Le monisme est une conception métaphysique. C'est une doctrine défendant la thèse selon laquelle tout ce qui existe – l'univers, le cosmos, le monde – est essentiellement un tout unique, donc notamment constitué d'une seule substance. Le monisme s'oppose à toutes les philosophies dualistes, qui séparent monde matériel ou physique et monde psychique ou spirituel.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le monisme est une conception métaphysique. C'est une doctrine défendant la thèse selon laquelle tout ce qui existe – l'univers, le cosmos, le monde – est essentiellement un tout unique, donc notamment constitué d'une seule substance. Le monisme s'oppose à toutes les philosophies dualistes, qui séparent monde matériel ou physique et monde psychique ou spirituel. Ainsi, le monisme s'oppose au dualisme cartésien.Le monisme peut être perçu comme une forme de matérialisme car par exemple les matérialistes considèrent que la conscience est la conséquence de mécanismes matériels localisés dans le cerveau.
  • Monismo (do grego μόνος mónos, "sozinho, único") é o nome dado às teorias filosóficas que defendem a unidade da realidade como um todo (em metafísica) ou a identidade entre mente e corpo (em filosofia da mente) por oposição ao dualismo ou ao pluralismo, à afirmação de realidades separadas. As raízes do monismo [1] na filosofia ocidental estão nos filósofos pré-socráticos, como Zenão de Eleia, Parmênides. Spinoza é o filósofo monista por excelência, pois defende que se deve considerar a existência de uma única coisa, a substância, da qual tudo o mais são modos. Hegel defende um monismo semelhante, dentro de um contexto de absolutismo racionalista. Como exemplo atual podemos citar a Psicologia Comportamental, que compreende a mente como um construto hipotético.
  • Monizm (gr. mónos jedyny) – filozoficzny pogląd według wąskiej definicji uznający naturę wszelkiego bytu za jednorodną: materialną (materializm, monizm materialistyczny), duchową (spirytualizm, monizm spirytualistyczny) lub materialno-duchową (np. panteizm, choć nie tylko). Taki monizm jest poglądem przeciwstawnym do dualizmu i pluralizmu.W szerszym znaczeniu (tzw. monizm atrybucyjny) monizm pozwala na istnienie wielu substancji, jednak głosi, że ich natura jest taka sama. Przykładowo atomizm albo monadyzm Leibniza to pluralizm nie mieszczący się w wąskim rozumieniu monizmu, ale mieszczący się w szerokiej definicji.Ontologiczne stanowisko monistyczne było reprezentowane przez takich filozofów i kierunki jak: monizm materialistyczny: jońska szkoła przyrody, Leucyp i Demokryt, Epikur i Lukrecjusz, Vanini, franc. oświecenie (Julien Offray de La Mettrie, Denis Diderot, Paul d'Holbach) , Ludwig Feuerbach, Marks, neomarksizm, pozytywizm, neopozytywizm (rzeczywistością jest materia; wszystko co duchowe jest wytworem materii) monizm spirytualistyczny: Filon, George Berkeley, Hegel (istnieją tylko idee; świat materialny jest pozorny) monizm mieszany, panteistyczny: Stoicyzm (pneuma, która jest jednocześnie duchem i materią), Baruch Spinoza (wszystko jest naturą, która posiada cechy zarówno materii jak i ducha oraz teoria paralelizmu), Gottfried Wilhelm Leibniz (teoria monad, które są bytami podstawowymi posiadającymi naraz cechy materialne i duchowe), buddyjski mędrzec Nagardżuna (siunjata, z której wyłania się zarówno pustka jak i forma, rozpoznawane jako rzeczywistość)
  • Een monisme is een filosofisch standpunt dat zegt dat er slechts één van iets is. Het begrip is vooral in gebruik in de ontologie. Het woord monisme is afgeleid van het Griekse woord μονος (monos) dat één betekent. De term werd geïntroduceerd door Christian Wolff (1679—1754).
  • Der Monismus ist die philosophische oder metaphysische Position, wonach sich alle Vorgänge und Phänomene der Welt auf ein einziges Grundprinzip zurückführen lassen. Der Monismus bezieht damit die Gegenposition zum Dualismus und Pluralismus, die zwei oder viele Grundprinzipien annehmen.In der Religion stehen monistische Lehren oft dem Pantheismus oder dem Panentheismus nahe, der eine Gegenwart (Immanenz) des Göttlichen in allen Erscheinungen der Welt sieht.Monistische Lehren sind mehrfach aus der Geschichte der Menschheit bekannt. Der Begriff „Monismus“ wurde allerdings erst am Ende des 19. Jahrhunderts als griechisch-lateinisches Kunstwort (aus griechisch monos „einzig“, „allein“, und -ismus) geprägt.
  • 일원론(一元論)은 볼프에게서 처음으로 나온 말로, 오직 일종(一種)의 실체(물질이나 정신)를 인정하는 철학이다.예컨대 데카르트는 정신과 신체를 별개의 것으로 생각했기 때문에 이원론(二元論)이지만 스피노자는 정신과 신체를 실체의 표리(表裏)로 생각했으므로 일원론이다.일원론에는 관념론적 일원론과 유물론적 일원론이 있으나 세계의 근본은 하나이며 모든 것은 거기에서 전개되므로, 결국은 대립과 다양(多樣)이 통일로 환원된다고 보는 일원론도 있다.
  • Il termine monismo si riferisce ad una concezione dell'essere che si oppone a quella del pluralismo, o più spesso a quella del dualismo, con la conseguenza che il significato di monismo ha assunto per lo più la valenza di non-dualismo. Ciò perché la dualità, quale opposizione dicotomica, è stata frequente oggetto della critica teorica monista.
  • Monizm, her şeyin bir tek zorunluluğun, ilkenin, madde veya enerjiden olduğunu iddia eden görüştür.Monizm, mutlak olarak iki tür madde (veya zorunluluk, ilke) olduğunu ileri süren dualizmden ve mutlak olarak birçok türde madde (veya zorunluluk, ilke) olduğunu ileri süren pluralizmden ayrılmaktadır. Felsefe alanında temel sorulardan biri olan teklik-çokluk sorununa çokluğun da aslında tek olabileceği görüşünü getirmektedir.Genellikle monizmin panteizm, panenteizm ve içkin bir Tanrı inanışı ile ilişkili olduğu düşünülür. Ayrıca, saltçılık (absolutizm) ve monad da monizmle yakından ilgilidir.İlk temsilcisinin Parmenides olduğu bilinmektedir. Pisagor'da monist olarak bilinmektedir. "Bir" sayısı Pisagor'a göre mutlak ve kutsaldır. Aynı zamanda Çok'u da içinde barındırmaktadır.
  • Reciben el nombre de monismo las posturas filosóficas que sostienen que el universo está constituido por un solo arjé, causa o sustancia primaria. Así, según los monismos materialistas, todo se reduce, en última instancia, a materia, mientras que para los espiritualistas o idealistas (especialmente el idealismo hegeliano), ese principio único sería el espíritu. Para los antiguos filósofos hindúes, lo observado por los sentidos y las relaciones de causalidad son una ilusión; solo hay una realidad: Dios. Por tanto, Dios será esa causa primera que explica el resto del universo. Para los filósofos monistas materialistas contemporáneos, la materia formada en la Gran Explosión dio lugar al universo y solo esta materia explica la realidad.Filósofos monistas son Tales de Mileto, Parménides, Heráclito, Anaximandro, Anaxímenes, Demócrito, Spinoza, Berkeley, Leibniz, Hume y Hegel.La contribución más conocida de Leibniz a la metafísica es su teoría de las "mónadas", tal como la expuso en la Monadologie. Las mónadas son al ámbito metafísico lo que los átomos son al ámbito físico/fenoménico; las mónadas son los elementos últimos conformadores del universo. Son "formas sustanciales del ser", con las siguientes propiedades: son eternas, indescomponibles, individuales, sujetas a sus propias leyes, no interactivas, y cada una es un reflejo de todo el universo en su armonía preestablecida. El monismo neutral es una teoría filosófica que predica que la sustancia básica no es ni física ni mental, sino que puede ser reducida a materia neutra cuya naturaleza no sería ni física ni mental. El monismo neutro fue introducido en el siglo XVII por el filósofo judío holandés Spinoza. En la actualidad una versión de esta teoría ha sido desarrollada por el filósofo estadounidense Donald Davidson.El materialismo tradicional, una variedad del monismo, considera que la sustancia primaria es material y física.El idealismo es una forma de monismo filosófico que sostiene que el principio básico del universo es espiritual.
  • Мони́зм (от др.-греч. μόνος — один, единственный) — философское воззрение, согласно которому разнообразие объектов в конечном счете сводится к единому началу или субстанции. В отличие от дуализма и плюрализма, предполагающих существование двух и множества субстанций, монизм отличается большей внутренней последовательностью и монолитностью.
  • Monism is the philosophical view that a variety of existing things can be explained in terms of a single reality or substance. The wide definition states that all existing things go back to a source which is distinct from them (e.g. in Neoplatonism everything is derived from The One). A commonly-used, restricted definition of monism asserts the presence of a unifying substance or essence.One must distinguish "stuff monism" from "thing monism". According to stuff monism there is only one kind of stuff (e.g. matter or mind), although there may be many things made out of this stuff. According to thing-monism there exists strictly speaking only a single thing (e.g. the universe), which can only be artificially and arbitrarily divided into many things. Spinoza was a pantheistic thing monist, while Nietzsche was a stuff monist (everything is "will to power").In contrast to monism, are metaphysical dualism and metaphysical pluralism.The term monism originated from Western philosophy, and has often been applied to various religions.
  • Монизъм е философско учение, което приема за основа на всичко съществуващо едно начало.Като пример за абсолютен монизъм могат да бъдат посочени индуистките философски школи на северния Будизъм и Адвайта Веданта. Такъв е и китайският Даоизъм.В тези школи единната реалност е в основата на съществуващото,а духа и материята са само два нейни равностойни аспекта.В теософията този монизъм е основополагащ.В категорията на ограниченият монизъм съществуват както материалистически, така и идеалистически монизъм. Материалистите считат за начало, основа на света материята. За единно начало на всички явления идеалистите считат духа, идеята и т.н. На Запад най-последователно направление на идеалистическия монизъм е философията на Хегел,в Индуизма ярък негов представител е Висищадвайта Веданта.Научният и последователен материалистически монизъм е характерен за диалектическия материализъм, който изхожда от положението, че светът по природата си е материален, че всички явления в света представляват различни видове движеща се материя. В марксистката философия например материализмът се разпространява и върху обществените явления. Противоположност на монизма е дуализмът.
  • Monisme adalah konsep metafisika dan teologi bahwa hanya ada satu substansi dalam alam. Monisme bertentangan dengan dualisme dan pluralisme. Dalam dualisme terdapat dua substansi atau realita sementara dalam pluralisme terdapat banyak realita.Konsep monisme seringkali dihubungkan dengan panteisme dan konsep Tuhan yang kekal.
  • Azokat a metafizikai elképzeléseket nevezzük monistáknak (görögül, monosz: egy, egyetlen), amelyek csak egyféle szubsztancia létezését fogadják el. Kétféle monizmus ismeretes: a materialista és az idealista.
  • Monismus (z řeckého monos – jeden) je ve filosofii názor, že veškerenstvo vychází z jediné podstaty či substance. Jde o protiklad dualismu a pluralismu. Základem monismu je tvrzení, že pro vysvětlení fungování světa není potřeba mít princip duchovní a hmotný, ale že svět je jednotný. Pojmem, který ve své podstatě vyjadřuje totéž, ale bývá většinou používán v kontextu východních filosofií, je Nedualita.
  • El monisme considera l'home com un ésser unitari, format per una única realitat i substància.Reben el nom de monisme totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers està constituït per una sola arkhé o substància primària. Així, segons els monismes materialistes, tot es redueix, a última instància, a matèria, mentre que per els espiritualistes o per l'idealisme (especialment, el idealisme hegelià), aquest principi únic seria l'esperit. Una de les contribucions monistes més conegudes a la metafísica va ser elaborada per Leibniz i és la seva teoria de les "mònades", tal como la va exposar a la Monadologie. Les mònades són a l'àmbit metafísic el que els àtoms són a l'àmbit físic/fenomènic; les mònades són els elements últims conformadors de l'univers. Són "formes substancials de l'ésser", amb les següents propietats: són eternes, indescomponibles, individuals, subjectes a les seves pròpies lleis, no-interactives, i cada una és un reflex de tot l'univers en la seva harmonia preestablerta. A tall d'exemple de la teoria monista citem també els antics filòsofs hindús, per a ells l'observat pels sentits i les relacions de causalitat quotidianes són una il·lusió, de manera que només hi ha una realitat: braman. Assimilat a Occident al concepte de "Déu", aquest és la causa primera que explica la resta de l'univers. Per als filòsofs monistes materialistes contemporanis la matèria formada en el Big Bang va donar lloc a l'univers i només aquesta matèria explica la realitat.Alguns monistes són:Tales de MiletAnaximandre de MiletAnaxímenesPitàgoresHeràclit d'EfesXenòfanes de ColofóParmènidesDemòcritSpinozaLeibnizHumeHegel↑
  • Monismo errealitatea bakarra edo hatsapen bakar batean oinarriturikoa dela dioen filosofia teoria da. Teoria horren arabera errealitate partikular deritzanak ez dira ilusioak edota sustantzia edo oinarrizko energia horren aldaketak baizik. Antzina izatearen teoria eleatikoa hartzen zen monistatzat, eta garai modernoan, berriz, Spinozaren teoria.
  • 一元論(いちげんろん、英: monism、仏: monisme、独: Monismus)とは一つの実体から現実が成り立っていると主張する形而上学の諸学説を指した用語である。これに対応する反対の見解を示した学説に実在を二つに区別する二元論(dualism)や実在に対して数的な規定を行わない多元論(pluralism)がある。
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 54934 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 32918 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 148 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109634913 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le monisme est une conception métaphysique. C'est une doctrine défendant la thèse selon laquelle tout ce qui existe – l'univers, le cosmos, le monde – est essentiellement un tout unique, donc notamment constitué d'une seule substance. Le monisme s'oppose à toutes les philosophies dualistes, qui séparent monde matériel ou physique et monde psychique ou spirituel.
  • Een monisme is een filosofisch standpunt dat zegt dat er slechts één van iets is. Het begrip is vooral in gebruik in de ontologie. Het woord monisme is afgeleid van het Griekse woord μονος (monos) dat één betekent. De term werd geïntroduceerd door Christian Wolff (1679—1754).
  • 일원론(一元論)은 볼프에게서 처음으로 나온 말로, 오직 일종(一種)의 실체(물질이나 정신)를 인정하는 철학이다.예컨대 데카르트는 정신과 신체를 별개의 것으로 생각했기 때문에 이원론(二元論)이지만 스피노자는 정신과 신체를 실체의 표리(表裏)로 생각했으므로 일원론이다.일원론에는 관념론적 일원론과 유물론적 일원론이 있으나 세계의 근본은 하나이며 모든 것은 거기에서 전개되므로, 결국은 대립과 다양(多樣)이 통일로 환원된다고 보는 일원론도 있다.
  • Il termine monismo si riferisce ad una concezione dell'essere che si oppone a quella del pluralismo, o più spesso a quella del dualismo, con la conseguenza che il significato di monismo ha assunto per lo più la valenza di non-dualismo. Ciò perché la dualità, quale opposizione dicotomica, è stata frequente oggetto della critica teorica monista.
  • Мони́зм (от др.-греч. μόνος — один, единственный) — философское воззрение, согласно которому разнообразие объектов в конечном счете сводится к единому началу или субстанции. В отличие от дуализма и плюрализма, предполагающих существование двух и множества субстанций, монизм отличается большей внутренней последовательностью и монолитностью.
  • Monisme adalah konsep metafisika dan teologi bahwa hanya ada satu substansi dalam alam. Monisme bertentangan dengan dualisme dan pluralisme. Dalam dualisme terdapat dua substansi atau realita sementara dalam pluralisme terdapat banyak realita.Konsep monisme seringkali dihubungkan dengan panteisme dan konsep Tuhan yang kekal.
  • Azokat a metafizikai elképzeléseket nevezzük monistáknak (görögül, monosz: egy, egyetlen), amelyek csak egyféle szubsztancia létezését fogadják el. Kétféle monizmus ismeretes: a materialista és az idealista.
  • Monismus (z řeckého monos – jeden) je ve filosofii názor, že veškerenstvo vychází z jediné podstaty či substance. Jde o protiklad dualismu a pluralismu. Základem monismu je tvrzení, že pro vysvětlení fungování světa není potřeba mít princip duchovní a hmotný, ale že svět je jednotný. Pojmem, který ve své podstatě vyjadřuje totéž, ale bývá většinou používán v kontextu východních filosofií, je Nedualita.
  • Monismo errealitatea bakarra edo hatsapen bakar batean oinarriturikoa dela dioen filosofia teoria da. Teoria horren arabera errealitate partikular deritzanak ez dira ilusioak edota sustantzia edo oinarrizko energia horren aldaketak baizik. Antzina izatearen teoria eleatikoa hartzen zen monistatzat, eta garai modernoan, berriz, Spinozaren teoria.
  • 一元論(いちげんろん、英: monism、仏: monisme、独: Monismus)とは一つの実体から現実が成り立っていると主張する形而上学の諸学説を指した用語である。これに対応する反対の見解を示した学説に実在を二つに区別する二元論(dualism)や実在に対して数的な規定を行わない多元論(pluralism)がある。
  • Reciben el nombre de monismo las posturas filosóficas que sostienen que el universo está constituido por un solo arjé, causa o sustancia primaria. Así, según los monismos materialistas, todo se reduce, en última instancia, a materia, mientras que para los espiritualistas o idealistas (especialmente el idealismo hegeliano), ese principio único sería el espíritu.
  • Monizm, her şeyin bir tek zorunluluğun, ilkenin, madde veya enerjiden olduğunu iddia eden görüştür.Monizm, mutlak olarak iki tür madde (veya zorunluluk, ilke) olduğunu ileri süren dualizmden ve mutlak olarak birçok türde madde (veya zorunluluk, ilke) olduğunu ileri süren pluralizmden ayrılmaktadır.
  • Der Monismus ist die philosophische oder metaphysische Position, wonach sich alle Vorgänge und Phänomene der Welt auf ein einziges Grundprinzip zurückführen lassen.
  • El monisme considera l'home com un ésser unitari, format per una única realitat i substància.Reben el nom de monisme totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers està constituït per una sola arkhé o substància primària. Així, segons els monismes materialistes, tot es redueix, a última instància, a matèria, mentre que per els espiritualistes o per l'idealisme (especialment, el idealisme hegelià), aquest principi únic seria l'esperit.
  • Monism is the philosophical view that a variety of existing things can be explained in terms of a single reality or substance. The wide definition states that all existing things go back to a source which is distinct from them (e.g. in Neoplatonism everything is derived from The One). A commonly-used, restricted definition of monism asserts the presence of a unifying substance or essence.One must distinguish "stuff monism" from "thing monism".
  • Monismo (do grego μόνος mónos, "sozinho, único") é o nome dado às teorias filosóficas que defendem a unidade da realidade como um todo (em metafísica) ou a identidade entre mente e corpo (em filosofia da mente) por oposição ao dualismo ou ao pluralismo, à afirmação de realidades separadas. As raízes do monismo [1] na filosofia ocidental estão nos filósofos pré-socráticos, como Zenão de Eleia, Parmênides.
  • Monizm (gr. mónos jedyny) – filozoficzny pogląd według wąskiej definicji uznający naturę wszelkiego bytu za jednorodną: materialną (materializm, monizm materialistyczny), duchową (spirytualizm, monizm spirytualistyczny) lub materialno-duchową (np. panteizm, choć nie tylko). Taki monizm jest poglądem przeciwstawnym do dualizmu i pluralizmu.W szerszym znaczeniu (tzw. monizm atrybucyjny) monizm pozwala na istnienie wielu substancji, jednak głosi, że ich natura jest taka sama.
  • Монизъм е философско учение, което приема за основа на всичко съществуващо едно начало.Като пример за абсолютен монизъм могат да бъдат посочени индуистките философски школи на северния Будизъм и Адвайта Веданта.
rdfs:label
  • Monisme
  • Monism
  • Monisme
  • Monisme
  • Monisme (filosofie)
  • Monismo
  • Monismo
  • Monismo
  • Monismo
  • Monismus
  • Monismus
  • Monizm
  • Monizm
  • Monizmus
  • Монизм
  • Монизъм
  • 一元論
  • 일원론
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:philosophicalSchool of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:traditionPhilosophique of
is foaf:primaryTopic of