Dans le cadre de l'étude des industries lithiques, préhistoriques ou non, le terme nucléus désigne un bloc de matière qui a été taillé afin d'en détacher des éclats au sens large (éclats, lames ou lamelles).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Dans le cadre de l'étude des industries lithiques, préhistoriques ou non, le terme nucléus désigne un bloc de matière qui a été taillé afin d'en détacher des éclats au sens large (éclats, lames ou lamelles). Les éclats sont ici les produits recherchés et le nucléus est un sous-produit.Le détachement des éclats peut être effectué soit par percussion (à l'aide d'un percuteur dur en pierre, d'un percuteur plus tendre en bois végétal ou en bois de cervidé, etc.), soit par pression.Dans le cadre de certaines méthodes de débitage telles que le débitage Levallois ou le débitage laminaire, le nucléus est préparé de manière à prédéterminer avec précision la morphologie des éclats qui en seront détachés .
  • Ну́клеус (от лат. nucleus — ядро, англ. core, фр. nucléus, нем. Kern) — ядрище, осколок камня (кремня, обсидиана, яшмы и др.), находящийся на какой-то стадии «первичного раскалывания» (англ. knapping, фр. taille, débitage) при производстве каменных орудий. Как и полностью отработанное ядрище, относящееся к категории отходов. Для орудий или сколов-заготовок (англ. blanks, фр. supports) используются отщепы и пластины, скалываемые с ядрища. Сам нуклеус также может использоваться как орудие, сразу или после некоторой доработки. К ядрищным орудиям относятся ручные рубила и древнейшие топоры.Исходным материалом для нуклеусов служат желваки, валуны, гальки, плитки или целые куски породы. Крупные отщепы также могут использоваться для т. н. «вторичных ядрищ». Готовое для начала снятий изделие называют «пренуклеус» или «облупень». Для снятия отщепов использовались древнейшие «дисковидные» нуклеусы. Они сами по себе имеют множество разновидностей. Из них «нуклеусы леваллуа» представляют соответствующую, наиболее совершенную индустрию скалывания отщепов, приходящуюся на период среднего палеолита.Пластины тоже могли скалываться с дисковидных ядрищ. Но более для этого подходят призматические и пирамидальные (конусовидные) нуклеусы. Эта индустрия стала преобладающей в позднем палеолите. Переходными к ним являются подпризматические (протопризматические) и протопирамидальные нуклеусы. Для мезолита характерны миниатюрные и карандашевидные нуклеусы, так как с них снимались микроотщепы и пластинки микролитической индустрии. Неолитические нуклеусы чаще бывают призматическими.При всём многообразии форм нуклеусов, они обязательно имеют 1—3 специально оформленных площадки (англ. striking platform, фр. plans de frappe), куда и прилагается усилие для отщепления. Хотя бывают и многоплощадочные (бессистемные, аморфные) нуклеусы. Остальная их поверхность полностью или частично покрыта негативами сколов отщепов или пластин. Процесс самого скалывания постоянно совершенствовался. Что проявлялось в приёмах нанесения удара в нужное место ударной площадки, сначала камнем, а среднем палеолите — «мягким» ударником из рога или дерева. В позднем палеолите перешли от ударной техники к отжимной. Этнографически известна и техника с использованием посредника. Но наличие её в древности не доказано.
  • Un núcleo lítico es una masa de roca homogénea que ha sido tallada con el objeto de extraer lascas para su uso posterior. Así, pues, el propósito principal de un núcleo es proporcionar soportes a una variedad indeterminada de utensilios líticos. A medida que los núcleos líticos van siendo explotados, esto es, se les van extrayendo lascas, van haciéndose más pequeños hasta que son abandonados por no ser necesarios o por haber sido agotados. Los núcleos abandonados o agotados se convierten en desechos característicos que suelen aparecer en mayor o menor abundancia en los yacimientos prehistóricos.Los núcleos líticos tienen diferentes formas y clasificaciones dependiendo en primer lugar, del sistema tipológico (es decir, del punto de vista del investigador), en segudo lugar, del método (Levallois, laminar...) o técnica de talla (percusión directa, percusión indirecta, presión...) que haya sido empleado para la extracción, y, en tercer lugar, del producto que se haya obtenido de él (básicamente lascas, puntas u hojas líticas).Desde el punto de vista de la tecnología lítica, todos los núcleos poseen una o varias zonas de explotación que, básicamente se dividen en los siguientes elementos: Un plano de percusión (a veces denominado también «plataforma de percusión») o varios: es decir, la zona que recibe los golpes o que sufre la presión necesaria para que la roca se rompa y puedan extraerse los productos deseados. Los planos de percusión pueden ser de diversos tipos, aunque básicamente se diferencian los planos de percusión corticales, esto es, debidos a una talla monofacial, de los no corticales, propios de una talla bifacial y, dentro de estos, aquéllos que han podido ser preparados cuidadosamente por medio de pequeños lascados, para que la extracción sea más precisa (planos de percusión preparados). Cuando se extrae una lasca, una parte del plano de percusión se va con ella, es lo que denominamos talón de la lasca, el cual puede ser cortical, si el plano de percusión lo es también; también puede ser liso, o diedro, cuando se trata de una extracción por talla bifacial, o, por último, facetado, en el caso de que el plano de percusión haya sido preparado. Una cara principal de extracción, que es la parte del núcleo de la que se extraen las lascas u hojas. Las caras de extracción de un núcleo también pueden ser varias, sobre todo en los núcleos de talla bifacial, aunque la tendencia es para tener un mayor control sobre la explotación del núcleo, es a reducirlas lo máximo posible. éstas se caracterizan por conservar los negativos de las lascas ya extraídas, cicatrices de anteriores extracciones o de la preparación del núcleo y que, cuando una lasca se desgaja del núcleo, se convierte en la cara superior o dorsal de la misma. La estructura y ordenación de los negativos de lascados prvios en una lasca o en la cara de extracción de un núcleo aportan valiosa información sobre los sistemas de talla lítica.Desde el punto de vista de los métodos y técnicas epleados en la explotación de un núcleo lítico, hay dos factores básicos que permiten discriminar una amplia varidad dentro de esta gran categoría de objetos tallados: La posición de la extracción: es un aspecto básico en la talla, no sólo de los núcleos, sino también de cualquier objeto lítico tallado. La posición puede ser monofacial, cuando afecta a una sola cara del núcleo; bifacial, cuando afecta a dos caras, siempre que las extracciones se apoyen en negativos de lascados previos; y polifacial, cuando estamos ante una extracción más compleja que configura tres o más caras en el núcleo. La dirección de percusión en la que, de un modo simplificado, podemos distinguir tres posibilidades: los núcleos de talla desordenada, en los que no es posible establecer una dirección de percusión dominante (y que es propia de núcleos arcaicos, es decir, de periodos antiguos de la Prehistoria, pero también de núcleos agotados o reaprovechados, por tanto noes, necesariamente, un indicador cronológico o del nivel técnico de una cultura). Los núcleos de talla centrípeta, en los que los impactos del percutor van desde los bordes hacia el centro del mismo, acabando por formar una silueta discoide en la pieza; este tipo de núcleos suele ser de tipo bifacial y son muy característicos del Achelense y del Musteriense, aunque pueden darse en cualquer peridodo de la historia del ser humano (son un indicador cronológico, hasta cierto punto, relativo y poco fiable). Los núcleos de Talla paralela, esto es, un plano de percusión polariza las extracciones que se van haciendo de un modo paralelo de modo que los productos obtenidos son lascas alargadas u hojas. Este tipo de núcleos, en determinadas condiciones, puede ser indicador de un cierto nivel tecnolócico y, dependiendo de si aparece unido a otros factores, puede ser un buen indicador cronológico o tecnológico.
  • In archaeology, a lithic core is a distinctive artifact that results from the practice of lithic reduction. In this sense, a core is the scarred nucleus resulting from the detachment of one or more flakes from a lump of source material or tool stone, usually by using a hard hammer percussor such as a hammerstone. The core is marked with the negative scars of these flakes. The surface area of the core which received the blows necessary for detaching the flakes is referred to as the striking platform. The core may be discarded or shaped further into a core tool, such as can be seen in some types of handaxe.The purpose of lithic reduction may be to rough out a blank for later refinement into a projectile point, knife, or other stone tool, or it may be performed in order to obtain sharp flakes, from which a variety of simple tools can be made. Generally, the presence of a core is indicative of the latter process, since the former process usually leaves no core. Cores may be subdivided into specific types by a lithic analyst. Type frequencies, as well as the general types of materials at an archaeological site, can give the lithic analyst a better understanding of the lithic reduction processes occurring at that site.Lithic Cores may be multidirectional, conical, cylindrical, biconical, or bifacial. A multidirectional core is the product of any random rock, from which flakes were taken based on the geometry of the rock in any pattern until no further flakes could be removed. Often, multidirectional cores are used in this way until no obvious platforms are present, and then are reduced through bipolar reduction, until the core itself is too small to produce useful flakes. Conical cores have a definite pattern. One flake was removed from a narrow end of the tool stone, and this was then used as the platform to take flakes off in a unifacial fashion all around the edge of the rock. The end result is a cone-like shape. Cylindrical lithic cores are made in a similar fashion, but there is a platform on both ends of the toolstone, with flakes going up and down the side of the cylinder from either direction. Biconical cores have several platforms around the edge of the stone, with flakes taken alternately from either side, resulting in what looks like a pair of cones stuck together at the bases. Bifacial cores are similar to biconical cores, except that instead of forming a pair of cones, the flakes are taken off in such a way that the core itself grows thinner, without the edges shrinking much. Bifacial cores are usually further reduced into trade bifaces, biface blanks, or bifacial tools.
  • 石核(せっかく、core)とは、一般に打製石器の素材とされる剥片(flake)をはがし取った際に残った原石のことをいう。厳密には、剥片を剥離している状態の原石(石材)と、一連の剥片剥離の工程が終わって用済みとなり廃棄される残滓とに分けられる。その場合には、前者を石核、後者を残滓と呼称する。石核には調整の施されるものと施されないものがある。時期や地域により、様相が大きく異なり、石器製作技術検証の大きな手掛かりとなる。写真は黒曜石の石核である。
  • Un nucli lític és una massa de roca homogènia que ha estat tallada per tal de extreure lascas per al seu ús posterior. Així, doncs, el propòsit principal d'un nucli és proporcionar suports a una varietat indeterminada de estris lítics. A mesura que els nuclis lítics van sent explotats, és a dir, se'ls van extraient lascas, van fent més petits fins que són abandonats per no ser necessaris o per haver estat esgotats. Els nuclis abandonats o esgotats es converteixen en residus característics que solen aparèixer en major o menor abundància en els jaciments prehistòrics.Els nuclis lítics tenen diferents formes i classificacions depenent en primer lloc, del sistema tipològic (és a dir, del punt de vista de l'investigador), en segon lloc, del mètode (Levallois , laminar ...) o tècnica de talla (percussió directa, percussió indirecta, pressió ...) que hagi estat emprat per extracció , i, en tercer lloc, del producte que s'hagi obtingut d'ell (bàsicament lasca s, puntes o fulles lítiques).Des del punt de vista de la tecnologia lítica, tots els nuclis tenen una o diverses zones d'explotació que, bàsicament es divideixen en els següents elements: Un pla de percussió (de vegades denominat també «plataforma de percussió» ) o més: és a dir, la zona que rep els cops o que pateix la pressió necessària perquè la roca es trenqui i puguin extreure els productes desitjats . Els plànols de percussió poden ser de diversos tipus, encara que bàsicament es diferencien els plànols de percussió corticals , és a dir, deguts a una talla monofacial, de els no corticals , propis d'una talla bifacial i, dins d'aquests, aquells que han pogut ser preparats acuradament mitjançant de petits lascados, perquè l'extracció sigui més precisa ( plànols de percussió preparats ). Quan s'extreu una lasca, una part del pla de percussió es va amb ella, és el que anomenem taló de la lasca, el qual pot ser cortical , si el pla de percussió ho és també; també pot ser llis , o diedre , quan es tracta d'una extracció per talla bifacial, o, finalment, facetat , en el cas que el pla de percussió hagi estat preparat. Una cara principal d'extracció , que és la part del nucli de la qual s'extreuen les lascas o fulles. Les cares d'extracció d'un nucli també poden ser diverses, sobretot en els nuclis de talla bifacial, encara que la tendència és per tenir un major control sobre l'explotació del nucli, és a reduir el màxim possible. aquestes es caracteritzen per conservar els negatius de les lascas ja extretes, cicatrius d'anteriors extraccions o de la preparació del nucli i que, quan una lasca s'esqueixa del nucli, es converteix en la cara superior o dorsal de la mateixa. L'estructura i ordenació dels negatius de lascados prvios en una lasca o a la cara d'extracció d'un nucli aporten valuosa informació sobre els sistemes de talla lítica.Des del punt de vista dels mètodes i tècniques epleados en l'explotació d'un nucli lític, hi ha dos factors bàsics que permeten discriminar una àmplia varidad dins d'aquesta gran categoria d'objectes tallats: La posició de l'extracció : és un aspecte bàsic en la talla, no només dels nuclis, sinó també de qualsevol objecte lític tallat. La posició pot ser monofacial, quan afecta a una sola cara del nucli; bifacial, quan afecta a dues cares, sempre que les extraccions es recolzin en negatius de lascados previs, i polifacial, quan estem davant d'una extracció més complexa que configura tres o més cares al nucli. La direcció de percussió en què, d'una manera simplificat, podem distingir tres possibilitats: els nuclis de talla desordenada , en què no és possible establir una adreça de percussió dominant (i que és pròpia de nuclis arcaics, és a dir, de períodes antics de la Prehistòria, però també de nuclis esgotats o reaprofitats, per tant nos, necessàriament, un indicador cronològic o del nivell tècnic d'una cultura). Els nuclis de talla centrípeta , en els que els impactes del percussor van des de les vores cap al centre del mateix, acabant per formar una silueta discoide en la peça; aquest tipus de nuclis sol ser de tipus bifacial i són molt característics del Achelense i del Musteriense, encara que poden donar-se en cualquer peridodo de la història de l'ésser humà (són un indicador cronològic, fins a cert punt, relatiu i poc fiable). Els nuclis de Talla paral·lela, és a dir, un pla de percussió polaritza les extraccions que es van fent d'una manera paral·lel de manera que els productes obtinguts són lascas allargades o fulles. Aquest tipus de nuclis, en determinades condicions, pot ser indicador d'un cert nivell tecnolócico i, depenent de si apareix unit a altres factors, pot ser un bon indicador cronològic o tecnològic.
  • Der Kern ist das Ausgangsstück (präpariertes Rohstück) zur Herstellung abgeschlagener Steinartefakte während der Steinzeit und jüngeren Perioden der Vorgeschichte (bei indigenen Völkern Nord- und Mittelamerikas bis in die frühe Neuzeit).Das Rohstück besteht aus amorphem oder kryptokristallinen Gestein (Chalzedon, Feuerstein, Jaspis, Kieselschiefer, Muschelkalk, Quarz, Quarzit, Bergkristall, Rhyolith bzw. Obsidian u. a.), wodurch ein meist muscheliger Bruch (Sprödbruch) mit typischen Schlagmerkmalen entsteht.Gestein, von dem mindestens ein Abschlag im Sprödbruch abgetrennt wurde, ist somit ein Kern. Typisches Merkmal ist die konkave Fläche (Negativ), die nach der Abspaltung entsteht. Planmäßig angelegte Kerne weisen mindestens eine Schlagfläche auf, das heißt die Fläche, auf die der Schlagstein oder Schlegel (aus Geweih, Knochen oder Elfenbein) aufprallt oder der Punch (Zwischenstück aus Geweih, Holz oder Elfenbein) aufgesetzt wird. Während ein Abschlagkern zu diesem Zweck ohne Anlage einer Schlagfläche angeschlagen werden kann, ist bei einem Klingenkern zur Kontrolle der Klingenabtrennung stets die Anlage einer Schlagfläche und eines Leitgrades erforderlich.Bei Retuschierung des Kerns wird dieser zu einem Kerngerät, wobei dieses entweder gezielt hergestellt worden sein kann (zum Beispiel Faustkeil oder Blattspitze), in anderen Fällen nur ein Sekundärprodukt darstellt (beispielsweise ein Klingenkern, der als Kielkratzer genutzt wird).
  • Rdzeniem nazywamy surowiak, od którego oddzielono co najmniej jeden odłupek. Na rdzeniu możemy wyróżnić: piętę - płaszczyznę, w którą uderzano w celu odbicia odłupków. Płaszczyzna ta może być: naturalna - tj. powierzchnia pochodzenia nieintencjonalnego; uformowana - czyli przygotowana pojedynczym uderzeniem; zaprawiona - przygotowana większą liczbą uderzeń.Charakter pięty rdzenia określa typ piętki odłupków oddzielonych od tego rdzenia: odłupnię - powierzchnię z negatywem jednego lub więcej odłupków stykających się, oddzielonych od jednej lub więcej pięt. Odłupnia tworzy z piętą kąt dwuścienny, zwany kątem zewnętrznym (rdzeniowym); część tylną - przeciwległą odłupni; wierzchołek - przeciwległy pięcie.Rdzeń może mieć jedną lub więcej pięt oraz jedną lub więcej odłupni, przy czym liczba odłupni nie musi się równać liczbie pięt.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2687422 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2511 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 23 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107812251 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Dans le cadre de l'étude des industries lithiques, préhistoriques ou non, le terme nucléus désigne un bloc de matière qui a été taillé afin d'en détacher des éclats au sens large (éclats, lames ou lamelles).
  • 石核(せっかく、core)とは、一般に打製石器の素材とされる剥片(flake)をはがし取った際に残った原石のことをいう。厳密には、剥片を剥離している状態の原石(石材)と、一連の剥片剥離の工程が終わって用済みとなり廃棄される残滓とに分けられる。その場合には、前者を石核、後者を残滓と呼称する。石核には調整の施されるものと施されないものがある。時期や地域により、様相が大きく異なり、石器製作技術検証の大きな手掛かりとなる。写真は黒曜石の石核である。
  • Un núcleo lítico es una masa de roca homogénea que ha sido tallada con el objeto de extraer lascas para su uso posterior. Así, pues, el propósito principal de un núcleo es proporcionar soportes a una variedad indeterminada de utensilios líticos. A medida que los núcleos líticos van siendo explotados, esto es, se les van extrayendo lascas, van haciéndose más pequeños hasta que son abandonados por no ser necesarios o por haber sido agotados.
  • Der Kern ist das Ausgangsstück (präpariertes Rohstück) zur Herstellung abgeschlagener Steinartefakte während der Steinzeit und jüngeren Perioden der Vorgeschichte (bei indigenen Völkern Nord- und Mittelamerikas bis in die frühe Neuzeit).Das Rohstück besteht aus amorphem oder kryptokristallinen Gestein (Chalzedon, Feuerstein, Jaspis, Kieselschiefer, Muschelkalk, Quarz, Quarzit, Bergkristall, Rhyolith bzw. Obsidian u.
  • In archaeology, a lithic core is a distinctive artifact that results from the practice of lithic reduction. In this sense, a core is the scarred nucleus resulting from the detachment of one or more flakes from a lump of source material or tool stone, usually by using a hard hammer percussor such as a hammerstone. The core is marked with the negative scars of these flakes.
  • Un nucli lític és una massa de roca homogènia que ha estat tallada per tal de extreure lascas per al seu ús posterior. Així, doncs, el propòsit principal d'un nucli és proporcionar suports a una varietat indeterminada de estris lítics. A mesura que els nuclis lítics van sent explotats, és a dir, se'ls van extraient lascas, van fent més petits fins que són abandonats per no ser necessaris o per haver estat esgotats.
  • Rdzeniem nazywamy surowiak, od którego oddzielono co najmniej jeden odłupek. Na rdzeniu możemy wyróżnić: piętę - płaszczyznę, w którą uderzano w celu odbicia odłupków. Płaszczyzna ta może być: naturalna - tj.
  • Ну́клеус (от лат. nucleus — ядро, англ. core, фр. nucléus, нем. Kern) — ядрище, осколок камня (кремня, обсидиана, яшмы и др.), находящийся на какой-то стадии «первичного раскалывания» (англ. knapping, фр. taille, débitage) при производстве каменных орудий. Как и полностью отработанное ядрище, относящееся к категории отходов. Для орудий или сколов-заготовок (англ. blanks, фр. supports) используются отщепы и пластины, скалываемые с ядрища.
rdfs:label
  • Nucléus (Préhistoire)
  • Kern (Archäologie)
  • Lithic core
  • Nucli lític
  • Núcleo lítico
  • Rdzeń (archeologia)
  • Нуклеус (археология)
  • 石核
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:objet of
is foaf:primaryTopic of