On désigne comme les nationalistes espagnols les membres du « camp nationaliste » (bando nacional en espagnol), nom que se donnaient eux-mêmes les insurgés et les forces soulevées après le soulèvement du 18 juillet 1936 contre la république espagnole, durant la guerre d'Espagne.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • On désigne comme les nationalistes espagnols les membres du « camp nationaliste » (bando nacional en espagnol), nom que se donnaient eux-mêmes les insurgés et les forces soulevées après le soulèvement du 18 juillet 1936 contre la république espagnole, durant la guerre d'Espagne. Cette dénomination s'opposait à celle de « camp républicain » qui désignait les forces loyales au gouvernement de la république.Les nationalistes furent fréquemment désignés, à partir de 1937 surtout, sous le nom de « franquistes », du nom de Francisco Franco, leader politique et militaire. Les républicains eux-mêmes usèrent pour désigner les nationalistes des termes de « fascistes », « factieux », « oppresseurs », « séditieux ». Le terme de « nazis » fut même employé, suite au soutien allemand.
  • Espanha Nacionalista, bando Nacional, bando franquista ou nacionalistas foi o nome com o qual se autodenominaram os sublevados, em função do pronunciamento militar de 17 e 18 de julho de 1936, contra o governo da Segunda República Espanhola, formado após o triunfo da Frente Popular nas eleições generais de 1936, e que daria origem à Guerra Civil Espanhola (1936–1939).Esta denominação se contrapõe a de republicanos, utilizada para designar aos defensores da república.Os nacionales chamavam aos republicanos de "vermelhos", "comunistas" (independentemente se faziam ou não parte de tal partido), a ainda de "separatistas", etc. Do mesmo modo, os republicanos costumavam chamar pejorativamente de "fascistas", "opressores", "sediciosos", etc aos sublevados. Também os chamaram de "nazistas", devido ao apoio externo recebido pelos nacionalistas, se bem que esta última denominação seria principalmente posterior.Os nacionalistas eram apoiados pelas classes conservadoras, produtivas e pelos setores religiosos. Tiveram maior aceitação nas zonas rurais e em regiões de cunho mais conservador, como Castilla la Vieja, Navarra, Galiza e parte da Andaluzia. Os republicanos eram apoiados pela classe trabalhadora, mineiros andaluzes e asturianos, camponeses catalães e aragoneses, setores operários das grandes cidades e regiões industrializadas, sendo Madri, Barcelona, Valência, o País Vasco e Astúrias suas principais zonas de apoio.O grupo dos nacionalistas era formado principalmente por cinco importantes setores sociais: conservadores, católicos, falangistas, monarquistas e carlistas.Recebeu apoio internacional vindo das que seriam denominadas potências do Eixo europeias na Segunda Guerra Mundial: a Itália fascista de Mussolini e a Alemanha nazista de Hitler, ademais de pequenos contingentes de voluntários de outros países, como Irlanda e Portugal, sendo que este permitiu o desembarque de provisões alemãs através de seus portos. O exército sublevado contou também com abundantes tropas de choque recrutadas no protetorado espanhol de Marrocos. Outra organização, o chamado Comitê de não-intervenção, dada sua inoperância durante o conflito, prestou ajuda de forma indireta aos nacionalistas.
  • The Nationalist faction (Spanish: Bando nacional) or Rebel faction was a major faction in the Spanish Civil War of 1936 to 1939. It was composed of a variety of political groups that supported the Spanish coup of July 1936 against the Second Spanish Republic, including the Falange, the CEDA, and two rival monarchist claimants: the Alfonsists and the Carlists. After 1937, all the groups were merged into the Falange. The main leader (Spanish: Caudillo) of the 1936 coup, General Francisco Franco, would lead this faction throughout the war and later would become the dictator of Spain from 1939 to 1975. The name Nationalists or Nationals (nacionales), was mainly used by its members and supporters, while its opponents used the terms fascistas (fascists) or facciosos (sectarians) to refer to this faction.
  • Bando sublevado es uno de los nombres dados por la historiografía contemporánea a los militares y organizaciones políticas que se alzaron en golpe de estado contra la Segunda República Española y la combatieron en la consiguiente Guerra Civil Española. Tras ganar la guerra, Francisco Franco encabezó una dictadura que duró desde 1939 a 1975. Se estima que esta fuerza estuvo compuesta durante la guerra por casi 1 000 000 de hombres, entre miembros del Ejército, Armada, Guardia Civil, milicias de requetés, falangistas y unidades enviadas por la Alemania nazi y la Italia fascista.Estaba apoyado por una variedad de grupos políticos que se oponían a la Segunda República española, incluyendo la Falange Española, la CEDA, y dos demandantes monárquicos rivales: los alfonsinos y los carlistas. Después de 1937, varios de estos grupos fueron obligados a fusionarse en la FET de las JONS, el partido único del nuevo régimen, y los demás quedaron fuera de la ley.El término «Bando sublevado» viene sustituyendo a «Bando nacional», que es la denominación que utilizaron para sí mismos los sublevados durante y tras el conflicto, y que es considerado un término excluyente, ya que sus oponentes republicanos también eran, en su mayoría, nacionales. Asimismo, «bando nacional» es también considerado por diversos autores un término propagandístico.Otras denominaciones que recibe habitualmente son Bando rebelde (principalmente en los medios anglosajones ) y Bando franquista. Desde las filas republicanas, este bando fue denominado peyorativamente «Bando faccioso» o «Bando fascista».
  • Bàndol Nacional va ser el nom amb el que s'autodenominaren els rebels, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil Espanyola.Aquesta denominació es contraposava a la del bàndol republicà emprada per designar les tropes lleialistes.Amb independència d'aquestes dues denominacions, els nacionals aplicaven als republicans tota una sèrie d'apel·latius de menyspreança com "rojos", "comunistes" (independentment de la seva pertanyença o no al Partit Comunista), "separatistes", etc. De la mateixa manera, els Republicans solien anomenar-los "feixistes" (o "fatxes"), "facciosos", "opressors", "sediciosos", etc. També incloïen el terme "nazis", donat l'ajut extern rebut pel bàndol nacional, si bé aquesta darrera denominació seria principalment posterior.El Bàndol Nacional era recolzat fonamentalment per les classes conservadores i pels sectors religiosos. Va tenir major acceptació en les zones rurals i en regions de tall conservador, com Navarra, Castella la Vella, Galícia i part d'Andalusia. El bàndol republicà era un conglomerat de partits i organitzacions, en molts casos amb ideologies oposades i fins i tot enfrontades (republicans, socialistes, anarquistes, anarcosindicalistes, comunistes, independentistes, etc.) i aconseguia el seu suport principalment de la classe treballadora, els petits camperols catalans i aragonesos, els jornalers agrícoles andalusos, manxecs i lllevantins, els miners andalusos i asturians i els sectors obrers de les grans ciutats i les regions industrialitzades, sent Barcelona, Madrid, València, el País Basc i Astúries les seves principals zones de suport. El Bàndol Nacional estava constituït principalment per 5 importants sectors socials: conservadors, catòlics, falangistes, monarquics i carlins.El seu suport exterior va venir de les que serien anomenades les Potències de l'Eix europees a la Segona Guerra Mundial: el Regne d'Itàlia de Benito Mussolini i l'Alemanya Nazi d'Adolf Hitler; així com petits contingents de voluntaris d'altres països, com l'Estat Lliure d'Irlanda o la Segona República Portuguesa, que a més va permetre el pas de subministraments alemanys a través dels seus ports. L'exèrcit rebel també comptà amb abundants tropes de xoc reclutades al Marroc. El comitè de No Intervenció suposà, donada la seva inoperància, ajudà de forma indirecta a aquest bàndol.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 4087284 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 18357 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 137 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110163365 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • On désigne comme les nationalistes espagnols les membres du « camp nationaliste » (bando nacional en espagnol), nom que se donnaient eux-mêmes les insurgés et les forces soulevées après le soulèvement du 18 juillet 1936 contre la république espagnole, durant la guerre d'Espagne.
  • Bando sublevado es uno de los nombres dados por la historiografía contemporánea a los militares y organizaciones políticas que se alzaron en golpe de estado contra la Segunda República Española y la combatieron en la consiguiente Guerra Civil Española. Tras ganar la guerra, Francisco Franco encabezó una dictadura que duró desde 1939 a 1975.
  • Bàndol Nacional va ser el nom amb el que s'autodenominaren els rebels, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil Espanyola.Aquesta denominació es contraposava a la del bàndol republicà emprada per designar les tropes lleialistes.Amb independència d'aquestes dues denominacions, els nacionals aplicaven als republicans tota una sèrie d'apel·latius de menyspreança com "rojos", "comunistes" (independentment de la seva pertanyença o no al Partit Comunista), "separatistes", etc.
  • The Nationalist faction (Spanish: Bando nacional) or Rebel faction was a major faction in the Spanish Civil War of 1936 to 1939. It was composed of a variety of political groups that supported the Spanish coup of July 1936 against the Second Spanish Republic, including the Falange, the CEDA, and two rival monarchist claimants: the Alfonsists and the Carlists. After 1937, all the groups were merged into the Falange.
  • Espanha Nacionalista, bando Nacional, bando franquista ou nacionalistas foi o nome com o qual se autodenominaram os sublevados, em função do pronunciamento militar de 17 e 18 de julho de 1936, contra o governo da Segunda República Espanhola, formado após o triunfo da Frente Popular nas eleições generais de 1936, e que daria origem à Guerra Civil Espanhola (1936–1939).Esta denominação se contrapõe a de republicanos, utilizada para designar aos defensores da república.Os nacionales chamavam aos republicanos de "vermelhos", "comunistas" (independentemente se faziam ou não parte de tal partido), a ainda de "separatistas", etc.
rdfs:label
  • Nationalistes espagnols
  • Bando sublevado
  • Bàndol nacional
  • Espanha Nacionalista
  • Nationalist faction (Spanish Civil War)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:affiliation of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:allégeance of
is prop-fr:combattants of
is foaf:primaryTopic of