L’Occitanie (Occitània ou Óucitanìo en occitan) est une région historique du sud-ouest de l’Europe où l’occitan fut la principale langue vernaculaire (voir les différents noms de l'Occitanie). L'Occitanie a été reconnu comme un concept linguistique et culturel depuis le Moyen Âge, mais n'a jamais constitué une entité politique ou administrative sous ce nom.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L’Occitanie (Occitània ou Óucitanìo en occitan) est une région historique du sud-ouest de l’Europe où l’occitan fut la principale langue vernaculaire (voir les différents noms de l'Occitanie). L'Occitanie a été reconnu comme un concept linguistique et culturel depuis le Moyen Âge, mais n'a jamais constitué une entité politique ou administrative sous ce nom. Toutefois, ce territoire était déjà uni à l'époque romaine sous le nom des "Sept provinces" (latin : Septem Provinciæ) et au début du Moyen Âge (Aquitanica ou le royaume wisigoth de Toulouse), avant la conquête française commencée dans les années 1200.Dans le sens actuel, ce terme désigne le territoire où l’occitan est resté en usage jusqu'à aujourd'hui, dans les limites définies entre 1876 et le XXe siècle. Il n'y a cependant pas de consensus sur ce qu'est l'Occitanie. Si la langue et la culture occitane y sont presque toujours associés,,,, on trouve aussi des références à une histoire commune,, une ethnie,, une patrie,, à un peuple,,,, ou à une nation,,. Parfois le terme d'Occitanie peut être rejeté comme un mythe,. Il peut être aussi utilisé dans un sens historique et anthropologique pour désigner un territoire plus vaste, s'étendant au nord jusqu'à la Loire.L’Occitanie couvre la majeure partie du sud de la France, les vallées alpines de l’Ouest du Piémont, en Italie, le Val d'Aran en Espagne et Monaco, soit une superficie d'environ 190 000 km2. Elle compte environ quinze millions d'habitants, dont environ 20 % d'habitants nés en dehors du territoire et environ 20 % des natifs l'ayant quitté. En revanche, en l’absence de recensement linguistique, on ne connaît qu'imparfaitement le nombre de locuteurs de l'occitan.L’Occitanie est caractérisée par la culture occitane qui représente depuis le Moyen Âge le second versant de la culture romane en France et dans une moindre mesure en Italie, en Espagne et à Monaco.Le gentilé correspondant est Occitan, Occitane ; pl. : Occitans, Occitanes,.
  • Окситания (окс. Occitània [utsiˈtanjɔ, uksiˈtanjɔ, usi'tanjɔ, ukʃiˈtanjɔ, uksiˈtanja]) — название исторической области на юге Франции и небольшой части Испании и Италии. В основном соответствует южной половине Франции.
  • オクシタニア(Occitània)は、南フランスを中心とした一帯のうちオック語が話される地域の名称で、フランス部分で採られた調査では住民のおよそ40%がオック語を母語としている。文献には1290年にPatria Linguae Occitanaeとして初出するがオック語自体は13世紀後半にダンテがLingua d'òc(「はい」をòcと言う言語)について言及するなど以前から知られていたようである。it:Occitania
  • Occitania (en occitano Occitània (/utsiˈtanjɔ, uksiˈtanjɔ, ukʃiˈtanjɔ, uksiˈtanja/) es el nombre que se aplica contemporáneamente al área de territorios donde tradicionalmente se ha hablado el idioma occitano, junto a la cultura desarrollada en las zonas de mayor influencia de dicha lengua romance.Corresponde en su mayor extensión con el Mediodía francés, si bien comprende también el Valle de Arán en Cataluña (España) y algunos valles alpinos llamados Valles Occitanos, pertenecientes a la región italiana del Piamonte, así como al Principado de Mónaco.
  • Okzitania (Occitània, ahoskatuta: /utsiˈtanjɔ/, /uksiˈtanjɔ/, /ukʃiˈtanjɔ/, /uksiˈtanja/) okzitaniera hizkuntza hitz egiten den lurraldeari deritzo. Frantziaren midi-a, Italiako Piemonte eta Kataluniako Araneko harana barne biltzen ditu. Eskualde okzitaniarra den Bearnok eta Ipar Euskal Herriak batera osatzen dute Frantziako 64. departamendua (Pirinio Atlantikoak). Gainera, zenbait talde okzitaniarzaleren aburuz, Baiona, Miarritze eta Angeluko inguruak ere kontuan izan beharko lirateke Okzitaniaz hitz egitean.
  • Occitanië (Occitaans: Occitània, Frans: Occitanie) noemt men het gebied waar Occitaans wordt gesproken. Het gebied wordt Pays d'Oc of Languedoc genoemd. Met die tweede naam wordt tevens de taal aangeduid. Met uitzondering van het gebied ten zuiden van Bayonne waar Baskisch de moedertaal is en Roussillon, de streek rond Perpignan waar Catalaans wordt gesproken, is het ongeveer het deel van Frankrijk ten zuiden van de lijn Bordeaux, Limoges, Clermont-Ferrand, Valence naar Briançon. Occitaans wordt buiten Frankrijk ook gesproken in de Val d'Aran in Catalonië en in enkele valleien in de Piëmontese Alpen.Occitanië bestaat uit de regio's Aquitanië, Limousin, Midi-Pyrénées, Languedoc-Roussillon, Provence-Alpes-Côte d'Azur en Auvergne (uitgezonderd het departement Allier) en de departementen Ardèche en Drôme in de regio Rhône-Alpes.Er wonen ongeveer 15 miljoen mensen, waarvan ongeveer 10 miljoen Occitaans begrijpen en ongeveer 2 miljoen het dagelijks spreken. Statistieken betreffende minderheidstalen in Frankrijk zijn officieuze benaderingen.Gedurende de kruistochten tegen de Katharen werd Occitanië bij Frankrijk gevoegd. Daarvoor bestond het uit onafhankelijke staatjes, waarvan het graafschap Toulouse het machtigste was. Sinds de 20e eeuw zijn er bewegingen actief die streven naar meer autonomie. Tegenwoordig maakt de Occitaanse cultuur een opleving door, en verschijnen er hier en daar tweetalige plaatsnaamborden.
  • 오시타니아(오크어:Occitània)는 오크어가 쓰이는 지역을 의미한다.오시타니아, 오크어라는 이름은 최초에 단테가 현재의 프랑스 지역의 언어 혹은 방언들을 크게 오일어군과 오크어군으로 나눈 것에서 유래했다.
  • A Occitânia é uma da nações sem Estado da Europa, que compreende as regiões históricas da Provença, o Limusino, o Auvérnia, a Gasconha, o Languedoque e o Delfinado na França. Ao diassistema linguístico-cultural do occitano também são incluídos alguns vales alpinos na Itália e o Vale de Aran (na Catalunha).
  • L'Occitania (in occitano Occitània [utsi'tanjɔ], [uksi'tanjɔ], secondo la norma classica, Óucitanìo secondo la norma mistraliana), o più raramente Pays d'Oc, è un'area storico-geografica dell'Europa, non delimitata da confini politici, sviluppatasi in una larga parte della Francia meridionale, più alcune altre zone geografiche, limitrofe e non.La sua caratteristica principale è linguistico-filologica, ovvero la lingua occitana, o Lingua d'Oc, un antico idioma galloromanzo detto francoprovenzale meridionale, da non confondersi né col francoprovenzale settentrionale - arpitano -, né col dialetto patois francese o valdostano, sebbene tutte lingue d'origine neolatina-francofona altrimenti dette galloromanze. Queste lingue si consolidarono soprattutto durante la graduale latinizzazione della Gallia tardo-antica e altomedievale (dal IV al XII secolo circa), con locuzioni latine miste a termini franco-gallici. Oggi, queste varietà linguistiche - non considerate semplici dialetti - risultano di particolare interesse filologico, e sono state riconosciute e affiancate alle lingue ufficiali di ogni nazione appartenente. La lingua occitana venne poi usata della nota poesia trobatorica, la composizione letteraria sorta nella regione d'Aquitania intorno al XI secolo e, più tardivamente, diffusa in buona parte dell'Europa. A partire dal XV secolo circa, la distinzione geografica fu soprattutto linguistica, per differenziarla sia dalla lingua Francia centro-orientale delle Alpi Graie, dove si parlava un franco-provenzale settentrionale detto arpitano, sia dalla estesa Francia centro-settentrionale, dove invece si parlava la lingua d'oil, cioè la madre dell'attuale lingua francese).Altre caratteristiche dell'Occitania sono, ad esempio, delle tradizioni secolari come musiche e danze popolari folk.
  • Occitània (en occità Occitània) és l'àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn bona part del terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran (Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.Aquesta designació no l'accepta tothom per diferents raons com l'absència (relativa) de tradició històrica. En canvi l'adjectiu occità com a definició identitària ha assolit certa normalitat d'ús a tot l'àmbit lingüístic i també a la resta de l'estat francès. El territori d'Occitània no té cap reconeixement oficial, només lingüístic (i amb graus molt variables en funció dels estats respectius). Els grups de nacionalistes occitans són minoritaris tot i l'èxit de les manifestacions que es van fer a Carcassona amb uns 10.000 manifestants el 22 d'octubre de 2005, Besiers amb unes 18.000 persones el 17 de març de 2007 i altra vegada a Carcassona el 24 d'octubre de 2009 amb més de 20.000 manifestants.La llengua occitana només és reconeguda com a oficial, protegida i promoguda a la Vall d'Aran. A l'estat italià se li ha atorgat l'estatus de llengua protegida i a l'estat francès només gaudeix d'una acceptació a la xarxa educativa però li manca reconeixement legal. Cal afegir nogensmenys que, malgrat la seva posició social precària, l'occità va ser una de les llengües oficials dels Jocs Olímpics de Torí. La bandera occitana és la dels comtes de Tolosa: creu groga en fons vermell. La creu occitana apareix avui a les banderes oficials de la ciutat de Tolosa i de la regió francesa de Midi-Pyrénées així com a l'escut del departament dels Alts Alps. Abans l'arribada de Georges Frêche al capdavant de la regió, també es trobava al costat de l'escut de Catalunya a la bandera de la regió del Llenguadoc-Rosselló. La creu s'ha implantat amb èxit a les Valls Occitanes del Piemont i també a la Val d'Aran on ha estat integrada a la bandera del país que només ostentava abans la clau aranesa.
  • Oksitanya (Oksitanca : Occitània), Güney Fransa, Andorra, İtalya (Oksitan Vadisi) ve İspanya'da (Val d'Aran) tarihi ve etnik bölge. Oksitanya terimi ilk defa 1290'lı yıllarda Latince metinlerde geçmektedir.
  • Oksytania - nazwa regionu, w którym używa się języka oksytańskiego. Oksytania obejmuje następujące regiony: 22x Francja: Prowansja, Drôme-Vivarais, Owernia, Limousin, Akwitania, Gaskonia, Langwedocja. 22x Włochy: Valadas Occitanas 22x Hiszpania: Val d'Aran 22x Monako
  • Ositania (Ositan: Occitània [uksiˈtanjɔ/utsiˈtanjɔ], kadang disebut lo País d'Òc, "Negara Oc"), adalah wilayah di Eropa Selatan tempat bahasa Ositan dulunya merupakan bahasa utama penduduknya dan di tempat-tempat tertentu menjadi bahasa kedua. Wilayah budaya ini mencakup Perancis bagian selatan, serta Monako dan sebagian kecil Italia (Lembah Ositan, Guardia Piemontese) dan Spanyol (Lembah Aran). Ositania telah dianggap sebagai konsep linguistik dan kultural sejak Abad Pertengahan, namun tidak pernah menjadi entitas hukum atau politik dengan namanya sendiri, meski teritorinya bersatu pada zaman Romawi dengan nama Septem Provinciæ dan awal Abad Pertengahan (Aquitanica atau Kerajaan Visigothik Toulouse) sebelum penaklukan oleh bangsa Frank dimulai pada awal tahun 1200-an.Saat ini, sekitar setengah juta orang dari 16 juta penduduk wilayah ini mampu menuturkan bahasa Ositan dengan baik, meski bahasa yang lebih umum dipertuturkan di daerah ini adalah bahasa Perancis, Italia, Katalan dan Spanyol. Sejak 2006, bahasa Ositan menjadi bahasa resmi Katalunya yang mencakup Lembah Aran tempat bahasa Ositan memperoleh status resmi pada 1990.
  • Okzitanien (okzitanisch Occitània [utsi'tanjɔ]) wird das südliche, romanisch geprägte Drittel Frankreichs genannt, nach der okzitanischen Sprache auf Grund der Bejahungsformel òc (langue d'oc). Im Gegensatz dazu ist der Norden als Bereich der Langues d’oïl bezeichnet, aus denen das heutige Standardfranzösisch entstanden ist.Als Sprache ist Okzitanisch hingegen auch im Nordwesten Kataloniens und in einigen Alpentälern des italienischen Piemont verbreitet.
  • Occitania (Occitan: Occitània, IPA: [uksiˈtanjɔ], [ukʃiˈtanjɔ], [usiˈtanjɔ], [uksiˈtanja] or [utsiˈtanjɔ]), also sometimes lo País d'Òc, "the Oc Country"), is the historical region in southern Europe where Occitan was historically the main language spoken, and where it is sometimes still used, for the most part as a second language. This cultural area roughly encompasses the southern half of France, as well as Monaco and smaller parts of Italy (Occitan Valleys, Guardia Piemontese) and Spain (Aran Valley). Occitania has been recognized as a linguistic and cultural concept since the Middle Ages, but has never been a legal nor a political entity under this name, although the territory was united in Roman times as the Seven Provinces (Latin: Septem Provinciæ) and in the early Middle Ages (Aquitanica or the Visigothic Kingdom of Toulouse) before the French conquest started in the early 1200s.Currently about a half million people out of 16 million in the area have a proficient knowledge of Occitan, although the languages more usually spoken in the area are French, Italian, Catalan and Spanish. Since 2006, the Occitan language has been an official language of Catalonia, which includes the Aran Valley where Occitan gained official status in 1990.Under later Roman rule (after 355), most of Occitania was known as Aquitania, itself part of the Seven Provinces with a wider Provence, while the northern provinces of what is now France were called Gallia (Gaul). Gallia Aquitania (or Aquitanica) is thus also a name used since medieval times for Occitania (i.e. Limousin, Auvergne, Languedoc and Gascony), including Provence as well in the early 6th century. Thus the historic Duchy of Aquitaine must not be confused with the modern French region called Aquitaine: this is the main reason why the term Occitania was revived in the mid-19th century. The names "Occitania" and "Occitan language" (Occitana lingua) appeared in Latin texts from as early as 1242–1254 to 1290 and during the following years of the early 14th century; texts exist in which the area is referred to indirectly as "the country of the Occitan language" (Patria Linguae Occitanae). This derives from the name Lenga d'òc that was used in Italian (Lingua d'òc) by Dante in the late 13th century. The somewhat uncommon ending of the term Occitania is most probably a portmanteau French clerks coined from òc [ɔk] and Aquitània [ɑkiˈtanjɑ], thus blending the language and the land in just one concept. Occitan and Lenga d'òc both refer to the centuries-old set of Romance dialects that use òc for "yes".
  • Okcitánie je historická oblast na území dnešní Francie (s drobnými přesahy na území sousedních států); tvoří v zásadě jižní třetinu francouzského území. Před sjednocením Francie (tj. „severní Francie“, Okcitánie a dalších, menších historických oblastí) se v Okcitánii používala okcitánština, tj. jazyk poměrně blízký latině, po sjednocení Francie byl tento jazyk v písemném styku vytlačen francouzštinou (jazykem oblasti kolem Paříže). Dnes se Okcitánie odlišuje od „severní“ Francie třeba používáním slova „oc“ [ok], které znamená „ano“ - tato odlišnost (obdobná používání slova „hej“ místo „áno“ na východním Slovensku) vedla k označení Okcitánie jako „země jazyka oc [ok]“ (langue d'oc).
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 50468 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 96777 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 608 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110063406 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1987 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
  • dbpedia-fr:Xosé_Manoel_Núñez_Seixas
  • Collectif
  • Alain ALCOUFFE, Pierre LAGARDE, Robert LAFONT avec la collaboration de Jean-Claude Lugan
  • Alain ROCH
  • Daniel BORZEIX, René PAUTAL et Jacques SERBAT
  • Eliza Miruna GHIL
  • Felip GARDY
  • Figueres i Trull
  • François FONTAN
  • Gaston BALZAGUES
  • Gilles REBULL
  • Henriette WALTER
  • Hervé TERRAL
  • Imma TUBELLA et Carles VINYAMATA
  • Jean LAFITTE et Guilhem PEPIN
  • Jesús MESTRE i GODES
  • Joan FOURIÉ
  • Joan-Pèire BALDIT
  • Jordi VENTURA
  • Laurent ABRATE
  • Michel BANNIARD
  • Philippe BLANCHET et Paul PONS
  • Pierre LAVELLE
  • Pierre PASQUINI
  • Pierrette BERENGIER
  • Pèire LAGARDA
  • René MERLE
  • René NELLI
  • Xavier LAMUELA
  • Xosé Lois GARCIA
  • Yves ROUQUETTE
  • Joan GROSCLAUDE, Pèire LAGARDA, ALCOUFFE Alem, Jordi VENTURA et Alem SURRE-GARCIA
prop-fr:collection
  • Assaig Minor
  • Historia Universal Contemporánea
prop-fr:colonnes
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:commons
  • Category:Occitania
prop-fr:date
  • 1981 (xsd:integer)
  • 1999-02-15 (xsd:date)
  • décembre 1991
  • février 1990
  • janvier 1998
prop-fr:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 2 (xsd:integer)
  • 2.846180 (xsd:double)
  • 2901191207 (xsd:double)
prop-fr:issn
  • 222.032600 (xsd:double)
  • 399 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • ca
prop-fr:lieu
  • Barcelone
prop-fr:nom
  • ARGEMí
  • Vargas Golarons
prop-fr:numéro
  • 2 (xsd:integer)
  • 38 (xsd:integer)
  • 58 (xsd:integer)
  • 125 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Ricard
  • Aureli
prop-fr:périodique
prop-fr:sousTitre
  • llengües subordinades i planificació lingüística
prop-fr:titre
  • 0001-07-13 (xsd:date)
  • Occitanie
  • L'aventure des langues en Occident
  • Occitanie 1900-1968, des idées et des hommes : l'émergence et l'histoire de la revendication occitane
  • Langages et peuples d'Europe : cristallisation des identités romanes et germaniques, VIIe-XIe siècle : colloque international / organisé par le Centre européen d'art et civilisation médiévale de Conques et l'université de Toulouse-Le Mirail, juillet 1997
  • "Les Organisations occitanes"
  • Langues d'oc, langues de France. Aspects politiques et juridiques, linguistiques et sociolinguistiques
  • La premsa d'oc pendent la darrièra guerra: l'exemple de Terra d'Oc
  • Révoltes populaires en Occitanie : Moyen Âge et Ancien Régime
  • "Langue d'oc, princesse d'ambiguïté. Mistral, la langue d'oc et ses dialectes"
  • Aventures et mésaventures des langues en France
  • Català, occità i friül
  • Dossier Occitània
  • Els càtars. Problema religiós, pretexte polític
  • Langue et culture occitanes en Limousin aujourd'hui
  • L'Occitanie, histoire politique et culturelle
  • L'edicte de Villiers-Cottêrets
  • Le pays des parlers perdus
  • Les cultures minoritàries europees
  • Les nacions de l'Europa capitalista
  • Mais enfin, qu'est-ce que l'Occitanie ?
  • Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX
  • Naciones colonizadas de Europa Occidental
  • Occitania e Occitanisme
  • Occitània
  • Occitània. L'última oportunitat
  • Occitània: ensenhament e mass-media
  • Occitània: un enjòc
  • Pour l'Occitanie
  • La langue d'oc devant l'école, 1789-1951 : entre lutte et répression, la place accordée à l'occitan dans l'enseignement / textes choisis
  • Ieu conessi un païs. Occitània i l'occità del 1945 als nostres dies
  • "La Nation Occitane : ses frontières, ses régions"
  • La revolució francesa i les llengües no oficials de l'Estat francès
  • Li discours di Capoulié à la Santo-Estello : 1941-1982
  • Une mort qui n'en finit pas ? L'écriture de l'idiome natal de la fin de l'Ancien régime à la naissance du Félibrige
  • Nationalité et régionalisme en Provence de 1859 à 1893 : une interprétation de l'évolution felibréenne au regard de l'expérience catalane
  • L'Âge de parage : essai sur le poétique et le politique en Occitanie au
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikiquote
  • Occitanie
prop-fr:éditeur
  • 1994 (xsd:integer)
  • Madrid
  • Nîmes, MARPOC ; Montpellier, CNRS-Montpellier III, 1990, 215 pages
  • Montpellier, Presses du Languedoc, 1994, 190 pages, préface de Robert Lafont
  • Barcelone, Col. A l'Abast, 1994
  • Barcelone, La Magrana, 1978
  • Barcelone, Selecta, 1963
  • Bras , Parlaren, 1994, 291 pages
  • Cruña, Follas Novas, 1978
  • Le Loubanel, les Monédières, 1983, 394 pages
  • Limoges : CRDP, 1977, 19 pages
  • Lo Gai Saber
  • Nantes, Éditions du temps, 2008, 288 pages
  • Puylaurens, Institut d'études occitanes, 2004, 587 pages
  • Princi Negue Editour, 2006, 118 pages
  • Quaderns Crema
  • Toulouse, Privat, 1978, 202 pages
  • Toulouse, Privat, 1979, 210 pages
  • IV Jornades del CIEMEN del 16 al 23 d'agost del 1979 « Fet nacional: llengua, territori i migracions, publicada a Nationalia V
  • Lou Félibrige - La revisto, 222, premier trimestre 1997
  • Barcelone, La Magrana, Collecció Alliberament, 1982, traduction en Catalan de Jordi Bolòs et Maria Dolors Duran
  • Paris, revue Les Temps modernes, num. 324-326 août-septembre 1973
  • V Jornades del CIEMEN del 24 al 28 d'agost del 1980 Ensenyament de la llengua i mitjans de comunicació social, publicat a Nationalia VI
  • I Jornades del CIEMEN del 22 al 29 d'agost del 1976 in Relacions lingüístiques Occitània-Catalunya
  • New York-Bern-Paris, P. Lang, 1989, 407 pages, Collection "University studies in medieval and Renaissance literature", trad. de l'américain
  • Puylaurens, Institut d'études occitanes, 2001, 622 pages
  • Toulouse : CNRS, université de Toulouse-Le Mirail, 2002, 269 pages
  • Bagnols sur Cèze, revue Lo lugarn / Lou Lugar, 1969, dernière édition en 2002
  • in La France latine, 145-2007, "Enjeux de recherches interdisciplinaires sur le domaine d'oc", pages 49-130
  • Centre international de documentation occitane, 1984, 260 pages
  • Puylaurens, Institut d'études occitanes, 2005, 347 pages
  • Gréoux-les-Bains, Les Isles, Unioun prouvençalo, 2003, 95 pages
prop-fr:édition
  • Síntesis
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L’Occitanie (Occitània ou Óucitanìo en occitan) est une région historique du sud-ouest de l’Europe où l’occitan fut la principale langue vernaculaire (voir les différents noms de l'Occitanie). L'Occitanie a été reconnu comme un concept linguistique et culturel depuis le Moyen Âge, mais n'a jamais constitué une entité politique ou administrative sous ce nom.
  • Окситания (окс. Occitània [utsiˈtanjɔ, uksiˈtanjɔ, usi'tanjɔ, ukʃiˈtanjɔ, uksiˈtanja]) — название исторической области на юге Франции и небольшой части Испании и Италии. В основном соответствует южной половине Франции.
  • オクシタニア(Occitània)は、南フランスを中心とした一帯のうちオック語が話される地域の名称で、フランス部分で採られた調査では住民のおよそ40%がオック語を母語としている。文献には1290年にPatria Linguae Occitanaeとして初出するがオック語自体は13世紀後半にダンテがLingua d'òc(「はい」をòcと言う言語)について言及するなど以前から知られていたようである。it:Occitania
  • Occitania (en occitano Occitània (/utsiˈtanjɔ, uksiˈtanjɔ, ukʃiˈtanjɔ, uksiˈtanja/) es el nombre que se aplica contemporáneamente al área de territorios donde tradicionalmente se ha hablado el idioma occitano, junto a la cultura desarrollada en las zonas de mayor influencia de dicha lengua romance.Corresponde en su mayor extensión con el Mediodía francés, si bien comprende también el Valle de Arán en Cataluña (España) y algunos valles alpinos llamados Valles Occitanos, pertenecientes a la región italiana del Piamonte, así como al Principado de Mónaco.
  • 오시타니아(오크어:Occitània)는 오크어가 쓰이는 지역을 의미한다.오시타니아, 오크어라는 이름은 최초에 단테가 현재의 프랑스 지역의 언어 혹은 방언들을 크게 오일어군과 오크어군으로 나눈 것에서 유래했다.
  • A Occitânia é uma da nações sem Estado da Europa, que compreende as regiões históricas da Provença, o Limusino, o Auvérnia, a Gasconha, o Languedoque e o Delfinado na França. Ao diassistema linguístico-cultural do occitano também são incluídos alguns vales alpinos na Itália e o Vale de Aran (na Catalunha).
  • Oksitanya (Oksitanca : Occitània), Güney Fransa, Andorra, İtalya (Oksitan Vadisi) ve İspanya'da (Val d'Aran) tarihi ve etnik bölge. Oksitanya terimi ilk defa 1290'lı yıllarda Latince metinlerde geçmektedir.
  • Oksytania - nazwa regionu, w którym używa się języka oksytańskiego. Oksytania obejmuje następujące regiony: 22x Francja: Prowansja, Drôme-Vivarais, Owernia, Limousin, Akwitania, Gaskonia, Langwedocja. 22x Włochy: Valadas Occitanas 22x Hiszpania: Val d'Aran 22x Monako
  • Okzitanien (okzitanisch Occitània [utsi'tanjɔ]) wird das südliche, romanisch geprägte Drittel Frankreichs genannt, nach der okzitanischen Sprache auf Grund der Bejahungsformel òc (langue d'oc). Im Gegensatz dazu ist der Norden als Bereich der Langues d’oïl bezeichnet, aus denen das heutige Standardfranzösisch entstanden ist.Als Sprache ist Okzitanisch hingegen auch im Nordwesten Kataloniens und in einigen Alpentälern des italienischen Piemont verbreitet.
  • Ositania (Ositan: Occitània [uksiˈtanjɔ/utsiˈtanjɔ], kadang disebut lo País d'Òc, "Negara Oc"), adalah wilayah di Eropa Selatan tempat bahasa Ositan dulunya merupakan bahasa utama penduduknya dan di tempat-tempat tertentu menjadi bahasa kedua. Wilayah budaya ini mencakup Perancis bagian selatan, serta Monako dan sebagian kecil Italia (Lembah Ositan, Guardia Piemontese) dan Spanyol (Lembah Aran).
  • Okzitania (Occitània, ahoskatuta: /utsiˈtanjɔ/, /uksiˈtanjɔ/, /ukʃiˈtanjɔ/, /uksiˈtanja/) okzitaniera hizkuntza hitz egiten den lurraldeari deritzo. Frantziaren midi-a, Italiako Piemonte eta Kataluniako Araneko harana barne biltzen ditu. Eskualde okzitaniarra den Bearnok eta Ipar Euskal Herriak batera osatzen dute Frantziako 64. departamendua (Pirinio Atlantikoak).
  • Occitania (Occitan: Occitània, IPA: [uksiˈtanjɔ], [ukʃiˈtanjɔ], [usiˈtanjɔ], [uksiˈtanja] or [utsiˈtanjɔ]), also sometimes lo País d'Òc, "the Oc Country"), is the historical region in southern Europe where Occitan was historically the main language spoken, and where it is sometimes still used, for the most part as a second language.
  • Occitanië (Occitaans: Occitània, Frans: Occitanie) noemt men het gebied waar Occitaans wordt gesproken. Het gebied wordt Pays d'Oc of Languedoc genoemd. Met die tweede naam wordt tevens de taal aangeduid. Met uitzondering van het gebied ten zuiden van Bayonne waar Baskisch de moedertaal is en Roussillon, de streek rond Perpignan waar Catalaans wordt gesproken, is het ongeveer het deel van Frankrijk ten zuiden van de lijn Bordeaux, Limoges, Clermont-Ferrand, Valence naar Briançon.
  • L'Occitania (in occitano Occitània [utsi'tanjɔ], [uksi'tanjɔ], secondo la norma classica, Óucitanìo secondo la norma mistraliana), o più raramente Pays d'Oc, è un'area storico-geografica dell'Europa, non delimitata da confini politici, sviluppatasi in una larga parte della Francia meridionale, più alcune altre zone geografiche, limitrofe e non.La sua caratteristica principale è linguistico-filologica, ovvero la lingua occitana, o Lingua d'Oc, un antico idioma galloromanzo detto francoprovenzale meridionale, da non confondersi né col francoprovenzale settentrionale - arpitano -, né col dialetto patois francese o valdostano, sebbene tutte lingue d'origine neolatina-francofona altrimenti dette galloromanze.
  • Okcitánie je historická oblast na území dnešní Francie (s drobnými přesahy na území sousedních států); tvoří v zásadě jižní třetinu francouzského území. Před sjednocením Francie (tj. „severní Francie“, Okcitánie a dalších, menších historických oblastí) se v Okcitánii používala okcitánština, tj. jazyk poměrně blízký latině, po sjednocení Francie byl tento jazyk v písemném styku vytlačen francouzštinou (jazykem oblasti kolem Paříže).
  • Occitània (en occità Occitània) és l'àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn bona part del terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran (Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.Aquesta designació no l'accepta tothom per diferents raons com l'absència (relativa) de tradició històrica. En canvi l'adjectiu occità com a definició identitària ha assolit certa normalitat d'ús a tot l'àmbit lingüístic i també a la resta de l'estat francès.
rdfs:label
  • Occitanie
  • Occitania
  • Occitania
  • Occitania
  • Occitanië
  • Occitània
  • Occitânia
  • Okcitánie
  • Oksitanya
  • Oksytania
  • Okzitania
  • Okzitanien
  • Ositania
  • Окситания
  • オクシタニア
  • 오시타니아
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:residence of
is dbpedia-owl:spokenIn of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:genre of
is prop-fr:lieu of
is prop-fr:lieuOrigine of
is prop-fr:paysDeRésidence of
is prop-fr:région of
is prop-fr:terminus of
is prop-fr:zoneOperation of
is foaf:primaryTopic of