Pausanias, en grec ancien Παυσανίας († 469), est un homme politique et général spartiate.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Pausanias, en grec ancien Παυσανίας († 469), est un homme politique et général spartiate.
  • Павзаний - Спартански пълководец и стратегСпартанец, племенник на цар Леонид. Става регент до пълнолетието на престолонаследника - сина на Леонид. Командва гръцката съюзническа армия при Платея. По-късно спечелва много военни успехи в Кипър и Византион, които освобождава от персите. Когато командването му е отнето, пожелава да стане тиран на Византион и влиза в преговори с Великия цар (т.е. царя на персите). Повикан в Спарта от ефорите, той е обвинен в предателство и оставен да умре в храма на Атина Халкиойкос, където е потърсил убежище (467 г.) Съществуват скулптурни копия, за които се предполага, че са на неговия портрет (вж. снимката).
  • パウサニアス(希:Παυσάνιας、ラテン文字転記:Pausanias、? - 紀元前470年)は、スパルタの王族、将軍である。パウサニアスはアナクサンドリデス2世の子クレオンブロトスの子で、レオニダス1世の甥に当たる。パウサニアスの子プレイストアナクスはプレイスタルコス(レオニダスの子)の後を継いでスパルタ王になった。また、パウサニアスは幼いプレイタルコスの後見人を務めもした。紀元前479年、パウサニアスはギリシア連合軍を率いて第二次ペルシア戦争のプラタイアの戦いでマルドニオス率いるペルシア軍を破った。翌年、パウサニアスはビュザンティオンを落とし、ビュザンティオンをペルシアの勢力圏から切り離した(ビュザンティオン包囲戦)。戦いの後、彼は戦いで捕えたペルシア王クセルクセス1世の親族を脱獄したと見せかけて密かに送り返し、それと同時にペルシア王に書状を送った。その中で彼は、クセルクセス1世の娘を娶って婚姻関係を結びたいと申し出、そうすればギリシアをペルシアの支配下に置くと約束し、ついてはそのためにペルシア王に忠実な臣下を小アジア沿岸に派遣するよう求めた。これに対してペルシア王はアルタバゾスを送り、ダスキュレイオン(ヘレスポントス・フリュギア)の太守とした。しかし、この目論見は露見し、また、ビュザンティオンを落とした後のパウサニアスの僭主的な言動は同盟諸国の顰蹙を買い、同盟諸国はアテナイになびいたことによってパウサニアスは告訴された。この時彼はスパルタには帰らずにトロイア地方のコロナイに居を定めたが、スパルタから召喚状が来たので帰国し、裁判にかけられた。この時彼は死刑を求刑されたが、罰金刑で済んだ。その後、またもやパウサニアスはペルシアとの内通があったことが発覚し、スパルタ当局に逮捕されそうになった。身の危険を感じた彼は先んじてアテナの神殿に逃げ込み、難を逃れようとした。そこで監督官たちは神殿にパウサニアスを閉じ込め、餓死させようとした。後になって彼が運び出された時には既に虫の息であり、すぐに死んだ。
  • Pausaniás († 470) byl spartský princ z dynastie Ágidovců, jenž během řecko-perských válek velel Helénům při jejich vítězství nad Peršany v bitvě u Platají.
  • Pausania figlio di Cleombroto (il fratello minore di Leonida I) (Sparta, fra il 515 e il 510 a.C. – Sparta, fra il 471 a.C. e il 469 a.C.) è stato un militare spartano, reggente di Sparta dopo la morte di Leonida, a causa della minore età di Plistarco.
  • Pausanias (en griego Παυσανίας) fue un regente y general laconio del siglo V a. C. Pertenecía a la familia real espartana de los Agíadas. Hijo de Cleómbroto y sobrino del diarca Leónidas. Tras la muerte de Leónidas y Cleómbroto, Pausanias se convirtió en regente en nombre de su primo e hijo de Leónidas, Plistarco, que era menor de edad (año 480 a. C.)Se proclamó vencedor de la batalla de Platea (479 a. C.) contra el ejército persa dirigido por Mardonio y reconquistó Tebas y Bizancio. En Bizancio los aliados se quejaron de su actitud despótica. Inició también una política de acercamiento a los persas, con la devolución de prisioneros nobles y el compromiso de matrimonio con una hija de Megabates, sátrapa y hombre de confianza de Jerjes. Estos hechos y la adopción, por su parte, de costumbres persas provocaron su destitución.Estos hechos, y muchas otras cosas que había hecho contra las leyes de Lacedemonia, hicieron que su mismo pueblo se enemistara con él.Les indignaba en gran manera, por ejemplo que el mismo Pausanias mandara esculpir en el trípode que los griegos habían ofrecido al templo de Apolo, en Delfos los siguientes versos:«Aquel griego capitán que Pausanias se llamó, ya que a los medos venció con gran trabajo y afán que en la guerra padeció, por honra del dios Apolo, aquí puso esta memoria, aplicando su victoria al favor de aquel Dios solo.»La destitución de Pausanias como general del ejército de los aliados en la lucha contra los persas, fue una de las causas que promovieron la hegemonía ateniense previa a la guerra del Peloponeso.Después de haber sido juzgado y declarado inocente, Pausanias regresó, a título personal, a Asia Menor, donde reanudó sus contactos con el Imperio aqueménida. Reclamado de nuevo por los éforos, regresó a Esparta, donde al parecer promovió una revuelta de los hilotas. La traición a uno de sus mensajeros fue su condena. Cuando iba a ser capturado huyó y se refugió en el templo de Atenea Calcieco.Los espartiatas tapiaron el templo por los cuatro costados, encerrando así a Pausanias en su interior. Esperaron a que estuviera al borde de la muerte por inanición y lo sacaron del templo para que muriera fuera y evitar cometer sacrilegio. Su cuerpo fue enterrado en el mismo lugar de su muerte, próximo a la tumba del rey Leónidas.
  • Павсаний, сын Клеомброта (греч. Παυσανίας; ? — 467 до н. э.) — спартанский полководец эпохи греко-персидских войн. После гибели царя Леонида в Фермопильском сражении стал регентом его сына Плистарха. Во главе общегреческой армии одержал победу над персидским войском при Платеях. Сокрушительный разгром персов стал, по выражению немецкого историка Эрнста Курциуса, днём спасения Эллады.После сражения при Платеях во главе общегреческой армии завоевал Византий. Несмотря на военные успехи и взятие важного стратегического пункта, из-за своей грубости и недостойного поведения лишился поддержки рядовых греков. Они напали на корабль Павсания и посоветовали убираться «и благодарить судьбу, которая была на его стороне при Платеях, — только память об этой победе мешает грекам рассчитаться с ним по заслугам».Впоследствии предал общее дело и начал вести переговоры с персами, преследуя далеко идущие личные цели. Был отозван в Спарту, где вскоре открылось его предательство. Поняв, что его раскрыли, Павсаний спрятался от преследования в ближайшем храме Афины Меднодомной. В соответствии с древнегреческими верованиями, арест и умерщвление человека, ищущего убежища у алтаря богов, считались великим святотатством. Согласно Корнелию Непоту и Диодору Сицилийскому, в то время была ещё жива мать спартанского регента. Узнав о том, в чём обвиняют её сына, престарелая женщина первой пришла к двери храма и принесла к его порогу камень, чтобы замуровать вход. Дверь замуровали, лишив Павсания надежды на спасение. Через несколько дней его полумёртвого вынесли из священного места, после чего он вскоре и умер.
  • Pausanias (Oudgrieks: Παυσανίας) was een Spartaanse generaal, en was ook een tijdje regent van Sparta. Hij was de zoon van generaal en voormalig regent Cleombrotus, de broer van de beroemde koning Leonidas I. Hij was net als zij lid van de Agiaden.Toen zijn oom, Leonidas I in 480 v.Chr. stierf in de Slag bij Thermopylae, was zijn oudste zoon en normaal gezien ook opvolger, Pleistarchos, nog veel te jong. Daarom werd Pleistarchos aangesteld als koning in theorie, maar werd eerst Cleombrotus aangesteld als regent. Die werd echter opgeroepen om als generaal te gaan vechten bij de Landengte van Korinthe, en toen werd Pausanias aangesteld als regent. In feite had hij het bestuur van de stad in handen. Hij werd ook als opperbevelhebber gekozen om de Griekse coalitietroepen aan te voeren bij de beslissende Slag bij Plataeae, tegen de Perzische koning Xerxes I. De Grieken zouden die slag in 479 v.Chr. winnen.In 478 v.Chr. voer Pausanias uit met 50 schepen, en veroverde hij de staden Hermione en Byzantium. Na de verovering van Byzantium zou hij enkele krijgsgevangen, vrienden van de Perzische koning Xerxes, hebben vrijgelaten. Hij zei echter dat ze ontsnapt waren. Bij zijn terugkeer in Sparta, werd hij beschuldigd van Medismos (Oudgrieks: Μηδισμος; collaboratie met de Perzen). Hij werd echter vrijgesproken, en keerde terug naar Byzantium. Daar bleef hij tot 471 v.Chr. De Atheners verdreven hem toen uit Byzanthium, en hij stichtte toen Troas. Daar zou hij brieven hebben uitgewisseld met Xerxes, en zou hij zijn hulp toegezegd hebben om alle Grieken onder Perzisch gezag te brengen.De Spartanen kwamen daar achter, en ze beschuldigden hem, met de steun van de Griekse anti-Perzië coalitie, opnieuw van collaboratie. Deze keer vluchtte hij echter naar Kolonai. Even later keerde hij toch terug, waarna hij meteen gevangen werd gezet door de eforen. Hij werd echter meteen vrijgelaten, wegens een gebrek aan bewijs.Enkele dagen na zijn vrijlating, zeiden enkele Heloten dat hij geprobeerd had hen om te kopen. Ook de boodschapper die Xerxes en Pausanias gebruikten voor hun briefwisseling, werd samen met heel wat bewijsstukken teruggevonden. De eforen besloten Pausanias toch te vervolgen.Pausanias kwam echter achter de plannen van de eforen, en vluchtte weg naar de tempel van de godin Athena Chalkioikos. De Grieken kenden de onschendbaarheid van de tempel, en iemand die daar asiel had gevonden, moest met rust gelaten worden. In die tempel was er geen voedsel. Pausanias stierf, rond 467 v.Chr., aan verhongering.De vaas die gevonden is in Vix (Frankrijk), die nu tentoongesteld staat in het museum te Châtillon-sur-Seine, was bedoeld als een cadeau van Pausanias aan koning Xerxes. Hij zou door huursoldaten (Heloten en Kelten) naar Xerxes gebracht worden. Deze vaas is daar echter nooit aangekomen, maar gestolen door de Kelten. Uiteindelijk is deze vaas met een hoogte van 1,65 meter en een inhoud van 1100 liter in Vix in een praalgraf van een Keltische prinses terechtgekomen.
  • Pauzaniasz – wódz spartański z przełomu VI i V w. p.n.e.. Jego ojciec Kleombrotos, brat króla Leonidasa, który zginął pod Termopilami w 480 p.n.e., sprawował regencję w imieniu małoletniego Plejstarchosa, syna Leonidasa. Kiedy Kleombrotos zmarł zimą 480/479 p.n.e. Pauzaniasz został regentem swojego kuzyna.W okresie wojen perskich dowodził częścią wojsk Związku Helleńskiego, któremu przewodniczyła Sparta. Był dowódcą armii greckiej w zwycięskiej dla niej bitwie z wojskami perskimi stoczonej pod Platejami w 479 p.n.e. Później ruszył na jej czele na sprzymierzone z Persami Teby i wymusił na polis wydanie pro-perskich polityków, których stracono w Koryncie.W 478 p.n.e. otrzymał dowództwo 20 peloponeskich staków, które razem z 30 ateńskimi i pewną liczbą sprzymierzonych, popłynęły na Cypr, by wydrzeć wyspę spod perskiego panowania. Później jego flota skierowała się na północ, przepłynęła Hellespont i zajęła Byzantion. Tam Pauzaniasz stał się niepopularny wśród Greków, którymi dowodził. Tukidydes pisze, że przyjął perskie zwyczaje, stał się arogancki, a także nawiązał potajemne kontakty z Kserksesem, perskim królem, oferując nawet poślubienie jego córki. Trudno powiedzieć na ile te zarzuty są rzeczywiste, być może były one rozpowszechniane przez Ateńczyków, chcących pozbyć się spartańskiego dowództwa. Niemniej skargi dotarły do Sparty, Pauzaniasz został odwołany do domu gdzie był sądzony. Uniewinniono go od zarzutu medyzmu (współpracy z Persami), ale został skazany za mniej ważne przewinienia. Na jego miejsce wysłano nowego dowódcę, ale Ateńczycy zdążyli już przejąć dowództwo w wojnie z Persami. W takiej sytuacji Sparta wycofała się z dalszych walk.Jak dalej relacjonuje Tukidydes, Pauzaniasz, zwolennik dalszego uczestnictwa Sparty w wojnie, udał się jako osoba prywatna do Byzantionu, rzekomo by walczyć z Persami, ale na nowo podjął pertrakcje z królem perskim. Ateńczycy zmusili go do opuszczenia miasta, więc udał się do Kolony w Azji Mniejszej, gdzie dotarł do niego posłaniec ze Sparty z rozkazem powrotu. Pauzaniasz usłuchał. W Sparcie początkowo został uwięziony, ale kiedy zgodził się na proces, został uwolniony. Mimo tego traktowany był przez Spartan z nieufnością, oskarżano go o przygotowywanie buntu helotów. Miał też pozostawać w kontakcie z perskim satrapą Artabazosem, a jeden z listów do niego, przechwycony przez spartańskich eforów, stał się podstawą do kolejnego oskarżenia. Pauzaniasz, ostrzeżony przez jednego z eforów, schronił się w sanktuarium Ateny, gdzie został odizolowany i zagłodzony. Tuż przed śmiercią głodową, został wyniesiony na zewnątrz by nie zanieczyścić przybytku. Nie wiadomo na ile informacje Tukidydesa są rzetelne, możliwe, że zarzuty dotyczące Pauzaniasza są późniejszym wytworem, choć część z nich brzmi prawdopodobnie. Na pewno odznaczał się zbyt dużym indywidualizmem, co nie było dobrze widziane w spartańskim społeczeństwie i mogło być jedną z głównych przyczyn upadku Pauzaniasza.== Przypisy ==
  • Artikulu hau Espartako jeneralari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus Pausanias.Pausanias (antzinako grezieraz: Παυσανίας; c. k. a. 470. urtean hila) Espartako jenerala izan zen, Agiden familiakoa. Persiarrak Platean menderatu zituen Greziako gudarostearen buruzagia izan zen (k. a. 479an). Zipre eta Bizantzio hartu zituen (k. a. 477. urtean). Greziarrek Xerxes erregearekin elkar hartuta egotea egotzi zioten Pausaniasi, eta bere aurka matxinatu ziren. Lehen epaiketan aske utzi ondoren, Bizantziora joan zen, eta Atenastik bota zutenean Troadera. Espartara itzuli zenean Atenaren tenpluan babes hartu eta goseak hil zen.
  • Pausànies (Pausanias, Grec: Παυσανίας) fou un general espartà del segle V aC, fou regent d'Esparta de la branca agída de la família reial laucedemònica, fill de Cleombrot d'Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I. Va succeir al seu pare Cleombrot com a regent del seu cosí Plistarc d'Esparta, fill de Leònides I, que encara era menor d'edat. Plistarc fou rei des del 480 aC fins a la seva mort vers el 459 aC.El 479 aC quan els atenencs van cridar als espartans en ajut contra els perses, Esparta va enviar un cos d'exèrcit de cinc mil soldats, cadascun amb set ilotes auxiliars, sota comandament de Pausànies; Eurinax, fill de Dorieu, fou associat al comandament segons Heròdot. A la zona de l'istme de Corint se'ls van unir altres forces dels aliats peloponesis; l'exèrcit es va trobar amb els atenenc a Eleusis i Pausànies va agafar el comandament de les forces combinades amb diversos generals al consell de guerra. Els aliats van creuar Cithaeron i es van aturar a Eritrea on van formar una línia a les muntanyes; eren llavors uns 110.000 homes que foren atacats per la cavalleria persa dirigida per Masisti; els perses foren rebutjats després que els atenencs van reforçar les línies megàries que eren atacats durament, i Masisti va morir.Pausànies va anar a buscar aigua i va baixar cap a Platees i es va aturar a la vora d'un rierol que Heròdot diu que era l'Asop però segurament era un dels seus afluents. El general persa Mardoni es va col·locar a l'altre costat del riu; les forces van romandre inactives deu dies i es van limitar a vigilar-se, degut als mals informes dels endevins. Finalment Mardoni va decidir l'atac, però els grecs van rebre la informació i quan l'endemà la cavalleria persa va atacar, els grecs estaven a punt, però tanmateix els perses van ocupar les fonts de Gargàfia que donaven aigua als grecs, de manera que els grecs van decidir passar prop de Platees cosa que van fer la nit. L'endemà es va lliurar la batalla de Platees amb victòria grega; el camp persa fou assaltat i es va produir una carnisseria; Pausànies fou dels que va lluitar amb més coratge segons Diodor de Sicília, però Heròdot no ho esmenta. El botí fou recollit pels ilotes.Després de la batalla i a proposta d'Aristides d'Atenes, es va constituir formalment una confederació dels grecs i Pausànies va romandre en el comandament; delegats foren enviats des de Platees a tots els estats grecs per deliberar dels seus interessos comuns i celebrar cada any l'aniversari de la batalla i cada cinc anys un festival anomenat Festes de la Llibertat que es faria a Platees, ciutat que fou declarada inviolable i independent. Aquest tractat Tucídides l'anomena τὰς παλαιὰς Παυσανίου μετὰ τὸν Μη̂δον σπονδάς.Abans de retirar-se, Pausànies va atacar Tebes i va exigir la rendició dels traïdors; després d'un setge de 20 dies, alguns caps del partit persa, dirigit per Timagènides i Attagí van acceptar ser lliurats als aliats (el darrer va poder escapar); els entregats van ser executats sense judici a Corint.El 477 aC Pausànies va dirigir una flota que va aconseguir expulsar als perses d'Europa i les illes. Xipre fou atacada i en gran part sotmesa. De Xipre, Pausànies va anar a Bizanci i va ocupar la ciutat i va erigir segurament el temple a Posidó al Bòsfor Traci a un lloc anomenat Exampaeus. Va governar la ciutat durant set anys (va establir com governador a Gòngil d'Erètria) i va modificar el seu govern i la seva estructura que de vegades fou considerat el fundador de Bizanci. Llavors Pausànies va començar a meditar l'establiment de la seva tirania sobre tot Grècia amb suport dels perses; entre els presoner fets a Bizanci i havia alguns perses connectats amb la casa reial i els va enviar a la cort persa (sense coneixement dels altres aliats) deixant-los de fet lliures. Gòngil, que portava una carta de Pausànies pel rei persa, els va escortar; en la carta s'oferia al rei persa el domini de tot Grècia sota govern de Pausànies que es casaria amb la filla del rei, i demanava l'enviament d' una persona amb poders; Xerxes va enviar a Artabazos amb una carta on agraïa l'alliberament dels presoners i li oferia tropes i diners per aconseguir el seu propòsit.Pausànies va començar a tractar malament als seus aliats; cap persona es podia acostar a ell i mica en mica va assumir les vestimentes i atributs d'un sàtrapa persa. Fins i tot va visitar Tràcia amb una guàrdia de perses i egipcis. Tot això va disgustar als aliats, i voluntàriament els estats van decidir transferir la preeminència a Atenes. Així va néixer la confederació encapçalada per Atenes; mentre a Esparta van arribar rumors dels plans de Pausànies, i fou cridat per tornar; al seu lloc fou enviat Dorcis, que no fou obeït pels aliats, de manera que els espartans es van retirar de la confederació. Pausànies va arribar a Esparta i fou sotmès a judici però les proves de traïció eren molt dèbils i era dubtós poder obtenir una condemna. Llavors Pausànies, sense ordes, va embarcar en un vaixell d'Hermíone, i va retornar a Bizanci, on Gòngil encara romania com a governador, i on va renovar els seus plans. Una greu injuria a una família de gran importància a la ciutat (amb la mort d'un dels seus membres) va comportar que els aliats demanessin a Atenes la seva expulsió que es va produir. Pausànies va anar llavors a Colones (Colonae) a la Troade on va entrar altre cop en contacte amb els perses; llavors va rebre una orde imperativa de retornar a Esparta, i Pausànies, sense tenir prou avançats els seus plans, va tornar i fou empresonat, però fou alliberat molt poc després, i va demanar ser jutjat ja que amb els seus diners podia comprar el tribunal. Finalment el judici no es va poder fer.Pausànies va entrar llavors en contacte amb caps dels ilotes als que va prometre la llibertat i la ciutadania si l'ajudaven a enderrocar al govern; alguns ilotes el van denunciar, però els èfors continuaven poc inclinats a jutjar a un home de la seva posició. Llavors es va trobar una prova decisiva quan un home de nom Argili, que portava una carta de Pausànies per Artabazos, va trencar el segell i va obrir la carta i va trobar dins instruccions per la seva pròpia mort, i llavors va donar la carta als èfors; d'acord a un pla, Argili es va refugiar al temple de Posidó a Tenaros, a la vora del qual els èfors també van amagar als seus homes; Pausànies hi va anar a preguntar-li la raó de la seva traïció i Argili li va tirar en cara les ordes per la seva mort; el pla era agafar a Pausànies a la tornada però va rebre una advertència d'un dels èfors i es va refugiar al temple d'Atenea Calcioca; els èfors van decidir construir un mur davant la porta per que no pogués sortir; la mateixa mare de Pausànies, Alcatea, va posar la primera pedra; quan ja estava a punt de morir fou retirat pels èfors del temple i va morir als pocs minuts. Això va passar en una data desconeguda posterior al 471 aC i anterior al 466 aC. Els detalls de la seva mort són una mica diferents segons la font.Va deixar tres fills: Pleistonax (rei 459 a 409 aC), Cleòmenes i Aristocles. Plutarc diu que de jove fou un dels vencedors olímpics, però probablement és un error.
  • Pausânias (? — 470 a.C.), filho de Cleômbroto (regente), foi um general espartano, líder das forças gregas na Batalha de Plateias.Posteriormente, ele foi acusado de trair os espartanos, sendo condenado à morte.Ele nunca se tornou rei, mas seu filho Plistóanex sim, sucedendo Plistarco. Árvore genealógica baseada nas Histórias (Heródoto) e na Descrição da Grécia (Pausânias). Demais filhos de Anaxândrides omitidos por simplificação:== Referências ==
  • Pausanias, der Sohn des Kleombrotos, war ein Angehöriger des spartanischen Königshauses der Agiaden und Vormund für seinen Cousin, den jugendlichen König Pleistarchos, nachdem dessen Vater Leonidas 480 v. Chr. an den Thermopylen gefallen war. 479 v. Chr. war Pausanias der Heerführer der Spartaner und führte den Oberbefehl über die verbündeten Griechen bei der entscheidenden Schlacht von Plataiai. Er behielt in verwirrter Lage die Übersicht und verhalf damit den Griechen zum endgültigen Sieg über die Perser.Nach der Schlacht kam er in den Besitz des Hausrats von Großkönig Xerxes I. Herodot (IX, 82) berichtet darüber, wie Pausanias sich von den persischen Köchen ein Mahl in goldenem Ambiente vorsetzen ließ, und daraufhin lachend aussprach:"Hellenen! Seht her, weshalb ich euch rufen ließ. Ich wollte euch dieses Perserhäuptlings Torheit zeigen, der so üppig lebt und doch zu uns kommt, um uns Arme zu berauben."478 v. Chr. eroberte Pausanias mit 50 Schiffen Byzantion (Thukydides I,94) und soll danach aufgrund seines herrischen Auftretens unter den Griechen Missmut erregt haben. Er wurde des Medismos (= Konspiration mit den Persern) beschuldigt und nach Sparta zurückberufen, doch die anschließende Verhandlung fiel zu seinen Gunsten aus. Danach fuhr er 477 v. Chr. ohne Auftrag wieder nach Byzantion und hielt sich dort bis 471 v. Chr. auf. Erst als ihn die Athener mit Gewalt vertrieben, gründete er sich in Troas eine Herrschaft.Die erneute Rückkehr nach Sparta, eine mögliche Verschwörung mit den Heloten, seine Flucht in den Tempel der Athena Chalkioikos – dessen Eingänge man zumauerte, um ihn auszuhungern – und sein anschließender Tod durch Verhungern (um 467 v. Chr.) zeigen das unrühmliche Ende einer entscheidenden Persönlichkeit auf griechischer Seite während der Perserkriege.
  • Pausanias (Greek: Παυσανίας) (died c. 470 BC) was a Spartan general of the 5th century BC. He was a scion of the royal house of the Agiads but was not in the direct line of succession: he was the son of Cleombrotus and nephew of Leonidas I, and served as regent after the latter's death, since Leonidas' son Pleistarchus was under age. Pausanias was also the father of Pleistoanax, who later became king, and Cleomenes. Pausanias was responsible for the Greek victory over Mardonius and the Persians at the Battle of Plataea in 479 BC, and was the leader of the Hellenic League created to resist Persian aggression during the Greco-Persian Wars. After the Greek victories at Plataea and the Battle of Mycale, the Spartans lost interest in liberating the Greek cities of Asia Minor. However, when it became clear that Athens would dominate the Hellenic League in Sparta's absence, Sparta sent Pausanias back to command the League's military. In 478 BC Pausanias was suspected of conspiring with the Persians and was recalled to Sparta; however he was acquitted and then left Sparta of his own accord, taking a trireme from the town of Hermione. After capturing Byzantium, Pausanias was alleged to have released some of the prisoners of war who were friends and relations of the king of Persia. However, Pausanias argued that the prisoners had escaped. He sent a letter via Gongylus of Eretria to King Xerxes (son of Darius), saying that he wished to help him and bring Sparta and the rest of Greece under Persian control. In return, he wished to marry the king's daughter. After Xerxes replied agreeing to his plans, Pausanias started to adopt Persian customs and dress like a Persian aristocrat. Many Spartan allies joined the Athenian side because of Pausanias' arrogance and high-handedness. The Spartans recalled him once again, and Pausanias fled to Kolonai in the Troad before returning to Sparta as he did not wish to be suspected of Persian sympathies. On his arrival in Sparta, the ephors had him imprisoned, but he was later released. Nobody had enough evidence to convict him of disloyalty, even though some helots gave evidence that he had offered certain helots their freedom if they joined him in revolt. However one of the messengers that Pausanias had been using to communicate with Xerxes to try and betray the Greeks provided written evidence (a letter stating Pausanias' intentions) to the Spartan ephors that they needed to formally prosecute Pausanias.The ephors planned to arrest Pausanias in the street, but he was warned of their plans and escaped to the temple of Athena of the Brazen House. The ephors walled up the doors, put sentries outside and proceeded to starve him out. When Pausanias was on the brink of death by starvation they carried him out, and he died soon afterwards. Thus Pausanias did not die within the sanctuary of the temple, which would have been an act of ritual pollution.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 67928 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2455 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 33 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107348351 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Pausanias, en grec ancien Παυσανίας († 469), est un homme politique et général spartiate.
  • パウサニアス(希:Παυσάνιας、ラテン文字転記:Pausanias、? - 紀元前470年)は、スパルタの王族、将軍である。パウサニアスはアナクサンドリデス2世の子クレオンブロトスの子で、レオニダス1世の甥に当たる。パウサニアスの子プレイストアナクスはプレイスタルコス(レオニダスの子)の後を継いでスパルタ王になった。また、パウサニアスは幼いプレイタルコスの後見人を務めもした。紀元前479年、パウサニアスはギリシア連合軍を率いて第二次ペルシア戦争のプラタイアの戦いでマルドニオス率いるペルシア軍を破った。翌年、パウサニアスはビュザンティオンを落とし、ビュザンティオンをペルシアの勢力圏から切り離した(ビュザンティオン包囲戦)。戦いの後、彼は戦いで捕えたペルシア王クセルクセス1世の親族を脱獄したと見せかけて密かに送り返し、それと同時にペルシア王に書状を送った。その中で彼は、クセルクセス1世の娘を娶って婚姻関係を結びたいと申し出、そうすればギリシアをペルシアの支配下に置くと約束し、ついてはそのためにペルシア王に忠実な臣下を小アジア沿岸に派遣するよう求めた。これに対してペルシア王はアルタバゾスを送り、ダスキュレイオン(ヘレスポントス・フリュギア)の太守とした。しかし、この目論見は露見し、また、ビュザンティオンを落とした後のパウサニアスの僭主的な言動は同盟諸国の顰蹙を買い、同盟諸国はアテナイになびいたことによってパウサニアスは告訴された。この時彼はスパルタには帰らずにトロイア地方のコロナイに居を定めたが、スパルタから召喚状が来たので帰国し、裁判にかけられた。この時彼は死刑を求刑されたが、罰金刑で済んだ。その後、またもやパウサニアスはペルシアとの内通があったことが発覚し、スパルタ当局に逮捕されそうになった。身の危険を感じた彼は先んじてアテナの神殿に逃げ込み、難を逃れようとした。そこで監督官たちは神殿にパウサニアスを閉じ込め、餓死させようとした。後になって彼が運び出された時には既に虫の息であり、すぐに死んだ。
  • Pausaniás († 470) byl spartský princ z dynastie Ágidovců, jenž během řecko-perských válek velel Helénům při jejich vítězství nad Peršany v bitvě u Platají.
  • Pausania figlio di Cleombroto (il fratello minore di Leonida I) (Sparta, fra il 515 e il 510 a.C. – Sparta, fra il 471 a.C. e il 469 a.C.) è stato un militare spartano, reggente di Sparta dopo la morte di Leonida, a causa della minore età di Plistarco.
  • Pausânias (? — 470 a.C.), filho de Cleômbroto (regente), foi um general espartano, líder das forças gregas na Batalha de Plateias.Posteriormente, ele foi acusado de trair os espartanos, sendo condenado à morte.Ele nunca se tornou rei, mas seu filho Plistóanex sim, sucedendo Plistarco. Árvore genealógica baseada nas Histórias (Heródoto) e na Descrição da Grécia (Pausânias). Demais filhos de Anaxândrides omitidos por simplificação:== Referências ==
  • Павсаний, сын Клеомброта (греч. Παυσανίας; ? — 467 до н. э.) — спартанский полководец эпохи греко-персидских войн. После гибели царя Леонида в Фермопильском сражении стал регентом его сына Плистарха. Во главе общегреческой армии одержал победу над персидским войском при Платеях. Сокрушительный разгром персов стал, по выражению немецкого историка Эрнста Курциуса, днём спасения Эллады.После сражения при Платеях во главе общегреческой армии завоевал Византий.
  • Павзаний - Спартански пълководец и стратегСпартанец, племенник на цар Леонид. Става регент до пълнолетието на престолонаследника - сина на Леонид. Командва гръцката съюзническа армия при Платея. По-късно спечелва много военни успехи в Кипър и Византион, които освобождава от персите. Когато командването му е отнето, пожелава да стане тиран на Византион и влиза в преговори с Великия цар (т.е. царя на персите).
  • Pausanias (Greek: Παυσανίας) (died c. 470 BC) was a Spartan general of the 5th century BC. He was a scion of the royal house of the Agiads but was not in the direct line of succession: he was the son of Cleombrotus and nephew of Leonidas I, and served as regent after the latter's death, since Leonidas' son Pleistarchus was under age. Pausanias was also the father of Pleistoanax, who later became king, and Cleomenes.
  • Pausanias (en griego Παυσανίας) fue un regente y general laconio del siglo V a. C. Pertenecía a la familia real espartana de los Agíadas. Hijo de Cleómbroto y sobrino del diarca Leónidas. Tras la muerte de Leónidas y Cleómbroto, Pausanias se convirtió en regente en nombre de su primo e hijo de Leónidas, Plistarco, que era menor de edad (año 480 a. C.)Se proclamó vencedor de la batalla de Platea (479 a. C.) contra el ejército persa dirigido por Mardonio y reconquistó Tebas y Bizancio.
  • Pauzaniasz – wódz spartański z przełomu VI i V w. p.n.e.. Jego ojciec Kleombrotos, brat króla Leonidasa, który zginął pod Termopilami w 480 p.n.e., sprawował regencję w imieniu małoletniego Plejstarchosa, syna Leonidasa. Kiedy Kleombrotos zmarł zimą 480/479 p.n.e. Pauzaniasz został regentem swojego kuzyna.W okresie wojen perskich dowodził częścią wojsk Związku Helleńskiego, któremu przewodniczyła Sparta.
  • Pausànies (Pausanias, Grec: Παυσανίας) fou un general espartà del segle V aC, fou regent d'Esparta de la branca agída de la família reial laucedemònica, fill de Cleombrot d'Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I. Va succeir al seu pare Cleombrot com a regent del seu cosí Plistarc d'Esparta, fill de Leònides I, que encara era menor d'edat.
  • Pausanias, der Sohn des Kleombrotos, war ein Angehöriger des spartanischen Königshauses der Agiaden und Vormund für seinen Cousin, den jugendlichen König Pleistarchos, nachdem dessen Vater Leonidas 480 v. Chr. an den Thermopylen gefallen war. 479 v. Chr. war Pausanias der Heerführer der Spartaner und führte den Oberbefehl über die verbündeten Griechen bei der entscheidenden Schlacht von Plataiai.
  • Artikulu hau Espartako jeneralari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus Pausanias.Pausanias (antzinako grezieraz: Παυσανίας; c. k. a. 470. urtean hila) Espartako jenerala izan zen, Agiden familiakoa. Persiarrak Platean menderatu zituen Greziako gudarostearen buruzagia izan zen (k. a. 479an). Zipre eta Bizantzio hartu zituen (k. a. 477. urtean). Greziarrek Xerxes erregearekin elkar hartuta egotea egotzi zioten Pausaniasi, eta bere aurka matxinatu ziren.
  • Pausanias (Oudgrieks: Παυσανίας) was een Spartaanse generaal, en was ook een tijdje regent van Sparta. Hij was de zoon van generaal en voormalig regent Cleombrotus, de broer van de beroemde koning Leonidas I. Hij was net als zij lid van de Agiaden.Toen zijn oom, Leonidas I in 480 v.Chr. stierf in de Slag bij Thermopylae, was zijn oudste zoon en normaal gezien ook opvolger, Pleistarchos, nog veel te jong.
rdfs:label
  • Pausanias (général)
  • Pausania (generale)
  • Pausanias (Sparta)
  • Pausanias (general)
  • Pausanias (general)
  • Pausanias (jenerala)
  • Pausanias I van Sparta
  • Pausaniás (vojevůdce)
  • Pausànies (general)
  • Pausânias (general)
  • Pauzaniasz (wódz spartański)
  • Павзаний (пълководец)
  • Павсаний (полководец)
  • パウサニアス (将軍)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is foaf:primaryTopic of