Le mouvement autonome se définit comme une lutte pour l’autonomie du prolétariat par rapport au capitalisme et à l’État, mais aussi par rapport aux partis et aux syndicats. Il est classé à gauche de l'extrême gauche.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le mouvement autonome se définit comme une lutte pour l’autonomie du prolétariat par rapport au capitalisme et à l’État, mais aussi par rapport aux partis et aux syndicats. Il est classé à gauche de l'extrême gauche. Il est fortement inspiré par le courant libertaire, et par le marxisme luxemburgiste et/ou conseilliste.Issu de l’après Mai 68, le mouvement autonome définit l'ensemble des initiatives hors partis et organisations qui, en prise directe avec les nouveaux mouvements sociaux prônent une forme organisationnelle antiautoritaire et insurrectionnelle révolutionnaire. Cet aspect violent et antiétatique spectaculaire, marginal au regard de l'ensemble des problématiques concernées, est souvent le seul retenu par les médias.
  • Marxisme Otonomis adalah sebuah gerakan dan teori politik sayap kiri yang berawal dari kelompok-kelompok Marxis Italia pada tahun 1960-an yang mengidentikkan gerakan mereka sebagai “operaismo” atau “buruh-isme”, di mana kekuatan revolusioner bertumpu pada beragam inisiatif buruh untuk melakukan swa-aktivitas yang bebas dari intervensi serikat buruh atau pihak luar lainnya — mulai dari pencurian, perlambatan kerja, sabotase, mogok kerja liar (wildcat strike), hingga pendudukan.Inisiatif yang awalnya muncul di pabrik-pabrik di Italia Utara pada dasawarsa 1950-1960-an, memunculkan beragam respon dari para militan, dimana kemudian terjadi perkembangan-perkembangan teoretis pada analisis tentang dinamika konflik dalam sistem kapitalis, komposisi kelas pekerja, fungsi kerja dalam sistem kapitalis, hingga perluasan-perluasan konseptual tentang kemungkinan-kemungkinan realisasi-realisasi alternatif dari masyarakat kapitalis.Berlawanan dengan bentuk-bentuk Marxisme lainnya, teori Otonomis menekankan kemampuan kelas pekerja untuk memaksakan perubahan terhadap organisasi sistem kapitalis yang bebas dari negara, serikat buruh atau partai politik. Marxisme Otonom adalah sebuah teori "bottom up" (dari bawah ke atas): mengarahkan perhatian kepada aktivitas-aktivitas yang dilihat oleh para otonomis sebagai perlawanan sehari-hari kelas buruh terhadap kapitalisme. Seperti para Marxis lainnya, mereka menganggap perjuangan kelas sangat penting, namun berbeda dari kebanyakan Marxis, mereka mempunyai definisi yang luas tentang kelas buruh yang mencakup mereka yang digaji (kerah putih dan kerah biru) dan mereka yang tidak digaji (penerima tunjangan, ibu rumah tangga, dll.) Para Otonomis tidak begitu peduli dengan organisasi politik partai dibandingkan dengan pikiran Marxis jenis lainnya. Sebaliknya mereka memusatkan perhatian pada aksi kelas pekerja yang mengorganisasi diri dan pengembangan perangkat-perangkat teoretisnya sesuai dengan perjuangan-perjuangan kelas buruh yang sesungguhnya. Para teoretikus awalnya termasuk Mario Tronti, Antonio Negri, Sergio Bologna dan lain-lainnya di Italia pada tahun 1970-an. Gerakan ini telah memengaruhi kaum akademikus Marxis termasuk Harry Cleaver, John Holloway, Steve Wright, dan Nick Dyer-Witheford.Otonomisme dapat pula merujuk kepada gerakan anarkis Belanda sejak tahun 1960-an yang memusatkan perhatian pada protes jongkok, atau protes jongkok di Jerman Autonomen pada tahun 1980-an.Karena ilham yang diberikan oleh gerakan Marxis Otonom dan Autonomen bagi sejumlah kelmpok kiri revolusioner, sejumlah kelompok kiri berbahasa Inggris yang pada dasarnya cenderung anarkis menyebut dirinya sebagai Otonomis.
  • オートノミズムまたはアウトノミズム(英:Autonomism、自治主義、自律主義)は、政治思想の分野では、社会主義などの思想や運動の1つである。オートノミズムの主な理論体系は、最初は1960年代にイタリアの労働者主義共産主義から生まれ、後にシチュアシオニスト・インターナショナル(SI)の影響でポストマルクス主義やアナキズムの傾向ともなり、1970年代のイタリアの極左運動の失敗後、アントニオ・ネグリなど多数の重要な理論家が生まれた。これらはドイツのオートノミズム主義者や、世界規模のSocial Centre movementに影響を与えた。今日ではイタリア、フランス、英語圏の一部などに影響を持つ。オートノミストは自分自身を、マルクス主義からポスト構造主義やアナキズムへの変化と説明する。
  • Autonomisme is een radicaal-linkse streven naar de opbouw van een alternatieve orde buiten de reguliere, kapitalistische orde om. Hoewel soms marxistisch geïnspireerd, is het tegengesteld aan de 'orthodoxie' van die stroming, waarin uitgegaan wordt van het overnemen van de staat door revolutionairen (zie dictatuur van het proletariaat).Autonomisme is sinds de jaren '60 sterk aanwezig in de Nederlandse en Duitse kraakbeweging. Het heeft volgens sommigen invloed op de andersglobaliseringsbeweging.Paradoxaal kan zelfs Antonio Gramsci als inspirator genoemd worden, met zijn visie dat de dominante cultuur mensen uit de bestaande orde stoot. Zijn conclusie dat de antikapitalistische beweging culturele hegemonie moet verkrijgen binnen de orde, draaien de autonomen om: de positie erbuiten kan juist offensief ingezet worden tegen die cultuur.Een belangrijke autonome denker is de Italiaan Antonio Negri, die uit de traditie van het operaïsme het principe van het primaat van het verzet meeneemt: waar de meeste marxisten ervan uitgaan dat het kapitaal ageert en onderdrukte klassen daarop reageren, in het uiterste geval door opstand en revolutie, is bij Negri het actieve verzet de motor achter veranderingen in het kapitalistisch systeem.Plekken waar geëxperimenteerd wordt met nieuwe cultureel-politieke samenlevingsvormen worden wel Tijdelijke Autonome Zônes (TAZ) genoemd. Het TAZ-principe is afkomstig van de situationisten.
  • Otonomizm sol-kanat politikasının ve toplumsal hareketinin bir grubuyla ilgilidir ve teorileri Sosyalist harekete yakındır. Otonomizm (autonomia) işçilist komünizmden 1960'larda İtalya'da ortaya çıkmıştır. Durumsalcıların, 1970'lerdeki İtalyan devrim dönemindeki hataların, ve içlerinde Potera Operaio otonomist grubu kuruluşuna 1969'da katılmış Antonio Negri, Mario Tronti, Paolo Virno, gibi önemli teoristlerden ortaya çıkan bir toplamının etkilerinden sonra Post-Marksist ve anarşist eğilimler önemli olmuştur. Bu; Alman ve Hollanda Otonomenini, Dünya çapındaki toplumsal merkez hareketi ve bugün İtalya'da, Fransa'da, ABD ve bazı diğer İngilizce konuşan ülkelerde etkilidir. Bunlar işçilist Marksistler'den Post Yapısalcı ve (bazı) Anarşistlere dek kendilerini otonomist olarak tarif etmektedirler.
  • Автономи́зм — название ряда левых политических и социальных движений и теорий. Автономами (от др.греч.: αὐτός — («сам») и νόμος — («закон»)) или автономными группами в наше время называются участники определенных независимых леворадикально-либертарных или анархистских движений.Автономные группы организованы в, так называемые, affinity groups. Связи между ними не очень крепкие. Автономы стремятся создавать независимо от существующего государственного строя свое собственное свободное пространство. В большинстве своем, они следуют антиавторитарным, социал-революционным и близким к анархизму идеалам.Правоохранительными органами Германии, Австрии и Швейцарии движение автономов было классифицировано как левоэкстремистское.
  • Autonomismo é o nome dado a um conjunto de teorias afins ao movimento socialista e a vários movimentos sociais e políticos de esquerda existentes principalmente na Europa. Caracterizam-se pela oposição à burocracia dominante nos Estados contemporâneos, sejam capitalistas ou marxistas. Os autonomistas, de modo geral, propõem a descentralização do poder, a autogestão e a colaboração em rede entre todos os que se dispõem a estabelecer novos modelos sociais, de modo a que a sociedade no futuro possa superar os modelos historicamente mais autoritários.Como sistema teórico identificável, o autonomismo surgiu na Itália, nos anos 1960, a partir do operaísmo. Mais tarde, após o refluxo dos movimentos de extrema-esquerda italianos, as tendências pós-marxistas e anarquistas tornaram-se importantes, sob influência do situacionismo e com o surgimento de importantes teóricos incluindo Antonio Negri, um dos fundadores do Potere Operaio, Mario Tronti, Paolo Virno e outros.A influência do movimento chegou à Alemanha, aos Países Baixos, além da Itália, França e, com menor intensidade, os países anglófonos, além de inspirar o movimento internacional okupa. Os autonomistas inserem-se em um espectro ideológico relativamente amplo - desde reformistas, a pós-estruturalistas e anarquistas.Há exemplos de lideranças autonomistas que já conseguiram transformações em algumas áreas sociais, como foi o caso do psiquiatra italiano Franco Basaglia, que liderou a reforma psiquiátrica em seu país e no mundo, com amplas discussões teóricas em sua obra A Instituição Negada (1968). Outros expoentes teóricos relativamente recentes, em relação à história política contemporânea, são os franceses Gilles Deleuze e Félix Guattari, este autor da Revolução Molecular, na qual prevê mudanças sociais gradativas e "em rede", das quais a própria revolução de costumes e de comunicações pela Internet são exemplos.No Brasil, o movimento com mais clara inspiração autonomista é o deflagrado em junho de 2013, quando tomou conta das ruas o movimento dos jovens por mudanças políticas a partir de coletivos de características autonomistas (de organização horizontal, não hierarquizada) tais como o Movimento Passe Livre (MPL). Os autonomistas (cujas origens teóricas historicamente remontam a Proudhon (filósofo político e econômico francês e teórico de esquerda), que influenciou assim como Bakunin as teorias politicas anarquistas que diferem do marxismo pela enfase incessante ao anti-autoritarismo.== Referências ==
  • Autonomizm - nurt radykalnie lewicowej myśli politycznej, powstały w latach 60. XX wieku we Włoszech jako kontynuacja ruchu komunizmu robotniczego (wł. operaismo). Z czasem ruch ten zasymilował wiele elementów myśli anarchistycznej, łącząc je z marksizmem. Grupy powołujące się na różnie rozumiany autonomizm pozostają czynne przede wszystkim w Niemczech, Danii, Włoszech i Francji. Za głównych teoretyków autonomizmu uważani są Antonio Negri, Sergio Bologna, Paolo Virno oraz Mario Tronti.
  • El movimiento autónomo o marxismo autónomo (simplificado muchas veces como autonomismo) es una corriente política surgida desde la izquierda política y es, en algunos casos, parte de las interpretaciones del marxismo libertario (principalmente) y llega a coincidir con algunos postulados del anarquismo. Promueve un desenvolvimiento democrático y socializante del poder político, la democracia participativa, la horizontalidad, y una constante adecuación de las estrategias y tácticas a las realidades concretas de cada espacio. Se caracteriza por criticar y evitar el vanguardismo y el burocratismo de los partidos y los sindicatos de izquierda clásicos desde un discurso anticapitalista y antiestatista[cita requerida]. Esto apunta a analizar, criticar y evitar en la vivencia la determinación de las estructuras de poder de la sociedad capitalista y estatal, para así crear una autodeterminación de la vida que se base en la capacidad positiva y productiva de los sectores subalternos dentro de la modernidad y así también determinar a la sociedad. Sus partidarios suelen ser llamados "autónomos" o "autonomistas". También existe la tendencia importante de enfatizar la política prefigurativa[cita requerida], o aquella que en acción ya contiene las formas sociales que desea sean la norma de la sociedad. Así también la idea relacionada de la posibilidad de experimentación social y rebeldía en el ahora y por ende la crítica a las visiones que miran al mundo mejor solo capaz de hacerse realidad después de realizar la revolución.
  • Als Autonome (altgriechisch: αὐτός autos (selbst) und νόμος Nomos (Gesetz)) oder autonome Gruppen werden heute Mitglieder bestimmter unabhängiger linksradikal-libertärer beziehungsweise anarchistischer Bewegungen bezeichnet.Autonome Gruppen sind in Bezugsgruppen organisiert. Untereinander bestehen lose Verbindungen und Netzwerke. Die Autonomen streben danach, auch unabhängig von der bestehenden Gesellschaftsordnung, selbstbestimmte Freiräume zu schaffen. Im Allgemeinen verfolgen sie antiautoritäre, sozialrevolutionäre und dem Anarchismus nahestehende Ideale. Von den Staatsschutz-Behörden Deutschlands, Österreichs und der Schweiz wird die autonome Bewegung als linksextrem eingestuft.
  • Autonomism or Autonomist Marxism is a set of anti-authoritarian left-wing political and social movements and theories As a theoretical system, it first emerged in Italy in the 1960s from workerist (operaismo) communism. Later, post-Marxist and anarchist tendencies became significant after influence from the Situationists, the failure of Italian far-left movements in the 1970s, and the emergence of a number of important theorists including Antonio Negri, who had contributed to the 1969 founding of Potere Operaio, as well as Mario Tronti, Paolo Virno, Franco Berardi "Bifo", etc.Georgy Katsiaficas summarizes the forms of autonomous movements saying that "In contrast to the centralized decisions and hierarchical authority structures of modern institutions, autonomous social movements involve people directly in decisions affecting their everyday lives. They seek to expand democracy and to help individuals break free of political structures and behavior patterns imposed from the outside." As such this has involved a call for the independence of social movements from political parties in a revolutionary perspective which seeks to create a practical political alternative to both authoritarian socialism and contemporary parliamentary democracy.Autonomism influenced the German and Dutch Autonomen, the worldwide social centre movement, and today is influential in Italy, France, and to a lesser extent the English-speaking countries. Those who describe themselves as autonomists now vary from Marxists to post-structuralists and anarchists.
  • El moviment autònom (simplificat moltes vegades com autonomisme) és un corrent polític sorgit des de la esquerra política i és, en alguns casos, part de les interpretacions del marxisme, marxisme llibertari (principalment) i coincideix amb alguns postulats de l'anarquisme. Promou un desenvolupament democràtic i socialitzant del poder polític, la democràcia participativa, l'horitzontalitat, i una constant adequació de les estratègies i tàctiques a les realitats concretes de cada espai.Es caracteritza per criticar i evitar l'avantguardisme i el burocratisme dels partits i els sindicats d'esquerra clàssics des d'un discurs anticapitalista i antiestatista. Això apunta a analitzar, criticar i evitar en la vivència la determinació de les estructures de poder de la societat capitalista i estatal, per a així crear una autodeterminació de la vida que es basi en la capacitat positiva i productiva dels sectors subalterns dins de la modernitat i així també determinar a la societat.Els seus partidaris solen ser anomenats "autònoms" o "autonomistes". També hi ha la tendència important d'emfatitzar la política prefigurativa, o aquella que en acció ja conté les formes socials que ese desitja que siguin norma de la societat. Així també la idea relacionada de la possibilitat d'experimentació social i rebel en l'ara i per tant la crítica a les visions que miren al món millor només capaç de fer-se realitat després de realitzar la revolució.
  • Autonomia Operaia è stato un movimento della sinistra extraparlamentare attivo fra il 1973 e il 1979.Nasce intorno all'inizio degli anni settanta anche se il suo sviluppo si deve ascrivere alla fine del decennio. Autonomia non è un vero e proprio partito ma un'area nella quale confluirono alcuni esponenti dei movimenti della sinistra extraparlamentare o sinistra rivoluzionaria in opposizione alla sinistra riformista. Gli storici segnalano la differenza tra l'Autonomia (A maiuscola), che è stata una vera e propria organizzazione; e l'autonomia (a minuscola) intesa come un insieme eterogeneo di movimenti, non riconducibili all'organizzazione e non strutturati in maniera organizzativa/verticistica.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3822025 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 9743 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 103 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 105154385 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le mouvement autonome se définit comme une lutte pour l’autonomie du prolétariat par rapport au capitalisme et à l’État, mais aussi par rapport aux partis et aux syndicats. Il est classé à gauche de l'extrême gauche.
  • オートノミズムまたはアウトノミズム(英:Autonomism、自治主義、自律主義)は、政治思想の分野では、社会主義などの思想や運動の1つである。オートノミズムの主な理論体系は、最初は1960年代にイタリアの労働者主義共産主義から生まれ、後にシチュアシオニスト・インターナショナル(SI)の影響でポストマルクス主義やアナキズムの傾向ともなり、1970年代のイタリアの極左運動の失敗後、アントニオ・ネグリなど多数の重要な理論家が生まれた。これらはドイツのオートノミズム主義者や、世界規模のSocial Centre movementに影響を与えた。今日ではイタリア、フランス、英語圏の一部などに影響を持つ。オートノミストは自分自身を、マルクス主義からポスト構造主義やアナキズムへの変化と説明する。
  • Autonomizm - nurt radykalnie lewicowej myśli politycznej, powstały w latach 60. XX wieku we Włoszech jako kontynuacja ruchu komunizmu robotniczego (wł. operaismo). Z czasem ruch ten zasymilował wiele elementów myśli anarchistycznej, łącząc je z marksizmem. Grupy powołujące się na różnie rozumiany autonomizm pozostają czynne przede wszystkim w Niemczech, Danii, Włoszech i Francji. Za głównych teoretyków autonomizmu uważani są Antonio Negri, Sergio Bologna, Paolo Virno oraz Mario Tronti.
  • Autonomismo é o nome dado a um conjunto de teorias afins ao movimento socialista e a vários movimentos sociais e políticos de esquerda existentes principalmente na Europa. Caracterizam-se pela oposição à burocracia dominante nos Estados contemporâneos, sejam capitalistas ou marxistas.
  • El movimiento autónomo o marxismo autónomo (simplificado muchas veces como autonomismo) es una corriente política surgida desde la izquierda política y es, en algunos casos, parte de las interpretaciones del marxismo libertario (principalmente) y llega a coincidir con algunos postulados del anarquismo.
  • Автономи́зм — название ряда левых политических и социальных движений и теорий. Автономами (от др.греч.: αὐτός — («сам») и νόμος — («закон»)) или автономными группами в наше время называются участники определенных независимых леворадикально-либертарных или анархистских движений.Автономные группы организованы в, так называемые, affinity groups. Связи между ними не очень крепкие.
  • Autonomia Operaia è stato un movimento della sinistra extraparlamentare attivo fra il 1973 e il 1979.Nasce intorno all'inizio degli anni settanta anche se il suo sviluppo si deve ascrivere alla fine del decennio. Autonomia non è un vero e proprio partito ma un'area nella quale confluirono alcuni esponenti dei movimenti della sinistra extraparlamentare o sinistra rivoluzionaria in opposizione alla sinistra riformista.
  • El moviment autònom (simplificat moltes vegades com autonomisme) és un corrent polític sorgit des de la esquerra política i és, en alguns casos, part de les interpretacions del marxisme, marxisme llibertari (principalment) i coincideix amb alguns postulats de l'anarquisme.
  • Als Autonome (altgriechisch: αὐτός autos (selbst) und νόμος Nomos (Gesetz)) oder autonome Gruppen werden heute Mitglieder bestimmter unabhängiger linksradikal-libertärer beziehungsweise anarchistischer Bewegungen bezeichnet.Autonome Gruppen sind in Bezugsgruppen organisiert. Untereinander bestehen lose Verbindungen und Netzwerke. Die Autonomen streben danach, auch unabhängig von der bestehenden Gesellschaftsordnung, selbstbestimmte Freiräume zu schaffen.
  • Autonomisme is een radicaal-linkse streven naar de opbouw van een alternatieve orde buiten de reguliere, kapitalistische orde om. Hoewel soms marxistisch geïnspireerd, is het tegengesteld aan de 'orthodoxie' van die stroming, waarin uitgegaan wordt van het overnemen van de staat door revolutionairen (zie dictatuur van het proletariaat).Autonomisme is sinds de jaren '60 sterk aanwezig in de Nederlandse en Duitse kraakbeweging.
  • Otonomizm sol-kanat politikasının ve toplumsal hareketinin bir grubuyla ilgilidir ve teorileri Sosyalist harekete yakındır. Otonomizm (autonomia) işçilist komünizmden 1960'larda İtalya'da ortaya çıkmıştır.
  • Autonomism or Autonomist Marxism is a set of anti-authoritarian left-wing political and social movements and theories As a theoretical system, it first emerged in Italy in the 1960s from workerist (operaismo) communism.
  • Marxisme Otonomis adalah sebuah gerakan dan teori politik sayap kiri yang berawal dari kelompok-kelompok Marxis Italia pada tahun 1960-an yang mengidentikkan gerakan mereka sebagai “operaismo” atau “buruh-isme”, di mana kekuatan revolusioner bertumpu pada beragam inisiatif buruh untuk melakukan swa-aktivitas yang bebas dari intervensi serikat buruh atau pihak luar lainnya — mulai dari pencurian, perlambatan kerja, sabotase, mogok kerja liar (wildcat strike), hingga pendudukan.Inisiatif yang awalnya muncul di pabrik-pabrik di Italia Utara pada dasawarsa 1950-1960-an, memunculkan beragam respon dari para militan, dimana kemudian terjadi perkembangan-perkembangan teoretis pada analisis tentang dinamika konflik dalam sistem kapitalis, komposisi kelas pekerja, fungsi kerja dalam sistem kapitalis, hingga perluasan-perluasan konseptual tentang kemungkinan-kemungkinan realisasi-realisasi alternatif dari masyarakat kapitalis.Berlawanan dengan bentuk-bentuk Marxisme lainnya, teori Otonomis menekankan kemampuan kelas pekerja untuk memaksakan perubahan terhadap organisasi sistem kapitalis yang bebas dari negara, serikat buruh atau partai politik.
rdfs:label
  • Mouvement autonome
  • Autonome
  • Autonomia Operaia
  • Autonomism
  • Autonomisme (radicaal-links)
  • Autonomismo
  • Autonomizm
  • Marxisme Otonomis
  • Moviment autònom
  • Movimiento autónomo
  • Otonomizm
  • Автономизм
  • オートノミズム
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:ideology of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:idéologie of
is foaf:primaryTopic of