L’occupation est une situation dans laquelle se trouve un État, au cours ou à l'issue d'un conflit, envahi et placé sous domination militaire étrangère sans pour autant être annexé.En droit international, le droit des conflits armés prévoit un certain nombre de règles qui s'appliquent lorsqu'une armée déploie son activité en dehors du territoire de son État après l'ouverture des hostilités.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L’occupation est une situation dans laquelle se trouve un État, au cours ou à l'issue d'un conflit, envahi et placé sous domination militaire étrangère sans pour autant être annexé.En droit international, le droit des conflits armés prévoit un certain nombre de règles qui s'appliquent lorsqu'une armée déploie son activité en dehors du territoire de son État après l'ouverture des hostilités. L'occupation militaire recouvre en même temps différentes éventualités, et il n'est pas toujours aisé de savoir si telle ou telle situation tombe sous le coup de cette définition juridique.
  • Ocupação é uma situação em que se encontra um Estado invadido e submetido a dominação militar estrangeira.No domínio do Direito Internacional da Paz e da Guerra, o termo ocupação traduz o ato da potência ocupante de estacionar as suas tropas no território da potência ocupada (a ocupação do Iraque pelo exército americano, por exemplo), quer com intenção beligerante contra a potência ocupada, quer com intenção de atacar potência terceira (a ocupação da Base das Lajes nos Açores pelos americanos).O direito internacional prevê um certo número de regras que se aplicam quando um exército desenvolve atividades fora do território do seu Estado em razão de hostilidades.Segundo o artigo 42 da convenção de Haia de 1907, um território é considerado ocupado desde que se encontre de fato sob a autoridade de exército inimigo.== Referências ==
  • Окупацията (на латински: occupatio - „заемам“) е военно, в международното право, временно заемане от въоръжените сили територията на противника.Трябва да се разграничава военната окупация от "следвоенния окупационен режим", който по правило се установява след специални международни съглашения на заинтересованите държави, конкретно за дадената страна или територия, с цел изпълнението на условията на мирния договор.Режимът и правовите норми на военната окупации са определени със специални международни съглашения, приети на IV хагска конференция от 1907 г., а също и от Женевската конвенция от 1949 г. и протоколите към тях от 1977 г. Съгласно тези международни документи, военната окупация е временно заемане от въоръжените сили на дадена държава на територията на друга държава. За военна окупации е необходимо държавите фактически да се намират в състояние на война, като не е важно дали обявяването на тази война е след съблюдаването на необходимите формалности или без тях.
  • 占領(せんりょう)、正確には軍事占領( military occupation)とは他国の領土、拠点、政経中枢などを軍が占有・占拠することをいう。ハーグ陸戦条約42条においては、敵国領土(租借地、準領土を含む)内に侵入した軍隊が、敵国の権力を排除し、一定の地域を自国の権力内において統治することを指す。
  • Per occupazione militare s'intende, in diritto internazionale, la presenza di forze armate straniere all'interno del territorio di uno Stato in una misura preponderante rispetto a quella delle forze armate dello Stato occupato.Tale presenza può essere scaturita da un'invasione cruenta del territorio causata dal prevalere delle forze occupanti su quelle dello Stato occupato, con le quali si trova in guerra, ovvero - più raramente - dalla richiesta fatta dallo Stato medesimo, dichiaratosi più o meno temporaneamente impossibilitato a mantenere al proprio interno la pace civile. In quest'ultimo caso, però, si tende a parlare più precisamente di operazioni per il mantenimento della pace o peace keeping.
  • Vojenská okupace je efektivní dočasná kontrola moci nad cizím územím, které nepřísluší pod formální svrchovanost okupující mocnosti.Takto (obvykle vojensky) ovládané území je okupované území nebo okupační zóna. Svojí dočasnou podstatou se vojenská okupace, pokud není vznesen nárok trvalé svrchovanosti, odlišuje od kolonialismu nebo anexe. Rozdíl mezi anexí a okupací poprvé formuloval švýcarský filosof a diplomat Emerich de Vattel ve svém díle Zákon národů (francouzsky Droit des gens, 1758). Toto rozlišení se stalo součástí mezinárodních právních norem po napoleonských válkách a později bylo zakotveno v haagských konvencích (1907) a čtvrté ženevské konvenci (1949).
  • Okupacja wojenna (łac. occupatio bellica) – czasowe zajęcie przez siły zbrojne państwa prowadzącego wojnę całości lub części terytorium państwa nieprzyjacielskiego i wprowadzenie tam swojej władzy.Zasady okupacji wojskowej rozstrzyga w prawie międzynarodowym Konwencja haska IV (1907) (Dział III O władzy wojennej na terytorium państwa nieprzyjacielskiego)
  • L'ocupació militar bel·ligerant, és el control i autoritat d'un exèrcit hostil o invasor sobre un territori. Històricament, hi ha hagut diverses lleies de guerra quant a l'ocupació militar que donaven algun tipus de protecció a la població del territori ocupat per una potència bel·ligerant. Aquestes foren clarificades i suplementades en les Convencions de La Haia de 1907. Específicament, les "Lleis i Costums de la Guerra Terrestre", del 18 d'octubre, 1907: Secció III Autoritat Militar de l'Estat hostil sobre el territori. Els primers dos articles d'aquella secció estableixen:Art. 42El territori és considerat ocupat quan està realment sota l'autoritat d'un exèrcit hostil.L'ocupació s'estén només al territori on dita autoritat s'ha establert i pot exercir-se.Art. 43En haver passat de fet l'autoritat de la potència legitima a les mans de l'ocupant, aquest últim prendrà totes les mesures dins la seva capacitat per a restaurar i assegurar, fins on sigui possible, l'odre públic i la seguretat, i alhora respectant, llevat que sigui absolutament impossible, les lleis en vigor al país.El 1949, aquestes lleis sobre l'ocupació militar del territori d'un Estat enemic foren amplades amb l'adopció de la Quarta Convenció de Ginebra (GCIV). La major part de la GCIV està relacionada amb la protecció de les persones dels territoris ocupats i la Tercera Secció tracta específicament del tema. L'article sisè restringeix la durada de temps de la GCIV:La present Convenció s'imposarà des del començament de qualsevol conflicte o ocupació mencionada a l'article segon.Al territori dels Partits del conflicte, l'aplicació de la present Convenció cessarà un anys després de la fi de les operacions militar; tanmateix, la Potència Ocupant serà subjecta, per la durada de l'ocupació, mentre que dita Potència exerceixi les funcions de govern a dit territori, a les provisions dels següents articles de la present Convenció: 1 al 12, 27, 29 al 34, 47, 49. 51, 52, 52, 59, 61 al 77, 143.La GCIV emfatitza un canvi important en les lleis internacionals. La Carta de les Nacions Unides (26 de juny, 1945), havia prohibit la guerra d'agressió, i l'article 47 de la GCIV, al primer paràgraf de la Tercera Secció (Territoris Ocupats) restringia els guanys territorials que podien fer-se mitjançant una guerra, declarant:Les persones protegides que siguin als territoris ocupats mai seran privades, en cap cas i de cap manera, dels beneficis de la present Convenció, per cap canvi que sigui introduït, com a resultat de l'ocupació militar d'un territori, sobre les institucions o el govern de dit territori, ni mitjançant cap tractat acordat entre les autoritats dels territoris ocupats i la Potència Ocupant, ni mitjançant cap annexió per part d'aquesta última del tot o d'una part del territori ocupat.L'article 49 prohibeix el moviment forçat massiu de persones fora o cap a un territori ocupat:Les transferències individuals o massives forçades, a més de les deportacions de persones protegides dels territoris ocupats a la Potència Ocupant o d'aquesta a qualsevol altre país, ocupat o no, estan prohibides, sense importar-ne el motiu ... La Potència Ocupant no deportarà ni transferirà part de la seva població civil al territori que ocupa. El Protocol I (1977) addicional a les Convencions de Ginebra i relacionat amb la protecció de les víctimes dels conflictes internacionals armats, conté articles addicionals quant a l'ocupació militar, però molts països, entre els quals, els Estats Units, no en són signataris.
  • Bei einer Okkupation oder Besetzung (je nach Kontext auch Besatzung) wird in einem bevölkerten Gebiet die vorhandene Staatsgewalt durch einen externen Machthaber auf dessen Initiative durch die seinige ersetzt. Dies geschieht meist mit militärischen Mitteln.Daneben wird im Völkerrecht auch die Besetzung eines herrschaftslosen Gebietes durch eine Staatsmacht als Okkupation bezeichnet. Während des Kolonialismus wurde die Errichtung der Herrschaft über außereuropäische Gebiete mit diesem Rechtsbegriff begründet. Dabei galt als unerheblich, ob das Land bewohnt war oder nicht. Dies wurde damit gerechtfertigt, dass einheimische Bewohner nicht staatlich organisiert gewesen seien.In jüngerer Zeit zeichnet sich eine Besetzung auch dadurch aus, dass die Okkupationsmacht völkerrechtlich nicht zur legalen Exekutive wird. Im Gegensatz zur Annexion wird das fremde Territorium jedoch nicht dem eigenen Staatsgebiet staats- und völkerrechtlich einverleibt. Nach Souveränität strebende Bevölkerungsgruppen bezeichnen häufig den Staat, der ihr Territorium beherrscht, als Besatzungsmacht, auch wenn es sich dabei um keine Okkupation im juristischen Sinne handelt. Okkupanten sind analog dazu einzelne Vertreter der Besatzungsmacht oder ihre im Lande anwesende Gesamtheit.Bei der Okkupation wird zwischen friedlicher (occupatio pacifica) und kriegerischer Besetzung (occupatio bellica) unterschieden.Siehe auch: Besitzergreifung
  • 점령(占領)은 한 나라의 영역의 전부 또는 일부를 군사력을 배경으로 해서 절대적인 권력으로써 사실상의 지배하에 두는 것이다. 점령에는 전시 점령과 평시 점령이 있는데 보통 전자를 가리키는 경우가 많다. 전투가 계속하는 중의 점령과 휴전 후의 점령과는 구분되며, 후자의 경우에는 당사국 간의 합의로 조건이 정해진다. 점령은 영역권의 이전을 수반하지 않지만 국제법은 점령군이 점령지를 자유로이 통치하는 권리를 인정하고 있다.
  • Van bezetting is sprake wanneer het grondgebied van een land geheel of deels wordt bestuurd door een ander land, meestal in situaties van oorlog. Wanneer het bezettende land het bezette land formeel aan zijn grondgebied toevoegt, spreekt men van annexatie.Er zijn verschillende soorten bezetting, zoals een militaire bezetting of een bezetting onder civiel bestuur.Bij een militaire bezetting heeft het bezettingsleger de macht, maar blijft daarnaast het bestaande civiele bestuur in functie. Dit houdt in dat op civiel gebied men de eigen zaken mag behartigen en veel bij het oude blijft, terwijl het bezettingsleger de (militaire) orde handhaaft en zich tot die taak beperkt. De hoogste civiele ambtenaar is in een dergelijk geval wel ondergeschikt aan het militaire bestuur. Het is mogelijk dat er een nominaal staatshoofd is, maar ook dit staatshoofd is in ieder geval de facto ondergeschikt aan de bezettingsmacht of slechts bevoegd in civiele aangelegenheden. Het doel van de bezetting is hier primair militair, en de bezetter heeft geen politieke agenda. Wel wordt in veel gevallen de economie dienstbaar gemaakt aan de bezettingsmacht door bijvoorbeeld onttrekkingen of het plaatsen van orders bij het lokale bedrijfsleven. Vaak zal de bezetter zich terugtrekken wanneer het militaire conflict is beslecht. Een voorbeeld was de Duitse militaire bezetting van België en Frankrijk in de Tweede Wereldoorlog.Dit is anders bij een civiel bestuur. Hierbij stelt de bezetter zelf burgerlijke ambtenaren aan in het civiele bestuur, of creeert een eigen bestuur of aanvullende bestuursorganen en -posten, in het kader van een politieke agenda. Behalve met het bestuur is het ook mogelijk en zelfs waarschijnlijk dat de bezetter zich met de wetgeving en rechtspraak bemoeit. De economie wordt hier eveneens in de meeste gevallen dienstbaar gemaakt aan de bezetter, wat deze door de grip op het ambtelijke apparaat zelfs nog effectiever kan doorvoeren dan bij een zuiver militair bestuur. Dit gaat vaak samen met zuivering, herorganisatie en censuur. De bezetter grijpt hier meestal diep in in het dagelijks leven. De bezetting is hier mede of grotendeels politiek gemotiveerd: men wil een gehoorzame vazalstaat creeren of de bezette gebieden inlijven. Een voorbeeld hiervan was de Duitse bezetting van onder andere Nederland, Luxemburg en Oostenrijk in de Tweede Wereldoorlog. De politieke component van het civiele bestuur kwam hier tot uiting in verhoudingsgewijs hogere onttrekkingen aan de economie, pogingen tot annexatie, stimulatie van plaatselijke nazi- en fascistische partijen, fanatiekere doorvoering van nationaalsocialistische maatregelen, zoals gelijkschakeling en jodenvervolging.In Nederland en België wordt dit begrip vooral gebruikt voor de bezetting van deze landen tijdens de Tweede Wereldoorlog. België was van 28 mei 1940 tot de bevrijding omstreeks 17 september 1944 door nazi-Duitsland bezet, Nederland van 15 mei 1940 tot 6 mei 1945. Nederlands-Indië was van 1942 tot 15 augustus 1945 door Japan bezet.Na de Tweede Wereldoorlog werd Duitsland door de geallieerde landen (Sovjet-Rusland, Groot-Brittannië, Frankrijk en de Verenigde Staten) bezet en opgedeeld in bezettingszones. Hier kan men door de ingrijpende maatregelen en denazificatie eveneens spreken van een bezetting onder civiel bestuur.
  • La ocupación militar es el estacionamiento de fuerzas regulares de un ejército o ejércitos extranjeros en territorio nacional o colonial.El estacionamiento de fuerzas militares se produce ya sea en garantía o apoyo: de un régimen político determinado, o del mantenimiento de una situación de armisticio; de una reivindicación económica o política, ó como fruto de la invasión o conquista en tiempo de guerra. La forma más antigua es la ocupación militar en tiempo de guerra.La doctrina considera las distintas formas de ocupación como situaciones de hecho, más que como un estado legal o de derecho. Consecuencias jurídicas fundamentales de esta situación de hecho son: la ocupación militar no supone que el ocupante adquiera la soberanía del territorio ocupado; pero se produce una sustitución provisional y limitada en el ejercicio de las competencias para la prestación de los servicios públicos. Aquí, sustancialmente, al Estado ocupante obligan las siguientes reglas generales; mantener el orden público y la seguridad (Reglamento de La Haya de 1907); respetar los bienes públicos del Estado ocupado, usufructuándolos como máximo; respetar la propiedad de los particulares.
  • Оккупа́ция (от лат. occupatio — «захват, занятие») в общем случае — занятие вооружёнными силами государства не принадлежащей ему территории, не сопровождающееся обретением суверенитета над ней, обычно временное. Оккупацию следует отличать от аннексии, акта присоединения государством всей или части чужой территории в одностороннем порядке.
  • Military occupation is effective provisional control of a certain power over a territory which is not under the formal sovereignty of that entity, without the volition of the actual sovereign. The intended temporary nature of occupation, when no claim for permanent sovereignty is made by the occupying entity, distinguishes occupation from annexation.Military government may be broadly characterized as the administration or supervision of occupied territory, or as the governmental form of such an administration. Military government is distinguished from martial law, which is the temporary rule by domestic armed forces over disturbed areas.The rules of military government are delineated in various international agreements, primarily the Hague Convention of 1907, the Geneva Conventions of 1949, as well as established state practice. The relevant international conventions, the International Committee of the Red Cross (ICRC) Commentaries, and other treaties by military scholars provide guidelines on such topics as rights and duties of the occupying power, protection of civilians, treatment of prisoners of war, coordination of relief efforts, issuance of travel documents, property rights of the populace, handling of cultural and art objects, management of refugees, and other concerns which are very important both before and after the cessation of hostilities. A country that establishes a military government and violates internationally agreed upon norms runs the risk of censure, criticism, or condemnation. In the current era, the practices of military government have largely become a part of customary international law, and form a part of the laws of war.The Hague Convention of 1907 specify that "[t]erritory is considered occupied when it is actually placed under the authority of the hostile army." The form of administration by which an occupying power exercises government authority over occupied territory is called "military government." Neither the Hague Conventions nor the Geneva Conventions specifically define or distinguish an act of "invasion." The terminology of "occupation" is used exclusively.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 215300 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 11048 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 70 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107948773 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L’occupation est une situation dans laquelle se trouve un État, au cours ou à l'issue d'un conflit, envahi et placé sous domination militaire étrangère sans pour autant être annexé.En droit international, le droit des conflits armés prévoit un certain nombre de règles qui s'appliquent lorsqu'une armée déploie son activité en dehors du territoire de son État après l'ouverture des hostilités.
  • Ocupação é uma situação em que se encontra um Estado invadido e submetido a dominação militar estrangeira.No domínio do Direito Internacional da Paz e da Guerra, o termo ocupação traduz o ato da potência ocupante de estacionar as suas tropas no território da potência ocupada (a ocupação do Iraque pelo exército americano, por exemplo), quer com intenção beligerante contra a potência ocupada, quer com intenção de atacar potência terceira (a ocupação da Base das Lajes nos Açores pelos americanos).O direito internacional prevê um certo número de regras que se aplicam quando um exército desenvolve atividades fora do território do seu Estado em razão de hostilidades.Segundo o artigo 42 da convenção de Haia de 1907, um território é considerado ocupado desde que se encontre de fato sob a autoridade de exército inimigo.== Referências ==
  • 占領(せんりょう)、正確には軍事占領( military occupation)とは他国の領土、拠点、政経中枢などを軍が占有・占拠することをいう。ハーグ陸戦条約42条においては、敵国領土(租借地、準領土を含む)内に侵入した軍隊が、敵国の権力を排除し、一定の地域を自国の権力内において統治することを指す。
  • Okupacja wojenna (łac. occupatio bellica) – czasowe zajęcie przez siły zbrojne państwa prowadzącego wojnę całości lub części terytorium państwa nieprzyjacielskiego i wprowadzenie tam swojej władzy.Zasady okupacji wojskowej rozstrzyga w prawie międzynarodowym Konwencja haska IV (1907) (Dział III O władzy wojennej na terytorium państwa nieprzyjacielskiego)
  • 점령(占領)은 한 나라의 영역의 전부 또는 일부를 군사력을 배경으로 해서 절대적인 권력으로써 사실상의 지배하에 두는 것이다. 점령에는 전시 점령과 평시 점령이 있는데 보통 전자를 가리키는 경우가 많다. 전투가 계속하는 중의 점령과 휴전 후의 점령과는 구분되며, 후자의 경우에는 당사국 간의 합의로 조건이 정해진다. 점령은 영역권의 이전을 수반하지 않지만 국제법은 점령군이 점령지를 자유로이 통치하는 권리를 인정하고 있다.
  • Оккупа́ция (от лат. occupatio — «захват, занятие») в общем случае — занятие вооружёнными силами государства не принадлежащей ему территории, не сопровождающееся обретением суверенитета над ней, обычно временное. Оккупацию следует отличать от аннексии, акта присоединения государством всей или части чужой территории в одностороннем порядке.
  • Окупацията (на латински: occupatio - „заемам“) е военно, в международното право, временно заемане от въоръжените сили територията на противника.Трябва да се разграничава военната окупация от "следвоенния окупационен режим", който по правило се установява след специални международни съглашения на заинтересованите държави, конкретно за дадената страна или територия, с цел изпълнението на условията на мирния договор.Режимът и правовите норми на военната окупации са определени със специални международни съглашения, приети на IV хагска конференция от 1907 г., а също и от Женевската конвенция от 1949 г.
  • Military occupation is effective provisional control of a certain power over a territory which is not under the formal sovereignty of that entity, without the volition of the actual sovereign.
  • Bei einer Okkupation oder Besetzung (je nach Kontext auch Besatzung) wird in einem bevölkerten Gebiet die vorhandene Staatsgewalt durch einen externen Machthaber auf dessen Initiative durch die seinige ersetzt. Dies geschieht meist mit militärischen Mitteln.Daneben wird im Völkerrecht auch die Besetzung eines herrschaftslosen Gebietes durch eine Staatsmacht als Okkupation bezeichnet.
  • Van bezetting is sprake wanneer het grondgebied van een land geheel of deels wordt bestuurd door een ander land, meestal in situaties van oorlog. Wanneer het bezettende land het bezette land formeel aan zijn grondgebied toevoegt, spreekt men van annexatie.Er zijn verschillende soorten bezetting, zoals een militaire bezetting of een bezetting onder civiel bestuur.Bij een militaire bezetting heeft het bezettingsleger de macht, maar blijft daarnaast het bestaande civiele bestuur in functie.
  • La ocupación militar es el estacionamiento de fuerzas regulares de un ejército o ejércitos extranjeros en territorio nacional o colonial.El estacionamiento de fuerzas militares se produce ya sea en garantía o apoyo: de un régimen político determinado, o del mantenimiento de una situación de armisticio; de una reivindicación económica o política, ó como fruto de la invasión o conquista en tiempo de guerra.
  • L'ocupació militar bel·ligerant, és el control i autoritat d'un exèrcit hostil o invasor sobre un territori. Històricament, hi ha hagut diverses lleies de guerra quant a l'ocupació militar que donaven algun tipus de protecció a la població del territori ocupat per una potència bel·ligerant. Aquestes foren clarificades i suplementades en les Convencions de La Haia de 1907.
  • Per occupazione militare s'intende, in diritto internazionale, la presenza di forze armate straniere all'interno del territorio di uno Stato in una misura preponderante rispetto a quella delle forze armate dello Stato occupato.Tale presenza può essere scaturita da un'invasione cruenta del territorio causata dal prevalere delle forze occupanti su quelle dello Stato occupato, con le quali si trova in guerra, ovvero - più raramente - dalla richiesta fatta dallo Stato medesimo, dichiaratosi più o meno temporaneamente impossibilitato a mantenere al proprio interno la pace civile.
  • Vojenská okupace je efektivní dočasná kontrola moci nad cizím územím, které nepřísluší pod formální svrchovanost okupující mocnosti.Takto (obvykle vojensky) ovládané území je okupované území nebo okupační zóna. Svojí dočasnou podstatou se vojenská okupace, pokud není vznesen nárok trvalé svrchovanosti, odlišuje od kolonialismu nebo anexe. Rozdíl mezi anexí a okupací poprvé formuloval švýcarský filosof a diplomat Emerich de Vattel ve svém díle Zákon národů (francouzsky Droit des gens, 1758).
rdfs:label
  • Occupation
  • Bezetting (militair)
  • Military occupation
  • Occupazione militare
  • Ocupació militar
  • Ocupación militar
  • Ocupação estrangeira
  • Okkupation
  • Okupacja wojenna
  • Vojenská okupace
  • Оккупация
  • Окупация
  • 占領
  • 점령
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:government of
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:dateDeFin of
is prop-fr:dateDeFondation of
is prop-fr:diffusion(date)_ of
is prop-fr:evt of
is prop-fr:gouvernement of
is foaf:primaryTopic of