La musique classique désigne habituellement l'ensemble de la musique occidentale savante d'origine liturgique et séculière, par opposition à la musique populaire, depuis la musique médiévale à nos jours.L'adjectif classique ne se réfère stricto sensu qu'à la musique de la période classique écrite entre le milieu du XVIIIe siècle et l'avènement de la musique romantique dans les années 1820.↑ Cette définition est considérée comme abusive par des musicologues tels que Jean-François Paillard, qui situe la musique française classique entre 1600 et la mort de Jean-Philippe Rameau.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La musique classique désigne habituellement l'ensemble de la musique occidentale savante d'origine liturgique et séculière, par opposition à la musique populaire, depuis la musique médiévale à nos jours.L'adjectif classique ne se réfère stricto sensu qu'à la musique de la période classique écrite entre le milieu du XVIIIe siècle et l'avènement de la musique romantique dans les années 1820.
  • クラシック音楽(クラシックおんがく 英classical music)は、直訳すると古典的(classical)音楽になるが、一般には西洋の芸術音楽を指す。「クラシック音楽」の対語としてしばしば「ポピュラー音楽」「軽音楽」が使われる。
  • La musica classica è la musica colta (sia sacra che profana) composta o avente radici nel contesto della cultura occidentale. Essa abbraccia un periodo compreso fra l'XI e il XX secolo; include, in particolare, il periodo caratterizzato dallo sviluppo e impiego prevalente dell'armonia tonale, codificata tra il XVII e il XIX secolo. In contesti più specializzati il termine "musica classica" può essere anche riferito, in senso più restrittivo, al periodo musicale detto Classicismo, ma nel linguaggio comune l'espressione è intesa nel suo significato più esteso (in opposizione a musica leggera o a musica popolare).I confini della categoria sono sfumati e opinabili, in quanto il marchio di classicità viene in genere assegnato dai posteri; dunque, ciò che oggi si definisce "classico" non lo era necessariamente ai tempi in cui venne composto. In particolare, a seconda dei contesti il concetto di "musica classica" può includere o no la musica colta contemporanea. L'indicazione di "musica classica" in riferimento alla musica colta europea appare agli inizi del XIX secolo, allo scopo di "canonizzare" il periodo che va da Johann Sebastian Bach a Beethoven come l'epoca d'oro della musica e i primi riferimenti a tale utilizzo, secondo quanto riportato nell'Oxford English Dictionary, risalgono intorno al 1836.Una caratteristica importante della musica colta europea è l'abbandono della tradizione orale e l'introduzione di un sistema di notazione musicale, sviluppato gradualmente a partire dal IX secolo. Nel corso del tempo l'improvvisazione e l'ornamentazione estemporanea o ad libitum, di uso comune fino al XVII e XVIII secolo, hanno gradualmente perso spazio nell'esecuzione del repertorio scritto, nel quale la volontà del compositore, trasferita nella notazione, viene interpretata nei limiti della composizione stessa, senza più concedere spazio a modifiche arbitrarie della musica da parte degli esecutori.
  • Klasik Batı Müziği, genelde yüksek kültür seviyesi ile bağdaştırılan, halk müziklerinden net çizgilerle ayrılmış, Batı Avrupa kökenli ve ağırlıklı müzik türüdür. En önemli özelliği, çok sesli olmasıdır.
  • Класси́ческая музыка (также — музыкальная классика) — свободное от терминологической строгости понятие, употребляющееся, в зависимости от контекста, в различных значениях, имеющее вполне определённый исторический смысл и менее определённый оценочный. В разговорном языке понятие «классическая музыка» часто используется как синоним музыки «академической».По-моему в списке композиторов справа не хватает Гайдна и Шуберта
  • A klasszikus zene fogalma alatt három, különböző jelentéstartalmat értünk.Legtágabb értelmében – ekkor komolyzenének is nevezzük – a zene legáltalánosabb felosztási kategóriája szerinti terület a dzsessz, a könnyűzene, az alkalmazott zene (színház, film) és a népzene mellett. E jelentésében évezredes múltú, folyamatos és határozott tradícióval bíró, szilárdan megalapozott, mégis dinamikus esztétikai szempontrendszerrel bíró művészet, amely művelői, a zeneszerzők és az előadók útján (optimális esetben) műalkotásokat hoz létre. (Esetenként a klasszikus zene fenti meghatározását csak a nyugati zenekultúrára vonatkoztatják, annak történelmi jelentőségére és más zenekultúrákra gyakorolt hatására hivatkozva, ez azonban nélkülöz bármely elfogulatlan tudományos megközelítést.)Esztétikai értelemben bármely, a legkülönbözőbb értelemben vett – társadalmi vagy szakmai közmegegyezés szerinti – magas kvalitással bíró zene. Ez értelemszerűen nem csak a komolyzenére vonatkozik, hiszen beszélünk „klasszikus dzsesszről”, a „rockzene klasszikusairól” és „klasszikus magyar népdalról”. Ilyen alkalmazásában tulajdonképpen nem zenei terminus, esztétikai normaként rendkívül széles körben használjuk: példaszerű, mintaszerű, a maga nemében tökéletes stb. (még csak nem is feltétlenül a művészetek körén belül, például „klasszikus horror”).Legszűkebb értelmében a klasszikus zene – mint zenetörténeti korstílus – a bécsi klasszika szinonimája; a bécsi klasszikus zeneszerzők: Haydn, Mozart és a fiatal Beethoven (esetenként egyúttal az őket követő, kortárs kisebb mesterek) munkásságának elnevezése; illetve az a stíluskorszak, melyben e zeneszerzők tevékenykedtek: nagyjából az 1780-tól 1820-ig terjedő időszak. Hasonlóképpen a bécsi klasszika közvetlen előzményét gyakran preklasszikának nevezik. (Közkeletű, de súlyos terminológiai tévedés a bécsi klasszikát „klasszicizmus” névvel illetni. A klasszicizmus törekvéseinek középpontjában a klasszikus ókor művészeti eszményeinek újjáélesztése áll, ezzel szemben Haydnt, Mozartot és Beethovent a zenetörténet-írás saját jogán tekinti klasszikusnak: elsőrangúnak, mértékadónak, példaértékűnek. Ezért ők nem klasszicisták, hanem a szó klasszikus értelmében klasszikusok.)
  • Musik klasik merupakan istilah luas yang biasanya mengarah pada musik yang dibuat di atau berakar dari tradisi kesenian Barat, musik kristiani, dan musik orkestra, mencakup periode dari sekitar abad ke-9 hingga abad ke-21.Musik klasik Eropa dibedakan dari bentuk musik non-Eropa dan musik populer terutama oleh sistem notasi musiknya, yang sudah digunakan sejak sekitar abad ke-16. Notasi musik barat digunakan oleh komponis untuk memberi petunjuk kepada pembawa musik mengenai tinggi nada, kecepatan, metrum, ritme individual, dan pembawaan tepat suatu karya musik. Hal ini membatasi adanya praktik-praktik seperti improvisasi dan ornamentasi ad libitum yang sering didengar pada musik non-Eropa (bandingkan dengan musik klasik India dan musik tradisional Jepang) maupun musik populer.Sejak abad ke-2 dan abad ke-3 sebelum Masehi, di Tiongkok dan Mesir ada musik yang mempunyai bentuk tertentu. Dengan mendapat pengaruh dari Mesir dan Babilon, berkembanglah musik Hibrani yang dikemudian hari berkembang menjadi musik Gereja.Musik itu kemudian disenangi oleh masyarakat, karena adanya pemain-pemain musik yang mengembara serta menyanyikan lagu yang dipakai pada upacara Gereja. Musik itu tersebar di seluruh Eropa kemudian tumbuh berkembang, dan musik instrumental maju dengan pesat setelah ada perbaikan pada alat-alat musik, misalnya biola dan cello. Kemudian timbulah alat musik Orgel. Komponis besar muncul di Jerman, Prancis, Italia, dan Rusia. Dalam abad ke 19, rasa kebangsaan mulai bangun dan berkembang. Oleh karena itu perkembangan musik pecah menurut kebangsaannya masing-masing, meskipun pada permulaannya sama-sama bergaya Romantik. Musik menurut Aristoteles mempunyai kemampuan mendamaikan hati yang gundah mempunyai terapi rekreatif dan menumbuhkan jiwa patriotisme. Mulai abad 20, Prancis menjadi pelopor dengan musik Impresionistis yang segera diganti dengan musik Ekspresionistis.
  • El término música clásica aparece por primera vez en el Oxford English Dictionary en 1836 y señala las composiciones europeas más destacadas del siglo anterior, siendo el nombre habitual que reciben la música culta, académica o docta de Occidente.En la Historia de la música y la musicología, se llama «música clásica» a la música del clasicismo (entre 1750 y 1820); pero en sentido popular y de mucha aceptación en los medios escritos ―como lo recoge la Real Academia Española―, es la música de tradición culta; sus primeras luces en Europa se sitúan aproximadamente en 1450. Existe una expresión que abarca casi todos los períodos para definir su época de mayor esplendor: período de la práctica común.Hacia 1950 la composición culta (cierta complejidad en notación e instrumentación) comienza a situarse generalmente fuera de la tradición anterior, mediante la composición radicalmente atonal y disonante y otras tendencias opuestas.
  • 서양 고전 음악(西洋古典音樂, European Classical Music) 또는 클래식 음악(Classical Music)은 서양의 예배 음악 및 비종교적인 세속 음악의 전통에 그 뿌리를 두며, 11세기부터 현재까지 넓은 시기동안 작곡되고 제작된 예술 음악이다. 이 전통의 기준은 1550년부터 1900년으로 규정되게 되었으며, 이는 커먼 프랙티스 시대(Common practice period)로 알려져 있다. 이는 고전주의 시대(Classical period, 1750~1820)와는 다른 것이다.
  • Música clássica ou música erudita é o nome dado à principal variedade de música produzida ou enraizada nas tradições da música secular e litúrgica ocidental, que abrange um período amplo que vai aproximadamente do século IX até o presente, e segue cânones preestabelecidos no decorrer da história da música. As normas centrais desta tradição foram codificadas entre 1675 e 1900, intervalo de tempo conhecido como o período da prática comum. Segundo o Dicionário Grove de Música, música erudita é música que é fruto da erudição e não das práticas folclóricas e populares. O termo é aplicado a toda uma variedade de músicas de diferentes culturas, e que é usado para indicar qualquer música que não pertença às tradições folclóricas ou populares.A música ocidental distingue-se de outras formas de música, principalmente, por seu sistema de notação em partituras, em uso desde o século XVI. O sistema ocidental de partituras é utilizado pelos compositores para prescrever, a quem executa a obra, a altura, a velocidade, a métrica, o ritmo e a exata maneira de se executar uma peça musical. Isto deixa menos espaço para práticas como a improvisação e a ornamentação ad libitum, que são ouvidas frequentemente em músicas não europeias (ver música clássica da Índia e música tradicional japonesa) e populares.O gosto do público pela apreciação da música formal deste gênero vem entrando em declínio desde o fim do século XX, marcadamente nos países anglófonos. Este período viu a música clássica ficar para trás do imenso sucesso comercial da música popular, embora o número de CDs vendidos não seja o único indicador da popularidade do gênero.Oposto aos termos música popular, música folclórica ou música oriental, o termo "música clássica" abrange uma série de estilos musicais, desde intricadas técnicas composicionais (como a fuga) até simples entretenimento (operetas).O termo só apareceu originalmente no início do século XIX, numa tentativa de se "canonizar" o período que vai de Bach até Beethoven como uma era de ouro. Na língua inglesa, a primeira referência ao termo foi registrada pelo Oxford English Dictionary, em cerca de 1836. Hoje em dia, o termo "clássico" aplica-se aos dois usos: "música clássica" no sentido que alude à música escrita "modelar," "exemplar," ou seja, "de mais alta qualidade", e, stricto sensu, para se referir à música do classicismo, que abrange o final do século XVIII e parte do século XIX.
  • Der Begriff klassische Musik ist nicht eindeutig. Je nach Kontext kann er verschiedene Bedeutungen haben.
  • Muzyka poważna – w potocznym znaczeniu muzyka klasyczna.Obiegowy podział historii muzyki poważnej na epoki jest podobny jak w literaturze i sztukach pięknych. W specjalistycznych publikacjach stosuje się jednak inne podziały.
  • Класическата музика е широк спектър на музиката (макар терминът да не е особено точен), създавана според традицията на европейското изкуство, църковна и концертна музика, от около IX век до наши дни.Основополагащите норми на тази традиция сa шифровани между 1550 и 1900 г. Европейската музика се отличава до голяма степен от много други неевропейски форми и популярната музика чрез система от музикална нотация, която се използва от около XVI-ти век. Западната нотация се използва от композиторите да предпишат на изпълнителя на музикален тон, темпо, неравноделен размер, индивидуални ритми и точното изпълнение на музиката. Това оставя малко място за такива практики като импровизация и орнаментация, които често се чуват в не-европейското музикално изкуство и популярна музика.Терминът класическа музика се появява едва в началото на XIX век, в опит да се „канонизира“ периода от Йохан Себастиан Бах до Лудвиг ван Бетовен като златен период по аналогия със златната ера на скулптурата, архитектурата и изкуството от класическата античност (от която пряко не е запазена следа в историята на музиката). Най-ранните сведения за използване на термина класическа музика се среща в оксфордския речник от около 1836 година. Въпреки това под термина „класическа музика“ се разбира най-често периода от Карл Филип Емануел Бах до Бетовен, т.е. 1730 - 1820 година, музиката от времето на класицизма.Днес под класическа музика се разбира всичко, което е създадено в традициите на класическите изпълнения и коренно се противопоставя на популярната музика.
  • La música clàssica és un terme que té un sentit ampli i divers. Normalment, el terme fa referència a la música produïda, o arrelada a les tradicions occidentals, en l'àmbit de la música religiosa i secular, i que abasta un ampli període que va, aproximadament, des del segle IX fins a l'actualitat. Les normes fonamentals d'aquesta tradició musical es va regular d'acord a una codificació entre 1550 i 1900, període que en anglès es coneix com el common practice period (període de pràctica comú).La música europea es diferencia clarament de moltes altres tradicions no europees i de les formes de música popular, pel seu sistema de notació musical, aproximadament en ús des del segle XVI. La notació occidental és utilitzada pels compositors per detallar a l'artista intèrpret o executant, informació sobre l'altura, la velocitat, la mètrica, el ritme i altres detalls sobre l'exacta interpretació d'una obra musical. Això deixa menys espai per a altres pràctiques, com la improvisació i l'ornamentació ad libitum, que són molt més freqüents en altres tradicions musicals no europees –com per exemple en la música clàssica índia o la música tradicional japonesa–, i en la música popular.El gust del públic i l'apreciació d'aquest tipus de música es va anar esvaint cap a finals del 1900, especialment als Estats Units i al Regne Unit. Certament, aquest període ha estat testimoni d'un extraordinari èxit comercial de la música popular, encara que el nombre de discos venuts no és indicatiu de la popularitat de la música i, en concret, de la música clàssica.El terme "música clàssica" no apareix fins a principis de segle XIX, com a conseqüència de la voluntat de "canonitzar" el període que va des de Johann Sebastian Bach fins a Ludwig van Beethoven, període considerat com una edat d'or de la música. La primera referència al terme "música clàssica" registrada per l'Oxford English Dictionary apareix al voltant de 1836. Molts autors consideren que el terme "clàssic" és inadequat per poder incorporar també l'avantguarda i la música escrita a partir de les darreries del segle XIX; d'aquí l'ús habitual de les cometes acompanyant el terme "clàssica".
  • Musika klasikoa kontzeptu zabala eta zehazteko zaila, XV. mendetik gaur egun arte Europan eta askotan Elizarekin lotutako musikari dagokiona. Gainera, musika mota hau beti egon da lotuta kultura maila handiko pertsonekin.Aroei dagokienez, Erdi Aroa (500–1400), Pizkundea (1400–1600), Barrokoa (1600–1760), Klasikoa (1730–1820), Erromantizismoa (1815–1910), XX. mendea eta Garaikidea (1975–gaur egun) tarteak ditugu.Estiloen artean, Opera, orkestrarako musika, ganbera-musika eta musika sakroa hartzen ditu barne.
  • Classical music is art music produced or rooted in the traditions of Western music (both liturgical and secular). It encompasses a broad period from roughly the 11th century to the present day. The central norms of this tradition became codified between 1550 and 1900, which is known as the common practice period.European music is largely distinguished from many other non-European and popular musical forms by its system of staff notation, in use since about the 16th century. Western staff notation is used by composers to prescribe to the performer the pitch, speed, meter, individual rhythms and exact execution of a piece of music. This leaves less room for practices such as improvisation and ad libitum ornamentation, which are frequently heard in non-European art music and in popular music.The term "classical music" did not appear until the early 19th century, in an attempt to distinctly "canonize" the period from Johann Sebastian Bach to Beethoven as a golden age. The earliest reference to "classical music" recorded by the Oxford English Dictionary is from about 1836.
  • Klassieke muziek is de geschoolde muziek die voortgebracht is door, of geworteld in, de westerse kerkelijke- en wereldlijke muziektradities, grofweg vanaf de middeleeuwen tot heden. De kernregels van deze traditie kwamen vast te liggen in de periode 1550-1900. Het overgrote deel van de composities is op één of andere wijze genoteerd.Meer strikt wordt onder klassieke muziek verstaan de muziek uit het tijdvak van het Classicisme, ca. 1730-1820.De benaming klassieke muziek wordt wel als een synoniem voor kunstmuziek of serieuze muziek gebruikt, als tegenhanger van populaire muziek (lichte muziek) en volksmuziek. In termen van een kwalitatieve indeling wordt het begrip tegenwoordig niet meer gebezigd. Klassieke muziek is niet uitsluitend 'serieus' bedoeld, maar kent vele vormen van gebruiksmuziek: voor muziekonderwijs, amusement, dans en muzikaal theater. Daarnaast beïnvloeden muziektraditie en moderne muzikale vormen, met name jazz en elektronische muziek, elkaar, en brengen zij een groot aantal hybride vormen voort die niet (langer) in het schema klassiek-populair zijn in te passen.Men spreekt ook bij niet-westerse muzikale culturen van een klassieke muziek, om de oudere tradities van de moderne populaire muziek te onderscheiden, zoals in de Indiase cultuur (Indiase klassieke muziek) en China (Chinese klassieke muziek).
  • Klasická hudba (nezaměňovat s klasicistní hudbou), někdy taky vážná hudba, je široké a značně nespolehlivé označení pro evropskou hudební tradici a hudební formy z ní odvozené, do níž se dnes řadí zejména období renesance, baroka, klasicismu a romantismu. Je charakteristická pro západní kulturu, mimoevropské kultury nevyvinuly žádnou hudební tradici srovnatelnou s klasickou hudbou.Moderní klasická hudba se vyznačuje nepřístupností a nabouráváním klasických schémat.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 69570 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 16021 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 117 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110573777 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La musique classique désigne habituellement l'ensemble de la musique occidentale savante d'origine liturgique et séculière, par opposition à la musique populaire, depuis la musique médiévale à nos jours.L'adjectif classique ne se réfère stricto sensu qu'à la musique de la période classique écrite entre le milieu du XVIIIe siècle et l'avènement de la musique romantique dans les années 1820.↑ Cette définition est considérée comme abusive par des musicologues tels que Jean-François Paillard, qui situe la musique française classique entre 1600 et la mort de Jean-Philippe Rameau.
  • クラシック音楽(クラシックおんがく 英classical music)は、直訳すると古典的(classical)音楽になるが、一般には西洋の芸術音楽を指す。「クラシック音楽」の対語としてしばしば「ポピュラー音楽」「軽音楽」が使われる。
  • Klasik Batı Müziği, genelde yüksek kültür seviyesi ile bağdaştırılan, halk müziklerinden net çizgilerle ayrılmış, Batı Avrupa kökenli ve ağırlıklı müzik türüdür. En önemli özelliği, çok sesli olmasıdır.
  • Класси́ческая музыка (также — музыкальная классика) — свободное от терминологической строгости понятие, употребляющееся, в зависимости от контекста, в различных значениях, имеющее вполне определённый исторический смысл и менее определённый оценочный. В разговорном языке понятие «классическая музыка» часто используется как синоним музыки «академической».По-моему в списке композиторов справа не хватает Гайдна и Шуберта
  • 서양 고전 음악(西洋古典音樂, European Classical Music) 또는 클래식 음악(Classical Music)은 서양의 예배 음악 및 비종교적인 세속 음악의 전통에 그 뿌리를 두며, 11세기부터 현재까지 넓은 시기동안 작곡되고 제작된 예술 음악이다. 이 전통의 기준은 1550년부터 1900년으로 규정되게 되었으며, 이는 커먼 프랙티스 시대(Common practice period)로 알려져 있다. 이는 고전주의 시대(Classical period, 1750~1820)와는 다른 것이다.
  • Der Begriff klassische Musik ist nicht eindeutig. Je nach Kontext kann er verschiedene Bedeutungen haben.
  • Muzyka poważna – w potocznym znaczeniu muzyka klasyczna.Obiegowy podział historii muzyki poważnej na epoki jest podobny jak w literaturze i sztukach pięknych. W specjalistycznych publikacjach stosuje się jednak inne podziały.
  • Klasická hudba (nezaměňovat s klasicistní hudbou), někdy taky vážná hudba, je široké a značně nespolehlivé označení pro evropskou hudební tradici a hudební formy z ní odvozené, do níž se dnes řadí zejména období renesance, baroka, klasicismu a romantismu. Je charakteristická pro západní kulturu, mimoevropské kultury nevyvinuly žádnou hudební tradici srovnatelnou s klasickou hudbou.Moderní klasická hudba se vyznačuje nepřístupností a nabouráváním klasických schémat.
  • Música clássica ou música erudita é o nome dado à principal variedade de música produzida ou enraizada nas tradições da música secular e litúrgica ocidental, que abrange um período amplo que vai aproximadamente do século IX até o presente, e segue cânones preestabelecidos no decorrer da história da música. As normas centrais desta tradição foram codificadas entre 1675 e 1900, intervalo de tempo conhecido como o período da prática comum.
  • El término música clásica aparece por primera vez en el Oxford English Dictionary en 1836 y señala las composiciones europeas más destacadas del siglo anterior, siendo el nombre habitual que reciben la música culta, académica o docta de Occidente.En la Historia de la música y la musicología, se llama «música clásica» a la música del clasicismo (entre 1750 y 1820); pero en sentido popular y de mucha aceptación en los medios escritos ―como lo recoge la Real Academia Española―, es la música de tradición culta; sus primeras luces en Europa se sitúan aproximadamente en 1450.
  • La musica classica è la musica colta (sia sacra che profana) composta o avente radici nel contesto della cultura occidentale. Essa abbraccia un periodo compreso fra l'XI e il XX secolo; include, in particolare, il periodo caratterizzato dallo sviluppo e impiego prevalente dell'armonia tonale, codificata tra il XVII e il XIX secolo.
  • Musik klasik merupakan istilah luas yang biasanya mengarah pada musik yang dibuat di atau berakar dari tradisi kesenian Barat, musik kristiani, dan musik orkestra, mencakup periode dari sekitar abad ke-9 hingga abad ke-21.Musik klasik Eropa dibedakan dari bentuk musik non-Eropa dan musik populer terutama oleh sistem notasi musiknya, yang sudah digunakan sejak sekitar abad ke-16.
  • Klassieke muziek is de geschoolde muziek die voortgebracht is door, of geworteld in, de westerse kerkelijke- en wereldlijke muziektradities, grofweg vanaf de middeleeuwen tot heden. De kernregels van deze traditie kwamen vast te liggen in de periode 1550-1900. Het overgrote deel van de composities is op één of andere wijze genoteerd.Meer strikt wordt onder klassieke muziek verstaan de muziek uit het tijdvak van het Classicisme, ca.
  • La música clàssica és un terme que té un sentit ampli i divers. Normalment, el terme fa referència a la música produïda, o arrelada a les tradicions occidentals, en l'àmbit de la música religiosa i secular, i que abasta un ampli període que va, aproximadament, des del segle IX fins a l'actualitat.
  • A klasszikus zene fogalma alatt három, különböző jelentéstartalmat értünk.Legtágabb értelmében – ekkor komolyzenének is nevezzük – a zene legáltalánosabb felosztási kategóriája szerinti terület a dzsessz, a könnyűzene, az alkalmazott zene (színház, film) és a népzene mellett.
  • Класическата музика е широк спектър на музиката (макар терминът да не е особено точен), създавана според традицията на европейското изкуство, църковна и концертна музика, от около IX век до наши дни.Основополагащите норми на тази традиция сa шифровани между 1550 и 1900 г. Европейската музика се отличава до голяма степен от много други неевропейски форми и популярната музика чрез система от музикална нотация, която се използва от около XVI-ти век.
  • Musika klasikoa kontzeptu zabala eta zehazteko zaila, XV. mendetik gaur egun arte Europan eta askotan Elizarekin lotutako musikari dagokiona. Gainera, musika mota hau beti egon da lotuta kultura maila handiko pertsonekin.Aroei dagokienez, Erdi Aroa (500–1400), Pizkundea (1400–1600), Barrokoa (1600–1760), Klasikoa (1730–1820), Erromantizismoa (1815–1910), XX.
  • Classical music is art music produced or rooted in the traditions of Western music (both liturgical and secular). It encompasses a broad period from roughly the 11th century to the present day. The central norms of this tradition became codified between 1550 and 1900, which is known as the common practice period.European music is largely distinguished from many other non-European and popular musical forms by its system of staff notation, in use since about the 16th century.
rdfs:label
  • Musique classique
  • Classical music
  • Klasická hudba
  • Klasik müzik
  • Klassieke muziek
  • Klassische Musik
  • Klasszikus zene
  • Musica classica
  • Musik klasik
  • Musika klasiko
  • Muzyka poważna
  • Música clàssica
  • Música clásica
  • Música clássica
  • Класическа музика
  • Классическая музыка
  • クラシック音楽
  • 서양 고전 음악
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:created of
is dbpedia-owl:format of
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:influencedBy of
is dbpedia-owl:occupation of
is dbpedia-owl:style of
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:activitéPrincipale of
is prop-fr:format of
is prop-fr:formation of
is prop-fr:genre of
is prop-fr:influences of
is prop-fr:originesStylistiques of
is prop-fr:spécialité of
is prop-fr:style of
is prop-fr:type of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of