Les Nabatéens (en arabe : الأنباط al-Anbɑːṭ) sont un peuple commerçant de l'Antiquité vivant au sud de la Jordanie et de Canaan, et au nord de l'Arabie actuelle. Après la chute de l'Empire séleucide, ils étendirent leur territoire vers le nord, jusqu'à la région de Damas. Les auteurs gréco-latins mentionnent leur royaume sous le nom d'Arabie, alors que Flavius Josèphe utilise aussi celui de Nabatène.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les Nabatéens (en arabe : الأنباط al-Anbɑːṭ) sont un peuple commerçant de l'Antiquité vivant au sud de la Jordanie et de Canaan, et au nord de l'Arabie actuelle. Après la chute de l'Empire séleucide, ils étendirent leur territoire vers le nord, jusqu'à la région de Damas. Les auteurs gréco-latins mentionnent leur royaume sous le nom d'Arabie, alors que Flavius Josèphe utilise aussi celui de Nabatène. Leur territoire est frontalier de la Syrie, de la péninsule Arabique, de l'Euphrate et du nord de la mer Rouge. À la suite de l'intervention de Pompée (64 av. J.-C.), le royaume nabatéen devint un royaume client de Rome, mais il conserva une large autonomie. Sa capitale était la cité troglodytique de Pétra, située aujourd'hui en territoire jordanien.Leur commerce se déroule principalement entre les oasis, où ils pratiquent l'agriculture de manière intensive. Ces oasis sont reliées par des routes commerçantes. Les frontières de cet ensemble ne sont toujours pas précisément définies. Ils commercialisent notamment les produits de l'Arabie heureuse en direction de l'Empire romain, mais aussi vers les pays situés à l'est de l'Euphrate.En 106, l'empereur romain Trajan soumit définitivement les Nabatéens et incorpora leur royaume à l'Empire, où leur culture se dissipa.
  • De Nabateeërs of Nabateeën vormden een volk dat in de vroege Oudheid leefde in het Midden-Oosten. Hun koninkrijk besloeg delen van het huidige Jordanië, Syrië, Saoedi-Arabië en Israël. Zij dreven handel via de verschillende karavaanroutes. Onder andere de handel in wierook naar Jemen was belangrijk voor hen. De hoofdstad van de Nabateeërs was de stad Petra. Andere steden van de Nabateeërs waren Oboda (Avdat), Elusa (Halutza), Nessana (Nitzana), Subeita (Shivta) en Kurnub (Mamshit) in de Negev, Bosra in Syrië en Hegra in wat nu Saoedi-Arabië is. De Nabateeërs hadden hun eigen religie. Centraal stond de verering van rotsen. Daarnaast hadden zij verschillende goden in hun pantheon. Eén van de belangrijkste goden was Dusharra, de zoon van Allāt.De Nabateeërs hebben ondergrondse waterkanalen of qanaten aangelegd, die van (ondergrondse) bronnen in de bergen via tunnels naar droge landbouwgronden leiden.Onder leiding van keizer Trajanus nam het Romeinse Rijk in het jaar 106 het koninkrijk van de Nabateeërs in.
  • A nabateusok, (latin írásmóddal nabataeusok, görögben nabateai) az ókori Arábiában élt nép. Egy olyan törzsnek a leszármazottai voltak, amely az i. e. 6. században Arábia déli részéről (Sába) a Földközi-tenger partján fekvő északi, sivatagos területek felé vándorolt, majd jellegzetes, vándorló nomád életformájával felhagyva, magasan fejlett, vegyes etnikai összetételű civilizációt hozott létre. Szállásterülete Szíria és Arábia határán, a Negev-sivatagban, illetve az Eufrátesztől a Vörös-tengerig terjedt. Királyságuk központja Petra sziklaváros volt a mai Jordánia, a korábbi Edóm területén.Letelepedésüket Kháldea i. e. 585-ös nagyarányú hódító hadjáratai tették lehetővé, amelynek révén az edomita államiság megszűnt, és a kialakuló hatalmi vákuumba behatoló népek nemcsak letelepedhettek, de államiságot hozhattak létre. Ezenkívül elősegítette a népkeveredést is, mivel a kháldeusok elől dél felé menekülő lakosság a későbbi Nabatea területén menedéket talált, összeolvadva a délről érkező népességgel.Kevés ismeret áll rendelkezésre róluk egészen i. e. 312-ig, amikor is I. Démétriosz Poliorketész, Makedónia királya sikertelen támadást indított a Holt-tengertől délre fekvő hegyi erődjük és fővárosuk, Petra ellen. Gazdagságuk legfontosabb forrása az Arábia belsejéből a partvidékre irányuló gazdag karavánkereskedelem volt, amelyben a dél-arábiai áruk és piacok összeköttetését teremtették meg a Földközi-tenger medencéjével.
  • 나바테아 왕국(아랍어: مملكة الأنباط)은 기원전 2세기 전반 무렵에 페트라(현재 요르단 서쪽)를 중심으로 번영했던 나바테아인들의 왕국이다. 기원전 63년에 로마의 속국이 되어 106년에 아라비아 속주에 합병 형태로 멸망했다.
  • Nabatejczycy (arab. الأنباﻂ al-Anbat) – starożytny lud pochodzenia semickiego przybyły z Półwyspu Arabskiego na tereny obecnego południowego Izraela i południowej Jordanii ok. VI w. p.n.e. W III w. p.n.e. utworzyli królestwo nabatejskie, które zostało w 106 r. n.e. włączone do rzymskiej prowincji Arabia. Stolicą ich państwa była Petra, potem Bostra. Mówili dialektem arabskim oraz posługiwali się alfabetem nabatejskim, który wywodzi się z alfabetu aramejskiego .
  • Набатея (на арабски: مملكة الأنباط, на гръцки: Ναβαταίοι) или Набатейското царство е държавно формирование създадено от група от арабски племена в Близкия изток, и просъществувало в периода 3 век пр.н.е. - 106 г. Обхваща територии от днешните Йордания, Палестина, Израел, Сирия и Саудитска Арабия. Столица ѝ е Петра - древен град, намиращ се в долината на Уади Рам (Йордания). Набатея се формира, заемайки голяма част от територията на Идумея, при съперничествата между Диадохите – Египетските Птолемеи и Сирийските Селевкиди. Стратегическото ѝ местоположение на пътя между Двуречието и долината на Нил както и това, че е отправен пункт за керванната търговия с Арабия (подправки и парфюми) бързо извеждат от стратегическото положение на Набатея просперитет. В 312 г. пр.н.е. един от Сирийските диадохи – Антигон I Едноокий, неуспешно атакува Петра с цел да я завладее, но не успява. През 2 век пр.н.е. Набатея остава в сферата на влияние на Древен Египет, като при отслабването на властта на Селевкидите над съседните ѝ територии успява да разшири своите владения. Наследствена монархия в Набатейското царство датира от възцаряването на Арета I през 169 г. пр.н.е.. В следващия период от историята Набатея си съперничи с Хасмонеите в Юдея, като при царуването на Арета III през 84 г. пр.н.е. успява да подчини под властта си Дамаск с част от Сирия. По време на Римската експанзия в Леванта през 1 век пр.н.е. до 1 век Набатея успешно съхранява независимостта си, влизайки в съюзни отношения с Древен Рим. По време на обсадата на Ерусалим от Тит набатейците участват като римски съюзници. В 105 г. след смъртта на Рабел II Траян присъединява Набатея към Римската империя, оформяйки на нейната бивша територия римската провинция Арабия (лат. Arabia Petraea).
  • Os nabateus (em árabe: الأنباط al-ʾAnbāṭ) foram um antigo povo semítico, ancestrais dos árabes, que habitavam a região norte da Arábia, o sul da Jordânia e Canaã, em especial os diversos povoados situados em torno dos oásis na região fronteiriça entre a Síria e a Arábia, do Eufrates ao mar Vermelho. Constituíam uma rede comercial com alguma administração central; a agricultura era praticada intensivamente em certas áreas limitadas, e nas rotas que as conectavam, apesar de não terem fronteiras definidas nos desertos que as cercavam. O imperador romano Trajano conquistou o Reino Nabateu, anexando-o ao Império Romano, onde a cultura particular dos nabateus, facilmente identificada pela sua refinada e característica pintura em cerâmica, acabou por se dispersar em meio à cultura greco-romana e eventualmente se perdeu.
  • The Nabataeans, also Nabateans (Arabic: الأنباط‎ al-ʾAnbāṭ), were an ancient Semitic people who inhabited northern Arabia and Southern Levant, their settlements in CE 37 – c. 100, gave the name of Nabatene to the borderland between Arabia and Syria, from the Euphrates to the Red Sea. Their loosely-controlled trading network, which centered on strings of oases that they controlled, where agriculture was intensively practiced in limited areas, and on the routes that linked them, had no securely defined boundaries in the surrounding desert. Trajan conquered the Nabataean kingdom, annexing it to the Roman Empire, where their individual culture, easily identified by their characteristic finely-potted painted ceramics, became dispersed in the general Greco-Roman culture and was eventually lost.
  • Nabateoak (arabieraz: الأنباط‎ al-ʾAnbāṭ), antzina Itsaso Hilaren inguruan bizi zen herri arabiar bateko kidea. Nabateoek monarkia indartsu bat sortu zuten; Petra hiria izan zen nabateoen erreinuaren hiriburua. K. a. II. eta K. a. I. mendeetan lortu zuten maila gorena, Petra garrantzi handiko hiria baitzen zetaren bidean. Nabateoen ekonomia-jarduera nagusia merkataritza zen. Trajano Erromako enperadorea zenean, Nabatea Erromaren mende geratu ziren, K.a. 106. urtean.
  • Los nabateos constituyen un antiguo pueblo cuya actividad se desarrolló especialmente al sur y al este de Palestina. La capital la mayor parte del tiempo fue Petra, que está situada a 80 km al sudeste del mar Muerto. Su época de mayor esplendor abarca del siglo IV a. C. al I d. C. El casco urbano de Petra se repartía entre las dos riberas del río Uadi Musd, un valle encajonado entre altas rocas. Ciudad almacén de las mercancías que procedentes de Arabia, India y del mar Rojo, eran trasladadas en largas caravanas por las rutas comerciales de la época. La posesión de los principales enclaves por donde esas rutas pasaban era una de los objetivos de los nabateos. Palmira, al norte, fue capital del reino nabateo bajo el efímero reinado de la famosa reina Zenobia, entre los años 266 y 272 d. C.La mayoría de los historiadores identifican a los nabateos con la tribu de Nebayot. Por eso se les relaciona con Ismael de quien aquel era hijo (véase Génesis 25.13, 28.9 y 36.3; y 1 Par 1.29). Pertenecían al grupo de los arameos contra quienes combatió Tiglatpileser III (745-727 a. C.).Asurbanipal también luchó contra ellos en el año 640 a. C. aproximadamente. Unidos a la gente de Qedar resistieron, mandados por el jefe árabe Uabé, hijo del anciano Házá'il. En este tiempo eran eminentemente nómadas y la ley vigente entre ellos les prohibía sembrar trigo, plantar árboles o construir casas. Así mantenían el espíritu trashumante que les era propio.Hacia el 312 a. C., Antígono ―soberano de Siria y Fenicia―, emprendió una campaña contra los nabateos, que se refugiaron en Petra. Allí gozaron de independencia, sobre todo en la época de mayor debilidad de los seléucidas. La ciudad comercial más importante estaba en Hegra (hoy Medáh-insálih), lugar en que se cruzan las rutas del golfo Pérsico ―por Hái'l y Teima―, del Yemen ―por Yatrib―, del mar Rojo ―por Leuke Kome, en la desembocadura de Uadi el-Harud―.
  • ナバテア王国は紀元前2世紀前半頃にペトラ(現在のヨルダン西部)を中心に栄えたナバテア人の王国。紀元前63年にローマの属国となり、106年にアラビア属州に併合という形で滅亡した。
  • Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia. Els kedarites probablement foren absorbits pels nabateus. La tradició bíblica els fa descendents de Nabayot ben Ismail. Les fons assíries i babilònies els esmenten com Nabatu. Al segle III aC van reaparèixer i dominaven el comerç de la mar Roja, amb uns territoris al nord, a la costa del golf d'Aqaba. Van establir un regne que finalment fou annexionat per Trajà l'any 106.El primer que donà informació dels nabateus fou Diodor de Sicília. El 312 aC Antígon, després de recuperar Síria i Palestina dels Ptolemeus, va organitzar una expedició contra els nabateus sota el comandament del general Ateneos amb 4000 infants i 600 cavallers. Llavors els nabateus vivien en una terra desèrtica sense fonts ni rius. Les costums del poble són esmentades durant l'expedició: no bevien vi, no construïen cases, no tenien vinyes ni camps, ni llavors, i vivien en tendes; l'alteració d'aquests costums era un crim capital; es dedicaven a la ramaderia i alguns tenien camells i altres cabres, més que altres tribus àrabs; eren portadors de les espècies i plantes aromàtiques del sud d'Aràbia que arribaven a Petra la seva capital; quan eren atacats per un enemic més fort es retiraven als paratges dessolats on no els podien seguir per manca d'aigua, on tenien preparades reserves d'aigua amagades secretament excavades a terra o a la roca; menjaven carn i llet i els productes naturals com la mel que bevien barrejada amb aigua; cada any feien una fira i aprofitant que eren a aquesta fira el general Ateneos va atacar Petra, la capital, en una marxa de tres dies i tres nits, i la va ocupar fent un gran botí, però en la retirada fou sorprès pels nabateus i el seu exèrcit fou destruït, restant vius només 50 homes. Antígon va enviar una altra expedició sota comandament de Demetri, però com que els nabateus estaven preparats, es va haver de retirar.Estrabó els esmenta també i diu que eren prudents i estalviadors i els que perdien la seva propietat eren castigats i els que l'incrementaven, premiats; tenien alguns esclaus, però pocs, i amb el temps els més nobles s'havien tornat refinats; adoraven el foc i feien sacrificis diaris al sol; el poder del rei era limitat; les ciutats no tenien muralles.Conquerit el regne el 106 per Trajà, es va crear la província d'Aràbia i progressivament els seus habitants es van romanitzar.
  • Nabath (bahasa Arab: نبط, bahasa Ibrani: נְבָיוֹת / Nevayōt; bahasa Inggris: Nabataean atau Nabatean) adalah sekelompok bangsa Arab kuno yang menetap didaerah Yordania hingga kesebelah utara Damaskus. Mereka dahulu menggunakan bahasa Aram untuk berkomunikasi.Suku Nabath adalah cikal bakal kaum Nabi Shaleh, yakni Tsamud. Kaum yang dianugrahi kemahiran dalam memahat dan mengukir bebatuan keras untuk dijadikan rumah dan istana-istana raksasa.Suku Nabath dikatakan sebagai suku yang misterius dan sebagian besar sejarahwan menyebut mereka termasuk ke dalam golongan bangsa Arab kuno. Kaum Nabath ini adalah kaum penyembah berhala dan mereka menyembah Dewi Nasib, Manāt dan Hubal.
  • Nebatiler (Arapça الأنباط, El-Enbāṭ) Josephus zamanında Fırat ırmağından Kızıldeniz'e kadar uzanan ve Suriye ile Arabistan arasındaki sınır bölgesindeki vahalardaki yerleşimleri kapsayan ve "Nebate" ismi verilen alanda yaşayan kadim semitik, güney Ürdün'lü, Kenan'lı ve kuzey Arabistan'lı Araplardı.
  • I Nabatei furono un popolo di commercianti dell'Arabia antica, insediati nelle oasi del Nord Ovest cui al tempo di Flavio Giuseppe fu dato il nome di Nabatene, indicando approssimativamente l'area che fungeva da confine fra la Siria e l'Arabia, dall'Eufrate al mar Rosso. La rete mercantile da essi efficacemente controllata e gestita metteva in comunicazione il sud e il nord della Penisola araba e permetteva di commercializzare nell'area mediterranea prodotti ad alta utilità marginale, provenienti dalla lontana India e dalle regioni circonvicine.
  • Die Nabatäer (Eigenname Nabatu, altgr. Nαβαταῖοι, lat. Nabataei) waren ein Verbund antiker nordwestarabischer Nomadenstämme.
  • Набате́йское ца́рство (Набате́я, ивр. נַבָּטִים‎ — «набати́м», араб. مملكة الأنباط‎‎, др.-греч. Ναβαταῖοι — «набатайой») — государство, образованное набатеями — группой семитских племён, существовавшее III в. до н. э. — 106 н. э. на территории современных Иордании, Израиля, Сирии и Саудовской Аравии. Столица Набатейского царства — Петра в долине Вади-Муса (Иордания).
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 348288 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 18592 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 224 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107278885 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1999 (xsd:integer)
prop-fr:auteurs
  • Christian Augé et Jean-Marie Dentzer
prop-fr:collection
  • Découvertes Gallimard
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:mois
  • avril
prop-fr:pages
  • 96 (xsd:integer)
prop-fr:publi
  • 2001 (xsd:integer)
prop-fr:série
  • Archéologie
prop-fr:titre
  • Pétra, la cité des caravanes
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Gallimard
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Les Nabatéens (en arabe : الأنباط al-Anbɑːṭ) sont un peuple commerçant de l'Antiquité vivant au sud de la Jordanie et de Canaan, et au nord de l'Arabie actuelle. Après la chute de l'Empire séleucide, ils étendirent leur territoire vers le nord, jusqu'à la région de Damas. Les auteurs gréco-latins mentionnent leur royaume sous le nom d'Arabie, alors que Flavius Josèphe utilise aussi celui de Nabatène.
  • 나바테아 왕국(아랍어: مملكة الأنباط)은 기원전 2세기 전반 무렵에 페트라(현재 요르단 서쪽)를 중심으로 번영했던 나바테아인들의 왕국이다. 기원전 63년에 로마의 속국이 되어 106년에 아라비아 속주에 합병 형태로 멸망했다.
  • Nabatejczycy (arab. الأنباﻂ al-Anbat) – starożytny lud pochodzenia semickiego przybyły z Półwyspu Arabskiego na tereny obecnego południowego Izraela i południowej Jordanii ok. VI w. p.n.e. W III w. p.n.e. utworzyli królestwo nabatejskie, które zostało w 106 r. n.e. włączone do rzymskiej prowincji Arabia. Stolicą ich państwa była Petra, potem Bostra. Mówili dialektem arabskim oraz posługiwali się alfabetem nabatejskim, który wywodzi się z alfabetu aramejskiego .
  • Nabateoak (arabieraz: الأنباط‎ al-ʾAnbāṭ), antzina Itsaso Hilaren inguruan bizi zen herri arabiar bateko kidea. Nabateoek monarkia indartsu bat sortu zuten; Petra hiria izan zen nabateoen erreinuaren hiriburua. K. a. II. eta K. a. I. mendeetan lortu zuten maila gorena, Petra garrantzi handiko hiria baitzen zetaren bidean. Nabateoen ekonomia-jarduera nagusia merkataritza zen. Trajano Erromako enperadorea zenean, Nabatea Erromaren mende geratu ziren, K.a. 106. urtean.
  • ナバテア王国は紀元前2世紀前半頃にペトラ(現在のヨルダン西部)を中心に栄えたナバテア人の王国。紀元前63年にローマの属国となり、106年にアラビア属州に併合という形で滅亡した。
  • Nebatiler (Arapça الأنباط, El-Enbāṭ) Josephus zamanında Fırat ırmağından Kızıldeniz'e kadar uzanan ve Suriye ile Arabistan arasındaki sınır bölgesindeki vahalardaki yerleşimleri kapsayan ve "Nebate" ismi verilen alanda yaşayan kadim semitik, güney Ürdün'lü, Kenan'lı ve kuzey Arabistan'lı Araplardı.
  • Die Nabatäer (Eigenname Nabatu, altgr. Nαβαταῖοι, lat. Nabataei) waren ein Verbund antiker nordwestarabischer Nomadenstämme.
  • Набате́йское ца́рство (Набате́я, ивр. נַבָּטִים‎ — «набати́м», араб. مملكة الأنباط‎‎, др.-греч. Ναβαταῖοι — «набатайой») — государство, образованное набатеями — группой семитских племён, существовавшее III в. до н. э. — 106 н. э. на территории современных Иордании, Израиля, Сирии и Саудовской Аравии. Столица Набатейского царства — Петра в долине Вади-Муса (Иордания).
  • Nabath (bahasa Arab: نبط, bahasa Ibrani: נְבָיוֹת / Nevayōt; bahasa Inggris: Nabataean atau Nabatean) adalah sekelompok bangsa Arab kuno yang menetap didaerah Yordania hingga kesebelah utara Damaskus. Mereka dahulu menggunakan bahasa Aram untuk berkomunikasi.Suku Nabath adalah cikal bakal kaum Nabi Shaleh, yakni Tsamud.
  • Os nabateus (em árabe: الأنباط al-ʾAnbāṭ) foram um antigo povo semítico, ancestrais dos árabes, que habitavam a região norte da Arábia, o sul da Jordânia e Canaã, em especial os diversos povoados situados em torno dos oásis na região fronteiriça entre a Síria e a Arábia, do Eufrates ao mar Vermelho.
  • Los nabateos constituyen un antiguo pueblo cuya actividad se desarrolló especialmente al sur y al este de Palestina. La capital la mayor parte del tiempo fue Petra, que está situada a 80 km al sudeste del mar Muerto. Su época de mayor esplendor abarca del siglo IV a. C. al I d. C. El casco urbano de Petra se repartía entre las dos riberas del río Uadi Musd, un valle encajonado entre altas rocas.
  • Набатея (на арабски: مملكة الأنباط, на гръцки: Ναβαταίοι) или Набатейското царство е държавно формирование създадено от група от арабски племена в Близкия изток, и просъществувало в периода 3 век пр.н.е. - 106 г. Обхваща територии от днешните Йордания, Палестина, Израел, Сирия и Саудитска Арабия. Столица ѝ е Петра - древен град, намиращ се в долината на Уади Рам (Йордания).
  • A nabateusok, (latin írásmóddal nabataeusok, görögben nabateai) az ókori Arábiában élt nép. Egy olyan törzsnek a leszármazottai voltak, amely az i. e. 6. században Arábia déli részéről (Sába) a Földközi-tenger partján fekvő északi, sivatagos területek felé vándorolt, majd jellegzetes, vándorló nomád életformájával felhagyva, magasan fejlett, vegyes etnikai összetételű civilizációt hozott létre.
  • I Nabatei furono un popolo di commercianti dell'Arabia antica, insediati nelle oasi del Nord Ovest cui al tempo di Flavio Giuseppe fu dato il nome di Nabatene, indicando approssimativamente l'area che fungeva da confine fra la Siria e l'Arabia, dall'Eufrate al mar Rosso.
  • The Nabataeans, also Nabateans (Arabic: الأنباط‎ al-ʾAnbāṭ), were an ancient Semitic people who inhabited northern Arabia and Southern Levant, their settlements in CE 37 – c. 100, gave the name of Nabatene to the borderland between Arabia and Syria, from the Euphrates to the Red Sea.
  • Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia. Els kedarites probablement foren absorbits pels nabateus. La tradició bíblica els fa descendents de Nabayot ben Ismail. Les fons assíries i babilònies els esmenten com Nabatu. Al segle III aC van reaparèixer i dominaven el comerç de la mar Roja, amb uns territoris al nord, a la costa del golf d'Aqaba.
  • De Nabateeërs of Nabateeën vormden een volk dat in de vroege Oudheid leefde in het Midden-Oosten. Hun koninkrijk besloeg delen van het huidige Jordanië, Syrië, Saoedi-Arabië en Israël. Zij dreven handel via de verschillende karavaanroutes. Onder andere de handel in wierook naar Jemen was belangrijk voor hen. De hoofdstad van de Nabateeërs was de stad Petra.
rdfs:label
  • Nabatéens
  • Nabataeans
  • Nabateeërs
  • Nabatei
  • Nabatejczycy
  • Nabateo
  • Nabateo
  • Nabateus
  • Nabateus
  • Nabateusok
  • Nabath
  • Nabatäer
  • Nebatiler
  • Набатейское царство
  • Набатея
  • ナバテア王国
  • 나바테아 왕국
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of