Les oracles grecs constituent un aspect fondamental de la religion et de la culture grecques. L'oracle est la réponse donnée par un dieu à une question personnelle, concernant généralement le futur. De tels oracles ne peuvent être rendus que par certains dieux, dans des lieux précis, sur des sujets déterminés et dans le respect de rites rigoureusement respectés : la prise d'oracle s'apparente à un culte.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les oracles grecs constituent un aspect fondamental de la religion et de la culture grecques. L'oracle est la réponse donnée par un dieu à une question personnelle, concernant généralement le futur. De tels oracles ne peuvent être rendus que par certains dieux, dans des lieux précis, sur des sujets déterminés et dans le respect de rites rigoureusement respectés : la prise d'oracle s'apparente à un culte. L'interprétation des réponses du dieu, qui s'exprime de diverses manières, demande parfois un apprentissage et l'oracle nécessite, en général, une interprétation heuristique, il s'agit souvent d'une parole énigmatique, sibylline (Sybille était une prêtresse d'Apollon et une oracle, dans la mythologie grecque).Par extension et déformation, le terme d'oracle désigne aussi le dieu consulté, l'intermédiaire humain qui transmet la réponse ou encore le lieu sacré où la réponse est donnée. La langue grecque distingue ces différents sens : parmi de nombreux termes, la réponse divine peut être désignée par χρησμός / khrêsmós, proprement « le fait d'informer ». On peut aussi dire φάτις / phátis, « parole, oracle ». L'interprète de la réponse divine est souvent désigné par προφήτης / prophêtês, "qui parle à la place [du dieu]", σίβυλλα/sibylla, ou encore μάντις / mántis et πρόμαντις / prómantis, « devin ». Enfin, le lieu de l'oracle est le χρηστήριον / khrêstếrion (terme qui désigne aussi l'oracle et la réponse de l'oracle).La mantique, c'est-à-dire le domaine de la divination, n'est, dans le monde grec antique, constituée que des sciences oraculaires. Les devins comme Tirésias sont considérés comme des personnages mythologiques : la divination, en Grèce, n'est pas l'affaire de mortels inspirés mais de personnes respectant des rites déterminés, bien que la tradition ait pu donner l'apparence d'une telle inspiration, ou, au sens propre, ἐνθουσιασμός / enthousiasmós, « enthousiasme », c'est-à-dire le « fait d'avoir le dieu en soi ».
  • Orakulua aholku zuhurra edo iritzi profetikoa duen pertsona da, hutsezinezko agintekoa eta gehienetan jatorri izpiritualekoa. Antzinako mitologia batzuetan, jendeak uste zuenaren arabera, jainkoek ematen zuten erantzun bat zen, askotan seinale fisikoen, Runak edo Taroteko ikurren edo animalien hiletaren bidez.Orakulu galdera egiten den eta erantzun hori jasotzen den tokiari ere esaten zitzaion. Hainbat halako toki zeuden, Antzinako Grezian oso garrantzitsuak izan zirenak. Erromatarrek, greziar orakuluak hartu zituzten, euren orakulu propioak ere sortuz, Kumaseko Sibilarena kasu.
  • Оракулът, при древните народи, е място, предмет или свещено същество, чрез което говори божество. Етимологията на тази дума не е достатъчно изяснена – извежда се или от латинското oro – „говоря, моля се”, или от старогръцкото oραo – „виждам, видение”. Обикновено редом с оракулите присъстват техните прорицатели или тълкуватели – т. е. хора, които превеждат божествената воля на човешки език. Често тези хора също носят прозвището оракули.Работата на оракулите се отнася главно до предсказването на бъдещето. Поклонникът задава конкретен въпрос, на който получава отговор, понякога доста двусмислен, предаден от прорицателя и обяснен от тълкувателите.Един от най-известните оракули е този при храма на Аполон в Делфи. В древния свят оракулите играят съществена роля в религиозния, обществения и личния живот не само в Средиземноморието, но също в Китай, Индия, Персия, Древния Египет, където носят други наименования. В специализираната литература понятието се използва и по двата начина – и като тясно свързано с гръко-римската античност, и в по-широкото, обхващащо аналогиите в останалата част на света.
  • Orakl sözlüklerde “antik çağda Anadolu ve Yunan topraklarında yaşamış medyumnik yetenekleri bulunan kahinelere ve bunların sezgi (vahiy, revelation) yoluyla bildirdikleri ilâhî yanıta verilen ad” olarak tanımlanır. Orakl merkezleri genellikle, durugörü, ekstaz, trans ve kehanet gibi psişik etkinliklerin ve kimi zaman inisiyatik eğitimlerin söz konusu olduğu Apollon tapınakları olurdu. Anadolu’daki en ünlü orakl merkezi Didim’de (Didyma) bulunan ünlü Apollon tapınağı, antik Yunan’daki en ünlü orakl merkezi ise Delf’teki Apollon tapınağı idi. Anadolu’daki diğer orakl merkezlerinden bazıları Efes, Hierapolis, Sard, Patara, Klaros ve Pessinus’ta bulunuyordu.Kayıtlara göre, antik çağda, sorununun yanıtını bulmak ya da geleceği öğrenmek üzere çok sayıda ziyaretçinin başvurduğu Didim ve Delf’teki orakl merkezlerinde pythia (okunuşuyla pitia) adlı rahibe, -bilimcilerce gevşetici ya da uyuşturucu bir madde içerdiği saptanmış olan- defne yapraklarını çiğnedikten sonra transa geçer ve üç ayaklı bir sehpa üzerine çıkarak anlaşılması güç sözler söylerdi. Branşid adı verilen rahip ve rahibeler de tapınağa danışanlara verilecek yanıtı bu sözleri yorumlayarak bulmaya çalışırlardı.
  • Das Orakel (lat. oraculum, „Götterspruch, Sprechstätte“ zu "orare", "sprechen, beten") bezeichnet eine mit Hilfe eines Rituals oder eines Mediums gewonnene transzendente, häufig göttliche Offenbarung, die der Beantwortung von Zukunfts- oder Entscheidungsfragen dient. Die mittels des Orakels gewonnenen Hinweise und Zeichen können dem Fragenden als Rechtfertigungsgrund eigener Entscheidungen und Handlungen dienen.Im Unterschied zum Hellsehen, das als individuelle Fähigkeit einer leibhaftigen Person angesehen wird, befragt das Orakel stets eine höhere Instanz. Durch die Erwartung der Beantwortung einer Frage ähnelt das Orakel entfernt der Prophetie, welche meist, aber nicht immer ungebeten zuteilwird (siehe unten: Zum alten Israel, siehe Urim und Tummim.)Im erweiterten Sinn wird auch der Ort an dem das Orakel gegeben wurde, als solches bezeichnet. Orakelstätten können Heiligtümer wie beispielsweise Tempel sein. Bekanntestes Beispiel ist das Orakel von Delphi.
  • Los oráculos griegos constituyen un aspecto fundamental de la religión y de la cultura griega. El oráculo es la respuesta dada por un dios a una pregunta personal, concerniente generalmente al futuro, como método de adivinación. Los oráculos no pueden ser pronunciados más que por algunos dioses, en los lugares precisos, sobre objetos determinados y con respeto a unos ritos determinados rigurosamente: el oráculo se relaciona con un culto. Además, interpretar las respuestas de un dios, que se expresa de diversas formas, requiere a veces un aprendizaje. El oráculo necesita a menudo una interpretación.Por extensión, el término oráculo designa también al dios consultado, al intermediario humano que transmite la respuesta o incluso al lugar sagrado o a la respuesta dada. El griego distingue estos diferentes sentidos: mediante numerosos términos, la respuesta divina puede ser designada por χρησμός / khrêsmós, propiamente «el hecho de informar». Se puede también decir φάτις / phátis, «el hecho de hablar». El intérprete de la respuesta divina es a menudo designado por προφήτης / prophêtês, «el que habla en lugar de dios», o aun μάντις / mántis. El lugar del oráculo es el χρηστήριον / khrêstếrion.La mántica, es decir, el dominio de la adivinación en el mundo griego antiguo, no está constituido más que por ciencias oraculares. Los adivinos, como Tiresias, son considerados personajes mitológicos: la adivinación, en Grecia, no es un asunto de mortales inspirados sino de personas respetuosas de unos ritos determinados, que la tradición había podido dar la apariencia de una inspiración, o, en sentido propio, ἐνθουσιασμός / enthousiasmós, «entusiasmo», es decir, «el hecho de tener el dios en sí».
  • W starożytności wyrocznią (łac. oraculium, gr. manteion) nazywano miejsce święte, gdzie bogowie, za pośrednictwem kapłanów, przepowiadali przyszłość, wyrażali swoją wolę i udzielali rad w sprawach prywatnych i państwowych. Do najbardziej znanych wyroczni należały: Wyrocznia delficka w świątyni Apollina w Delfach (Pytia) wyrocznia Zeusa w Dodonie wyrocznia Amona w oazie Siwa wyrocznia bogini Tanit w Kartaginie wyrocznia Asklepiosa w Epidauros (dla chorych) wyrocznia Neczung w Tybecie W starożytnym Rzymie podobną rolę spełniały wieszczki Sybille.Działalność wyroczni została zakazana w 390 roku[potrzebne źródło] dekretem cesarza Teodozjusza.
  • Věštba, latinsky oraculum, znamená předpověď budoucích událostí, někdy i v daleké budoucnosti nebo na vzdáleném místě. Často bývala "temná" a víceznačná, takže se dala vyložit různým způsobem. Věštby přijímali věštci (například Amfilochos, Spurinna) nebo věštkyně jako Pýthia, Sibyla. Věštby mají významnou úlohu ještě například v Kosmově kronice, později ve středověku byly pokládány za pověru a černé umění, obnoveny byly až počátkem novověku.
  • L'oracolo (dal latino oraculum) è un essere o un ente considerato fonte di saggi consigli o di profezie, un'autorità infallibile, solitamente di natura spirituale. Lo stesso termine può riferirsi anche ad una predizione del futuro dispensata dagli dèi attraverso oggetti o forme di vita. Il volere degli dei era dispensato in vario modo: con segni sulle viscere delle vittime sacrificali, con i movimenti della statua del dio durante la processione, con i movimenti degli oggetti gettati in una fonte, attraverso lo stormire delle fronde di un albero sacro, oppure attraverso la bocca di un essere umano, come nel caso di Delfi, in Grecia. Nell'antichità molti luoghi guadagnarono la reputazione di dispensare oracoli: divennero noti anch'essi come "oracoli", così come i pronunciamenti profetici stessi.
  • Un oracle (del llatí Oraculum, derivat de ōrāre "parlar") fou la paraula usada a l'època clàssica per designar les revelacions dels déus als homes i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i tanmateix a la persona que podia fer les prediccions. D'acord amb la mitologia grega, un oracle és un missatge diví tramès i interpretat per un santuari. Les deïtats no apareixien personalment sinó que eren fetes a través d'una espècie de mèdiums que era diferent segons els llocs.El terme oracle doncs es va aplicar després al transmissor de les prediccions divines. Comparativament Zeus, com a pare del tots els seus, tenia pocs oracles, però segons la creença popular era la font de tots els oracles, per mitjà d'altres déus com Apol·lo, o d'herois divinitzats. La seva existència cal considerar-la com a part de la necessitat dels homes de saber què els depara el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels déus; els oracles eren per tant una revelació però alhora una sanció o autorització de la deïtat a un fet concret. Els oracles més coneguts eren els de Delfos, tramesos per la pitonissa i interpretats pels sacerdots d'Apol·lo i l'Oracle de Dodona. Els oracles rellevants foren:
  • Ора́кул (лат. oraculum, от oro — «говорю, прошу») — наиболее распространённая в античности форма прорицания, состоявшая в том, что предсказание от имени божества по запросу верующих оглашал специальный жрец, который и именовался оракулом. В более широком смысле под оракулом понимали и прорицалище — место, где оглашалось предсказание, и сам текст предсказания.В современном языке под оракулом понимается предсказатель будущего, а также человек, все суждения которого признаются непреложной истиной, откровением.
  • In Classical Antiquity, an oracle was a person or agency considered to interface wise counsel or prophetic predictions or precognition of the future, inspired by the gods. As such it is a form of divination.The word oracle comes from the Latin verb ōrāre "to speak" and properly refers to the priest or priestess uttering the prediction. In extended use, oracle may also refer to the site of the oracle, and to the oracular utterances themselves, called khrēsmoi (χρησμοί) in Greek.Oracles were thought to be portals through which the gods spoke directly to people. In this sense they were different from seers (manteis, μάντεις) who interpreted signs sent by the gods through bird signs, animal entrails, and other various methods.The most important oracles of Greek antiquity were Pythia, priestess to Apollo at Delphi, and the oracle of Dione and Zeus at Dodona in Epirus.Other temples of Apollo were located at Didyma on the coast of Asia Minor, at Corinth and Bassae in the Peloponnese, and at the islands of Delos and Aegina in the Aegean Sea. The Sibylline Oracles are a collection of oracular utterances written in Greek hexameters ascribed to the Sibyls, prophetesses who uttered divine revelations in a frenzied state.
  • Pada Zaman Kuno Klasik, peramal adalah orang atau badan dianggap sebagai sumber prediksi nasihat atau kebijaksanaan kenabian atau untuk mengetahui masa depan yang belum terjadi, terinspirasi oleh para dewa. Dengan demikian itu adalah bentuk ramalan.Peramal yang paling penting dari Yunani kuno adalah Pythia, pendeta Apollo di Delphi, dan oracle Dione dan Zeus di Dodona di Epirus. Kuil-kuil lain dari Apollo yang terletak di Didyma di pantai Asia Kecil, di Korintus dan Bassae di Peloponnese, dan di pulau-pulau Delos dan Aegina di Laut Aegea. Hanya Oracle Delphi yang adalah perempuan, semua orang lain adalah laki-laki.
  • 神託(しんたく,Oracle)とは、神の意を伺う事。また、その時伝えられた言葉。道具により神の意を推し測る占いに近いものと、トランス状態になったシャーマンの口から伝えられるものとに分けられるが、何かを媒介にする点では同じである。
  • O oráculo é a caráter de significado etmológico, a resposta dada por uma divindade a uma questão pessoal através de artes divinatórias. Por extensão, o termo oráculo por vezes também designa o intermediário humano consultado, que transmite a resposta e até mesmo, no Mundo Antigo, o local que ganhava reputação por distribuir a sabedoria oracular, onde era notada a presença Divina sempre que chamada, que passava a ser considerado solo sagrado e previamente preparado para tal prática. Todavia, nos dias de hoje, ele é igualmente atribuído a um objeto ou meio pelo qual alguém possa obter respostas para um esclarecimento maior. A isso, o Dr. Urban explica como sendo uma busca por uma compreensão inspirada inicialmente pelo self, ou "si mesmo" no seu próprio inconsciente por meio de arquétipos, de acordo com a teoria junguiana de individuação, teoria esta aplicada em oráculos como o Tarot.As civilizações antigas consultavam oráculos para diversas finalidades. Na mitologia escandinava, Odin levou a cabeça do deus Mimir para Asgard para ser consultada como oráculo. Na tradição chinesa, o I Ching foi usado para adivinhação na dinastia Shang, embora seja muito mais antigo e tenha profundo significado filosófico. Os oráculos gregos constituem um aspecto fundamental da religião e da cultura gregos. O oráculo é a resposta dada por um deus que foi consultado por uma dúvida pessoal, referente geralmente ao futuro. Estes oráculos só podem ser dados por certas divindades, em lugares determinados, por pessoas determinadas e se respeitando rigorosamente os ritos: a manifestação do oráculo se assemelha a um culto. Além disso, interpretar as respostas do deus, que se exprime de diversas maneiras, exige uma iniciação.Por extensão, o termo oráculo designa tanto a divindade consultada como o intermediário humano que transmite a resposta, e ainda o lugar sagrado onde a resposta é dada. A língua grega distingue estes diferentes sentidos: entre numerosos termos, a resposta divina pode ser designada por χρησμός - khrêsmós, literalmente o fato de informar. Pode-se também dizer φάτις - phátis, o fato de falar. O intérprete da resposta divina é freqüentemente designado por προφήτης - prophêtê, aquele que fala em lugar (do deus), ou ainda μάντις - mántis. Por fim, o lugar do oráculo é χρηστήριον - kherêstêrion.A mancia, isto é, o domínio da adivinhação, não é, no mundo grego antigo, constituído só pelas ciências oraculares. Os adivinhos como Tirésias são considerados personagens mitológicos: a adivinhação, na Grécia, não é assunto de mortais inspirados mas de pessoas que respeitam determinados ritos, embora a tradição tenha podido dar a impressão de tal inspiração, ou, literalmente, ἐνθουσιασμός - enthousiasmós, entusiasmo, isto é, o fato de ter deus em si. ObjetosObjetos tais como moeda, cartas (tarô), búzios podem ser meios de consulta do oráculo.
  • Een orakel (Grieks: χρησμός) verwijst in de eerste plaats naar een persoon of bemiddelaar die beweert over profetische gaven te beschikken en in staat is een door een godheid ingefluisterde boodschap te brengen, of het verwijst naar die uitspraak zelf. De term orakel wordt dus zowel gebruikt voor de wijze raadgevingen van (één of meerdere) vermeende godheden, als voor de plaats of persoon waar die raad werd gehaald.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 21009 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 22662 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 124 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110673379 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Les oracles grecs constituent un aspect fondamental de la religion et de la culture grecques. L'oracle est la réponse donnée par un dieu à une question personnelle, concernant généralement le futur. De tels oracles ne peuvent être rendus que par certains dieux, dans des lieux précis, sur des sujets déterminés et dans le respect de rites rigoureusement respectés : la prise d'oracle s'apparente à un culte.
  • Věštba, latinsky oraculum, znamená předpověď budoucích událostí, někdy i v daleké budoucnosti nebo na vzdáleném místě. Často bývala "temná" a víceznačná, takže se dala vyložit různým způsobem. Věštby přijímali věštci (například Amfilochos, Spurinna) nebo věštkyně jako Pýthia, Sibyla. Věštby mají významnou úlohu ještě například v Kosmově kronice, později ve středověku byly pokládány za pověru a černé umění, obnoveny byly až počátkem novověku.
  • 神託(しんたく,Oracle)とは、神の意を伺う事。また、その時伝えられた言葉。道具により神の意を推し測る占いに近いものと、トランス状態になったシャーマンの口から伝えられるものとに分けられるが、何かを媒介にする点では同じである。
  • Een orakel (Grieks: χρησμός) verwijst in de eerste plaats naar een persoon of bemiddelaar die beweert over profetische gaven te beschikken en in staat is een door een godheid ingefluisterde boodschap te brengen, of het verwijst naar die uitspraak zelf. De term orakel wordt dus zowel gebruikt voor de wijze raadgevingen van (één of meerdere) vermeende godheden, als voor de plaats of persoon waar die raad werd gehaald.
  • Orakulua aholku zuhurra edo iritzi profetikoa duen pertsona da, hutsezinezko agintekoa eta gehienetan jatorri izpiritualekoa. Antzinako mitologia batzuetan, jendeak uste zuenaren arabera, jainkoek ematen zuten erantzun bat zen, askotan seinale fisikoen, Runak edo Taroteko ikurren edo animalien hiletaren bidez.Orakulu galdera egiten den eta erantzun hori jasotzen den tokiari ere esaten zitzaion. Hainbat halako toki zeuden, Antzinako Grezian oso garrantzitsuak izan zirenak.
  • Orakl sözlüklerde “antik çağda Anadolu ve Yunan topraklarında yaşamış medyumnik yetenekleri bulunan kahinelere ve bunların sezgi (vahiy, revelation) yoluyla bildirdikleri ilâhî yanıta verilen ad” olarak tanımlanır. Orakl merkezleri genellikle, durugörü, ekstaz, trans ve kehanet gibi psişik etkinliklerin ve kimi zaman inisiyatik eğitimlerin söz konusu olduğu Apollon tapınakları olurdu.
  • L'oracolo (dal latino oraculum) è un essere o un ente considerato fonte di saggi consigli o di profezie, un'autorità infallibile, solitamente di natura spirituale. Lo stesso termine può riferirsi anche ad una predizione del futuro dispensata dagli dèi attraverso oggetti o forme di vita.
  • Оракулът, при древните народи, е място, предмет или свещено същество, чрез което говори божество. Етимологията на тази дума не е достатъчно изяснена – извежда се или от латинското oro – „говоря, моля се”, или от старогръцкото oραo – „виждам, видение”. Обикновено редом с оракулите присъстват техните прорицатели или тълкуватели – т. е. хора, които превеждат божествената воля на човешки език.
  • In Classical Antiquity, an oracle was a person or agency considered to interface wise counsel or prophetic predictions or precognition of the future, inspired by the gods. As such it is a form of divination.The word oracle comes from the Latin verb ōrāre "to speak" and properly refers to the priest or priestess uttering the prediction.
  • Das Orakel (lat. oraculum, „Götterspruch, Sprechstätte“ zu "orare", "sprechen, beten") bezeichnet eine mit Hilfe eines Rituals oder eines Mediums gewonnene transzendente, häufig göttliche Offenbarung, die der Beantwortung von Zukunfts- oder Entscheidungsfragen dient.
  • Pada Zaman Kuno Klasik, peramal adalah orang atau badan dianggap sebagai sumber prediksi nasihat atau kebijaksanaan kenabian atau untuk mengetahui masa depan yang belum terjadi, terinspirasi oleh para dewa. Dengan demikian itu adalah bentuk ramalan.Peramal yang paling penting dari Yunani kuno adalah Pythia, pendeta Apollo di Delphi, dan oracle Dione dan Zeus di Dodona di Epirus.
  • O oráculo é a caráter de significado etmológico, a resposta dada por uma divindade a uma questão pessoal através de artes divinatórias. Por extensão, o termo oráculo por vezes também designa o intermediário humano consultado, que transmite a resposta e até mesmo, no Mundo Antigo, o local que ganhava reputação por distribuir a sabedoria oracular, onde era notada a presença Divina sempre que chamada, que passava a ser considerado solo sagrado e previamente preparado para tal prática.
  • Ора́кул (лат. oraculum, от oro — «говорю, прошу») — наиболее распространённая в античности форма прорицания, состоявшая в том, что предсказание от имени божества по запросу верующих оглашал специальный жрец, который и именовался оракулом.
  • Los oráculos griegos constituyen un aspecto fundamental de la religión y de la cultura griega. El oráculo es la respuesta dada por un dios a una pregunta personal, concerniente generalmente al futuro, como método de adivinación. Los oráculos no pueden ser pronunciados más que por algunos dioses, en los lugares precisos, sobre objetos determinados y con respeto a unos ritos determinados rigurosamente: el oráculo se relaciona con un culto.
  • W starożytności wyrocznią (łac. oraculium, gr. manteion) nazywano miejsce święte, gdzie bogowie, za pośrednictwem kapłanów, przepowiadali przyszłość, wyrażali swoją wolę i udzielali rad w sprawach prywatnych i państwowych.
  • Un oracle (del llatí Oraculum, derivat de ōrāre "parlar") fou la paraula usada a l'època clàssica per designar les revelacions dels déus als homes i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i tanmateix a la persona que podia fer les prediccions. D'acord amb la mitologia grega, un oracle és un missatge diví tramès i interpretat per un santuari.
rdfs:label
  • Oracle grec
  • Oracle
  • Oracle
  • Oracolo
  • Orakel
  • Orakel
  • Orakl
  • Orakulu
  • Oráculo
  • Oráculo griego
  • Peramal
  • Věštba
  • Wyrocznia
  • Оракул
  • Оракул
  • 神託
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of