Nasser-al-Din Shah Qajar (en persan : ناصرالدین شاه), également transcrit Nassereddin Chah, Nassiruddin Shah ou Nasir al-Dîn, né le 16 juillet 1831 à Tabriz et mort le 1er mai 1896 à Téhéran fut Chah d'Iran du 13 septembre 1848 jusqu'à sa mort. Il était le fils de Mohammad Shah Qajar.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Nasser-al-Din Shah Qajar (en persan : ناصرالدین شاه), également transcrit Nassereddin Chah, Nassiruddin Shah ou Nasir al-Dîn, né le 16 juillet 1831 à Tabriz et mort le 1er mai 1896 à Téhéran fut Chah d'Iran du 13 septembre 1848 jusqu'à sa mort. Il était le fils de Mohammad Shah Qajar.
  • 나시르 앗딘 샤(1831년 7월 16일 ~ 1896년 5월 1일, 페르시아어: ناصرالدین شاه قاجار Nāṣira’d-Dīn Shāh Qājār)는 페르시아의 왕(Shah)이며, 카자르 왕조는 그의 치세 동안 전성기를 이루었다. 1848년 선왕이 서거하자 재상인 아미르 카비르의 추대를 받아 왕위에 올랐다.이란 최초로 전신 및 우편 체계를 도입하고, 근대적 교육기관을 설립하였으며 신문을 발행했다. 이 과정에서 서양의 과학 기술을 이란으로 도입했다. 군사력 강화에도 힘썼다. 그러나 이 때문에 재정이 안전하지 못하였으며, 이로 인해 많은 이권을 영국과 러시아에 넘겨야만 했다. 이란의 모든 이권이 외세에 넘어간 것을 왕조의 책임으로 여겼던 이란 국민과 성직자들은 1892년에 외산 담배 불매 운동을 일으켜 일부 이권이 이란으로 되돌아왔다.나시르 앗딘 샤는 1896년 5월 1일에 이슬람 사상가 자말 앗딘 알아프가니의 추종자였던 미르자 레자 케르마니에 의해 암살당했다.그는 암살당한 장소인 테헤란 근처의 라이(Rayy)에 위치한 샤 압돌 아짐 사원의 묘지에 안장되었다. 그 후 아들인 무자파르 앗딘 샤가 왕위를 이었고 사후 나시르 알딘 샤를 암살한 미르자 레자 케르마니는 같은해 8월 10일에 교수형 처리되었다.
  • Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896). Va néixer el al poble de Kuhnamir prop de Tabriz, fill del príncep Muhammad Mirza (després Muhammad Xah Qajar) i Malik Jahan (després reina mare o Mahd-i Ulya, morta el 1873) filla d'un cap qajar del clan Dawalu. No fou gaire apreciat del seu pare, i com era tradicional fou enviat a governar l'Azerbaidjan.Muhammad Xah Qajar va morir el 4 de setembre de 1848. Van esclatar disturbis a Teheran i la reina mare Asiya Khatun prengué les regnes del poder fins a l'arribada del príncep hereu al que va proclamar el 13 de setembre; amb l'ajut econòmic dels mercaders de Tabriz, Nasir al-Din va poder arribar a la capital amb un contingent de tropes manades pel general Mirza Taqi-Khan de Farahan el 20 d'octubre i va ser reconegut sense dificultat.La comissió fronterera per delimitar els límits entre Pèrsia i l'Imperi Otomà, (formada amb quatre membres: un persa, un turc, un rus i un britànic) es va reunir el 1849 i va treballar fins al 1854 quan es va aturar per la guerra de Crimea.Els tres primers anys va introduir reformes sota la inspiració del seu ministre reformista el general Mirza Taqi-Khan de Farahan, conegut com a Amir Kabir, que era governador adjunt de l'Azerbaidjan des de 1843. Va intentar construir un exèrcit modern i ben equipat i va provar de recompondre el tresor que havia quedat buit, retallant les despreses innecessàries, pensions i pagaments a clergues, cortesans i aprofitats; va enviar estudiants a l'estranger i va portar assessors estrangers al país, fundant la primera escola politècnica (Dār-al-Fonun) a Teheran, a més d'altres moltes reformes. També va posar fi al conflicte que el clan Dawalu tenia al Khurasan (1848-1851). Tot això va causar l'hostilitat dels cortesans i clergat i de la pròpia mare del xa, Malik Jahan Khatun (neta del cap tribal Sulayman Khan Qoyunlu, oncle matern d'Agha Muhammad Xah), oposada a les reformes. La mare va pressionar per eliminar al ministre, que finalment fou destituït (novembre de 1851) i executat per orde del xa (1852); el va substituir Mirza Aqa Khan Nuri Itimad al-Dawla que va exercir fins al 1858 quan el càrrec de ministre (sadr-e azam) fou abolit. Amir havia fet executar al Bab (Sayyid Ali Muhammad) a Tabriz el 9 de juliol de 1850; aquesta política no es va canviar i després el seu successor va ordenar la matança dels babis quan hi va haver un atemptat contra el xa (que va fracassar) el 15 d'agost de 1852; les persecucions van durar uns quants mesos i sembla que haurien mort fins a vint mil persones.El 1856-1857 es va produir la guerra Anglopersa per Herat.Un austríac primer i després un ciutadà rus foren encarregats d'organitzar el correu del país. El 1857 es va introduir les línies de telègraf.En aquest temps el xa va estar exposat a les idees reformistes de Mirza Malkum Khan i va esdevenir un opositor clar a qualsevol reforma. Des de 1858 els ministeris a vegades duplicaven competències i les seves funcions eren redefinides sovint, i l'administració va esdevenir més caòtica. El camp reformista estava contrapesat pel camp conservador, representat pel cap de la comptabilitat, el conservador Mirza Yusuf Khan Astiani Mustawfi l-mamalik, i entre ambdós i havia un grup intermedi dirigit Farrukh Khan Amin al-Dawla. Els efectes d'aquest equilibri foren el telègraf (anys seixanta) i el traspàs de competències a les províncies.El 1858 el fill de Nàssir-ad-Dawla que havia estat designat hereu (vali ahd) va morir. El oncle del xa, Bahman Khan, exiliat a Tiflis, va reclamar la successió tot i que el xa tenia en aquest temps almenys tres fills més. També el germà de Nàssir-ad-Din Xah, Abbas Mirza Mulkara va reclamar la successió (la seva mare, Khadidja Begum, era kurda, però era l'esposa preferida de Muhammad Xah Qajar i el 1848, a la mort d'aquest, havia demanat protecció al coronel Farrant, encarregat de negocis britànic, ja que temia per la vida del seu fill a causa de la reina mare, i el 1853 Abbà Mirza Mulkara s'havia instal·lat a Bagdad en territori otomà però sota protecció britànica). Les discussions no van passar de les paraules. Mudhàffar-ad-Din Mirza (nascut el 1853) fou finalment nomenat més tard vali adh i governador d'Azerbaidjan.La comissió fronterera va reprendre la tasca el 1859 i al cap de deu anys havia delimitat un territori d'una amplada entre 40 i 65 kms dins dels quals s'havien de concretar les fronteres. La frontera no va poder ser delimitada finalment fins al 1914 poc abans de l'inici de la I Guerra Mundial. El 1869 Pèrsia va haver de renunicar a les seves pretensions sobre l'estepa turcmana on viviens les tribus guklan, yamut i tekke i va signar un acord amb Rússia delimitant les fronteres en el riu Atrek (aquest acord fou modificat per l'acord de la frontera Akhal-Khurasan de 1881). El 1870 es van iniciar converses per delimitar la frontera entre Pèrsia i el Khanat de Kalat i la frontera fou delimitada el 1871. Amb Afganistan, que reclamava Sistan, el conflicte fou resolt el 1872. El 12 de desembre de 1871 es va recrear el càrrec de ministre principal (sadr-e azam) i fou nomenat Mirza Husayn Khan Sipahsalar Mushir al-Dawla fins al setembre de 1873 quan el va substituir el consrvador Mirza Yusuf Khan Astiani. En aquest temps el xa va fer un viatge a l'Iraq otomà (novembre 1870 a gener 1871) i el primer viatge a Europa (maig a setembre de 1873) al que després en van seguir dos més en el que el van acompanyar alguns cortesans i foren adquirits alguns objectes occidentals incloent una impremta, a més de familiaritzar-se amb els costums occidentals.El seu fill Massud Mirza Zill al-Sultan fou nomenat governador d'Isfahan el 1874 i el 1881 ja havia esdevingut senyor de gran part de Pèrsia meridional (va governar des de Isfahan un total de 16 províncies, fins al 1887 quan fou desposseït dels seus governs a Pèrsia del sud excepte el d'Isfahan). Un altre fill, Kamran Mirza naib al-sultana era comandant en cap de l'exèrcit. Es dos estaven enemistats amb l'hereu Mudhàffar-ad-Din Mirza.Mirza Yusuf Khan Astiani va exercir com sadr-e azam fins al 1880; després del govern de Kamran Mirza (1 de juliol de 1880 a 1885) Mirza Yusuf Khan Astiani va tornar breument al poder fins al 1887 quan fou nomenat Amir Mirza Ali Asghar Khan Amin al-soltana (1856-1907) que va esdevenir molt poderós. Les idees de llei i orde i el coneixements dels abusos del poder van anar sent coneguts per l'elite del país que va començar a criticar el règim, però Amir Mirza no en va fer cas. El 1872 es van donar les primeres concessions per la construcció de ferrocarrils, però moltes concessions per aquest i altres temes van haver de ser cancel·lades per la pressió popular oposada a aquestes mesures. La primera fou donada al baró Reuter per la construcció de carreteres i ferrocarrils, obres d'irrigació i creació d'un banc nacional (1872) però per les crítiques fou anul·lada el 1873. La concessió dels ferrocarrils fou altra vegada negociada i signada el gener de 1889 i Reuter va obtenir per 60 anys la concessió per l'establiment del Banc Imperial Britànic a Teheran amb dret a imprimir i fer circular deute., que fou creat per una carta imperial britànica de setembre de 1889. El 1890 un rus va obtenir la concessió per una banca de préstecs, que va esdevenir una sucursal de la banca de l'estat rus. El març de 1890 es va donar la concessió de la importació, exportació i compra i venda de tabac a una companyia britànica i això va trobar una forta oposició popular i sobretot dels ulemes i la concessió va haver de ser revocada després d'una forta campanya de protestes (1891-1892), amb fortes pèrdues financeres (una compensació es va pagar al concessionari amb un préstec del Banc Imperial Britànic de Pèrsia). Fou la primera vegada que els ulemes van poder dirigir al poble contra el govern.El xa fou assassinat l'1 de maig de 1896 per Mirza Reza de Kirman, inspirat en les idees de reformistes del seu mestre Jamal al-Din al-Afgani, que havia estat empresonat i després estat a l'exili retornant per complir aquesta tasca Tenia un notable harem amb nombroses dones, filles i fills. Era expert en caceres i vi francès. El 2 de maig de 1896 l'hereu Mudhàffar-ad-Din Xah fou proclamat sense cap oposició.
  • Насер ад-Дин Шах Каджар (азерб. Nəsrəddin şah Qacar; перс. ناصرالدین شاه قاجار‎; 16 июля 1831(18310716) — 1 мая 1896) — четвёртый шах Ирана из династии Каджаров, правил с 17 сентября 1848 года. 47-летнее правление Насер ад-Дина — самое долгое в новой истории и третье по продолжительности во всей трёхтысячелетней истории Ирана.
  • Nasser al-Din ou Nasser-al-Din Shah Qajar (em persa: ناصرالدین شاه قاجار transliteração: Nāṣiri’d-Dīn Shāh Qājār) foi xá da Pérsia entre 17 de setembro de 1848 e o seu assassinato, a 1 de maio de 1896.
  • ナーセロッディーン・シャー(1831年7月16日 - 1896年5月1日、ペルシア語: ناصرالدین شاه قاجار‎)は、ガージャール朝第4代シャー。1848年9月17日に即位し、1896年5月1日の暗殺までシャーの座にあった。モハンマド・シャーの子供であり、イランの君主ではもっとも長く在位し、治世は50年近くにわたる。シャーとしてははじめて日記を刊行した人物でもある。
  • Nasser al-Din Shah Qajar (Nāṣiri'd-Dīn Shāh Qājār, in persiano: ناصرالدین شاه قاجار; Tabriz, 16 luglio 1831 – Teheran, 1º maggio 1896) è stato scià di Persia dal 17 settembre 1848 al 1º maggio 1896 quando fu assassinato.Figlio di Muhammad Shah Qajar fu il terzo sovrano a regnare più a lungo nella Persia dopo Sapore II della dinastia sasanide e Tahmasp I della dinastia safavide.Nasser al-Din Shah Qajar regnò per quasi 50 anni e fu il primo sovrano persiano a scrivere e pubblicare i propri diari.
  • Naser al-Din Sah Kayar (Tabriz, 16 de julio de 1831 – Teherán, 1 de mayo de 1896) fue un rey de la dinastía Kayar y Sah de Persia entre el 17 de septiembre de 1848 y el 1 de mayo de 1896, día en que murió asesinado. Sus 49 años en el trono constituyen uno de los más largos reinados en la historia de Persia, tras el sasánida Sapor el Grande (309-379) y el safaví Tahmasp I (1514-1576). Bajo su soberanía se inició en Irán el proceso de modernización con diversas transformaciones en el país, entre ellas la introducción de tecnologías y costumbres occidentales. Además de introducir personalmente la fotografía en Irán, fue el primer monarca persa en escribir y publicar un diario.
  • Naser ed-Din Kadjar, ook: Nāser ad-Dīn Schah, (Perzisch:ناصر الدین شاه) (Teheran, 16 juli 1831 – Teheran, 1 mei 1896), uit de dynastie der Kadjaren, was de sjah van Perzië van 1848 tot zijn gewelddadige dood in 1896.Hij was een van de twintig kinderen van Mohammad Sjah Kadjar. Hij was de langst regerende sjah over Perzië en de enige die zijn herinneringen in de vorm van dagboeken gepubliceerd heeft.Naser verbleef in Tabriz toen hij hoorde van het overlijden van zijn vader op 5 maart 1848. Even later nam hij bezit van de Pauwentroon. Hij trachtte meteen het oostelijke gedeelte van Perzië, dat onder Brits mandaat stond, terug te winnen (de huidige provincie Herat in Afghanistan). Maar na een Britse aanval op Bushehr moest hij zijn legers terugtrekken. Hoewel Naser hervormingsgezind leek, heerste hij als een absoluut vorst. Hij vervolgde de bábí's en de bahá'ís en deze vervolging werd behoorlijk verhevigd toen enkele Bábí's in 1852 een aanslag op zijn leven pleegden.Hij was de eerste Perzische monarch die Europa bezocht en wel voor het eerst in 1873 toen hij de Wereldtentoonstelling in Wenen bezocht. Tijdens zijn rondreis door Europa hield hij een reisdagboek bij, dat in het Perzisch, Duits en Nederlands is gepubliceerd.Naser ed-Din introduceerde een aantal Westerse verworvenheden in Perzië. Zo werd op zijn bevel een Europees postsysteem ingevoerd. Ook het treinverkeer, een modern bancair stelsel en de dagbladjournalistiek werden door hem geïntroduceerd.Naser werd in 1896 vermoord door Mirza Reza Kermani, een aanhanger van Jamal al-Din al-Afghani, toen hij aan het bidden was bij het graf van zijn voorvaderen.
  • Nasıreddin Şah (17 Temmuz 1831, Tahran - 1 Mayıs 1896, Tahran), Kaçar Hanedanından gelme İran şahı (1848-1896). Batı ülkeleriyle kurulan ilişkilerin getirdiği değişim gereksinimini kavrayamamış ve başlangıçta izlediği reform politikasını terk ederek giderek tutuculaşmıştır.Muhammed Şah'ın küçük oğullarından biri olmasına karşın, annesinin etkisiyle veliaht seçildi. 1848'de babasının ölümü üzerine tahta çıkmasının ardından baş gösteren karışıklıkları başbakanı Mirza Taki Han'ın yardımıyla bastırdı. Ardından Mirza Taki Han'ın etkisiyle ülkeyi batılılaşma yolunda sokan bir dizi reform başlattı. Ama 1851'de refromlar nedeniyle yönetimdeki etkilerini yitiren nüfuzlu çevrelerin kışkırtmasıyla Mirza Taki'yi görevden alıp öldürttü. 1852'de iki Babinin düzenlediği başarısız suikast girişiminin ardından Babilere karşı sert ve uzun süreli bir sindirme harekatı başlattı.Rusya'nın 19. yüzyıl başlarında ele geçirdiği İran toprakları geri almaya başaramayan Nasıreddin, 1856'da Afganistan'daki Herat'ı işgal etti. Büyük Britanya bunu sömürgesi Britanya Hindistanı'a yönelik bir tehdit sayarak İran'a savaş açtı. Savaşın sonunda İran Herat'tan çekilmek ve Afganistan Krallığı'nı tanımak zorunda kaldı.Nasıreddin hükümdarlığı sırasında din adamlarının siyasal ve toplumsal yaşam üzerindeki etkisini kırdı, telgraf ve posta hizmetlerini başlattı, yollar yaptırdı, Batı türü eğitim veren ilk İran okulunu açtı ve İran'da ilk günlük gazetenin yayımını başlattı. Ama hükümdarlığının son yıllarında reformlara gidilmesi yolundaki baskılara kararlı biçimde karşı koydu. Ayrıca maddi çıkarı için yabancılara bir dizi ayrıcalık tanıdı. 1872'de kamuoyundan gelen baskılar karşısında, demiryolları ve sulama kanallarının yapımı için yabancılara tanıdığı ayrıcalıkları geri aldı. 1890'da ülkede üretilen tütünün alım, satım ve işlenme haklarını 50 yıl süreyle yabancılara bırakma kararı, ülke çapında bir tütün boykotuna yol açtı ve kararından vazgeçmek zorunda kaldı. İzlediği politikalarla çeşitli çevrelerin düşmanlığını kazanan Nasıreddin, 1896'da Tahran'da Afgani' ye bağlı olduğu iddia edilen Mirza Rıza Kirmani adlı bir fanatik tarafından öldürüldü.
  • Насреддин шах Каджар (на персийски: ناصرالدین شاه قاجار) е шах на Иран през 1848-1896 година, четвъртият от династията на Каджарите.Насреддин е роден на 16 юли 1831 година в Тебриз като първи син на заелия престола през 1834 година Мохаммад шах. Наследява баща си през 1848 година. Управлението му продължава почти половин век — най-дългото в иранската история след тези на Шапур II и Тахмасп I.Насреддин шах е убит на 1 май 1896 година в Техеран от ислямистки терорист.
  • Naser ad-Din Szah Kadżar (pers.: ناصرالدین شاه قاجار) (ur. 16 lipca 1831, zm. 1 maja 1896) – szach Iranu z dynastii Kadżarów, panujący od 17 września 1848 roku aż do śmierci w wyniku zamachu.Jego ojcem był Mohammad Szah Kadżar (1834–1848). Naser ad-Din był trzecim po Szapurze II z dynastii Sasanidów i Tahmaspie I z dynastii Safawidów najdłużej panującym monarchą w historii Iranu. Był również pierwszym perskim monarchą, który napisał i opublikował swoje pamiętniki.Jego prawnuczką jest Marjane Satrapi.
  • Nāser ad-Dīn Schāh, auch Nasreddin Schāh (persisch ‏ناصرالدین شاه‎ [nɑserɛddiːn ʃɑh]; * 16. Juli 1831 in Täbris; † 1. Mai 1896 ebenda (erschossen)). Naser al-Din Schah war von 1848 bis 1896 Schah von Persien. Nāser al-Dīn Schāh entstammte der Dynastie der Kadscharen. Durch seine lange, absolutistische Regentschaft hat er die Entwicklung Persiens in der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts entscheidend geprägt. Naser al-Din Schah war mit 25 Frauen verheiratet, die ihm 14 Söhne und eine nicht überlieferte Zahl von Töchtern gebaren.
  • Nasser al-Din Shah Qajar (16 July 1831 – 1 May 1896) (Persian: ناصرالدین شاه قاجار‎) was the King of Persia from 17 September 1848 to 1 May 1896 when he was assassinated. He was the son of Mohammad Shah Qajar and Malek Jahān Khānom and the third longest reigning monarch in Persian history after Shapur II of the Sassanid dynasty and Tahmasp I of the Safavid Dynasty. Nasser al-Din Shah had sovereign power for close to 50 years and was also the first Persian monarch to ever write and publish his diaries.[citation needed]
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 438512 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6295 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 62 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110845460 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:commons
  • Category:Nasser-ed-Din Shah
prop-fr:commonsTitre
  • Nasseredin Shah
prop-fr:nom
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Nasser-al-Din Shah Qajar (en persan : ناصرالدین شاه), également transcrit Nassereddin Chah, Nassiruddin Shah ou Nasir al-Dîn, né le 16 juillet 1831 à Tabriz et mort le 1er mai 1896 à Téhéran fut Chah d'Iran du 13 septembre 1848 jusqu'à sa mort. Il était le fils de Mohammad Shah Qajar.
  • Насер ад-Дин Шах Каджар (азерб. Nəsrəddin şah Qacar; перс. ناصرالدین شاه قاجار‎; 16 июля 1831(18310716) — 1 мая 1896) — четвёртый шах Ирана из династии Каджаров, правил с 17 сентября 1848 года. 47-летнее правление Насер ад-Дина — самое долгое в новой истории и третье по продолжительности во всей трёхтысячелетней истории Ирана.
  • Nasser al-Din ou Nasser-al-Din Shah Qajar (em persa: ناصرالدین شاه قاجار transliteração: Nāṣiri’d-Dīn Shāh Qājār) foi xá da Pérsia entre 17 de setembro de 1848 e o seu assassinato, a 1 de maio de 1896.
  • ナーセロッディーン・シャー(1831年7月16日 - 1896年5月1日、ペルシア語: ناصرالدین شاه قاجار‎)は、ガージャール朝第4代シャー。1848年9月17日に即位し、1896年5月1日の暗殺までシャーの座にあった。モハンマド・シャーの子供であり、イランの君主ではもっとも長く在位し、治世は50年近くにわたる。シャーとしてははじめて日記を刊行した人物でもある。
  • Nasser al-Din Shah Qajar (Nāṣiri'd-Dīn Shāh Qājār, in persiano: ناصرالدین شاه قاجار; Tabriz, 16 luglio 1831 – Teheran, 1º maggio 1896) è stato scià di Persia dal 17 settembre 1848 al 1º maggio 1896 quando fu assassinato.Figlio di Muhammad Shah Qajar fu il terzo sovrano a regnare più a lungo nella Persia dopo Sapore II della dinastia sasanide e Tahmasp I della dinastia safavide.Nasser al-Din Shah Qajar regnò per quasi 50 anni e fu il primo sovrano persiano a scrivere e pubblicare i propri diari.
  • Насреддин шах Каджар (на персийски: ناصرالدین شاه قاجار) е шах на Иран през 1848-1896 година, четвъртият от династията на Каджарите.Насреддин е роден на 16 юли 1831 година в Тебриз като първи син на заелия престола през 1834 година Мохаммад шах. Наследява баща си през 1848 година. Управлението му продължава почти половин век — най-дългото в иранската история след тези на Шапур II и Тахмасп I.Насреддин шах е убит на 1 май 1896 година в Техеран от ислямистки терорист.
  • Naser ed-Din Kadjar, ook: Nāser ad-Dīn Schah, (Perzisch:ناصر الدین شاه) (Teheran, 16 juli 1831 – Teheran, 1 mei 1896), uit de dynastie der Kadjaren, was de sjah van Perzië van 1848 tot zijn gewelddadige dood in 1896.Hij was een van de twintig kinderen van Mohammad Sjah Kadjar. Hij was de langst regerende sjah over Perzië en de enige die zijn herinneringen in de vorm van dagboeken gepubliceerd heeft.Naser verbleef in Tabriz toen hij hoorde van het overlijden van zijn vader op 5 maart 1848.
  • Nasser al-Din Shah Qajar (16 July 1831 – 1 May 1896) (Persian: ناصرالدین شاه قاجار‎) was the King of Persia from 17 September 1848 to 1 May 1896 when he was assassinated. He was the son of Mohammad Shah Qajar and Malek Jahān Khānom and the third longest reigning monarch in Persian history after Shapur II of the Sassanid dynasty and Tahmasp I of the Safavid Dynasty.
  • Nāser ad-Dīn Schāh, auch Nasreddin Schāh (persisch ‏ناصرالدین شاه‎ [nɑserɛddiːn ʃɑh]; * 16. Juli 1831 in Täbris; † 1. Mai 1896 ebenda (erschossen)). Naser al-Din Schah war von 1848 bis 1896 Schah von Persien. Nāser al-Dīn Schāh entstammte der Dynastie der Kadscharen. Durch seine lange, absolutistische Regentschaft hat er die Entwicklung Persiens in der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts entscheidend geprägt.
  • 나시르 앗딘 샤(1831년 7월 16일 ~ 1896년 5월 1일, 페르시아어: ناصرالدین شاه قاجار Nāṣira’d-Dīn Shāh Qājār)는 페르시아의 왕(Shah)이며, 카자르 왕조는 그의 치세 동안 전성기를 이루었다. 1848년 선왕이 서거하자 재상인 아미르 카비르의 추대를 받아 왕위에 올랐다.이란 최초로 전신 및 우편 체계를 도입하고, 근대적 교육기관을 설립하였으며 신문을 발행했다. 이 과정에서 서양의 과학 기술을 이란으로 도입했다. 군사력 강화에도 힘썼다. 그러나 이 때문에 재정이 안전하지 못하였으며, 이로 인해 많은 이권을 영국과 러시아에 넘겨야만 했다.
  • Nassereddín o Nàssir-ad-Din Xah Qajar, nascut Nàssir-ad-Din Mirza, (17 de juliol de 1831, Kuhnamir -1896) fou xa de Pèrsia de la dinastia qajar durant 49 anys (1848-1896). Va néixer el al poble de Kuhnamir prop de Tabriz, fill del príncep Muhammad Mirza (després Muhammad Xah Qajar) i Malik Jahan (després reina mare o Mahd-i Ulya, morta el 1873) filla d'un cap qajar del clan Dawalu.
  • Naser ad-Din Szah Kadżar (pers.: ناصرالدین شاه قاجار) (ur. 16 lipca 1831, zm. 1 maja 1896) – szach Iranu z dynastii Kadżarów, panujący od 17 września 1848 roku aż do śmierci w wyniku zamachu.Jego ojcem był Mohammad Szah Kadżar (1834–1848). Naser ad-Din był trzecim po Szapurze II z dynastii Sasanidów i Tahmaspie I z dynastii Safawidów najdłużej panującym monarchą w historii Iranu.
  • Naser al-Din Sah Kayar (Tabriz, 16 de julio de 1831 – Teherán, 1 de mayo de 1896) fue un rey de la dinastía Kayar y Sah de Persia entre el 17 de septiembre de 1848 y el 1 de mayo de 1896, día en que murió asesinado. Sus 49 años en el trono constituyen uno de los más largos reinados en la historia de Persia, tras el sasánida Sapor el Grande (309-379) y el safaví Tahmasp I (1514-1576).
  • Nasıreddin Şah (17 Temmuz 1831, Tahran - 1 Mayıs 1896, Tahran), Kaçar Hanedanından gelme İran şahı (1848-1896). Batı ülkeleriyle kurulan ilişkilerin getirdiği değişim gereksinimini kavrayamamış ve başlangıçta izlediği reform politikasını terk ederek giderek tutuculaşmıştır.Muhammed Şah'ın küçük oğullarından biri olmasına karşın, annesinin etkisiyle veliaht seçildi.
rdfs:label
  • Nasseredin Shah
  • Naser ad-Din Szah Kadżar
  • Naser al-Din Shah Qajar
  • Naser ed-Din Kadjar
  • Nasereddín Sah Kayar
  • Nasser al-Din Shah
  • Nasser al-Din Shah Qajar
  • Nasıreddin Şah
  • Nàssir-ad-Din Xah Qajar
  • Nāser ad-Dīn Schāh
  • Насреддин шах
  • Насреддин-шах
  • ナーセロッディーン・シャー
  • 나시르 앗딘 샤
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is foaf:primaryTopic of