뿐인 황제 자리는 그의 아들들이 그보다 먼저 죽었으므로, 딸인 이자베우가 황위를 이어받았다.
  • Peter van Alcântara Johan Karel Leopold Salvator Bibianus Frans Xavier de Paula Leocadius Michaël Gabriël Rafaël Gonzaga van Bragança (Portugees: Dom Pedro II) (Rio de Janeiro, Brazilië, 2 december 1825 - Parijs, Frankrijk, 5 december 1891) was van 1831 tot 1889 keizer van Brazilië. Hij was de zoon van keizer Peter I van Brazilië en Leopoldina van Oostenrijk. Zijn beide ouders verloor hij toen hij nog zeer jong was. Bij het overlijden van zijn moeder was hij 1 jaar oud en bij dat van zijn vader 9 jaar.Peter was de tweede en laatste keizer van het Braziliaanse rijk. Zijn 58 jaren als keizer worden beschouwd als een bloeiperiode voor Brazilië, en zijn regering wordt door geleerden geprezen als progressief en efficiënt.
  • Педру II (2 декември 1825 – 5 декември 1891) е вторият и последен император на Бразилия, който управлявал страната повече от 58 години.Педро е роден на 2 декември 1825 г. в императорския дворец Сао Криштовао в Рио де Жанейро, Бразилия, като 'Педро де Алкантара Жуао Карлош Леополдо Салвадор Бибиано Франсишко Шавиер де Паула Леокадио Мигел Габриел Рафаел Гонзага. Той е седмото дете на бразилския император Педро I и на императрица Мария-Леополдина. Майката на Педро умира, когато той е едва на една година. Император Педро I абдикира от бразилския престол през 1835 г. и заминава за Европа, оставяйки петгодишния Педро император на огромна империя и обричайки го на самотно детство и юношество. Принуден да прекарва всичкото си време в учение и подготовка за самостоятелно управление, Педро познава само няколко оскъдни момента на щастие и среща малко приятели на своята възраст. Опитът в дворцовите интриги и политическите борби оказват огромно влияние върху характера на Педро II, който израства със силно чувство за дълг и вярност към своя народ и държава.Наследил една крайно разделена империя, Педро II успява да превърне Бразилия в призната сила на международната политическа сцена. По негово време Бразилия се отличава от испаноезичните си съседи с политическа стабилност, ревностно защитавана свобода на словото, уважението към гражданските права, постоянен икономически растеж и особено с формата на държавното си устройство — конституционна монархия с парламентарно представителство. При Педро II Бразилия се утвърждава и като регионална военна сила, излизайки като победителка от три войни - Платайската война, Уругвайската война и Войната на Тройния съюз. Въпреки че среща жестока съпротива от страна на заинтересовани политически и икономически кръгове в бразилското общество, по време на управлението си Педро II успява да постигне пълна забрана на робството благодарение на постоянния натиск, който самият той оказва за неговото премахване.Самият той учен, император Педро II се прославя като изтъкнат покровител на образованието, културата и науката. Той си спечелва признанието на хора като Чарлз Дарвин, Виктор Юго и Фридрих Ницше и е личен приятел с Рихард Вагнер, Луи Пастьор и Хенри Лонгфелоу.Дългото управление на император Педро II завършва по неочакван и необичаен начин — въпреки своята изключителна популярност сред бразилците, той е детрониран чрез военен преврат, който не се ползва с почти никаква подкрепа извън един тесен кръг от бразилски офицери, желаещи да видят Бразилия република, управлявана от диктатор. С разклатено здраве, уморен от дългото управление, песимист по отношение на перспективите пред монархията, Педро II не допуска никаква съпротива срещу преврата и не подкрепя нито един от последвалите опити за възстановяване на монархията в Бразилия. Педро II прекарва последните години от живота като изгнаник в Европа, където живее сам и почти без никакви средства. Той умира в Париж на 5 декември 1891 г.След детронацията на Педро II Бразилия изпада в дълъг период на анарахия, диктатура и икономически хаос. Същите хора, които прогонват императора от Бразилия, скоро започват да виждат в неговото управление модел за бразилската република. Няколко десетилетия след смъртта на Педро II той е реабилитиран от режима в Бразилия и останките му са пренесени обратно в страната, където са препогребани с държавни почести.
  • Piotr II, port. Pedro Segundo (ur. 2 grudnia 1825 w Rio de Janeiro, zm. 5 grudnia 1891 w Paryżu) – ostatni cesarz Brazylii, tam urodzony, co czyni go jedynym "rodowitym" monarchą brazylijskim.
  • Dom Pedro II. (portugiesisch Dom Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga de Bragança) (sprich do~ pedru sigundu; * 2. Dezember 1825 in Rio de Janeiro, Brasilien; † 5. Dezember 1891 in Paris, Frankreich) war von 1831 bis 1889 Kaiser von Brasilien.
  • ペドロ2世(Pedro II、1825年12月2日 - 1891年12月5日)は、ブラジル帝国の第2代かつ最後の皇帝(在位:1831年 - 1889年)。初代ブラジル皇帝ペドロ1世とオーストリア皇帝フランツ1世の次女マリア・レオポルディナ皇后の長男で、ポルトガル女王マリア2世の弟である。ブラジル本国では一般にドン・ペドロ2世(ドン・ペドロ・セグンド)と呼ぶ。
  • Petr II. Brazilský nebo také Dom Pedro II. (2. prosince 1825 - 5. prosinec 1891) byl v letech 1831 – 1889 druhým a posledním brazilským císařem. Narodil se jako pátý syn císaře Pedra I. (krále Pedra IV.) v Brazílii. Brazílii vládl skoro 50 let, resp. 49 let.
  • Petri II.a Brasilgoa (Rio de Janeiro, 1825 - Paris, 1891), Brasilgo bigarren eta azken enperadorea, Dom Pedro de Alcántara izenaz ezaguna. Petri I.a Brasilgoaren semea zen; sei urte zituela, aitak utzi zion kargua. Erregeorde batek izan zuen agintea Petri II.a adin nagusira iritsi arte (1840). 1843an ezkondu zen Napolin Maria Teresa Borboikoarekin, Frantzisko I.a Bi Sizilietakoaren eta Maria Elisabet Borboikoa infantaren alaba. Bikoteak seme-alaba hauek izan zituzten: Alfontso, (1845-1847). Elisabet (1846-1921). Leopoldina, (1847-1864) Petri (1848-1850)Uruguai eta Paraguai babestu zituen Rosasen diktaduraren aurka, eta Francisco Solano Lópezi, Paraguaiko diktadoreari, aurre egin zion (1866-1870 urteetan). Esklabotasuna abolitzeko erabakia hartu zuen 1888an; erabaki horrek enperadorearen aurka jarri zituen lurjabeak, eta errepublikazaleen matxinada batek kargutik kendu zuen (1889). Europara erbesteratu behar izan zuen. Ekonomiak eta politikak aurrerabide handia izan zuten Petri II.aren erreinaldi luzean.
  • Dom Pedro II (Rio de Janeiro, 2 de dezembro de 1825 – Paris, 5 de dezembro de 1891), alcunhado o Magnânimo foi o segundo e último monarca do Império do Brasil, tendo reinado o país durante um período de 58 anos. Nascido no Rio de Janeiro, foi o filho mais novo do Imperador Dom Pedro I do Brasil e da Imperatriz Dona Maria Leopoldina de Áustria e, portanto, membro do ramo brasileiro da Casa de Bragança. A abrupta abdicação do pai e sua viagem para a Europa tornaram Pedro imperador com apenas cinco anos, resultando em uma infância e adolescência tristes e solitárias. Obrigado a passar a maior parte do seu tempo estudando em preparação para imperar, ele conheceu momentos breves de alegria e poucos amigos de sua idade. Suas experiências com intrigas palacianas e disputas políticas durante este período tiveram grande impacto na formação de seu caráter. Pedro II cresceu para se tornar um homem com forte senso de dever e devoção ao seu país e seu povo. Por outro lado, ele ressentiu-se cada vez mais de seu papel como monarca.Herdando um Império no limiar da desintegração, Pedro II transformou o Brasil numa potência emergente na arena internacional. A nação cresceu para distinguir-se de seus vizinhos hispano-americanos devido a sua estabilidade política, a liberdade de expressão zelosamente defendida, respeito aos direitos civis, a seu crescimento econômico vibrante e especialmente por sua forma de governo: uma funcional monarquia parlamentar constitucional. O Brasil também foi vitorioso em três conflitos internacionais (a Guerra do Prata, a Guerra do Uruguai e a Guerra do Paraguai) sob seu reinado, assim como prevaleceu em outras disputas internacionais e tensões domésticas. Pedro II impôs com firmeza a abolição da escravidão apesar da oposição poderosa de interesses políticos e econômicos. Um erudito, o Imperador estabeleceu uma reputação como um vigoroso patrocinador do conhecimento, cultura e ciências. Ganhou o respeito e admiração de estudiosos como Graham Bell, Charles Darwin, Victor Hugo e Friedrich Nietzsche, e foi amigo de Richard Wagner, Louis Pasteur e Henry Wadsworth Longfellow, dentre outros.Apesar de não haver desejo por uma mudança na forma de governo da maior parte dos brasileiros, o Imperador foi retirado do poder num súbito golpe de Estado que não tinha maior apoio fora de um pequeno grupo de líderes militares que desejam uma república governada por um ditador. Pedro II havia se cansado da posição de Imperador e se tornado desiludido quanto as perspectivas do futuro da monarquia, apesar de seu grande apoio popular. Ele não permitiu qualquer medida contra sua remoção e não apoiou qualquer tentativa de restauração da monarquia. Passou os seus últimos dois anos de vida no exílio na Europa, vivendo só e com poucos recursos.O reinado de Pedro II veio a um final incomum — ele foi deposto apesar de altamente apreciado pelo povo e no auge de sua popularidade, e algumas de suas realizações logo foram desfeitas visto que o Brasil deslizou para um longo período de governos fracos, ditaduras e crises constitucionais e econômicas. Os homens que o exilaram logo começaram a enxergá-lo como um modelo para a república brasileira. Algumas décadas após sua morte, sua reputação foi restaurada e seus restos mortais foram trazidos de volta ao Brasil como os de um herói nacional. Sua reputação perdurou até o presente. Os historiadores o enxergam numa visão extremamente positiva, sendo considerado por vários o maior brasileiro.
  • Pietro II detto il Magnanimo (Rio de Janeiro, 2 dicembre 1825 – Parigi, 5 dicembre 1891) fu il secondo e ultimo imperatore del Brasile.Il suo nome completo era Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga.
dbpedia-owl:birthDate
  • 1825-12-02 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthName
  • Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga de Bragança e Habsburgo
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:deathDate
  • 1891-12-05 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:parent
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • L’empereur Pierre II (1876).
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 171917 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 115252 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 467 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110353381 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:charte
  • Monarque
prop-fr:conjoint
prop-fr:couleur
  • FFFFFF
  • #DFE9CF
prop-fr:couronnement
  • 1841-07-18 (xsd:date)
prop-fr:date
  • 2011-03-13 (xsd:date)
prop-fr:dateDeDécès
  • 1891-12-05 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • 1825-12-02 (xsd:date)
prop-fr:dynastie
prop-fr:emblème
  • Coat of arms of the Empire of Brazil.svg
prop-fr:enfants
  • Prince Alphonse du Brésil
  • Prince Pierre-Alphonse du Brésil
  • Princesse Isabelle du Brésil
  • Princesse Léopoldine du Brésil
prop-fr:fonction
prop-fr:héritier
prop-fr:jusqu'auFonction
  • 1889-11-15 (xsd:date)
prop-fr:lieuDeDécès
  • Paris
prop-fr:lieuDeNaissance
  • Rio de Janeiro
prop-fr:liste
prop-fr:légende
  • L’empereur Pierre II .
prop-fr:mère
prop-fr:nom
prop-fr:nomDeNaissance
  • Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga de Bragança e Habsburgo
prop-fr:oldid
  • 62720814 (xsd:integer)
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
prop-fr:signature
  • Signature Pedro II.png
prop-fr:successeur
prop-fr:titres
  • Empereur constitutionnel et perpétuel défendeur du Brésil
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:àPartirDuFonction
  • 1831-04-07 (xsd:date)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Pierre II ou Pedro II du Brésil (de son nom complet Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga), est né à Rio de Janeiro, le 2 décembre 1825, et décédé à Paris le 5 décembre 1891. Surnommé « le Magnanime »,, il est le second et dernier empereur du Brésil, sur lequel il règne pendant plus de 58 ans.
  • II. Péter (Dom Pedro II., teljes nevén Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocãdio Miguel Rafael Gabriel Gonzaga de Bragança e Habsburgo) (Rio de Janeiro, 1825. december 2. – Párizs, 1891. december 5.) Brazília második, egyben utolsó császára.
  • Педру II (порт. Pedro II, 2 декабря 1825 — 5 декабря 1891) — император Бразилии из Браганской династии, правивший в 1831—1889.
  • Piotr II, port. Pedro Segundo (ur. 2 grudnia 1825 w Rio de Janeiro, zm. 5 grudnia 1891 w Paryżu) – ostatni cesarz Brazylii, tam urodzony, co czyni go jedynym "rodowitym" monarchą brazylijskim.
  • Dom Pedro II. (portugiesisch Dom Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga de Bragança) (sprich do~ pedru sigundu; * 2. Dezember 1825 in Rio de Janeiro, Brasilien; † 5. Dezember 1891 in Paris, Frankreich) war von 1831 bis 1889 Kaiser von Brasilien.
  • ペドロ2世(Pedro II、1825年12月2日 - 1891年12月5日)は、ブラジル帝国の第2代かつ最後の皇帝(在位:1831年 - 1889年)。初代ブラジル皇帝ペドロ1世とオーストリア皇帝フランツ1世の次女マリア・レオポルディナ皇后の長男で、ポルトガル女王マリア2世の弟である。ブラジル本国では一般にドン・ペドロ2世(ドン・ペドロ・セグンド)と呼ぶ。
  • Petr II. Brazilský nebo také Dom Pedro II. (2. prosince 1825 - 5. prosinec 1891) byl v letech 1831 – 1889 druhým a posledním brazilským císařem. Narodil se jako pátý syn císaře Pedra I. (krále Pedra IV.) v Brazílii. Brazílii vládl skoro 50 let, resp. 49 let.
  • Pietro II detto il Magnanimo (Rio de Janeiro, 2 dicembre 1825 – Parigi, 5 dicembre 1891) fu il secondo e ultimo imperatore del Brasile.Il suo nome completo era Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga.
  • Dom Pedro II (English: Peter II; 2 December 1825 – 5 December 1891), nicknamed "the Magnanimous", was the second and last ruler of the Empire of Brazil, reigning for over 58 years. Born in Rio de Janeiro, he was the seventh child of Emperor Dom Pedro I of Brazil and Empress Dona Maria Leopoldina and thus a member of the Brazilian branch of the House of Braganza.
  • Petri II.a Brasilgoa (Rio de Janeiro, 1825 - Paris, 1891), Brasilgo bigarren eta azken enperadorea, Dom Pedro de Alcántara izenaz ezaguna. Petri I.a Brasilgoaren semea zen; sei urte zituela, aitak utzi zion kargua. Erregeorde batek izan zuen agintea Petri II.a adin nagusira iritsi arte (1840). 1843an ezkondu zen Napolin Maria Teresa Borboikoarekin, Frantzisko I.a Bi Sizilietakoaren eta Maria Elisabet Borboikoa infantaren alaba. Bikoteak seme-alaba hauek izan zituzten: Alfontso, (1845-1847).
  • II. Pedro, asıl adı Dom Pedro de Alcântara, (d. 2 Aralık 1825, Rio de Janeiro, Brezilya - ö. 5 Aralık 1891, Paris, Fransa), Brezilya'nın ikinci ve son imparatoru (1831-89).I. Pedro ile Avusturyalı Maria Leopoldina'nın oğludur. Babası Pedro'nun (Portekiz kralı IV. Pedro) 7 Nisan 1831'de kendisi lehine tahttan çekilmesiyle henüz beş yaşındayken imparator oldu.
  • Peter van Alcântara Johan Karel Leopold Salvator Bibianus Frans Xavier de Paula Leocadius Michaël Gabriël Rafaël Gonzaga van Bragança (Portugees: Dom Pedro II) (Rio de Janeiro, Brazilië, 2 december 1825 - Parijs, Frankrijk, 5 december 1891) was van 1831 tot 1889 keizer van Brazilië. Hij was de zoon van keizer Peter I van Brazilië en Leopoldina van Oostenrijk. Zijn beide ouders verloor hij toen hij nog zeer jong was.
  • Pedro II (pelafalan dalam bahasa Portugis: [ˈpedɾu]; Inggris: Peter II; 2 Desember 1825 – 5 Desember 1891) adalah penguasa kedua dan terakhir Kekaisaran Brasil. Ia berkuasa selama 58 tahun. Nama lengkapnya adalah Pedro de Alcântara João Carlos Leopoldo Salvador Bibiano Francisco Xavier de Paula Leocádio Miguel Gabriel Rafael Gonzaga. Lahir di Rio de Janeiro, ia adalah putra dari kaisar Pedro I dari Brasil dan Maria Leopoldina dari Austria.
  • 페드루 2세(포르투갈어: Pedro II, 1825년 12월 2일 ~ 1891년 12월 5일)는 브라질 제국의 제2대 황제이다. 1889년 제정이 폐지되면서 마지막 군주로 남게 되었다.리우데자네이루에서 초대 황제 페드루 1세의 아들로 태어났다. 페드루 1세가 내외의 분쟁에 휘말려 1831년 4월 왕위를 내놓고 포르투갈로 돌아가게 되어 불과 만 5세의 나이로 왕위를 물려받았다. 초기에는 섭정에게 통치를 맡겼고, 1841년 대관식을 치렀다. 즉위 후 현명한 정책으로 브라질 발전의 기틀을 닦았다. 유럽 국가들과 우호적인 관계를 유지했고, 유럽 이민을 유치하여 개발을 유도했다. 사탕수수 대신 커피 생산을 장려하여 경제 발전을 시도했다. 즉위 기간 동안 내각은 자주 바뀌었으나, 자유당과 보수당의 대립을 적절히 활용하며 정치적 안정을 기도했다.
  • Dom Pedro II (Rio de Janeiro, 2 de dezembro de 1825 – Paris, 5 de dezembro de 1891), alcunhado o Magnânimo foi o segundo e último monarca do Império do Brasil, tendo reinado o país durante um período de 58 anos. Nascido no Rio de Janeiro, foi o filho mais novo do Imperador Dom Pedro I do Brasil e da Imperatriz Dona Maria Leopoldina de Áustria e, portanto, membro do ramo brasileiro da Casa de Bragança.
  • Pere II del Brasil (Rio de Janeiro 1825 - París 1891). Emperador del Brasil des de l'any 1831 fins a la seva mort. Fou el primer monarca que ostentà el títol d'emperador del Brasil sense ostentar el de rei de Portugal.Nascut a la ciutat de Rio de Janeiro el dia 2 de desembre de l'any 1825, essent fill del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria.
  • Педру II (2 декември 1825 – 5 декември 1891) е вторият и последен император на Бразилия, който управлявал страната повече от 58 години.Педро е роден на 2 декември 1825 г. в императорския дворец Сао Криштовао в Рио де Жанейро, Бразилия, като 'Педро де Алкантара Жуао Карлош Леополдо Салвадор Бибиано Франсишко Шавиер де Паула Леокадио Мигел Габриел Рафаел Гонзага. Той е седмото дете на бразилския император Педро I и на императрица Мария-Леополдина.
  • Pedro II de Brasil, (Río de Janeiro, Brasil, 2 de diciembre de 1825 - París, Francia, 5 de diciembre de 1891), apodado El Magnánimo, fue el segundo y último emperador de Brasil. Su reinado duró 58 años, de 1831 a 1889. Nació en Río de Janeiro y fue el hijo menor del emperador Pedro I de Brasil y la emperatriz María Leopoldina y, por tanto, pertenece a la rama brasileña de la dinastía de Braganza.
rdfs:label
  • Pierre II (empereur du Brésil)
  • Педру II (император Бразилии)
  • II. Pedro (Brezilya)
  • II. Péter brazil császár
  • Pedro II dari Brasil
  • Pedro II de Brasil
  • Pedro II do Brasil
  • Pedro II of Brazil
  • Pere II del Brasil
  • Peter II van Brazilië
  • Peter II. (Brasilien)
  • Petr II. Brazilský
  • Petri II.a Brasilgoa
  • Pietro II del Brasile
  • Piotr II (cesarz Brazylii)
  • Педро II (Бразилия)
  • ペドロ2世 (ブラジル皇帝)
  • 페드루 2세 (브라질)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Pierre II
  • (Pedro II)
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of