Le nu est un genre artistique qui consiste en la représentation du corps humain dans un état de nudité, et, par synecdoque, dans tout état qui fasse allusion à sa possible nudité, même si celle-ci n'est pas exactement représentée.La représentation de corps nus est fréquente dans l'art européen dans l'Antiquité et depuis la Renaissance.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le nu est un genre artistique qui consiste en la représentation du corps humain dans un état de nudité, et, par synecdoque, dans tout état qui fasse allusion à sa possible nudité, même si celle-ci n'est pas exactement représentée.La représentation de corps nus est fréquente dans l'art européen dans l'Antiquité et depuis la Renaissance. Comme tradition, elle est entretenue par la conservation des œuvres dans les musées et par des enseignements esthétiques et pratiques, au premier plan desquels se trouve le dessin d'académie.
  • Çıplak anlamına gelen, Fransızca, 'nu' kelimesinden kaynaklanır. İnsan bedeninin çıplak olarak resmedildiği eserlere verilen isimdir.
  • Nel campo dell'arte, il nudo è la rappresentazione del corpo umano in nudità in tutte le discipline artistiche. La nudità nell'arte - nella pittura, nella scultura e più recentemente nella fotografia - ha generalmente rispecchiato, con alcune eccezioni, i livelli sociali di estetica e di moralità dell'epoca.
  • Ню (фр. nu — обнажённый) — художественный жанр в скульптуре, живописи, фотографии и кинематографе, изображающий красоту обнажённого человеческого тела. В большинстве случаев авторы воспевают красоту женского тела.
  • Akt (łac. actus) – przedstawienie nagiego ciała ludzkiego w sztuce, zazwyczaj wykonane w oparciu o studium z żywego modela. Akt jest jednym z najważniejszych tematów malarskich i fotograficznych w dziejach sztuki, oraz podstawowym tematem rzeźby. Akt może pojawić się jako samodzielny temat, bądź jako część większej kompozycji. Jest uważany za podstawę artystycznego wykształcenia.
  • Akt je esteticky pojatý záznam nahého lidského těla. Může jít o dílo malířské, sochařské nebo fotografické. Na rozdíl od pornografie není cílem aktu působit na pohlavní pudy člověka, ale sledovat čistě výtvarné hodnoty. Hranice mezi pornografií a aktem je nestálá, odvíjí se od kulturních a náboženských zvyklostí společnosti i od osobních zkušeností diváka.
  • 나체 미술(裸體美術)은 나체를 소재로 한 미술 장르이다. 누드 아트(Nude Art) 또는 나체 예술(裸體藝術)이라고 한다.
  • Nu artístico é a designação dada à exposição do corpo de uma pessoa nua em diversos meios artísticos (pintura, escultura ou, mais recentemente, cine e fotografia). É considerado uma das classificações acadêmicas das obras de arte. A nudez na arte refletiu pelo general os padrões sociais para a estética e a moralidade da época na que a obra foi realizada. Muitas culturas toleram a nudez na arte mais do que na vida real, com diferentes parâmetros sobre o que é aceitável. Assim, num museu no qual se mostram obras com nus, em geral não é aceita a nudez do visitante. Como gênero, o nu é um tema complexo de abordar pelas suas múltiplas variantes, tanto formais quanto estéticas e iconográficas, e há historiadores da arte que o consideram o tema mais importante da história da arte ocidental.Embora se costume associar ao erotismo, o nu pode ter diversas interpretações e significados, da mitologia até a religião, passando pelo estudo anatômico, ou ainda como representação da beleza e ideal estético da perfeição, como na Grécia Antiga. A arte foi de sempre uma representação do mundo e do ser humano, um reflexo da vida. Portanto, o nu não deixou de estar presente na arte, sobretudo nas épocas anteriores à invenção de procedimentos técnicos para captar imagens do natural (fotografia, cine), quando a pintura e a escultura eram os principais meios para representar a vida. Contudo, a sua representação variou com os valores sociais e culturais de cada época e cada povo, e assim como para os gregos o corpo era um motivo de orgulho, para os judeus —e, depois, para o cristianismo— era motivo de vergonha, era a condição dos escravos e os miseráveis.O estudo e representação artística do corpo humano foi uma constante em toda a história da arte, da pré-história (Vênus de Willendorf) até a atualidade. O corpo proporciona prazeres e dores, tristeza e alegria, e é um companheiro presente em todas as facetas da vida, com o qual o ser humano transita pelo mundo, e pelo qual sente a necessidade de indagar no seu conhecimento, nos seus pormenores, no seu aspecto tanto físico como recipiente do seu “eu interior”. Da sua faceta mais mundana, relacionada ao erotismo, até a mais espiritual, como ideal de beleza, o nu foi um tema recorrente na produção artística praticamente em todas as culturas que se sucederam no mundo ao longo do tempo. O nu teve desde tempos antigos - especialmente desde as formulações clássicas da Grécia Antiga— um marcado componente estético, pois o corpo humano é objeto de atração erótica, e constitui um ideal de beleza que vai mudando com o tempo, segundo o gosto coletivo de cada época e cada povo, ou até mesmo o particular de cada espectador. A sexualidade aproximadamente implícita destas imagens levou o gênero do nu a ser objeto quer de admiração quer de condenação e recusa, chegando a estar proibido em épocas de moral puritana, embora sempre desfrutasse de um público que adquiriu e colecionou este tipo de obras. Em tempos mais recentes, os estudos do nu como gênero artístico focam-se nas análises semióticas, especialmente na relação entre obra e espectador, bem como no estudo das relações de gênero. O feminismo criticou o nu como uso objetual do corpo feminino e signo do domínio patriarcal da sociedade ocidental. Artistas como Lucian Freud e Jenny Saville elaboraram um tipo de nu não idealizado para eliminar o conceito tradicional de nu e buscar a sua essência para além dos conceitos de beleza e de gênero.Atualmente, o nu artístico é amplamente aceite pela sociedade - pelo menos no âmbito ocidental-, e a sua presença cada vez maior em meios de comunicação, cine, fotografia, publicidade e outros mídia, converteu-o num elemento icônico mais do panorama cultural visual do homem e da mulher atual, embora para algumas pessoas ou alguns círculos sociais continue sendo tabu, devido a convencionalismos sociais e educacionais, gerando um preconceito para a nudez, que é conhecido como “gimnofóbia” ou “nudofóbia”.
  • El desnudo es un género artístico que consiste en la representación en diversos medios artísticos —pintura, escultura o, más recientemente, cine y fotografía— del cuerpo humano desnudo. Es considerado una de las clasificaciones académicas de las obras de arte. La desnudez en el arte ha reflejado por lo general los estándares sociales para la estética y la moralidad de la época en que se realizó la obra. Muchas culturas toleran la desnudez en el arte en mayor medida que la desnudez en la vida real, con diferentes parámetros sobre qué es aceptable: por ejemplo, aun en un museo en el cual se muestran obras con desnudos, en general no se acepta la desnudez del visitante. Como género, el desnudo resulta un tema complejo de abordar por sus múltiples variantes, tanto formales como estéticas e iconográficas, y hay historiadores del arte que lo consideran el tema más importante de la historia del arte occidental.Aunque se suele asociar al erotismo, el desnudo puede tener diversas interpretaciones y significados, desde la mitología hasta la religión, pasando por el estudio anatómico, o bien como representación de la belleza e ideal estético de perfección, como en la Antigua Grecia. El arte ha sido desde siempre una representación del mundo y el ser humano, un reflejo de la vida. Por ello, el desnudo no ha dejado de estar presente en el arte, sobre todo en épocas anteriores a la invención de procedimientos técnicos para captar imágenes del natural (fotografía, cine), cuando la pintura y la escultura eran los principales medios para representar la vida. Sin embargo, su representación ha variado conforme a los valores sociales y culturales de cada época y cada pueblo, y así como para los griegos el cuerpo era un motivo de orgullo, para los judíos —y, por ende, para el cristianismo— era motivo de vergüenza, era la condición de los esclavos y los miserables.El estudio y representación artística del cuerpo humano ha sido una constante en toda la historia del arte, desde la prehistoria (Venus de Willendorf) hasta nuestros días. El ser humano ha sentido desde antaño la necesidad de profundizar en su esencia, de conocerse a sí mismo, tanto en el aspecto exterior como interior. El cuerpo proporciona placeres y dolores, tristeza y alegría, pero es un compañero presente en todas las facetas de la vida, con el cual el ser humano transita por el mundo, y por el cual siente la necesidad de indagar en su conocimiento, en sus pormenores, en su aspecto tanto físico como recipiente de su «yo interior». Desde su faceta más mundana, relacionada con el erotismo, hasta la más espiritual, como ideal de belleza, el desnudo ha sido un tema recurrente en la producción artística prácticamente en todas las culturas que se han sucedido en el mundo a lo largo del tiempo. Kenneth Clark, en su obra El desnudo. Un estudio de la forma ideal (1956), enfatiza la distinción en lengua inglesa de dos tipos de desnudo: la forma humana natural (naked) y la transcripción de esa forma de un modo idealizado (nude). Esta distinción entre desnudo corporal y desnudo artístico proviene de los críticos ingleses del siglo XVIII, para los que la esencia de la pintura y la escultura era el cuerpo humano desnudo.El desnudo ha tenido desde tiempos antiguos —especialmente desde las formulaciones clásicas de la Antigua Grecia— un marcado componente estético, por cuanto el cuerpo humano es objeto de atracción erótica, y constituye un ideal de belleza que va cambiando con el tiempo, según el gusto colectivo de cada época y cada pueblo, o incluso el particular de cada espectador. La sexualidad más o menos implícita de estas imágenes ha llevado al género del desnudo a ser objeto de admiración o bien de condena y rechazo, llegando a estar prohibido en épocas de moral puritana, si bien siempre ha gozado de un público que ha adquirido y coleccionado este tipo de obras. En tiempos más recientes, los estudios en torno al desnudo como género artístico se han centrado en los análisis semióticos, especialmente en la relación entre obra y espectador, así como en el estudio de las relaciones de género. El feminismo ha criticado el desnudo como utilización objetual del cuerpo femenino y signo del dominio patriarcal de la sociedad occidental. Artistas como Lucian Freud y Jenny Saville han elaborado un tipo de desnudo no idealizado para eliminar el concepto tradicional de desnudo y buscar su esencia más allá de los conceptos de belleza y género.En la actualidad, el desnudo artístico es ampliamente aceptado por la sociedad —al menos en el ámbito occidental—, y su presencia cada vez mayor en medios de comunicación, cine, fotografía, publicidad y otros medios, lo ha convertido en un elemento icónico más del panorama cultural visual del hombre y la mujer actual, aunque para algunas personas o algunos círculos sociales sigue siendo un tema tabú, debido a convencionalismos sociales y educacionales, generando un prejuicio hacia la desnudez, que es conocido como «gimnofobia» o «nudofobia».Ahora comprenderemos mejor el porqué un arte preocupado principalmente por la figura humana deba atender ante todo al desnudo, así como la razón de que éste haya constituido el problema más apasionante del arte clásico de todas las épocas. No sólo es el mejor vehículo transmisor de todo aquello que en el arte corrobora y acrecienta de manera inmediata el sentido de la vida, sino que es también en sí mismo el objeto más significante del mundo de los hombres.
  • Een naakt in de kunst is een afbeelding van een naakte figuur in met name de schilder- en beeldhouwkunst en in de fotografie. Het naakt is al sinds de oudste tijden een veelgebruikt motief. Afbeeldingen van de naakte mens komen al voor in de prehistorie, onder andere in de vorm van Venusbeeldjes, die dan een cultische en niet zozeer een erotische bedoeling hebben.In de Griekse kunst kwamen beelden van naakte mannen veelvuldig voor. In de middeleeuwen werd men op dit gebied iets preutser en kwamen naakten voornamelijk voor in afbeeldingen van goden, godinnen en Bijbelse figuren. In de klassieke periode kwam het naakt als studie in beeld. Een gespierd en getraind lichaam was populair. Nadat in de middeleeuwen het naakt vrijwel verdween, kwam het in de renaissance en daarna opnieuw tot bloei en werd een van de belangrijkste onderwerpen van de schilder-, beeldhouw- en grafische kunst. Het kwam echter voor dat het getoonde naakt op last van de (geestelijke) autoriteiten werd overgeschilderd, zoals gebeurde met werk van Michelangelo in de Sixtijnse Kapel.In de 19e-eeuwse Franse schilderkunst werd het naakt aanvaard als het gebruikt werd in een 'klassieke' setting. Pas tegen het einde van de 19e eeuw werd het naakt van dergelijke keurslijven bevrijd. De impressionisten toonden het naakt ook in andere en verrassende settings, zoals in Édouard Manets Dejeuner sur l'herbe. Het werd in de Parijse salons aanvankelijk nog wel als schokkend ervaren, zoals blijkt uit de reacties op Manets Olympia.Bij een opleiding tot beeldend kunstenaar behoorde het tekenen naar naaktmodel lange tijd tot de verplichte oefeningen voor beginnende en gevorderde studenten. Door het tekenen van modellen naar de waarneming ontwikkelden de studenten hun opmerkingsgave en hun gevoel voor proporties.
  • ‪‬Актът в изобразителното изкуство е живописна, графична, скулптурна или фотографска творба, която представя голото човешко тяло, самостоятелно или в композиция.Широко разпространен е в древногръцкото и римското пластично изкуство, при скулптури на митологична тематика. В Западна Европа актът се появява сравнително късно, през 12 век; но силно развитие претърпява в творчеството на художници като Джорджоне, Микеланджело Буонароти, Тициан, Тинторето, Петер Паул Рубенс, Рембранд ван Рейн, Пиер-Огюст Реноар, Гюстав Курбе, Амедео Модилиани. Български творци, известни със своите актови творби, са Стефан Иванов, Гошка Дацов, Жеко Спиридонов, Никола Ганушев. Една от първите български художнички, рисували акт, е Елисавета Консулова-Вазова.Сред най-често изобразяваните голи тела са тези на Аполон, Афродита, Ерос, трите грации, Адам и Ева.
  • El nu és un gènere artístic, que consisteix en la representació en diversos mitjans artístics -pintura, escultura o, més recentment, cinema i fotografia- del cos humà nu. És considerat una de les classificacions acadèmiques de les obres d'art. La nuesa a l'art ha reflectit per regla general els estàndards socials per a l'estètica i la moralitat de l'època en la qual es va realitzar l'obra. Moltes cultures toleren la nuesa a l'art en major manera que la nuesa a la vida real, amb diferents paràmetres sobre què és acceptable: per exemple, encara en un museu en el qual es mostren obres amb nus, en general no s'accepta la nuesa del visitant. Com a gènere, el nu és un tema complex d'abordar per les seves múltiples variants, tant formals com estètiques i iconogràfiques, hi ha historiadors de l'art que el consideren el tema més important de la història de l'art occidental.Encara que s'acostuma a associar l'erotisme, el nu pot tenir diverses interpretacions i significats, des de la mitologia fins a la religió, passant per l'estudi anatòmic, o bé com a representació de la bellesa i ideal estètic de perfecció, com a l'Antiga Grècia. L'art ha estat de sempre una representació del món i l'ésser humà, un reflex de la vida. Per això, el nu no ha deixat d'estar present en l'art, sobretot en èpoques anteriors a la invenció de procediments tècnics per captar imatges del natural (fotografia, cinema), quan la pintura i l'escultura [eren mitjans per representar la vida. Tanmateix, la seva representació ha variat de conformitat amb els valors socials i culturals de cada època i cada poble, i així com per als grecs el cos era un motiu d'orgull, per als jueus -i, per tant, per al cristianisme- era motiu de vergonya, era la condició dels esclaus i els miserables.L'estudi i representació artística del cos humà ha estat una constant a tota la història de l'art, des de la prehistòria (Venus de Willendorf) fins als nostres dies. L'ésser humà ha sentit des d'antany la necessitat d'aprofundir en la seva essència, de conèixer-se a ell mateix, tant en l'aspecte exterior com interior. El cos proporciona plaers i dolors, tristor i alegria, però és un company present a totes les facetes de la vida, amb el qual l'ésser humà transita pel món, i pel qual sent la necessitat d'indagar en el seu coneixement, en els seus detalls, en el seu aspecte tant físic com receptiu del seu «jo interior». Des de la seva faceta més mundana, relacionada amb l'erotisme, fins a la més espiritual, com a ideal de bellesa, el nu ha estat un tema recurrent a la producció artística pràcticament a totes les cultures que s'han succeït en el món al llarg del temps. Kenneth Clark, a la seva obra El nu. Un estudi de la forma ideal (1956), emfasitza la distinció en llengua anglesa de dos tipus de nu: la forma humana natural (naked) i la transcripció d'aquesta forma d'una manera idealitzada (nude). Aquesta distinció entre nu corporal i nu artístic prové dels crítics anglesos del segle XVIII, per als que l'essència de la pintura i l'escultura era el cos humà nu.El nu ha tingut des de temps antics -especialment des de les formulacions clàssiques de l'Antiga Grècia- un marcat component estètic, atès que quan el cos humà és objecte d'atracció eròtica, i constitueix un ideal de bellesa que va canviant amb el temps, segons el gust col·lectiu de cada època i cada poble, o també el particular de cada espectador. La sexualitat més o menys implícita d'aquestes imatges ha portat el gènere del nu a ser objecte d'admiració o bé de condemna i rebuig, arribant a estar prohibit en èpoques de moral puritana, encara que sempre ha gaudit d'un públic que ha adquirit i col·leccionat aquest tipus d'obres. En temps més recents, els estudis al voltant del nu com a gènere artístic s'han centrat en les anàlisis semiòtics, especialment en la relació entre obra i espectador, així com en l'estudi de les relacions de gènere. El feminisme ha criticat el nu com a utilització tipus objecte del cos femení i signe del domini patriarcal de la societat occidental. Artistes com Lucian Freud i Jenny Saville han elaborat un tipus de nu no idealitzat per eliminar el concepte tradicional de nu i cercar la seva essència més enllà dels conceptes de bellesa i gènere.Ara com ara, el nu artístic és àmpliament acceptat per la societat -si més no en l'àmbit occidental-, i la seva presència cada vegada més gran als mitjans de comunicació, cinema, fotografia, publicitat i d'altres mitjans, l'ha convertit en un element icònic més del panorama cultural visual de l'home i la dona actual, encara que per a algunes persones o alguns cercles socials continua sent un tema tabú, a causa de convencionalismes socials i educatius, generant un prejudici cap a la nuesa, que és conegut com a «gimnofòbia» o «nudofòbia».
  • The nude figure is mainly a tradition in Western art, and has been used to express ideals of male and female beauty and other human qualities. It was a central preoccupation of Ancient Greek art, and after a semi-dormant period in the Middle Ages returned to a central position in Western art with the Renaissance. Athletes, dancers, and warriors are depicted to express human energy and life, and nudes in various poses may express basic or complex emotions such as pathos. In one sense, a nude is a work of fine art that has as its primary subject the unclothed human body, forming a subject genre of art, in the same way as landscapes and still life. Unclothed figures often also play a part in other types of art, such as history painting, including allegorical and religious art, portraiture, or the decorative arts.While there is no single definition of fine art, there are certain generally accepted features of most definitions. In the fine arts, the subject is not merely copied from nature, but transformed by the artist into an aesthetic object, usually without significant utilitarian, commercial (advertising, illustration), or purely decorative purposes. There is also a judgement of taste; the fine art nude being part of high culture rather than middle brow or low culture. However, judgements of taste in art are not entirely subjective, but include criteria of skill and craftsmanship in the creation of objects, communication of complex and non-trivial messages, and creativity. Some works accepted as high culture of the past, including much Academic art, are now seen as imitative or sentimental otherwise known as kitsch.Modern artists have continued to explore classical themes, but also more abstract representations, and movement away from idealization to depict people more individually. During most of the twentieth century, the depiction of human beauty was of little interest to modernists, who were concerned instead with the creation of beauty through formal means. In the contemporary, or Post-modern era, the nude may be seen as passé by many, however there are always artists that continue to find inspiration in the human form.
  • Aktkunst, häufig auch nur als Akt bezeichnet, ist die Abbildung des unbekleideten menschlichen Körpers in der Kunst, insbesondere in der Zeichnung (Aktzeichnen), Malerei, Grafik, Skulptur und Fotografie (Aktfotografie). Der Begriff kam als Schul-Terminus der Porträt- und Genremalerei im 19. Jahrhundert auf und bezeichnete ursprünglich eine graphische Studie vom menschlichen Körper (Aktstudie). Heute umfasst der Begriff alle Darstellungen unbekleideter menschlicher Körper, angefangen von der Frühzeit bis in die zeitgenössische Kunst.
  • Az akt (a német szó átvételéből) eredeti értelmében tanulmányrajz, festmény vagy szobor a ruhátlan emberi testről, más szóval – eredeti értelmében meztelen vagy felöltözött modell figurájának, tartásának, mozdulatának tanulmányszerű ábrázolása. Az aktábrázolás általában szimbolikus mondanivaló (például Ádám és Éva az Utolsó Ítéleten) kifejezésére korlátozták a reneszánsz előtt, azóta az akt a műtermi és akadémiai gyakorlatban szokásos, többnyire rajzi előkészítése a figurális műnek. A fogalom idővel kitágult, ma a meztelen ember mindenféle ábrázolását jelöli. Aktmodellt használtak a középkorban is, előbb a női akthoz is férfimodellt. A női aktmodell alkalmazása 1500 után vált általánossá.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 341173 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 64792 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 362 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109180256 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1913 (xsd:integer)
  • 1965 (xsd:integer)
  • 1972 (xsd:integer)
  • 1976 (xsd:integer)
  • 1979 (xsd:integer)
  • 1984 (xsd:integer)
  • 1992 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
  • 2012 (xsd:integer)
  • 2013 (xsd:integer)
prop-fr:annéePremièreÉdition
  • 1911 (xsd:integer)
  • 1934 (xsd:integer)
  • 1956 (xsd:integer)
  • 1969 (xsd:integer)
prop-fr:auteursOuvrage
  • Pierre Noreau et Louise Rolland
prop-fr:collection
  • Folio Essais
prop-fr:commons
  • Category:Nudes in art
prop-fr:commonsTitre
  • La représentation artistique du nu
prop-fr:consultéLe
  • 2012-12-12 (xsd:date)
prop-fr:fr
  • nudité dans les films
prop-fr:id
  • kc1984
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 9782343005942 (xsd:double)
  • 0978-02-02 (xsd:date)
prop-fr:lang
  • en
  • fr
prop-fr:langue
  • de
  • en
  • fr
prop-fr:lienAuteur
  • Paul Valéry
  • François Jullien
  • Kenneth Clark
  • Wilhelm Hausenstein
prop-fr:lienTitre
  • Ways of Seeing
prop-fr:lienÉditeur
  • Flammarion
prop-fr:lieu
  • Milan
  • Montréal
  • New York
  • Paris
  • London
  • München
prop-fr:lireEnLigne
prop-fr:mois
  • 1 (xsd:integer)
prop-fr:nom
  • Berger
  • Clark
  • Valéry
  • Laneyrie-Dagen
  • Rouland
  • Jullien
  • Walters
  • Vallet
  • Aboudrar
  • Gualdoni
  • Hausenstein
  • Nead
prop-fr:numéro
  • 7 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotale
  • 192 (xsd:integer)
prop-fr:passage
  • 71 (xsd:integer)
  • 109 (xsd:integer)
  • 421 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • François
  • John
  • Kenneth
  • Margaret
  • Pascal
  • Paul
  • Wilhelm
  • Norbert
  • Bruno-Nassim
  • Flaminio
  • Lynda
  • Nadeije
prop-fr:périodique
  • Savoirs et clinique
prop-fr:sousTitre
  • un regard ethnographique sur le travail dans les ateliers de nu
  • la représentation de l'homme du Moyen Âge à la fin du
prop-fr:titre
  • Degas, Danse, Dessin
  • Der nackte Mensch in der Kunst aller Zeiten
  • Histoire générale du nu
  • L'invention du corps
  • Le Nu
  • Le Nu impossible
  • Les dessinateurs
  • The Female Nude: Art, Obscenity, and Sexuality
  • The Nude, an Essay in Ideal Form
  • The nude male: A new perspective
  • Voir le voir
  • Ways of Seeing
  • De la verge, et sa représentation dans les beaux-arts et les sciences de l'homme
prop-fr:titreChapitre
  • Normes et nus. Réflexions sur le statut juridique et social de la nudité dans la civilisation occidentale
prop-fr:titreOuvrage
  • Mélanges Andrée Lajoie
prop-fr:trad
  • Nudity in film
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikibooks
  • nu
prop-fr:wikibooksTitre
  • Le nu en photographie
prop-fr:éditeur
  • Flammarion
  • Gallimard
  • Hachette
  • L'Harmattan
  • Penguin
  • Princeton University Press
  • Routledge
  • Seuil
  • Skira
  • Thémis
  • Piper
  • Paddington Press
  • Alain Moreau
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Le nu est un genre artistique qui consiste en la représentation du corps humain dans un état de nudité, et, par synecdoque, dans tout état qui fasse allusion à sa possible nudité, même si celle-ci n'est pas exactement représentée.La représentation de corps nus est fréquente dans l'art européen dans l'Antiquité et depuis la Renaissance.
  • Çıplak anlamına gelen, Fransızca, 'nu' kelimesinden kaynaklanır. İnsan bedeninin çıplak olarak resmedildiği eserlere verilen isimdir.
  • Nel campo dell'arte, il nudo è la rappresentazione del corpo umano in nudità in tutte le discipline artistiche. La nudità nell'arte - nella pittura, nella scultura e più recentemente nella fotografia - ha generalmente rispecchiato, con alcune eccezioni, i livelli sociali di estetica e di moralità dell'epoca.
  • Ню (фр. nu — обнажённый) — художественный жанр в скульптуре, живописи, фотографии и кинематографе, изображающий красоту обнажённого человеческого тела. В большинстве случаев авторы воспевают красоту женского тела.
  • Akt (łac. actus) – przedstawienie nagiego ciała ludzkiego w sztuce, zazwyczaj wykonane w oparciu o studium z żywego modela. Akt jest jednym z najważniejszych tematów malarskich i fotograficznych w dziejach sztuki, oraz podstawowym tematem rzeźby. Akt może pojawić się jako samodzielny temat, bądź jako część większej kompozycji. Jest uważany za podstawę artystycznego wykształcenia.
  • Akt je esteticky pojatý záznam nahého lidského těla. Může jít o dílo malířské, sochařské nebo fotografické. Na rozdíl od pornografie není cílem aktu působit na pohlavní pudy člověka, ale sledovat čistě výtvarné hodnoty. Hranice mezi pornografií a aktem je nestálá, odvíjí se od kulturních a náboženských zvyklostí společnosti i od osobních zkušeností diváka.
  • 나체 미술(裸體美術)은 나체를 소재로 한 미술 장르이다. 누드 아트(Nude Art) 또는 나체 예술(裸體藝術)이라고 한다.
  • El desnudo es un género artístico que consiste en la representación en diversos medios artísticos —pintura, escultura o, más recientemente, cine y fotografía— del cuerpo humano desnudo. Es considerado una de las clasificaciones académicas de las obras de arte. La desnudez en el arte ha reflejado por lo general los estándares sociales para la estética y la moralidad de la época en que se realizó la obra.
  • El nu és un gènere artístic, que consisteix en la representació en diversos mitjans artístics -pintura, escultura o, més recentment, cinema i fotografia- del cos humà nu. És considerat una de les classificacions acadèmiques de les obres d'art. La nuesa a l'art ha reflectit per regla general els estàndards socials per a l'estètica i la moralitat de l'època en la qual es va realitzar l'obra.
  • The nude figure is mainly a tradition in Western art, and has been used to express ideals of male and female beauty and other human qualities. It was a central preoccupation of Ancient Greek art, and after a semi-dormant period in the Middle Ages returned to a central position in Western art with the Renaissance. Athletes, dancers, and warriors are depicted to express human energy and life, and nudes in various poses may express basic or complex emotions such as pathos.
  • Nu artístico é a designação dada à exposição do corpo de uma pessoa nua em diversos meios artísticos (pintura, escultura ou, mais recentemente, cine e fotografia). É considerado uma das classificações acadêmicas das obras de arte. A nudez na arte refletiu pelo general os padrões sociais para a estética e a moralidade da época na que a obra foi realizada. Muitas culturas toleram a nudez na arte mais do que na vida real, com diferentes parâmetros sobre o que é aceitável.
  • Az akt (a német szó átvételéből) eredeti értelmében tanulmányrajz, festmény vagy szobor a ruhátlan emberi testről, más szóval – eredeti értelmében meztelen vagy felöltözött modell figurájának, tartásának, mozdulatának tanulmányszerű ábrázolása. Az aktábrázolás általában szimbolikus mondanivaló (például Ádám és Éva az Utolsó Ítéleten) kifejezésére korlátozták a reneszánsz előtt, azóta az akt a műtermi és akadémiai gyakorlatban szokásos, többnyire rajzi előkészítése a figurális műnek.
  • ‪‬Актът в изобразителното изкуство е живописна, графична, скулптурна или фотографска творба, която представя голото човешко тяло, самостоятелно или в композиция.Широко разпространен е в древногръцкото и римското пластично изкуство, при скулптури на митологична тематика.
  • Een naakt in de kunst is een afbeelding van een naakte figuur in met name de schilder- en beeldhouwkunst en in de fotografie. Het naakt is al sinds de oudste tijden een veelgebruikt motief. Afbeeldingen van de naakte mens komen al voor in de prehistorie, onder andere in de vorm van Venusbeeldjes, die dan een cultische en niet zozeer een erotische bedoeling hebben.In de Griekse kunst kwamen beelden van naakte mannen veelvuldig voor.
  • Aktkunst, häufig auch nur als Akt bezeichnet, ist die Abbildung des unbekleideten menschlichen Körpers in der Kunst, insbesondere in der Zeichnung (Aktzeichnen), Malerei, Grafik, Skulptur und Fotografie (Aktfotografie). Der Begriff kam als Schul-Terminus der Porträt- und Genremalerei im 19. Jahrhundert auf und bezeichnete ursprünglich eine graphische Studie vom menschlichen Körper (Aktstudie).
rdfs:label
  • Nu (genre artistique)
  • Акт (изобразително изкуство)
  • Akt
  • Akt
  • Akt (Kunst)
  • Akt (výtvarné umění)
  • Desnudo (género artístico)
  • Naakt (beeldende kunst)
  • Nu (art)
  • Nu artístico
  • Nude (art)
  • Nudo artistico
  • Ню (жанр)
  • 나체 미술
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:type of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of