« Pélasges » (en grec ancien Πελασγοί / Pelasgoí), est le nom donné par les Grecs anciens aux premiers habitants de la Grèce, avant les grandes invasions achéennes, éoliennes et ioniennes. L'étymologie de ce nom reste incertaine.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • « Pélasges » (en grec ancien Πελασγοί / Pelasgoí), est le nom donné par les Grecs anciens aux premiers habitants de la Grèce, avant les grandes invasions achéennes, éoliennes et ioniennes. L'étymologie de ce nom reste incertaine.
  • Il nome Pelasgi (in greco antico Πελασγοί, traslitterato in Pelasgói, singolare Πελασγός, Pelasgós) è stato utilizzato da alcuni antichi scrittori greci in riferimento a popolazioni proto-elleniche che hanno preceduto le popolazioni elleniche in Grecia, "un termine onnicomprensivo per ciascune delle antiche, primitive e presumibilmente autoctone popolazioni nel mondo miceneo."
  • Als Pelasger (griechisch Pelasgoí Πελασγοί) wurde in der Antike eine der ältesten Bevölkerungen Griechenlands bezeichnet. Unabhängig davon, ob es tatsächlich je ein klar definierbares Volk dieses Namens gab, benutzt die zeitgenössische Forschung Pelasger manchmal als Bezeichnung für prähistorische nicht-griechischsprachige Gruppen auf der südlichen Balkanhalbinsel.
  • Pelasgos (em grego: Πελασγοί, Pelasgoí, singular Πελασγός, Pelasgós) era um termo usado por alguns autores da Grécia Antiga para se referir a populações que teriam sido ancestrais dos gregos ou que os teriam antecedido na colonização do território onde hoje em dia está a Grécia, "um termo abrangente que englobava qualquer povo antigo, primitivo e, presumivelmente, autóctone no mundo grego." No geral, "pelasgo" passou a significar, de maneira mais ampla, todos os habitantes autóctones das terras ao redor do mar Egeu, bem como suas culturas, antes do advento da língua grega. Este não é um significado exclusivo, porém os outros sentidos do termo quase sempre necessitam ser especificados quando utilizados. Durante o período clássico da história grega antiga, enclaves caracterizados como pelasgos subsistiram em diversos locais da Grécia continental, Creta e outras regiões do Egeu. As populações que se identificavam como tal falavam um idioma ou idiomas que os gregos identificaram como não sendo grego(s), ainda que alguns autores antigos tenham descrito os pelasgos como gregos. Uma tradição que afirmava que grandes territórios da Grécia teriam sido pelasgos antes de sua helenização também persistiu no mundo antigo; estas partes geralmente se encontravam dentro do domínio étnico que, pela altura do século V a.C., atribuía-se aos falantes de determinada variante do grego antigo, identificados como jônicos.A classificação da(s) língua(s) pelasga(s), conhecida(s) apenas através de elementos não-gregos existentes no grego antigo, e detectáveis em certos topônimos, bem como a questão de sua relação com os helenos pré-históricos e até mesmo se foi apenas um idioma ou um grupo de línguas, são questões que até hoje não receberam respostas definitivas. O campo de estudo deste tema necessita de evidências adicionais para preencher os espaços em branco. Diversas teorias, antigas e atuais, existem; algumas foram contaminadas por questões nacionalistas contemporâneas, o que pode ter comprometido sua objetividade.Escavações arqueológicas durante o século XX descobriram artefatos em áreas tradicionalmente habitadas pelos pelasgos, como a Tessália, Ática e Lemnos. Arqueólogos que escavaram em Sesklo e Dimini descreveram a cultura material pelasga como sendo neolítica; outros relacionaram aos pelasgos a cultura material conhecida como "heládica média", e até mesmo à cultura "heládica tardia" da Grécia Micênica, cujo corpus de inscrições já se encontra numa forma arcaica do grego. A questão da associação entre a evidência material arqueológica e alguma cultura linguística é levantada por Walter Pohl e outros estudiosos modernos da etnogênese.Se a língua pelásgica era pré-indo-européia ou não, e se porventura chegava a constitur-se de uma única língua ou não, são disputas atuais, coloridas por disputas nacionalistas. Entre as nações cuja descendência pelásgica tem sido defendida estão os albaneses, os gregos e os romenos. Há também uma teoria que sugere que os filisteus (ou Peleset) do antigo Levante encontravam-se ligados mais profundamente aos pelasgos. Os acadêmicos então terminaram por usar o termo "pelasgos" quase indiscriminadamente, para indicar todos os habitantes autóctones das terras egéias antes da chegada dos gregos; um número de outras teorias mais recentes quanto à natureza dessa povo são discutidas abaixo. Os pelasgos foram os primeiros a serem conquistados pelos aqueus, ou Civilização Micênica, quando da incursão destes no território grego.
  • Pelazgowie (gr. Pelasgoí) – neolityczne plemię zamieszkujące Tesalię przed przybyciem na płw. Peloponez Greków w II tys. p.n.e.; z czasem w historiografii greckiej pojawiła się tendencja do określania tym mianem również innych autochtonicznych mieszkańców Peloponezu i sąsiednich wysp, jak Karyjczycy i Lelegowie.Głównym miastem Pelazgów była Larisa. Uważa się ich ponadto za założycieli ośrodków miejskich w Atenach, Argos i Koryncie. Niektórzy greccy autorzy wspominają też o Pelazgach zamieszkujących Epir, Lesbos i wybrzeże Azji Mniejszej.
  • Пела́сги, уст. пелазги (др.-греч. Πελασγοί) — имя, которым древнегреческие авторы именовали народ (или всю совокупность народов), населявших Грецию до возникновения Микенской цивилизации (в так называемый Элладский период греческой истории), а также существовавшие некоторое время после прихода греков.
  • The name Pelasgians (Greek: Πελασγοί, Pelasgoí; singular: Πελασγός, Pelasgós) was used by some ancient Greek writers to refer to populations that either were the ancestors of the Greeks or preceded the Greeks in Greece, "a hold-all term for any ancient, primitive and presumably indigenous people in the Greek world". In general, "Pelasgian" has come to mean more broadly all the indigenous inhabitants of the Aegean Sea region and their cultures before the advent of the Greek language. This is not an exclusive meaning, but other senses require identification when meant. During the classical period, enclaves under that name survived in several locations of mainland Greece, Crete, and other regions of the Aegean. Populations identified as "Pelasgian" spoke a language or languages that at the time Greeks identified as "barbaric", even though some ancient writers described the Pelasgians as Greeks. A tradition also survived that large parts of Greece had once been Pelasgian before being Hellenized. These parts generally fell within the ethnic domain that by the 5th century BC was attributed to those speakers of ancient Greek who were identified as Ionians.
  • Pelasgen of Pelasgoi is de naam die in de Griekse geschiedenis traditioneel gegeven wordt aan het voor-Griekse volk (of volkeren?), over wie men niet veel meer weet dan dat zij woonden op het Griekse schiereiland en op enkele andere plaatsen van het noordelijke Middellandse Zeegebied, voor de komst van de eigenlijke Hellenen.De oude Grieken zelf wisten over de Pelasgen niets te vertellen, en over hun taal (het zogenaamde Pelasgisch) zijn de moderne geleerden het niet eens. De Oostenrijkse filoloog Paul Kretschmer (1866-1956) vestigde in 1896 voor het eerst de aandacht op het probleem, en sedertdien heeft men er beurtelings, tenminste vanuit taalkundig oogpunt bekeken, nu eens niet en dan weer wel een Indo-Europees volk in gezien. Onder meer de Leuvense hoogleraar Albert Joris Van Windekens (1915-1989) verdedigde de hypothese dat de Pelasgen Indo-Europeeërs waren ("Le pelasgique. Essai sur une langue indo-europeenne préhellénique", Leuven, 1952).
  • Пеласгите (на старогръцки: Πελασγοί) са полумитични палеотракийски племена, най-старите жители на Балканите, които според древногръцките автори са народът, обитавал и териториите на Древна Гърция преди елините. Пеласгите се споменават за първи път в „Илиада“, където са представени като съюзници на Троя, изброени между тракийски племена, т.е. считани са за траки. Херодот и Тукидид разказват, че през 5 век пр.н.е. все още има пеласгийско говорещи анклави сред елинското население. Херодот споделя мнението си, че елините са заели от пеласгите повечето от боговете си, и дава пример за почитането на итифалическия Хермес (Хермес с изправен полов орган) в култа на Самотракийските Кабири. Лемноската стела с надписи на пеласгите е датирана към 7-6 век пр.Хр.
  • El nombre pelasgos (del griego antiguo Πελασγοί Pelasgoí, singular Πελασγός, Pelasgós) fue usado por algunos escritores de la antigua Grecia para aludir a los pueblos predecesores de los helenos como habitantes de Grecia, «un término comodín para cualquier pueblo antiguo, primitivo y presumiblemente indígena en el mundo griego». En general, «pelasgo» ha llegado a aludir ampliamente a todos los habitantes indígenas de las tierras egeas y sus culturas antes de la llegada del idioma griego. Esto no es un significado exclusivo, pero las demás acepciones exigen aclaración. Durante el periodo clásico sobrevivieron varios enclaves con este nombre en diversas localizaciones de la Grecia continental, Creta y otras regiones del Egeo. Estos pueblos identificados como «pelasgos» hablaban una o más lenguas que entonces fueron identificadas como ajenas al griego, incluso a pesar de que algunos autores antiguos describieran a los pelasgos como griegos. También sobrevivió la tradición de que grandes partes de Grecia habían sido una vez pelasgas antes de ser helenizadas. Estas partes solían caer en el dominio étnico que para el siglo V fue atribuido a los hablantes del griego antiguo que fueron identificados como jonios. La clasificación de las lenguas pelásgicas, conocidas solo a través de elementos no griegos dentro del griego antiguo y detectable en algunos topónimos, incluso aunque el pelásgico no fuese una sola lengua, y la relación de los pelasgos con los helenos prehistóricos son antiguas cuestiones que no tienen respuestas definitivas. Este campo de estudio busca nuevas evidencias que llenen los huecos. Existen muchas teorías pasadas y actuales, algunas de las cuales están teñidas por cuestiones nacionalistas contemporáneas, que comprometen su objetividad.Durante el siglo XX, las excavaciones arqueológicas han desenterrado objetos en regiones tradicionalmente habitadas por los pelasgos, como Tesalia, el Ática y Lemnos. Los arqueólogos excavando en Sesclo y Dímini han descrito la cultura material pelásgica como neolítica; otros la han relacionado con culturas heládicas medias e incluso heládicas tardías como la micénica, donde el corpus de inscripciones breves ya está en una forma temprana de griego. Incluso la relación de pruebas arqueológicas materiales con la cultura lingüística ha sido puesta en cuestión por Walter Pohl y otros estudiosos modernos de la etnogénesis.
  • Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec pelasgoi) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens. Hi ha fonts que esmenten la seva presència per tota Grècia: a Tessàlia, Epir (Dodona és indicada com la seva capital), Perrhàbia, Peònia, Beòcia (on van expulsar els aons, temmics, leleges i hiants), Àtica i el Peloponès. També els pelasgs són esmentats a les illes: a Creta (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a Samotràcia, Lemnos i Imbros; pelasgs de Tessàlia es van establir a Quios. A l'Àsia, deixant a part la seva llegendària participació a la guerra de Troia (aliats de Troia) són esmentats també a alguns llocs de Cària, Cilícia i Lícia. A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als enotris, als tirrens, umbres i peucets, però aquesta atribució ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels pelasgs.No hi ha acord sobre si els pelasgs són un poble indoeuropeu o no. Els partidaris d'un poble no indoeuropeu es basen en la presència de topònims no indoeuropeus que contenen grups com -nth-, -tt-, -ss-, que provindrien d'Àsia Menor o en mites com Apol·lo i Dionís, sense paral·lel a altres mitologies indoeuropees. Per contra, altres estudiosos afirmen que es tractava d'indoeuropeus basant-se en el nom de l'ètnia, que emparenta amb el mar.
  • Pelasg, Antik Yunanca metinlerde adı geçip (Pelasgoí, Pelasgós, Pelasgion - Πελασγικόν), Helen kavimleri gelmeden önce ana vatanları olan Kuzey ve Orta Yunanistan’da Girit ve Ege adalarında yaşayan bir halkın adıdır. Yunan kaynaklarında MÖ 5.-4. yüzyıllarda adları geçmekteyse de zamanla asimile olmuşlardır. Pelasgların Yunanlıların anlamadıkları bir dil konuştukları bilinmekteyse de bu dilin Hint-Avrupa dil ailesinden olup olmadığı, Yunan, Romen , Arnavut dillerinin atası olup olmadığı genellikle milliyetçi bakış açılarıyla tartışılmıştır.
  • Pelasgové (řecky Πελασγοί, Pelasgoi) je nejčastější označení pro původní obyvatelstvo řecké pevniny. Tito lidé žili na Balkáně a Peloponésu před příchodem Achájů. Je pravděpodobné, že nebyli indoevropského původu.Ve starověké řecké literatuře se o nich zmiňuje celá řada autorů, od Homéra, přes Hérodota a Thúkýdida až po Pausánia.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 73745 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 5460 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 57 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107765826 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • « Pélasges » (en grec ancien Πελασγοί / Pelasgoí), est le nom donné par les Grecs anciens aux premiers habitants de la Grèce, avant les grandes invasions achéennes, éoliennes et ioniennes. L'étymologie de ce nom reste incertaine.
  • Il nome Pelasgi (in greco antico Πελασγοί, traslitterato in Pelasgói, singolare Πελασγός, Pelasgós) è stato utilizzato da alcuni antichi scrittori greci in riferimento a popolazioni proto-elleniche che hanno preceduto le popolazioni elleniche in Grecia, "un termine onnicomprensivo per ciascune delle antiche, primitive e presumibilmente autoctone popolazioni nel mondo miceneo."
  • Als Pelasger (griechisch Pelasgoí Πελασγοί) wurde in der Antike eine der ältesten Bevölkerungen Griechenlands bezeichnet. Unabhängig davon, ob es tatsächlich je ein klar definierbares Volk dieses Namens gab, benutzt die zeitgenössische Forschung Pelasger manchmal als Bezeichnung für prähistorische nicht-griechischsprachige Gruppen auf der südlichen Balkanhalbinsel.
  • Пела́сги, уст. пелазги (др.-греч. Πελασγοί) — имя, которым древнегреческие авторы именовали народ (или всю совокупность народов), населявших Грецию до возникновения Микенской цивилизации (в так называемый Элладский период греческой истории), а также существовавшие некоторое время после прихода греков.
  • Pelasgové (řecky Πελασγοί, Pelasgoi) je nejčastější označení pro původní obyvatelstvo řecké pevniny. Tito lidé žili na Balkáně a Peloponésu před příchodem Achájů. Je pravděpodobné, že nebyli indoevropského původu.Ve starověké řecké literatuře se o nich zmiňuje celá řada autorů, od Homéra, přes Hérodota a Thúkýdida až po Pausánia.
  • Pelasgos (em grego: Πελασγοί, Pelasgoí, singular Πελασγός, Pelasgós) era um termo usado por alguns autores da Grécia Antiga para se referir a populações que teriam sido ancestrais dos gregos ou que os teriam antecedido na colonização do território onde hoje em dia está a Grécia, "um termo abrangente que englobava qualquer povo antigo, primitivo e, presumivelmente, autóctone no mundo grego." No geral, "pelasgo" passou a significar, de maneira mais ampla, todos os habitantes autóctones das terras ao redor do mar Egeu, bem como suas culturas, antes do advento da língua grega.
  • El nombre pelasgos (del griego antiguo Πελασγοί Pelasgoí, singular Πελασγός, Pelasgós) fue usado por algunos escritores de la antigua Grecia para aludir a los pueblos predecesores de los helenos como habitantes de Grecia, «un término comodín para cualquier pueblo antiguo, primitivo y presumiblemente indígena en el mundo griego». En general, «pelasgo» ha llegado a aludir ampliamente a todos los habitantes indígenas de las tierras egeas y sus culturas antes de la llegada del idioma griego.
  • Pelasg, Antik Yunanca metinlerde adı geçip (Pelasgoí, Pelasgós, Pelasgion - Πελασγικόν), Helen kavimleri gelmeden önce ana vatanları olan Kuzey ve Orta Yunanistan’da Girit ve Ege adalarında yaşayan bir halkın adıdır. Yunan kaynaklarında MÖ 5.-4. yüzyıllarda adları geçmekteyse de zamanla asimile olmuşlardır.
  • Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec pelasgoi) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens. Hi ha fonts que esmenten la seva presència per tota Grècia: a Tessàlia, Epir (Dodona és indicada com la seva capital), Perrhàbia, Peònia, Beòcia (on van expulsar els aons, temmics, leleges i hiants), Àtica i el Peloponès.
  • Пеласгите (на старогръцки: Πελασγοί) са полумитични палеотракийски племена, най-старите жители на Балканите, които според древногръцките автори са народът, обитавал и териториите на Древна Гърция преди елините. Пеласгите се споменават за първи път в „Илиада“, където са представени като съюзници на Троя, изброени между тракийски племена, т.е. считани са за траки. Херодот и Тукидид разказват, че през 5 век пр.н.е. все още има пеласгийско говорещи анклави сред елинското население.
  • The name Pelasgians (Greek: Πελασγοί, Pelasgoí; singular: Πελασγός, Pelasgós) was used by some ancient Greek writers to refer to populations that either were the ancestors of the Greeks or preceded the Greeks in Greece, "a hold-all term for any ancient, primitive and presumably indigenous people in the Greek world". In general, "Pelasgian" has come to mean more broadly all the indigenous inhabitants of the Aegean Sea region and their cultures before the advent of the Greek language.
  • Pelasgen of Pelasgoi is de naam die in de Griekse geschiedenis traditioneel gegeven wordt aan het voor-Griekse volk (of volkeren?), over wie men niet veel meer weet dan dat zij woonden op het Griekse schiereiland en op enkele andere plaatsen van het noordelijke Middellandse Zeegebied, voor de komst van de eigenlijke Hellenen.De oude Grieken zelf wisten over de Pelasgen niets te vertellen, en over hun taal (het zogenaamde Pelasgisch) zijn de moderne geleerden het niet eens.
  • Pelazgowie (gr. Pelasgoí) – neolityczne plemię zamieszkujące Tesalię przed przybyciem na płw. Peloponez Greków w II tys. p.n.e.; z czasem w historiografii greckiej pojawiła się tendencja do określania tym mianem również innych autochtonicznych mieszkańców Peloponezu i sąsiednich wysp, jak Karyjczycy i Lelegowie.Głównym miastem Pelazgów była Larisa. Uważa się ich ponadto za założycieli ośrodków miejskich w Atenach, Argos i Koryncie.
rdfs:label
  • Pélasges
  • Pelasgen
  • Pelasger
  • Pelasgi
  • Pelasgians
  • Pelasglar
  • Pelasgos
  • Pelasgos
  • Pelasgové
  • Pelasgs
  • Pelazgowie
  • Пеласги
  • Пеласги
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of