L'expression « philosophie analytique » désigne un mouvement ''philosophique'' qui se fonda dans un premier temps sur la nouvelle logique contemporaine, issue des travaux de Gottlob Frege et Bertrand Russell à la fin du XIXe siècle et au début du XXe siècle, pour éclairer les grandes questions philosophiques.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'expression « philosophie analytique » désigne un mouvement ''philosophique'' qui se fonda dans un premier temps sur la nouvelle logique contemporaine, issue des travaux de Gottlob Frege et Bertrand Russell à la fin du XIXe siècle et au début du XXe siècle, pour éclairer les grandes questions philosophiques. Sa démarche s'appuie sur une analyse logique du langage cherchant à mettre en évidence les erreurs de raisonnement que celui-ci peut induire et faisant ainsi de la « clarification logique de la pensée » le but de la philosophie selon le mot de Carnap.La logique, la philosophie du langage, et la philosophie des sciences furent les premiers et principaux domaines de la philosophie analytique. L'essor récent des sciences cognitives, de la philosophie de l'action, de la philosophie de l'esprit, ainsi que l'accroissement de l'attention que portent les philosophes analytiques à la théorie de la décision, à la théorie des jeux et à la métaphysique ont remis en cause la prédominance des disciplines initiales, de telle sorte que depuis la seconde moitié du XXe siècle la philosophie analytique touche à tous les domaines classiques en philosophie. Il existe également une métaphysique analytique (Saul Kripke, David Lewis, Nathan Salmon, Peter van Inwagen) une théologie analytique (Alvin Plantinga, Richard Swinburne), ainsi qu'une tradition analytique en philosophie politique (par exemple John Rawls, Robert Nozick ou encore le marxisme analytique) et en philosophie morale. La philosophie de type analytique est pratiquée majoritairement dans le monde anglophone et quelques autres pays, et est assez peu présente en France. La philosophie analytique est cependant pratiquée au Collège de France avec les travaux de Jules Vuillemin, de Jacques Bouveresse ou de Claudine Tiercelin, et connait une influence croissante dans les pays nordiques, voire les Pays-Bas et l'Allemagne.
  • Analytická filosofie je jeden z hlavních proudů současné filosofie. Vznikl na počátku 20. století, během nějž se stal v anglicky mluvících zemích natolik dominantním, že se někdy mluví o tzv. anglosaské filosofii (v protikladu ke kontinentální filosofii). Hlavními iniciátory byli Gottlob Frege, Bertrand Russell a George Edward Moore, významnými představiteli pak Rudolf Carnap, Ludwig Wittgenstein, Willard Van Orman Quine, Gilbert Ryle a další.
  • Az analitikus filozófia bizonyos, a 20. század elejétől kifejlesztett filozófiai alapvetések gyűjtőfogalma. Ezen alapvetések egy olyan irányzatot jelenítenek meg, mely elsősorban az ideális nyelvvel vagy a mindennapi nyelv analízisével foglalkozott.Az analitikus filozófia a gondolkodás és a nyelvhasználat analízise, voltaképp a spekulatív filozófia bírálata. Az irányzat korai befolyással bíró képviselői közel álltak a logikai empirizmushoz. A metafizikai fogalmakkal szembeni kétely jellemezte őket. Legkésőbb a 20. század közepe óta használnak analitikus eszközöket egyre inkább a filozófia minden ágában. Főbb képviselői: Bertrand Russell (1872-1970), G. E. Moore (1873-1958), valamint a húszas-harmincas években működő Bécsi Kör filozófusai.Ami az elméleti alapokat illeti, a kontinentális filozófiától ma már szinte lehetetlen elhatárolni. Ezen filozófiai rendszerek módszerei terén is vitatottak a határok. Az Egyesült Államokban, az Egyesült Királyságban, Kanadában, Ausztráliában és Új-Zélandon az egyetemi filozófiaintézetek túlnyomó többsége analitikus beállítottságúként határozza meg magát.
  • De analytische filosofie is een algemene verzamelnaam voor een bepaalde stijl van filosoferen in de hedendaagse filosofie die vooral in de Engelstalige landen ging overheersen in de 20ste eeuw. Kenmerkend voor analytische filosofie is het streven naar helderheid in verwoording en argumentatie van het ideeëngoed. Meestal wordt de continentale filosofie, die vooral op het Europese continent bedreven zou worden, beschouwd als tegenhanger van de analytische filosofie, al moet het adjectief 'continentaal' niet al te letterlijk opgevat worden. Ook de Duitser Gottlob Frege en de filosofen van de Wiener Kreis, die uiteraard van continentaal Europa afkomstig waren, hebben aanzienlijk bijgedragen aan de analytische filosofie.
  • A Filosofia analítica é uma vertente do pensamento contemporâneo, reivindicada por filósofos bastante diferentes, cujo ponto comum é a ideia de que a filosofia é análise - a análise do significado dos enunciados - e se reduz a uma pesquisa sobre a linguagem.Inicialmente, Filosofia analítica assumiu a hipótese de que a lógica criada por Gottlob Frege, Bertrand Russell e outros, entre o final do século XIX e o início do século XX, poderia ter consequências filosóficas gerais e ajudar na análise de conceitos e no esclarecimento das ideias. Um dos mais claros exemplos dessa tendência é a análise de Russell de frases contendo descrições definidas. Os primeiros filósofos analíticos foram Frege, Russell, George Edward Moore e Ludwig Wittgenstein. Na Inglaterra, com Russell e Moore, opunha-se às escolas procedentes do idealismo alemão, principalmente o hegelianismo, representado sobretudo por J. M. E. McTaggart e F. H. Bradley.Mas há várias correntes dentro da filosofia analítica; dentre elas, o positivismo lógico, que se distingue pela rejeição de toda e qualquer metafísica. Neste contexto, convém destacar o Círculo de Viena, de corte neopositivista, fundado por Moritz Schlick e constituído por filósofos e lógicos austríacos e alemães: Carnap, eventualmente Hans Reichenbach e, em seus primeiros tempos, Wittgenstein. Suas teses foram proclamadas num manifesto, Concepção científica do mundo (1929).
  • Аналитична философия (английски: analytic philosophy или analytical philosophy) e общ термин за стил на философията, която става доминираща в англоговорящите страни през 20 век. В САЩ, Великобритания, Канада, Скандинавия, Австралия и Нова Зеландия преобладаващото множество от философски университетски департаменти се идентифицират като аналитични департаменти.Най-характерно за аналитичната традиция е засиленото внимание внимание към логиката и езика (анализ на езика), без да има ограничение върху формите, в които то се реализира[необходимо е уточнение]. Майкъл Дъмет описва това, което може да бъде разглеждано като прието за цялата аналитична школа, това са три основни принципа, според Дъмет, по отношение концепцията за обекта на философията в аналитичната традиция : „целта на философията е анализът на структурата на мисълта“, „изучаването на мисълта трябва строго да се разграничава от изучаването на философския процес на мислене“, „и накрая, единственият правилен, същински метод за анализиране на мисълта се състои в анализирането на езика...“ ↑ ↑ ↑ ↑
  • Yirminci yüzyılın geleneksel felsefi bakış açılarını redderek kurulmuş bir felsefe okulu. Analitik felsefe dışında Analiz, Lingüistik Analiz, Mantıkçı Analiz, Felsefi Analiz, Sıradan Dil Felsefesi, Cambridge Analiz Okulu ve Oxford Felsefesi gibi adlarla anılır. Analitik felsefe İngilizce konuşan ve Kuzey İskandinav ülkelerindeki yaygın bir felsefi anlayıştır. Kıta felsefesi ise daha çok ana dili İngilizce olmayan ülkelerdeki felsefi akımdır.
  • Con l'espressione filosofia analitica ci si riferisce ad una corrente filosofica di pensiero sviluppatasi a partire dagli inizi del XX secolo, per effetto soprattutto del lavoro di Bertrand Russell, George Edward Moore, dei vari esponenti del Circolo di Vienna e di Ludwig Wittgenstein. Per estensione, ci si riferisce a tutta la successiva tradizione filosofica influenzata da questi autori, oggi prevalente in tutto il mondo anglofono (Regno Unito, Stati Uniti, Canada, Australia), ma attiva anche in molti altri paesi, fra cui l'Italia.
  • La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el segle XX, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la naturalesa.Específicament, el terme "filosofia analítica" es pot referir a:a) Un mètode de fer filosofia que es caracteritza per l'èmfasi en l'argumentació clara, sovint mitjançant l'ús de la lògica, l'estudi filosòfic del llenguatge, i el respecte per les ciències naturals.b) Alguns desenvolupaments específics de la filosofia de principis del segle XX, com són les aportacions de Bertrand Russell, Gottlob Frege, i el positivisme lògic. En aquest sentit, la filosofia analítica té uns compromisos filòsofics específics, no tots compartits per la filosofia analítica contemporània, en particular:La visió positivista que no hi ha veritats específicament filosòfiques, i que l'objecte de la filosofia és la clarificació lògica del pensament; això es pot contrastar amb el fonamentisme tradicional, derivació de l'aristotelisme, que veu la filosofia com un tipus especial de ciència, la més alta, que investiga les raons fonamentals i els principis de tot. Com a resultat, molts filòsofs analítics han considerat les seves investigacions com a part de les ciències naturals.La creença que la clarificació del pensament només es pot aconseguir mitjançant l'anàlisi de la forma lògica de les proposicions filosòfiques. La forma lògica d'una proposició és una manera de representar-la, normalment utilitzant un mètode formal de gramàtica i el simbolisme d'un sistema lògic, per ressaltar la seva semblança amb altres proposicions del mateix tipus. No obstant això, els filòsofs analítics no es posen d'acord sobre la forma lògica correcta per estudiar el llenguatge ordinari.)El refús a escombrar els sistemes filosòfics que donen més importància al detall el sentit comú, i el llenguatge ordinari.↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑
  • Filosofía analítica es un término genérico para un estilo de filosofía que comenzó a dominar a los países de lengua inglesa en el siglo XX. En los Estados Unidos, el Reino Unido, Canadá, Escandinavia, Australia y Nueva Zelanda, la gran mayoría de los departamentos de filosofía de las universidades se identifican a sí mismos como departamentos “analíticos”.El término “filosofía analítica” puede referirse a:(a) Una tradición de hacer filosofía caracterizada por un énfasis en la claridad y la argumentación, comúnmente alcanzadas a través de la lógica formal y el análisis del lenguaje, y por un gran respeto por las ciencias naturales.(b) Algunos desarrollos en la filosofía de inicios del siglo XX, tales como el trabajo de Bertrand Russell y Gottlob Frege, y el positivismo lógico. En este sentido, la filosofía analítica tiene compromisos filosóficos específicos (algunos rechazados por filósofos analíticos contemporáneos), en concreto: La visión del positivista que considera que no hay verdades específicamente filosóficas y que el objeto de la filosofía es la clarificación lógica de los pensamientos. (Esto se puede contrastar con el fundacionismo tradicional, derivado de Aristóteles, que mira a la filosofía como un tipo especial de ciencia, la más alta, que investiga las razones fundamentales y los principios de todo. Como resultado, muchos filósofos analíticos han considerado a sus investigaciones como continuas con, o subordinadas a, las de las ciencias naturales. La visión de que la aclaración lógica de los pensamientos sólo puede ser alcanzada a través del análisis de la forma lógica de proposiciones filosóficas.La forma lógica de una proposición es una forma de representarla (normalmente usando la gramática formal y el simbolismo de un sistema lógico) para mostrar su similaridad con todas las otras proposiciones del mismo tipo. Sin embargo, los filósofos analíticos disienten ampliamente sobre cuál es la forma lógica correcta del lenguaje ordinario. El rechazo de sistemas filosóficos omniabarcantes en favor de la atención a los detalles, el sentido común y el lenguaje ordinario.↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑ ↑
  • 分析哲学(ぶんせきてつがく、英: Analytic philosophy)は、ゴットロープ・フレーゲとバートランド・ラッセルの論理学的研究に起源を持ち、ルートヴィヒ・ウィトゲンシュタインの誤解を含め多大な影響を受けた論理実証主義の批判と受容を経て形成された哲学の総称である。なお広辞苑によれば、分析哲学の主唱者はジョージ・エドワード・ムーアである。これは、現代の記号論理学や論理的言語分析、加えて、自然科学の方法及び成果の尊重を通じて形成された。20世紀には英語圏で主流となった哲学である。たとえばアメリカ合衆国の圧倒的多数の大学で、哲学科で教育され研究されるのは「分析哲学」である。これは、イギリスやカナダ、オーストラリアでも同様である。こうした状況の中で、分析哲学全体に共通する主張といったものを見いだすのは困難である。分析哲学には、多様で共通点のない様々な観点が可能であり、蓋然的な共通点しかない可能性もある。ひどくおおざっぱに言えば、分析哲学は、明晰さの追求と徹底的な論述を特徴とする。
  • Filsafat analitik adalah aliran filsafat yang muncul dari kelompok filsuf yang menyebut dirinya lingkaran Wina. Filsafat analitik lingkaran Wina itu berkembang dari Jerman hingga ke luar, yaitu Polandia dan Inggris. Pandangan utamanya adalah penolakan terhadap metafisika. Bagi mereka, metafisika tidak dapat dipertanggungjawabkan secara ilmiah. Jadi filsafat analitik memang mirip dengan filsafat sains.Di Inggris misalnya, gerakan filsafat analitik ini sangat dominan dalam bidang bahasa. Kemunculannya merupakan reaksi keras terhadap pengikut Hegel yang mengusung idealisme total. Dari pemikirannya, filsafat analitik merupakan pengaruh dari rasionalisme Prancis, empirisisme Inggris dan kritisisme Kant. Selain itu berkat empirisme John Locke pada abad 17 mengenai empirisisme, yang merupakan penyatuan antara empirisisme Francis Bacon, Thomas Hobbes dan rasionalisme Rene Descartes. Teori Locke adalah bahwa rasio selalu dipengaruhi atau didahului oleh pengalaman. Setelah membentuk ilmu pengetahuan, maka akal budi menjadi pasif. Pengaruh ini kemudian merambat ke dunia filsafat Amerika Serikat, Rusia, Prancis, Jerman dan wilayah Eropa lainnya.Setelah era idealisme dunia Barat yang berpuncak pada Hegel, maka George Edward Moore (1873-1958), seorang tokoh dari Universitas Cambridge mengobarkan anti Hegelian. Bagi Moore, filsafat Hegel tidak memiliki dasar logika, sehingga tidak dapat dipertanggungjawabkan secara akal sehat. Kemudian pengaruhnya menggantikan Hegelian, yang sangat terkenal dengan Filsafat bahasa, filsafat analitik atau analisis logik.Tokoh yang mengembangkan filsafat ini adalah Bertrand Russell dan Ludwig Wittgenstein. Mereka mengadakan analisis bahasa untuk memulihkan penggunaan bahasa untuk memecahkan kesalahpahaman yang dilakukan oleh filsafat terhadap logika bahasa. Hal inilah yang ditekankan oleh Charlesworth. Penekanan lain oleh Wittgenstein adalah makna kata atau kalimat amat ditentukan oleh penggunaan dalam bahasa, bukan oleh logika.
  • Analytische Philosophie ist eine Sammelbezeichnung für bestimmte philosophische Ansätze, die seit Beginn des 20. Jahrhunderts entwickelt wurden. Diese Ansätze stehen in einer Tradition, die zunächst hauptsächlich mit idealen Sprachen (formalen Logiken) oder durch Analyse der gebräuchlichen Alltagssprache operierte. Anfangs standen viele schulbildende Vertreter dem Logischen Empirismus (Wiener Kreis u. a.) nahe. Dort herrschte eine Skepsis gegenüber metaphysischen Begriffen vor. Spätestens seit Mitte des 20. Jahrhunderts finden analytische Instrumentarien zunehmend in sämtlichen Disziplinen der Philosophie Anwendung. Eine Abgrenzung zu kontinentalen Ansätzen (Kontinentalphilosophie) ist bezüglich theoretischer Vorannahmen größtenteils unmöglich geworden. Auch bezüglich methodischer Vorgehensweisen sind genaue Abgrenzungen vielfach umstritten.
  • 분석철학(分析哲學, 영어: analytical philosophy, analytical philosophy)은 철학 연구에 있어서 언어 분석의 방법이나 기호 논리의 활용이 불가결하다고 믿는 이들의 철학을 총칭한 것이다. 그러므로 분석철학은 특정한 인생관이나 세계관을 토대로 하여 고정된 이데올로기를 내세우는 학파가 아니라 철학하는 방법의 경향이 유사한 학파를 지칭한다.
  • Аналити́ческая филосо́фия (англ. Analytic philosophy) — англо-американская традиция философии, получившая широкое распространение в середине XX века. Аналитическая философия не представляет собой единой школы, поскольку хотя и сформировалась на основе британского неореализма Мура и Рассела, однако также впитала в себя австрийский неопозитивизм (через Айера и Куайна) и американский прагматизм (Пирс, Моррис). От позитивизма она заимствует антиметафизическую направленность (критика философских «псевдопроблем»), сциентизм и опору на опытное знание, а от прагматизма — здравый смысл. Термин аналитический указывает на идеалы ясности, точности и логической (Аристотель называл логику аналитикой) строгости мышления, которые стремятся осуществить представители данного направления философии.
  • Analytic philosophy (sometimes analytical philosophy) is a style of philosophy that came to dominate English-speaking countries in the 20th century. In the United Kingdom, United States, Canada, Scandinavia, Australia, and New Zealand, the vast majority of university philosophy departments identify themselves as "analytic" departments.The term "analytic philosophy" can refer to: A broad philosophical tradition characterized by an emphasis on clarity and argument (often achieved via modern formal logic and analysis of language) and a respect for the natural sciences. The more specific set of developments of early 20th-century philosophy that were the historical antecedents of the broad sense: e.g., the work of Bertrand Russell, Ludwig Wittgenstein, G. E. Moore, Gottlob Frege, and logical positivists.In this latter, narrower sense, analytic philosophy is identified with specific philosophical commitments (many of which are rejected by contemporary analytic philosophers), such as:The logical positivist principle that there are no specifically philosophical truths and that the object of philosophy is the logical clarification of thoughts. This may be contrasted with the traditional foundationalism, which considers philosophy to be a special science (i.e. discipline of knowledge) that investigates the fundamental reasons and principles of everything. Consequently, many analytic philosophers have considered their inquiries as continuous with, or subordinate to, those of the natural sciences.The principle that the logical clarification of thoughts can only be achieved by analysis of the logical form of philosophical propositions. The logical form of a proposition is a way of representing it (often using the formal grammar and symbolism of a logical system) to display its similarity with all other propositions of the same type. However, analytic philosophers disagree widely about the correct logical form of ordinary language.The rejection of sweeping philosophical systems in favour of attention to detail, or ordinary language.According to a characteristic paragraph by Bertrand Russell:"Modern analytical empiricism [...] differs from that of Locke, Berkeley, and Hume by its incorporation of mathematics and its development of a powerful logical technique. It is thus able, in regard to certain problems, to achieve definite answers, which have the quality of science rather than of philosophy. It has the advantage, in comparison with the philosophies of the system-builders, of being able to tackle its problems one at a time, instead of having to invent at one stroke a block theory of the whole universe. Its methods, in this respect, resemble those of science. I have no doubt that, in so far as philosophical knowledge is possible, it is by such methods that it must be sought; I have also no doubt that, by these methods, many ancient problems are completely soluble."Analytic philosophy is often understood in contrast to other philosophical traditions, most notably continental philosophy, and also Indian philosophy, Thomism, and Marxism.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 89030 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 29031 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 243 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109420732 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L'expression « philosophie analytique » désigne un mouvement ''philosophique'' qui se fonda dans un premier temps sur la nouvelle logique contemporaine, issue des travaux de Gottlob Frege et Bertrand Russell à la fin du XIXe siècle et au début du XXe siècle, pour éclairer les grandes questions philosophiques.
  • Analytická filosofie je jeden z hlavních proudů současné filosofie. Vznikl na počátku 20. století, během nějž se stal v anglicky mluvících zemích natolik dominantním, že se někdy mluví o tzv. anglosaské filosofii (v protikladu ke kontinentální filosofii). Hlavními iniciátory byli Gottlob Frege, Bertrand Russell a George Edward Moore, významnými představiteli pak Rudolf Carnap, Ludwig Wittgenstein, Willard Van Orman Quine, Gilbert Ryle a další.
  • Yirminci yüzyılın geleneksel felsefi bakış açılarını redderek kurulmuş bir felsefe okulu. Analitik felsefe dışında Analiz, Lingüistik Analiz, Mantıkçı Analiz, Felsefi Analiz, Sıradan Dil Felsefesi, Cambridge Analiz Okulu ve Oxford Felsefesi gibi adlarla anılır. Analitik felsefe İngilizce konuşan ve Kuzey İskandinav ülkelerindeki yaygın bir felsefi anlayıştır. Kıta felsefesi ise daha çok ana dili İngilizce olmayan ülkelerdeki felsefi akımdır.
  • 分析哲学(ぶんせきてつがく、英: Analytic philosophy)は、ゴットロープ・フレーゲとバートランド・ラッセルの論理学的研究に起源を持ち、ルートヴィヒ・ウィトゲンシュタインの誤解を含め多大な影響を受けた論理実証主義の批判と受容を経て形成された哲学の総称である。なお広辞苑によれば、分析哲学の主唱者はジョージ・エドワード・ムーアである。これは、現代の記号論理学や論理的言語分析、加えて、自然科学の方法及び成果の尊重を通じて形成された。20世紀には英語圏で主流となった哲学である。たとえばアメリカ合衆国の圧倒的多数の大学で、哲学科で教育され研究されるのは「分析哲学」である。これは、イギリスやカナダ、オーストラリアでも同様である。こうした状況の中で、分析哲学全体に共通する主張といったものを見いだすのは困難である。分析哲学には、多様で共通点のない様々な観点が可能であり、蓋然的な共通点しかない可能性もある。ひどくおおざっぱに言えば、分析哲学は、明晰さの追求と徹底的な論述を特徴とする。
  • 분석철학(分析哲學, 영어: analytical philosophy, analytical philosophy)은 철학 연구에 있어서 언어 분석의 방법이나 기호 논리의 활용이 불가결하다고 믿는 이들의 철학을 총칭한 것이다. 그러므로 분석철학은 특정한 인생관이나 세계관을 토대로 하여 고정된 이데올로기를 내세우는 학파가 아니라 철학하는 방법의 경향이 유사한 학파를 지칭한다.
  • Аналитична философия (английски: analytic philosophy или analytical philosophy) e общ термин за стил на философията, която става доминираща в англоговорящите страни през 20 век.
  • Az analitikus filozófia bizonyos, a 20. század elejétől kifejlesztett filozófiai alapvetések gyűjtőfogalma. Ezen alapvetések egy olyan irányzatot jelenítenek meg, mely elsősorban az ideális nyelvvel vagy a mindennapi nyelv analízisével foglalkozott.Az analitikus filozófia a gondolkodás és a nyelvhasználat analízise, voltaképp a spekulatív filozófia bírálata. Az irányzat korai befolyással bíró képviselői közel álltak a logikai empirizmushoz.
  • Analytic philosophy (sometimes analytical philosophy) is a style of philosophy that came to dominate English-speaking countries in the 20th century.
  • Filsafat analitik adalah aliran filsafat yang muncul dari kelompok filsuf yang menyebut dirinya lingkaran Wina. Filsafat analitik lingkaran Wina itu berkembang dari Jerman hingga ke luar, yaitu Polandia dan Inggris. Pandangan utamanya adalah penolakan terhadap metafisika. Bagi mereka, metafisika tidak dapat dipertanggungjawabkan secara ilmiah. Jadi filsafat analitik memang mirip dengan filsafat sains.Di Inggris misalnya, gerakan filsafat analitik ini sangat dominan dalam bidang bahasa.
  • Analytische Philosophie ist eine Sammelbezeichnung für bestimmte philosophische Ansätze, die seit Beginn des 20. Jahrhunderts entwickelt wurden. Diese Ansätze stehen in einer Tradition, die zunächst hauptsächlich mit idealen Sprachen (formalen Logiken) oder durch Analyse der gebräuchlichen Alltagssprache operierte. Anfangs standen viele schulbildende Vertreter dem Logischen Empirismus (Wiener Kreis u. a.) nahe. Dort herrschte eine Skepsis gegenüber metaphysischen Begriffen vor.
  • La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el segle XX, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la naturalesa.Específicament, el terme "filosofia analítica" es pot referir a:a) Un mètode de fer filosofia que es caracteritza per l'èmfasi en l'argumentació clara, sovint mitjançant l'ús de la lògica, l'estudi filosòfic del llenguatge, i el respecte per les ciències naturals.b) Alguns desenvolupaments específics de la filosofia de principis del segle XX, com són les aportacions de Bertrand Russell, Gottlob Frege, i el positivisme lògic.
  • Con l'espressione filosofia analitica ci si riferisce ad una corrente filosofica di pensiero sviluppatasi a partire dagli inizi del XX secolo, per effetto soprattutto del lavoro di Bertrand Russell, George Edward Moore, dei vari esponenti del Circolo di Vienna e di Ludwig Wittgenstein.
  • A Filosofia analítica é uma vertente do pensamento contemporâneo, reivindicada por filósofos bastante diferentes, cujo ponto comum é a ideia de que a filosofia é análise - a análise do significado dos enunciados - e se reduz a uma pesquisa sobre a linguagem.Inicialmente, Filosofia analítica assumiu a hipótese de que a lógica criada por Gottlob Frege, Bertrand Russell e outros, entre o final do século XIX e o início do século XX, poderia ter consequências filosóficas gerais e ajudar na análise de conceitos e no esclarecimento das ideias.
  • Filosofía analítica es un término genérico para un estilo de filosofía que comenzó a dominar a los países de lengua inglesa en el siglo XX.
  • De analytische filosofie is een algemene verzamelnaam voor een bepaalde stijl van filosoferen in de hedendaagse filosofie die vooral in de Engelstalige landen ging overheersen in de 20ste eeuw. Kenmerkend voor analytische filosofie is het streven naar helderheid in verwoording en argumentatie van het ideeëngoed.
  • Аналити́ческая филосо́фия (англ. Analytic philosophy) — англо-американская традиция философии, получившая широкое распространение в середине XX века. Аналитическая философия не представляет собой единой школы, поскольку хотя и сформировалась на основе британского неореализма Мура и Рассела, однако также впитала в себя австрийский неопозитивизм (через Айера и Куайна) и американский прагматизм (Пирс, Моррис).
rdfs:label
  • Philosophie analytique
  • Analitik felsefe
  • Analitikus filozófia
  • Analytic philosophy
  • Analytická filosofie
  • Analytische Philosophie
  • Analytische filosofie
  • Filosofia analitica
  • Filosofia analítica
  • Filosofia analítica
  • Filosofía analítica
  • Filozofia analityczna
  • Filsafat analitik
  • Аналитическая философия
  • Аналитична философия
  • 分析哲学
  • 분석철학
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:domain of
is dbpedia-owl:mainInterest of
is dbpedia-owl:movement of
is dbpedia-owl:philosophicalSchool of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:champs of
is prop-fr:principauxIntérêts of
is prop-fr:traditionPhilosophique of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of