Perdiccas (en grec ancien Περδίκκας / Perdíkkas) est l'un des principaux généraux et diadoques d'Alexandre le Grand. En 323 av. J.-C., il devient chiliarque (régent) et manifeste l'ambition de maintenir à son profit l'unité de l'empire, mais il périt face à Ptolémée en Égypte en 321.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Perdiccas (en grec ancien Περδίκκας / Perdíkkas) est l'un des principaux généraux et diadoques d'Alexandre le Grand. En 323 av. J.-C., il devient chiliarque (régent) et manifeste l'ambition de maintenir à son profit l'unité de l'empire, mais il périt face à Ptolémée en Égypte en 321.
  • Perdikkas (griechisch Περδίκκας; † 320 v. Chr. [in der Forschung wurde sein Tod jedoch lange Zeit in das Jahr 321 v. Chr. datiert]) war ein General Alexanders des Großen. Nach dem Tode Alexanders wurde er Regent des Reichs. Alexander, der ihn sehr schätzte, soll ihm auf dem Totenbett seinen Siegelring übergeben haben.
  • Pérdicas (ca. 365 a.C. — 321 a.C.) foi um dos generais de Alexandre Magno, que se tornou regente do império em 323 a.C..
  • Пердика (на гръцки: Περδίκκας, Perdikkas; † 321 пр.н.е. или 320 пр.н.е.) е генерал на Александър Велики. След смъртта на Александър (323 пр.н.е.) диадох и регент на царството. Александър му предал на смъртното си ложе своя пръстен с печат.Пердика е син на Orontes от царската фамилия на македонската провинция Орестида (Orestis, между Гърция и Албания) в Горна Македония.Започва военната си кариера при цар Филип II Македонски, на когото служи като телохранител (somatophylax). През 336 пр.н.е. е един от тримата охранители, които убиват Павзаний, атентатора на Филип. Като генерал се бие през 335 пр.н.е. против илирийците, отличава се същата година при завладяването на Тива, където е тежко ранен.В азиатския поход на Александър Велики той е командир на фаланга и участва във всички битки. В битката при Гавгамела през 331 пр.н.е. е отново ранен.През 331 пр.н.е. е отговорник за завладяването на стратегически важния планински проход при Ясудж (Yasuj, нар.: персийска врата). Става един от телохранителите на Александър и командир на кавалерийски швадрон. На масовата сватба в Суза през 324 пр.н.е. той се жени за дъщерята на Атропат, сатрапа на Медия. След неочакваната смърт на Хефестион, Пердика заема неговия пост като хилиарх и командир на хетайрийската кавалерия.На смъртното си ложе във Вавилония Александър му предал своя пръстен с печат с желанието да поеме, като „най-силен“, господството на царството.Като регент той решава и дава: Египет на Птолемей, Кария на Асандрос, хелеспонтска Фригия на Леонат, Медия на Питон, Тракия на Лизимах и Кападокия, която още не е завладяна, на Евмен. Антипатър и преди всичко Антигон Монофталм трябва да управляват по-нататък дадените им още от Александър провинции.Той отхвърля плановете на Александър да завладее Индия и се съгласява с плановете на Роксана да убие съперниците си Статира и нейната сестра Дрипетидa.През 320 пр.н.е. тръгва с войската си през Дамаск към Египет. Не успява да пресече Нил и една нощ е убит от офицерите Питон, Антиген и Селевк.По-голям брат е на Алкет и Аталанта, омъжена за Атал.Женен е от 323 пр.н.е. за Никея, дъщеря на Антипатър, преди Олимпия да му предложи женитба с дъщеря си Клеопатра, сестра на Александър Велики.
  • Pérdicas (en griego antiguo Περδίκκας/Perdíkkas), militar macedonio (m. 321 a. C.), fue uno de los generales y diádocos de Alejandro Magno. Nació en una familia aristócrata de la región de Oréstide, en Macedonia, y llegó a participar en todas las batallas del conquistador. Fue herido en Tebas en 335 a. C., después comandó, con Hiparco un cuerpo de caballería. Hacia 330 a. C., fue uno de los diez sômatophylakes (hombres de confianza) del soberano y ejerció, a partir de 324 a. C., la función de quiliarca (primer ministro) sin llevar el título.A la muerte de Alejandro convocó una reunión en la que propuso a los demás generales elegir un jefe hasta que Roxana (viuda de aquél) diera a luz. Pero la propuesta no fue aceptada y resolvieron esperar al parto sin nombrar a nadie. En junio de 323 a. C., Pérdicas se otorgó plenos poderes y gobernó en nombre de los reyes Filipo III y Alejandro IV, ambos incapaces de gobernar. Se enfrentó, en seguida, a los diversos sátrapas recelosos de su autoritarismo. Durante un tiempo ayudó a su principal aliado Eumenes de Cardia, apropiándose de Capadocia, mientras que Antípatro y Crátero reducían la rebelión de Atenas y de Etolia.El conflicto estalló poco después porque Antígono, al que Pérdicas pidió cuentas sobre el gobierno de su satrapía (sin duda para eliminarlo), se puso bajo el amparo de Antípatro. Reveló la ambición de Pérdicas, que tenía que casarse con Nicea, una hija de Antípatro, que estaba en contacto con Olimpia, madre de Alejandro, para llegar a Europa con los restos del conquistador y casarse con la hermana de éste, Cleopatra.Pero Pérdicas hizo asesinar a Cinane, una hija de Filipo II, y tuvo que aceptar, bajo la presión de sus soldados, el matrimonio de ésta, Eurídice con Filipo III, lo que provocó la cólera de Olimpia y de Cleopatra, que se convirtieron en una amenaza para él. Además hizo sustraer los despojos de Alejandro Magno por Ptolomeo, el sátrapa de Egipto.Antes de luchar contra la nueva coalición enfrentada a él, dejó a Eumenes de Cardia en Asia Menor, junto con su hermano para luchar contra Antípatro, Crátero y Antígono, y se dirigió contra Egipto. Pero su arrogancia, así como sus fracasos ante Pelusio y sus tentativas de atravesar el Nilo, soliviantaron a sus soldados. Fue asesinado en 321 a. C., en un atentado llevado a cabo por dos de sus oficiales, Peitón, el sátrapa de Media y Seleuco I Nicátor, el jefe de su caballería. Seleuco logró el control de Babilonia y Siria. Pérdicas fue el primero de todos los generales de Alejandro en caer. El único de todos ellos que murió de viejo y en su propio lecho fue Ptolomeo I Sóter, rey de Egipto.
  • Perdikkás (řecky Περδίκας; † červenec 321 př. n. l.) byl jeden z generálů Alexandra Velikého, po jehož smrti se stal regentem říše. Alexandr si ho velmi cenil, dokladem toho je skutečnost, že mu měl na smrtelné posteli předat svůj pečetní prsten.Perdikkás byl synem Oronta, který pocházel z knížecího rodu vládnoucího v makedonské provincii Orestis. Jako velitel makedonské falangy se vyznamenal při dobývání vzbouřených Théb v roce 335 př. n. l., přičemž byl těžce zraněn. Později znovu obdržel velení během Alexandrova tažení do Indie. Když v roce 324 př. n. l. Alexandrův nejbližší přítel, Hefaistión, neočekávaně zemřel, stal se Perdikkás jeho nástupcem jako chiliarchos (vezír) a velitel makedonské těžké jízdy (hetairoi). V témže roce se během hromadného svatebního obřadu v Súsách oženil s dcerou perského satrapy Médie.Během jednání makedonského vojenského shromáždění v Babylóně po Alexandrově skonu v roce 323 př. n. l. patřil Perdikkás k těm, kteří se vyslovovali pro zachování jednoty říše. Perdikkás prosazoval, aby se nenarozený Alexandrův potomek, pokud by to byl chlapec, stal králem. Naproti tomu Meleagros požadoval, aby na trůn nastoupil Alexandrův nevlastní bratr Arrhidaios. Nakonec byl schválen kompromis, podle něhož měl Arrhidaios pod jménem Filip III. vládnout říši společně s Alexandrovým synem, pozdějším Alexadrem IV. Aigem. Perdikkás byl určen za regenta v asijské části Alexandrovy říše, zatímco Antipatros měl spravovat Makedonii. Perdikkás tak fakticky získal vládu, poněvadž oba králové se nacházeli zcela v jeho moci.Jako regent si počínal značně autoritářsky a zřejmě se chtěl domoci královského titulu, podobně jako tak kdysi učinil i Filip II., třebaže Perdikkovým úkolem bylo střežit zájmy obou králů. Diskvalifikovala ho však jeho nedostatečná autorita mezi ostatními makedonskými generály a rovněž fakt, že nepocházel z královského rodu Argeovců. Svého soka Meleagra, velitele pěchoty, dal zatknout a popravit. V roce 322 př. n. l. zrušil své zasnoubení s Antipatrovou dcerou Níkaiou, neboť mu Olympias nabídla ruku své dcery a Alexandrovy sestry, Kleopatry.Jeho nejloajálnější spojenec Eumenés byl určen za správce provincií Kappadokie a Paflagonie. Tyto provincie však dosud nebyly Makedonci podmaněny. Perdikkás proto nařídil Antigonovi (místodržiteli Frýgie, Lykie a Pamfýlie), aby je pro Eumena získal. Antigonos ale odmítl. Když ho Perdikkás předvolal do Babylónu, kde měl být souzen pro neuposlechnutí rozkazu, utekl raději Antigonos do bezpečí k Antipatrovi a spolu s ním, Ptolemaiem a Kraterem vytvořil alianci namířenou proti Perdikkovi.Perdikkás na to reagoval tak, že válku s Antigonem přenechal Eumenovi, zatímco sám vyrazil s hlavní částí armády do Egypta proti Ptolemaiovi. Snad ho pokládal za svého nejnebezpečnějšího protivníka. Perdikkás se s ním dvakrát střetl, avšak během neúspěšného přechodu řeky Nil utrpělo jeho vojsko těžké ztráty. V důsledku toho se proti Perdikkovi obrátili jeho vlastní vojáci. Ve vzniklé vzpouře sehráli vůdčí roli Perdikkovi důstojníci Peithón, Antigenés a Seleukos, kteří v červenci roku 321 př. n. l. zavraždili Perdikka v jeho vlastním stanu.
  • Perdiccas (Greek: Περδίκκας, Perdikkas; died 321/320 BC) was one of Alexander the Great's generals. After Alexander's death in 323 BC he became regent of all Alexander's empire.
  • Perdikkas (Grieks: Περδίκκας; overleden mei/juni 321 v.Chr.) was generaal in het leger van Alexander de Grote. Na diens dood (323 v.C.) werd hij regent van het Macedonische Rijk en één van de diadochen.
  • Perdicca, figlio di Oronte, fratello di Alceta (in greco antico Περδίκκας, traslitterato in Perdìkkas; ... – Egitto, 321 a.C.), è stato un militare antico macedone, generale di Alessandro Magno e reggente dell'impero dello stesso Alessandro dal 323 al 321 a.C.
  • ペルディッカス(希:Περδίκκας、ラテン文字転記:Perdiccas、? - 紀元前321年または紀元前320年)はアレクサンドロス3世に仕えたマケドニア王国の将軍であり、ディアドコイの一人である。ペルディッカスはオレスティスのマケドニア貴族オロンテスの子で、弟にはアルケタスがいる。
  • Perdikkasz (? – Egyiptom, Kr. e. 321) makedón katona és politikus, Nagy Sándor hadvezére, majd a halála után birodalmát vezető diadokhoszok egyike, Kr. e. 323-tól haláláig pedig a birodalom régense volt.
  • Perdicas (Perdiccas, Περδίκκας) fill d'Orontes, fou un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, que fou un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.Pel seu naixement noble vivia a la cort de Filip II de Macedònia i fou un dels que van venjar la mort del rei.Després va servir Alexandre però no apareix esmentat individualment fins més endavant, quan se li va donar el comandament d'una de les divisions de la falange, amb la qual va acompanyar el rei a la campanya d'Il·líria i al setge de Tebes; en aquest darrer fou ferit.En l'expedició a Pèrsia va dirigir una divisió de la falange formada per orestes i lincestes, i va participar en les batalles del Grànic, Issos i Arbela; a la darrera fou altre cop ferit de gravetat. És esmentat als setges d'Halicarnàs i de Tir. Després apareix durant les operacions a Pèrsia, Sogdiana i Índia; traslladat a la cavalleria i va manar una de les eparquies o divisions de la guàrdia del rei, i també va rebre comandaments separats d'importància tant sol com junt a altres generals; es va destacar a la batalla de l'Hidaspes contra el rei Porus i després contra els cataians i a l'atac a la ciutat dels malli. Quan el rei va tornar a Susa va donar a Perdicas una corona d'or pels seus serveis i la mà de la filla d'Atròpat, el sàtrapa de Mèdia. Quan no estava de servei a la guerra exercia com a somatofilax del rei, i va estar al seu costat als darrers temps abans de la mort.A la mort d'Alexandre (323 aC) Perdicas va proposar que la corona s'havia de reservar pel fill d'Alexandre i Roxana (que estava embarassada) suposant que fos un mascle, i a proposta d'Aristonous la regència fou confiada a Perdicas, decisió complementada, a proposta de Pitó, pel nomenament com a coregent de Lleonat. Part de l'exèrcit va reconèixer aquest acord però la infanteria dirigida per Meleagre no hi va estar d'acord i defensava la corona per Filip III Arrideu, el germanastre d'Alexandre; el trencament va fer que la cavalleria i els principals oficials es retiressin de la ciutat de Babilònia i acampessin a l'exterior. Perdicas primer va romandre a la ciutat, però un intent d'acabar amb la seva vida el va decidir a sortir; la cavalleria va assetjar Babilònia , però finalment es va arribar a un compromís pel qual Filip III Arrideu fou reconegut rei pero si el fill de Roxana era un mascle seria associat al tron; Perdicas seria el quiliarca (un títol honorari) i dirigia l'exèrcit sota l'autoritat del rei; Meleagre seria el segon en el comandament.Aquest acord estava destinat a ser efímer. Perdicas amb la seva nova posició va reforçar els seus partidaris, va eclipsar el rei, i quan va estar preparat va eliminar Meleagre i els seus principals partidaris. El naixement d'un fill de Roxana no va fer més que augmentar la seva autoritat al reduir la d'Arrideu. Els generals que podien ser un perill foren enviats a satrapies llunyanes; el mercenaris grecs revoltats a l'Àsia Menor foren derrotats per Pitó i finalment foren tots massacrats, fins i tot els que s'havien rendit, per orde expressa de Perdicas.Perdicas s'havia assegurat el poder (322 aC) i va iniciar la conquesta de Capadòcia que Alexandre havia ignorat i romania un regne de fet independent sota Ariarates I. Aquest fou derrotat en dues batalles i fet presoner i executat; el govern de Capadòcia fou donat al seu amic Èumenes de Càrdia.Després va anar a Psídia on va sotmetre les ciutats de Laranda i Isaura.Perdicas volia deposar Ptolemeu de la important satrapia d'Egipte; però el regent d'Europa, Antípater, hostil a Perdicas, va entrar en aliança amb Ptolemeu. Per evitar aquesta aliança Perdicas va demanar la mà de Nicea, la filla d'Antípater, que no va poder rebutjar. Nicea fou enviada a Àsia, però al mateix temps Perdicas va rebre ofertes d'Olímpia d'Epir (la mare d'Alexandre) que li oferia la mà de la seva filla Cleòpatra a canvi del seu suport contra Antípater; com que Perdicas no es volia enemistar encara amb aquest obertament, es va casar amb Nicea però amb el propòsit de divorciar-se aviat i casar-se amb Cleòpatra; en aquest moment Perdicas probablement ja pensava a esdevenir rei de Macedònia. Els plans de Cinana, la germanastra d'Alexandre el Gran, que va decidir casar Filip III Arrideu amb la seva filla Eurídice, i es va presentar a Àsia, van alarmar Perdicas i Antípater, i el primer va enviar el seu germà Alcetes amb ordre de matar la princesa. Cinana fou morta per Alcetes poc després, tot i que les seves tropes s'hi oposaven. Aquesta mort va excitar gran oposició fins al punt que Perdicas va haver d'acceptar l'enllaç d'Eurídice amb Arrideu. Poc després l'intent de jutjar Antígon el Borni per certs actes que havia fet a la seva satrapia, va fer esclatar la crisi; Antígon va fugir a Macedònia on va revelar a Antípater les ambicions de Perdicas, i Antípater i Cràter d'Orèstia es van unir en una lliga amb Ptolemeu I Sòter contra Perdicas, a qui van declarar la guerra. Perdicas va decidir deixar Èumenes a l'Àsia Menor i ell mateix dirigir l'atac a Egipte. A la primavera del 321 aC, al front d'un gran exèrcit i acompanyat per Filip III Arrideu i Eurídice, i per Roxana i el seu nen, es va dirigir contra Egipte. Va arribar fins a Pelusium però a partir d'allà va trobar els braços del Nil fortificats i vigilats per Ptolemeu i fou rebutjat en tots els intents de passar el riu que va fer mentre baixava cap al sud; en el darrer intent, a l'altura de Memfis, va perdre gran quantitat de soldats ofegats i les tropes van començar a queixar-se, fins que va esclatar el motí iniciat per la infanteria però seguit per la cavalleria; una banda d'oficials encapçalada per Seleuc i Antígenes va anar a la tenda de Perdicas i el van matar de diverses ferides.
  • Perdikkas (stgr. Περδίκκας; ur. ok. 365 p.n.e. - zm. maj-czerwiec 320 p.n.e.) – wódz Filipa II i Aleksandra Wielkiego, jeden z diadochów. Był synem Orontesa, satrapy Myzji.[potrzebne źródło]Po śmierci Aleksandra (323 p.n.e.) naczelny wódz armii, faktyczny regent państwa. Od 322 p.n.e. sprawował opiekę nad Filipem Arrhidaeusem i małym Aleksandrem IV synem Aleksandra. Dążył do zachowania imperium w całości. Zamierzał poślubić Kleopatrę siostrę Aleksandra i w ten sposób stać się królem Macedonii pozbawiając władzy Antypatra. Jego ambitne plany doprowadziły do wojny z pozostałymi diadochami (po stronie Perdikkasa stanął Eumenes z Kardii). W 321 p.n.e. podczas wyprawy na Egipt na którą Perdikkas zabrał ze sobą jako regent obu królów: Filipa Arrhidaeusa i Aleksandra IV. W wyniku niezadowolenia wśród własnych żołnierzy poniesionymi stratami przy przeprawianiu się przez Nil, brakiem sukcesów, niedostatkiem żywności i zachęcani przez obietnice Ptolemeusza żołnierze zawiązali spisek w wyniku którego Perdikkas został zamordowany we własnym namiocie przez swoich oficerów: Pejtona, Antygenesa i Seleukosa (gdzieś między 21 maja a 19 czerwca 320 p.n.e.[potrzebne źródło]). Twórca taktyki walki na dwa fronty. Zauważył on, że aby walczyć skutecznie na dwóch frontach, należy na jednym się bronić a na drugim atakować, dlatego polecił Eumenesowi bronić Azji Mniejszej, a sam wyruszył na podbój Egiptu Ptolemeusza. Taktyki tej uczą się absolwenci amerykańskich szkół wojskowych.[potrzebne źródło]== Przypisy ==
  • Пердикка (др.-греч. Περδίκκας; ок. 365 до н. э.(-365) — 321 до н. э.) — друг и сподвижник Александра Великого, один из диадохов, регент империи после смерти Александра (323).
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 623824 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 7318 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 77 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 104992619 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Perdiccas (en grec ancien Περδίκκας / Perdíkkas) est l'un des principaux généraux et diadoques d'Alexandre le Grand. En 323 av. J.-C., il devient chiliarque (régent) et manifeste l'ambition de maintenir à son profit l'unité de l'empire, mais il périt face à Ptolémée en Égypte en 321.
  • Perdikkas (griechisch Περδίκκας; † 320 v. Chr. [in der Forschung wurde sein Tod jedoch lange Zeit in das Jahr 321 v. Chr. datiert]) war ein General Alexanders des Großen. Nach dem Tode Alexanders wurde er Regent des Reichs. Alexander, der ihn sehr schätzte, soll ihm auf dem Totenbett seinen Siegelring übergeben haben.
  • Pérdicas (ca. 365 a.C. — 321 a.C.) foi um dos generais de Alexandre Magno, que se tornou regente do império em 323 a.C..
  • Perdiccas (Greek: Περδίκκας, Perdikkas; died 321/320 BC) was one of Alexander the Great's generals. After Alexander's death in 323 BC he became regent of all Alexander's empire.
  • Perdikkas (Grieks: Περδίκκας; overleden mei/juni 321 v.Chr.) was generaal in het leger van Alexander de Grote. Na diens dood (323 v.C.) werd hij regent van het Macedonische Rijk en één van de diadochen.
  • Perdicca, figlio di Oronte, fratello di Alceta (in greco antico Περδίκκας, traslitterato in Perdìkkas; ... – Egitto, 321 a.C.), è stato un militare antico macedone, generale di Alessandro Magno e reggente dell'impero dello stesso Alessandro dal 323 al 321 a.C.
  • ペルディッカス(希:Περδίκκας、ラテン文字転記:Perdiccas、? - 紀元前321年または紀元前320年)はアレクサンドロス3世に仕えたマケドニア王国の将軍であり、ディアドコイの一人である。ペルディッカスはオレスティスのマケドニア貴族オロンテスの子で、弟にはアルケタスがいる。
  • Perdikkasz (? – Egyiptom, Kr. e. 321) makedón katona és politikus, Nagy Sándor hadvezére, majd a halála után birodalmát vezető diadokhoszok egyike, Kr. e. 323-tól haláláig pedig a birodalom régense volt.
  • Пердикка (др.-греч. Περδίκκας; ок. 365 до н. э.(-365) — 321 до н. э.) — друг и сподвижник Александра Великого, один из диадохов, регент империи после смерти Александра (323).
  • Pérdicas (en griego antiguo Περδίκκας/Perdíkkas), militar macedonio (m. 321 a. C.), fue uno de los generales y diádocos de Alejandro Magno. Nació en una familia aristócrata de la región de Oréstide, en Macedonia, y llegó a participar en todas las batallas del conquistador. Fue herido en Tebas en 335 a. C., después comandó, con Hiparco un cuerpo de caballería. Hacia 330 a. C., fue uno de los diez sômatophylakes (hombres de confianza) del soberano y ejerció, a partir de 324 a.
  • Perdikkás (řecky Περδίκας; † červenec 321 př. n. l.) byl jeden z generálů Alexandra Velikého, po jehož smrti se stal regentem říše. Alexandr si ho velmi cenil, dokladem toho je skutečnost, že mu měl na smrtelné posteli předat svůj pečetní prsten.Perdikkás byl synem Oronta, který pocházel z knížecího rodu vládnoucího v makedonské provincii Orestis. Jako velitel makedonské falangy se vyznamenal při dobývání vzbouřených Théb v roce 335 př. n. l., přičemž byl těžce zraněn.
  • Perdicas (Perdiccas, Περδίκκας) fill d'Orontes, fou un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, que fou un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.Pel seu naixement noble vivia a la cort de Filip II de Macedònia i fou un dels que van venjar la mort del rei.Després va servir Alexandre però no apareix esmentat individualment fins més endavant, quan se li va donar el comandament d'una de les divisions de la falange, amb la qual va acompanyar el rei a la campanya d'Il·líria i al setge de Tebes; en aquest darrer fou ferit.En l'expedició a Pèrsia va dirigir una divisió de la falange formada per orestes i lincestes, i va participar en les batalles del Grànic, Issos i Arbela; a la darrera fou altre cop ferit de gravetat.
  • Perdikkas (stgr. Περδίκκας; ur. ok. 365 p.n.e. - zm. maj-czerwiec 320 p.n.e.) – wódz Filipa II i Aleksandra Wielkiego, jeden z diadochów. Był synem Orontesa, satrapy Myzji.[potrzebne źródło]Po śmierci Aleksandra (323 p.n.e.) naczelny wódz armii, faktyczny regent państwa. Od 322 p.n.e. sprawował opiekę nad Filipem Arrhidaeusem i małym Aleksandrem IV synem Aleksandra. Dążył do zachowania imperium w całości.
  • Пердика (на гръцки: Περδίκκας, Perdikkas; † 321 пр.н.е. или 320 пр.н.е.) е генерал на Александър Велики. След смъртта на Александър (323 пр.н.е.) диадох и регент на царството. Александър му предал на смъртното си ложе своя пръстен с печат.Пердика е син на Orontes от царската фамилия на македонската провинция Орестида (Orestis, между Гърция и Албания) в Горна Македония.Започва военната си кариера при цар Филип II Македонски, на когото служи като телохранител (somatophylax). През 336 пр.н.е.
rdfs:label
  • Perdiccas (général)
  • Perdicas d'Orèstia
  • Perdicca
  • Perdiccas
  • Perdikkas
  • Perdikkas (Diadoche)
  • Perdikkas (diadoch)
  • Perdikkasz
  • Perdikkás
  • Pérdicas
  • Pérdicas (general)
  • Пердика (диадох)
  • Пердикка (диадох)
  • ペルディッカス
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of