En musique, un ornement, appelé aussi note d'agrément ou fioriture, ou encore selon le terme italien abbellimenti (« embellissements »), est un symbole généralement composé de figures de notes de taille inférieure, désignant des notes secondaires dont la fonction est d'embellir la ligne mélodique principale.Du point de vue de l'harmonie, un ornement forme habituellement une ou plusieurs dissonances passagères avec l'accord sur lequel il est placé.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • En musique, un ornement, appelé aussi note d'agrément ou fioriture, ou encore selon le terme italien abbellimenti (« embellissements »), est un symbole généralement composé de figures de notes de taille inférieure, désignant des notes secondaires dont la fonction est d'embellir la ligne mélodique principale.Du point de vue de l'harmonie, un ornement forme habituellement une ou plusieurs dissonances passagères avec l'accord sur lequel il est placé. La note placée sous le signe de l'ornement appartient à l'accord, tandis que les notes générées par l'ornement sont des notes voisines (donc étrangères à cet accord), supérieures ou inférieures, et qui, en retardant l'émission de la note attendue mettent celle-ci en valeur.
  • Орнаме́нтика (от лат. ornamentum — украшение) — способы украшения мелодии в музыке. Так же называется и учение о способах украшения мелодий при помощи специальных музыкальных приемов. Само украшение мелодии дополнительными мелодическими фигурами называется орнаментированием. Данный способ аранжировки музыкального произведения позволяет исполнителю импровизировать при помощи некоторых мелодических фигур, передавая свои чувства, эмоции и технику, не отходя от основной партитуры. Орнаментика применяется и в вокальных, и в инструментальных мелодиях. К ней относится широкий круг приёмов: от мелодических формул определённой структуры до кратких украшений.
  • En la música, els ornaments són floritures que no són necessàries per al desenvolupament de les línies harmòniques o melòdiques de la música, però que serveixen per decorar o ornamentar aquestes. Molts ornaments són interpretats com a "notes ràpides" al voltant de la nota principal. La quantitat d'ornamentacions d'una peça musical pot variar: des de la seva utilització exhaustiva (com succeïa sovint al Barroc) fins a un ús escàs i inexistent. La paraula agrément (aprovació) és utilitzada específicament per indicar l'estil ornamentatiu del Barroc francès.Al període barroc era freqüent que els intèrprets improvisessin l'ornamentació sobre una melodia donada. Una cantant a una ària da capo, per exemple, normalment cantava una primera vegada la melodia sense gaire ornamentació, però la decorava amb floritures addicionals la segona vegada. L'ornamentació improvisada continua sent part de la tradició musical irlandesa, particularment a l'estil cantat sean nós, però sempre present a la llarga tradició històrica ha estat interpretat pels millors músics.Amb el temps els teòrics de l'època barroca van començar a establir taules de com s'havia d'interpretar correctament un ornament, amb la qual cosa cada cop més els ornaments estaven definits pels compositors, arribant fins al Segle XX, amb el Jazz i altres estils populars que van imposar de nou la idea d'improvisar les ornamentacions. Actualment són vigents les dos concepcions i depèn molt del compositor si deixa l'ornamentació lliure o es troba predefinida.Els ornaments poden ser de diversos tipus, segons el compositor o intèrpret que decideixi utilitzar-los. Una sèrie d'ornaments (llistats inferiorment) són indicats amb símbols estàndards de notació musical, mentre que d'altres són explicats a la mateixa partitura amb petites notes al preàmbul o al peu de pàgina. Una nota ornamental és una nota escrita amb una tipografia més petita, tatxada o no, per indicar si el seu valor compta com a part del total del compàs. De la mateixa manera, el terme pot referir-se de forma més general a qualssevol de les notes petites utilitzades com ornament (com a una appoggiatura), o a l'associació d'algunes indicacions ornamentals (com als trinats), independentment del temps utilitzat en la seva execucióA Espanya les ornamentacions van ser anomenades diferenzias i també glosas (Diego Ortiz) al Segle XVI, quan els primers llibres de música per a viola de mà (i viola d'arc en el cas de les glosas) van ser editats.
  • Мордент (от италиански mordente, „хапя“, „кълва“) e музикален мелизъм. Характерното при него е острото, като акцент, редуване на основния тон с допълнителния, който отстои от него на секунда по-високо или по-ниско. Обозначава се със знака Файл:Mordent.jpg.Обозначенията за различните морденти в зависимост от това какъв ще бъде като отношение спомагателния тон, по-висок или по-нисък, се изписват и тяхното значение е съответно: В случай, че допълнителният тон е по-висок от основния, се използва главното обозначение, в случай че е по-нисък - същото, но пресечено с вертикална чертица.Съществуват също кратки и дълги морденти, но те нямат по-специална нотация: в тези случаи нотите от мелизма се изписват конкретно като височина и времетраене.Много често мордентът бива комбиниран с други музикални мелизми - трилер, групето и др., които може да предшества или последства, като по този начин се образува сложен мелизъм.en:Mordentes:Mordentefr:Mordant (ornement mélodique)nl:Mordentpl:Mordentpt:Mordenteru:Мордентzh:波音 (音樂)
  • Es gibt bei Musikkompositionen verschiedene Verzierungen oder Ornamente (frz.: agréments, Annehmlichkeit), mit denen die Hauptnoten eines Stückes abgewandelt werden. Meist sind sie als spezielle Zeichen notiert. Beim Ausführen der Verzierungen bleibt dem Interpreten je nach Stilepoche Raum zur Improvisation.Verzierungen ändern im Gegensatz zum Tonhöhenwechsel wie beim Vorhalt nichts am harmonisch-melodischen Gefüge eines Musikstücks.
  • In music, ornaments or embellishments are musical flourishes that are not necessary to carry the overall line of the melody (or harmony), but serve instead to decorate or "ornament" that line. Many ornaments are performed as "fast notes" around a central note. The amount of ornamentation in a piece of music can vary from quite extensive (it was often so in the Baroque period) to relatively little or even none. The word agrément is used specifically to indicate the French Baroque style of ornamentation. A very important function of the ornamentation in early and baroque keyboard music was as a way of creating a longer sustain of the note on a harpsichord, clavichord, or virginal, such instruments being unable to sustain a long note in the same manner as a pipe organ.[citation needed]In the baroque period, it was common for performers to improvise ornamentation on a given melodic line. A singer performing a da capo aria, for instance, would sing the melody relatively unornamented the first time, but decorate it with additional flourishes the second time. Improvised ornamentation continues to be part of the Irish musical tradition, particularly in sean-nós singing but also throughout the wider tradition as performed by the best players.Ornamentation may also be indicated by the composer. A number of standard ornaments (described below) are indicated with standard symbols in music notation, while other ornamentations may be appended to the score in small notes, or simply written out normally. Frequently, a composer will have his or her own vocabulary of ornaments, which will be explained in a preface, much like a code. A grace note is a note written in smaller type, with or without a slash through it, to indicate that its note value does not count as part of the total time value of the bar. Alternatively, the term may refer more generally to any of the small notes used to mark some other ornament (see Appoggiatura, below), or in association with some other ornament’s indication (see Trill, below), regardless of the timing used in the execution.In Spain, melodies ornamented upon repetition ("divisions") were called "diferencias", and can be traced back to 1538, when Luis de Narváez published the first collection of such music for the vihuela.
  • 装飾音(そうしょくおん)とは、音楽において、音を揺らしたり付け加えたりすることによって、音を飾ることである。楽譜上は、小音符による場合と、特別の記号を使う場合、記号に補助的に小音符を加える場合がある。
  • Een versiering in de muziek heeft tot doel een toon of groepje tonen of een harmonie van specifieke ornamenten te voorzien.
  • Na música, são chamados ornamentos os embelezamentos e decorações de uma melodia, expressos através de pequenas notas ou sinais especiais. Na música vocal antiga e na ópera os ornamentos eram improvisados pelos cantores. Nos séculos XIX e XX muitos dos ornamentos tornaram-se quase desconhecidos (exceto no Jazz), embora eles tenham sido revistos nas interpretações de oratórias e óperas a partir dos anos 50. Alguns compositores preferem escrever os ornamentos em extenso, evitando os símbolos, mas a maioria deles são escritos com suas devidas representações gráficas. Os ornamentos, junto com os intervalos, modos gregos, cadências, a Harmonia e outros, são elementos importantíssimos para a arte da improvisação. Ao todo, existem 9 ornamentos. Todos eles possuem características próprias sobre as notas que englobam e as notas que acrescentam. São os nove: Trinado (ou Trilo), Mordente, Grupetto (ou Gruppeto, Gruppetto, Grupeto), Appoggiatura (ou Apogiatura, Apojatura), Floreio, Portamento, Cadência (ou Cadenza), Arpeggio (ou Arpejo, Harpejo) e Glissando.
  • In musica un abbellimento (detto anche ornamento, fioritura o fioretto) è costituito dall'inserimento nella linea melodica di una o più note la cui funzione non sia strutturale bensì ornamentale e/o espressiva. Il termine è passato poi a designare le note aggiunte per variare una frase musicale, in forma di melisma.È per lo più indicato mediante note più piccole rispetto a quelle facenti parte di un brano o ponendo dei simboli sopra la nota reale alla quale si appoggiano. L'interpretazione degli abbellimenti presenta difficoltà di comprensione dei simboli, il cui significato può variare in relazione alle varie epoche e ai diversi autori, nonché di ordine estetico, in quanto lasciano sempre all'esecutore un certo margine di discrezionalità.Fin dal loro uso in tempo barocco in Italia furono anche chiamati fioriture e aggraziature, in Francia agréments, in Germania ornamenti.Le principali tipologie ornamentali sono: l'acciaccatura, l'appoggiatura, il gruppetto, il mordente, il trillo, l'arpeggio, il glissando, il tremolo, la cadenza e la fioritura.
  • Los adornos u ornamentos musicales son florituras que no son necesarias para llevar la línea general de la melodía (o armonía), pero que sirven para decorar esa línea. Se trata de recursos que pueden ser utilizados en las composiciones con el objeto de imprimirles a éstas expresión, ornamento, variedad, gracia o vivacidad. Muchos adornos se interpretan como "notas rápidas" en torno a una nota principal. El nivel de ornamentación en una pieza de música puede variar desde bastante recargada, lo cual era frecuente en el Barroco, hasta relativamente escasa o casi inexistente.La improvisación de la ornamentación sobre una línea melódica dada fue una práctica común en la música clásica occidental durante el Renacimiento y el Barroco temprano. La ornamentación improvisada sigue formando parte de la tradición musical irlandesa, caracterizando el canto gaélico en particular y toda esta tradición musical en general.Por otra parte, la ornamentación también puede ser determinada con precisión por el compositor. Para ello existen una serie de adornos estándar que se indican en notación musical mediante los correspondientes símbolos estándar; mientras que otros adornos pueden ser añadidos al pentagrama en forma de pequeñas notas o simplemente escritos en notación de tamaño convencional. Con frecuencia, un compositor tiene su propio vocabulario de adornos, que suele aparecer explicado en un prefacio a modo de código.Los ornamentos pueden indicarse mediante notas de adorno, que son notas escritas en tamaño más pequeño, con o sin una barra a través de ella y se colocan antes o después de la nota a la cual afectan. Su valor no cuenta como parte del valor del tiempo total del compás. Estas notas no tienen duración por sí mismas, sino que la toman de la nota que le precede o le sigue. Alternativamente, el término puede referirse más generalmente a cualquiera de las notas pequeñas que se usan para marcar algún otro ornamento (véase apoyatura), o en asociación con la indicación algún otro adorno (véase trino), independientemente de la medida empleada en la ejecución.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 103491 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 5845 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 34 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109449116 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • En musique, un ornement, appelé aussi note d'agrément ou fioriture, ou encore selon le terme italien abbellimenti (« embellissements »), est un symbole généralement composé de figures de notes de taille inférieure, désignant des notes secondaires dont la fonction est d'embellir la ligne mélodique principale.Du point de vue de l'harmonie, un ornement forme habituellement une ou plusieurs dissonances passagères avec l'accord sur lequel il est placé.
  • Es gibt bei Musikkompositionen verschiedene Verzierungen oder Ornamente (frz.: agréments, Annehmlichkeit), mit denen die Hauptnoten eines Stückes abgewandelt werden. Meist sind sie als spezielle Zeichen notiert. Beim Ausführen der Verzierungen bleibt dem Interpreten je nach Stilepoche Raum zur Improvisation.Verzierungen ändern im Gegensatz zum Tonhöhenwechsel wie beim Vorhalt nichts am harmonisch-melodischen Gefüge eines Musikstücks.
  • 装飾音(そうしょくおん)とは、音楽において、音を揺らしたり付け加えたりすることによって、音を飾ることである。楽譜上は、小音符による場合と、特別の記号を使う場合、記号に補助的に小音符を加える場合がある。
  • Een versiering in de muziek heeft tot doel een toon of groepje tonen of een harmonie van specifieke ornamenten te voorzien.
  • En la música, els ornaments són floritures que no són necessàries per al desenvolupament de les línies harmòniques o melòdiques de la música, però que serveixen per decorar o ornamentar aquestes. Molts ornaments són interpretats com a "notes ràpides" al voltant de la nota principal. La quantitat d'ornamentacions d'una peça musical pot variar: des de la seva utilització exhaustiva (com succeïa sovint al Barroc) fins a un ús escàs i inexistent.
  • Los adornos u ornamentos musicales son florituras que no son necesarias para llevar la línea general de la melodía (o armonía), pero que sirven para decorar esa línea. Se trata de recursos que pueden ser utilizados en las composiciones con el objeto de imprimirles a éstas expresión, ornamento, variedad, gracia o vivacidad. Muchos adornos se interpretan como "notas rápidas" en torno a una nota principal.
  • Ozdobnik – element melodii wprowadzający dodatkowe dźwięki mające charakter ornamentów.W dawnych czasach stosowanie ozdobników zależało od smaku i inwencji wykonawcy, lecz z czasem ustalono pewien zasób standardowych ozdobników i zasady ich zapisu. Ozdobniki nie zwiększają czasu trwania taktu i wykonywane są kosztem czasu dźwięku, który ozdabiają, lub dźwięku poprzedzającego.Ornamentyka była bardzo popularna w muzyce dawnej, baroku i muzyce klasycystycznej.
  • Na música, são chamados ornamentos os embelezamentos e decorações de uma melodia, expressos através de pequenas notas ou sinais especiais. Na música vocal antiga e na ópera os ornamentos eram improvisados pelos cantores. Nos séculos XIX e XX muitos dos ornamentos tornaram-se quase desconhecidos (exceto no Jazz), embora eles tenham sido revistos nas interpretações de oratórias e óperas a partir dos anos 50.
  • Мордент (от италиански mordente, „хапя“, „кълва“) e музикален мелизъм. Характерното при него е острото, като акцент, редуване на основния тон с допълнителния, който отстои от него на секунда по-високо или по-ниско.
  • In musica un abbellimento (detto anche ornamento, fioritura o fioretto) è costituito dall'inserimento nella linea melodica di una o più note la cui funzione non sia strutturale bensì ornamentale e/o espressiva. Il termine è passato poi a designare le note aggiunte per variare una frase musicale, in forma di melisma.È per lo più indicato mediante note più piccole rispetto a quelle facenti parte di un brano o ponendo dei simboli sopra la nota reale alla quale si appoggiano.
  • In music, ornaments or embellishments are musical flourishes that are not necessary to carry the overall line of the melody (or harmony), but serve instead to decorate or "ornament" that line. Many ornaments are performed as "fast notes" around a central note. The amount of ornamentation in a piece of music can vary from quite extensive (it was often so in the Baroque period) to relatively little or even none.
  • Орнаме́нтика (от лат. ornamentum — украшение) — способы украшения мелодии в музыке. Так же называется и учение о способах украшения мелодий при помощи специальных музыкальных приемов. Само украшение мелодии дополнительными мелодическими фигурами называется орнаментированием. Данный способ аранжировки музыкального произведения позволяет исполнителю импровизировать при помощи некоторых мелодических фигур, передавая свои чувства, эмоции и технику, не отходя от основной партитуры.
rdfs:label
  • Ornement (musique)
  • Abbellimento
  • Adorno (música)
  • Ornament (music)
  • Ornament (música)
  • Ornamento (música)
  • Ozdobnik
  • Versiering (muziek)
  • Verzierung (Musik)
  • Мордент
  • Орнаментика (музыка)
  • 装飾音
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of