Abû Chujâ` Ghiyât ad-Duniyâ wa ad-Dîn Muhammad ben Malik Shâh ou Mohammed Ier, sultan saljûqide (1105-1118), fils de Malik Shah Ier il succède à son frère Barkyaruq.↑ turc : Mehmed Tapar ou Gıyaseddin Mehmed Tapararabe : abū šujāʿ ḡiyāṯ ad-duniyā wa ad-dīn muḥammad ben malik šāh,أبو شجاع "غياث الدنيا و الدين" محمد بن ملكشاه

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Abû Chujâ` Ghiyât ad-Duniyâ wa ad-Dîn Muhammad ben Malik Shâh ou Mohammed Ier, sultan saljûqide (1105-1118), fils de Malik Shah Ier il succède à son frère Barkyaruq.
  • Muhammad I (also known as Ghiyath ad-Din Muhammad or Muhammad Tapar, died 1118) was a son of Seljuq Sultan Malik Shah I. In Turkish, Tapar means "he who obtains, finds".
  • Ghiyath ad-Din Muhammad Tapar (... – 1118) fu sultano dell'Impero selgiuchide dal 1105 al 1118..Figlio del sultano Malik Shah I, Mehmed I succedette come sultano al nipote Malik Shah II anche se il vero potere sull'impero restò nelle mani del fratello di Mehmed, Ahmed Sanjar, signore del Khorasan. Mehmed I intervenne nel Levante prima (1107) appoggiando il signore di Aleppo, Ridwan ibn Tutush contro Qilij Arslan I del Sultanato di Rum, poi ordinando continue spedizioni contro gli Stati crociati nel quinquennio 1110-1115.Alla morte di Mehmed I, il potere sull'impero passò al fratello Ahmed mentre sultano a Baghdad divenne Mahmud II.
  • Muhammed Tapar ya da Gıyaseddin Mehmed Tapar (ö. 1118) Büyük Selçuklu Sultanı ve Melikşah'ın oğlu.Yeğeni Müizzeddin Melikşah'tan sonra Bağdad'da Selçuklu tahtına çıktı. Bağdad'da hüküm sürmesinden dolayı Selçuklu hanedanının başı olarak sayılıyordu ama Horasan'da hüküm süren kardeşi Sultan Ahmed Sencer daha büyük bir güce sahipti. 1107'de Halep atabeyi Rıdvan'la birlik olup Anadolu Selçuklu Sultanı I. Kılıçarslan'la çarpıştı (Musul Savaşı). I. Kılıçarslan savaşı kaybederek öldü. Muhammed Tapar 1118'de öldü ve yerine II. Mahmud geçti. Ancak Ahmed Sencer Selçuklu dünyasının en kuvvetli hükümdarı olarak hüküm sürmeye devam etti.
  • Abu-Xujà Ghiyath-ad-dunya wa-d-din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, en àrab أبو شجاع غياث الدنيا و الدين محمد بن ملكشاه) fou gran sultà seljúcida (1105–1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba".Era germanastre de Barkyaruk i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sandjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruk per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruk, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la que la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruk, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia.Finalment Barkyaruk, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, al Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruk, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruk va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk.Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els Rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat el hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Ak Sunkur al-Bursuki i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg).Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats . El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118).Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir.Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia. Va designar hereu al seu fill Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
  • Ghiyath ad-Dunya wa-d-Din Abu Schudscha Muhammad (I.) Tapar (arabisch ‏غياث الدنيا والدين أبو شجاع محمد‎, DMG Ġiyāṯ ad-Dunyā wa-’d-Dīn Abū Šuǧāʿ Muḥammad Tapar; * 21. Januar 1082; † 5. April 1118) herrschte von 1105 bis 1118 als Sultan der Großseldschuken über Westiran und den Irak.Er war ein Sohn des Sultans Malik Schah I. († 1092) und der Bruder Sultan Sandschars. Zwischen 1098 und 1104 herrschte Bürgerkrieg zwischen ihm und seinem älteren Halbbruder Berk-Yaruq. Er begann, als Muhammad die Stadt Rayy besetzte und dort Berk-Yaruqs Mutter Zubaida tötete, woraufhin die Chutba in Bagdad (vorübergehend) in seinem Namen gelesen wurde. Der Krieg verhinderte (trotz einer entsprechenden Aufforderung des Kalifen) ein Vorgehen der Seldschuken gegen die Kreuzfahrer und endete nach fünf Schlachten unentschieden. Nachdem beide Seiten erschöpft waren, kamen sie zu einer Übereinkunft, bei der das Reich geteilt wurde und Muhammad den oberen Irak, Mossul, Syrien und Diyarbakir erhielt. Berk-Yaruq verstarb jedoch schon 1105 im Alter von 25 Jahren, sodass Muhammad den Thron erbte – zumindest nachdem er dessen Sohn Malik-Schah II. in Isfahan abgesetzt hatte. Sandschar, welcher auch dieselbe Mutter wie Muhammad hatte und ab 1097 über Chorasan herrschte, stand im Bürgerkrieg mit Berk-Yaruq auf seiner Seite und setzte sich nach Muhammads Tod als Dynastieoberhaupt durch.Muhammad, der seine Tochter Fatima mit dem Abbasidenkalifen al-Mustazhir verheiratet hatte, entsandte (auf Wunsch des Kalifen) Truppen zu einem kombinierten Angriff auf die Kreuzfahrer, was aber trotz einiger militärischer Erfolge (Sieg über König Balduin bei Tiberias 1113) aufgrund von Streitigkeiten unter den Muslimen ohne entscheidende Ergebnisse blieb. Zudem ließ er zwischen 1108 und 1118 zweimal die Ismailiten-Festung Alamut belagern und zwang Hasan-i Sabbah durch die jahrelange Belagerung zu Kapitulationsverhandlungen.
  • ムハンマド・タパル( محمد تپر Muḥammad Tapar、 غياث الدنيا والدين أبو شجاع محمد بن ملكشاه بن الپ ارسلان Ghiyāth al-Dunyā wa al-Dīn Abū Shujā` Muḥammad b. Malik Shāh b. Alp Arslān:? - 1118年)は、セルジューク朝の第7代スルターン(在位:1105年 - 1118年)。アッバース朝カリフから授けられた尊号は、السلطان غياث الدنيا والدين أبو شجاع محمد قسيم امير المؤمنين al-Sulṭān Ghiyāth al-Dunyā wa al-Dīn Muḥammad Qasīm Amīr al-Mu'minīn。
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 452246 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3051 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 44 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 105233987 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:nbav
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:nbno
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:nom
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Abû Chujâ` Ghiyât ad-Duniyâ wa ad-Dîn Muhammad ben Malik Shâh ou Mohammed Ier, sultan saljûqide (1105-1118), fils de Malik Shah Ier il succède à son frère Barkyaruq.↑ turc : Mehmed Tapar ou Gıyaseddin Mehmed Tapararabe : abū šujāʿ ḡiyāṯ ad-duniyā wa ad-dīn muḥammad ben malik šāh,أبو شجاع "غياث الدنيا و الدين" محمد بن ملكشاه
  • Muhammad I (also known as Ghiyath ad-Din Muhammad or Muhammad Tapar, died 1118) was a son of Seljuq Sultan Malik Shah I. In Turkish, Tapar means "he who obtains, finds".
  • ムハンマド・タパル( محمد تپر Muḥammad Tapar、 غياث الدنيا والدين أبو شجاع محمد بن ملكشاه بن الپ ارسلان Ghiyāth al-Dunyā wa al-Dīn Abū Shujā` Muḥammad b. Malik Shāh b. Alp Arslān:? - 1118年)は、セルジューク朝の第7代スルターン(在位:1105年 - 1118年)。アッバース朝カリフから授けられた尊号は、السلطان غياث الدنيا والدين أبو شجاع محمد قسيم امير المؤمنين al-Sulṭān Ghiyāth al-Dunyā wa al-Dīn Muḥammad Qasīm Amīr al-Mu'minīn。
  • Ghiyath ad-Din Muhammad Tapar (... – 1118) fu sultano dell'Impero selgiuchide dal 1105 al 1118..Figlio del sultano Malik Shah I, Mehmed I succedette come sultano al nipote Malik Shah II anche se il vero potere sull'impero restò nelle mani del fratello di Mehmed, Ahmed Sanjar, signore del Khorasan.
  • Ghiyath ad-Dunya wa-d-Din Abu Schudscha Muhammad (I.) Tapar (arabisch ‏غياث الدنيا والدين أبو شجاع محمد‎, DMG Ġiyāṯ ad-Dunyā wa-’d-Dīn Abū Šuǧāʿ Muḥammad Tapar; * 21. Januar 1082; † 5. April 1118) herrschte von 1105 bis 1118 als Sultan der Großseldschuken über Westiran und den Irak.Er war ein Sohn des Sultans Malik Schah I. († 1092) und der Bruder Sultan Sandschars. Zwischen 1098 und 1104 herrschte Bürgerkrieg zwischen ihm und seinem älteren Halbbruder Berk-Yaruq.
  • Abu-Xujà Ghiyath-ad-dunya wa-d-din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, en àrab أبو شجاع غياث الدنيا و الدين محمد بن ملكشاه) fou gran sultà seljúcida (1105–1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental.
  • Muhammed Tapar ya da Gıyaseddin Mehmed Tapar (ö. 1118) Büyük Selçuklu Sultanı ve Melikşah'ın oğlu.Yeğeni Müizzeddin Melikşah'tan sonra Bağdad'da Selçuklu tahtına çıktı. Bağdad'da hüküm sürmesinden dolayı Selçuklu hanedanının başı olarak sayılıyordu ama Horasan'da hüküm süren kardeşi Sultan Ahmed Sencer daha büyük bir güce sahipti. 1107'de Halep atabeyi Rıdvan'la birlik olup Anadolu Selçuklu Sultanı I. Kılıçarslan'la çarpıştı (Musul Savaşı). I. Kılıçarslan savaşı kaybederek öldü.
rdfs:label
  • Muhammad Ier (Seldjoukide)
  • Mehmed I (selgiuchide)
  • Muhammad I (Seljuq sultan)
  • Muhammad I. Tapar
  • Muhammed Tapar
  • Muhàmmad ibn Màlik-Xah
  • ムハンマド・タパル
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:enfants of
is foaf:primaryTopic of