L’onciale est une graphie particulière des alphabets latin et grec utilisée du IIIe au VIIIe siècles. Elle a été créée à partir de la majuscule et de l’ancienne cursive romaine. C’est l’écriture par excellence des codex, adaptée à la plume. Au début du IXe siècle, la minuscule caroline tend à la remplacer et elle n’est plus utilisée que pour tracer les débuts de livres, de chapitres ou de sections, à la manière de nos majuscules.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L’onciale est une graphie particulière des alphabets latin et grec utilisée du IIIe au VIIIe siècles. Elle a été créée à partir de la majuscule et de l’ancienne cursive romaine. C’est l’écriture par excellence des codex, adaptée à la plume. Au début du IXe siècle, la minuscule caroline tend à la remplacer et elle n’est plus utilisée que pour tracer les débuts de livres, de chapitres ou de sections, à la manière de nos majuscules. L’imprimerie l’a définitivement fait disparaître des usages courants.
  • Die Unziale oder Unzialschrift (lat. Uncialis) ist eine Majuskelschrift, die wahrscheinlich aus der älteren römischen Kursive entstanden ist. Die Unziale wurde mit der Rohrfeder auf Pergament geschrieben.
  • Uncial is a majuscule script (written entirely in capital letters) commonly used from the 4th to 8th centuries AD by Latin and Greek scribes. Uncial letters were used to write Greek, Latin, and Gothic.
  • Uncial (İngilizce), eski elyazmalarında kullanılan bir majüskül yazı stilidir. 3. ile 8. yüzyıllar arasında Latin ve Yunan dilindeki yazmalarda yaygın olarak kullanılmıştır. 8. yüzyıldan 13. yüzyıl'a daha çok başlıklarda ve kitap isimlerinde kullanılmıştır.
  • Унциал, унциальное письмо — каллиграфический вариант одного из основных типов обычного письма IV—VII вв., называемый иногда первоначальным минускулом (от лат. minus — малый).
  • Unciaal is een Romeins schrift uit de antieke tijd. Het is een majuscuul schrift en bestaat dus uitsluitend uit hoofdletters. In tegenstelling tot de capitalis quadrata of de capitalis rustica zijn de schachten gebogen en de hoeken afgerond. Dit type schrift is waarschijnlijk ontstaan uit het minuskelcursief.
  • Uncjała (łac. scriptura uncialis) — typ pisma kodeksowego występujący w okresie od IV do X wieku. Wywodzi się ona z kapitały i charakteryzuje się zanikaniem kantów i tendencją do zaokrąglania liter. Do powstania tego rodzaju pisma przyczyniło się zastosowanie pergaminu w miejsce dotychczasowych zwojów papirusu. Uncjała jest pismem majuskulnym — dającym się wpisać między dwie linie — jednak sporo liter zmienia dość znacznie kształt: a, d, e, h, m, q, t oraz u, które w pismach średniowiecznych wyprze niemal zupełnie literę v. Najstarsze znane rękopisy pisane uncjałą pochodzą z IV wieku.
  • Uncial adalah jenis tulisan tangan yang seluruhnya menggunakan hanya "huruf besar" (bahasa Inggris: upper case, large letters, capital letters, capitals, caps, majuscule, upper-case, atau uppercase) yang umum digunakan dari abad ke-4 sampai ke-8 M oleh para jurutulis untuk membuat naskah bahasa Latin dan bahasa Yunani Bizantin. Huruf-huruf uncial dipakai untuk menulis dalam bahasa Yunani, Latin, dan Gothik.
  • アンシャル体(アンシャルたい、英語: uncial script)は、西暦4世紀から8世紀にかけてラテン語とギリシャ語の写本に使われた大文字の書体である。アンシャル体の文字は、ギリシャ語、ラテン語、ゴート語を記すのに使われた。アンシャル書体(アンシャルしょたい)、アンシャル字体(アンシャルじたい)ともいう。アンシャルはアンシアルとも表記される。
  • La caligrafía uncial (del latín unciālis, «de una pulgada») es un tipo de escritura en el que todo el texto se escribía en letras mayúsculas. Fue de uso común entre los siglos III y VII, principalmente por los escribas latinos y griegos. Desde el siglo VIII y hasta el siglo XIII este tipo de escritura se utilizó a menudo en la escritura de títulos y letras capitales.Es probable que la primera escritura uncial se haya desarrollado a partir de la última caligrafía romana cursiva antigua y ha sido definida como la característica del primer cristianismo. Al principio, las formas se caracterizaban por un trazo simple, con letras de formas redondeadas, aprovechando las nuevas superficies del pergamino y la vitela y ligada al uso de la pluma de ave, en contraposición a las letras angulares de múltiples trazos, más adecuadas para superficies rugosas y ásperas como el papiro. En los ejemplos más antiguos de escritura uncial, como el manuscrito De bellis macedonicis en la Biblioteca Británica, todas las letras están desconectadas las unas de las otras, y la separación entre palabras normalmente no se utiliza. Sin embargo, la separación de palabras, es una característica del uso posterior de la uncial.Como la escritura evolucionó a lo largo de los siglos, los caracteres se volvieron más complejos. En concreto, alrededor del 600, comienzan a aparecer en muchos manuscritos, trazos básicos exagerados y floreados. Los rasgos ascendentes y descendentes fueron las alteraciones más importantes, seguidos por giros de la herramienta en los trazos básicos y en la superposición de trazos. La escritura minúscula más compacta surge alrededor del 800.El momento cuando surgió la escritura minúscula más compacta se establece alrededor del año 800 y alguno de los estilos unciales evolucionados sirvió de base para estos caracteres más pequeños y simplificados. La caligrafía uncial se siguió utilizando, sobre todo para copias de la Biblia, disminuyendo alrededor del siglo X. En la actualidad, existen más de 500 copias de escritura uncial que han sobrevivido, la mayoría, anteriores al renacimiento carolingio.
  • Uncial é uma grafia particular dos alfabetos latino e grego, utilizada a partir do século III ao século VIII nos manuscritos, pelos amanuenses latinos e bizantinos. Posteriormente, do século VIII ao século XIII, foi usada sobretudo nos títulos, capítulos ou seções de livros, sendo gradativamente substituída pela minúscula carolina.Constituía-se de letras grandes, arredondadas que, mesmo conservando a forma das maiúsculas, já prenunciavam as minúsculas carolinas. É por excelência a grafia dos codex adaptada à pena. Com o advento da imprensa, desapareceu definitivamente do uso corrente.Os manuscritos unciais (escritos em koiné maiúsculo) destacam-se em relação aos manuscritos na escrita cursiva (escritos em minúsculas) devido principalmente ao fato de serem mais antigos e portanto mais próximos dos originais “autógrafos”. Suas letras eram bem juntas umas das outras a fim de economizar espaço no pergaminho. Há pelo menos 170 porções de unciais no Novo Testamento, sendo 44 delas escritas em folhas de pergaminho e não em rolos de papiro.Os principais manuscritos gregos unciais são: Codex Athous Lavrensis (século VIII) Codex Coridethianus(século IX) Codex Sangallensis (século IX) Codex Porphyrianus (século IX) Codex Regius (c. século XI-XIII) Codex Petropolitanus Purpureus Codex Boreelianus (século IX) Codex Claromontanus Codex Sinaiticus (ALEF) Codex Alexandrinus (A) Codex Vaticanus (B) Codex Efraemi Rescriptus (C) Codex Bezae (D) Codex Washingtoniensis (W)
  • L'onciale è un'antica scrittura maiuscola. Fu usata dal III all'VIII secolo nei manoscritti dagli amanuensi latini e bizantini, e successivamente dall'VIII al XIII secolo soprattutto nelle intestazioni e nei titoli.
  • L'escriptura uncial té forma de majúscules gregues i llatines, és arrodonida i es va emprar en els còdexs des del segle IV fins al IX.Una de les característiques principals d'aquest tipus d'escriptura és la coexistència de lletres capitals o majúscules amb algunes minúscules com la h i la q.Alguns autors consideren que aquesta tipologia de lletra prové de l'anomenada lletra capital rústica romana, encara que hi ha diferents teories sobre el tema. Sembla que la introducció dels nous costums escriptòrics (pergamí, aparició de la ploma en substitució del càlam...) va ser definitiva en la formació dels alfabets mixtos de les escriptures uncials i semiuncials.Al segle VII és l'escriptura librària més comuna i és emprada en la majoria de còpies de la Bíblia d'aquest període.A partir del segle VIII, però, haurà de competir amb les anomenades escriptures nacionals o precarolines que sorgiran arreu d'Europa.La cal·ligrafia uncial (del llatí unciālis, «d'una polzada») és un tipus de escriptura en el qual tot el text s'escrivia en lletres majúscula s. Va ser d'ús comú entre els segles III i VII, principalment pels escribes llatins i grecs. Des del segle VIII i fins al segle XIII aquest tipus d'escriptura es va utilitzar sovint en l'escriptura de títols i caplletres.És probable que la primera escriptura uncial s'hagués desenvolupat a partir de l'última cal·ligrafia cursiva romana antiga i ha estat definida com a característica del primer cristianisme. Al principi, les formes es caracteritzaven per un traç simple, amb lletres de formes arrodonides, aprofitant les noves superfícies del pergamí i la vitel·la i lligada a l'ús de la ploma d'au, en contraposició a les lletres angulars de múltiples traços, més adequades per a superfícies rugoses i aspres com el papir. En els exemples més antics d'escriptura uncial, com el manuscrit De margaridoies macedonicis de la Biblioteca Britànica, totes les lletres estan desconnectades les unes de les altres, i la separació entre paraules normalment no s'utilitza. No obstant això, la separació de paraules, és una característica posterior a l'ús la uncial.Com l'escriptura va evolucionar al llarg dels segles, els caràcters es van tornar més complexos. En concret, al voltant del 600, comencen a aparèixer en molts manuscrits, traços bàsics exagerats i florejats. Els trets ascendents i descendents van ser les alteracions més importants, seguits per girs de l'eina en els traços bàsics i en la superposició de traços.El moment en què va sorgir l'escriptura minúscula, més compacta, s'estableix voltant de l'any 800 i algun dels estils uncials evolucionats varen servir de base per a aquests caràcters més petits i simplificats. La cal·ligrafia uncial es va seguir utilitzant, sobretot en còpies de la Bíblia, disminuint al voltant del segle X. En l'actualitat, existeixen més de 500 còpies d'escriptura uncial que han sobreviscut, la majoria, anteriors al renaixement carolingi.
  • Unciála je majuskulní latinská abeceda, jejíž počátek lze datovat do 3. století našeho letopočtu. Unciální abeceda vznikla postupným zaokrouhlováním některých liter písma předchozího období, které nazýváme capitalis quadrata. Nově se tvořily vokály A, E, U a konsonanty D, G, H, M. Moderním prvkem byly rovněž kontrakční zkratky, které se objevily na konci antického období a svůj původ měly v Řecku.Šíření unciály velmi pomohl rozkvět křesťanství a literatury ve 3. století. Přepisovaly se starší papyrové texty (Plinius, Livius) do kvalitnějších pergamenových kodexů. Vznikly první latinské překlady Bible (Itala, Afra), které pronikly téměř do celého antického světa a s sebou přinesly právě tento nový typ písma. Rozvoji křesťanství dopomohl známý Edikt milánský vydaný Konstantinem I. Velikým a jeho spoluvládcem Luciniem v roce 313, který uznal křesťanskou víru v Západní a Východní části Římské říše.Unciálu hojně užívali písaři ještě v 7. století, tedy na počátku období tzv. národních písem. V následujících staletích již toto písmo ustoupilo do pozadí a užívalo se jen v nadpisech až do konce středověku.Pojem unciála se poprvé objevil v polovině 18. století v díle „Nouveau traité de diplomatique“ od Toustaina a Tassina.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 195852 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 10449 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 64 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107874707 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:commons
  • Uncial
prop-fr:commonsTitre
  • Onciale
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wiktionary
  • onciale
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L’onciale est une graphie particulière des alphabets latin et grec utilisée du IIIe au VIIIe siècles. Elle a été créée à partir de la majuscule et de l’ancienne cursive romaine. C’est l’écriture par excellence des codex, adaptée à la plume. Au début du IXe siècle, la minuscule caroline tend à la remplacer et elle n’est plus utilisée que pour tracer les débuts de livres, de chapitres ou de sections, à la manière de nos majuscules.
  • Die Unziale oder Unzialschrift (lat. Uncialis) ist eine Majuskelschrift, die wahrscheinlich aus der älteren römischen Kursive entstanden ist. Die Unziale wurde mit der Rohrfeder auf Pergament geschrieben.
  • Uncial is a majuscule script (written entirely in capital letters) commonly used from the 4th to 8th centuries AD by Latin and Greek scribes. Uncial letters were used to write Greek, Latin, and Gothic.
  • Uncial (İngilizce), eski elyazmalarında kullanılan bir majüskül yazı stilidir. 3. ile 8. yüzyıllar arasında Latin ve Yunan dilindeki yazmalarda yaygın olarak kullanılmıştır. 8. yüzyıldan 13. yüzyıl'a daha çok başlıklarda ve kitap isimlerinde kullanılmıştır.
  • Унциал, унциальное письмо — каллиграфический вариант одного из основных типов обычного письма IV—VII вв., называемый иногда первоначальным минускулом (от лат. minus — малый).
  • Unciaal is een Romeins schrift uit de antieke tijd. Het is een majuscuul schrift en bestaat dus uitsluitend uit hoofdletters. In tegenstelling tot de capitalis quadrata of de capitalis rustica zijn de schachten gebogen en de hoeken afgerond. Dit type schrift is waarschijnlijk ontstaan uit het minuskelcursief.
  • Uncial adalah jenis tulisan tangan yang seluruhnya menggunakan hanya "huruf besar" (bahasa Inggris: upper case, large letters, capital letters, capitals, caps, majuscule, upper-case, atau uppercase) yang umum digunakan dari abad ke-4 sampai ke-8 M oleh para jurutulis untuk membuat naskah bahasa Latin dan bahasa Yunani Bizantin. Huruf-huruf uncial dipakai untuk menulis dalam bahasa Yunani, Latin, dan Gothik.
  • アンシャル体(アンシャルたい、英語: uncial script)は、西暦4世紀から8世紀にかけてラテン語とギリシャ語の写本に使われた大文字の書体である。アンシャル体の文字は、ギリシャ語、ラテン語、ゴート語を記すのに使われた。アンシャル書体(アンシャルしょたい)、アンシャル字体(アンシャルじたい)ともいう。アンシャルはアンシアルとも表記される。
  • L'onciale è un'antica scrittura maiuscola. Fu usata dal III all'VIII secolo nei manoscritti dagli amanuensi latini e bizantini, e successivamente dall'VIII al XIII secolo soprattutto nelle intestazioni e nei titoli.
  • La caligrafía uncial (del latín unciālis, «de una pulgada») es un tipo de escritura en el que todo el texto se escribía en letras mayúsculas. Fue de uso común entre los siglos III y VII, principalmente por los escribas latinos y griegos.
  • Unciála je majuskulní latinská abeceda, jejíž počátek lze datovat do 3. století našeho letopočtu. Unciální abeceda vznikla postupným zaokrouhlováním některých liter písma předchozího období, které nazýváme capitalis quadrata. Nově se tvořily vokály A, E, U a konsonanty D, G, H, M. Moderním prvkem byly rovněž kontrakční zkratky, které se objevily na konci antického období a svůj původ měly v Řecku.Šíření unciály velmi pomohl rozkvět křesťanství a literatury ve 3. století.
  • Uncjała (łac. scriptura uncialis) — typ pisma kodeksowego występujący w okresie od IV do X wieku. Wywodzi się ona z kapitały i charakteryzuje się zanikaniem kantów i tendencją do zaokrąglania liter. Do powstania tego rodzaju pisma przyczyniło się zastosowanie pergaminu w miejsce dotychczasowych zwojów papirusu.
  • Uncial é uma grafia particular dos alfabetos latino e grego, utilizada a partir do século III ao século VIII nos manuscritos, pelos amanuenses latinos e bizantinos. Posteriormente, do século VIII ao século XIII, foi usada sobretudo nos títulos, capítulos ou seções de livros, sendo gradativamente substituída pela minúscula carolina.Constituía-se de letras grandes, arredondadas que, mesmo conservando a forma das maiúsculas, já prenunciavam as minúsculas carolinas.
  • L'escriptura uncial té forma de majúscules gregues i llatines, és arrodonida i es va emprar en els còdexs des del segle IV fins al IX.Una de les característiques principals d'aquest tipus d'escriptura és la coexistència de lletres capitals o majúscules amb algunes minúscules com la h i la q.Alguns autors consideren que aquesta tipologia de lletra prové de l'anomenada lletra capital rústica romana, encara que hi ha diferents teories sobre el tema.
rdfs:label
  • Onciale
  • Caligrafía uncial
  • Escrita uncial
  • Onciale
  • Unciaal
  • Uncial
  • Uncial
  • Uncial
  • Uncial script
  • Unciála
  • Uncjała
  • Unziale
  • Унциал
  • アンシャル体
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of