L'orgueil (superbia en latin) est une opinion très avantageuse, le plus souvent exagérée, qu'on a de sa valeur personnelle aux dépens de la considération due à autrui, à la différence de la fierté qui n'a nul besoin de se mesurer à l'autre ni de le rabaisser. C'est un manque ou une absence d'humilité, et selon le philosophe Théophraste, le mépris de tout, sauf de soi-même.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'orgueil (superbia en latin) est une opinion très avantageuse, le plus souvent exagérée, qu'on a de sa valeur personnelle aux dépens de la considération due à autrui, à la différence de la fierté qui n'a nul besoin de se mesurer à l'autre ni de le rabaisser. C'est un manque ou une absence d'humilité, et selon le philosophe Théophraste, le mépris de tout, sauf de soi-même. Dans la religion catholique, il désigne un péché capital, celui qui donne le sentiment d'être plus important et plus méritant que les autres, de ne rien devoir à personne, ce qui se traduit par un mépris pour les autres et le reste de la création et un rejet de la révélation et de la miséricorde divines. À l'inverse, l'orgueil peut également être perçu par d'autres référentiels culturels ou civilisationnels comme une vertu ou un idéal. À cet égard, on peut citer le code du bushido, qui sous tend l'organisation du Japon féodal particulièrement durant l'ère Edo, et qui exalte « L'orgueil qui doit être sorti de son fourreau, comme une bonne lame, pour qu'elle ne rouille pas » (Hagakure, Jōchō Yamamoto). De même, en Europe, la période romantique voit une forme de fascination artistique et littéraire pour l'orgueil et de la révolte qu'il peut entraîner, comme le note Albert Camus dans ses analyses (dans L'Homme révolté notamment).
  • Го́рдость — положительно окрашенная эмоция, отражающая положительную самооценку — наличие самоуважения, чувства собственного достоинства, собственной ценности. В переносном смысле «гордостью» может называться причина такой самооценки (например, «этот студент — гордость всего института»).В Словаре Ожегова даются определения как 1) чувства удовлетворения, 2) высокомерия; в издании 2009 г. первым определением стоит "чувство собственного достоинства, самоуважения".Существуют несколько близких к понятию «гордость» понятий, например: честь, тщеславие, гордыня.
  • Pride is an inwardly directed emotion that carries two common meanings. With a negative connotation, pride refers to an inflated sense of one's personal status or accomplishments, often used synonymously with hubris. With a positive connotation, pride refers to a satisfied sense of attachment toward one's own or another's choices and actions, or toward a whole group of people, and is a product of praise, independent self-reflection, or a fulfilled feeling of belonging. Philosophers and social psychologists have noted that pride is a complex secondary emotion which requires the development of a sense of self and the mastery of relevant conceptual distinctions (e.g., that pride is distinct from happiness and joy) through language-based interaction with others. Some social psychologists identify it as linked to a signal of high social status. In contrast pride could also be defined as a disagreement with the truth. One definition of pride in the first sense comes from St. Augustine: "the love of one's own excellence". In this sense, the opposite of pride is either humility or guilt; the latter in particular being a sense of one's own failure in contrast to Augustine's notion of excellence.Pride is sometimes viewed as excessive or as a vice, sometimes as proper or as a virtue. While some philosophers such as Aristotle (and George Bernard Shaw) consider pride a profound virtue, some world religions consider it a sin, such as is expressed in Proverbs 11:2 of the Old Testament. In Christianity, pride is one of the Seven Deadly Sins.According to the Concise Oxford Dictionary, proud comes from late Old English prut, probably from Old French prud "brave, valiant" (11th century) (which became preux in French), from Late Latin term prodis "useful", which is compared with the Latin prodesse "be of use". The sense of "having a high opinion of oneself", not in French, may reflect the Anglo-Saxons' opinion of the Norman knights who called themselves "proud", like the French knights preux.[citation needed]When viewed as a virtue, pride in one's appearance and abilities is known as virtuous pride, greatness of soul or magnanimity, but when viewed as a vice it is often termed vanity or vainglory. Pride can also manifest itself as a high opinion of one's nation (national pride) and ethnicity (ethnic pride).
  • 傲慢(ごうまん)は、高い自尊心、他人より重要、魅力的になりたいという欲望、賞賛をそれに値する者へ送ることの怠慢、過度の自己愛などを指す。
  • De opmaak van dit artikel is nog niet in overeenstemming met de conventies van Wikipedia. Mogelijk is ook de spelling of het taalgebruik niet in orde. Men wordt uitgenodigd deze pagina aan te passen.Opgegeven reden: * Lezer wordt met je aangesproken. * De voorbeelden overtuigen niet. * Afbakening en grondslag van de emotie worden niet duidelijk, evenmin als de evolutionaire betekenis.Trots is een emotie.
  • Soberbia (del latín superbia) y orgullo (del francés orgueil), es un sentimiento de valoración de uno mismo por encima de los demás.Otros sinónimos son: altivez, altanería, arrogancia, vanidad etc. Como antónimos pueden citarse los siguientes: humildad, modestia, sencillez, etc. El principal matiz que las distingue está en que el orgullo es disimulable, e incluso apreciado, cuando surge de causas nobles o virtudes, mientras que a la soberbia se la concreta con el deseo de ser preferido por otros, basándose en la satisfacción de la propia vanidad, del yo o ego.
  • Duma (uczucie) - (ang. pride) stan zadowolenia z siebie samego z powodu podejmowanych wysiłków czy uzyskanych korzyści. duma neurotyczna - termin stworzony przez Karen Horney na określenie stanu nerwicowego, w którym poczucie dumy jest nieadekwatnie wysokie w stosunku do rzeczywistych osiągnięć.↑ 1,0 1,1
  • L'orgull o vanitat és una característica de la personalitat que consisteix en la complaença en els propis mèrits en comparació amb els dels altres. Pot ser vist com a positiu, en tant que l'apreciació de la pròpia vàlua i la satisfacció amb el que es fa és un dels requisits per a dur una vida feliç, però també pot ser vist com quelcom negatiu si s'identifica amb la supèrbia o el menyspreu dels altres. Llavors se l'anomena també arrogància. Les persones orgulloses solen tenir problemes per reconèixer els seus errors i a vegades usen l'orgull com un mecanisme d'autodefensa davant la por que els altres no les valorin o les ofenguin.Des de l'hybris clàssica fins al pecat cristià, l'orgull apareix normalment com una temptació per a les persones, que volen sobrepassar les pròpies limitacions. El científic boig o els que pacten amb el dimoni a canvi de poder són persones amb un orgull excessiu que són castigades per la seva falta. Aquest orgull s'associa amb l'egoisme, ja que l'individu no mira per la seva comunitat sinó sols per la seva fama. L'orgull de pertànyer a un determinat grup, en canvi, ha estat sovint exaltat com un valor social, com per exemple el patriotisme o la casta índia.El narcisisme o vanitat és un tipus d'orgull basat en els aspectes més superficials de la persona. Pot esdevenir una malaltia que dificulta la relació amb els altres o que pot fer caure la persona en un culte excessiu al cos. Artísticament es representa les persones vanes com a joves bells amb un mirall, incapaces de veure més enllà de l'aparença. Nombroses faules, com la “Bella i la Bèstia,” tracten aquest aspecte i expliquen que l'autèntica bellesa es troba a l'interior de la persona i que no cal vanar-se de la pròpia figura, que ha vingut donada i no conquerida pels propis mèrits.El contrari de l'orgull és la humilitat. Els símbols tradicionals de l'orgull són el lleó, el paó i al catolicisme Llucifer o el el rat-penat.Físicament s'associa amb un increment de la capacitat pulmonar i una atenció focalitzada en les reaccions dels altres sobre l'aspecte que hom està mostrant.
  • Гордостта е вътрешно насочена емоция, която носи две общи значения. С негативна конотация, гордостта или горделивостта се отнася до надуване вследствие чувство за личен висок статус или постижения, които често се използват като синоними с високомерие. С положителна конотация, гордостта се отнася до чувство на задоволеност от привързаността към собствени или на друг избор и действия, или към цяла група от хора и е продукт на похвали, независима оценка, или изпълнено чувство за дълг или принадлежност. Философи и социални психолози отбелязват, че гордостта е сложна вторична емоция, която изисква развитие на чувството за самия себе си и овладяването на съответните концепсуални различия (например, че гордостта е различна от щастие и радост) чрез езиково взаимодействие с другите. Гордостта може да бъде определена също така като несъгласие с истината. Една друга дефиниция на гордостта в първия смисъл идва от свети Августин: „Любов към собствените върхови постижения“.. В този смисъл, обратното на гордост е смирение или вина, последното по-специално бидейки чувство за собствен провал за разлика от идеята на Августин за високи постижения и успех.Докато някои философи като Аристотел (и Джордж Бърнард Шоу), смятат гордостта за дълбока добродетел, повечето религии по света считат за грях, като Стария завет на Библията, използвана от християни и евреи.
  • Stolz [von mnd..: stolt = prächtig, stattlich] ist das Gefühl einer großen Zufriedenheit mit sich selbst, einer Hochachtung seiner selbst – sei es der eigenen Person, sei es in ihrem Zusammenhang mit einem hoch geachteten bzw. verehrten „Ganzen“.Der Stolz ist die Freude, die der Gewissheit entspringt, etwas Besonderes, Anerkennenswertes oder Zukunftsträchtiges geleistet zu haben, daran mitzuwirken oder es zu verkörpern. Dabei kann der Maßstab, aus dem sich diese Gewissheit ableitet, sowohl innerhalb eines eigenen differenzierten Wertehorizonts herausgebildet als auch gesellschaftlich tradiert sein. Im ersten Fall fühlt man sich selbst bestätigt und in seiner Weltanschauung bestärkt („Ich bin stolz auf mich“), im anderen Fall sonnt man sich in der gesellschaftlichen Anerkennung („Ich bin stolz, etwas für meine Stadt geleistet zu haben“).Ebenso wie bei Ärger, Furcht, Traurigkeit, Überraschung und Freude handelt es sich beim Stolz um eine elementare Emotion, die angeboren und nicht anerzogen ist. Die Gemütsbewegung wird durch eindeutige, in allen menschlichen Kulturen gleichartige Gesten und Gebärden (aufrechte Körperhaltung, zurückgelegter Kopf, Arme vom Körper gestreckt) ausgedrückt und wird daher universell erkannt.
  • Superbia: s. f. [dal lat. superbia, der. di superbus «superbo»]. – Esagerata stima di sé e dei proprî meriti (reali o presunti), che si manifesta esteriormente con un atteggiamento altezzoso e sprezzante e con un ostentato senso di superiorità nei confronti degli altri.Con superbia si intende la volontà di conquistare per se stessi, con ogni mezzo, una posizione di privilegio sempre maggiore rispetto agli altri. Essi devono riconoscere e dimostrare di accettare la loro inferiorità correlata alla superiorità indiscutibile e schiacciante del superbo.
  • Soberba também conhecido como Orgulho é o sentimento caracterizado pela pretensão de superioridade sobre as demais pessoas, levando a manifestações ostensivas de arrogância, por vezes sem fundamento algum em fatos ou variáveis reais. O termo provém do latim superbia. As manifestações de soberba podem ser individuais ou grupais. Em termos grupais, podemos exemplificar o nacionalismo xenófobo como uma faceta da soberba. Também todos os tipos de racismo, corporativismo, elitismo, doutrina de povos escolhidos ou eleitos e outras concepções semelhantes, em que um grupo se firma na crença de que é superior, demonstram matizes da soberba. A manipulação da soberba, do orgulho e da pretensão de superioridade de um grupo ou nação pode mobilizar conflitos armados, onde tais sentimentos de uma massa humana pouco crítica servem aos interesses políticos, econômicos, ideológicos ou religiosos de seus líderes. Exemplo recente encontra-se na doutrina de superioridade da raça ariana, que serviu de base ideológica para arrigimentar uma nação e desencadear uma Guerra Mundial. Além deste, podem ser citados o regime de apartheid que vigorou na África do Sul, a atitude dos colonizadores europeus nos séculos XIX e XX, a atitude recíproca da parcela radical de árabes e judeus, o sistema de castas da sociedade indiana, a Ku Klux Klan norte-americana, entre inúmeros outros. Também observa-se processo semelhante na grande maioria das guerras religiosas registradas na História, o que vem contabilizando um sem-número de mortes, mutilações, retaliações, revanchismos e hostilidades de vários gêneros. Para a Igreja Católica, a soberba é um dos sete pecados capitais (CIC, n. 1866), sendo o mesmo pecado associado à orgulho excessivo, arrogância e vaidade.
  • Pýcha (též povýšenost, namyšlenost, zpupnost, latinsky Superbia) je vlastnost spočívající v nadhodnocení vlastní osoby. Prakticky všechny etické a náboženské systémy pohlížejí na pýchu negativně. Křesťanství ji jmenuje jako první ze sedmi hlavních hříchů a považuje ji za prapůvod všeho zla. Opakem neřesti pýchy je ctnost pokory.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 207004 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3715 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 23 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110943117 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:commons
  • Category:Pride
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikiquote
  • Orgueil
prop-fr:wiktionary
  • orgueil
prop-fr:wiktionaryTitre
  • orgueil
  • orgueil
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'orgueil (superbia en latin) est une opinion très avantageuse, le plus souvent exagérée, qu'on a de sa valeur personnelle aux dépens de la considération due à autrui, à la différence de la fierté qui n'a nul besoin de se mesurer à l'autre ni de le rabaisser. C'est un manque ou une absence d'humilité, et selon le philosophe Théophraste, le mépris de tout, sauf de soi-même.
  • 傲慢(ごうまん)は、高い自尊心、他人より重要、魅力的になりたいという欲望、賞賛をそれに値する者へ送ることの怠慢、過度の自己愛などを指す。
  • De opmaak van dit artikel is nog niet in overeenstemming met de conventies van Wikipedia. Mogelijk is ook de spelling of het taalgebruik niet in orde. Men wordt uitgenodigd deze pagina aan te passen.Opgegeven reden: * Lezer wordt met je aangesproken. * De voorbeelden overtuigen niet. * Afbakening en grondslag van de emotie worden niet duidelijk, evenmin als de evolutionaire betekenis.Trots is een emotie.
  • Duma (uczucie) - (ang. pride) stan zadowolenia z siebie samego z powodu podejmowanych wysiłków czy uzyskanych korzyści. duma neurotyczna - termin stworzony przez Karen Horney na określenie stanu nerwicowego, w którym poczucie dumy jest nieadekwatnie wysokie w stosunku do rzeczywistych osiągnięć.↑ 1,0 1,1
  • Pýcha (též povýšenost, namyšlenost, zpupnost, latinsky Superbia) je vlastnost spočívající v nadhodnocení vlastní osoby. Prakticky všechny etické a náboženské systémy pohlížejí na pýchu negativně. Křesťanství ji jmenuje jako první ze sedmi hlavních hříchů a považuje ji za prapůvod všeho zla. Opakem neřesti pýchy je ctnost pokory.
  • Soberba também conhecido como Orgulho é o sentimento caracterizado pela pretensão de superioridade sobre as demais pessoas, levando a manifestações ostensivas de arrogância, por vezes sem fundamento algum em fatos ou variáveis reais. O termo provém do latim superbia. As manifestações de soberba podem ser individuais ou grupais. Em termos grupais, podemos exemplificar o nacionalismo xenófobo como uma faceta da soberba.
  • Pride is an inwardly directed emotion that carries two common meanings. With a negative connotation, pride refers to an inflated sense of one's personal status or accomplishments, often used synonymously with hubris. With a positive connotation, pride refers to a satisfied sense of attachment toward one's own or another's choices and actions, or toward a whole group of people, and is a product of praise, independent self-reflection, or a fulfilled feeling of belonging.
  • Soberbia (del latín superbia) y orgullo (del francés orgueil), es un sentimiento de valoración de uno mismo por encima de los demás.Otros sinónimos son: altivez, altanería, arrogancia, vanidad etc. Como antónimos pueden citarse los siguientes: humildad, modestia, sencillez, etc.
  • Гордостта е вътрешно насочена емоция, която носи две общи значения. С негативна конотация, гордостта или горделивостта се отнася до надуване вследствие чувство за личен висок статус или постижения, които често се използват като синоними с високомерие.
  • Stolz [von mnd..: stolt = prächtig, stattlich] ist das Gefühl einer großen Zufriedenheit mit sich selbst, einer Hochachtung seiner selbst – sei es der eigenen Person, sei es in ihrem Zusammenhang mit einem hoch geachteten bzw. verehrten „Ganzen“.Der Stolz ist die Freude, die der Gewissheit entspringt, etwas Besonderes, Anerkennenswertes oder Zukunftsträchtiges geleistet zu haben, daran mitzuwirken oder es zu verkörpern.
  • Го́рдость — положительно окрашенная эмоция, отражающая положительную самооценку — наличие самоуважения, чувства собственного достоинства, собственной ценности. В переносном смысле «гордостью» может называться причина такой самооценки (например, «этот студент — гордость всего института»).В Словаре Ожегова даются определения как 1) чувства удовлетворения, 2) высокомерия; в издании 2009 г.
  • Superbia: s. f. [dal lat. superbia, der. di superbus «superbo»]. – Esagerata stima di sé e dei proprî meriti (reali o presunti), che si manifesta esteriormente con un atteggiamento altezzoso e sprezzante e con un ostentato senso di superiorità nei confronti degli altri.Con superbia si intende la volontà di conquistare per se stessi, con ogni mezzo, una posizione di privilegio sempre maggiore rispetto agli altri.
  • L'orgull o vanitat és una característica de la personalitat que consisteix en la complaença en els propis mèrits en comparació amb els dels altres. Pot ser vist com a positiu, en tant que l'apreciació de la pròpia vàlua i la satisfacció amb el que es fa és un dels requisits per a dur una vida feliç, però també pot ser vist com quelcom negatiu si s'identifica amb la supèrbia o el menyspreu dels altres. Llavors se l'anomena també arrogància.
rdfs:label
  • Orgueil
  • Duma (uczucie)
  • Orgull
  • Pride
  • Pýcha
  • Soberba
  • Soberbia
  • Stolz
  • Superbia
  • Trots
  • Гордост
  • Гордость
  • 傲慢
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of