Pascal II (Raniero de Bieda, né vers 1050 à Santa Sofia, mort le 21 janvier 1118 à Rome) était un religieux bénédictin italien du Moyen Âge, qui fut le 160e pape de l'Église catholique du 13 août 1099 au 21 janvier 1118, succédant à Urbain II.Il lutta contre les empereurs Henri IV et Henri V. Le pontificat de ce bénédictin a duré 18 ans, 5 mois et une semaine.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Pascal II (Raniero de Bieda, né vers 1050 à Santa Sofia, mort le 21 janvier 1118 à Rome) était un religieux bénédictin italien du Moyen Âge, qui fut le 160e pape de l'Église catholique du 13 août 1099 au 21 janvier 1118, succédant à Urbain II.Il lutta contre les empereurs Henri IV et Henri V. Le pontificat de ce bénédictin a duré 18 ans, 5 mois et une semaine.
  • Paschalis II, geboren als Ranieri di Bieda (Bleda di Santa Sofia (Forlì, Romagna), 1055 - Rome, 21 januari 1118) was paus van 13 augustus 1099 tot aan zijn overlijden in 1118. Ranieri was jong monnik geworden en werd lid van het hof van paus Gregorius VII in 1076.Tijdens zijn pontificaat woedde de investituurstrijd in alle hevigheid. De paus werd in 1111 tijdelijk gevangengenomen door keizer Hendrik V en in 1112 werd Hendrik V geëxcommuniceerd door de paus. In 1115 moest Paschalis II Rome ontvluchten voor de keizer.
  • II. Paszkál (1050 k. – 1118. január 21.) néven lépett a katolikus egyház élére a történelem 160. pápája. Eredetileg Raniero di Bieda néven látta meg a napvilágot. 1099-ben szentelték fel, és közel tizenkilenc éven át irányította a Szentszék politikáját. Hosszú pontifikátusa során nagy népszerűségre tett szert egész Európában. A keresztes háborúk tüzének fenntartásáért és főként az invesztitúra gyakorlásának egyháziasításáért a krónikák az első utazó egyházfőként emlegették. A középkori keresztény világ több országába is személyesen látogatott el, ezzel széles körben elvetve a reformok magvait.
  • Pope Paschal II (Latin: Paschalis II; died 21 January 1118), born Ranierius, was Pope from 13 August 1099 to his death in 1118. A monk of the Cluniac order, he was created cardinal priest of the Titulus S. Clementi by Pope Gregory VII (1073–85) about 1076, and was consecrated pope in succession to Pope Urban II (1088–99) on 19 August 1099. His reign of almost twenty years was exceptionally long for a Pope of the Middle Ages.
  • Paschalis II., bürgerlich Raniero di Bieda, (* Bleda di Santa Sofia, Forlì; † 21. Januar 1118 in Rom) war zwischen 1099 und 1118 Papst der katholischen Kirche. Sein Name bedeutet: „der Österliche“ (an Ostern geboren) (hebr.-latein.)Raniero wurde in Bleda (oder Galeate) in der Gegend von Forlì geboren. Seine erste bedeutende Funktion übte er als Abt von San Lorenzo fuori le mura aus. Von Gregor VII. 1078 zum Kardinalpriester von San Clemente erhoben, bekleidete er von 1089 bis 1090 das Amt eines Legaten in Frankreich und Spanien.Am 14. August 1099 wurde er Papst. Er war der erste bei seiner Inthronisation gekrönte Papst. Im Investiturstreit folgte er der Politik seines Vorgängers Gregor VII. 1102 erneuerte er den Bann gegen Kaiser Heinrich IV. 1104 gelang es Paschalis, den zweiten Sohn Heinrichs IV., den späteren Heinrich V., zu einem Aufstand gegen den Vater zu bewegen. Die Einladung des Reichstages zu Mainz vom Januar 1106, über die Investitur zu verhandeln, schlug er aus. Stattdessen wurde auf der Synode von Guastalla die Investitur durch den Kaiser erneut verboten. Im selben Jahr gelang es Paschalis II., den Investiturstreit in England zwischen Anselm von Canterbury und dem englischen König Heinrich I. zu schlichten.Im 9. Februar 1111 wurde in einem Vertrag zwischen dem Papst und Heinrich V. in Sutri festgelegt, dass der deutsche König auf das Investiturrecht verzichtet und im Gegenzug Paschalis II. Heinrich V. zum Kaiser krönt und die Regalien zurückgibt. Drei Tage später scheiterte der Vertrag, weil die weltlichen und die geistlichen Fürsten nicht zustimmten. Daraufhin nahm Heinrich V. den Papst und mehrere Kardinäle gefangen. Zwei Monate später stimmte Paschalis unter Zwang dem Vertrag von Ponte Mammolo zu, in welchem dem Kaiser das Investiturrecht zugesprochen und Heinrich die Kaiserkrönung zugesagt wurde.Ein Laterankonzil im darauffolgenden Jahr 1112 erklärte den Vertrag für nichtig, da er unter Zwang geschlossen wurde. Im Oktober 1112 wurde der Kaiser exkommuniziert. Im Jahre 1117 zog Heinrich V. erneut gegen Rom. Mathilde von Tuszien hatte vor ihrem Tod ihre weitläufigen Besitzungen in der Toskana der Kirche vermacht. Als sie 1115 gestorben war, beanspruchte der Kaiser diese Gebiete jedoch als zum Reich gehörend. Paschalis musste aus Rom fliehen und konnte erst nach der Abreise des Kaisers Anfang 1118 zurückkehren, starb aber wenige Tage später.
  • Papa II. Paschalis, (İtalyanca:Pasquale II, İngilizce:Paschal II, Fransızca:Pascal II. (d. yak. 1050, Bleda, Forlì civarında, Romagna, Toskana Markizliği Kutsal Roma İmparatorluğu- 21 Ocak 1118, Roma, Papalık Devleti) Asıl adı Rainerio Raineri, Latince: Ranierus. 13 Ağustos 1099 - 21 Ocak 1118 arasında papa.
  • Pascual II. (de nombre Rainero Raineri di Bleda (o Bieda) ). (* Bleda de Santa Sofía, (ha. 1050) – Roma, 21 de enero de 1118). Papa nº 160 de la Iglesia católica de 1099 a 1118.Monje en un monasterio cluniacense situado en la Toscana, fue nombrado cardenal por Gregorio VII en 1076.
  • Paskalis II, nama lahir Ranierius (wafat di Roma, Italia, 21 Januari 1118), adalah Paus Gereja Katolik Roma sejak 13 Agustus 1099 sampai 21 Januari 1118.
  • パスカリス2世(Paschal II、生年不詳 - 1118年1月21日)は、第160代ローマ教皇(在位:1099年 - 1118年)。1099年、サンタ・マリア・デル・ポポロ教会を建てた。伝説によると、この場所には、ローマ皇帝ネロを埋葬するドミティアヌス家の墓があり、そこに生えていたクルミの木に悪魔が住みついていると人々に恐れられていた。パスカリス2世は、夢に現れた聖母マリアのお告げ通りにクルミの木を切り倒し、ネロの遺体を焼いて遺灰をテヴェレ川に流したところ、悪魔は現れなくなったという。その事を感謝して、パスカリス2世が市民に呼びかけ、聖母マリアに捧げる教会を建てたと言われる。 また、カンタベリー大司教アンセルムスと聖職叙任権をめぐって対立していたイングランド国王ヘンリー1世が、聖職叙任権を認めることを求めた際に、これを拒否した。1110年、聖職叙任権闘争の解決を図り、ローマ遠征を決行した神聖ローマ皇帝ハインリヒ5世に、1111年、皇帝が完全に教会の叙任権を放棄することと、教会が世俗的な土地、財産を返還する合意を結ばされた。第1回十字軍の後の1113年、プロヴァンスのジェラールに対して騎士修道会として正式な承認を与えた。これが中世ヨーロッパの三大騎士修道会の1つの聖ヨハネ騎士団である。
  • Papa Pascoal II (Rainério) foi um monge camaldulense (nasceu em Bleda, vilarejo da próximo a Forlì, Itália; foi papa de 13 de Agosto de 1099 até à sua morte em 21 de Janeiro de 1118).O filho do imperador Henrique IV destituiu seu pai e tornou-se o imperador Henrique V.A disputa sobre qual dos dois poderes prevalecia sobre o outro continuou entre o imperador e o papa.Instituiu várias ordens de cavaleiros: os Templários, os Teutônicos e os Cavaleiros de São João.
  • 교황 파스칼 2세(라틴어: Paschalis PP. II, 이탈리아어: Papa Pasquale II)는 제160대 교황(재위: 1099년 8월 13일 - 1118년 1월 21일)이다. 세속명은 라이네리오(이탈리아어: Raniero)이다.
  • Paschalis II (łac. Paschalius II, właśc. Rainierus OSB; ur. ok. 1053/55 w Bieda di Galeata, zm. 21 stycznia 1118 w Rzymie) – papież w okresie od 13 sierpnia 1099 do 21 stycznia 1118.
  • Paskoal II.a (Bleda, ? - † Erroma, 1118ko urtarrilaren 21a) Eliza Katolikoaren 160. Aita Santua izan zen 1099 eta 1118 urteen bitartean. Clunytar fraidea izan zen. Amerikako lehendabiziko gotzain izendatu zuen, Eiríkr Gnúpsson islandiarra Groenlandia eta Vinlandeko gotzaina bilakatuz.
  • Паскалий II (на латински: Paschalis PP. II); със светско име Раниеро Беда (на италиански: Raniero Bieda), е римски папа в периода 13 август 1099 г. - 21 януари 1118 г. Към края на управлението му (1116 г.) възниква движение срещу него, в качеството му на папа. Обхванат от страх Паскалий напуска Латеранския дворец и прекарва извън Рим 2 години без 3 месеца. Завръща се в началото на 1118 г. и малко след това умира.
  • Pasqual II - nascut Rainer de Bleda - (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1099 al 1118.Era monjo d'un monestir cluniacenc situat a la Toscana quan va ser nomenat cardenal per Gregori VII en 1076.Durant el seu regnat va continuar amb la lluita pel dret d'investidura, i amb aquest objectiu va instar al segon fill de l'emperador Enric IV a sublevar-se contra el seu pare.El 1105, el sublevat Enric V va convocar una Dieta a Magúncia per solucionar l'enfrontament amb el seu pare, que va finalitzar amb l'abdicació de Enric IV a favor del seu fill Enric V.Per l'Església, la caiguda d'un rival de la talla d'Enric IV va ser tan important que Pasqual II, creient que significaria el final del "conflicte de les investidures", va cometre el greu error de reconèixer a Enric V sense exigir-li abans el reconeixement que el dret a investir eclesiàstics era privatiu del pontificat.Enric V no estava disposat a veure retallats els seus drets i va continuar efectuant nomenaments de bisbes invocant els drets històrics tot i les contínues proclamacions del Papa prohibint les investidures laiques.Aquest enfrontament va prosseguir fins que, en 1110, Enric V es va dirigir cap a Roma al capdavant de tot el seu exèrcit amb la intenció de fer-se coronar emperador per Pasqual II.El febrer del 1111 Pasqual II va arribar a un acord amb Enric V segons el qual l'Església tornaria totes les possessions i drets que havia rebut de l'Imperi des de temps de Pipí el Breu a canvi de la renúncia de l'emperador als seus drets històrics d'investidura. També es va establir que després de la firma del conveni, el Papa coronaria emperador a Enric en la Catedral de San Pere.Però en conèixer els termes de l'acord, es va produir un aixecament popular que va obligar a Enric a abandonar Roma emportant-se a Pasqual II com a presoner. Al cap de seixanta dies de presó, el Papa va cedir davant l'emperador mitjançant la firma d'un tractat en el que acceptava la investidura imperial, el coronava emperador i es comprometia a no excomunicar mai Enric V.Les condicions acceptades per Pasqual II van provocar una ona d'indignació entre els partidaris de la reforma gregoriana, que van aconseguir que en un concili celebrat a Lletra el 1112 es declaressin nuls els termes del acord per posteriorment, en un altre concili celebrat a Vienne, excomunicar a Enric; encara que Pasqual no va confirmar l'excomunió al considerar que seria trencar la seva promesa.El 1113, Pasqual va reconèixer l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan.Cap al final del pontificat, en 1115, va morir la comtessa Matilde de Túscia deixant tots els seus territoris a l'Església. Però, Enric V, al·legant un acord secret, es va dirigir a Roma per considerar-se hereu legítim de la comtessa. Això va obligar a Pasqual II a fugir de la ciutat, no tornant fins pocs dies abans de la seva mort, el 21 de gener de 1118.
  • Pasquale II, nato Rainerio Raineri (Bleda, 1050 circa – Roma, 21 gennaio 1118), fu il 160º papa della Chiesa cattolica dal 1099 alla morte.
  • Святейший Пасха́лий II (лат. Paschalis PP. II; в миру Ранье́ро Бье́да, итал. Raniero Bieda; ? — 21 января 1118) — папа римский с 13 августа 1099 по 21 января 1118.
  • Paschalis II., rodným jménem Rainer z Biedy (cca 1050, Bieda – 21. ledna 1118, Řím) byl papežem od 13. srpna 1099 až do své smrti.
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 153905 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 9204 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 95 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111019504 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:dateDeNaissance
  • vers 1050
prop-fr:débutPontificat
  • 1099-08-13 (xsd:date)
prop-fr:finPontificat
  • 1118-01-21 (xsd:date)
prop-fr:intronisation
  • 1099-08-14 (xsd:date)
prop-fr:lieuDeNaissance
  • Bieda,
prop-fr:nom
  • Pascal II
prop-fr:nomDeNaissance
  • Raniero de Bieda
prop-fr:prédécesseurPape
prop-fr:successeurPape
prop-fr:titre
  • Pape
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Pascal II (Raniero de Bieda, né vers 1050 à Santa Sofia, mort le 21 janvier 1118 à Rome) était un religieux bénédictin italien du Moyen Âge, qui fut le 160e pape de l'Église catholique du 13 août 1099 au 21 janvier 1118, succédant à Urbain II.Il lutta contre les empereurs Henri IV et Henri V. Le pontificat de ce bénédictin a duré 18 ans, 5 mois et une semaine.
  • Pope Paschal II (Latin: Paschalis II; died 21 January 1118), born Ranierius, was Pope from 13 August 1099 to his death in 1118. A monk of the Cluniac order, he was created cardinal priest of the Titulus S. Clementi by Pope Gregory VII (1073–85) about 1076, and was consecrated pope in succession to Pope Urban II (1088–99) on 19 August 1099. His reign of almost twenty years was exceptionally long for a Pope of the Middle Ages.
  • Papa II. Paschalis, (İtalyanca:Pasquale II, İngilizce:Paschal II, Fransızca:Pascal II. (d. yak. 1050, Bleda, Forlì civarında, Romagna, Toskana Markizliği Kutsal Roma İmparatorluğu- 21 Ocak 1118, Roma, Papalık Devleti) Asıl adı Rainerio Raineri, Latince: Ranierus. 13 Ağustos 1099 - 21 Ocak 1118 arasında papa.
  • Pascual II. (de nombre Rainero Raineri di Bleda (o Bieda) ). (* Bleda de Santa Sofía, (ha. 1050) – Roma, 21 de enero de 1118). Papa nº 160 de la Iglesia católica de 1099 a 1118.Monje en un monasterio cluniacense situado en la Toscana, fue nombrado cardenal por Gregorio VII en 1076.
  • Paskalis II, nama lahir Ranierius (wafat di Roma, Italia, 21 Januari 1118), adalah Paus Gereja Katolik Roma sejak 13 Agustus 1099 sampai 21 Januari 1118.
  • パスカリス2世(Paschal II、生年不詳 - 1118年1月21日)は、第160代ローマ教皇(在位:1099年 - 1118年)。1099年、サンタ・マリア・デル・ポポロ教会を建てた。伝説によると、この場所には、ローマ皇帝ネロを埋葬するドミティアヌス家の墓があり、そこに生えていたクルミの木に悪魔が住みついていると人々に恐れられていた。パスカリス2世は、夢に現れた聖母マリアのお告げ通りにクルミの木を切り倒し、ネロの遺体を焼いて遺灰をテヴェレ川に流したところ、悪魔は現れなくなったという。その事を感謝して、パスカリス2世が市民に呼びかけ、聖母マリアに捧げる教会を建てたと言われる。 また、カンタベリー大司教アンセルムスと聖職叙任権をめぐって対立していたイングランド国王ヘンリー1世が、聖職叙任権を認めることを求めた際に、これを拒否した。1110年、聖職叙任権闘争の解決を図り、ローマ遠征を決行した神聖ローマ皇帝ハインリヒ5世に、1111年、皇帝が完全に教会の叙任権を放棄することと、教会が世俗的な土地、財産を返還する合意を結ばされた。第1回十字軍の後の1113年、プロヴァンスのジェラールに対して騎士修道会として正式な承認を与えた。これが中世ヨーロッパの三大騎士修道会の1つの聖ヨハネ騎士団である。
  • Papa Pascoal II (Rainério) foi um monge camaldulense (nasceu em Bleda, vilarejo da próximo a Forlì, Itália; foi papa de 13 de Agosto de 1099 até à sua morte em 21 de Janeiro de 1118).O filho do imperador Henrique IV destituiu seu pai e tornou-se o imperador Henrique V.A disputa sobre qual dos dois poderes prevalecia sobre o outro continuou entre o imperador e o papa.Instituiu várias ordens de cavaleiros: os Templários, os Teutônicos e os Cavaleiros de São João.
  • 교황 파스칼 2세(라틴어: Paschalis PP. II, 이탈리아어: Papa Pasquale II)는 제160대 교황(재위: 1099년 8월 13일 - 1118년 1월 21일)이다. 세속명은 라이네리오(이탈리아어: Raniero)이다.
  • Paschalis II (łac. Paschalius II, właśc. Rainierus OSB; ur. ok. 1053/55 w Bieda di Galeata, zm. 21 stycznia 1118 w Rzymie) – papież w okresie od 13 sierpnia 1099 do 21 stycznia 1118.
  • Paskoal II.a (Bleda, ? - † Erroma, 1118ko urtarrilaren 21a) Eliza Katolikoaren 160. Aita Santua izan zen 1099 eta 1118 urteen bitartean. Clunytar fraidea izan zen. Amerikako lehendabiziko gotzain izendatu zuen, Eiríkr Gnúpsson islandiarra Groenlandia eta Vinlandeko gotzaina bilakatuz.
  • Паскалий II (на латински: Paschalis PP. II); със светско име Раниеро Беда (на италиански: Raniero Bieda), е римски папа в периода 13 август 1099 г. - 21 януари 1118 г. Към края на управлението му (1116 г.) възниква движение срещу него, в качеството му на папа. Обхванат от страх Паскалий напуска Латеранския дворец и прекарва извън Рим 2 години без 3 месеца. Завръща се в началото на 1118 г. и малко след това умира.
  • Pasquale II, nato Rainerio Raineri (Bleda, 1050 circa – Roma, 21 gennaio 1118), fu il 160º papa della Chiesa cattolica dal 1099 alla morte.
  • Святейший Пасха́лий II (лат. Paschalis PP. II; в миру Ранье́ро Бье́да, итал. Raniero Bieda; ? — 21 января 1118) — папа римский с 13 августа 1099 по 21 января 1118.
  • Paschalis II., rodným jménem Rainer z Biedy (cca 1050, Bieda – 21. ledna 1118, Řím) byl papežem od 13. srpna 1099 až do své smrti.
  • II. Paszkál (1050 k. – 1118. január 21.) néven lépett a katolikus egyház élére a történelem 160. pápája. Eredetileg Raniero di Bieda néven látta meg a napvilágot. 1099-ben szentelték fel, és közel tizenkilenc éven át irányította a Szentszék politikáját. Hosszú pontifikátusa során nagy népszerűségre tett szert egész Európában. A keresztes háborúk tüzének fenntartásáért és főként az invesztitúra gyakorlásának egyháziasításáért a krónikák az első utazó egyházfőként emlegették.
  • Pasqual II - nascut Rainer de Bleda - (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1099 al 1118.Era monjo d'un monestir cluniacenc situat a la Toscana quan va ser nomenat cardenal per Gregori VII en 1076.Durant el seu regnat va continuar amb la lluita pel dret d'investidura, i amb aquest objectiu va instar al segon fill de l'emperador Enric IV a sublevar-se contra el seu pare.El 1105, el sublevat Enric V va convocar una Dieta a Magúncia per solucionar l'enfrontament amb el seu pare, que va finalitzar amb l'abdicació de Enric IV a favor del seu fill Enric V.Per l'Església, la caiguda d'un rival de la talla d'Enric IV va ser tan important que Pasqual II, creient que significaria el final del "conflicte de les investidures", va cometre el greu error de reconèixer a Enric V sense exigir-li abans el reconeixement que el dret a investir eclesiàstics era privatiu del pontificat.Enric V no estava disposat a veure retallats els seus drets i va continuar efectuant nomenaments de bisbes invocant els drets històrics tot i les contínues proclamacions del Papa prohibint les investidures laiques.Aquest enfrontament va prosseguir fins que, en 1110, Enric V es va dirigir cap a Roma al capdavant de tot el seu exèrcit amb la intenció de fer-se coronar emperador per Pasqual II.El febrer del 1111 Pasqual II va arribar a un acord amb Enric V segons el qual l'Església tornaria totes les possessions i drets que havia rebut de l'Imperi des de temps de Pipí el Breu a canvi de la renúncia de l'emperador als seus drets històrics d'investidura.
  • Paschalis II, geboren als Ranieri di Bieda (Bleda di Santa Sofia (Forlì, Romagna), 1055 - Rome, 21 januari 1118) was paus van 13 augustus 1099 tot aan zijn overlijden in 1118. Ranieri was jong monnik geworden en werd lid van het hof van paus Gregorius VII in 1076.Tijdens zijn pontificaat woedde de investituurstrijd in alle hevigheid. De paus werd in 1111 tijdelijk gevangengenomen door keizer Hendrik V en in 1112 werd Hendrik V geëxcommuniceerd door de paus.
  • Paschalis II., bürgerlich Raniero di Bieda, (* Bleda di Santa Sofia, Forlì; † 21. Januar 1118 in Rom) war zwischen 1099 und 1118 Papst der katholischen Kirche. Sein Name bedeutet: „der Österliche“ (an Ostern geboren) (hebr.-latein.)Raniero wurde in Bleda (oder Galeate) in der Gegend von Forlì geboren. Seine erste bedeutende Funktion übte er als Abt von San Lorenzo fuori le mura aus. Von Gregor VII.
rdfs:label
  • Pascal II
  • II. Paschalis
  • II. Paszkál pápa
  • Papa Pascoal II
  • Papa Pasquale II
  • Paschalis II
  • Paschalis II.
  • Paschalis II.
  • Pascual II
  • Paskoal II.a
  • Pasqual II
  • Paus Paschalis II
  • Paus Paskalis II
  • Pope Paschal II
  • Паскалий II
  • Пасхалий II
  • パスカリス2世 (ローマ教皇)
  • 교황 파스칼 2세
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Pascal II
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:nom of
is prop-fr:prédécesseurPape of
is prop-fr:successeurPape of
is foaf:primaryTopic of