Le pardon est le résultat de l'acte de pardonner, la rémission d'une faute. C'est tenir une offense, une faute, pour nulle (et/ou l'excuser) et renoncer à en tirer vengeance.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le pardon est le résultat de l'acte de pardonner, la rémission d'une faute. C'est tenir une offense, une faute, pour nulle (et/ou l'excuser) et renoncer à en tirer vengeance.
  • Прошката е мисловният духовен и емоционален акт на освобождаване от чувства като гняв, раздразнение и негодувание, насочени към друг човек, заради сторени от него нежелани действия или нанесени обиди. Прошката не означава потискане на гнева и раздразнението, а напълното освобождаване от тях чрез осъзнаване на причините, довели до появата на тези чувства, и оттам — намирането на по-рационален начин за преодоляване на дразнителя. Прощаването има значение най-вече за прощаващия, тъй като той се освобождава от негативните си емоции и добива отново възможност за обективна преценка на фактите, свързани с другия човек, въпросната нанесена обида или нежелано поведение.
  • O perdão é um processo mental ou espiritual de cessar o sentimento de ressentimento ou raiva contra outra pessoa ou contra si mesmo, decorrente de uma ofensa percebida, diferenças, erros ou fracassos, ou cessar a exigência de castigo ou restituição. O perdão pode ser considerado simplesmente em termos dos sentimentos da pessoa que perdoa, ou em termos do relacionamento entre o que perdoa e a pessoa perdoada. É normalmente concedido sem qualquer expectativa de compensação, e pode ocorrer sem que o perdoado tome conhecimento (por exemplo, uma pessoa pode perdoar outra pessoa que está morta ou que não se vê há muito tempo). Em outros casos, o perdão pode vir através da oferta de alguma forma de desculpa ou restituição, ou mesmo um justo pedido de perdão, dirigido ao ofendido, por acreditar que ele é capaz de perdoar.O perdão é o esquecimento completo e absoluto das ofensas, vem do coração, é sincero, generoso e não fere o amor próprio do ofensor. Não impõe condições humilhantes, tampouco é motivado por orgulho ou ostentação.O verdadeiro perdão se reconhece pelos atos e não pelas palavras.Existem religiões que incluem disciplinas sobre a natureza do perdão, e muitas destas disciplinas fornecem uma base subjacente para as várias teorias modernas e práticas de perdão. Exemplo de ensino do perdão está na "parábola do Filho Pródigo" (Lucas 15:11–32). Normalmente as doutrinas de cunho religioso trabalham o perdão sob duas óticas diferentes, que são: Uma ênfase maior na necessidade das faltas dos seres humanos serem perdoadas por Deus; Uma ênfase maior na necessidade dos seres humanos praticarem o perdão entre si, como pré-requisito para o aprimoramento espiritual.
  • El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment. El perdó pot venir motivat o no per les disculpes de l'altre.El perdó ocupa un lloc central en la majoria de religions, ja que és vist com un do diví que s'atorga al proïsme a imatge del perdó de Déu davant els propis actes o pecats.El cristianisme és potser la religió que més ha tematitzat el perdó, com es pot veure als passatges de: Jesús demanant el perdó per als que l'estaven crucificant El tòpic de parar l'altra galta Jesús va dir que s'havia de perdonar "setanta vegades set" una ofensa El fragment sobre la dona adúltera i la lapidació L'exaltació de la misericòrdia i la pietat El fort lligam amb la confessió al catolicisme, on obtenir el perdó és rebre la gràcia divina mitjançant un sagramentDe fet el cristianisme s'ha presentat sovint com la religió del perdó, oposant-se al judaisme i la llei del talió (ull per ull i dent per dent). Aquesta visió s'argumenta en el "manament nou" que diu Jesucrist que ha vingut a donar al món. Aquesta tesi no és objectiva, ja que la majoria de religions tenen com a missatge central l'amor al proïsme. Els romans, per exemple, tenien una deesa de la Clemència.En psicologia s'exhorta al perdó perquè s'accelera l'oblit i la superació d'un episodi negatiu. No perdonar pot degenerar en obsessions i traumes, en enfocar la vida al voltant d'una futura reparació.
  • Odpuštění znamená vědomé, dobrovolné a jednostranné zrušení závazku či povinnosti. Ten, kdo odpouští, zbavuje toho, kdo je mu dlužen nebo kdo mu ublížil, závazků, které tím vznikly. V terminologii soukromého práva tedy oprávněná osoba zbavuje povinnou osobu její povinnosti. U drobných přehmatů a dluhů se mluví spíše o prominutí, hranice ovšem není ostrá.
  • Vergeving is volgens de algemene opvatting het iemand niet meer kwalijk nemen van een ernstige daad. Deze daad overtreft het gewone en is iets waarvoor sorry zeggen niet afdoende is. Vergeven wordt (doorgaans) gedaan door diegene die geestelijke of materiële schade heeft geleden. Dit slachtoffer van die onterechte daad rekent deze daad dan niet meer toe aan de dader en verlangt dan ook geen genoegdoening meer hiervoor. Zowel diegene die vergeeft als diegene die vergeving ontvangt ervaren doorgaans een gevoel van bevrijding omdat de daad en een schuld(-gevoel) door de vergeving minder dominant worden in het leven. Er heeft een afronding of afsluiting plaatsgevonden.Binnen de filosofie kent het begrip vergeving echter diverse en soms tegenstrijdige interpretaties. Centraal staan hier vragen naar de zin, het doel van en de voorwaarden aan vergeving. Ook over de kwestie of de mens zelf, of alleen God kan vergeven, is verschillend gedacht. Hiernaast spelen de begrippen herinneren en vergeten een belangrijke rol in deze filosofische discussie, die rond de Middeleeuwen pas echt goed op gang kwam. In veel godsdiensten zoals het christendom ,islam, jodendom, boeddhisme, etc. is vergeving een belangrijk thema. Die religieuze context is tot op heden zeer bepalend voor de invulling en gedachten over vergeving. Vergeving hiernaast speelt tegenwoordig een belangrijke rol in het herstelrecht.
  • Forgiveness is the intentional and voluntary process by which a victim undergoes a change in feelings and attitude regarding an offense, lets go of negative emotions such as vengefulness, with an increased ability to wish the offender well. Forgiveness is different from condoning (failing to see the action as wrong and in need of forgiveness), excusing (not holding the offender as responsible for the action), pardoning (granted by a representative of society, such as a judge), forgetting (removing awareness of the offense from consciousness), and reconciliation (restoration of a relationship). In certain contexts, forgiveness is a legal term for absolving or giving up all claims on account of debt, loan, obligation or other claims.As a psychological concept and virtue, the benefits of forgiveness have been explored in religious thought, the social sciences and medicine. Forgiveness may be considered simply in terms of the person who forgives including forgiving themselves, in terms of the person forgiven or in terms of the relationship between the forgiver and the person forgiven. In most contexts, forgiveness is granted without any expectation of restorative justice, and without any response on the part of the offender (for example, one may forgive a person who is incommunicado or dead). In practical terms, it may be necessary for the offender to offer some form of acknowledgment, an apology, or even just ask for forgiveness, in order for the wronged person to believe himself able to forgive.Most world religions include teachings on the nature of forgiveness, and many of these teachings provide an underlying basis for many varying modern day traditions and practices of forgiveness. Some religious doctrines or philosophies place greater emphasis on the need for humans to find some sort of divine forgiveness for their own shortcomings, others place greater emphasis on the need for humans to practice forgiveness of one another, yet others make little or no distinction between human and divine forgiveness.
  • El perdón es la acción por la que una persona, el perdonante, que estima haber sufrido una ofensa, decide, bien a petición del ofensor o espontáneamente, no sentir resentimiento hacia el ofensor o hacer cesar su ira o indignación contra el mismo, renunciando eventualmente a vengarse, o reclamar un justo castigo o restitución, optando por no tener en cuenta la ofensa en el futuro, de modo que las relaciones entre ofensor perdonado y ofendido perdonante no queden afectadas o queden menos afectadas. El perdonante no "hace justicia" con su concesión del perdón, sino que renuncia a la justicia al renunciar a la venganza, o al justo castigo o compensación, en aras de intereses superiores. El perdón no debe confundirse con el olvido de la ofensa recibida. Quien la olvida no perdona, pues no adopta una decisión de perdonar. Tampoco perdona quien no se siente ofendido por lo que otras personas considerarían una ofensa.Tampoco perdona quien deja de sentirse ofendido tras las explicaciones del presunto ofensor que hacen ver la inexistencia originaria de ofensa alguna. El perdón es obviamente un beneficio para el perdonado, pero también sirve al perdonante (que también está interesado en ver recompuestas total o parcialmente sus relaciones con el ofensor y en ocasiones cumple al perdonar una obligación moral o religiosa) y a la sociedad, pues contribuye a la paz y cohesión sociales y evita espirales de venganzas, motivo por el que religiones y diversas corrientes filosóficas lo recomiendan.También se habla en un sentido impropio de perdonar un castigo, una deuda u otro tipo de obligación, en el sentido de renunciar a exigirla.
  • Barkamena pertsona batek berari egindako irainak, laidoak edo agresioak sorrarazten duen haserre, erresumin, gaitzondo, mendeku-gogo eta zigor eskatzeari uko egitea da. Maiz, barkamena jaso ahal izateko, aurrez eskatu egin behar da, egindako kalte pertsonala aitortuz behintzat. Etikan, bakarmena pertsonen arteko harremanen oinarri eta justiziaren osagai nagusitzat. Erlijio askotan, bertute eta agindu edo manamendutzat jotzen da.
  • Il perdono è la cessazione del sentimento di risentimento nei confronti di un'altra persona; è quindi un gesto umanitario con cui, vincendo il rancore, si rinuncia a ogni forma di rivalsa di punizione o di vendetta nei confronti di un offensore. Per estensione ha il valore d'indulgenza verso le debolezze o le difficoltà altrui, oppure di commiserazione o di benevolenza.In ambito giuridico, il perdono è anche un atto di clemenza di una pubblica autorità, un atto di grazia, la sospensione della persecuzione per varie categorie di reati. Nel passato, in linguaggio desueto, per perdono della vita s'intendeva l'esenzione della pena di morte o la grazia della vita. Nel diritto penale il perdono giudiziale è il beneficio applicato in particolari condizioni, secondo quanto previsto dagli articoli del codice penale.Nel cristianesimo, perdono è anche la remissione dei peccati, l'assoluzione delle colpe che Dio accorda quando il peccatore pentito riconosce, confessa e abbandona il suo peccato. Nella chiesa cattolico-romana al perdono divino è connessa la pratica dell'indulgenza plenaria o parziale (cioè la remissione di tutta la pena che il peccatore dovrà scontare per i suoi peccati, anche se perdonati da Dio, o almeno di una sua parte) concessa dalla Chiesa in relazione a una ricorrenza (giubileo) o un luogo importante, o collegato a un insieme di pratiche collettive o a un pellegrinaggio. Nell'Ebraismo, se una persona causa del male a qualcuno, ma sinceramente e onestamente chiede perdono a colui che ha fatto del male e prova a riporre rimedio, la vittima è obbligata a donargli il perdono.In questa religione, un ebreo, per ottenere perdono, deve andare da coloro o colui che ha fatto del male e chiedere tre volte perdono sinceramente così avrà ottenuto il perdono. Nell'Ebraismo una persona non può ottenere perdono da Dio per atti fatti contro delle persone e questo significa che una persona che compie omicidio, ritenuto imperdonabile, non sarà perdonato.Sir Jonah Sacks, un capo rabbino delle unite congregazioni ebraiche del Commonwealth, ha precisato:''Non è che Dio perdoni e gli esseri umani no. Al contrario, crediamo che appunto perché solamente Dio perdoni i peccati contro Dio, solo gli esseri umani perdonino i peccati contro gli esseri umani''.
  • Vergebung (alternativ auch: Verzeihung) ist ein Schlüsselbegriff des Christentums und bezeichnet die Annahme von bekundeter Reue. Eine besondere, offizielle Art und Weise der Vergebung ist die Begnadigung. Verwandte Begriffe zu Vergebung sind Entschuldigung und Versöhnung, in schwächerer Form auch Nachsicht.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 999197 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 7184 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 41 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110094601 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le pardon est le résultat de l'acte de pardonner, la rémission d'une faute. C'est tenir une offense, une faute, pour nulle (et/ou l'excuser) et renoncer à en tirer vengeance.
  • Odpuštění znamená vědomé, dobrovolné a jednostranné zrušení závazku či povinnosti. Ten, kdo odpouští, zbavuje toho, kdo je mu dlužen nebo kdo mu ublížil, závazků, které tím vznikly. V terminologii soukromého práva tedy oprávněná osoba zbavuje povinnou osobu její povinnosti. U drobných přehmatů a dluhů se mluví spíše o prominutí, hranice ovšem není ostrá.
  • Barkamena pertsona batek berari egindako irainak, laidoak edo agresioak sorrarazten duen haserre, erresumin, gaitzondo, mendeku-gogo eta zigor eskatzeari uko egitea da. Maiz, barkamena jaso ahal izateko, aurrez eskatu egin behar da, egindako kalte pertsonala aitortuz behintzat. Etikan, bakarmena pertsonen arteko harremanen oinarri eta justiziaren osagai nagusitzat. Erlijio askotan, bertute eta agindu edo manamendutzat jotzen da.
  • Vergebung (alternativ auch: Verzeihung) ist ein Schlüsselbegriff des Christentums und bezeichnet die Annahme von bekundeter Reue. Eine besondere, offizielle Art und Weise der Vergebung ist die Begnadigung. Verwandte Begriffe zu Vergebung sind Entschuldigung und Versöhnung, in schwächerer Form auch Nachsicht.
  • El perdón es la acción por la que una persona, el perdonante, que estima haber sufrido una ofensa, decide, bien a petición del ofensor o espontáneamente, no sentir resentimiento hacia el ofensor o hacer cesar su ira o indignación contra el mismo, renunciando eventualmente a vengarse, o reclamar un justo castigo o restitución, optando por no tener en cuenta la ofensa en el futuro, de modo que las relaciones entre ofensor perdonado y ofendido perdonante no queden afectadas o queden menos afectadas.
  • Vergeving is volgens de algemene opvatting het iemand niet meer kwalijk nemen van een ernstige daad. Deze daad overtreft het gewone en is iets waarvoor sorry zeggen niet afdoende is. Vergeven wordt (doorgaans) gedaan door diegene die geestelijke of materiële schade heeft geleden. Dit slachtoffer van die onterechte daad rekent deze daad dan niet meer toe aan de dader en verlangt dan ook geen genoegdoening meer hiervoor.
  • Прошката е мисловният духовен и емоционален акт на освобождаване от чувства като гняв, раздразнение и негодувание, насочени към друг човек, заради сторени от него нежелани действия или нанесени обиди. Прошката не означава потискане на гнева и раздразнението, а напълното освобождаване от тях чрез осъзнаване на причините, довели до появата на тези чувства, и оттам — намирането на по-рационален начин за преодоляване на дразнителя.
  • Il perdono è la cessazione del sentimento di risentimento nei confronti di un'altra persona; è quindi un gesto umanitario con cui, vincendo il rancore, si rinuncia a ogni forma di rivalsa di punizione o di vendetta nei confronti di un offensore.
  • O perdão é um processo mental ou espiritual de cessar o sentimento de ressentimento ou raiva contra outra pessoa ou contra si mesmo, decorrente de uma ofensa percebida, diferenças, erros ou fracassos, ou cessar a exigência de castigo ou restituição. O perdão pode ser considerado simplesmente em termos dos sentimentos da pessoa que perdoa, ou em termos do relacionamento entre o que perdoa e a pessoa perdoada.
  • Forgiveness is the intentional and voluntary process by which a victim undergoes a change in feelings and attitude regarding an offense, lets go of negative emotions such as vengefulness, with an increased ability to wish the offender well.
  • El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment.
rdfs:label
  • Pardon
  • Barkamen
  • Forgiveness
  • Odpuštění
  • Perdono
  • Perdão
  • Perdó
  • Perdón
  • Vergebung
  • Vergeving (algemeen)
  • Прошка
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of